DICHOS DIABOLOS
PROGRAMES
EPIDEMIES
Vous ne croiriez pas la force que l’harmonie des accords a sur l’harmonie de nos corps, répondant à l’harmonie des cieux qui font aller secrètement tout l’univers à la cadence de leur musique. Etienne Binet, Consolation et réjouissance des malades, 1617
DICHOSDIABOLOS.COM
MÚSICA EN TEMPS DE LA PESTA NEGRA
EPIDEMIES
PROGRAMA ANDREA FALCONIERO La suave melodia
SALOMONE ROSSI Sonata 11 'Bergamasca'
GIOVANNI FONTANA Sonata IV
GIOVANNI PAOLO CIMA Sonata a 4
ORLANDO GIBBONS
MUSICA EN TIEMPS DE LA PESTA NEGRA Molta gent, només per por i imaginació, han caigut malalts de pesta; per tant és necessari estar alegre... (...) És especialment avantatjós escoltar cançons [cantinelas] i bella música instrumental,i tocar a vegades, i cantar en veu baixa. Nicolo Masa, Liber de febre pestilentiali, ac de pestichiis. Venècia: 1540 D’acord amb una crònica escrita el segle XVI per un monjo de l’abadia de Rood Klooster (avui Brussel·les), el pintor flamenc Hugo van der Goes va caure presa d’una sèrie de deliris: va declarar a la resta de monjos que la seva ànima estava condemnada al càstig etern, i es va intentar suïcidar. Un dels monjos, recordant l’episodi bíblic en què Saül fou curat per la música de l’arpa de David (1Sa 16:1423), va determinar que una melodia fos tocada sense restriccions en la seva presència, així com que assistís a diversos espectacles recreatius. Aquest apòleg forma part d’una llarga sèrie de relats i prescripcions sobre l’ús mèdic de la música en el tractament i prevenció de malalties. Amb aquest programa, Dichos Diabolos exploren els nexes entre música i medecina en l’època de les grans epidèmies de pesta bubònica, centrant-se en la gran plaga italiana de 1630, la de Londres de 1665 i la de Viena de 1680.
Pavana - Fantasia a 3
BIAGIO MARINI Sonata IX per doi fagotti
DARIO CASTELLO Sonata XVI
JOHANN SCHMELZER Sonata 2
ANDREA FALCONIERO Sinfonia IV - L'Eroica
Aquest espectacle comprèn exclusivament obres escrites per compositors que van morir de pesta i ens convoca a un vertader viatge musical a l’època de la mort negra.
EMILIANO PEREZ CRISTINA ALTEMIR ALFONSO BARRENO DIMITRI KINDYNIS MARC SUMSI
FLAUTA/CORNETA VIOLI BAIXO VIOLA DA GAMBA CLAVE
NOCHE DE SIGLOS
Una noche de siglos tan largos dobladas las luces habrá menester, y por eso amanecen dos soles que bañan de luz el portal de Belén. Joan Cererols, Serafín, que con dulce harmonía
DICHOSDIABOLOS.COM
MÚSICA PEL 400 ANIVERSARI DE JOAN CEREROLS
NOCHE DE SIGLOS
PROGRAMA JOAN PAU PUJOL Amor, cuando yo pienso
JOAN CEREROLS Gloria (Missa Martyrium) Son tus bellos ojos - Serafín, que con dulce harmonía
SEBASTIAN DURON Vaya pues rompiendo el ayre
MUSICA PEL 400 ANIVERSARI DE JOAN CEREROLS Hállanse personas tan indevotas, que (por modo de hablar) no entran en la Iglesia una vez al año; y las cuales (quizá) muchas veces pierden misa los días de precepto, sólo por pereza, por no se levantar de la cama; y en sabiendo que hay villancicos no hay personas más devotas en todo el lugar, ni más vigilantes, que éstas. Pietro Cerone, El Melopeo y maestro, 1613. Joan Cererols (Martorell 1618 - Montserrat 1680) va viure un dels moments més convulsos de la història de Catalunya i d'Europa en general. L'any del seu naixement fou marcat per l'inici de la Guerra dels Trenta Anys; en tindria una mica més de vint quan va esclatar la Guerra dels segadors. Va ser una època en la qual l'ús del castellà va esdevenir l'instrument habitual de la cultura literària i musical a Catalunya. Tanmateix, també va ser un dels períodes de major esplendor per a la música catalana: el seu intens intercanvi cultural amb França, Gènova, Nàpols i Sicília, a més de l'evident influència dels grans músics de la Capella Reial, li van permetre desenvolupar un dels repertoris més apassionants i subtils de la història. Es tracta de música en la qual conviuen el contrapunt més rigorós de model palestrinià amb mostres grandioses de policoralitat, així com l'estil experimental de la seconda prattica. Aquest programa comprèn un recorregut per la vida de Joan Cererols i mostra una col·lecció de peces seves així com d'autors presents en el repertori de les capelles catalanes. Conté obres tan estrictament litúrgiques com paralitúrgiques (villancets): on es pot trobar potser l'aspecte més avantguardista i innovador d'aquest repertori.
BELEN VAQUERO EMILIANO PEREZ CRISTINA ALTEMIR ALFONSO BARRENO DIMITRI KINDYNIS MARC SUMSI
BARTOLOMEO DE SELMA Vestiva i colli passegiato
GABRIEL MANALT Lauda Jerusalem - Tiento partido de mano izquierda
JUAN HIDALGO Quedito, pasito
PABLO BRUNA Tiento 1º tono mano derecha
MATEO ROMERO Entre dos mansos arroyos
CARLOS PATIÑO Maria, mater Dei
SOPRANO CORNETA/FLAUTA VIOLI BAIXO/BAIXONET VIOLA DA GAMBA ORGUE
STRANGE DREAM
I have, many and many a time, thought since, of this strange Dream upon the water: half wondering if it lie there yet, and if its name be VENICE. Ch. Dickens. Pictures from Italy
DICHOSDIABOLOS.COM
MUSICA VENECIANA PER A CONSORT MIXT
STRANGE DREAM
PROGRAMA GIOVANNI BASSANO Frais e gaillart
SALOMONE ROSSI Sinfonia grave
GIOVANNI PICCHI Canzon undecima a 4 - Ballo a la Polacha
GIOVANNI PAOLO CIMA Sonata a 4
MUSICA VENECIANA PER A CONSORT MIXT Sometimes sixteene played together upon their instruments, ten sagbuts, foure cornets, and two violdegambaes of an extraordinary greatness; sometimes tenne, sixe sagbuts and foure beautiful cornets; sometimes two, a cornet and a treble violl. Thomas Coryat, Crudities, 1611 De Shakespeare a Nietzsche, de Byron a Thomas Mann, Venècia sempre ha admirat als seus viatgers. Entre les innombrables meravelles que Venècia ha aportat a la imaginació dels seus visitants (arquitectòniques, polítiques, religioses, pictòriques), la música ha ocupat des de sempre un paper especial. Thomas Coryat, el curiós pelegrí anglès que va arribar a Venècia caminant, descriu un paisatge sonor “so good, so delectable, so rare, so admirable, so superexcellent,” que en sentir-lo se sentia transportat “amb Sant Pere al Tercer Cel.” Entre les seves descripcions se sorprèn de la varietat instrumental que hi va trobar: sacabutxos, cornetes, violes de gamba, tiorbes, orgues; així com de l’enorme nivell tècnic i artístic dels seus executants. Amb aquest programa, guanyador del Concurs Internacional de Metalls Antics (Toulouse, 2016), els Dichos Diabolos recreen la sonoritat de la Venècia del seicento amb un ensamble mixt: cornetto, flauta, violí, sacabutx, viola de gamba, baixó, orgue i clavecí, intentant reconstruir per al públic les sensacions que els antics viatgers devien experimentar en assistir a un espectacle de la Venècia de Gabrieli.
EMILIANO PEREZ CRISTINA ALTEMIR ALFONSO BARRENO DIMITRI KINDYNIS MARC SUMSI BORJA MARTIN
FRANCESCO ROGNONI Vestiva i colli
GIOVANNI GABRIELI Canzon prima a 4 "La Spiritata" - Canzon prima a 5
DARIO CASTELLO Sonata ottava a 2
MARCO ANTONIO FERRO Sonata 11
ANDREA FALCONIERO Sinfonia IV - L'Eroica
FLAUTA/CORNETTO VIOLIN BAJON VIOLA DA GAMBA ORGUE/CLAVE SACABUTX
DICHOS DIABOLOS El jove ensemble es va fundar l’any 2013 com a projecte d’investigació artística amb la finalitat d’experimentar amb el repertori dels Broken Consorts, o grups d’instruments de diferents famílies del repertori anglès del segle XVII, sota la tutela de Tiam Goudarzi a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona). Des de llavors, els Dichos Diabolos s’han dedicat a l’exploració històricament informada de les diverses possibilitats de barreja d’instruments (vent, corda polsada i corda fregada) en repertoris que comprenen des de polifonia del segle XVI (repertori de ministrers) fins al principi del segle XVIII, passant per la música del seicento italià, anglès i alemany.
Stephano Labarca, ESMUCdigital
El 2016, Dichos Diabolos va ser guanyador del primer premi en la categoria de música de cambra al Concours international de cuivres anciens de Toulouse, organitzat per Les Sacqueboutiers. El jurat fou presidit per Michel Becquet i incluia a: Jean-Pierre Mathieu, Gebhard David, Adam Wolf, Fabrice Millischer, Wim Becu, Lluís Coll, Jeremy West i Adrien Mabire. Actualment, els seus principals mentors són Lluís Coll i Josep Borràs.
DICHOSDIABOLOS.COM
Dichos Diabolos deu el seu nom al “Bayle de los dichos diabolos”, una de les Canzone, Sinfonie, Fantasie, Capricci… (1650) d’Andrea Falconiero (Nàpols 1585/6 Nàpols 1656).
"ESCUCHAR SUS INTERPRETACIONES SE ASEMEJA A CONTEMPLAR UNA OBRA PICTORICA DEL SEICENTO"