Page 1

LA CANÇONETA DEL TIMBRE curs 2015 - 16

La música que posem al començar i acabar les classes

IES NOU DERRAMADOR IBI (Alacant)


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Ramin Djawadi

JUEGO DE TRONOS Juego de tronos (Game of Thrones) es una serie de televisión estadounidense de fantasía medieval, drama y aventuras creada por David Benioff y D. B. Weiss. Está basada en la serie de novelas Canción de hielo y fuego, del escritor estadounidense George R. R. Martin, cuyo primer libro se titula Juego de tronos. El tema inicial de esta famosa serie, gracias al éxito de esta y también a su gran composición y ambientación de la canción, es conocida en todo el mundo y ha sido versionada de muchas formas.

Disfrutad de este gran tema musical!!!!

18 abril 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Die Toten Hosen “Helden und Diebe”

Die Toten Hosen es una banda de punk rock alemana. Formada en Düsseldorf y en actividad desde 1982, en la actualidad está compuesta por los músicos Andreas Frege, Andreas Meurer, Michael Breitkopf, Andreas von Holst y el inglés Stephen George Ritchie. Si bien se suele creer que Die Toten Hosen significa "Los Pantalones Muertos" en alemán, lo cierto es que su nombre se refiere a una expresión de la lengua germánica: "Hier ist tote Hose". Se utiliza para describir lugares aburridos en los que no ocurre nada. De esta forma, "Am Abend ist in Freiburg tote Hose" (Friburgo es aburrida de noche) literalmente se traduciría como "en Friburgo hay pantalón muerto". La mayor parte de sus canciones tienen letras en alemán y son el grupo de punk-rock de más éxito de su país junto a Die Ärzte. Han publicado 14 discos de estudio y 55 sencillos. Sólo en Alemania, han vendido más de 23 millones de copias. El albúm “Unsterblich” se estrenó el 6 de diciembre de 1999, el cual incluye la canción “Helden und Diebe”

11 abril 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE ANTONIO VIVALDI (1678-1741)

“Les quatre estacions (“La Primavera”)

Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música els sentiments que despertaven en ell les estacions de l'any. Els violins, l'orquestra de cordes i el baix aconsegueixen imitar el cant d'ocells, els trets d'escopeta, els lladrucs dels gossos, la remor de l'aigua dels rierols... Es tracta d'un exemple de música descriptiva, molt de moda en el període barroc, encara que Vivaldi la va superar, incorporant innovacions musicals i dotant-la d'una gran frescor i força expressiva. Dins de la vasta producció compositiva d'Antonio Vivaldi, "Les quatre estacions" és la seua obra més famosa i difosa. Les quatre partitures que la integren ("La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern") formen part d'un conjunt de dotze concerts per a violí i orquestra estrenats a Amsterdam en 1725. Aquests concerts presenten una curiosa particularitat: les seues partitures estan precedides per un sonet explicatiu. Cada episodi dels sonets apareix marcat amb una lletra que, també figura en el fragment de la partitura que ho il·lustra. La música que escoltem aquesta setmana correspon a l'inici de la primavera en la que l’orquestra en una explosió d’alegria, anuncia l’arribada de la nova estació.


21 marzo 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Martín Palmeri (1965) Misatango a Buenos Aires Credo (1995-96) “Del constant esdevenir entre les meues dos experiències musicals més importants - intèrpret i arranjador de tango i director de cor-, naix la idea d'escriure una obra que integre estes dos facetes que, d'alguna manera, van ser desenvolupades de forma independent. Sempre va ser la meua intenció interpretar el tango amb grups corals, tractant de mantenir l’essència” del gènere. En aquests intents no van faltar els arranjaments “a capella”, ni els concebuts per ser acompanyats per instruments, amb resultats moltes vegades acceptables però gairebé mai satisfactoris. Les possibilitats tècniques i expressives dels cors són de gran varietat, però per algun motiu que m'és difícil precisar, estan allunyades dels sons “tangueros”. Tenint en compte l'afirmació anterior, l'objectiu d'aquesta obra va ser mantenir el discurs acòrdic, la rítmica, els dissenys melòdics i tot el que és característic del tango, a càrrec dels instruments de l'orquestra, alliberant al cor d'aquesta responsabilitat perquè puga dedicar-se a “cantar la missa”. L'elecció de la llengua llatina podria explicar-la basant-me en el sentit universal que ha adquirit aquest idioma després de tanta literatura coral, però haig de dir que en la decisió va pesar també una necessitat estètica meua: el llatí li dóna un hermetisme a l'obra que, des del meu punt de vista, té molt a vore amb el tango i, sobretot amb el tango d'avantguarda. La mistatango a Buenos Aires va ser composta entre setembre de 1995 i abril de 1996 i estrenada per l'Orquestra Simfònica Nacional de Cuba, amb els cors Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires i Polifònic Municipal de Vicente López (cors als quals va ser dedicada) Julio Pane en primer bandoneó, Hernán Posetti a càrrec del piano i Mariela Juni soprano solista, sota la direcció de Fernando Álvarez” (Informació extreta de: http://www.martinpalmeri.com.)

15 marzo 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE MARIO KART 8 TEMA INICIAL - Maig 2014

La música que escoltem esta setmana va ser composta per Ryo Nagamatsu en col·laboració amb Atsuko Asahi, Shiho Fujii i Yasuaki Iwata. Creada per a l'octau videojoc de Nintendo de la saga Mario Kart, llançat per a Wii U en Europa en Maig de 2014, el tema musical va ser utilitzat per a la pantalla de joc inicial on hi carrega el joc mentre ixen imatges dels corredors competint entre ells ensenyant les noves característiques del joc, respecte a les versions anteriors.

La música va ser ideada per a que fora animada i adient, i que només s’ escoltara pels jugadors quan estan en el joc. A mes, gràcies a la potència de la consola, podem gaudir d’una música gravada en directe en alta qualitat per músics reals, i no amb sons sintetitzats com ocorria en les anteriors versions de la saga. També hem de destacar la gran sincronia que hi ha entre la música (amb instruments acústics) i les imatges del videojoc. 7 marzo 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Stevens/Tyler/Power Hawaii 5-0 Hawaii 5-0 és una sèrie de televisió de crim i drama nordamericà, remake de la sèrie de televisió original de 1968-1980. La sèrie cobreix les accions d'una xicoteta unitat especial de la policia estatal creada pel governador de Hawaii per investigar crims greus a les illes. L'equip està encapçalat per Steve McGarrett, ex-marine investigador de delictes des de terrorisme a segrest. McGarrett s'assigna un soci, detectiu Danny Williams "Danno", que recentment s'ha traslladat de Nova Jersey. Va completar l’equip seleccionant a una amiga del batxillerat, Chin Ho Kelly, i el seu cosí anomenat Kono Kalakaua. Cada episodi comença amb un delicte o un cos, seguit per l'assignació del crim a la unitat o bé pel mateix governador o pel seu representant. El grup de treball utilitza l'autoritat de l'oficina del governador per a accedir a les escenes dels crims i les investigacions amb el Departament de policia d'Honolulu (HPD) quan és creuen. Tenint immunitat diplomàtica (tenint drets) gràcies al governador.

Hawaii Five-0 utilitza la cançó original de la sèrie composta per Morton Stevens, però la música instrumental original està composta per Brian Tyler i Keith Power. 1 marzo 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE P.I.Txaikovski (1840-1893) La bella dorment del bosc - Vals(1890) La Bella Dorment del Bosc, ballet basat en el cèlebre conte de Perrault, es va estrenar en el Teatre de la Òpera de Sant Petersburg el primer de gener de 1890, i és el resultat de la col·laboració de Txaikovski amb Petipa, representant un dels grans renaixements

de

la

música

per

a

ballet

i

oposant-se

com

a

conseqüència als “popurris” musicals del ballet huitcentista, sovint compost de pàgines de diferents autors i de qualitat discutible. La suite del ballet, publicada en 1889 després de la mort de Txaikovski, va ser elaborada pel seu amic Alexandre Siloti, pianista i director d'orquestra. Ja en vida, Txaikovski li havia encomanat aquesta labor, i és evident que va ser realitzada molt judiciosament, ja que la suite combina amb encert pàgines destacables tant per la seua originalitat com pel seu atractiu líric.

El

fragment

que

escoltem

esta

setmana, correspon a l'acte I i el balla el poble, malgrat la qual cosa té més de vals cortesà que de ball popular.

Típica dansa de conjunt,

culmina en un clímaxs animadíssim. Sens dubte és el tema més conegut d'aquest ballet, aquest és un motiu recurrent ("mi príncipe azul") en el film

de

Walt

Disney,

La

Bella

Durmiente (1958). 23 febrero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE

Revo Feuerroter Pfeil und Bogen (Arc i Fletxa Carmesí, Japónés: 紅蓮の弓矢 Guren no Yumiya)

És el primer tema d'obertura de l'anime L’Atac als titans, interpretat pel cantant i compositor Revo del grup Sound Horizon. L'àlbum que inclou aquesta cançó que va eixir a la venda el dia 10 de Juliol del 2013 distribuït per Pony Canyon.

15 febrero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE David Bowie “Space Oddity (1969)”

La música que escuchamos esta semana nos cuenta la historia de un astronauta que decide abandonar la nave. Su protagonista, el mayor Tom, mantiene una última conversación con La Tierra. Se despide de su mujer y sus hijos, atraviesa la puerta del artefacto y se queda flotando en el espacio exterior observando el planeta en la distancia. Así es la historia que narra Space Oddity, el primer gran hit de David Robert Jones, más conocido como David Bowie, fallecido el pasado 10 de enero de 2016. Dos días antes, concretamente el 8 de enero, celebraba su 69 cumpleaños y publicaba un nuevo disco, el número 26 de su carrera. El músico británico, conocido sobre todo por una especial intuición para detectar las tendencias del mercado discográfico, fue reconocido por la crítica musical ya hace años como el artista más influyente de la historia del rock. Más de cuatro décadas de éxitos


así lo atestiguan, tanto por grandes canciones como Life on Mars, Heroes o Let’s dance, como por sus revolucionarias aportaciones a la cultura popular. Cada uno de sus trabajos suponía un giro radical y sorprendente. Se inventó a Ziggy Stardust, una especie de rockero llegado de otros mundos; luego llegó Aladdin Sane con su rayo tricolor en el rostro; más tarde se convirtió en el gran Duque Blanco y, finalmente, la leyenda alcanzó las cotas más altas en los años ochenta, demostrando que podía hacer grandes canciones tanto con la guitarra como con el sintetizador.

Su

trayectoria profesional también se acercó al cine y el teatro. Mientras que en el séptimo arte sus interpretaciones como actor fueron más que decepcionantes, sobre los escenarios, en cambio, recibió el aplauso de la crítica, sobre todo por su afición al mimo y a la Comedia del Arte. En definitiva, David Bowie representa al artista inquieto, curioso y preocupado por abrir nuevas vías en lo que a creación se refiere. Música, cine, teatro y, en general, espectáculo son las palabras que resumen un currículum artístico, en verdad, asombroso.

8 febrero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Keneth J. Alford “Marxa del Coronel Bogey” La Marxa del Coronel Bogey va ser composta en 1914 pel Major Frederik Joseph Rickets (1881-1945) qui signava els seus treballs amb el pseudònim de Kenneth J. Alford. No busqueu la biografia del Coronel Bogey que dóna nom a aquesta composició perquè és un personatge que mai va existir (nota: Bogey Man = Home del Sac). Alguns diuen que el Coronel Bogey era un rang militar, encara que també es creu que el nom pot venir del cop emprat en golf com Bogey, ja que segons la vídua de Rickets/*Alford, un coronel solia xiular les dos primeres notes de la marxa quan feia un Bogey. La marxa es va popularitzar durant La Segona Guerra Mundial, o millor dit: es va vulgaritzar gràcies al vocabulari de la tropa quan va decidir posar-li una lletra que, més o menys, venia a dir:

Hitler has only got one ball The other is in the Albert Hall Himmler has something sim’lar And poor old Goebbels has no balls at all.

Sir Malcolm Arnold, va tirar mà de la Marxa del Coronel Bogey per adornar una de les entrades i presentacions de personatges importants. Com el Major Rickets considerava de mal gust moltes de les ofensives lletres que la soldadesca havia inventat per completar la seua melodia, solament va consentir cedir els seus drets a condició que no es cantara cap d'elles, pel que es va recórrer al cant sense paraules per excel·lència: la xiulada. D’esta manera s’escolta a la pel·lícula El pont sobre el riu Kwai. Aquesta melodia també apareix al videojoc Nintendogs.

1 febrero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE John Lennon “Imagine” (1971) Es tracta del senzill més venut

de

la carrera de John Lennon com a solista i la seua lletra alenta el fet d'imaginar-se un món en pau on no existisquen fronteres ni divisions de religió i nacionalitats, així com la possibilitat que la humanitat viva lliure de possessions materials. En 1999, el BMI va anomenar a "Imagine" una de les 100 millors cançons del segle XX. L'edició original de "Imagine" apareix en la vint-i-tresena posició dels singles més venuts al Regne Unit. Al novembre de 2004, la revista musical Rolling Stone va situar el tema en el tercer lloc de les 500 Millors Cançons de Tots els Temps. L'1 de gener de 2005, Canadian Broadcasting Corporation va anomenar a "Imagine" la millor cançó dels últims 100 anys en l'espectacle 50 Tracks. La cançó quedaria en el lloc 30 de la llista de les 365 cançons del segle amb major significat històric, elaborada per l'Associació americana de la Indústria Musical. "Imagine" va ser votada la millor cançó de tots els temps el 12 de setembre de 2006 pel programa 20 to 1 de Nine Networks. John Winston Ono Lennon (de naixement John Winston Lennon; Liverpool, 9 d'octubre de 1940-Nueva York, 8 de desembre de 1980) va ser un músic multinstrumentista i compositor britànic que va botar a la fama com un dels membres fundadors de The Beatles, una banda de rock britànic activa durant la dècada de 1960, i reconeguda com la més comercialment reeixida i críticament aclamada en la història de la música popular. Junt amb Paul McCartney, va formar una de les parelles de compositors més reeixides del segle xx. Va nàixer i va créixer a Liverpool, on sent adolescent es va familiaritzar amb el gènere musical skiffle, formant la banda The Quarrymen, que posteriorment es convertiria en 1960 en The Beatles. Quan el grup va començar a desintegrar-se fins a la seua dissolució a finals d'eixa dècada, Lennon va iniciar una carrera com a solista, marcada per uns quants àlbums aclamats per la crítica, incloent John Lennon/Plastic Ono Band i Imagine, i cançons icòniques com «Give Peace a Chance» e «Imagine»

25 de enero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Ray Parker Jr. “Los Cazafantasmas” (Ghostbusters, 1984) BSO

Ghostbusters (Cazafantasmas en español) es una canción lanzada en 1984 por el cantante Ray Parker Jr. y fue parte de la banda sonora de la película Los Cazafantasmas. La canción alcanzó el número uno en el Billboard Hot 100. El video musical de la canción fue dirigido por el mismo director de la película Los Cazafantasmas, Ivan Reitman, y producido por Jeffrey Abelson. Cuenta con una joven, interpretada por la actriz Cindy Harrell, quien es perseguida por un fantasma interpretado por Parker, deambulando en el interior de una casa parcialmente oscura, con diseños de neón vibrantes que sirven para delinear las características arquitectónicas de la casa, hasta que la mujer finalmente llama a Los Cazafantasmas. Contiene imágenes de la película, y contó con cameos de muchos famosos de la época, como Chevy Chase, Irene Cara, John Candy, Melissa Gilbert, E. Ollie Brown, Jeffrey Tambor, George Wendt, Al Franken, Danny DeVito, Carly


Simon, Peter Falk y Teri Garr, todos ellos exclamando la línea de la canción "Ghostbusters!". 

Una versión de la canción con un conjunto diferente de voz sirve como el tema musical spin-off de la serie de dibujos animados The Real Ghostbusters.

Un remix de la canción sirve como el tema musical de la serie de dibujos animados Extreme Ghostbusters.

La canción aparece en Ghostbusters: The Video Game. Se reproduce por completo en los créditos finales del juego (en las versiones de Wii, PS2, PSP), y en la pantalla Xross Menú Bar de la PS3 cuando un usuario se encuentra en el icono del disco durante más de 3 segundos.

La canción aparece en Lego Rock Band, tanto en las versiones de consola y en la versión de Nintendo DS.

Beatmania IIDX 14: Gold incluye un remix de "Ghostbusters" Theme como una pista para jugar.

En Chile, fue utilizado el capítulo 119 de la teleserie juvenil de Chilevisión Vampiras

En 2013 Ubisoft utilizó la canción de Ray Parker Jr para el juego Just Dance 2014 con un cuarteto de bailarines (3 caza fantasmas y 1 fantasma).

18 de enero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Antonio Vivaldi (1678-1741)

“L’Hivern - La pioggia” (“Les quatre estacions”)

Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música els sentiments que despertaven en ell les estacions de l'any. Els violins, l'orquestra de cordes i el baix aconsegueixen imitar el cant d'ocells, els trets d'escopeta, els lladrucs dels gossos, la remor de l'aigua dels rierols... Es tracta d'un exemple de música descriptiva, molt de moda en el període barroc, encara que Vivaldi la va superar, incorporant innovacions musicals i dotant-la d'una gran frescor i força

expressiva.

Dins de la vasta producció compositiva d'Antonio Vivaldi, "Les quatre estacions" és la seua obra més famosa i difosa. Les quatre partitures que la integren ("La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern") formen part d'un conjunt de dotze concerts per a violí i orquestra estrenats a Amsterdam en 1725. Aquests concerts presenten una curiosa particularitat: les seues partitures estan precedides per un sonet explicatiu. Cada episodi dels sonets apareix marcat amb una lletra que, també figura en el fragment de la partitura que ho

il·lustra.

La música que escoltem aquesta setmana correspon al segon moviment de l’hivern. Hi ha diverses interpretacions sobre el que Vivaldi va voler expressar en l'obra: el fred, l'abric de la casa al calor del foc, el gel, el vent colant-se per les portes… Crec que el millor és convidar-vos a imaginar que hi ha dins de cada detall i cada nota, entenent l'hivern com una estació de canvi cap a la florida, i que mentre està present tot mor per poder ser renovat.


7 de enero 2016


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Ariel Ramírez (1921-2010) y Félix Luna (1925-2009) “Los Reyes Magos (Navidad Nuestra)” (Interpretada por Los Calchakis)

2º premio concurso postales navideñas 2015.

Segons conta Félix Luna, al setembre de 1964 Ariel Ramírez el va cridar per telèfon per demanar-li la seua col·laboració en unes Nadales que havia de compondre per completar l'espai del disc en què es gravaria la Misa Criolla. Passada la mitjanit, després d'acabar el seu torn en el diari Clarín on treballava, Félix Luna es va dirigir a la casa d'Ariel Ramírez. Mentrestant anava pensant en la seua proposta, i va arribar a la conclusió que, més que nadales, el que calia crear era un retaule crioll sobre el naixement de Jesús, amb les diferents etapes que relataven els Evangelis i la tradició cristiana: l'Anunciació a Maria per l'Àngel Gabriel, la peregrinació de Josep i Maria a la recerca d'allotjament, el Naixement mateix, l'Adoració dels Reis i els Pastors, la Fugida a Egipte. Tot, en clau argentina, amb els ritmes folklòrics autòctons i les poesies adaptades a ambients propis. Quan va arribar es van posar a treballar i encara que no tots els temes van estar complets en aquesta nit, ja estava definida la idea general; van ser sis hores de treball intens i fructífer, i Félix Luna tenia la sensació de que havien aconseguit fer una obra de gran bellesa, que transcendiria en el temps. Quan va escoltar l'enregistrament de Los

Fronterizos de Navidad Nuestra es va


confirmar la seua impressió, i li va dir a Ariel Ramírez i al director artístic de Philips: "Això va a córrer per tot el món. Ni vostès ni jo tenim idea del que va a ser l'èxit de Misa Criolla i Navidad Nuestra...". Extret de “Así lo hicimos”, escrit per Félix Luna. El fragment escollit per a l’ocasió i tractant-se de la Vila d'Ibi, no podria ser un altre que el de l'Adoració dels Reis. La versió corre a càrrec del grup Los Calchakis. Llegaron ya, los reyes y eran tres Melchor, Gaspar y el negro Baltasar Arrope y miel le llevarán Y un poncho blanco de alpaca real. Changos y chinitas duérmanse Que ya Melchor, Gaspar y Baltasar Todos los regalos dejarán Para jugar mañana al despertar. El Niño Dios muy bien lo agradeció Comió la miel y el poncho lo abrigó Y fue después que sonrió Y a medianoche el sol relumbró.

(14 - diciembre)


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Hollywood Undead “Believe” (2013)

Hollywood Undead és una banda nord-americana de rap rock originària de Los Angeles (Califòrnia). La banda es va crear en 2005, quan dos dels seus membres, Deuce i J-Dog, van pujar una cançó anomenada The Kids al MySpace del grup. Després de rebre comentaris positius, van decidir organitzar-se i crear Hollywood Undead junt amb els seus amics Shady Jeff, Johnny 3 Tears, Charles P. Scene, Funny Man i Da Kurlzz. En una entrevista en la revista Shave, J-Dog va explicar: “Quan vam formar la banda, qualsevol que estiguera en l'habitació en eixe moment i estiguera tocant un instrument, estava ja en la banda” Believe és una cançó del tercer àlbum de Hollywood Undead, anomenat Notes from Underground.

Els actuals integrants de la banda son: Jordon Khristopher "Charlie

Scene"

Terrell

-

veu,

cors,

guitarra

principal;

Matthew "Da Kurlzz" Busek - bateria, percussió, veu ; Daniel "Danny" Murillo – veu; Jorel Aron "J-Dog" Decker guitarra rítmica, teclats, sintetitzador, programació, veu, baix elèctric; George Arthur "Johnny 3 Tears" Ragan – veu; Dylan "Funny Man" Álvarez – veu.

(9-diciembre)


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Klaus Badelt & Hans Zimmer “HE’S A PIRATE” (piratas del caribe) Piratas del Caribe: la maldición de la Perla Negra es una película de aventuras estrenada en 2003, dirigida por

Gore Verbinski

y

producida por Jerry Bruckheimer. La historia cuenta las aventuras que viven el herrero Will Turner y el excéntrico capitán pirata Jack Sparrow para rescatar a Elizabeth Swann, hija del gobernador de Port Royal, que ha sido secuestrada por la tripulación maldita del barco pirata Perla Negra, capitaneado por Hector Barbossa. Klaus Badelt, el autor principal de la música, es un compositor alemán famoso por componer las bandas sonoras de películas como Astérix y Obélix, Solomon Kane y Catwoman,

entre otros. Por otra

parte, Hans Zimmer, quien asistió a Klaus en la composición, es uno de los compositores con más renombre que hay, gracias a las bandas sonoras de películas como Gladiator, Madagascar, Batman Begins, El Código Da Vinci, El Último Samurai, Spirit, Misión Imposible, Pearl Harbor y otros muchos éxitos. He’s a Pirate es el tema principal de la película, que además se utilizó en el resto de películas de la pentalogía de Walt Disney. Por ello, este tema musical es conocido en todo el mundo. (1 diciembre)


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Joaquim Rodrigo (Sagunt, 22 -11-1901. Madrid 1999)

“Concert d'Aranjuez” El passat dia 9 de novembre es van complir 75 anys de l'estrena del Concert d'Aranjuez del mestre valencià Joaquim Rodrigo.

L'estrena mundial va tindre lloc el 9 de novembre de 1940 en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona sota la direcció de César Mendoza Lasalle, actuant com a solista el seu destinatari, el guitarrista Regino Sainz de la Maza.

La vespra del concert, Joaquim Rodrigo i el propi guitarrista, viatjaven cap a Barcelona al tren de nit, junts en el mateix compartiment del cotxe-llit. A altes hores de la matinada, Regino va despertar al Mestre amb aquestes paraules: “M'obsessiona una idea que no em deixa dormir: I si demà, en el concert, no se sentira la guitarra?”. A conseqüència d'aquesta pregunta, cap dels dos va poder agafar la son en tota la nit. Però els seus temors no es van justificar i la guitarra va sonar, i el públic va aplaudir amb gran entusiasme en finalitzar l'obra.

Va ser precisament el guitarrista el que va proposar al mestre compondre un concert per a guitarra: “-Home, has de tornar amb un concert per a guitarra i orquestra-

Per

entendrir-me,

va afegir

amb

veu

patètica: -és la il·lusió de la meua vida- i, per fer-me, com ara es diu, la pilota, va continuar: -Estàs destinat a fer-ho, ets l’escollit'.”

23 noviembre 2015


Rodrigo va acceptar el repte i el Concert d'Aranjuez va ser compost a París, en la Rue Saint-Jacques nº 159 (residència del mestre en aquest moment), en 1939.

Versions del concert. En la dècada dels 60 (s. XX), i en circumstàncies totalment alienes al compositor -a qui no se li va sol·licitar el seu consentiment- es produeixen una sèrie d'enregistraments de l'Adagio (2n moviment del concert) en versions diferents de l'original. Sembla el més segur que la primera és l'històric enregistrament de Miles Davis (1960), en un àlbum baix el títol Sketches of Spain, en el segell Columbia, i en 1967 la versió cantada, sota el títol Aranjuez, mon amour, creació del cantant francès Richard Anthony. Aquestes versions van causar una gran contrarietat i profund disgust al compositor, qui no estava d'acord amb la transformació de la seua obra, que ell va considerar una violació del dret moral. Joaquín Rodrigo i la seua esposa van tractar d'impedir el llançament al mercat i la propagació dels primers enregistraments. Però tot va ser inútil, i com més tractava de bloquejar-les, més s'incrementava la seua propagació, i les vendes. Finalment, el propi compositor es va resignar i va reconèixer que aquesta divulgació a nivell popular arribava a un públic molt més ampli que la limitada a l'afeccionat a la música clàssica, i van impulsar un major coneixement i reconeixement de l'obra clàssica original, el Concert d'Aranjuez per a guitarra i orquestra que, des de llavors, forma part del repertori universal de totes les orquestres i guitarristes, sent una de les obres contemporànies més interpretades al món.


LA CANÇONETA DEL TIMBRE

ALICE COOPER “House of Fire”

ALICE COOPER, cuyo nombre real es Vincent Damon Furnier, es un cantante solista americano de Hard Rock y Heavy Metal. Su nombre fue inicialmente el de una banda de Rock and Roll, The Alice Cooper Band, pionera del género conocido como Shock Rock. Surgida en 1964 en Arizona, Estados Unidos, logró su mayor auge durante los años setenta. Posteriormente, su líder continuaría como solista tomando el antiguo nombre de la banda, Alice Cooper convirtiéndose en un importante icono del Rock que influiría en diferentes

géneros

como

el

Heavy

Metal,

la

New

Wave

y

el

Deathrock/Batcave Gótico, a lo largo de los años ochenta y noventa. Alice Cooper ha aparecido en algunas películas como Wayne's World y a su vez fue uno de los primeros artistas cuya música fue descrita con el término Heavy Metal. El tema que escuchamos esta semana, House of Fire, pertenece a su álbum “Trash”: “Trash” - en español “Basura”-. Es el álbum número 18 de Alice Cooper, salió a la venta en 1989 a través de la compañía Epic Records. El disco fue producido por Desmond Child, mítico “Hit Maker” de los años 80. Además de

ello,

el

álbum

contó

con

la

participación

de

figuras

del

Rock

estadounidense como Steven Tyler, Joe Perry, Jon Bon Jovi, Richie Sambora, Steve Lukather, Kip Winger o el músico punk Stiv Bators, entre otros.

“Trash” tuvo una producción estelar y cuatro videoclips fueron filmados para promocionar el álbum, con los temas Poison, Bed of Nails, House of Fire y Only My Heart Talkin. A la edición del LP, le siguió una maratónica gira


mundial, parte de la cual fue recogida en el vídeo de Alice Cooper Trashes the World. Hijo de un predicador, Vincent Damon Furnier (nacido el 4 de febrero de 1948 en Detroit, Michigan) luego conocido como "Alice Cooper" fue uno de los pioneros en asociar Rock y espectáculo en sus conciertos y en montar pequeñas historias teatrales encima de un escenario donde a la vez tocaba un grupo de Rock y crear de sí mismo un personaje surgido de la más sórdida de las pesadillas de Screamin' Jay Hawkins, otros pioneros del llamado Shock-Rock y anteriores a él. Con maquillajes de aspecto siniestro, inquietantes letras y provocativas representaciones que ilustraban los contenidos de sus álbumes. Alice Cooper, eso sí, sería el primero en desarrollar con más sofisticación las puestas en escena respecto a otros músicos influenciados por la estética "glam-teatral", como David Bowie o Peter Gabriel, inspirado notablemente por el citado Arthur Brown.

Esta característica escénica influenciaría notablemente a grupos como KISS, White Zombie, Mötley Crüe, Twisted Sister, Vinnie Vincent Invasion, Marilyn Manson, Lordi, Mercyful Fate, King Diamond …. La banda en sus inicios acusó una influencia de Pink Floyd, pero la realidad era que Frank Zappa siempre fue su mayor influencia; Zappa aconsejó al grupo incorporar elementos extravagantes en sus actuaciones, tales como tirar “dólares falsos”

al

público;

los

primeros

álbumes

de

la

formación,

acusaron de esta manera una influencia del genio, que perviviría a lo largo de su carrera, en elementos de rock progresivo que se pueden apreciar en los álbumes clásicos del grupo. 16 de noviebre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Giuseppe Verdi (1813-1901) “Aïda” (Escena i gran marxa) Verdi va rebre del governador d'Egipte, Ismail Pachá, l'encàrrec de compondre una òpera, d'ambient egipci, per a que la seua estrena coincidira amb els fastos de la inauguració del Canal de Suez. No obstant això, l'obertura del Canal va tindre lloc el 17 de novembre de 1869 i l'òpera no estava encara acabada pel que va haver de representar-se Rigoletto (1851) del propi Verdi. Altres fonts apunten que Aïda no va ser escrita per celebrar l'obertura del Canal de Suez, ja que la història en la qual es basa l'obra no li va arribar a Verdi fins a un any després de l'apertura. Va ser realment l'impacte causat per Rigoletto, el motiu pel qual se li va encarregar a Verdi l'òpera Aïda. L’òpera va ser estrenada, sense la presència del seu autor, en el Teatre de l'Òpera de El Cairo, un any mes tard, el 24 de desembre de 1871. La representació va ser grandiosa, com a detall citarem que la corona que cenyia Amneris (filla del Rei d'Egipte) era d'or massís i les armes de Radamés (Capità de la guàrdia egípcia) de plata. Dos mesos mes tard es va estrenar, amb la presència del seu autor, en el Teatre de la Scala de Milà, el 8 de febrer de 1872. Va constituir un èxit clamorós i el mestre va haver d’eixir a saludar 32 vegades. L'acció es desenvolupa en l'antic Egipte, a Memfis i Tebas i narra la història d’Aïda, una princesa etíop capturada com a esclava, i Radamés, militar al servei del faraó que es divideix entre el seu amor i l'obediència al seu senyor. El fragment musical que escoltem aquesta setmana correspon a la segona escena del segon acte, moment en què Radamés torna victoriós i les tropes marxen dins de la ciutat. Es desenvolupa una escena d'enorme espectacularitat que serveix de justificació a colossals muntatges.


9 de Noviembre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Monty Norman - John Barry (1933-2011)

“007 James Bond”

La sèrie més longeva de la història del cinema va començar l'any 1962 amb la pel·lícula James Bond contra el doctor No i l'agent secret 007 ha esdevingut una de les icones populars més conegudes de tot el planeta. El personatge de James Bond es basa en una sèrie de novel·les de l'escriptor britànic (i ex espia) Ian Fleming. Ara com ara, la música que acompanya les 24 pel·lícules (de moment) de la sèrie, és tant o més famosa que aquestes... La sintonia original de James Bond va ser composada per Monty Norman (el qual té l'autoria legal), si bé la versió més coneguda (i usada en totes les pel·lícules) és la que va arranjar amb una instrumentalització més ràpida el compositor John Barry. Monty Norman és un compositor britànic nascut l'any 1928. Va ser cantant de “big bands” als anys 50 i va cantar també en programes televisius de varietats junt a artistes com Peter Sellers o Benny Hill. Ha compost diverses bandes sonores de pel·lícules, com ara Call me Bwana (amb Bob Hope) i també ha posat música a videojocs. John Barry (1933-2011) va ser un compositor britànic, arranjador del “Tema de James Bond” i autor també de la música d'11 pel·lícules de la sèrie, des de 1962 (Dr. No) fins a 1987 (007: Alta tensión) i de la banda sonora d'altres més de 80 pel·lícules, entre les quals les famosíssimes Cowboy de medianoche, Robin y Marian o Una proposición indecente. Va ser nominat a 7 Òscars, dels quals en va guanyar 5. Estem d'enhorabona! El proper 6 de novembre s'estrena als cinemes la 24ª pel·lícula de James Bond, Spectre, amb Daniel Craig com a protagonista per quarta vegada. Els altres actors que han interpretat l'agent secret 007 han sigut Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton i Pierce Brosnan.


3 Noviembre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Kristen Anderson-López y Robert López.

“Suéltalo” (2013) de la película FROZEN

«Let It Go» —en Hispanoamérica titulada en su propia versión como «Libre soy» y en España como «¡Suéltalo!»— es una canción de la película de dibujos animados de Disney, Frozen, interpretada en su versión musical original en la película por la actriz y cantante estadounidense Idina Menzel en su rol vocal de la reina Elsa. Los autores de la canción también compusieron una versión pop simplificada interpretada por la cantante y actriz Demi Lovato En Latinoamérica fue interpretada por Carmen Sarahí, y en


España por Gisela. La compusieron Kristen Anderson-Lopez y Robert López. La escena de esta canción se sitúa tras la huida de la recién coronada reina Elsa por considerarse un peligro para el reino de Arendelle, puesto que posee poderes incontrolables de congelar todo lo que toca. Por esta razón decide cambiar de apariencia, formando su propio reino del cual ella, y solo ella, formará parte. De esta manera, podrá utilizar sus poderes sin miedo a hacer daño a nadie. «Let It Go» ganó el premio Óscar como mejor canción original en los premios de la Academia de 2014, donde Menzel la interpretó en vivo. Además, contó con una nominación en los premios Globo de Oro en la categoría de mejor canción original, pero perdió ante «Ordinary Love» de U2. Recibió un buen rendimiento comercial, tanto la versión de Menzel como la de Lovato. «Let It Go» logró entrar en el top 10 de la lista Billboard Hot 100, siendo el primer tema de una película animada de Disney en alcanzar esto, desde que «Colors Of The Wind» interpretada por Vanessa L. Williams de Pocahontas llegara al número 4. A nivel mundial, logró vender 10,9 millones de copias durante el 2014, siendo la quinta canción más vendida de ese año.

13-Octubre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Ennio Morricone (1928) “El Bueno, el feo y el malo” (1966)

Durant dos mesos del calorós estiu de 1966, la Serra de la Demanda (Almeria, Espanya) es va convertir en part dels Estats Units. Aquesta pacífica i temporal annexió va ser obra d'un curiós director de cinema italià, Sergio Leone, que va trobar en la Penya de Villanueva i a la Vall del Arlanza els escenaris idonis per rodar el tercer lliurament d'una sèrie de films, coneguda en principi com “La trilogia dels dòlars”. La pel·lícula que Leone va rodar en la Serra de la Demanda va ser “El Bueno, el Feo i el Malo”, protagonitzada per Clint Eastwood, Eli Wallach i Lee Van Cleef. Hui figura en la història del cinema com a obra antològica del denominat spaghetti western. Ennio Morricone, el compositor, va optar per seguir la senda marcada en les anteriors pel·lícules (“La muerte tenia un precio” i “Por un puñado de dolares”) tant pel que fa als instruments (guitarres, violins, flautes, trompetes, ocarines i altres instruments de vent) i sons utilitzats (les famoses xiulades, trets, cops, els mítics crits del tema principal, etc.) com en la inqüestionable funció que tenen les cançons com a identificadores dels personatges. Ennio Morricone és autor de nombroses bandes sonores: “Érase una vez América” (1985), “La Misión” (1986) , “Los intocables de Eliott Ness” (1987) , “Cinema Paradiso” (1981), “Malena” (2001) ... Però sorprenentment sols ha rebut un Oscar honorífic al 2006.

19-octubre.


LA CANÇONETA DEL TIMBRE ANTONIO VIVALDI (1678-1741)

“Les quatre estacions (“La tardor”)

Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música els sentiments que despertaven en ell les estacions de l'any. Els violins, l'orquestra de cordes i el baix aconsegueixen imitar el cant d'ocells, els trets d'escopeta, els lladrucs dels gossos, la remor de l'aigua dels rierols... Es tracta d'un exemple de música descriptiva, molt de moda en el període barroc, encara que Vivaldi la va superar, incorporant innovacions musicals i dotant-la d'una gran frescor i força expressiva. Dins de la vasta producció compositiva d'Antonio Vivaldi, "Les quatre estacions" és la seua obra més famosa i difosa. Les quatre partitures que la integren ("La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern") formen part d'un conjunt de dotze concerts per a violí i orquestra estrenats a Amsterdam en 1725. Aquests concerts presenten una curiosa particularitat: les seues partitures estan precedides per un sonet explicatiu. Cada episodi dels sonets apareix marcat amb una lletra que, també figura en el fragment de la partitura que ho il·lustra. La música que escoltem aquesta setmana correspon a l'inici de la tardor i representa un ball desenfadat dels camperols que celebren la verema. La intervenció del violí solista, rítmicament variada, introdueix a un borratxo que, després de diverses entremaliadures (“travesuras”) acaba dormint-se.


13 de octubre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE OUR LAST NIGHT “SUNRISE” (2014)

Our Last Night és una banda nord-americana de post-hardcore formada el

2004

per

Trevor

Wentworth

(vocalista),

Matthew

Wentworth

(guitarra, vocalista), Alex "Woody" Woodrow (baix) , Tim Molloy (bateria) .

La combinació de les estructures melòdiques amb els sons guturals d'hardcore, Our Last Night esporàdicament va recórrer l'àrea de Nova Anglaterra durant tres anys. La banda va començar a perfeccionar el seu so, movent-se cap a un so més melòdic, post-hardcore amb moments de metall en el seu tercer àlbum, edat de la ignorància de 2012. Eixe mateix any, el guitarrista Colin Perry va abandonar el grup i van començar a alterar encara més el seu so com versions acústiques i elèctriques.

La cançó “sunrise” es va estrenar el 5 de Novembre de 2013 junt amb àlbum “Oak Island”.

5 de octubre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE JAMES HORNER (Los Angeles, EEUU. 1953 – 2015) “WILLOW”

James Horner va ser un compositor de cinema estatunidenc, famós per bandes sonores com: Llegendes de passió (1994), Apol·lo 13 (1995), Braveheart (1995), Casper (1995), Jumanji (1995), La tempesta perfecta (2000), The legend of Zorro (2005), Avatar (2009) … Fou nominat nou vegades per a l'Oscar. N'aconseguí dos per Titànic (1997), la seua composició més famosa i la banda sonora més venuda de tots els temps. Se'l distingia per la integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seues bandes sonores i per l'ús freqüent d'elements de la música celta. La música que escoltarem esta setmana pertany a la banda sonora del la pel·lícula Willow, de l'any 1988, dirigida per Ron Howard, amb guió de Bob Dolman, sobre una història de George Lucas, qui també en fou el productor. En esta ocasió va ser Horner i no Williams (col·laborador habitual de Lucas) qui va fer la banda sonora.

28 de septiembre


LA CANÇONETA DEL TIMBRE Gioachino Rossini (Italia, 1792-1868) “El barber de Sevilla” (Obertura)

Poques òperes gaudeixen d'una fama similar a la de El barber de Sevilla, Il Barbiere di Siviglia, òpera còmica per excel·lència. La complexitat que ens ofereix l'obra mestra de Rossini va molt més enllà de la seua comicitat, ja que davall d’una aparença simple, aconsegueix crear tot un sofisticat mecanisme tan ben engranat que ens sembla senzill i natural. El Barber de Sevilla va ser l'única de les òperes de Rossini que va sobreviure a l'oblit que va tindre la major part del seu treball, des de la seua mort en 1868 fins als anys 50 del segle XX. Rossini era increïblement malfaener, deixava els encàrrecs fins a l'últim moment i no dubtava a copiar-se a si mateix les vegades que fera falta, per tal d'estalviar-se l'esforç de compondre una nova partitura. Per exemple, l'obertura, famosíssima i símbol de l'òpera, va ser composta per a L’Aureliano in Palmira i reutilitzada en Elisabeta Regina d’Inghilterra.

15 al 25 septiembre

la cançoneta del timbre 2015-16  

la música que suena cuando toca el timbre en el IES Nou Derramador.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you