_TEATRE-AUDITORI
Diari de Sant Cugat
ENTREVISTEM ÀLEX CASANOVAS, ACTOR
“Si la relació entre els actorsésbona,elresultat sempre és millor” CARLOS ILLANA
carlos.illana@premsalocal.com
L’
actor Àlex Casanovas és un dels vèrtexs d’un complex triangle amorós a l’obra teatral La dona justa, on es narra la peripècia de tres personatges que coneixen la passió, el desamor, la traïció i la soledat. L’espectacle, una adaptació teatral de la novel·la que va escriure Sándor Márai, es podrà veure a Sant Cugat el 17 de desembre.
Són diverses les temàtiques que toca l’obra. Podria mencionar-les breument? És una història d’amors i desamors en un context molt determinat, s’expliquen les misèries de tres personatges interrelacionats a través d’un quart. Sándor Márai, a més, fa un retrat de la burgesia hongaresa a meitats del segle XX i es veu el canvi que suposa per a aquesta societat la Segona
Guerra Mundial. Crec que és una història que enganxa la gent perquè es parla d’esperança, de solitud, de desenganys... Sempre que es toquen aquests temes un s’hi sent identificat d’una manera o altra.
Sembla una obra força dura. No és una funció per riure, tot i que sempre hi ha tocs d’ironia i d’humor àcid. Són tres personatges que acaben sols, s’acaba amb la conclusió que no és fàcil la vida en parella, això sempre és dur d’explicar. Què és el que més li va cridar l’atenció a l’hora d’acceptar aquest projecte? Que era molt difícil, em preguntava com una història que són tres monòlegs es podria posar dalt d’un escenari. L’adaptació i la direcció s’han fet d’una manera que queda una cosa senzilla, on s’interrelacionen molt bé els quatre personatges. També m’atreia el fet que mai no havia interpretat un personatge així, un home adult que explica les seves misèries davant de tothom. A més, tampoc
no havia coincidit mai amb la Rosa Novell i el Víctor Pi.
Va ser bona la relació entre els actors? Sí, molt. Jo i el Víctor Pi havíem treballat amb la mateixa companyia, però mai junts, igual que amb la Rosa. I conèixer la Cristina Plazas ha estat un veritable plaer. Quan a dalt d’un escenari la relació entre els actors és bona, sempre ajuda a fer que el resultat sigui bo. Ha estat una experiència molt gratificant.
‘La dona justa’, l’obra que Àlex Casanovas porta al Teatre-Auditori, parla de la complexitat de les relacions en parella #A. RIBERA
Noi Almodóvar. Si hi ha alguna cosa que destaca d’Àlex Casanovas és la seva versatilitat. A més de treballar amb Pedro Almodóvar a Kika, l’actor ha tocat gairebé tots els pals: sèries, cinema i fins i tot, presentador de televisió.
Abans has comentat que l’obra reflecteix un canvi en l’Hongria de mitjans del segle XX, com es nota això dalt de l’escenari? En primer lloc, en el que diuen els personatges i després en l’escenografia. L’escenari consta només d’un sofà, una cadira, una butaca, tot això precedit per tres grans miralls en què de vegades es projecten imatges que et situen en el context del que s’està dient i que t’ajuda a veure el que fan els personatges en tot moment i en directe. Ha estat difícil la part interpretativa? Els monòlegs sempre són més difícils, però si estàs ben acompanyat no només pels teus companys, sinó també per una escenografia i una música en directe, és més agraït, el violí que s’escolta de fons et fa sentir acompanyat. Parlant del futur. Ha pensat a tornar al cinema o a la televisió? Ni idea. Això és una cosa que no depèn de nosaltres, els actors, fora que sí que tinguis molt clara una cosa que vulguis tirar endavant, cosa que no és el meu cas en aquest moment. Ara no tinc en perspectiva cap feina ni de televisió ni de cinema, però és possible que surti més endavant.
•
ENTREVISTEM DANI ALEGRET I EDUARD COSTA, COMPONENTS D’ELS AMICS DE LES ARTS
“El concert de la Festa Major va ser un dels més intensos de la gira” CARLOS ILLANA
carlos.illana@premsalocal.com
E
ls Amics de les Arts tornen a Sant Cugat amb un concert molt especial, acompanyats dels seus veritables amics. El 21 de gener, el Teatre-Auditori porta a la ciutat el grup català del moment.
Ja van ser a Sant Cugat per la Festa Major. Pensen que aquí tenen un públic fidel? D.: Jo crec que sí, a través del Facebook i del blog veiem que hi ha molta gent que ens segueix de Sant Cugat. E.: Vam veure com la plaça es va omplir de gom a gom, va ser un dels concerts més intensos que vam tenir en aquell moment de la gira. Ara, el fet de tenir l’oportunitat de venir al Teatre-Auditori de Sant Cugat fa que ens adonem de la connexió que s’ha establert amb la ciutat. Sant Cugat ha estat un punt molt important en la nostra gira.
Què poden avançar del concert del TeatreAuditori? D.: Serà un concert molt especial, un concert on portarem uns quants amics perquè vinguin a col·laborar amb nosaltres, on ells cantaran algunes cançons nostres i nosaltres algunes de seves. La idea és fer una espècie de cloenda de la gira, que ja estarà arribant al final, amb les collaboracions de la gent que hem trobat al llarg d’aquest any. Per què creuen que les seves lletres connecten tan bé amb el públic? E.: Penso, pel que ens diuen, que la gent se sent identificada amb el que diem i es crea la sensació que ja coneixes la cançó. Això és molt maco perquè vol dir que aquella melodia l’has interioritzat de tal manera que la fas teva. D.: El fet també de parlar de coses properes a nosaltres, de temes quotidians, fa que el públic pugui connectar amb la seva realitat. Creuen que han col·laborat a fer que la música en català torni a estar de moda?
Grup de moda. Sens dubte Els Amics de les Arts és un dels grups catalans actuals més populars. La clau del seu èxit rau en unes cançons que enganxen i en les lletres, sempre tan properes al públic. El seu àlbum de debut, Bed & Breakfast, els ha portat a viatjar per tota Catalunya. El concert al TeatreAuditori representa per ells una cloenda especial de la gira.
D.: Crec que hi hem posat el nostre granet de sorra, ja que estem en un moment que hi ha moltíssimes bandes i molt bona música en català. És un honor i un privilegi formar part d’això. E.: És una feina comuna que tots hem fet, tots estem ara arribant al públic, i és que sembla que la gent té moltes ganes de cantar en català.
Què tenen pensat per al futur? D.: Estem pensat un tema en un idioma que no és ni el català, ni el castellà, ni el francès, ni l’italià, que segurament sortirà al desembre. És una petita sorpresa que tenim preparada . Pel que fa al nou disc, només tenim algunes idees, sabem que la gira acaba al febrer i després el nou treball tardarà el temps que requereixi. Tenim clar que fins que no hi hagi quinze temes bons, no sortirà.
•