Fa cent anys a Terres de Marina
La vinya a les Marines (I) Per Francesc Antich Adrover De manera, una mica superficial, hom pot afirmar que la història del vi és tan antiga com la mateixa civilització. L’alcohol procedent de la fermentació del sucres del raïm consumit en quantitats moderades provoca en els consumidors l’expressió sincera dels sentiments per la qual cosa sempre ha acompanyat els àpats de la majoria de societats. Hi ha proves del seu consum més de 5 mil anys aC i a la nostra illa ja hi ha utensilis pel seu consum al segle VII aC, si bé no és fins al segle I aC quan trobam escrits de l’historiador romà Plini que compara els vins baleàrics amb els millors d’Itàlia. Hi ha noticies que durant l’ocupació àrab, malgrat la seva prohibició, continua el cultiu, i a partir de la conquesta a l’any 1229 s’alliberaria el seu cultiu. A 1862, la plaga de la fil·loxera acabà amb les vinyes franceses i provocà un valor en alça del vins mallorquins, i Portocolom, juntament amb altres ports mallorquins, fou testimoni del pas de milers de bocois que s’embarcaven camí de França. A més, de Felanitx a Cas Concos, i altres entre s’Alqueria Blanca i Calonge, estaven sembrades de vinya i aquest producte estava molt a l’alça com podem veure en el següent document que recuperam de “Les comunicacions a Marina: Un tren que no arribà”. Dies i Coses 82. ... A una xerrada que vaig fer, no fa molt, amb en Toni Polla, va sorgir el tema. Me contava que la fil·loxera va matar totes les vinyes franceses i per aquí la vinya anava molt bé. A Felanitx tot era vinya i per aquí de Calonge cap a Santanyí també. Recorda que l’amo en Tomeu des Molí, també conegut amb el malnom «des Garballó», li contava que per aquestes dates volien posar un tren que arribàs a Portocolom i que la via venia de la part de s’Alqueria Blanca, potser de Santanyí o Felanitx, no sap molt bé per on anava. Una cosa que recordava amb nitidesa era que a una terra que li diuen la Tanca nova, prop de sa Conca, terra que llavors era de madò Polla, i ara és d’en Pep Ferrer, durant molt de temps hi hagué una creu que assenyalava per on havia de passar la via. [...] A més inclou un mapa de comunicacions, [...] en el qual ja es pot veure la via que havia d’unir Felanitx i Portocolom, passant pel Pujol i sa Conca.
Però la terrible plaga que havia deixat el continent
europeu sense vinyes, trenta anys més tard, l’any 1891, també arribà a Mallorca i acabà l’esplendor vinícola de la zona, fins que amb els peus americans trobaren la solució al problema i es posaren els fonaments fins aconseguir el ressorgiment actual dels vins de qualitat. La situació de la vinya a la possessió de s’Horta. Dins les marines la possessió de s’Horta no era una excepció i també tenia una part de les terres dedicades al cultiu de la vinya. Després de l’adquisició de s’Horta per la família Prohens no tenim cap referència de la vinya, a s’Horta, fins a l’any 1687, a una nota de Ramon Rosselló que diu: 1687/09/09. Pere Ignasi Prohens, ... ... de l’Horta Nova es reserva el celler i bótes, la païssa i la vinya. ROSSELLÓ, Ramon: Cronicó Felanitxer. Font: Arxiu Regne de Mallorca, Joan Bibiloni, f. 104.
Posteriorment a l’any 1862 a les Memòries d’un Majoral referides al calongí Miquel Jaume Adrover, personatge que ens ha ajudat a conèixer infinitat de detalls de la possessió que ell dirigí, recollim el següent text:
1862. I estant per majoral seguia en so mando de cuidarme les coses des senyor qui amb aquest temps hi havia molt que cuidar perquè feia moltes millores com són figueres i ametlers. Passaven les 800 figueres que vaig sembrar i 3.000 ametlers i después de sembrats hi havia moltes feines per la conservació, com era cavar i cultivar perquè es animals no los dañassen. Lo any 1862, vàrem començar a fer una vinya i va costar molt i después rodar-la de paret... SERRA, Jaume (ed.) (1986): Memòries d’un Majoral. Miquel Jaume Adrover Bennàssar. 1815-1896, p.25.
En aportacions que anirem fent, a partir dels documents on es Majoral va anotar tota casta de detalls de la feina que es feia, posarem a la vostra disposició detalls de com es feren aleshores les gavetes, com sembraven la vinya, noms dels jornalers que hi treballaren, preus dels jornals, i molts d’altres detalls. 29