Page 16

L’entrevista

Olga Gil, coautora del llibre “¿Cómo se gobiernan las ciudades?”: “Les ciutats que mobilitzin a la ciutadania perquè s’interessi pels projectes de la Ciutat Intel·ligent seran millors i més interessants” Olga Gil, coautora del llibre “¿Cómo se gobiernan las ciudades?”, ens presenta un estudi comparatiu de 8 ciutats intel·ligents, entre elles Tarragona. Ens explica la necessitat de definir cap a on volen anar aquestes ciutats intel·ligents i entendre quin és el paper de la ciutadania dintre d’aquest procés. Destaca que el Pla de Tarragona Smart City podria establir un teló de fons per millorar les relacions comercials amb altres ciutats del mediterrani. Ens podries fer una petita presentació del llibre? El llibre sorgeix l’any 2013 de l’interès de situar les ciutats de la península al mapa global. No és un exercici intel·lectual, al primer moment, sinó que es tracta de donar resposta als reptes globals que estem percebent en el context econòmic, social i polític del món actual.

el continent europeu- per poder parlar si el model de ciutat intel·ligent era un únic model. El nostre estudi s’ha centrat en 8 variables per entendre el concepte de la “Ciutat Intel·ligent”: La gestió i organització; la tecnologia; el context polític; les persones i comunitats; l’economia; les infraestructures; el medi ambient i; la governança.

Has pogut trobar resposta a la pregunta que planteja el teu llibre? És clar. Les respostes són de 8 maneres diferents, ja que són 8 ciutats. Es podia intuir que hi havia diferències, però en tot cas calia demostrar-ho. Hem trobat que la forma de govern canvia segons la transformació digital de les ciutats. Això ens exigeix als investigadors entendre’ls i llançar llum sobre els mateixos, als periodistes reflectir-los, i als ciutadans saber en què consisteix el nou context on s’estan movent per poder trobar referències en aquests moments de convulsió.

Al llibre parles d’etapes en la transformació cap a les “Ciutats Intel·ligents”. Quina és la més important? Crec que hi ha dues parts que són molt importants. La primera és quina tecnologia es decideix incorporar, ja que un cop incorporada no la podem canviar. La segona és entendre el paper de la ciutadania o de les persones en el model de la ciutat intel·ligent. Com es pot enriquir la participació ciutadana en aquests models, i per això no hi ha una sola resposta o una fórmula magistral que ens permeti trobar una única solució. S’està experimentant molt sobre aquest tema amb plataformes que permetin als ciutadans deixar les seves opinions d’una forma molt pràctica. Per exemple, a Boston hi ha una plataforma que permet als joves decidir sobre un ampli espectre del pressupost municipal, perquè ells decideixin si invertir en biblioteques, camps de futbol, etc. Però no és tan senzill, perquè no és fàcil que tots els ciutadans tinguin interès o que estiguin capacitats per arribar a la plataforma tecnològica.

Ens podries explicar el concepte de les Ciutats Intel·ligents? Nosaltres no tractem una definició tancada de les “Ciutats Intel·ligents”, cerquem un concepte més etnogràfic. Veiem com cada ciutat, i el seu equip de govern, defineixen el concepte de la “Smart City”. Aquestes definicions tenen unes característiques molt locals, que no són un model general del qual podem parlar en diferents llocs. A causa d’això, nosaltres hem volgut estudiar més llocs geogràfics -no només

Quin paper juga la societat ci-

vil a l’hora d’establir una ciutat intel·ligent? Ha de tenir un paper rellevant. Crec que les ciutats que siguin capaces de mobilitzar a la ciutadania perquè s’interessi pels projectes de la Ciutat Intel·ligent seran distintivament millors i més interessants. L’exemple de la ciutat d’Amsterdam és important en aquest sentit. Quines diferències o similituds heu trobat entre les ciutats analitzades? En la variable econòmica la major part de les ciutats, excepte Shangai, treballaven amb un dèficit fiscal molt important, és una cosa que tenim en comú. En la majoria dels casos, la participació que tenien les comunitats era petita. Una mica més gran a Tarragona, que té uns plans específics per formar a persones majors en l’ús d’Apps mòbils. Més important a Amsterdam i una mica a Nova York, que la dedica més a empreses i universitats. En la gestió i organització, cal dir que totes les ciutats van treballar la visió de cap a on volien anar. Això és positiu, ja que en un moment de convulsions globals el que un govern o la ciutat es plantegi cap a on vol anar, la capacita per respondre a reptes que es presenten cada dia, i per respondre a les necessitats de serveis socials de la ciutadania en un context complicat. Totes aposten fortament per la tecnologia. Tot i això, es pot veure quines aposten per la tecnologia pròpia, potser perquè poden en els casos de Shangai o les ciutats japoneses, mentre que d’altres no està tan clar que sigui (la

tecnologia) pròpia. Quins són els majors reptes que l’administració pública ha d’enfrontar per ser una “Ciutat intel·ligent”? Per l’estudi que estic fent ara sobre les més 60 ciutats espanyoles de la RECI (Red Española de Ciudades Inteligentes), un dels problemes en les ciutats que ja tenen aquesta visió són de tipus administratiu. També, molt important, sobre la formació d’equips tècnics i de govern. La formació és molt important. Quins avantatges pot comportar que Tarragona sigui una ciutat Intel·ligent? Tarragona quan dissenya el pla de Ciutat Intel·ligent ho fa pensant en els Jocs del Mediterrani 2017. Aleshores hi ha una part que la fa molt bé, en la qual invita als grups d’interès rellevants de la ciutat perquè debatin sobre quina ciutat volen pel futur i, fruit d’això, és el Pla de Tarragona Smart City. El més important és que, més enllà de la visió que incorporen aquestes idees provinents de diferents sectors de la societat tarragonina, treballem per fer-ho possible. Personalment, crec que un bon moment per avaluar-lo serà després dels Jocs, però el pla té molts punts atractius. Com creus que afectaran els Jocs del Mediterrani 2017 a la ciutat com a Smart City? Si els resultats són els esperats, els Jocs serviran com un teló de fons perfecte per establir contactes de negoci amb ciutats de tot el mediterrani. Em refereixo a ciutats del Nord d’Àfrica, ciutats del sud d’Europa, ciutats asiàtiques... Des d’aquest punt de vista, el pla pot ser un impuls important per a l’economia de Tarragona, per aquelles empreses que treballen de la mà de la ciutat de Tarragona, de la indústria química, empreses que treballen en aquests plans, com per exemple Basf, Repsol, Agbar, URV, Aquology, Energia de Catalonia... Què li manca a Tarragona per ser una Smart City? Crec que ser intel·ligent és un procés, no un fi per a les ciutats. Ángela Aramayo.

LA CIUTAT DE TARRAGONA 171  

Sortida 171 de La Ciutat de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you