Issuu on Google+

UNA PETITA VILA AMB SOSTRE

Per a mi l’estació de Sants és com una petita vila amb sostre, amb botigues i envoltada de persones anònimes sense cap interès a deixar de ser-ho. La vida a l’estació és curta però intensa, plena de moments únics. La gent hi passa amb l’única finalitat d’arribar a la seva destinació, parlant amb el mòbil i sense adonar-se de qui té al costat, o llegint el diari que acaba de comprar a la mateixa estació. Jo crec que avui m’hi he aturat per primera vegada per fer aquesta fotografia, no gaire maca, però tot i així realista i quotidiana. Tenim al bell mig de l’estació el rellotge central, que es veu des de tots els indrets, i els qui esperen l’arribada del tren amb el seu equipatge, ben segur que amb més pes del que realment caldria. A banda, ens trobem amb el senyor perdut que pregunta. És a l’estació per primera vegada i vol sortir-ne. I els nuvis, que s’acomiaden amb un petó que no vol acabar mai. Finalment, hi sóc jo. No em veieu, ja que faig la fotografia mentre l’altaveu anuncia el meu tren: via set, para a totes les estacions, amb destinació a Molins de Rei.

Isabel Ruiz Asencio 10 d’ abril de 2012


isa.ruiz