DiarideSantCugat
16.07.2010 Sumari_PÀG. 3
|
a Fons_PÀG. 4
|
el Poble_PÀG. 6
|
Lectors_PÀG. 14
|
Opinió_PÀG. 16
|
la Ciutat_PÀG. 18
|
Economia_PÀG. 22
|
Esports_PÀG. 26
|
Cultura_PÀG. 38
|
Passatemps_PÀG. 46
el Temps
Subscriptors
La proposta
Dissabte Diumenge màx. 29º mín. 21º màx. 27º mín. 21º
Salut. Aquesta setmana els subscriptors
Conferència. Cloenda del Curs d’Estiu
Club del Subscriptor_PÀG. 47
Agenda cultural_PÀG. 44
l’Entrevista
poden optar a una càpsula de benestar emocional. Entra en el sorteig trucant al número de telèfon 93 590 86 00
de la Unipau amb una conferència a càrrec d’Adolfo Pérez Esquivel al Centre Borja, el dimecres 21, a les 12.30 h.
ANA HÄSLER, mezzosoprano
#TEXT: Pere Fernández #FOTOGRAFIA: Cedida
Una artista a la sang
“El meu pare ens va transmetre com entendre la vida” Fins a quin punt ha influït el seu pare en la seva vocació artística?
A més de pintor, el meu pare va ser músic i escriptor. De músic, en va ser com a aficionat, però ho va fer amb molta intensitat fins gairebé els 50 anys. Ell ens va transmetre la seva passió, a mi i als meus germans, d’una manera molt natural. El que ens va transmetre és una manera d’entendre la vida.
En el seu cas es vas decidir pel cant.
Des de petita. Amb sis o set anys vaig tenir els meus primers mestres de piano, i amb quinze, vaig començar a cantar en corals, a Sant Cugat, a Barcelona, a l’Òpera de Sabadell... Quan vaig haver de decidir què estudiar vaig dir que volia cantar. I així va ser, tot i que en aquella edat no et planteges ser una cantant professional. Va sorgir. I
una cosa et porta a una altra.
I en quin registre se sent més còmoda? El que més m’agrada és el lied alemany, el recital. Teresa Berganza sempre em va dir que cantar lied era un do, i que jo el tenia i l’havia de cultivar. El gaudeixo molt. Quant al registre vocal, diuen que tinc una veu mezzosoprano falcon. Jo intento abordar registres i rols de soprano,
Ana Häsler, filla del reconegut pintor Rudolf Häsler, és la germana petita d’una família d’artistes. Va néixer a l’Havana, però viu des dels quatre anys a Sant Cugat. És una artista polifacètica i ha treballat en gairebé tots els registres de cant, en orquestres simfòniques, en recitals i en òpera. Recentment ha editat el seu primer disc, Paul Bowles y España (Columna Música), amb el pianista Enrique Bernaldo de Quirós. Tant ella com la seva família també són notícia per la pròxima creació a Sant Cugat de la Fundació Rudolf Häsler, on s’exposaran obres de la família i d’altres artistes, i del I Festival Internacional d’Orgue Monestir de Sant Cugat, que organitzarà la fundació. L’Ajuntament està preparant una exposició en honor al seu pare, pel desè aniversari de la seva mort. mezzosoprano lírica i dramàtica. És una veu molt particular que en l’àmbit de l’òpera té molt de joc, perquè estan molt definits aquests rols.
Quins referents té?
Hi ha molts artistes que admiro. Teresa Berganza ho és, ho va ser abans fins i tot de conèixer-la i estudiar amb ella. Victòria dels Àngels també ha estat, per mi, un motiu d’inspiració continu.
Destacaria algun recital, algun paper o algun escenari on hagi cantat?
En òpera, recordo el meu debut a Nabucco, a Viena, per fer d’Abigail, que està considerat el rol més difícil per a soprano. Jo no m’ho podia ni creure que m’agafessin per a aquest rol, era la primera audició que feia com a soprano.
Fa poc ha tret un disc, Paul Bowles y España, gairebé un homenatge que fa a l’escriptor nord-americà.
Sí, de fet és una història familiar. El meu pare era molt amic de Bowles. Jo el vaig conèixer el 1998, l’any del centenari de Lorca, que vaig estar fent una sèrie de recitals pel món i vaig caure a Tànger. Al programa tenia les cançons de Bowles, que inclou lletres de Lorca. Va venir al recital, el va escoltar. Era la primera vegada que escoltava la seva música cantada.
Què va dir?
Es va emocionar molt. Em va dir que ni sabia com podien sonar, que gairebé ni es recordava d’aquestes cançons.
I quin és el propòsit de fer aquest disc?
Bowles és molt menys conegut com a compositor, i d’alguna manera el disc vol saldar aquest deute, en la seva mesura. De moment hem pogut estrenar les seves cançons espanyoles i franceses.
Ara treballa molt amb Enrique Bernaldo de Quirós, la seva parella artística i també en la vida real. És una mica especial aquesta relació, i ens permetrà fer realitat molts somnis. Sobretot
quan dues persones es troben i posen en funcionament tota una bateria de pensaments, d’idees, de desitjos... Crec que és i serà molt positiu. Ja ho veurem. Tenim projectes. Per exemple, ara hem signat amb Claves, una discogràfica suïssa molt important.
A Sant Cugat, tenen el projecte de crear la Fundació Rudolf Häsler. En què consisteix?
És gairebé un deure. Una família com la nostra ha de crear una fundació, no solament per l’obra del nostre pare, que s’ha de preservar, sinó també per nosaltres, tots els fills som artistes, tots hem viscut envoltats d’art, i creiem que ja és hora de materialitzar-ho de forma pràctica. Això serà la fundació, la cristal·lització de tots aquests projectes, tant familiars com de molts altres artistes amb els quals es col·laborarà.
Expliqui’m algun dels projectes que té pendents.
Un és l’organització del Festival Internacional d’Orgue, al Monestir de Sant Cugat. Imagina’t: al Monestir, amb un programa internacional de primer ordre, pot ser un acte molt interessant per projectar el patrimoni de la ciutat.
mentrestant, s’organitzarà una exposició-homenatge dedicada al seu pare.
Sí, es fa pel desè aniversari de la seva mort, i creiem que serà una exposició important. Sortirà un catàleg molt extens, amb escrits importants, amb part de l’obra del meu pare que no ha estat catalogada. La família estem molt orgullosos que es faci i que es faci a Sant Cugat.
•