Issuu on Google+

Dip. Leg. T-14-1988 Any XX Tercera època

Núm. 224 Maig 2008

Església de Tarragona

El càncer de l’esclavitud


Església de Tarragona Sumari - núm. 224 ✍

L’any passat es va complir el 200 aniversari de l’Abolition Act anglesa, llei que iniciava el llarg recorregut de la supressió del comerç d’esclaus. A principis del 2007 algunes fonts assenyalaven que hi havia en el món uns 400 milions d’esclaus, dels quals 165 tenien menys de cinc anys. A En portada

Feia trenta anys que un Papa no visitava els Estats Units d’Amèrica... Benet XVI, en els seus discursos, va tractar diversos temes amb rigor i profundidat, els quals no han estat reflectits com calia per la premsa. A Internacional

pàgina 6 pàgina 17

I també La quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Temps de pregària (pàg. 11), Hem llegit... (pàg. 12), L’entrevista (pàg. 14), Internacional (pàg. 16), Opinió (pàg. 22), Les columnes (pàg. 24),La veu de Càritas (pàg. 26), Noticiari (pàg. 28),Any Jubilar (pàg. 30), Breus (pàg. 34), Fra Eulogi i Auguri (pàg. 34), Notes jubilars (35) i Els nostres monuments i l’Any Jubilar (contraportada). En aquest número han col·laborat: Antoni Coll, José Luis Cortés, Pere Dalmau, Raimon Mateu, Francesc Basco Gracià, Frank Harriman, Clara Herrán, Josep Sabaté, Didac Bertran, Esther Escorza, Antoni Pérez de Mendiguren, Dídac Montoliu i Bernabé. Núm. 224 - Maig 2008

3


Església

La quarta d’EdT

de Tarragona Director Didac Bertran Consell de redacció: Mn. Miquel Barbarà Mn. Josep Mateu Mn. Antoni Pérez de Mendiguren Josep Sabaté Secretaria Montse Sabaté Fotografia Santi Grimau Edita: Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració i subscripcions: Adreça Pla de Palau, 2 Telèfon 977 233 412 (extensió 205) Fax 977 251 847 Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.cat Pàgina web www.arquebisbattarragona.cat Codi postal 43003 Tarragona Imprimeix Impremta Rabassa. Reus Dipòsit legal T-14-1988 Subscripció anual: (11 números): 14,50 Subscripció anual Europa: (11 números): 35,00 Preu unitari: 1,45 Publicitat Ferran Juan Telèfon 977 212 628 Publicada amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats a Església de Tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors. Església de Tarragona

4

Records d’un mes de maig Antoni Coll Gilabert, periodista

E

l primer contacte del Papa amb els nord-americans va ser el dia que el van fer presoner. Això va passar el mes de maig de l’any 1945. Era molt jove i es trobava a casa seva, després d’haver desertat de l’exèrcit alemany. El van dur a un camp de concentració fins el dia 15 de juny d’aquell mateix any. Menjava un pot de sopa i un bocí de pa, però enlairava el seu esperit contemplant el campanar d’Ulm. No dubtem pas que Joseph Ratzinger haurà pensat en aquells fets quan, ara, és ell qui ha fet presoners molts nord-americans. La senadora Clinton i el senador Obama van veure com una bona part dels seus seguidors de Pennsylània, on es feien les primàries del Partit Demòcrata, agafaven els autobusos per anar a veure el Papa al Nationals Park Stadium de Nova York. A Pennsylvània hi ha un 30% de catòlics. El Papa ha vist els Estats Units d’Amèrica com una societat religiosa gràcies als immigrants hispans, però també gràcies als catòlics irlandesos, italians i polonesos que hi arribaren en els moments fundacionals. El Papa, que té una gran formació filosòfica, creu com Tocqueville que “el despotisme pot governar sense fe. La llibertat, no”. ❑


Editorial La veritat i els Mitjans de Comunicació Com cada any, coincidint amb la Jornada Mundial de les comunicacions socials, el Sant Pare publica un missatge que ajuda als fidels a reflexionar sobre algun aspecte destacat dels mitjans de comunicació i de tot allò que els envolta.

A

quest any, sota el títol “Els mitjans: a la cruïlla entre protagonisme i servei. Cercar la veritat per compartir-la”, Benet XVI destaca les grans contribucions dels mitjans de comunicació de masses com a instruments de diàleg i comprensió, mentre adverteix del risc que el seu poder acabi imposant models distorsionats de vida personal, familiar o social. Diu el Papa en la seva carta que «sobre alguns esdeveniments, els mitjans no s’utilitzen per a una adequada funció d’informació sinó per a “crear” els esdeveniments mateixos» i també adverteix que «s’ha d’evitar que els mitjans es converteixin en el megàfon del materialisme econòmic i dels relativisme ètic».

Aprofitant aquest missatge, el Secretariat de Mitjans de Comunicació Social de l’Església de Catalunya —SIMCOS—, vol ressaltar el seu constant treball en aquest sentit. Radicalment autònoms respecte qualsevol pretesa línia editorial, els responsables dels mitjans de comunicació de l’Església de Catalunya i els seus bisbes respectius, treballen constantment al servei de la veritat per aconseguir, des de la natural imperfecció humana, com a mínim, tendir-hi. Els Fulls que cada diumenge es reparteixen per les parròquies del país, les revistes oficioses dels bisbats de Barcelona, Tarragona, Urgell, Girona i Solsona, els programes Signes dels Temps (televisió) i Paraules de Vida (ràdio), Ràdio Estel, els llocs web, els innombrables espais periodístics, televisius o radiofònics repartits pels mitjans locals de tot el país… Aquests són els instruments de comunicació de la nostra Església. Aquests són, en definitiva, els mitjans dels quals disposem lliurement tots els fidels per posar plenament i sense complexes al servei de la transmissió de la veritat. Editorial conjunt dels Delegats de Mitjans de Comunicació Social dels Bisbats amb seu a Catalunya. Solsona, maig de 2008

Núm. 224 - Maig 2008

5


En portadaPremsa

El càncer de l’esclavitud Una xacra del segle XXI José Luis Cortés López, historiador i antropòleg

Més de 8,5 milions de nens treballen en el món com a esclaus. Per a conscienciar la societat sobre aquest fenomen, es va escollir el 16 d’abril com el Dia contra l’Esclavitud Infantil. El problema del tràfic de persones, especialment de menors, s’està convertint, cada vegada amb més profusió en una de les manifestacions esclavistes més patents de la nostra època.

Aquesta imatge no pertany a una pel·lícula històrica. La va captar el fotògraf Sabastiâo Salgado a Sierra Pelada (Brasil) 6

Església de Tarragona

L’

any passat es va complir el 200 aniversari de l’Abolition Act anglesa, llei que iniciava el llarg recorregut de la supressió del comerç d’esclaus, seguit després de l’abolició de l’esclavitud. Quan al final del segle XIX es va aconseguir que tots els països posessin fi al vergonyós tracte de negres, dut a terme en el comerç triangular atlàntic, es va pensar que s’havia donat fi a una xacra de la humanitat, però no va ser així. En molts dels països es va continuar amb un tràfic clandestí, i, en d’altres, com els de tradició musulmana, es feia de manera oberta. A continuació va tenir lloc la colonització, que va marcar el domini d’Europa a molts punts del món. Encara que jurídicament no es va practicar l’esclavitud, de fet la imposició del treball obligatori, el desplaçament de poblacions i el reclutament forçat de mà d’obra van imposar a les gents maneres de viure semblants a les de la servitud, i condicions d’existència properes a l’esclavitud, la qual, camuflada sota diferents formes, va subsistir amb més o menys rigor fins a la independència política dels països. Amb la mundialització de l’economia, la globalització de les relacions i el debilitament de les cultures autòctones, els més dèbils estan a mercè dels poderosos, de manera que el valor de les seves vides depèn de l’interès que suscitin en aquests últims. Assistim, doncs, de nou, a una dependència i a una utilització d’éssers humans en funció de les necessitats dels dominants. Quan aquests actuïn al marge de la legalitat, sotmetran els altres a les exigències de la seva ambició, a realitzar labors obscures i a viure en l’anonimat. Seran esclaus en un món que condemna l’esclavitud.


Les màfies, relacionades amb funcionaris locals corruptes, aconsegueixen la documentació necessària per a franquejar fronteres a canvi d’importants sumes de diner; quan aquestes són excessives, s’acudeix a la falsificació. La Interpol mateixa assenyalava que el preu d’un passaport fals oscil·lava entre els 1.900 dòlars a la República Centreafricana i els 4.000 a la Costa de Marfil. Aquesta organització afirmava que eren persones nigerianes les més implicades en aquest tràfic. Tots coneixem els avatars dels subsaharians arribats a les nostres costes en pasteres: la majoria ha gastat tots els estalvis de la família per aconseguir el pas de les diferents fronteres.

Denúncia de la UNICEF L’esclavitud es dóna en persones de totes les edats L’esclavitud es dóna en persones de totes les edats, però crida més l’atenció les que afecten als nens. El desembre del 2005, la UNICEF assegurava que en el món treballaven «246 milions de nens i nenes d’edats compreses entre els 5 i els 17 anys, i prop del 70% (uns 171 milions) ho fan en situacions perilloses, pel fet de treballar a les mines, amb productes químics, pesticides o maquinària pesada». El 50,5% del total dels «treballadors» entre 5 i 11 anys són nens, mentre que el 49,5% són nenes. Si passem a les d’edats compreses entre 12 i 14 anys, el 60,6% són nois i el 39,4% són noies.

Les xifres A principis del 2007 algunes fonts assenyalaven que hi havia en el món uns 400 milions d’esclaus, dels quals 165 tenien menys de cinc anys. En el recent informe «Trenquem les cadenes de l’esclavitud infantil», publicat per l’organització Save the Children el juny del 2007, s’assegurava que en el món treballen 218 milions de nens, dels quals 126 ho feien en condicions perilloses, i 8,5 milions com a esclaus. Segons aquest mateix estudi, el tràfic infantil mou anual-

ment una xifra de negocis al voltant dels 23.500 milions d’euros. Respecte a les dones, s’estima que cada any són venudes o comprades uns 4 milions per a dedicar-les a la prostitució o pornografia, amb uns guanys que superen les de les vendes d’armes.

racions contra els nens, el treball forçós i la seva venda. El cas africà A l’Àfrica subsahariana el 37% de nens i el 34% de nenes entre 5 i 14 anys realitzen algun treball. L’explotació de la mà d’obra infantil, la venda de nens i el tràfic de dones adquireixen a l’Àfrica

Una nova forma de tràfic és el moviment i venda de persones entre països i continents a canvi de Amb la mundialització de l’economia, la compensacions econò- globalització de les relacions i el debilitamiques o d ’ a l t r e s ment de les cultures autòctones, els més avantatges. A Europa i a dèbils estan a mercè del poderós, de qui l’Orient Mitjà són depenen les seves vides destinats aquests nous esclaus que arriben a occidental i al Sudan el màxim treballar fins a quinze hores diàries. exponent. A l’Àfrica occidental A París i a al-tres llocs hi ha xarxes s’estima que entre 200.000 i que lloguen nens i nenes en aquestes 800.000 menors són víctimes d’un condicions. Aquest tràfic va adquirir tràfic clandestí, i portats a treballar proporcions importants fa més en condicions infrahumanes a d’una dècada, i la Comissió de Drets plantacions de cacau, cafè i te, a Humans de l’ONU va aprovar una emprar-los com a venedors i serviresolució el 24 d’abril de 1996 en la dors o a introduir-los en la prostiqual condemnava, entre altres aber- tució. Núm. 224 - Maig 2008

7


En portadaPremsa Benín ha estat un dels països que més ha conegut aquesta plaga, la magnitud de la qual es va descobrir amb tota rudesa a principis d’aquest segle. Pares sense recursos confiaven els seus fills traficants amb la promesa d’estudis i d’una bona formació fora del país; a canvi només rebien entre 15-30 euros de recompensa. Posteriorment eren traslladats a propietats agrícoles del Camerun, Gabon, Costa de Marfil i, sobretot, de Nigèria, on també eren destinats a les canteres. La pressió internacional va obligar el Govern a crear un Comitè Nacional de Protecció al Nen, amb la missió específica de lluitar contra aquest tràfic. A Burkina Faso es va celebrar el 2005 un seminari sobre tràfic de menors, organitzat pel Centre Diocesà de Comunicacions. Allí es van assenyalar les causes que l’alimenten. La primera és l’extrema pobresa dels pares, que consideren els seus fills com una font d’ingressos i els «lloguen» a qui els prometi un salari per petit que sigui. Amb freqüència són els familiars els qui se’ls emporten amb ells a la ciutat i els exploten de manera despietada, exigint-los un rendiment d’adult. Hi ha també joves que volen buscar-se la vida i

guanyar diners per a l’aixovar del seu casament, arribant així a caure en les xarxes de la prostitució. Altres joves són seduïts per falsos miratges i cauen en mans de reclutes, que els porten en camions als llocs d’explotació. Els Comitès de Vigilància Solidària, creats per a detectar i denunciar aquest tràfic, no compten amb els mitjans suficients ni amb l’experiència acumulada dels traficants. Quan aquests capten els nois del carrer i d’altres xicots sense entorn familiar o abandonats, l’acusació de

El Sudan és el país africà on amb més proliferació es dóna el tràfic de dones i nens. Negrers musulmans del Nord arrasen els poblats del Sud i segresten gran quantitat de joves.

Un negoci dels més rendibles El tràfic d’éssers humans Avui, com ahir, l’esclavitud ensorra les seves arrels en la dominació i en l’explotació laboral, i es manifesta en la compra-venda d’éssers humans per a realitzar qualsevol escomesa en contra de la seva voluntat. L’engany, la mentida i la possessió de mitjans adequats per a burlar la llei fan que l’esclavitud dels nostres dies sigui un negoci dels més rendibles. Si el 2004 la Interpol xifrava en 9.000 milions de dòlars la xifra de beneficis proporcionada pel tràfic d’éssers humans, en l’actualitat se sobrepassen ja els 10.000 milions.

8

Església de Tarragona

tràfic és més difícil de provar. Per altra banda, en mancar aquests comitès d’infraestructura per acollir els nois alliberats i procurar-los la reinserció social, la seva tasca es veu molt minvada i existeix el perill d’una nova recaiguda en mans d’altres traficants. Penes per als esclavistes A Níger, país de cultura majoritàriament musulmana, l’esclavitud real ha estat un fet fins als nostres dies. El maig del 2003 es va aprovar una llei contra l’esclavitud, declarada «crim», i es van preveure penes d’entre 10 i 30 anys per als esclavistes. En diverses oca-


sions s’han alliberat de forma pública grups d’esclaus per a conscienciar la societat del fet que aquesta institució és inadequada. El 5 de març de 2005 estava prevista una cerimònia d’aquest tipus, en la qual s’havia d’emancipar uns 7.000 esclaus a la ciutat d’Ates, a la frontera amb Mali, però es va suspendre. La dona no està equiparada a l’home, i el juny del 2006 el Parlament va votar en contra de l’aplicació del «Protocol de la Dona» que la Unió Africana havia aprovat a la conferència de Maputo el 2003. Ghana acostuma a ser un destí dels nens segrestats o adquirits a Benín i a Burkina. El gener del 2004 l’oficina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) d’Accra va registrar 571 nens entre 6 i 14 anys, que treballaven explotats per diverses comunitats pesqueres. Més tard, aquest nombre va pujar a 1.000. Entre juny i agost d’aquest any l’Oficina de Població, Refugiats i Migracions va detectar 243 nens. A mitjans de setembre, 172 nens més, que també treballaven de manera forçosa per als pescadors, van ser rescatats a la zona de Teji (regió ghanesa de l’Alt Volta). Al Marroc, el tràfic d’éssers humans deixa més beneficis que el de les drogues: en el «negoci criminal de les pasteres», en el qual hi estan implicats importants personatges de l’Administració marroquina, va a parar gran part del

Vint milions d’esclaus Una font de riquesa pel crim organitzat Monsenyor Silvano Tomasi, observador permanent de la Santa Seu a l'ONU, declarava el maig de 2004 davant la Comissió de Drets Humans a Ginebra: «A prop d'un milió de persones se les obliga anualment a passar les fronteres per a ser sotmeses a treballs, abusos sexuals i mendicitat.» En un informe de mitjans de juny del 2007, publicat pels Estats Units, es recollia que «dones i nens són les principals víctimes i són convertits en esclaus sexuals; […] és una font de riquesa pel crim organitzat, un problema important per a molts països i una amenaça per a la seguretat mundial». L'Oficina de l'ONU afirmava el 2004: «El treball en condicions de servitud afecta, almenys, 20 milions de persones a tot el món».

diner que moltes famílies negreafricanes aconsegueixen després de llargs anys de treball. A Mauritània cada any es descobreixen casos de venda d’esclaus. A Costa de Marfil, a Guinea Equatorial i a Gabon arriben dones i nens procedents de Ghana, Mali i Burkina Faso. A principis de maig de 2005 la Policia de Canàries va desarticular una xarxa de traficants de menors destinats a la prostitució a França, però ja s’havia aconseguit enviar a París 179 menors des de Cap Verd. Per Canàries passaven els reclusos a Gàmbia. El Sudan és el país africà on amb més proliferació es donen l’esclavitud i el tràfic de dones i nens, a l’empara dels múltiples conflictes sorgits. Negrers musulmans del Nord, ajudats per tribus nòmades islamitzades, arra-

sen els poblats del Sud, animistes cristians, i segresten quantitat de joves d’ambdós sexes que venen a famílies del Nord o els envien a països de l’Orient Mitjà. Els coneguts esdeveniments de Darfur han potenciat les captures esclavistes en un afany de perpetrar un genocidi dels pobles agricultors negres. Des de molt antic s’estan denunciant aquests fets. El 1993 el Comitè Antiesclavista de Londres calculava que almenys 7.000 sudanesos del Sud eren esclaus de les famílies del Nord, i que sofrien violacions i tracte inhumà. L’organització Human Rights Watch acusava en un comunicat de novembre del 1994 el règim sudanès d’haver «desmantellat tots els elements de la societat civil, capaços de posar en tela de judici la seva estreta visió d’un Estat islàmic», i «el desplaçament a gran escala de “nubians”, la seva instal·lació forçosa en condicions intolerables, el segrest de nens, el reclutament obligatori de joves, a vegades de només 13 anys…». L’abril del 1996 el representant de l’ONU per a temes relacionats Núm. 224 - Maig 2008

9


En portadaPremsa amb els Drets Humans, Gaspar Biro, manifestava que «el rapte de civils del Sud (homes, dones i nens) s’ha convertit en una forma de fer la guerra», i denunciava la «total passivitat del Govern, que s’interpreta com una aprovació tàcita de l’esclavitud». A través de Mundo Negro hem pogut seguir diverses actuacions de l’ONG suïssa Solidarity International, que ha pagat el rescat de nombrosos esclaus: 100 dòlars per als nois i 50 per a les noies. Més de 8.000 esclaus han estat alliberats per aquesta organització.

Tebis remeis Es detecta poc interès per part dels governs Només hi ha hagut una reunió d’alt nivell per a afrontar aquesta problemàtica: la que va tenir lloc a Abuya (Nigèria) el juliol del 2006 entre els ministres corresponents de l’Àfrica central i de l’oest. Es van aprovar tres conclusions generals: cooperació dels governs regionals, repatriació de les víctimes i extradició dels traficants. Semblen tebis remeis per fer drecera a un càncer tan profund i estès.

de febrer del 2007 de Malawi News s’afirmava que, en aquest També en altres parts de l’Àfrica país, suposats membres d’ems’està descobrint aquest tràfic clan- preses oferien diners als pares perdestí. En un reportatge de principis què els deixessin portar les seves filles a SudEl fenomen esclavista continua viu i ha àfrica o a d’altres països derivat en altres manifestacions. Els europeus per a treballar i estuA governs africans no estan donant la diar. Holanda eren importància que s’hauria de donar a la adquirides per un nigerià per desaparició i tràfic de les seves gents. 10.000 dòlars, el qual, a la vegada, n’exigia 40.000 a les noies per al seu alliberament, i elles s’havien de prostituir per aconseguir els diners. La t r a d i c i ó Kupimbira del nord del país, que permet a un creditor de quedar-se amb la filla d’un deutor que no hagi satisfet el deute, fomenta aquest tràfic. Tràfic clandestí

A Etiòpia, segons un inforEsglésia de Tarragona

10

me de la OIM de 2005, cada any, almenys 20.000 menors d’entre 10 i 18 anys són comprats i venuts per poc més d’un euro, acudint al conegut engany de prometre treball o d’estudiar a fora. En un terç dels casos hi està implicat algun membre de la pròpia família, en aquesta compravenda fraudulenta. A Sud-àfrica, Buyi Mbambo, responsable de l’UNICEF al país, afirma que cada any desapareixen centenars de nens, molts dels quals són segrestats per a explotació sexual. A Moçambic s’ha confirmat que molts dels nens desapareguts han estat utilitzats per a traficar amb els seus òrgans… Com veiem, el fenomen esclavista continua viu i ha derivat en altres manifestacions d’acord amb les exigències de la societat actual. Els governs africans, sumits tal vegada en problemes que els semblen més urgents, no estan donant la importància que es mereix a la desaparició i tràfic de les seves gents. ❑

Article publicat per una gentilesa dels Pares Combonians i de la revista missionera Mundo Negro


Temps de pregària

Pregària per tots nosaltres i per l’Arxiprestat Pere Dalmau, prevere

enyor Jesús, Ens reunim per compartir un projecte arxiprestal. Som pobres, diferents els uns dels altres, veïns i amb la mateixa fe. I quan ens reunim creiem que estàs en nosaltres. Ben trobats, Senyor!

S

Creiem que la nostra porció d’església l’estimes; és per això que et volem pregar per ella. Tu ens demanes que estem units, que ens estimem i ens promets que no ens fallaràs: Sempre estàs amb nosaltres. Gràcies per tants dons que ens dónes. Volem demanar-te que no et cansis de nosaltres, que el teu Esperit animi els nostres mossens, que el teu Amor faci que els equips de Caritas acullin, encoratgin i animin a tots. Et preguem pels nostres catequistes que et reconeguin com el Mestre, pels catequitzats que descobreixin que n’és de bo estar amb tu; i pels nostres joves, que no es deixin seduir pel món i s’atreveixin a seguir-te. Pels qui ens trobem celebrant habitualment l’Eucaristia, que també ens trobem units en els nostres carrers i places. Senyor Jesús, el nostre arxiprestat necessita que la comunió entre les parròquies sigui un compartir i un enriquir-se constantment. Així serem testimonis davant el món dividit. Fes que ens sedueixi la teva proposta. Senyor: donador de l’Esperit: et preguem per nosaltres mateixos. Que no mirem enrere i el silenci o els distanciaments dels cansats siguin per a nosaltres un crit i un desig d’una nova embranzida. Que l’Església esdevingui signe profètic d’un mon que lluita contra ell mateix. Gràcies Senyor per convocar-nos a la reunió i poder plantejar com obrir noves escletxes d’esperança. Que la nostra Mare, ens faci sentir la tendresa i l’escalf que ens falta. Amén.

Núm. 224 - Maig 2008

11


Hem llegit... Premsa

Una notícia sense rellevància? Ruptures matrimonials i Centre d’Orientació Familiar (COF) Raimon Mateu de la Casa, diaca permanent Ja fa temps que se’n parla. Les ruptures matrimonials aviat superaran els enllaços. Ho deia un titular de Diari de Tarragona del dia 15 de desembre de l’any passat: «Tarragona vivió 3.000 rupturas matrimoniales en 2006», i se situa en la cinquena província en l’índex de divorcis i separacions, rànquing que lidera Les Palmes de Gran Canària.

P

er a l’Església una ruptura matrimonial provoca sempre molta pena. I fa pensar perquè possiblement moltes d’aquestes ruptures no han estat oportunament acollides i assessorades; possiblement ben aconsellades s’haurien pogut evitar. I dic que s’haurien pogut evitar perquè sovint el problema no és tant el motiu com la solució que s’hi dóna. Sovint la reflexió oportuna en el moment adequat no s’ha fet, i si s’ha fet és possible que no hagi tingut el fruit desitjat. La notícia il·lustra la tendència que la nostra societat postmoderna camina cap a un individualisme ferotge que aboca moltes famílies, i el que és pitjor, molts fills a un mar de desencisos i angoixes que hauran de ser tractades per especialistes neuròlegs, psicòlegs i psiquiatres. Segons el periodista: «en 2004, fueron un 36,2%, en 2005, un 34,1%, en 2006, un 34’8% y en 2007, un 30’1%». I afegeix: «Si se acaba el amor al menos que sea con el menor coste para los cónyuges y sus hijos». Els percentatges mostren un lleuger descens que tant de bo continués així. Però Església de Tarragona

12

El Centre d’Orientació Familiar (COF)

una pàgina interior, la 12, a l’esquerra, i sense cap rellevància, signada amb les inicials C.G., que a Tarragona ha nascut (curiosa forma de qualificar-ho) un centre per a orientar les famílies: el Centre d’Orientació Familiar (COF). El periodista destaca una frase que treta de context es pot interpretar malament. És l’afirmació d’una voluntària: «en el centro se hablará de cómo se puede evitar por métodos naturales quedarse embarazada». Els mètodes naturals estan tractats a bastament en la literatura sobre matrimoni i parella i no cal crear un centre per parlar d’aquest tema.

Ara bé, en el mateix rotatiu apareix també la notícia, això sí, en

Anem a pams! Pel que fa a la primera notícia, que les ruptures

en aquest treball s’hi intercalaven opinions d’homes i dones separades que es llençaven acusacions diverses en les que m’ha semblat oportú destacar, per part d’un pare separat: «la mayor maltratadora de menores es la madre». És clar, possiblement ell, quan els té, els dóna tota mena de concessions que la mare ha de contrarestar a casa per tal que el nen, amb la seva intel·ligència no li faci el joc a la mare. Ja se sap que el que nega sempre serà el dolent i els nens ho saben molt bé.


matrimonials vagin augmentant no és nou i més aviat és una mala notícia que no fa res més que confirmar el que fa 10 anys els experts ja afirmaven que passaria a Espanya vista la situació del món anglosaxó: el nombre de ruptures ja ha superat el d’enllaços. Fins aquí res de nou. Allò tan vell de «parlant la gent s’entén» aquí no es compleix. Un factor primordial per la solució d’un conflicte dins la parella és el diàleg. Aquest ha de ser un diàleg serè, assenyat, respectuós... i els moments de crisi sempre són tensos i mancats de tota objectivitat, però són necessaris tota vegada que de les crisis s’aprèn. Un moment de crisi n’albira un altre de pau si aquesta crisi és ben orientada i tractada oportunament. Pel que fa a la segona notícia, si ens fixem en la redacció periodística, la frase destacada dels mètodes naturals, no pot ser menys inoportuna en un moment en el que si hi ha una cosa que la nostra societat occidental necessita és que les parelles casades, o a punt de casar-se, tinguin consciència que els fills formen part de la seva missió com a matrimoni i que ells són el futur de la nostra subsistència a més de la continuïtat de la nostra cultura. Ai las! La notícia sense rellevància fa que ens haguem de felicitar que ja s’hagi posat en marxa el Centre d’Orientació Familiar que fa tants anys que estava en projecte. Estem segurs que el nou COF sabrà orientar els matrimonis en les seves dificultats de parella ensenyant-los a reorientar la seva «deteriorada relació» i els sabrà transmetre, a més, que els fills són l’alegria d’una casa. Veure com creixen és la joia més gran que el Senyor ens ha donat. Poder-los ajudar i veure’ls prosperar plegats és un goig i la recompensa a una vida d’amor que ens ha estat regalada pel Senyor Ressuscitat. «Si se acaba el amor...» Com es pot acabar l’amor? Si l’amor neix amb

Una trista estadística A la Unió Europea es trenca un matrimoni cada 30 segons Segons una informació de l’agència Fides, signada a Ciutat del Vaticà el dia 29 de març passat, en la que destaca que els països en els quals han crescut més els divorcis són: Espanya, Itàlia i Portugal. A la Unió Europea dels 27, es trenca un matrimoni cada 30 segons i es supera el milió de divorcis. Les ruptures matrimonials han augmentat de 369.365 des de 1980 al 2005, amb un increment del 55%. Espanya, amb un creixement del 183%, és el país en el qual s’ha registrat un major augment de les ruptures matrimonials des del 1995 al 2005, seguida de Portugal (89%) i per Itàlia (62%). Els nens afectats pels divorcis són 21 milions. Espanya, en els anys 1990-2001, ha registrat el major nombre de divorcis: 326%. El percentatge ha estat del 226% en els anys

nosaltres! Si som persones creades per i de l’amor! No serà que el jardiner no ha fet el seu treball i les plantes s’han mort per manca d’atenció: reg, adob, poda...? El reg seran les atencions entre els esposos que els fa créixer; l’adob serà la paciència en barrejar moments bons i dolents amb la mirada posada en el futur conjugal i la poda seran els moments de perdó i reconciliació deixant de banda els fets passats. El dia de l’enllaç els nuvis es prometem fidelitat, amor i honor durant tota la vida i s’intercanvien unes aliances que no es poden trencar perquè són d’or preciós. Preguntem-nos doncs: per què tantes parelles no arriben als cinc anys de relació? Tal vegada és que els manca una formació cristiana que basada en l’amor incondicional comporta la relació humil de dues persones que, sabent-se diferents fan els possibles per entendre’s i conviure amb la mirada posada en els fills? La importància de la bona relació entre els esposos és la única garantia per superar les crisis

que, mancades de l’oportuna humilitat, acaben ensorrant una relació que es creia basada en l’amor. Possiblement podrem concloure que el veritable amor es va fent amb els anys, tenint també l’esguard en l’únic amor vertader, Jesucrist nostre Senyor, que ens estimà fins a la fi. Posant la mirada en el que és tot amor desitgem llargs anys de vida amb el fruit de la bona orientació als voluntaris de l’equip del nou Centre d’Orientació Familiar. ❑

Art religiós Retaules Imatges Restauració C/ Reding, 50 Tel. 977 24 36 95 43001 Tarragona

Núm. 224 - Maig 2008

13


L’entrevistamsa Josep M. Prats Batet, director de La SalleTarragona:

“Treballem per formar bons cristians i bons ciutadans” Francesc Basco Gracià, periodista

El Col·legi La Salle de Tarragona ha complert cent anys. És un dels centres educatius més prestigiosos del territori. Haver estudiat a La Salle és un signe de distinció cultural, una garantía de qualitat humana i professional. Actualment, 91 professors eduquen a 1.416 alumnes, des de l’Educació Infantil fins a Estudis Superiors. osep Maria Prats Batet és, des de fa tres anys, director del centre, del que ha estat professor durant 23 anys. És un montblanquí de soca-rel, que dedica la seva vida professional, vocacionalment, a l’educació dels alumnes lasal·lians. Li hem demanat la seva autoritzada opinió sobre els problemes educatius actuals a casa nostra… Com va la matriculació d’alumnes? —El període de preinscripció ja ha acabat i hem complert a bastament totes les expectatives. Oferíem 75 places d’Educació Infantil, 100 d’Educació Primària i 4 d’Educació Secundària. Les sol·licituds han sobrepassat amb escreix l’oferta. Ara hem d’esperar el resultat del procés d’assignació de places que fa

J

Església de Tarragona

14

el Departament d’Educació de la Generalitat. Estem molt satisfets que les famílies de Tarragona confiïn en l’estil de La Salle per a l’educació dels seus fills. Tanmateix no totes les que ho desitgen ho poden fer, ja que el procés legal limita la llibertat dels pares, atès que el sistema de puntuació és excloent i no té en compte aspectes importants com poden ser l’ideari del centre o el fet que els pares hagin estat antics alumnes. Què limita la llibertat dels pares a l’hora d’escollir l’escola per al seu fill/a? —Ho limita el sistema de puntuació que estableix el Departament d’Educació. És un sistema que, a criteri meu, és intervencionista i poc respectuós amb el dret fonamental de les famílies que és que

puguin tenir la llibertat per escollir el model d’educació que volen per als seus fills. Malauradament la política educativa és dels pocs serrells que encara queden perquè alguns demagogs vuitcentistes puguin fer realitat el que hom anomenen polítiques progressistes d’equitat. Al capdavall, el que pretenen, emparant-se en un més que caducat fonamentalisme ideològic, és posar límits a la llibertat. La millor solució és que els pares puguin matricular els seus fills a l’escola que els inspiri més confiança i de la que n’acceptin els trets que configuren el seu caràcter propi. Per què la Generalitat no canvia aquest sistema tan qüestionat? —És difícil donar una resposta. Pensi que hi ha obert, des de la transició democràtica, un debat estèril, alimentat per interessos diversos, que pretén enfrontar l’escola pública amb l’escola concertada. És inqüestionable que ambdós fan un servei al país, i l’escola concertada, a més, estalvia diners públics. Alguns aprofiten per desqualificar l’escola concertada dient que és un negoci per a les institucions titulars. Això és demagògia carrinclona i manipulació interessada. El dia que alguna entitat bancària sigui propietària d’algun centre d’educació obligatòria llavors podrem parlar de negoci. El cert és que els diners que l’Administració assigna al concert només cobreixen una part dels serveis escolars, la resta ho han de cobrir els pares, amb l’esforç de les institucions, la creativitat dels equips directius i la disponibilitat dels mestres i professors, els quals, al marge de les batusses polítiques, treballen vocacionats en bé dels nens i joves, transmetent-los uns valors inspirats en l’humanisme cristià. Darrerament es parla de l’informe PISA i de la poca qualitat de l’ensenyament. A què és degut? —És veritat que el sistema educatiu


no acaba de trobar l’encaix necessari que garanteixi una formació plena dels nens i joves. Hi ha diversos factors que ho expliquen, primer el canvi tan accelerat que ha fet la societat occidental en els darrers anys, el consumidor salvatge interessat en l’efímer i capficat en les formes ha perdut els referents i ha considerat la cultura de l’esforç i de la responsabilitat impròpies d’aquests temps de globalització i fugacitat. L’estructura de les famílies ha fet augmentar la protecció cap als nens. La manca de referents estables impliquen qüestionar tot allò que s’associa a autoritat, entesa com l’entenien els antics, o sia, com “ajudar a créixer”, i el paper del mestre està constantment discutit. Cal recuperar el sentit dels límits, del respecte. Entendre que educar en els hàbits és prioritari i que després vindrà educar en els valors. La cultura de l’esforç i de la responsabilitat haurien de marcar l’horitzó de les polítiques educatives. La seriositat, l’exigència i el respecte han de substituir el “tansemenfumisme” actual que ens aboca a la indisciplina, la mediocritat i fa generacions violentes per les quals el sentit de la vida es redueix a un simple “divertimento”. I La Salle què fa? —La Salle vol ser fidel a l’esperit del seu fundador, sant Joan Baptista de La Salle i a la tradició dels germans de les Escoles Cristianes que, per damunt de tot, volien “formar bons cristians i bons ciutadans”. El Pla Pedagògic del curs 20072008 insisteix com a prioritari l’educació en els hàbits, i treballem per recuperar, des del respecte, la cultura de l’esforç i de la responsabilitat. Ensenyen Educació per a la Ciutadania? —Sí. L’Educació per la Ciutadania és una assignatura curricular; això vol dir que el centre l’ha d’impartir obligatòriament. Per a nosaltres no és cap problema, al contrari, és una oportunitat més per transmetre els valors que creiem intrínsecs per a la formació integral dels nostres alumnes.

Alguns creuen que com que són un centre confessional es passen el dia resant? —Som una escola de l’Església amb l’estil propi, inspirat en el carisma de sant Joan Baptista de La Salle. Eduquem ens els valors de l’humanisme cristià. Considerem que els alumnes, en tant i en quant són éssers lliures, han de prendre consciència del valor de la transcendència, entès també, en veure a l’al-tre com a un mateix. Aquest valor implica interiorització, assumpció del principi del respecte i sobretot compromís per construir una societat més justa i igualitària. Comencem el dia amb quelcom propi de la tradició lasal·liana, fent cinc minuts de reflexió que acaben amb una oració. Celebrem les festes pròpies de l’any litúrgic, i per Advent i Quaresma els alumnes tenen oportunitat de celebrar el sagrament de la reconciliació. Coincident amb l’Any Jubilar de Sant Fructuós, tots els alumnes han fet el Jubileu, han participat a l’eucaristia del pelegrí a la Catedral, han visitat la capella de sant Pau i l’amfiteatre, i han reflexionat sobre el significat del Jubileu. El compromís, entre altres aspectes, el vehiculem a través de l’ONG Proide, a través de la qual participem en projectes educatius al Togo i Guatemala. L’estiu passat tres professors van anar al Togo a participar en una experiència solidà-

ria i portaven tot el que s’havia fet al col·legi. Fa cent anys que els Germans de les Escoles Cristianes són a Tarragona, quina ha estat la seva contribució més destacada? —És difícil poder-ho contestar en una pregunta. Però hi ha quelcom destacable. La presència lasal·liana a Tarragona no ha passat desapercebuda, ha deixat segell, no només en el teixit urbà i associatiu de la ciutat, sinó, en el que és més important, en el cor i en el tarannà de cada nen que n’ha estat alumne. La Salle va possibilitar que nombrosos fills de famílies humils tinguessin accés a l’educació, els va socialitzar sense fer-los sentir exclosos i els va dotar d’instruments perquè, des de la llibertat individual, poguessin cons-truir la seva personalitat. I quan ens vam traslladar a la muntanya de sant Pere Sescelades, el col·legi va ajudar que generacions d’immigrants d’altres llocs d’Espanya s’incardinessin a la cultura del país. Quan hom parla de La Salle a Tarragona tradicionalment se l’associa a la Setmana Santa, al Metropol i als Pastorets. Tanmateix hi ha quelcom més intangible però més evident, les fornades de lasal·lians que, en els darrers cents anys, i gràcies a l’educació rebuda pels Germans, han ajudat a transformar la ciutat i fer-la més humana. ❑ Núm. 224 - Maig 2008

15


Internacional Premsa

El magisteri silenciat: viatge del Papa als EUA Una ocasió històrica que la premsa, en general, no ha reflectit de manera correcta i equànim. Feia trenta anys que un Papa no visitava els Estats Units d’Amèrica. El viatge de Benet XVI no ha estat espectacular, però sí important. El Papa, en els seus discursos, va tractar diversos temes amb rigor i profundidat, els quals no han estat reflectits com calia per la premsa. Per això, els oferim alguns fragments de les seves intervencions als EUA que són un veritable tast del seu magisteri.

DISCURS A LA CASA BLANCA “Vinc com amic i anunciador de l’Evangeli, com algú que té gran respecte per aquesta ampla societat pluralista”. “Confio que els nord-americans trobin en les seves creences religioses una font preciosa de discerniment i una inspiració per cercar un diàleg raonable, responsable i respectuós en l’esforç d’edificar una societat més humana i més lliure.” “La llibertat no és tan sols un do, sinó una crida a la responsabilitat personal. La defensa de la llibertat és una crida a conrear la virtut, l’autodisciplina, el sacrifici pel bé comú i un sentit de responsabilitat davant els menys afortunats. A més, exigeix el valor d’esforçarse en la vida civil, portant les pròpies creences religioses i els valors més profunds a un debat públic raonable”. A LA UNIVERSITAT CATÒLICA DE WASHINGTON A la Universitat, Fe tangible: “La identitat d’una universitat o d’una escola catòlica no és una qüestió de nombre d’estudiants catòlics, sinó que és una qüestió de convicció. Creiem realment que el misteri de l’home només s’aclareix en el misteri del Verb encarnat? Acceptem la veritat que Crist revela? En les nostres universitats i escoles, la fe és “tangible”? Alumnes i amor a la veritat: “Els educadors cristians poden alliberar amb confiança els joves dels límits del positivisme, i despertar en ells la receptivitat per la veritat, per Déu i per la seva bondat. D’aquesta manera, ajudareu també a formar la seva consciència, que enriquida per la fe, obre un camí segur cap a la pau interior i el respecte pel proïsme”. Església de Tarragona

16

“Quan no es reconeix res com a definitiu per sobre l‚individu, el criteri últim de judici és el jo i la satisfacció dels desigs immediats de l’individu”.


Internacional Acompanyar els sacerdots: “Un dels signes contraris a l’Evangeli de la vida és l’abús sexual dels menors. Heu rebut de Déu una responsabilitat com pastors d’embenar les ferides causades per cada violació de la confiança, afavorir la curació, promoure la reconciliació i acostar-vos amb preocupació afectuosa a quants han estat tan seriosament danyats”. “En aquest moment una part vital de la vostra tasca és reforçar les relacions amb els sacerdots, especialment en aquells casos en què ha sorgit tensió entre sacerdots i bisbes com a conseqüència de la crisi. És important que seguiu demostrant-los la vostra preocupació, el suport i la guia amb l’exemple”. Oració: “Tenim que redescobrir l’alegria de viure una existència centrada en Crist, conreant les virtuts i submergint-nos en l’oració. El temps dedicat a l’oració mai no és temps perdut, per molt importants que siguin els deures que ens constrenyen arreu”. Secularisme: “ Ens cal un sentit més gran de la relació intrínseca entre l’Evangeli i la llei natural d’una banda i, d’una altra, la consecució de l’autèntic bé humà, cal encarnar-lo en la llei civil i en les decisions morals personals. “

TROBADA AMB ELS BISBES A WASHINGTON Crist, el centre: “La gent necessita que se li recordi quin és el fi últim de la vida. Sense Déu, les vides estan realment buides. La meta de tota la activitat pastoral i catequètica, l’objecte de la predicació, el centre mateix del ministeri sacramental ha de ser ajudar les persones a establir i alimentar la relació vital amb “Jesucrist, la nostra esperança”. La vida matrimonial: “Un tema de preocupació profunda és la situació de la família dins la societat. El divorci i la infidelitat estan augmentant, i molts homes i dones joves decideixen enrederir el casament o fins i tot evitar-lo completament”. “És el vostre deure proclamar amb força els arguments de fe i de raó que parlen de la institució del matrimoni, entès com compromís per a la vida entre un home i una dona, obert a la transmissió de la vida. Aquest missatge hauria de ressonar davant les persones d’avui, ja que és essencialment un “sí” incondicional i sense reserves a la vida, un “sí” a l’amor i un “sí” a les aspiracions del cor de la humanitat comú, alhora que ens esforcem a realitzar el profund desig d’intimitat amb els altres i amb el Senyor”.

“Cal predicar i ensenyar l’Evangeli com a forma de vida integral, que ofereix una resposta atraient i veraç, intel·lectualment i pràctica, als problemes humans reals. Crec que l’Església als Estats Units té davant seu en aquest moment precís de la seva història el repte de trobar una visió catòlica de la realitat i presentar-la a una societat que ofereix tot tipus de receptes per a l’autorealització humana de manera atraient i amb fantasia”. L’abandó de la pràctica religiosa: “La salvació —l’alliberament de la realitat del mal i el do d’una vida nova i lliure en Cris— és en el cor mateix de l’Evangeli. Hem de redescobrir, maneres noves i atractives per proclamar aquest missatge. En la litúrgia de l’Església, i sobretot en el sagrament de l’Eucaristia, és on es manifesten aquestes realitats de manera més poderosa i es viuen en l’existència dels creients; potser tenim encara molt a fer per realitzar la visió del Concili sobre la litúrgia com a exercici del sacerdoci comú i com a impuls per a un apostolat fructuós en el món”. Escassetat de vocacions: “L’oració mateixa, nascuda en les famílies catòliques, fomentada per programes de formació cristiana, reforçada per la gràcia dels sagraments, és el mitjà principal pel qual arribem a conèixer la voluntat de Déu per a la nostra vida”. Núm. 224 - Maig 2008

17


Internacional Premsa MISSA AL NATIONALS PARK STADIUM Cultura catòlica per canviar la societat: “Percebem signes evidents d’un trencament preocupant dels fonaments de la societat: augment de la violència, debilitament del sentit moral, vulgaritat en les relacions socials i oblit creixent de Déu”. “La fidelitat i el valor amb què l’Església en aquest país aconseguirà afrontar els reptes d’una cultura cada vegada més secularitzada i materialista dependrà en gran part de la vostra fidelitat personal en transmetre el tresor de la fe catòlica. Els desafiaments que se’ns presenten exigeixen una instrucció àmplia i sana en la veritat de la fe”. “Però requereixen conrear també una manera de pensar, una “cultura” intel·lectual que sigui autènticament catòlica, que confiï en l’harmonia profunda entre fe i raó, i disposada a portar la riquesa de la visió de la fe en contacte amb les qüestions urgents que concerneixen el futur de la societat americana”. La Confessió: “Confiem en el poder de l’esperit d’inspirar conversió, curar cada ferida, superar tota divisió i suscitar vida i llibertats noves”. Aquests dons es troben sobretot en el sagrament de la Penitència. “La força alliberadora d’aquest Sagrament necessita ser redescoberta i feta pròpia per cada catòlic. En gran mesura, la renovació de l’Església a Nord-Amèrica depèn de la renovació de la pràctica de la penitència i del creixement en la santedat”. TROBADA INTERRELIGIOSA EN EL CENTRE JOAN PAU II Convivència interreligiosa: “Avui, joves de totes les religions s’asseuen l’un al costat de l’altre en totes les escoles del país, aprenent uns d’altres. Aquesta diversitat planteja reptes nous que imposen una reflexió profunda sobre els principis fonamentals d’una societat demòcrata”. Dret a la llibertat religiosa: “Tant de bo altres recolzin amb valor la vostra experiència, adonant-se que una societat unida pot ser el resultat d’una pluralitat de pobles, amb la condició que tothom reconegui la llibertat religiosa com un dret civil fonamental!”. “Els líders espirituals tenen el deure i la competència de posar en primer pla les preguntes més profundes de la consciència, de despertar a la humanitat el misteri de l’existència humana, de deixar lloc a la reflexió i l’oració en un món frenètic “. Les empremtes de Jesús: “De cara a aquests interroEsglésia de Tarragona

18

gants profunds que toquen l’origen i el destí del gènere humà —va assenyalar el Papa— els cristians proposen a Jesús de Natzaret. L’ardent desig de seguir les seves empremtes porta els cristians a obrir les ments i els cors al diàleg”. “Potser en la temptativa de descobrir els punts comuns, hem oblidat la responsabilitat de discutir amb calma i claredat sobre les nostres diferències. Mentre unim sempre ments i cors en la recerca de la pau, hem d’escoltar també amb atenció la veu de la veritat”.


Internacional Els drets humans, legals o justos?: “L‚experiència ens ensenya que la legalitat sovint preval sobre la justícia quan la insistència sobre els drets humans els fa aparèixer com a resultat exclusiu de mesures legislatives o decisions normatives preses pels diversos agents que ostenten el poder”. “Quan es presenten simplement en termes de legalitat, els drets corren el risc de convertir-se en proposicions fràgils, separades de la dimensió ètica i racional, que n’és el fonament i el fi. Ben al contrari, la Declaració Universal ha reforçat la convicció que el respecte dels drets humans està arrelat principalment en la justícia que no canvia”.

DISCURS A L’ONU

Creients i ciutadans: “Òbviament, els drets humans han d’incloure el dret a la llibertat religiosa, entès com a expressió d’una dimensió que és al mateix temps individual i comunitària, una visió que manifesta la unitat de la persona, fins i tot distingint clarament entre la dimensió de ciutadà i la de creient. És inconcebible, per tant, que els creients hagin de suprimir una part de si mateixos —la seva fe— per ser ciutadans actius. Mai hauria de ser necessari renegar de Déu per poder gaudir dels propis drets”.

Regles internacionals i llibertat: “En el context de les relacions internacionals, és necessari reconèixer el paper superior que exerceixen les regles i les estructures intrínsecament ordenades a promoure el bé comú i, per tant, a defensar la llibertat humana. Les regles no limiten la llibertat. Al contrari, la promouen quan prohibeixen comportaments i actes que van contra el bé comú, n’obstaculitzen la realització efectiva i, per tant, comprometen la dignitat de tota persona humana”.

Constructors de la societat: “Els drets associats amb la religió necessiten protecció sobretot si se’ls considera en conflicte amb la ideologia secular predominant o amb posicions d’una majoria religiosa de naturalesa exclusiva. No es pot limitar la plena garantia de la llibertat religiosa al lliure exercici del culte, sinó que s’ha de tenir en la deguda consideració la dimensió pública de la religió i, per tant, la possibilitat que els creients contribueixin a la construcció de l’ordre social”.

CATEDRAL DE SAINT PATRICK

tra al temple, de sobte prenen vida; en reflectir la llum que els travessa revelen tot l’esplendor. De la mateixa manera [l’Església] ha d’atreure dins d’aquest misteri de llum, a tota la gent”..

Comunicar l’alegria de la fe: “Potser hem perdut de vista que en una societat en què a molts l’Església sembla que és legalista i Institucional”, el nostre desafiament més urgent és comunicar l’alegria que neix de la fe i de l’experiència de l’amor de Déu”. La metàfora de les vidrieres: “Els finestrals amb vidrieres [d’una església], vistos des de fora semblen foscos, recarregats i fins i tot tètrics. Però quan s’en-

“No és un tasca fàcil en un món que tendeix a mirar des de fora’ l’Església, igual que a aquells finestrals: un món que sent una necessitat espiritual profunda, però que troba difícil entrar‚ en el misteri de l’Església”. “També per a alguns de nosaltres, des de dins, la llum de la fe pot esmortir-se per la rutina, i l’esplendor de l’Església pot ofuscar-se pels pecats i les debilitats dels seus membres. L’ofuscació pot originar-se pels obstacles que es troben en una societat que, a vegades, sembla haver oblidat Déu i que s’irrita davant les exigències més elementals de la moral cristiana”. Núm. 224 - Maig 2008

19


Internacional Premsa VISITA AL SEMINARI DE SANT JOSEP Discapacitats: “De vegades és un repte trobar una raó allò que sembla només una dificultat que superar o un dolor que afrontar. No obstant això, la fe ens ajuda a ampliar l’horitzó més enllà de nosaltres mateixos per veure la vida com Déu la veu. L’amor incondicional de Déu, que arriba a tot ser humà, atorgant un significat i una finalitat a cada vida humana”. Llibertat ben entesa: “Cal salvaguardar rigorosament la importància fonamental de la llibertat”, que “pot ser malentesa i mal emprada, de manera que no porta a la felicitat que tothom espera, sinó cap a un escenari fosc de manipulació, en el que la comprensió de nosaltres mateixos i del món, es fa confusa o es veu fins i tot distorsionada pels qui oculten les pròpies intencions”. “Sovint es reivindica la llibertat sense fer mai referència a la veritat de la persona humana i en comptes de la veritat –o millor, de la seva absència— s’ha difós la idea que, donant un valor indiscriminat a tot, s’assegura la llibertat i s’allibera la consciència. A això anomenem relativisme. La Veritat no és quelcom, sinó Algú: “La veritat no és una imposició. Tampoc és un mer conjunt de regles. És el descobriment d’algú que mai ens traeix; d’algú del que sempre podem refiar-nos. En definitiva, la veritat és una persona: Jesucrist. Aquesta és la raó per la qual l’autèntica llibertat no és optar per “desentendre’s de”; és decidir “comprometre’s amb”. Quatre tresors: “Hi ha quatre aspectes essencials del tresor de la nostra fe: l’oració personal i el silenci, l’oració litúrgica, la pràctica de la caritat i les vocacions”.

“El més important és que vostès desenvolupin la relació personal amb Déu. Aquesta relació es manifesta en l’oració. No temeu el silenci ni l’assossec; escolteu Déu, adoreu-lo en l’eucaristia. Permetin que la seva paraula modeli el seu camí com a creixement de la santedat”. PREGÂRIA A GROUND ZERO Pau i conversió. Déu de la pau, concedeix la teva pau al nostre violent món: pau en els cors de tots els homes i dones i pau entre les nacions de la terra. Porta per la sendera del teu amor aquells qui tenen les ments i els cors ennuvolats per l’odi.

Traducció de l’anglès dels textes d’aquest recull. Marc Argemí Església de Tarragona

20


Curs

NĂşm. 224 - Maig 2008

21


OpinióPremsa

Con flores a María... Records del “Mes de les flors” Francesc Basco Gracià, periodista

Venid y vamos todos / con flores a porfía con flores a María / que Madre nuestra es. De nuevo aquí nos tienes / purísima doncella más que la Luna bella / postrados a tus pies. A ofrecerte venimos / flores del bajo suelo con cuánto amor y anhelo / Señora tú lo ves.

E

n esclatar el mes de maig, en tota la seva flaire d’olors i colors, ens venen a la memòria els dolços records de la infantesa, quan, cantàvem aquella cançó tan bonica: “Veeniiid y vaamos toodos con floores aa porfiia; con floores aa Mariiia que maadre nueestra ees; que madre nuestra ees...” Sortint de l’escola, a les cinc de la tarda, anàvem a l’església acompanyats dels mestres per celebrar el Mes de Maria amb el rés del sant rosari. Tots l’hi dúiem flors...; i rivalitzàvem qui portava el pom més gros i més bonic. Les famílies pageses guardàvem en un raconet de l’hort un espai pel cultiu de les flors de maig; eren les flors per a la Verge Maria. L’església es convertia en un veritable jardí, ple de colors, d’olors i càntics. En aquell temps de tantes penúries, el mes de maig havia transformat els nostres cors d’infants omplint-los d’alegria, amor i bondat. Tots agenollats... Donya Teodora (la senyora mestra) iniciava el rés del rosari amb veu pausada i solemne, davant un devot i absolut silenci: la senyal de la creu, l’oferiment, els misteris, parenostre i deu avemaries... Entre misteri i misteri, cantàvem “Venid y vamos todos...”, fins arribar a les Lletanies, l’acció de gràcies i l’oració de sant Bernat: Acordaos ¡oh piadosísima Virgen Maria!.... I les cinc imprecacions, que ens han quedat gravades per tota la vida: “Madre mía amantísima...” “Acueducto de las divinas gracias....”; “Reina de cielos y tierra...”; “Inmaculada Virgen María...” “Abogada y refugio de los pecadores...” Al final cantàvem “Rosa d’abril, morena de la serra...”, a tot pulmó; ens persignàvem i sortíem escapats cap a casa, a berenar pa amb vi i sucre. Ara ja no és com abans. Ha minvat la devoció mariana més popular entre

Església de Tarragona

22


els catòlics: el Mes de Maria. Però val a dir que hi ha moltes parròquies i famílies que ho celebren. El rés del sant rosari fou un encàrrec de la Verge Maria a sant Domènec de Guzmán, i més recentment als nens vidents de Lourdes i Fàtima.

p u r e s a . L’essència del culte a Maria és –penso– mantenir el cor pur, que fa oloroses les flors de l’ànima.

Maria és el ésser més poètic de la creació i la figura més tendra del culte cristià. Els seus ulls ens parlen d’amor. Atresora tots els encants de la dona, la bellesa de l’àngel i la formosor que el poder de Déu ha vessat sobre la natura. No hi ha res més bonic que la primavera, ni res més esplèndid que els colors i les aromes de les flors. L’esperit cristià ha unit la incomparable bellesa espiritual de la Verge Maria amb la bellesa d’una estació en la qual tot torna a cantar l’alegria de la vida.

El pare Lalomia, a meitat del segle XVIII, tingué la feliç idea de consagrar el mes de maig, amb totes les seves flors, a la “Madre del amor hermoso”. El seu llibre “El mes de Maria” fou traduït a di-versos idiomes. Itàlia va ser la pri-mera nació que practicà aquesta bella devoció, que després s’estengué a tot el món cristià. El papa Pius VII concedí indulgències als que honraren durant aquest mes la Verge Maria.

A principis del segle IV, el gran poeta cristià, Prudenci, va escriure que la primavera és una estació grata a Déu perquè en ella tingueren principi les coses i els temps, i es van verificar els misteris de la nostra salvació. Per això, les més solemnes festes del cristianisme se celebren en la poètica estació de les flors. Maig és l’harmonia de totes les estacions. Maria representa la primavera, rica en esperances. Les flors són l’encant més preciós que ens dóna la terra; formaven, en l’antiguitat, la corona de les verges, com a símbol cast de la

Dissortadament, els temps que corren no són propicis a la fe. La indiferència respecte al fet religiós ha refredat cors i pervertit intel·ligències. El món ha engendrat en l’esperit dels humans un desmesurat afany materialista que degrada els valors de la cultura cristiana. La pregària s’ha tornat una cosa buida, sense sentit... Però

els que tenim fe –gràcies a Déu– seguirem pregant i cantant, celebrant el més de Maria... Duent-li flors de l’hortet de casa... Si quelcom ens queda de la innocència de la nostra infantesa, de l’amor i l’exemple dels nostres pares, dels nostres mestres, dels nostres avis, el culte a la Verge Maria en aquest mes de maig ha d’excitar-nos a tots, perquè, des del més pregon dels nostres cors, brollin de l’esperit marià de la nostra infància aquelles belles i noves paraules de sempre: “Venid y vamos todos con flores a María...” ❑

CAMPDEPADRÓS G E S T O R I A CORREDURIA D’ASSEGURANCES C/. Gasòmetre, 20 entl. Tel 977 243 088 - fax 977 251 003 e-mail campdepadros@gestores.net 43003 Tarragona

Raval de Santa Anna, 6 Tel 977 860 115 - fax 977 875 010 43400 Montblanc Núm. 224 - Maig 2008

23


Les columnes Des de Brussel·les

Cria corbs...

Disciplina vol dir educació

Frank Harriman, periodista UCIP

Clara Herrán, periodista

L

a propera celebració dels Jocs Olímpics a la Xina ha desvetllat l’interés per una de les zones més oblidades del món: el Tibet. La campanya demanant un boicot a l’esdeveniment esportiu, com a protesta per la violació dels drets humans en aquell país, té moltes similituds amb la que el president Jimmy Carter va desfermar contra els Jocs Olímpics de l’any 1980 a Moscou per protestar per la presència de tropes soviètiques a l’Afganistan. L’aspecte més sinistre del cas és que havia estat el mateix Carter qui havia provocat deliberadament la intervenció soviètica. El president va signar l’autorització per finançar els islamistes i el govern afganès va acabar demanant l’ajut dels soviètics, que va acabaren una intervenció en tota regla. El seu successor Ronald Reagan no es va limitar a recolzar els radicals sinó que, amb la col·laboració de l’Aràbia Saudita, va fer imprimir milers d’exemplars de l’Alcorà en la seva versió wahabita per distribuir-los a l’Afganistan. Al mateix temps, amb l’ajut dels serveis secrets saudites i paquistanesos, va posar les bases d’una autèntica organització terrorista que, anys més tard, esdevindria tristament famosa amb el nom d’Al-Qaida. El Tibet, envaït per la Xina l’any 1959, va veure com una tirania comunista substituïa una tirania feudal, que no tenia res a veure amb l’idílic panorama dels monjos budistes que ens pinta la propaganda occidental per engatussar els cristians incauts, molts dels quals passen a engreixar el nombre d’adeptes —i també la tresoreria— del Dalai Lama, personatge que ni de bon tros es pot assimilar al Papa —ningú et fa pagar per assistir a una audiència pontifícia—, de la mateixa manera que el Budisme no es pot comparar amb els ensenyaments de Jesucrist i ni tan sols amb els del Judaïsme o els de l’Islam. El Tibet ha estat oblidat fins ara. Quina casualitat! Caldria recordar dues coses, bo i admitint que la Xina no és precisament un model de respecte als drets humans: que en matèria de drets humans es podria dir allò de “Qui estigui net de pecat, que tiri la primera pedra!” i que l’exemple de l’Afganistan —i els seus problemes agreujats i sense resoldre trenta anys després— demostra que, si més no en alguns temes, cal anar amb compte. ❑ (Traducció de l’anglès: D. Bertran) Església de Tarragona

24

Des de Madrid

M

olts pedagogs reconeixen que les dues coses que més necessita un infant son —i per aquest ordre— afecte i disciplina. Disciplina no vol dir càstig, sinó educació; és a dir, que l’infant tingui consciència dels seus límits. L’educació exigeix afecte i rigor. Haver pensat que són elements contradictoris ha dut a una educació permissiva, del fracàs de la qual tots en som conscients per la seva evidència. Una vegada vaig llegir que “un infant que ignora la disciplina és un infant que no se sent estimat”. L’autor raonava que quan a un infant no se’l atura quan ell sap que hauria d’aturar-se, pensa que el seu comportament no importa a ningú o, com escrivia fa unes setmanes José Antonio Marina a La Vanguardia, “mis padres no me quieren lo suficiente para decirme que no lo haga”. L’idea errònia segons la qual la disciplina limita la llibertat ha posat l’educació en perill d’extinció. La llibertat —aquest gran do de Déu— no és una característica espontània de l’ésser humà. És una propietat apresa i, com tota cosa apresa, presuposa el domini previ de les pròpies capacitats. L’entrenament, que cal no confondre amb “ensinistrament”, és una exclusiva humana i ens proporciona una colla d’exemples: algú creu de debó que la facilitat amb que un pianista executa una difícil melodia, la senzillesa amb que un gimnasta realitza els més complicats exercicis o la increïble habilitat amb que un caricaturista plasma amb quatre ratlles l’expressió i el tarannà d’un personatge han sorgit per arte d’encanteri? O que un escriptor o un músic són més lliures per no respectar les normes de la sintaxi o de l’harmonia? És precisament el dominar aquests mecanismes el que els proporciona la llibertat creadora, i aquest domini no s’assoleix sinó per l’aprenentatge. La barreja d’afecte i d’exigència és el tret bàsic de l’educació, que és l’activitat fonamental dels pares, la qual no pot ser transferida ni a l’escola ni a cap altra institució, ni tan sols l’Església. Educar vol dir “tenir cura”. És a dir: atendre, protegir, corregir, animar, i, si convé, saber dir “no”. Jesucrist, la persona que més ha estimat, quan calia també sabia dir “no”. Que no ens ho hagi de recordar quan haurem de comparéixer davant ell! ❑


Les columnes Observatori

S

38 kb

Conversió: fe i raó

Un fort aplaudiment

Josep Sabaté, periodista

Didac Bertran, periodista

empre és temps de conversió. També sempre, qualsevol indret és lloc de missió.L’escriptor musulmà i sotsdirector del diari italià Corriere della Sera Magdi Cristiano Allan, amb la seva recent conversió al catolicisme, ha donat un valent testimoniatge de la seva fe, un testimoniatge que hauria de servir d’exemple en el context de la societat actual. El periodista i escriptor, batejat pel mateix papa Benet XVI, havia estat objecte d’amenaces per part de grups fonamentalistes islàmics ja abans de la seva conversió,. El mateix escriptor és conscient que la seva conversió pot originar noves protestes dels radicals fonamentalistes. Davant aquesta possibilitat, Magdi Cristiano Allan ha manifestat que “faré front al meu destí amb el cap alt, l’esquena dreta i la solidesa inte-rior de qui té la certesa de la seva pròpia fe”. Així de clar i així de valent. El periodista ha manifestat que la seva conversió és el final d’una gradual i profunda reflexió interior que l’ha permés descobrir “l’autèntic i únic Déu, que és el Déu de la fe i de la raó”. “Fides et Ratio”, com diria Joan Pau II. La fe i la raó no són conceptes antagònics. Magdi Cristiano Allan ha fet una crida a sortir de les catecumbes i a donar testimoniatge de la fe. De nou, fe i raó. Dèiem que aquests conceptes no són antagònics. Més encara, podria dirse que hi ha una relació harmònica entre ells. La fe no té por a la raó sinó que la perfecciona. I la raó, il.luminada per la fe, resulta totalment alliberada de lligams conceptuals. Ho deia el mateix Papa Joan Pau II: “La fe demana que el seu objecte sigui comprés amb l’ajuda de la raó; la raó, en el cimal de la seva recerca, admet com a necessari allò que la fe li presenta”. La seva conversió al catolicisme, ha estat el punt i final de la fe i la raó de Magdi Allan. I per visualitzar, encara més, aquest pas en la seva vida personal i familiar, no ha dubtat d’afegir l’apel.latiu de Cristiano al seu cognom. Certament, tot un valent testimoniatge en el marc d’una societat cada vegada més allunyada de la raó i, també, de la fe. ❑

S

i algú em preguntés —sense possibilitat de defugir la resposta— quina és la imatge que més m’ha impactat de tot el què portem de l’Any Jubilar, n’hauria de triar dues: la dels pelegrins de Fe i Llum i la dels castellers. En un temps en què el que es porta són “cossos danone”, la sovint poc agraciada figura de les persones afectades per la síndrome de Down no és pas una cosa que susciti l’interés per portar-la a una portada d’una revista. Però és que, massa sovint, ens deixem portar per les coses superficials: jutgem el llibre per l’enquadernació. Em va impressionar l’alegria, la joia innocent, neta, transparent dels beneficiaris de Fe i Llum en rebre el do del Jubileu. Ells sí que en van gaudir realment: un cor net, ple de tendresa, que només demana afecte, és una mostra de la gran riquesa interior d’unes persones a les quals mirem sovint amb commiseració, si no ho fem amb repugnància. La dansa, els jocs dels membres de Fe i Llum, la seva sana alegria ressonaran llarg temps al claustre del Seminari, de la mateixa manera que la seva participació a l’eucaristia jubilar va ser exemplar. L’altra imatge va ser la dels castellers. El què són les coses: un munt de jornades demanant la pluja, fins i tot fent rogatives, i va i es presenta el dia del pelegrinatge de l’Arxiprestat de l’Alt Camp, precisament el dia que havia d’actuar la colla Vella dels Xiquets de Valls a l’insòlit escenari de l’amfiteatre, un indret acostumat a sdiverses manifestacions de caràcter civil o religiós, però no a veure enlairar pilars, torres o castells. L’aigua va desallotjar el públic de les grades, però els castellers havien dit que enlairarien les seves construccions a l’arena de l’amfiteatre en honor dels Sants Màrtirs, i com que són homes i dones de paraula, ho van fer. En un temps en qual es busca el màxim lluïment i el mínim esforç, resulta corprenedor veure invertits els termes: el mínim lluïment —perquè pràcticament actuaren sense públic— i el màxim esforç perquè les exhibicions castelleres no són gens amigues de la pluja. L’actuació va ser remarcable i sobretot exemplar: s’havia de fer i es va fer. Sense males cares i amb determinació, sense retrocedir davant les dificultats. Quin exemple per a la nostra vida cristiana: fer una cosa sense esperar-ne res a canvi. ❑ Núm. 223 - Abril 2008

25


La Veu de Caritas Premsa

Joan Carles Guitart Olivé i Manel Fontanilles Rovira nous responsables de les Caritas arxiprestals del Baix Penedès i de l’Alt Camp Esther Escorza, Departament de Comunicació i de Sensibilització de Caritas Caritas Arxiprestal del Baix Penedès i Caritas Arxiprestal de l’Alt Camp i compten amb nous responsables de les respectives entitats. Joan Carles Guitart té cura de la Caritas Parroquial del Vendrell i, ara, també de Caritas Arxiprestal del Baix Penedès, mentre que Manel Fontanilles Rovira té encomanada la direcció de Caritas Arxiprestal de l’Alt Camp. Manel Fontanilles Rovira

Joan Carles Guitart Olivé

oan Carles Guitart treballa a Caritas des de l’any 1978 des de l’àmbit parroquial del Vendrell amb l’afany de millorar les condicions de vida dels marginats. D’altra banda, Manel Fontanilles també des de fa temps col·labora amb les activitats de Caritas a l’Alt Camp, on s’hi va incorporar procedent de la Congregació Mariana. Als dos responsables de Caritas del Baix Penedès i de l’Alt Camp els hem fet arribar el nostre qüestionari sobre les activitats de Caritas en els respectius àmbits territorials dels dos arxiprestats.

J

Església de Tarragona

26

Què suposa aquest càrrec? Joan Carles Guitart: — Suposa un treball de coordinació entre les diferents Caritas de l’Arxiprestat, que cal compaginar amb la responsabilitat de la Caritas parroquial del Vendrell. Manel Fontanilles: —Preocupació i satisfacció. Preocu-pació pels més necessitats i satisfacció en veure que el treball conjunt d’un equip de persones, el voluntariat, es concreta en la millora de la situació dels més necessitats. En l’actualitat, quines són les accions més significatives que du a terme la seva Caritas Arxiprestal?

J.C.G.: —Donar suport a les diferents Càritas locals que són les que veritablement atenen els problemes de cada dia . M.F.: —Per enguany, les nostres prioritats han estat ampliar i millorar els programes en curs. Aquests són entre d’altres el programa “sense llar”, les beques agrícoles per a homes, el canvi d’electrodomèstics, alimentació infantil, el suport a les necessitats bàsiques, l’atenció personalitzada, etc. A més hem començat la formació del voluntariat sobre l’acolliment, per enfocar millor les necessitats amb la persona.


La veu de Caritas Sovint, la societat que ens envolta ignora o amaga la pobresa, què en pensa d’aquesta actitud? J.C.G.: —Jo penso que ho ignora perquè tots vivim tant al dia amb les nostres coses que fa que ens oblidem del altres. M.F.: —Crec que la societat en general, més que ignorar o amagar la pobresa, no viu de prop el fet que un 17% de persones viuen sota el llindar de la pobresa i que aquesta situació els significa un sofriment. Falta sensibilització d’aquest problema en el qual la nostra societat es troba immersa. E.E.: —Des de la seva experiència, quins són els perfils de persona que s’atén a les Caritas dels seus arxiprestats? J.C.G.:—Són persones amb mancances de feina, amb pocs recursos i moltes vegades sense cap prepara-

ció, i amb l’autoestima prou baixa per no poder tirar endavant . M.F.:—Immigrants sense papers, famílies desestructurades, rodamóns, persones sense feina, amb ingressos mínims, amb problemes per obtenir l’entrada per un habitatge, famílies monoparentals, etcètera. Estem parlant de persones i de famílies. Caritas és una institució de l’Església que es basa en la comunicació cristiana de béns, amb quants voluntaris compten a la seva zona les Caritas Parroquials i la Caritas Arxiprestal J.C.G.: —A l’Arxiprestat del Baix Penedès hi ha actualment 12 Caritas constituïdes amb un total de 88 voluntaris que destinen el seu temps desinteressadament a treballar per als altres. M.F.: A Valls som 55 i a la resta de

Fra Eulogi i Auguri I ja ho veuràs, Auguri... Al segle XXI, quan es faci el Congrés Internacional sobre sant Pau, sant Fructuós i el Cristianisme primitiu!

Vindran savis de tot el món i s’aclariran moltes coses...

parròquies de l’Alt Camp són 47. Finalment, aquest any l’arxidiòcesi celebra l’Any Jubilar de Sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques. Quins dels seus projectes concreten els objectius marcats a la Carta Pastoral del Sr. Arquebisbe Tarraco: Pauli Ecclesia, Fructuosi Sedes, amb motiu de l’Any Jubilar? J.C.G.: Difondre aquest esdeveniment i seguir l’exemple i guiatge d’aquests màrtirs en l’ajut als més pobres i necessitats. M.F.: Participació amb mitjans de la Caritas Arxiprestal de l’Alt Camp en la Casa d’Acollida de Sant Auguri, per a què a la vegada representi la casa d’acollida de totes les Caritas. També xerrades de formació en temes de la fe i formació específica d’acord als nous projectes com: Projecte Orla i formació bàsica per a la dona.❑

per Bernabé Sap, fra?... Com que jo tinc la certesa moral que sant Pau va venir a predicar a Tarragona, crec que el més important no és el què diguin els savis, sinó els nostres cors. Per altra banda, benvigudes les persones que vinguin, perquè sant Pau, sant Fructuós i Tarragona bé s’ho valen, oi?

TARRACO IURIS ADVOCATS Carlos Prieto Cid Torres Jordi, 10 A - 43005 - Tarragona Telèfon 977 243 021 - Fax 977 224 103

Membre d’Eurojuris International http://www.tarracoiuris-abogados.com Núm. 224 - Maig 2008

27


NoticiariPremsa

Màgia, religió i cultura a Montbrió del Camp La del diumenge 20 d’abril va ser una tarda màgica. L’envelat de Montbrió del Camp es va omplir d’un públic desitjós d’assistir a la presentació d’un llibre biogràfic sobre un dels convilatans més il·lustres: Fructuós Canonge Francesch, obra de mossèn Josep Ollé Gibert, rector de la parròquia local de Sant Pere Apòstol.

L’

obra Fructuós Canonge Francesch: d’enllustrador a prestidigitador, publicada per l’Ajuntament de Montbrió del Camp, recull la vida d’aquest personatge excepcional que, a força de voluntat i esforç, va passar de practicar una humil professió a enlairar-se a unes alçades artístiques com a mag que li van valdre el reconeixement internacional, permetent-li d’alternar amb reis i presidents i rebent nombroses condecoracions. La benvinguda i presentació de l’acte va anar a càrrec del senyor Jordi Cervera, a la qual van seguir unes paraules de la senyora Núria Roselló, que va informar de la tramitació del títol de fill il·lustre a favor de Fructuós Canonge Francesch i del lliurament a l’Ajuntament d’un quadre, propietat de mossèn Josep Ollé, que representa el gran prestidigitador, pintat per l’artista montbrionenc Salvador Llaberia Borràs. La presentació del llibre va anar a càrrec de mossèn Miquel Barbarà Anglès, vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona. La seva va ser una intervenció no gens convencional, amb una bona dosi d’humor fi, amb enginyosos jocs de paraules i amb molta profunditat i sentiment. En una paraula: va ser una presentació de les que sembren a l’auditori les ganes de llegir el llibre. Entre altres coses, mossèn Barbarà va remarcar les virtuts cristianes de Fructuós Canonge i va agrair també a l’autor i al Església de Tarragona

28

Consistori montbrionenc la invitació a fer la presentació d’un volum magníficament editat i il·lustrat. Després, com no podia ser d’altra manera tractant-se d’un homenatge a la memòria d’un mag, hi va haver la divertidíssima actuació del prestidigitador Alain Denis, a la qual va seguir la de La Capsa Màgica del Rei de la Màgia, que va obrir la seva actuació amb una al·lusió al treball de recerca de mossèn Ollé i la va tancar amb una recreació d’una actuació de Fructuós Canonge quan era enllustrador de botes i començava a fer jocs de mans. Ambdues actuacions van meravellar petits i grans i van deixar bocabadats tothom. Tot seguit, mossèn Josep Ollé va glossar el seu llibre en una intervenció que va haver d’interrompre per l’emoció en recordar els seus pares. Va tancar l’acte el senyor Francesc Xavier Escoda, alcalde de

Montbrió del Camp, amb paraules de gratitud pel treball del senyor rector, que ha permès conèixer la peripècia vital d’un fill il·lustre de la població. També li va agrair la donació del retrat del famós prestidigitador. La festa va continuar amb un abundós piscolabis mentre mossèn Ollé signava exemplars de la seva obra a les persones que li ho sol·licitaven i que formaven una llarga i pacient cua.❑


Noticiari Unes cinc-centes persones participen en la 2a Jornada de mestres i professors de Religió catòlica Ni la mateixa organització no s’ho esperava: unes cinc-centes persones van participar el dissabte 19 d’abril en la 2a Jornada de Mestres i Professors de Religió Catòlica, celebrada al Col·legi Sant Pau de Tarragona, organitzada pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió (SIERC), el qual agrupa les delegacions d’ensenyament de les deu diòcesis amb seu a Catalunya.

Q

ue no s’esperava tanta assistència ho prova el fet que la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat de Tarragona va haver de muntar un circuit tancat de televisió, atès que les 250 places de la sala d’actes del Col·legi Sant Pau es van revelar absolutament insuficients per donar acollida als participants de la Jornada i es va haver d’habilitar la capella del centre per encabir-hi una quantitat semblant de persones. Va obrir les Jornades una pregària, a la qual va seguir una salutació de monsenyor Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, el qual va remarcar la importància de la religió per a la formació integral de les persones i va remarcar que era un goig poder acollir tants mestres i professors en una Jornada que s’esqueia en el marc de l’Any Jubilar. Tot seguit, el senyor. Carlos Esteban Garcés, director de la revista Religión y Escuela, va presentar la ponència «Competencias básicas y enseñanza de la religión». A continuació, els participants en la Jornada es van repartir en vint tallers en els quals els van ser mostrades diverses propostes per fer arribar el fet religiós als infants: des de les manualitats fins a la informàtica, des del pessebrisme fins al cinema, des dels jocs fins a la música, passant per la història de l’art, etcètera. Seguidament els participants van reunir-se en un singular dinar de germanor. Diem singular perquè,

atesa la gran concurrència, la seu va haver de ser plural: el menjador del Col·legi Sant Pau i el del Col·legi La Salle. Després de l’àpat els participants van visitar una mostra de materials per a l’ensenyament religiós presentats per diverses editorials, els representats de les quals van explicar als mestres i professors les característiques dels seus productes. La sessió de la tarda, que va comptar amb la presència del senyor. Arquebisbe i de mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, va oferir una interessant conferència sobre «La nova Llei d’educació», la qual va anar a càrrec del P. Enric Puig, s.j., secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Mossèn Norbert Miracle, coordi-

nador del SIERC i delegat diocesà d’ensenyament de l’Arquebisbat de Tarragona, va manifestar a aquesta redacció la seva satisfacció pel bon èxit de la Jornada, pensada per donar suport als mestres i professors de religió que treballen en un entorn multicultural a vegades complex. També va dir que la Jornada serveix per a facilitar l’intercanvi d’idees i experiències i apropar mestres i professors de tot el territori de les diòcesis amb seu a Catalunya, així com per a promoure l’ensenyament de la religió catòlica amb tot el rigor i la professionalitat que la matèria, l’alumnat i els docents mereixen. La trobada es va cloure amb una missa jubilar presidida pel senyor Arquebisbe a la capella del Seminari. ❑ Núm. 224 - Maig 2008

29


Any JubilarPremsa

Acte Jubilar de l’Adoració Nocturna Una ocasió joiosa El 12 d’abril va ser el dia triat per l’Adoració Nocturna de Tarragona per a realitzar el seu acte jubilar en honor als nostres màrtirs.

V

an participar-hi uns doscents adoradors i adoradores, vinguts de Bar-celona, Tortosa, Lleida, Vic, Manresa, Prats de Lluçanès, Ciudad Real, València, Castelló i, com no, dels adoradors i adoradores de l’Arquebisbat de Tarragona. La trobada va començar a les 6 de la tarda a l’Amfiteatre, lloc del martiri dels sants tarragonins, on mossèn Miquel Barbarà, vicari general, va donar la benvinguda als participants. En la pregària que allí va tenir lloc, tots van poder escoltar la sempre emocionant lectura de les Actes del martiri, que van ser comentades per Mn. Miquel Barbarà en la seva homilia, en la qual va destacar la importància de l’Església de la Tarraco del s. III, tal com ho testimonia el relat i ho va lligar amb la tradició de la vinguda de Sant Pau per a portar l’Evangeli del Crist. Es va acabar la pregària amb un himne de lloança a Déu. Acabat l’acte a l’amfiteatre es van desplaçar a l’edifici del Seminari, on, en la seva Capella Major, monsenyor Josep Martí Aixalà va fer una magnífica conferència sobre la figura dels sants màrtirs, que va ser molt aplaudida pels assistents. En ella monsenyor Martí va desgranar els aspectes principals de les Actes martirials i va lligar-les magistralment amb l’Eucaristia. Acabada la conferència, va ser el moment de visitar la Capella de Sant Pau, per a recordar les arrels de la nostra fe. Van acabar l’estada al Seminari amb un sopar de germanor. Església de Tarragona

30

I tot seguit, es traslladaren a la Catedral per a l’acte central de la trobada. Allí els esperava el senyor Arquebisbe, el qual amb els altres preveres, van atendre totes les persones que van voler celebrar el sagrament de la reconciliació. I a 2/4 d’11 de la nit van celebrar la solemne Eucaristia, presidida per monsenyor Jaume Pujol, acompanyat pel senyor Vicari General, per mossèn Antoni Pérez de Mendiguren, consiliari de l’Adoració Nocturna Espanyola de Tarragona, per mossèn Josep Queraltó, consiliari de l’Adoració Nocturna Femenina Espanyola de Tarragona, i altres preveres. També s’hi aplegaren nombrosos fidels que s’afegiren a la celebració. El senyor Arquebisbe en la seva homilia va comentar la imatge de Jesús com a Bon Pastor; va explicar el sentit del Jubileu i els seus objectius i accions solidàries, i va animar a tots els adoradors i adoradores a continuar en aquesta tasca d’ado-

ració, pregària i contemplació del Sagrament Eucarístic. Acabada la celebració eucarística, el senyor Arquebisbe va fer Exposició solemne del Santíssim Sagrament; es va fer silenci d’adoració que va acabar amb la pregària de l’Any jubilar; es va fer la pregària litúrgica de l’Ofici de lectura; i s’acabà la jornada amb la Processó amb el Santíssim per la Catedral i el Claustre, que culminà amb la Benedicció amb el Santíssim. Finalment, es va cantar el Regina caeli. Va ser una jornada molt profitosa per a tots els participants, fou una jornada per a aprofundir en el coneixement de la figura dels nostres màrtirs, però sobretot per a aprofundir en la imitació de la seva valentia en donar testimoni, perquè “Testimonis: avui som nosaltres”; una valentia i força que podem treure de l’aliment de l’Eucaristia. Antoni Pérez de Mendiguren, pvre.


Any Jubilar La Divina Litúrgia grecocatòlica de ritus bizantí a la Catedral Va ser com un anar enrere en el temps. Els cants en llengua grega van sonar novament a la Catedral durant una funció litúrgica.

L

a Divina Litúrgia (com és coneguda la missa a les comunitats cristianes orientals) va tornar a estar present entre nosaltres. La celebració grecocatòlica segons el ritus bizantí va sorprendre agradablement les moltes persones que van acudir a la Catedral i que no la coneixien. No era la primera vegada que es feia una eucaristia d’aquestes característiques a la Catedral, ja que durant l’anterior Any Jubilar (ara en fa cinquanta) ja n’hi va haver una. I possiblement, en temps remots, ja haurien sonat aquests cants, pel fet que nombrosos monjos grecs van arribar a casa nostra en el segle VII fugint de les lluites religioses que ensangonaven aquelles terres, d’on ens van portar —segons sembla— la devoció per santa Tecla. El que no s’havia vist mai era una celebració segons el ritu bizantí en llengua catalana i cants en grec. Un improvisat iconostasi davant l’altar major reproduïa l’ambient de les esglésies grecocatòliques. A la seu, el Senyor Arquebisbe assistia a la litúrgia que celebrava el P. Manuel Nin, rector del Col·legi Grec de Roma. Abans d’iniciar l’acte, el P. Nin, revestit a l’estil dels preveres grecocatòlics, va explicar el sentit de la missa segons la litúrgia de sant Joan Crisòstom. La Catedral va revelar una sonoritat insospitada que va donar un aire d’esplèndida majestat als cants que entonaven els membres del Col·legi Grec, que van omplir els cors d’emoció i d’universalitat. Un

cop més es feia present el pensament de sant Fructuós: l’Església estesa d’orient a occident. El Senyor Arquebisbe, per la seva part, va impartir la benedicció final. La impressionant cerimònia va ser seguida per un gran nombre de fidels, els quals van combregar amb les dues espècies —pa i vi—, d’acord amb el costum grec. Cal dir que, prèviament a la celebració, els membres del Col·legi Grec, encapçalats pel P. Nin, un vendrellenc monjo de Montserrat, van visitar el palau arquebisbal per tal de complimentar el Senyor Arquebisbe, que els va acollir amb mostres d’afecte i va conversar llarga estona amb ells, convidantlos a visitar el palau i mostrant-los la icona dels sants màrtirs que hi ha a la capella. Tots van sortir molt complaguts de la trobada. ❑ Núm. 224 - Maig 2008

31


Any JubilarPremsa

L’Arxiprestat del Baix Penedès pelegrina pels Sants Màrtirs «Senzillament emocionant», deia una jove penedesenca en acabar la lectura de les Actes del martiri del bisbe sant Fructuós i dels diaques sant Auguri i sant Eulogi en el mateix indret on van tenir lloc els fets: l’amfiteatre romà de Tarragona.

M

és de dues-centes persones es van aplegar a l’antiga construcció per a retre homenatge als sants màrtirs l’any en què se celebra el seu Any Jubilar. Encapçalats per l’arxiprest, Mn. Josep Barenys, i per Mn. Ignasi Cabré, van començar la Trobada de Cristians del Baix Penedès amb una pregària que va anar precedida de la lectura de les Actes martirials. El silenci més absolut planava en el recinte monumental, amb tots els assistents seguint atentament i recollidament la lectura dels textos antiquíssims. Després, el parenostre i el credo van ressonar amb una força corprenedora. La professió de fe, que els sants màrtirs havien fet amb el seu sacrifici, va assolir insospitats nivells de devoció amb les veus dels cristians d’avui. Després, els pelegrins es van reunir en un dinar de germanor al claustre del Seminari Pontifici. Allí, a la capella major, van veure el vídeo promocional de l’Any Jubilar, i, tot seguit, es van dividir en dos grups: el primer va treballar el testimoniatge dels màrtirs i l’altre va anar a visitar l’Espai d’interpretació de sant Fructuós. A continuació, units ja els dos grups, es van traslladar a visitar la capella de Sant Pau i la de Sant Fructuós, abans de participar en la solemne eucaristia que va presidir el Senyor Arquebisbe, amb el qual van concelebrar els preveres assistents. La missa va ser molt participada.❑ Església de Tarragona

32


Any Jubilar Éxit de la Trobada Arxiprestal de l’Alt Camp tot i la pluja La tan esperada pluja, bé escàs i desitjat en els darrers dies, va fer acte de presència el passat diumenge, dia 20 d’abril, en plena celebració de la Trobada Arxiprestal de Cristians de l’Alt Camp.

N

i l’aigua vinguda del cel ni cap altre fenomen meteorològic no va poder evitar que els 326 pelegrins vinguts de l’Alt Camp gaudissin d’una jornada que restarà a la memòria dels participants. El dia va començar amb una visita a l’amfiteatre, on es va dur a terme la lectura de les Actes del martiri de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, es va cantar el credo i també es va recitar la pregària de l’Any Jubilar. Al final de l’acte a l’amfiteatre la Colla Vella dels Xiquets de Valls va actuar a l’arena del recinte on van ser martiritzats els tres sants en record dels quals se celebra l’actual Any Jubilar. Els de la camisa rosada no van defraudar els assistents, que van haver d’obrir els paraigües per contemplar el bonic homenatge, en forma de castells, que la Vella va dedicar als tres màrtirs tarragonins. En acabat, el grup de pelegrins es va desplaçar al Museu Bíblic, on, de la mà de l’Andreu Muñoz, director de la institució, van poder conèixer l’exposició permanent «Sant Fructuós i el seu temps». El dinar es va tenir lloc al Seminari, i va servir com a prèvia per a una tarda en la qual estava prevista una actuació molt especial a l’interior de la Catedral de Tarragona. A les 4 de la tarda, ja a la casa pairal, com monsenyor Jaume Pujol defineix la Catedral, el ball de la Moixiganga va deixar bocabadats —amb les seves particulars escultures humanes que represen-

ten escenes de la passió, mort i sepultura del Senyor— els presents que la contemplaven. Entre aquests s’hi trobaven el senyor Arquebisbe i mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona. En finalitzar, els pelegrins, que ocupaven pràcticament la meitat dels seients de la Catedral, van irrompre en aplaudiments per acomiadar els membres del Ball de la Moixiganga que, durant una hora, havien actuat.

Abans de començar la missa, presidida pel senyor. Arquebisbe, els pelegrins es van desplaçar fins a la tomba del cardenal Vidal i Barraquer sumits en un respectuós silenci. Durant l’eucaristia es va avisar que els diners recaptats anirien destinats a finançar els projectes socials impulsats per l’Arquebisbat de Tarragona amb motiu de l’Any Jubilar. La cerimònia i la jornada van acabar amb una adoració de la relíquia de sant Fructuós.

Dídac Montoliu Núm. 224 - Maig 2008

33


BreusPremsa ALTAFULLA, PRIMERA PARRÒQUIA QUE HA PELEGRINAT A PEU AMB MOTIU DE L’ANY JUBILAR l passat 19 d’abril, 112 pelegrins de la Parròquia de Sant Martí d’Altafulla van sortir, a 2/4 de 9 del matí de la seva localitat per tal de recórrer els 14 quilòmetres de distància que els separa de la ciutat de Tarragona. D’aquesta manera, els pelegrins altafullencs es van transformar en els primers pelegrins, des que va començar l’Any Jubilar de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, que, seguint l’estela del camí de Santiago, han rebut la gràcia del Jubileu després de fer el pelegrinatge a peu. Segons es va comentar des de la mateixa organització del pelegrinatge, el participant més jove va ser Ignacio

E

Berea, de sis mesos, i els més grans Juan Aguilera y Maria Suñé, de 78 anys. La jornada va començar a dos quarts de nou del matí. Van sortir de l’església parroquial d’Altafulla, i a la 1 del migdia van arribar al Seminari de Tarragona, on van ser rebuts pel senyor Arquebisbe, que va saludar un a un els pelegrins presents. Tot seguit van celebrar una missa a la capella del Seminari; van dinar a les mateixes instal·lacions i, a la tarda, van visitar la Catedral, el pretori i l’amfiteatre. Va ser una jornada esplèndida en què, a més, «sant Fructuós va fer el miracle d’un dia de sol i ben agradable», segons José Ignacio Cellier, un dels organitzadors. ❑

TROBADA D’INFANTS DE COMUNIÓ DE L’ARXIPRESTAT DE LA CONCA DE BARBERÀ urant el temps pasqual els infants de les nostres parròquies celebren la festa de la Primera Comunió per la que s’han anat preparant durant dos cursos de catequesi. És just, doncs, que en finalitzar aquesta etapa de formació cristiana se celebri amb una jornada festiva. Aquesta és la finalitat de la Trobada Arxiprestal d’Infants que cada any l’Arxiprestat de la Conca de Barberà convoca. Enguany la trobada es va fer el passat dissabte 5 d’abril a Lilla. A les onze del matí van anar arribant els 70 infants provinents de la majoria de parròquies de la nostra comarca acompanyats dels seus

D

Declaració de la Renda. Pots modificar l’esborrany i marcar la X a favor de l’Església

Si emplenes personalment la Declaració, no t’oblidis de marcar la X. Si l’encarregues a d’altres persones, recorda’ls que la marquin per tu.

Més informació a www:portantos.es

catequistes i alguns mossens. Els infants van ser rebuts a l’església parroquial de Sant Joan Evangelista de Lilla on el rector Mn. Albert Palacin va animar els nens i nenes a preparar amb il·lusió la festa de la Primera Comunió. Tot sortint de la parròquia es va fer un recorregut per grups per anar a trobar la petita ermita que Lilla té dedicada a sant Fructuós. Precisament enguany se celebra a tot l’Arquebisbat de Tarragona l’Any Jubilar de Sant Fructuós commemorant els 1750 anys del martiri d’aquest sant bisbe. Durant el trajecte els infants van anar descobrint mitjançant proves, diversos aspectes de la vida del bisbe

Fructuós. Un cop arribats a l’ermita els mateixos infants van protagonitzar una petita representació en la que es narrava la passió de sant Fructuós. Allí mateix vàrem dinar a l’ombra dels pins del bosc de Lilla. Per la tarda es va finalitzar la jornada amb una estona de jocs i esports. El propòsit d’aquestes trobades és que els infants coneguin companys d’altres parròquies que durant dos anys han fet la Catequesi de Comunió i, també, agrair als catequistes els seu treball voluntari amb els nostres infants. L’any vinent tornarem a repetir aquesta convocatòria en una altra parròquia del nostre Arxiprestat. ❑


Notes jubilars

El 19 d’abril els pelegrins altafullencs es van transformar en els primers pelegrins, des que va començar l’Any Jubilar de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, que, seguint l’estela del camí de Santiago, han rebut la gràcia del Jubileu després de fer el pelegrinatge a peu.

Un insòlit aspecte de la Catedral. És el 20 d’abril i actua la Moixiganga de Valls. Unes cinc-centes persones van participar el dissabte 19 d’abril en la 2a Jornada de Mestres i Professors de Religió Catòlica, celebrada al Col·legi Sant Pau de Tarragona, organitzada pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió (SIERC), el qual agrupa les delegacions d’ensenyament de les deu diòcesis amb seu a Catalunya. Heus ací la capella convertida en sala d’actes suplementària.


Els nostres monuments i l’Any Jubilar Testimonis d’avui a l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, on el 21 de gener de l’any 259 van ser martiritzats els sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques. L’Alt Camp s’hi va fer present a l’Any Jubilar amb motiu del seu pelegrinatge arxiprestal. En aquesta foto, l’actuació de la colla Vella dels Xiquets de Valls, celebrada el dia 20 d’abril de 2008 en tan històric com insòlit indret.


Església de Tarragona