Page 1

PALAU NACIONAL DE MONTJUÏC El Palau Nacional de Montjuïc va ser un dels primers llocs que vaig visitar quan, per primera vegada, vaig trepitjar aquest país; potser és per això que és el racó que més m’enamora de Barcelona, perquè m’hi lliguen records d’aquells primers anys. Era l’any 1994 quan la meva germana va anar a recollir-me a l’estació de Sants. El primer que va fer va ser portar-me al Palau Nacional; tan sols pujar les escales em vaig adonar que bé podria anomenar-se la balconada de Barcelona, perquè des d’allà es veu gran part de la ciutat, té unes vistes boniques i uns jardins molt ben cuidats. Quan es va fer de nit vaig quedar-me meravellada de les nou llums que s’obren cap al cel i de les fonts de llums de colors. Tot un espectacle! Les escales a cada costat del Palau, escortant la seva imponent arquitectura, em van deixar completament enlluernada. Després em vaig assabentar que havia estat construït l’any 1929 per a l’Exposició Universal de Barcelona i que, actualment, al seu interior hi ha el Museu Nacional d’Art de Catalunya. […] Tan sols pujar les escales em vaig adonar que bé es podria anomenar la balconada de Barcelona, perquè des d’allà es veu gran part de la ciutat.

Luz Elena Mau Fernández

ele.mau  

Quan es va fer de nit vaig quedar-me meravellada de les nou llums que s’obren cap al cel i de les fonts de llums de colors. Tot un espectacl...