Diari de Sant Cugat 152

Page 19

Societat

ELS /CANTONS Dizrudm, IS de juny di 1W6

Ensenyam&ni

19

E n s e n y a m e n t

privada de Ciències de la Salut

L? ajuntament diu que no suportaria un augment de Paportació al conservatori

La Universitat Lliure inicia aquesta experiència amb Odontologia

Les taxes s "han incrementat en un 25%

L'HGC acollirà la facultat

El conveni que ha signat l'Hospital General de Catalunya amb la Universitat Lliure de Catalunya tindrà els primers fruits a partir del setembre vinent. Un dels responsables de la Universitat, Marc Escolar, ha explicat a aquest setmanari que ja s'han fet aproxi-

CM. - S a n t Cugat -

La nova universitat catalana, Universitat Lliure de Catalunya, començarà a treballar él 30 d e s e t e m b r e a m b les primeres classes d e la llicenciatura d'Odontologia, tot i q u e no ho farà formalment fins al gener de l'any vinent. En un període de sis anys, la Universitat Lliure crearà un total d e quinze titulacions, tres de les quals es faran a l ' H G C : Odontologia, Medicina i Infermeria, en una facultat q u e rebrà el nom de Ciències de la Salut. El conveni q u e la universitat privada ha signat amb l'hospital p e r m e t que els metges es puguin convertir en professors d e la universitat creada per la F u n d a c i ó Familiar d e C a t a -

madament 200 preinscripcions per a la nova facultat d'Odontologia. Segons Escolar, després de l'examen que es farà avui passaran un total de vuitanta alumnes, els primers que començaran a rebre classes a les instal·lacions de l'Hospital General.

lunya, i a canvi ofereix l'espai i la infraestructura necessària per donar algunes classes teòriques i algunes classes pràctiques als nous alumnes. Segons ha'explicat Marc Escolar, "aquest conveni resulta b e n e ficiós per a totes dues bandes, ja que posa a disposició dels alumnes la infraestructura i els recursos necessaris per a un bon e n s e n y a m e n t i, a canvi, rep una indemnització econòmica i el prestigi d'acollir la facultat d e la Universitat Lliur e " . Segons Escolar, des del p u n t de vista jurídic, tot està preparat perquè la universitat engegui els motors i tiri endavant, tot i q u e ara s'han d'atendre algunes qüestions protocol·làries, com ara la revisió d e la memòria q u e fa el Consejo de Universidades de Ma-

drid - ò r g a n (pic aglutina les quaranta universitats q u e actualment hi ha repartides per tot l'Estat espanyol-. Després del curs que començarà al set e m b r e , la Universitat Lliure engegarà les noves llicenciatures, q u e es faran en un percentatge elevat a l ' H G C , tot i q u e "els alumnes també faran pràctiques en altres hospitals de Barcelona i faran algunes assignatures teòriques a la seu central de la universitat, a Barc e l o n a " , segons ha dit Marc Escolar.

"L'aportació municipal al conservatori és del 6 1 % , i no pot anar més enllà", segons ha assenyalat la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per explicar l'augment d'un 25% en les taxes del conservatori per al curs vinent. Els usuaris sufraguen un 28% de les despeses. Aquest és un dels motius principals que han obligat a apujar el preu, però no l'únic, segons Ponsa.

Escolar ha explicat que el projecte de la Universitat Lliure de Catalunya es convertirà en un gran engranatge que també posarà a d i s p o s i c i ó d e l s alumnes formació en Ciències Humanes - d e s de l'edifici central a Barcelona, la majoria.

El conservatori s'ha hagut d'adaptar a les necessitats de la reforma, i aquest ha estat un procés costós, " p e r q u è c o m p r è n l ' e n s e n y a m e n t individual de l'instrument, i això exigeix moltes hore per part del professor", segons la tinent d'alcalde Àn-

E n t i t a t s

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va lliurar als 200 membres de la colla castellera les insígnies de la formació, durant Tacte de presentació de la colla. La presentació es va fer dis-

sabte a la tarda a la plaça de Barcelona. Els castellers van aixecar un pilar de quatre i l'alcalde, des del balcó del consistori, va recollir l'anxeneta, un nen de vuit anys. D'aquesta manera, i segons el president de la colla, Pere Yllarasau, els castellers "van oferir-se a Sant C u g a t " .

ÀNGKLS CASTUKRA

- Sant Cagat -

gels Ponsa. Tot i així, des de l'Ajuntament s'han volgut potenciar els cursos més nombrosos per reduir despeses i poder donar classes a més nens. Altres condicionants que han provocat que s'hagin augmentat les taxes és "l'homologació dels professors respecte al conveni de l'ensenyament públic de la Generalitat. Això és un reconeixement de la professionalitat dels que ensenyen al conservatori", afegeix Àngels Ponsa. L'aportació dels usuaris no anirà més enllà, perquè la intenció és r e p a r t i r les d e s p e s e s a parts iguals entre l'Ajuntament, els alumnes i la Generalitat. Aquesta és l'entitat q u e més haurà d'augmentar la seva contribució en els anys vinents, fins a arribar al 33%. '

Ensenyament

Els castellers reben l'escut de Pentitat A.C.

L'Ajuntament aporta el 6 1 % dels costos del conservatori i no pot superar aquesta xifra perquè seria una càrrega massa forta. Aquesta és una de les raons principals, segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que han obligat el consistori a augmentar el preu de les matrícules per al curs que ve. Aquest increment ha provocat la protesta d'un grup de pares d'alumnes, que han demanat explicacions.

L'escut q u e llueixen els membres de la colla reprodueix un anxeneta coronant una torre a m b els colors blanc, verd, vermell i negre. Després que els castellers aixequessin la torre, l'alcalde va recordar que a Sant Cugat "faltaven els castellers, i ja els tenim".

Inauguració de Pescola Europa À.C.

"Aquest és un projecte personal que havia pensat amb il·lusió, que havia dibuixat en un paper i que avui es fa realitat." Així definia Eladio Herranz, director de l'escola Europa, com

és el centre durant la inauguració. En el seu parlament, Herranz va assegurar que les institucions "han d'anar sempre al davant de les exigències socials", especialment en l'ensenyament. L'escola Europa és un centre on els nens entraran als quatre mesos i

completaran la seva formació, fins a arribar als 18 anys. Quan acabin, dominaran el castellà, el català, l'anglès, el francès i l'alemany. L'alcalde, Joan Aymerich, va demanar al director i a l'equip que "mirin d'integrar els alumnes en la vida de Sant Cugat".


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.