rament... El sabó sintètic que fabriquem per a la rentadora estava pertot arreu... Tan ordenat que era...
L’armari amb els estris de neteja del pis també està lliure de sospita...
Ara, ‘només’ em falta la part d’aquest pis i de tot el lab que sempre evito... No hi vull entrar... Preferiria estalviar-me el tràngol... No vull entrar a l’habitació de la Tània.... ...
Però he de fer-ho... ...
Habitació buida... Ja no hi és... I no hi serà mai més...
Com reia... Com s’enfadava de cop i després de 2 minuts ja tornava a estar contenta...
Era tot seny i il·lusió... Si pogués tornar enrere en el temps... M’estic posant molt trist...
Veig la seva cara contenta... Veig la seva cara morta... I no hi vaig poder fer res més...
El llit està desplegat. No ho puc mirar, això... No vull...
Estic buit... Tot està com ella ho va deixar... Tot el que va ser el seu darrer dia...
Morir així... Encara hi ha rastres...
Fins i tot va ser pitjor que morir de la manera com ho van fer els nostres originals...
140