Issuu on Google+


Contenido Avaluació inicial de l’alumne. ................................................................................................. 2 1.

Desenvolupament general de l’alumne: .................................................................... 2

2.

Nivell de competència curricular: .............................................................................. 3

3.

Estil d’aprenentatge: ..................................................................................................... 5

4.

Context escolar:............................................................................................................. 6

5.

Context sociofamiliar: .................................................................................................. 7

Determinació de les N.E.E.: ..................................................................................................... 8 1.

Necessitats d’àmbit general: ....................................................................................... 8

2.

Necessitats relacionades amb les àrees curriculars: ............................................ 9

3.

Necessitats de l’entorn (escolar i familiar). ............................................................ 11

Proposta curricular adaptada. .............................................................................................. 13 Adaptacions d’accés al currículum: ........................................................................ 13

1. i.

Elements personals: ............................................................................................... 13

ii.

Elements materials: ................................................................................................. 13

iii.

Elements organitzatius: ...................................................................................... 14

iv.

Elements d’accés a la comunicació: ................................................................ 15

Adaptacions en funció dels elements bàsics del currículum: ............................ 16

2. i.

Objectius i continguts: ........................................................................................... 16

ii.

Metodologia i activitats: ......................................................................................... 17

iii.

Avaluació:.............................................................................................................. 19

Organització del serveis educatius (Suports). .................................................................. 21 Organització de la col·laboració familiar. ........................................................................... 22 Seguiment i avaluació de la A.C.I. ....................................................................................... 22 Conclusions. ............................................................................................................................ 23 Bibliografia: .............................................................................................................................. 24


Cas d’Alexis

Avaluació inicial de l’alumne. 1. Desenvolupament general de l’alumne: Cal destacar que aquest alumne va aprendre a caminar quasi als dos anys i després de passar per un gabinet de psicomotricitat és capaç de fer-ho autònomament encara que amb alguna dificultat (de puntetes), un altre aspecte fisiològic a tenir en comte és la complicació que té per a utilitzar la motricitat fina, el que li dificulta accions quotidianes tant a l’escola com al col·legi. A nivell d’esfínters controla de manera perfecta diürnament però als períodes nocturns no controla i precisa l’ús de bolquers. És capaç de realitzar activitats de manera independent com vestir-se i desvestir-se o menjar encara què amb algunes peculiaritats (a l’hora d’introduir sabors nous a les menjades li crea un conflicte). A partir dels dos anys es detecta una pèrdua del llenguatge i una atenció dispersa, té tendències a l’aïllament respecte de la resta dels alumnes i únicament interactua quan desitja alguna finalitat o es sent atret per algun motiu, no participa activament als jocs dels companys i prefereix un tipus específic de jocs encara que hi ha poca creativitat al joc, encara que té un vocabulari ample no l’utilitza. Quan aprén alguna activitat la realitza correctament però no la generalitza a la seua vida diària. Se li ha diagnosticat un retràs psicomotor lleu i un endarreriment en l’aprenentatge i utilització del llenguatge oral, també se li han realitzat proves per segona vegada detectant una “possible hipoacúsia” que hi haurà que tindre en compte i revisar en el futur, considerem que aquest alumne pot trobar-se en un aspecte autista i per tant se li deuen realitzar algunes adaptacions degut a la seua significativitat al seu retràs en el desenvolupament de més de dos anys. Emocionalment el menut es troba al mateix nivell que la resta d’alumnes i deu ser tractat com a tal, respectant la seua personalitat i intentat fer-li veure que pot millorar i motivant-lo per a tal finalitat.


2. Nivell de competència curricular: Objectius Generals

Àrea 1: Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Conéixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.

Objectius Específics

Capaç de fer

No capaç de fer

Conéixer el cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema

x

corporal. El to, la postura i l’equilibri

Adquirir coordinació i

Tenir confiança

control dinàmic en el

en les

joc, en l’execució de

possibilitats i

tasques de la vida

capacitats

quotidiana i en les

pròpies per a

activitats en què haja

realitzar les

d’ajustar objectes amb

tasques.

precisió, d’acord amb

Conéixer les

el seu

bàsiques

desenvolupament

pròpies del cos.

x

evolutiu. Prendre la iniciativa,

Interactuar i

planificar i seqüenciar

col·laborar amb

la pròpia acció per a

actituds

resoldre tasques

positives per a

senzilles i problemes

establir

de la vida quotidiana,

relacions

reconeixent els seus

d’afecte amb els

límits i possibilitats i

altres.

x

buscant la col·laboració necessària. Àrea 2: El medi físic,

Conéixer

social i cultural.

l’estimació de la Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes elementals de convivència.

duració d’algunes rutines de la vida quotidiana en relació amb les unitats de temps.

x


Valorar la importància

El coneixement

del medi físic, natural,

de les

social i cultural, per

característiques

mitjà de la manifestació

generals dels

d’actituds de respecte i

sers vius i de la

la intervenció en la

matèria inerta:

seua cura, segons les

semblances i

seues possibilitats

diferències.

Mostrar interés i

Observar i

curiositat pels canvis a

entendre els

què estan sotmesos

canvis

els elements de

atmosfèrics:

l’entorn per a identificar

causes i

alguns factors que els

conseqüències.

x

x

influeixen. Àrea 3: Les llengües: comunicació i representació.

Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

Aproximar a l’ús de la llengua escrita com a mitjà de comunicació.

x

Interessar-nos per explorar alguns dels seus elements. Utilitzar i valorar progressivament la llengua oral

Expressar sentiments,

per a evocar i

desitjos i idees per

relatar fets, per

mitjà de l’expressió

a explorar

artística a través dels

coneixements i

distints llenguatges.

aprendre i per a

x

expressar i comunicar idees i sentiments. Imitar i Interpretar i produir

representar

imatges com una forma

situacions, de

de comunicació i de

personatges,

gaudi, a fi de descobrir

d’històries reals

i identificar els

i evocades

elements bàsics de

individualment o

l’expressió artística.

en grups xicotets.

x


3. Estil d’aprenentatge: A aquest cas trobem que l’alumne amb problemes per a aconseguir una atenció correcta, potser degut a una “possible hipoacúsia”, per tant trobem una baixa concentració en activitats que s’estan explicant junt a la resta de la classe. Degut a la baixa atenció que sofreix, la motivació de l’alumne es veu greument afectada i actualment és molt baixa respecte a la resta dels seus companys. Veiem que baixa més l’atenció i per tant es desmotiva en activitats que únicament són exposades i l’explicació no conté cap element manual ni sensorial que estimule l’interés per la diligència en concret. En canvi, a les activitats que les explicacions venen acompanyades per manualitats o comprovacions palpables l’interés es veu afavorit i el grau de implicació munta. Malauradament en moltes activitats realitzades a l’escola és necessària una evolució en la motricitat fina, al tindre problemes psicomotors el nostre alumne no és capaç de utilitzar correctament aquesta funció del seu cos i per tant necessita una ajuda constant en les activitats realitzades, algunes vegades únicament amb l’ajuda dels companys és suficient, però d’altres l’ajuda deu estar realitzada per un professional com puga ser un mestre de suport a l’aula o un cuidador al menjador a més del tutor. La resta d’alumnes, en la seua major part, coneixen i entenen perfectament les seues limitacions, per tant col·laboren enèrgicament amb la seua integració en la majoria dels cassos encara que algunes vegades es necessite reforçar aquesta postura a alguns dels seus companys. L’alumne no demana quasi mai ajuda al professor, el que dificulta la seua autonomia i aprenentatge degut a que es frustra al no aconseguir una activitat i la seua motivació baixa, tampoc inicia interaccions fluides amb els companys i per tant aquests deuen també estar atents a possibles correccions que es tinguen que realitzar. A l’hora de realitzar una distribució de l’aula es deu tindre en compte les particularitats dels alumnes, en aquest cas aquesta característica s’accentua, per tant hi ha que escollir molt bé quin company asseurem al seu costat i a la resta del seu grup, ja que l’aula es distribueix en 4 taules de 6 alumnes cadascuna. Intentarem escollir alumnes que tinguen un nivell alt d’empatia i estiguen dispostos a col·laborar en el seu aprenentatge i a ajudar-lo en les tasques que se li encomanen tant físicament com cognitiva.


4. Context escolar: L’escola a la que pertany l’alumne al que ens referim està enclavada en un medi rural, el poble subsisteix gràcies a un menut polígon industrial, tot i això l’activitat predominant en la zona és l’agricultura. L’edifici fou construït en 1990 per tant reuneix les característiques pròpies d’un edifici d’aquests temps, trobem aules no molt espaioses amb capacitat fins a 25-30 alumnes on de vegades es dificulta la instal·lació de racons degut a l’espai reduït, hi ha moltes aules buides degut a la reducció de personal docent, també es compta amb aules d’informàtica, laboratori i psicomotricitat. El pati té una grandària de 2000m quadrats amb espai més que suficient per als esplais dels alumnes i on es realitzen activitats a l’aire lliure a l’estiu. L’organització de les aules varia en funció dels docents que es troben en cadascuna d’elles. En l’aula d’Alexis l’organització respon a una metodologia constructivista utilitzada pel mestre, on trobem diferents (entre altres característiques) racons on els alumnes es desenvolupen en diferents tasques que els interesse durant determinades hores de la jornada lectiva, a més (com hem dit abans) la distribució de les taules està estructurada per 4 grups de treball de 6 alumnes cadascun, açò afavoreix la interacció entre el grup d’iguals i la col·laboració tant a l’hora de realitzar activitats conjuntes, d’ajuda als alumnes amb més dificultats com la socialització dels alumnes, a més, la distribució dels alumnes varia cada cert temps per a ajudar a una major interacció. Els alumnes treballen per projectes, així s’intenta potenciar les aptituds de cadascun d’ells i reduir o eliminar les carències, a més treballen temes que els interessen personalment, per tant la motivació augmenta i trobem una millor disposició de cara a la realització de tasques. Cada trimestre es finalitza l’estudi del punt tractat amb la realització d’un taller on participen tots els alumnes del centre, i els de cada aula exposen la seua temàtica a la resta presentant una activitat. Veiem que a més d’Àlex hi ha diferents alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge, per a suplir aquesta realitat al centre es compta amb diferents persones de suport i avaluació. Trobem un professor d’AL (audició i llenguatge), una


professional encarregada de l’àrea de PT (pedagogia terapèutica) a més de la psicòloga, una cuidadora a l’hora del menjador i un mestre de suport.

5. Context sociofamiliar: Els pares es preocupen per la situació del menut, com hem comentat abans als dos anys l’alumne acudeix al Servei de Neuropediatria per a intentar aclarir quin és el problema que presenta i suplir les seues carències de la millor i més efectiva de les maneres, als tres ja es treballa durant un any a un gabinet de psicomotricitat amb la mateixa finalitat. A més es troben oberts als moments d’afecte que ofereix el menut, açò és molt important ja que una de les majors dificultats és la interacció amb la resta de persones que l’envolten, també intenten col·laborar de la millor manera possible tant amb l’escola com amb els diferents especialistes que tracten amb el seu fill. Mantenen respecte al seu fill unes expectatives altes de millora i esperen que siga capaç de comunicar-se de forma verbal i clara en un futur, encara que altres aspectes els preocupen com són el seu nerviosisme i la impaciència que presenta. Podem dir per tant que les relacions paternals són correctes de cara a Alexis i es troben en plena sintonia amb l’escola, aquest aspecte serà important per a abordar els problemes que ens podem trobar des de diferents fronts i amb la millora que ens aporta comptar amb diferents punts de vista, així com el llarg control que se li realitza a l’alumne ja que el controlem als dos àmbits més importants de la seua vida, l’escola i a casa. L’alumne viu al mateix poble que on es troba ubicada l’escola, la seua casa es troba adaptada amb un passamà que recorre tot el passadís per a facilitar l’accés a Alexis, la casa és un adossat i enfront hi ha un parc on moltes vesprades els pares ixen a jugar amb ells. A més d’Alexis hi ha un altre xiquet a la família que no presenta cap necessitat especial d’onze anys d’edat i que també ajuda diàriament a Alexis amb les tasques que li poden resultar complicades. Com hem esmentat abans, per les nits necessiten col·locar-li bolquers per a compensar la falta de control d’esfínters cosa que facilita que el mateix menut coneixedor d’aquest aspecte siga el que demane la seua col·locació. També programen unes rutines al menut per a un major control de les accions a realitzar


com vestir-se o desvestir-se o menjar (actes que realitza amb plena autonomia), fer els deures... Per tant veiem com els familiars tenen assumits els possibles contratemps que pot presentar el seu fill i es mostren oberts a col·laborar i ajudar en tot allò que està a les seues mans.

Determinació de les N.E.E.: 1. Necessitats d’àmbit general: Com a primera necessitat esmentarem la incapacitat d’utilitzar correctament la motricitat fina, trobem problemes a l’hora de realitzar tasques quotidianes com puga ser retallar o escriure que retarden encara més l’aprenentatge del menut i poden marcar-li una barrera social més a superar. El mateix problema trobem amb el control d’esfínters, de moment la solució ha sigut la utilització de bolquers per les nits però aquesta solució deu ser momentània i tenim que intentar treballar per a que ho siga, hi haurà que realitzar activitats específiques en aquest aspecte perquè prenga una major consciència del seu cos i siga capaç de controlar-los tant de dia com de nit. Necessitarem treballar també la pèrdua del llenguatge oral, la família té moltes esperances en aquest punt i amb la seua ajuda es pot aconseguir que l’alumne recupere la motivació per parlar i aconseguisca, finalment, aprendre. Per a assolir els objectius anteriors necessitem corregir una característica principal, aconseguir focalitzar l’atenció de l’alumne a les activitats realitzades i que no siga tan dispersa. La no realització de les tasques a classe pot vindre ocasionat per la seua “Possible Hipoacúsia” i açò pot afavorir que l’atenció siga tan baixa, per tant serà un punt molt important a tindre en compte i treballar-lo primerament per diagnosticar aquest aspecte i en segon lloc contrarestar-lo. Per la mateixa raó podem estimar la seua tendència cap a l’aïllament, l’alumne sí presenta interés pels jocs però únicament de manera visual, tenim que intentar que s’integre dins del seu grup d’iguals i aconseguisca realitzar activitats, a més aquestes activitats deguem reforçar-les per a que no únicament les realitze sinó també per a que les generalitze a la seua vida diària.


No únicament té la finalitat de generalitzar les activitats, a més en la interacció amb els companys deguem treballar la utilització del llenguatge oral que tant necessari resulta per a minimitzar el seu endarreriment en l’aspecte psicomotor.

2. Necessitats relacionades amb les àrees curriculars: Bàsicament i degut a l’estat de l’alumne deurem treballar i adaptar les tres àrees del coneixement d’infantil, açò serà de vital importància per a poder fer front als possibles endarreriments que presente en diferents aspectes del seu procés d’aprenentatge. En primer lloc trobem l’Àrea 1: Coneixement de si mateix i autonomia personal. A aquest apartat hi haurà que treballar sobre la pròpia consciència que te l’alumne sobre el seu propi cos i per tant hi haurà que adaptar totes aquelles activitats que estiguen relacionades en els següents punts: “Conéixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.” Aquest apartat ve donat per la impossibilitat de realitzar correctament tasques utilitzant la motricitat fina, per tant caldrà incidir en ell per a solucionar en la major part possible aquesta mancança. “Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució de tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d’ajustar objectes amb precisió, d’acord amb el seu desenvolupament evolutiu.” A més de treballar el punt anterior a aquest també treballarem l’atenció dispersa que presenta l’alumne i l’aïllament com també l’ajudarà a generalitzar els jocs a la seua vida diària. “Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats i buscant la col·laboració necessària.” Finalment a la primera àrea del coneixement treballarem la falta d’iniciativa amb la que realitza les tasques i jocs, aconseguint també una major motivació per a l’obtenció d’ítems important al seu desenvolupament com puga ser l’obtenció del


llenguatge oral o estructurar les tasques que es pretenen realitzar per a una major concentració i construcció d’estructures mentals. Continuarem treballant a l’Àrea 2: El medi físic, social i cultural. En aquest punt necessitarem treballar diferents interrelacionats amb els del punt anterior i que a més ens permeten millorar la relació de l’alumne amb la família o amb el seu entorn més immediat. “Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes elementals de convivència.” Punt bàsic que deu aprendre per a la realització de la seua vida diària, la relació amb la resta de societat i més concretament amb el seu grup d’iguals i amb la família pot resultar molt beneficiós per a treballar, per exemple, l’autoestima, la motivació a l’hora de realitzar activitats, una consciència major de l’autonomia personal, a més de l’obtenció d’ajuda quan es necessite. “Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la manifestació d’actituds de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les seues possibilitats.” Podem utilitzar d’excusa aquest objectiu per a treballar l’aïllament de l’alumne, aconseguir que interactue amb la resta de companys en la realització de jocs que involucren l’entorn social de l’alumne com puga ser el terme del poble on viu o els voltants de l’escola, a més l’ajudarà en la millora del seu retràs psicomotor treballar activitats a la naturalesa. “Mostrar interés i curiositat pels canvis a què estan sotmesos els elements de l’entorn per a identificar alguns factors que els influeixen.“ Preguntar-se sobre el que ens envolta és una activitat que realitzem la majoria de nosaltres quan som menuts, en aquest cas deguem motivar a Alexis a la formulació i iniciativa per a gestionar aquestes preguntes, a més quan ho fem l’ajudarem també al desenvolupament del seu llenguatge oral. Per finalitzar trobem l’Àrea 3: Les llengües: comunicació i representació. Aquest punt és molt important, no únicament per a Alexis sinó també per a complir i aconseguir les expectatives i esperances marcades per la família. Els resumirem en tres objectius principals.


“Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.” Ací trobem dues iniciatives que resulten interessants per a la millora del menut, en un primer lloc treballarem la iniciativa per a realitzar interaccions amb la resta de persones que el rodegen, a més també treballarem la comunicació, bé siga oral o escrita i ens ajudarà a desenvolupar aquest camp que trobem més endarrerit degut als problemes cognitius que presenta l’alumne. “Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a través dels distints llenguatges.” L’expressió artística pot representar una bona excusa per a interactuar amb l’alumne, a més podem utilitzar noves tecnologies per a aconseguir la finalitat que busquem que no és altra que aconseguir una major interacció verbal amb altres persones per part de l’alumne. “Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.” Mitjançant el dibuix també podem incidir sobre la seua pròpia experiència vital, com es sent i com aconseguir trobar elements que el motiven per a una major efectivitat en les activitats a realitzar siga en l’àmbit que siga.

3. Necessitats de l’entorn (escolar i familiar). Principalment les necessitats bàsiques familiars veiem que les té cobertes, trobem una família cooperadora i per tant tenim un punt a favor, tenim que explotar aquesta característica al màxim possible i crear una connexió entre l’escola i la llar per a que l’alumne vega que el que es treballa a l’escola pot servir a casa i a la inversa, per a aconseguir aquest propòsit ens deurem compenetrar amb els pares i mantenir reunions setmanals a tres bandes entre el tutor/a, els pares i l’SPE. Mantenir unes expectatives altes de millora també ajudarà a l’alumne i als pares a l’hora de conviure dia a dia amb aquestes característiques especials que presenta el menut. Està comprovat que involucrar a les famílies a l’escola millora la motivació dels menuts i per tant s’observa una evolució positiva en alguns aspectes, devem aprofitar aquest factor i treballar-lo.


Tenim també que tindre en compte que l’entorn del poble és un medi rural, per tant pot ser que tinguem algunes carències en alguns serveis que tindrem que intentar no afecten de manera greu al desenvolupament del menut, com puguen ser serveis externs per reforçar el que s’aprén, o gabinets psicològics... La casa de l’alumne també deu presentar qualsevol element que puga ajudar al menut en la seua vida diària, adaptant tots aquells elements que puguen resultar un obstacle per a ell, a més el poble també deu presentar el major nombre d’adaptacions possible amb la mateixa finalitat, facilitar la vida a Alexis, estem parlant en un primer moment d’una possible adaptació al parc de davant de la seua casa o a l’itinerari de casa a l’escola que posteriorment podria anar estenent-se per tot el poble en general o pels llocs on més temps passa Alexis. A l’escola veiem com també es necessita adaptar alguns aspectes per a facilitar a l’alumne el seu pas per ella, en un primer moment ens donem compte que hi ha poc de personar que ens ajude a durant tota la jornada lectiva a una correcta atenció durant tota la jornada escolar, bé siga durant les possibles explicacions per a reforçar-les o durant la realització d’activitats. També és important que l’aula (i el col·legi en general) estiga en condicions de acollir a alumnes amb algun tipus de deficiències, facilitant la seua estància i l’accés a la mateixa així com també afavorint la correcta escolarització dins d’ella respectant els espais destinats als racons. A més és molt important la metodologia que s’estiga utilitzant, un alumne amb atenció tan dispersa com Alexis difícilment podrà atendre a una classe magistral que dure molt de temps, per tant hi haurà que tindre en compte les característiques dels alumnes abans de utilitzar qualsevol tipus de metodologia. El personal de suport i avaluació com són AL, PT, Cuidadora, o el mestre de suport ens ajudaran per a aconseguir una bona evolució a l’aula, ja que preferiblement no devem extraure l’alumne del seu context d’aprenentatge.


Proposta curricular adaptada. 1. Adaptacions d’accés al currículum: i. Elements personals: Per a la realització d’una adaptació necessitarem diferents professionals que ens ajuden, tant al tutor com a la família. A l’escola comptem amb un professor de PT que ens ajuda a elaborar qualsevol adaptació que necessite l’alumne esmentat durant la consecució del curs, treballar les adaptacions realitzades de forma individualitzada o utilitzant a diferents alumnes per a crear un suport dins de l’aula, adaptar el material que es necessite per a l’escolarització, conformar amb el tutor una bona metodologia que servisca tant per als alumnes amb deficiències com per als que no les tenen, informar a les famílies junt al tutor mitjançant informes presentats on estipulen l’evolució de l’alumne durant tot el curs. També necessitarem els serveis d’un/a professional en Audició i Llenguatge (AL) per a suplir els problemes que trobem amb la parla, que ens assessore sobre l’existència de programes o materials que ens puguen ajudar en el nostre treball diari, mantindre reunions amb tots els òrgans del centre a més del tutor per a portar un seguiment dels alumnes tractats sempre dins de les pròpies aules. En definitiva la seua funció serà la de previndre, avaluar i intervenir en aquells casos que ho necessiten. I finalment un Educador per al moment del menjador degut als problemes amb la motricitat fina que presenta l’alumne, per tant deuran estar presents contínuament durant el temps del menjador, orientar als alumnes en aspectes relacionats amb la seua salut alimentària, proporcionar ajuda als alumnes per a un correcte us dels coberts, iniciar als alumnes en bons hàbits d’higiene personal, obtindre un ambient agradable i tranquil durant les menjades, respectar els horaris establerts, intentar que es menge tot allò que es serveix als plats, intervindre als possibles problemes que apareguen. ii. Elements materials: Com hem esmentat abans bàsicament el que necessitarem serà adaptar qualsevol aparell que necessite de la motricitat fina, bé siga llapis, bolígrafs, o folis de


diferent grandària, també deurem adaptar si tenim qualsevol ordinador en classe o els coberts a l’hora de menjar. Per a contrarestar la seua “Possible Hipoacúsia” deurem disposar a la classe d’aparells adaptat per a tal finalitat, trobem la necessitat de fixar mapes conceptuals on ens indique els ítems que s’han de complir així com remarcar una rutina que caldrà seguir tots els dies per evitar les distraccions. Tots els materials deuran estar correctament senyalitzats bé amb el seu nom o bé amb pictogrames que ens ajuden a trobar els objectes fàcilment, Precisament aquest pictogrames formaran part dels materials visuals que hi haurà que adaptar, tals com el nom dels objectes de l’aula (finestra, armaris, porta,...) així com també els noms i finalitats dels racons per a un correcte us dels mateixos. Finalment també se li deurà d’implementar un audiòfon a l’alumne per veure si millora en les seues tasques acadèmiques, ja que degut a la seua hipoacúsia pot resultar difícil realitzar qualsevol tasca amb ell si no ens escolta però nosaltres desconeixem aquest aspecte tan important. iii. Elements organitzatius: Deurem tindre en compte els elements nous que s’introdueixin a l’aula, ja que açò pot crear una distracció de la tasca a realitzar al tindre la ment dispersa, així com també evitar els sorolls forts que puguen causar una animadversió en l’estat d’ànim de l’alumne. Degut a la particularitat de l’alumne el seu tutor, investigà quina seria la millor metodologia per a aconseguir avanços significatius a mitjà i llarg termini, per tant, com a resultat d’aquesta investigació va descobrir les Comunitats d’Aprenentatge, promogudes per Ramón Flecha. Són bàsicament escoles obertes on s’intenta treballar d’una manera inclusiva amb alumnes que presenten qualsevol tipus de NEE (Necessitat Educativa Especial), per tant no únicament afavoreix a aquests tipus d’alumnes sinó que també es beneficia la resta de la classe degut a la utilització de pràctiques educatives d’èxit i a un procés d’ensenyança/aprenentatge plantejat des d’una mirada constructivista.


Per tant, seguint les directrius del que és una comunitat d’aprenentatge (una volta establerta l’escola com a tal), comptarem amb un grup nombrós de voluntaris que ens ajuden en la nostra tasca docent. Es plantejaran i organitzaran aquestes activitats d’èxit per a que els alumnes les porten a terme a les aules, adaptant qualsevol activitat a les necessitats dels alumnes, açò amb una metodologia basada en projectes potenciarà l’autonomia dels alumnes al mateix temps que afavorirà la interacció i socialització dels mateixos. Les activitats que realitzaran els alumnes seran les Lectures Dialògiques, Grups Interactius, participació en la presa de decisions de la comunitat educativa, instauració d’un Mètode dialògic de resolució de conflictes, creació d’una Escola de Pares (Per a saber més clicar ací). iv. Elements d’accés a la comunicació: Els elements que s’haurien d’adaptar són bàsicament per a la deficiència auditiva, deurem comprovar quina és la gravetat de la lesió i compensar-la amb qualsevol dels sistemes que disposem actualment. Una vegada determinada la Hipoacúsia de l’alumne, i instal·lat el audiòfon que anteriorment hem esmentat es solucionen quasi la totalitat dels problemes auditius que presenta l’alumne, no obstant, deurem aprendre a un nivell d’usuari el llenguatge de signes o la utilització de la Comunicació Bimodal, que a més de la llengua parlada la reforcem amb signes que ajuden a la seua comprensió. Com també hem dit abans, per a la compensació de la seua deficiència psicomotora, encara que aquesta siga lleu, podem utilitzar sistemes pictogràfics tals com el SPC o el BLISS. Degut a que el retràs en aquest camp és un retràs lleu, utilitzarem el sistema SPC reforçat amb el sistema d’escriptura per a que associe les imatges i l’objecte amb el nom escrit i posteriorment el so de cada lletra escrita.


2. Adaptacions en funció dels elements bàsics del currículum: i. Objectius i continguts: Objectius Generals

Objectius Específics

Àrea 1: Coneixement

Conéixer el propi cos i

Conéixer les diferents

de si mateix i

les seues possibilitats

extremitats del cos

autonomia personal.

d’acció, adquirint de

humà.

manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments. Adquirir coordinació i

Adquirir confiança amb

control dinàmic en el

els moviments de

joc, en l’execució de

motricitat fina.

tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d’ajustar objectes amb precisió, d’acord amb el seu desenvolupament evolutiu. Prendre la iniciativa,

col·laborar amb els

planificar i seqüenciar

companys en algunes

la pròpia acció per a

activitats.

resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats i buscant la col·laboració necessària. Àrea 2: El medi físic,

Relacionar-se amb els

Conéixer les rutines de

social i cultural.

altres i aprendre les

la vida quotidiana.

pautes elementals de convivència. Valorar la importància

Diferenciar animals

del medi físic, natural,

vertebrats/invertebrats,

social i cultural, per

ovípars/mamífers del

mitjà de la

seu entorn.

manifestació d’actituds


de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les seues possibilitats Mostrar interés i

Conéixer els diferents

curiositat pels canvis a

temps atmosfèrics que

què estan sotmesos

poden donar-se.

els elements de l’entorn per a identificar alguns factors que els influeixen. Utilitzar les distintes

Aproximar a l’ús de la

comunicació i

formes de

llengua escrita com a

representació.

representació per a

mitjà de pictografies

Àrea 3: Les llengües:

expressar i comunicar

amb paraules

situacions, accions,

properes a la seua

desitjos i sentiments

vida diària.

coneguts, viscuts o imaginats. Expressar sentiments,

Utilitzar

desitjos i idees per

progressivament la

mitjà de l’expressió

llengua oral.

artística a través dels distints llenguatges. Interpretar i produir

Representar un

imatges com una

sentiment en forma de

forma de comunicació i

dibuix.

de gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.

ii. Metodologia i activitats: La metodologia utilitzada serà per projectes, a més durant el curs es pretén treballar enfocant la pràctica educativa cap a una escola més participativa, holística i integradora. Per a tal finalitat s’aniran introduint poc a poc activitats pròpies de les comunitats d’aprenentatge, involucrant als alumnes i als familiars, comunitat educativa així


com a la resta d’associacions del poble a contribuir en el procés d’aprenentatge dels menuts. Sempre partirem d’una base molt senzilla però que ens pot resultar difícil de portar a terme de vegades, tot el món tenim alguna cosa que ensenyar i moltes més que podem aprendre siguen quines siguen les seues característiques, punts forts i punts febles. Amb aquest lema intentarem crear una bossa de voluntaris que estiguen disposats a ajudar i guiar les activitats de classe, on també aprendran multitud de nous conceptes que desconeixien. Les activitats aniran orientades en funció del tema que els alumnes trien, hi haurà unes premisses que hem esmentat al punt anterior que s’hauran de complir per la nostra part però principalment seran ells els que guien el seu aprenentatge pel camí que decidisquen. No obstant seguirem treballant sempre a les tres àrees que marquen el currículum d’Educació Infantil, per tal de realitzar una correcta tasca docent. Per a assolir els continguts de la primera àrea treballarem amb activitats que ens ajuden a l’aprenentatge del nostre cos. Realitzarem treballs manuals que ens permeten potenciar la motricitat fina de l’alumne, així com també treballarem el control d’esfínters mitjançant activitats físiques i creant processos cognitius per a tal finalitat. A aquests treballs s’utilitzaran retallables, fitxes per a pintar, lectura de llibres que parlen sobre la temàtica que estem tractant, insistència en actes que s’han de realitzar i actes que no, activitats físiques a l’aire lliure, ´jocs de cooperació amb els companys, jocs que requerisquen una planificació prèvia per part dels alumnes per a la seua resolució, jocs d’encaixar peces al seu lloc corresponent o jocs de rols on els alumnes tinguen que representar papers diferents. En la segon àrea treballarem mitjançant jocs i pautes a seguir tots els conceptes que deuen assolir per a una bona convivència i interés pel que els envolta. Treballarem activitats de cooperació per a que entenguen que és necessària l’ajuda dels companys per a resoldre-les al mateix temps que és necessari prestar ajuda a aquells que ho necessiten, es realitzaran excursions i llegiran llibres inspirats en les eixides que es puguen portar a terme pels voltants de l’escola i del


poble, aprofitar la proximitat de les festes del poble per treballar les tradicions del mateix que li puguen resultar motivadores i interessants als alumnes, crear amb l’ajuda dels alumnes unes normes de convivència que servisquen per al futur en la resolució de conflictes que es puguen donar, treballar les èpoques de l’any i explicar així com experimentar el per què de les “coses” que ens envolten per a descobrir i aprofundir-hi. Per finalitzar a l’àrea número tres treballarem tots aquells aspectes que estiguen relacionats amb les llengües i els diferents tipus de comunicació que podem trobar. A més de la representació escrita i parlada, deguem realitzar altres activitats que ajuden als alumnes a veure habitual la utilització d’altres mètodes adaptats a persones amb deficiència auditiva com puguen ser els pictogrames, deurem realitzar activitats que normalitzen la situació amb exemples simples que els menuts entenguen aprofitant altres adaptacions que es puguen donar a la classe com un alumne que utilitza ulleres, etc. realitzarem obres teatrals que ens ajuden a treballar amb l’expressió corporal, per a la mateixa finalitat utilitzarem cançons, realitzarem tasques on l’expressió artística lliure estiga present, per a dinamitzar les classes i potenciar la creativitat dels alumnes a l’hora d’expressar-se i ens adjudicarem noms en llenguatge de signes per a que facen seu aquesta llengua i la interioritzen per a la seua normalització. iii. Avaluació: Realitzarem diferents tipus d’avaluació, per una part avaluarem als alumnes, la seua actuació, desenvolupament i evolució mitjançant diferents tècniques que posteriorment nombrarem, per a Alex aquesta avaluació serà la mateixa, però se li adaptarà a les seues funcions. També ens avaluarem a nosaltres mateixa, per conéixer si posteriorment serà convenient realitzar les mateixes pautes o pel contrari hi ha algunes coses que deuen canviar o millorar.


Per a l’autoavaluació que realitzarem al nostre propi treball utilitzarem una rúbrica on inclourem ítems que ens hem marcat al principi de curs com: 

Realitzem tasques dinàmiques

Adaptem correctament les tasques per a les característiques de tots els alumnes.

Avaluem tenint en compte les dificultats de cada alumne.

Tenim en compte les opinions dels alumnes.

A l’avaluació dels alumnes es deuran tenir en compte altres ítems d’igual importància, per a Alex hi haurà que adaptar-los a les seues exigències pròpies, però sempre mantindrem els objectius del currículum responent a una manera inclusiva d’entendre l’escola, a més realitzarem l’avaluació no amb un únic instrument sinó que n’utilitzarem diferents: 

Observació directa: Comprovació visual que dia a dia s’aconsegueixen els objectius que han estat marcats per a l’activitat que estan realitzant.

Registre anecdòtic: Anotacions de totes aquelles conductes que sobreïxen de la normalitat, siga per a bé o per a mal i fer-los un seguiment.

Escala d’estimació: col·loquem els ítems que volem aconseguir a una part de la graella i els donem una puntuació basant-nos en l’observació directa.

Els ítems que cal aconseguir a les activitats els extraurem de les àrees de coneixement que hem col·locat al punt de “nivell de competència curricular”, basant-nos en aquests punts veurem l’evolució que ha adquirit l’alumne després de realitzar les activitats durant el curs i podrem estimar si ha evolucionat favorablement: 

Coneix el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprén a respectar les diferències.

Observa i explora el seu entorn familiar, social i cultural..

Adquireix autonomia a les seues activitats habituals.

Desenvolupa les seues capacitats afectives.


Es relaciona amb els altres i adquireix progressivament pautes de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.

Desenvolupa habilitats comunicatives.

Coneix i aprecia les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i respecte cap a estes.

Valora diverses expressions artístiques.

Utilitza les TIC.

A més deixarem altres espais per als possibles nous ítems que podem obtindre al realitzar la observació directa i el registre anecdòtic.

Organització del serveis educatius (Suports). Necessitarem per a reforçar la nostra activitat principalment a la família, deguem mantenir reunions setmanals o quinzenals per tal d’ampliar el nostre radi d’acció i completar a casa les tasques començades a l’escola i a la inversa, també deurem introduir com a voluntaris als familiars dins de l’aula, per tal de motivar i potenciar l’aprenentatge de l’alumne. El professor de PT col·laborarà plenament quan l’alumne es trobe dins de l’aula en horari de dimarts i dijous de 9:30 a 13:00, per tant deurà entrar aquest i no extraure l’alumne del seu context d’aprenentatge, a més formarà als voluntaris que s'inscriguen per a ajudar a les aules. I l’AL col·laborarà estretament per tal d’assolir els coneixements lingüístics necessaris per a una bona evolució en horari de 9:30 a 13:00 els dimecres i divendres. Disposarem de l’educador a l’horari establert per al menjador que controle els avanços que realitza. Cal dir que tots els professors de suport menys l’educador realitzaran la seua tasca dins de la classe, d’aquesta manera aconseguirem que l’alumne no perda temps de socialització amb la resta de la classe al mateix temps que adquireix els coneixements establerts.


Els voluntaris deuran estar al corrent de les característiques que presenta Alexis i deuran formar-se per a adquirir suficients coneixements com per a treballar amb ell, aquestes persones treballaran durant les pràctiques que es realitzen responent a la comunitat d’aprenentatge en l’horari que es marque per a tal finalitat.

Organització de la col·laboració familiar. Si la relació família-escola és sempre imprescindible encara ho és més en aquests casos on l’alumne necessita que els dos agents socialitzadors estiguen plenament compenetrats, es deu per tant, realitzar un seguiment de l’alumne als dos àmbits i açò únicament es pot aconseguir mantenint reunions setmanals entre els dos àmbits, per tant hi ha que buscar activitats com el treball per cupons que relacionen aquests dos aspectes de la vida dels alumnes i es deu fer un seguiment per tal d’esbrinar quin és el coneixement de l’alumne en un tema i explotar-lo de la millor manera possible tant pels pares/mares, tutors i personal de suport. També tenim que aconseguir que la família entre a l’escola a realitzar el voluntariat com a dinamitzadors dels grups interactius, o de les lectures dialògiques, així aquestes activitats guanyaran en valor personal i acadèmic. Per últim també nomenarem el paper important que té la família com a màxim coneixedor del potencial i les limitacions de l’alumne, tenim per tant una font d’informació que ens pot servir de molta ajuda en la realització de qualsevol activitat.

Seguiment i avaluació de la A.C.I. Deurem realitzar un seguiment de les activitats acabades periòdicament, així aconseguirem obtindre una valoració més fidel de com ha anat la tasca realitzada. El seguiment d’aquest pla d’actuació es deurà revisar trimestralment, per tal de garantir que l’alumne en qüestió està assolint progressivament tots els conceptes que es pretenen i mantenir un seguiment exhaustiu per a que aconseguisca millorar en tots els àmbits de la seua vida, no únicament escolars sinó també familiars i socials.


L’avaluació deurà també realitzar-se una vegada acabat el curs, deguem valorar totes les reunions periòdiques i trimestrals que hem tingut i veure si realment hem realitzat una bona tasca o pel contrari ens hem enganyat amb la metodologia, les activitats realitzades o en l’avaluació.

Conclusions. A la conclusió que arribem a la finalització d’aquesta ACI és clara, tothom pot aprendre dins de les seues capacitats, tot dependrà de la metodologia utilitzada. El/la mestre/a desenvolupa un paper fonamental en la relació alumne-aprenentatge, és el que deu motivar i facilitar l’aprenentatge a l’alumne i deu actuar en conseqüència, així deurà buscar totes les adaptacions que siguen necessàries i aplicar-les per a comprovar quina és la millor manera que té un alumne amb necessitats educatives especials per aprendre i aplicar-la. Açò com porta una cerca d0informació que deu ser contínua, ja que hui no s’entén aquesta professió sense una formació durant tota la vida laboral degut principalment als avanços que hi ha en la mateixa. Tenim que presentar un aprenentatge dinàmic, dialògic, basat en el que els alumnes saben i volen aprendre, sols així aconseguirem motivar suficientment als alumnes per a que interioritzen el que estan experimentant. Als alumnes amb alguna dificultat únicament hi haurà que adaptar el contingut o l’accés a ell, si aconseguim açò i també que entre el personal de suport dins de l’aula en compte d’eixir el menut aconseguirem un gran avanç ja que no es sentirà tan discriminat pels seus companys, tindrà una millor integració social i millorarà el seu desenvolupament acadèmic ja que es vorà beneficiat tant per l’ajuda dels companys com per la dels mestres de suport. També veiem com la família és una peça clau en el procés d’aprenentatge de l’alumne, defensar una mentalitat col·laboradora i assertiva tant amb l’alumne com de cara a l’escola ens durà cap a una situació favorable on s’extrauran moltes noves idees i s’ajuntaran esforços per a augmentar la influència cap al menut, mentre que la negativitat i voler aïllar a l’alumne per a “protegir-lo” dificultarà en primer lloc el seu aprenentatge, la pròpia tasca docent i el seu propi dia a dia.


Bibliografia: DOCV: DECRET 38/2008, de 28 de març Elaboració d’una ACI MECD: Educació Infantil El meu portafoli digital Varies webs d’interés (He realitzat més cerca d’informació que la nombrada anteriorment, malauradament no he pogut recuperar el vincle amb aquestes pàgines, prec disculpen les molèsties).


El·laboració aci