Cultura 35
Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013
Reconeixement a la persona Després del seu recorregut, la mostra restarà permanent a Ribes de Freser #cedida
rent com a crític literari i pedagog. Joan Triadú va ser, a més, secretari tècnic d’Òmnium Cultural i director de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica (CIC) i de l’escola Thau, essent també el fundador del Consell Català d’Ensenyament el 1975. Durant la seva trajectòria, va ser distingit amb el Premi Ramon Fuster per la tasca pedagògica, la Creu de Sant Jordi, el Premi d’Honor Jaume I, el Premi Atlàntida per la tasca com a crític literari, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla al Mèrit Científic, o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. A més, el 1998 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull.
Repassant una vida L’exposició que es podrà veure a Sant Cugat, la mateixa que es va poder veure al Palau Robert, és també un homenatge a la persona. Una exposició que cal veure, com destaquen els comissaris de la mateixa, per “conèixer la veu clara i rotunda de Joan Triadú. Una veu que ha quedat fixada en gran part de publicacions (llibres, articles, conferències, pròlegs...) en les quals ell detalla el seu ideari”. Precisament per això, els comissaris han volgut que pràcticament tots els textos que es poden veure o escoltar, tant en l’exposició com en l’audiovisual, siguin reproduccions exactes de les seves paraules. “Podríem dir que, a “Llegir com viure”, és el mateix Joan Triadú qui ens guia al llarg de la seva vida i obra”, afegeixen. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC
ENTREVISTA Joan Josep Isern i Susanna Álvarez, Comissaris de l’exposició “Llegir com viure”
“Triadú va ser un home fonamental en la resistència cultural de Catalunya” Què ens presenta l’exposició “Llegir com viure”? L’exposició permet fer un recorregut per la vida i l’obra de Joan Triadú, posant l’accent –i aquesta seria la novetat principal– en els aspectes més personals i familiars de la seva figura. Què ha motivat la realització d’aquesta exposició? Precisament el fet d’adonar-nos que s’ha parlat molt del Triadú pedagog, del crític literari, de l’agitador cultural i del referent cívic però, en canvi, es deixava de banda aquella dimensió més, diguem-ne, “domèstica” i íntima a la qual fèiem referència en l’anterior resposta. Una dimensió que, sense eclipsar cap dels altres aspectes, creiem que val la pena de conèixer perquè ens ajuda a completar el seu retrat públic. Quina ha estat la importància de la figura de Joan Triadú? És molt difícil de respondre aquesta pregunta sense estendre’ns massa... De fet, el discurs que es desenvolupa al llarg de l’exposició –i de l’audiovisual que la complementa– serveix com a inventari de la seva feina. Joan Triadú va ser un home fonamental en el procés de resistència cultural de Catalunya a partir dels anys quaranta. Un home de fer moltes feines i de fer-les amb eficàcia i poc soroll. I, sobretot, un home amb una enorme esperança en el futur del país.
Després d’estar al Palau Robert, quina impressió els ha quedat com a comissaris de la mostra? Els tres mesos i mig de presència al Palau Robert i, més cap aquí, els mesos que ha estat a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, ens confirmen que la gent que l’ha vist (a Barcelona, unes 15.000 persones) connecta fàcilment amb la vida i l’obra del mestre. Per una raó molt senzilla: perquè el seu ideari i la seva manera d’actuar no només continuen vigents, sinó que ens són més necessàries que mai. Ara arriba a Sant Cugat.... Què hi podrem veure? L’exposició obre les seves portes al públic el dijous 19 de setembre a la Casa de Cultura i s’hi estarà fins al 2 de novembre del 2013. La mostra està concebuda com un recorregut vital i professional de Joan Triadú explicat en primera persona. A cada localitat on va, l’exposició compta amb un espai amb referències específiques de la seva relació amb Triadú. Quin ha estat el vincle de Joan Triadú amb Sant Cugat? Per una banda, la construcció de l’escola Thau del curs 1996-97 i, per l’altra, el fet que el seu llegat documental ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, com ell mateix va decidir en el seu moment. // C. Caballé