36
ELSHCANTONS
Divendres, 8 de març de 1996
Sa* C^X <U Vrfte 0 Xernc, 5 • 589 62 81
L ' E N T R E V I S T A
L A
J O R D I E S T A D E L L A . Home de ràdio i presentador d'«El semàforo» «
Molta gent vol els seus cinc minuts de glòria»
Es defineix com home de ràdio, però és més conegut gràcies a la televisió. Hi ha presentat des de Piano-bar, amb guió de Vàzquez Montalbàn, fins a Filiprim, No te rías que es peor, Un, dos, tres..., El dia dels innocents, Esto no es lo que parece i, ara, El semàforo. Jordi Estadella, barceloní de 47 anys, es un home de pes dins el món de la comunicació en tots els sentits i, a més, el millor amic de Tito B. Diagonal. JORDI GRAU
I —Televisió o ràdio? —«Mantinc una dona. la televisió, i tinc una amant, la ràdio.» —I cl doblatge? —<H1 tinc superaparcadíssim, excepte Ics pel·lícules de Danny de Vito.» En te forces, de veus .seves? —«Sobretot en català. De fet Ics he heretat: des de l'Oliver Hardv a Jerry Lewis o Peter Sellers.» —S'ha de ser un tot terreny per presentar programes tan diferents com l'iano-bar o No te rías que es peor? —«Un cirurgià a vegades ha d'operar una fimosi, i altres a cor obert. I sempre ha de fer-ho bé. Doncs a la re/e, també i cada programa té el seu repte.» — T a m b é els p r o d u c t e s menors? —«Sí. Fins i tot el No te rías que es peor. Tenia una dificultat terrible perquè es tractava de no caure en la grolleria dels concursants ni en la gràcia que se li havia de suposar als humoristes.» —Ara triomfa amb El semàforo. Què va espantar Àngel Casas? —«Àngel Casas és un gran presentador de talk-shows. Va pensar que el producte no li anava i va decidir no fer-lo.» —I com va El semàforo? —«El Chicho feia temps que hi donava voltes, però no tenia clar que a Espanya funcionés. Però l'èxit ha sorprès tothom.» —Per què? —«Perquè no pensàvem que hi hagués tanta gent disposada a tenir els seus cinc minuts de glòria, com deia l'Andy Warhol.»
Foto: TVE.
«Quan un és cirurgià a vegades ha d'operar una fimosi i altres a cor obert. I sempre ha de fer-ho bé. A la 'tele' també, i cada programa té el seu repte»
—Els feia por no trobar prou gent disposada a fer el ridícul? —«No crec que facin el ridícul, sinó que es treuen un cuc que tenen a dins. I van a veure la reacció que allò provoca. I el millor és que el 95% dels concursants se'n van encantats.»
—I el 5% restant? —Sempre hi ha qui es creu bo i no accepta que l'esbronquin.» —I Canita brava? —«Ara és un artista contractat. El primer dia el van esbroncar, la segona, pssse... però ara des que surt és una ovació cons-
EL
tant. I ja té manager i contractes. És una estrella.» —L'equip de selecció busca fenòmens? —«No, gent normal. A les boites i als karaok.es hi veig molta gent que faria un magnífic paper.» —I què fa el seu vell amic Tito B. Diagonal? —«Està de vacances financeres a les illes Caiman i no torna fins dilluns.» —Quan arribin els seus? —«Per sort o per desgràcia les opinions del Tito no han estat mai fora de lloc.» —Per sort o per desgràcia. —«El Tito va ser fins al 75 a Ràdio Joventut el far que ens va guiar en la nit tenebrosa, i sort d'ell, que també ho va fer en l'època de la transició.» —Hi haurà de tornar? —«Es possible.» —Esperem que no hagi d'informar sota mà les manifestacions il·legals? —«El Tito el que deia era que l'endemà hi havia una cursa d'obrers davant la policia que sortia de la plaça Urquinaona. I que això era una manera absurda de fer esport podent practicar el polo.» —I què passava? —«El cap d'emissions s'enfadava una mica i deia 'un dia nos van a coger'.» —Escolti, les americanes que porta li van estretes? —«No, amples. Però a la tele un perfil t'engreixa cinc quilos per davant i cinc per darrera.» —El fa més simpàtic. —«I no tots els presentadors han de ser prims, alts i guapos. Però tant de bo fos com Bertín Osborne...» —Físicament, suposo? —«Sí, sí, només físicament.» —Li han acceptat el Jordi a Madrid? —«Molt bé. I més des del Jordi, Jordi, Jordi de VUn, dos, tres.... En aquella època els catalans estàvem de moda.» —Ara no? —«A casa ja estem bé.» —El pot perjudicar això? —«Jo, a Madrid, hi vaig des dels 18 anys i ja em deien allò d"eres muy simpàtico para ser catalàn'. No sabies per on fotre-li l'hòstia.»
C O L U M N A
Gent del PP
E
EMMANUEL CUYAS •
l problema principal del PP a Catalunya és que no té b a s e s o c i a l . Li h o h e c o m e n t a t , amb a q u e l l a bona fe, a Trias de Bes i a Joan López, m'ho han negat, i així els va. Jo miro la gent del PP al país, la gent per exemple que s'uneix un cop cada dos o tres anys per celebrar les victòries pírriques del partit o la gent d'aquesta formació política que seu als escons dels ajuntaments o del Parlament i no sé veure enlloc ni grans líders d'opinió o d'influència ni persones que formin part del teixit social que a Catalunya té pes. Ho diré d'una altra manera: els dirigents d'associacions de veïns, d'associacions professionals o d'associacions del que sigui, els joves que fan grups de joves, els vells organitzats que van d'excursió, els components de grups teatrals, de masses corals, tota la gent que mou gent i que en un moment determinat mou vot no veig que formin part del paisatge demogràfic del PP. El PP es conforma, millor dit, el conformen amb massa mesura quatre funcionaris buròcrates mal adaptats, quatre nens i nenes bibis que parlen en castellà perquè fa fer fi, uns exprofessors de FEN i de gimnàstica, uns quants ressentits del CiU i del PSC, seixanta petits industrials individualistes —tan individualistes que no poden ni volen formar ni associacions ni grups de pressió ni res que s'aguanti—, quatre botiguers i barbers rondinaires i uns estudiants caçats al vol al tren que va de Barcelona a Bellaterra. Aquesta gent, naturalment, és perfectament respectable i mereix menjar la menestra de la democràcia com els primers però són això: el 16 o el 17 per cent del país i d'aquí no pugen. La por dels partits grans de Catalunya que un partit així els arrabassi vots pels efectes d'una simple campanya electoral jo no l'entenc gaire. La inquietud l'haurien de tenir el dia que, fora de campanya, veiessin que el seu coixí social es mou de lloc i que s'acosta a l'adversari. Aquell dia, p e r ò , significaria que el PP, almenys el PP de Catalunya, ha deixat de ser el PP desvertebrat i amb el sentit de la realitat perdut que ara és, i llavors, democràticament, no faria gota de por.
M A G A T Z E M
Cada Dissabte a les 12 des de "El Magatzem" et portem el magazine informatiu per als joves. Amb un recull de notícies i el repàs de l'agenda d'activitats joves; la música actual i amb premis per a la participació. Cada setmana amb la col·laboració dels alumnes dels Instituts de Sant Cugat, perquè "El Magatzem" és un programa pensat i fet pels joves. "El Magatzem" presentat per Oriol Costa i Amanda Sans. Amb la col·laboració del servei d'Informació Juvenil de Sant Cugat.
EL MAGATZEM: Els dissabtes de 12 a 13h. a:
RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM
!