28 Societat
Q S / C A N T O N S Divendres. .V (te novembre de 1998
La
r a d i o g r a f i a
T O T SANT CUGAT
El TOT és una petita publicació que cada vegada és més gran i que ha sabut créixer al ritme del poble
Neix una revista MONTSE SANT
^ r i f a iGtf Mitjà de comunicació: To/Saní Cugat. Any de fundació: 1985. Tirada: I5.0Ü0 Seu: Carrer Sant Antoni, 42-44.
Fa 13 anys, el mes de novembre, sortia als caners de Sant Cugat una petita revista de només 16 pàgines, amb una guia de serveis i anuncis de botigues del poble. A la portada, una fotografia de la rosassa del Monestir, tractada a dues tintes. A l'interior, a més de la petita guia de serveis, s'hi podien trobar 10 telèfons d'urgència del municipi, quatre notícies breus del que havia passat els últims dies al poble i alguns petits escrits sobre temes diversos, com ara jardineria, decoració i estètica i una reduïda agenda d'actes i festes
de la setmana. Tot plegat, 16 pàgines d'informació i publicitat. Allò es deia Tot Sant Cugat i era de repartiment gratuït en botigues i establiments del poble. La primera tirada va ser de 5.000 exemplars. El pare de l'invent va ser en Ramon Grau, i el personal que realitzava la publicació no passava de tres o quatre persones; entre totes feien la feina com millor sabien, fent possible la revista. L'èxit de la publicació va ser immediat. Aquells anys, fora de la ràdio local, ningú informava del que passava al poble, i el fet de trobar els divendres a les botigues una publicació que po-
dies consultar per assabentar-te del que succeïa era una bona idea, i molt útil per a la majoria. Els entusiastes van ser molts, i aviat al contingut s'hi van anar afegint moltes més coses. El quart número va incorporar per primera vegada dos personatges que, amb el temps, van prendre cos i s'han fet populars i entranyables per a tothom: el Medir i el Cugat. En un primer moment tenien una fesomia un xic diferent; dibuixats per R. Tubau i no per en Solivelles, com ara, però ja amb el seu aire habitual de mordacitat i de mirada irònica i reivindicativa revestida d'innocència i tendresa. L'acudit era sobre l'abandó i la des-
curança en què es trobava el Monestir. La revista, sempre amb el seu còmode i petit format, va anar creixent al mateix ritme que la nostra població i va assolir una presència molt especial per a la gent del poble, que esperava la seva distribució per "anar a buscar el Tot", on trobaria una mica de tot per llegir i assabentar-se del que passava A partir de l'any 1989, aproximadament, s'hi van incorporar fotografies, es va anar ampliant el contingut i el nombre de pàgines. I amb ressenyes i notícies breus del que passava al poble, així com la llista de serveis i d'informació.