Page 1

inform©at Notícies

Núm.6

 Notícies  L’ús social de la llengua catalana  Apunts  En xarxa  El camí de les paraules  Propostes  Jocs de llengua

Espai dedicat a divulgar novetats de caire lingüístic i cultural d’interès general 2013: any de commemoracions (I) El 2013 es commemoren els centenaris de la publicació de les Normes ortogràfiques i del naixement dels escriptors Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu i Marià Villangómez. Les Normes ortogràfiques El 24 de gener de 1913, amb la finalitat de regularitzar el sistema ortogràfic del català, apareixia publicada la versió definitiva de les Normes ortogràfiques, acordades i aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Així doncs, fa un segle que la Secció Filològica de l’Institut, que és la que té l’encàrrec de produir obres normatives de la llengua catalana, promulgava les regles ortogràfiques que, amb lleugeres adaptacions, han estat assumides en el conjunt dels territoris de llengua catalana i constitueixen un dels signes més visibles de la unitat lingüística i cultural dels territoris de parla catalana. L’autoria d’aquesta normativa, tot i que va ser impulsada per Pompeu Fabra, el qual n’havia fet la proposta inicial i algunes revisions, es pot considerar col·lectiva. Unes normes ortogràfiques no són altra cosa que una convenció, un acord per escriure una llengua determinada. Pompeu Fabra, que va tenir el suport polític i social i una plataforma de llançament —la revista modernista L’Avenç— el 1913, amb el filòleg de Manacor Antoni Maria Alcover al capdavant de l’IEC, va aconseguir el consens i l’impuls definitiu per a la seva proposta. Entre d’altres acords, l’Institut va decidir, ara fa cents anys, que faríem servir la ny i accents diacrítics, que la ela geminada l’escriuríem amb un punt volat, que paraules com rahó o trahir perdrien la hac intercalada i

que per a s’escriuria en dues paraules (dues preposicions en lloc de pera). Podeu consultar el text oficial i l’acord de l’Institut relatiu a les normes ortogràfiques de l a l l e n g u a a h t t p : / / normesortografiques.espais.iec.cat/ documents/bloc-i-text-oficial-de-les-normesortografiques/. Any Rosselló-Pòrcel Enguany també es commemora el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - El Brull (Osona), 1938). Una comissió formada per l’Obra Cultural Balear (OCB), la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) recordarà Rosselló-Pòrcel amb iniciatives diverses. Rosselló-Pòrcel, gran lector, estudiós, traductor i també gran activista, va tenir temps, amb menys de vint-i-cinc anys de vida, de publicar nombrosos articles de caire cultural i de deixar-nos una obra breu, però densa: Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) són les primeres obres poètiques d’aquest autor. En morir, a causa d’una tuberculosi pulmonar, deixà un volum de poemes dedicat a Salvador Espriu, lmitació del foc, que fou publicat pòstumament el 1938. Al juny de 2012 es publicà una antologia de les seves tres obres anteriors titulada Tempestat de flama, la qual és una clara representació dels poemes de l'autor en els seus anys de vida. En el proper número d’Inform©at us parlarem de l’Any Espriu i del Centenari del naixement de Marià Villangómez.


L’ús social de la llengua catalana Algunes consideracions de l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’ús social de la llengua (I) L’Institut d’Estudis Catalans va fer públiques algunes consideracions sobre la situació de la nostra llengua pel que fa a l’ús social i algunes propostes de millora que, encara avui, es poden considerar vigents. Us en reproduïm un extracte perquè hi reflexioneu. Insuficiències i reptes La llengua catalana continua trobant-se en una situació d’inferioritat en el seu propi espai comunicatiu i pateix limitacions molt serioses en el camp de la producció, la distribució i el consum culturals. El català continua pràcticament relegat en bona part del món socioeconòmic i en el de la justícia. Resten encara grans col·lectius que ignoren la llengua del país. Oficialitat condicional Tant a l’hora de realitzar accions quotidianes, com ara demanar una informació telefònica o adquirir un producte en una gran superfície, com a l’hora de dur-ne a terme de més transcendents, com ara seguir estudis universitaris, l’oficialitat del català és, en la pràctica, una oficialitat subjecta a la bona voluntat de l’empresa, de l’Administració o del funcionari corresponent. Polítiques desigualitàries Hi ha dues menes de ciutadans: d’una banda, els

castellanoparlants, als quals es reconeix el dret al monolingüisme; d’una altra, tota la resta, als quals s’imposa el deure de conèixer una segona llengua —la de l’Estat espanyol. A l’Estat francès i a l’italià la situació és encara més greu. Contra la diversitat lingüística Malauradament, ni Espanya, ni França, ni Itàlia no semblen haver desenvolupat la més mínima lleialtat envers les preocupacions lingüístiques de llurs ciutadans catalanòfons. L’habituació al canvi de llengua, una amenaça per a la supervivència Posats constantment en la necessitat de triar entre el català i la llengua estatal, molts catalanoparlants van fent habitual la dimissió lingüística fins a concebre-la com l’únic comportament normal, i l’únic educat. Interioritzen, així, una mena de sentiment d’obligació de passar-se a la llengua dels altres sense tenir dret a la reciprocitat, fet que constitueix un perill que amenaça molt seriosament la mateixa supervivència del català. En el proper número, parlarem de les propostes que fa l’Institut d’Estudis Catalans per avançar en la recuperació i l’impuls de l’idioma.

Apunts Ultracorreccions S’anomena ultracorrecció o hipercorrecció la creació d’una paraula que, usada amb la intenció d’evitar una errada, esdevé ella mateixa incorrecta. De vegades, els parlants, temorosos de cometre errors, perdem la confiança i la seguretat amb què parlam o escrivim. Una ultracorrecció es produeix quan un parlant crea una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que, en d’altres casos, originen formes correctes o fent un raonament correcte a partir de supòsits erronis. Així, per exemple, per la sospita que determinades paraules poden ser castellanismes, el parlant tira pel dret i en suprimeix la terminació. Un exemple d’aquesta manera de procedir el tindríem en *caimà (per caiman), *orangutà (en comptes d’orangutan), *Pakistà (per Pakistan), *tobogà (en lloc de tobogan), *camerí (i no camerino), *divà (per divan) i *unànim (en comptes d’unànime). En altres ocasions, crea un mot nou que s’allunyi de la paraula castellana: *xarrup (per sorbet), *intermig (en comptes d’intermedi), certificat *metge (per certificat mèdic)... I, en d’altres, forma mots per analogia com, per exemple, el cas d’*aliniacions (per alineacions). En situacions en què estan en contacte dues llengües molt similars, com el castellà i el català (ambdues derivades de la llengua llatina), la pressió normativa explica que hi hagi sovint casos d’ultracorrecció, que tanmateix cal evitar.


En xarxa

Catavolta

https://www.plataforma-llengua.cat/catavolta/ Plataforma per la Llengua ha llançat el Catavolta 2.0, un joc digital amb preguntes sobre la llengua catalana i la seva situació social i legal. L'objectiu principal del joc és mostrar, d'una manera divertida i amena, la situació de la llengua catalana en àmbits tan diferents com els mitjans de comunicació, el coneixement i l'ús del català en els diferents territoris, legislació lingüística, noves tecnologies i Internet o el català entre els immigrants. Juga-hi, ja!

Núvol, diari digital de cultura http://www.nuvol.com/ Núvol és un diari digital de cultura que vol seguir els esdeveniments culturals, les novetats editorials, les exposicions, els concerts, les estrenes teatrals, etc., que els diaris convencionals no aborden per manca de paper, perquè no són part de la cultura dominant o perquè no són producte d’un gran grup. Una proposta interessant!

El camí de les paraules Boicot

El ‘boicot’ és el refús de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, polític o

econòmic, per aïllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenció de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo. Boicot és un epònim (prové d’un nom propi) i un anglicisme, l'origen del qual resideix en el cognom del capità Charles Cunningham Boycott, administrador, a mitjan de la segona meitat del segle XIX, de les finques d'un terratinent absentista, el comte d'Erne (Comtat de Mayo, Irlanda). El comte encarregà al capità el cobrament d’imposts als pagesos del seu territori. Els camperols trobaven que aquells tributs eren un abús i varen convenir de no pagar-los. El fet es va comentar molt als mitjans escrits i el nom del recaptador va passar a formar part dels diccionaris generals.

Propostes

Si tens vint anys, convida algú al Teatre del Mar: la teva entrada és de franc

Amb motiu de la celebració del 20è aniversari, el Teatre del Mar ha decidit que les obres seran de franc durant tota la temporada per a aquells espectadors que hagin nascut el 1993 i que, per tant, enguany també celebren els primers 20 anys de vida. L’única condició és que hi vagin acompanyats d’una altra persona. Amb aquesta iniciativa, els responsables de la sala del Molinar volen acostar les arts escèniques a un públic jove no gaire acostumat a consumir teatre.

Vostè és aquí, un altre àlbum d’Antònia Font Tot experimentant amb els límits del format cançó, però sense abdicar del pop, el grup mallorquí Antònia Font demostra, amb els quaranta temes de Vostè és aquí, que el seu món no és d’aquest regne. Aquestes 'microcançons', repartides en una mena de viatge, s’han dividit en tres itineraris amb diferents possibilitats d’escolta. El camí està farcit de sorpreses: estampes de màgica quotidianitat, instrumentals que en realitat no ho són, ficcions basades en fets reals i, fins i tot, una versió dels també mallorquins Tot Sants (Leyenda negra). Grans cançons, breus en durada, però llargues —molt llargues—en musicalitat, poesia i emotivitat.


Jocs de llengua Si teniu en compte que a igual número li correspon igual lletra, podreu llegir el poema de Joan Brossa Història. La poesia visual de Brossa és una de les aportacions més celebrades i innovadores a la literatura catalana.

12345627 HISTÒRIA 7892

10 3

9 11

1 5 12 10

_ _ _ _ _ _

U_

_ _ _ _

7892 _ _ __ 7892 _ _ _ _

10 3 _ _ 10 3 _ _

9 11

13 7 14 7 15 10 6

_ _

C _ _ _ V_ _

9 11 7 _ _ _

10 3 4 7 4 9 7 _ _ _ _ _ _ _

http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia.htm

Recordau que, com a treballadors del Consell de Mallorca, teniu a la vostra disposició el Servei de Normalització Lingüística per resoldre els vostres dubtes lingüístics i per corregir els texts escrits que origineu en la vostra feina diària. També us podeu assessorar sobre els vostres drets lingüístics. Hi podeu contactar per telèfon (971 219 581) o bé per correu electrònic (nlinguistica@conselldemallorca.net).

abril-juny 2013

Informcat núm. 6  

Butlletí trimestral del Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you