Page 1

Diari de l’Ametlla www.ametlla.cat

Butlletí Municipal de l’Ametlla

Any IX

94

I Exposició de Cotxes Clàssics

abril’

12

3

p

ENTREVISTA

CULTURA

Francesc Sulé, regidor de SI a l’Ajuntament de l’Ametlla

El Cicle de la Dona 2012 ha celebrat activitats de caire molt divers

11

p

15

p

DIARI JOVE I Mostra d’Arts Visuals Jove de l’Ametlla, el 14 d’abril

19

p

A les pàgines centrals


2

Diari de l’Ametlla,

Ajuntament al dia

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme

ABRIL’ 12 Diumenge 8

A les 18 h. Can Muntanyola

Ballada de sardana de Pasqua. A càrrec de la Cobla genisenca Org. Agrupació Sardanista de l’Ametlla.

Divendres 13

A les 18 h. A la sala infantil de la Biblioteca.

Hora del conte. ES BUSCA: Princesa, a càrrec de Mon Mas. Org. Biblioteca.

Dissabte 14

Al matí al Passeig de l’Ametlla.

I exposició de cotxes clàsics de l'Ametlla del Vallès. Amb recorregut pels carrers del poble. 15 € per pilot (obsequi inclòs). Les botigues sortiran al carrer! Org. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès i La Garriga Classic Car Club. A les 11 h. A la sala infantil de la Biblioteca.

Cistell de contes. Contes i cantarelles, a càrrec de Rosa Fité. Org. Biblioteca. A les 19,30 h. a la Sala Municipal

Mostra d’Arts Visuals Jove de l’Ametlla. Mostra de curtmetratges, Taula rodona amb els directors, Concert de la voix sucrée i xarxa MAV. Org. PICA

Dilluns 16

A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca Converses de francès. Org. Àrea de Cultura.

Dimarts 17

A les 18,30 h. Al local de les tertúlies

Tertúlia literària. El Dios de las cosas pequeñas, de Arundhati ROY. Org. Àrea de Cultura.

A les 19 h. a la Sala Polivalent

Taller "Com eduquem la llibertat?", a càrrec de Juanjo Camarena mestre educador en Expressió Dramàtica i membre de Teate del Buit. Org. Àrea d’Educació i Teatre del buit

Dimecres 18

A les 11,15 h. a l’Escola Bressol l’Ametller

Inauguració de l’Escola Bressol l’Ametller, a càrrec del Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas. Org. Ajuntament de l’Ametlla del Vallès A les 17 h. Al restaurant La Masia

Berenar de primavera de l'Agrupació Cultural de Dones de l'Ametlla. Gratuït per a les sòcies, 14 € per a les no sòcies. Es prega confirmació. Org. Agrupació Cultural de Dones de l’Ametlla.

Dijous 19

A les 19 h. Sala Polivalent

Tertúlia literària. El Dios de las cosas pequeñas, de Arundhati ROY. Org. Àrea de Cultura.

abril de 2012

Agenda d’activitats

Consulta la darrera hora a l’agenda de

www.ametlla.cat

Divendres 20

Diumenge 29

Dilluns 23

Org. 3 i més, AFA i Àrea d’Esports

A les 18,30 h. Al local de les tertúlies

Tertúlia literària. El Dios de las cosas pequeñas, de Arundhati ROY. Org. Àrea de Cultura. De les 11 h. a les 14 h. al pati de la Biblioteca

Diada de Sant Jordi - Exposició de novetats bibliogràfiques. Org. Biblioteca

A les 17h. al pati de la Biblioteca

Diada de Sant Jordi - Espectacle teatral: Sant Jordi amb la Dragona Bufalletre, i xocoladada.

A les 9 h. a la plaça de l’Ajuntament

Cicle de Caminades de l’Ametlla: El rec i el torrent de Can Beia. Guiatge de 3 i més. Explicacions Enric Costa, historiador i tècnic de patrimoni. A les 20 h. a la l’església.

Concert a càrrec del Coro Monti Sole Org. Àrea de Cultura i Coral lo Lliri

Dilluns 30

A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca

Converses de francès.

Org. Biblioteca

Org. Biblioteca

A les 18 h. a la Sala Municipal

IV Trobada Musical, amb alumnes de 1r, 2n d'ESO i de Cant Coral. Org. Escola Municipal de Música i IES E. Xammar A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca

Converses d'anglès. Org. Àrea de Cultura.

A les les 19,30 h. a la Sala Polivalent de la Biblioteca

Diada de Sant Jordi - Entrega de premis del Concurs Literari i contes per a adults, a càrrec de Santi Rovira. Org. Biblioteca

Dimecres 25

A les 18 h. a la sala TIC de la Biblioteca

Curs de retoc fotogràfic bàsic. Org. Biblioteca. A les 20 h. a la Sala Gran de Can Draper

"Concert, taula i conversa". Concert d'arpa i flauta, a càrrec de José Antonio Domené (arpa) i de Mariano Bas (flauta). Recital de G. Rosini, L. Spohr, G. Donizetti, C. Saints Saenz i M. de Falla. Acabat el concert, conversa al voltant d'una farcida taula casolana. Org. Àrea de Cultura i Can Draper

Dijous 26

A les 18 h. al PICA

Previ a la xerrada de la Biblioteca: Concurs eròtic. Org. Pla C17 i PICA

A les 19 h. a la sala polivalent de la biblioteca

Xerrada M’agrades / t’agrado Adolescència i relacions afectivosexuals, a càrrec de la Gemma Lienas autora del llibre El gran llibre de la Carlota. Org. Biblioteca.

Divendres 27

A les 18 h. a la Sala Infantil de la Biblioteca

Hora del conte: Tres pèls del diable i altres rondalles catalanes, a càrrec de Roger Cònsul. Org. Biblioteca.

A les 18 h. a Can Muntanyola

Sortida al TNC: Tracy LETTS, Agost (20 h.) Org. Àrea de Cultura i Tertúlies Literàries

A les 20 h. a la Sala d’Art Carles Sindreu

Exposició de Lluís Vallmitjana.

Org. Àrea de Cultura i Artistes de l’Ametlla.

El Diari de l’Ametlla és una publicació mensual de distribució gratuïta, que edita l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. Coordinació, redacció, fotografia i maquetació: Àrea de Comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès- 3.700 exemplars - Dipòsit legal: B-50749-2003 - Impremta: Gráficas de Prensa Diaria (www.gpd-sa.com). www.ametlla.cat / correu-e: diariametlla@ametlla.cat

Cartes al Director: S’han d’enviar signades, i fer constar el nº de DNI i un telèfon de contacte a: diariametlla@ametlla.cat. No poden tenir una extensió superior a 3.000 caràcters, espais inclosos. El Diari de l’Ametlla es reserva el dret a modificar la llargada del text per adaptar-lo a la maquetació i no es fa responsable del seu contingut.


Diari de l’Ametlla,

3

abril de 2012

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme

Ajuntament al dia

I Exposició de Cotxes Clàssics de l’Ametlla

El proper dissabte 14 d’abril se celebrarà la Primera Exposició de Cotxes Clàssics de l’Ametlla. Aquesta es farà al Passeig i també es realitzarà un recorregut pel poble. Alhora, les botigues de l’Ametlla sortiran al carrer per mostrar i vendre els seus productes.

L’Skate Park de l’Ametlla, model per a altres muncipis

L'alcalde de Bigues i Riells, Joan Vila, i el regidor de Benestar i Joventut del mateix poble, Andreu Xofre, varen visitar, acompanyats de l'alcalde de l'Ametlla del Vallès Andreu González i del regidor de Joventut, Comunicació, Festes i Serveis Corportatius Pep Moret, les instal·acions de l'Skate Park de l'Ametlla, recentment ampliades. El motiu de la visita, a la qual també hi van assistir l'Isaac Haro i el Patrik Pequito en representació del Club Esportiu Skate Donkeys de l'Ametlla, rau en que l’Ajuntament de Bigues i Riells està estudiant la possibilitat de fer un Skate Park al seu municipi conjuntament amb un grup de joves entusiastes d’aquesta pràctica i, per això, varen voler vi-

Visita a l’Skate Park de l’Ametlla del Vallès

sitar-ne un de solvència contrastada com és el de l'Ametlla, el qual ha esdevingut un referent dins d'aquest esport. Tan Haro com Pequito varen explicar les pertinents especificacions tècniques de l'equipament.

El proper dissabte 14 d’abril, i organitzat per l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i per La Garriga Classic Car Club, la plaça de l’Ajuntament i el primer tram del Passeig acolliran la Primera Exposició de Cotxes Clàssics de l’Ametlla del Vallès. Aquesta exposició, gratuïta per a tots els participants, reunirà el màxim de cotxes que només han de complir un únic requisit per a poder-hi participar: haver estat fabricats abans de l’any 1969. Així les coses, havent esmorzat els participants, a partir de les deu del matí tots els cotxes s’aniran reunint a la plaça de l’Ajuntament per, acte seguit, iniciar un recorregut pels carrers del poble perquè els veïns i veïnes de l’Ametlla els puguin admirar. Però aquesa no serà l’única activitat que es farà el dissabte, doncs aprofitant la previsible afluència de gent que visitarà l’esmentada exposició, les botigues del poble sortiran al carrer per a mostrar els seus productes, alhora que els alumnes de l’Escola de Teatre Nyoca aniran fent actuacions en directe per diferents zones del municipi. A les sis de la tarda també està previst fer una Flash Mob, amb ball inclòs coordinat per la Judith Font, que es farà a la plaça de l’Ajuntament, on es filmarà i on hi haurà un piscolabis gratuït per a tothom. Qui hi participi ha d’anar vestit de color negre. Acabat tot plegat, a dos quarts de nou del vespre es sortejarà una panera plena de productes cortesia de les botigues que hauran participat a La botiga al carrer, entre tota la gent que hi hagi comprat al llarg de la jornada. Preguntada sobre aquesta activitat, la regidora de comerç de l’Ajuntament, Teresa Bada, afirma que aquesta jornada “Segueix la línia iniciada amb la Fira de Nadal que, al marge de dinamitzar el comerç local vol, també, fomentar la cohesió social dels ciutadans i ciutadanes de l’Ametlla”. Finalment, Bada ha indicat que està “Molt agraïda a tots els comerços que participaran a La botiga al carrer, així com a l’Associació La Garriga Classic Car Club i a totes les persones que, d’una manera o una altra, han fet possible que aquest projecte tiri endavant”. I per si encara no n’hi hagués prou, la mateixa tarda del dissabte 14 d’abril l’Ametlla comptarà amb un altre esdeveniment de gran envergadura, doncs l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, conjuntament amb el PICA, ha organitzat la Primera Mostra d’Arts Visuals Jove de l’Ametlla a la Sala de Teatre municipal, una activitat que comptarà amb una mostra de curtmetratges, taules rodones i un concert al Cafè Bassa a càrrec de la Voix de Sucrée, tot plegat a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Si vols saber-ne més, consulta el Zona 2.0 (Diari Jove).


4

Diari de l’Ametlla,

abril de 2012

Ajuntament al dia

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme

Procés de preinscripció a l’escola bressol municipal l’Ametller curs 2012-2013 Àrea d’Educació

El servei d’escola bressol de l’Ametlla del Vallès s’ofereix als nens i nenes de quatre mesos a tres anys d’edat. El procés de preinscripció s’inicia amb la presentació de sol·licituds i finalitza amb la publicació de les relacions d’alumnat admès. Per ser admès o admesa en una escola bressol o una llar d'infants pública, el nen o la nena ha de tenir, com a mínim, 16 setmanes l'1 de setembre del 2012. JORNADA DE PORTES OBERTES:

El dijous 26 d’abril de 2012 a les 18 h. es farà la jornada de portes obertes per conèixer i visitar l’escola.

FASES

DATES

Període de presentació de sol·licituds de preinscripció

Del 7 al 18 de maig

Barem

21, 22 i 23 de maig

Publicació de llistes provisionals amb el barem

25 de maig

Presentació de reclamacions a les llistes baremades

28, 29 i 30 de maig

Sorteig públic a les 10 h. a l’escola l’Ametller per determinar l’ordenació de sol·licituds, si s’escau

29 de maig

Publicació de la relació definitiva de l’alumnat admès

6 de juny

Període de matriculació

del 11 al 15 de juny

CRITERIS D’ADMISSIÓ D’ALUMNES

Una vegada finalitzat el període de preinscripció, si el nombre de sol·licituds és superior al nombre de vacants, aquestes es baremaran d’acord amb els criteris detallats a continuació. En cas d’empat, l’ordenació de les sol·licituds afectades es farà mitjançant sorteig públic. Aquest procediment es durà a terme per a les places ordinàries i de la mateixa manera per a les places reservades a infants amb NEE. CRITERIS GENERALS

Existència de germans/es matriculats al centre o que algun dels pares o tutors hi treballin

40 punts

Quan el domicili de l’alumne/a és dins el municipi de l’Ametlla del Vallès

30 punts

Discapacitat en l’alumne/a, germans, pare, mare o tutor

10 punts

Proximitat

Quan el domicili laboral sigui dintre el municipi de l’Ametlla del Vallès Beneficiaris per renda mínima d’inserció

20 punts

10 punts

CRITERIS COMPLEMENTARIS Condició de família nombrosa o monoparentals

15 punts

Malaltia crònica en l’Alumne

10 punts

El criteri de proximitat es comprovarà mitjançant consulta directa al padró d’habitants. L’Ajuntament es reserva el dret de fer altres comprovacions per comprovar la residència al municipi quan sigui necessari.

PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS DE PREINSCRIPCIÓ

Les sol·licituds de preinscripció es presentaran a la següent adreça d’acord amb el calendari anteriorment esmentat: Escola bressol municipal L’Ametller- Passatge del Pi, 12 HORARI

Dilluns 11 de juny

De 9 a 14 h. De 17 a 19 h.

Dimarts 12 de juny

De 9 a 15 h.

Dimecres 13 de juny

De 9 a 15 h.

Dijous 14 de juny

De 9 a 14 h. De 17 a 19 h.

Divendres 15 de juny

De 9 a 14 h.

Les sol·licituds es formalitzaran mitjançant l'imprès publicat a: www.gencat.cat/ensenyament

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A FORMALITZAR LA PREINSCRIPCIÓ

La documentació necessària per a formalitzar la preinscripció a l'escola bressol municipal L'Ametller és la següent:

DOCUMENTACIÓ BÀSICA: Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si l'alumne/a està en situació d'acolliment, la resolució d'acolliment del Departament de Benestar Social i Família. • Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant (pare, mare o tutor/a o guardador/a de fet) o de la targeta de residència on consta el NIE si es tracta de persones estrangeres. • Quan el domicili habitual que s'al·lega no coincideix amb el del DNI caldrà presentar un certificat o volant de convivència i el resguard de renovació del DNI per canvi de domicili. En el moment de formalitzar la matrícula caldrà presentar el DNI renovat amb la nova adreça. En cas contrari es perdran els drets de prioritat. De forma extraordinària, les dades d'identificació o de filiació dels alumnes estrangers es poden acreditar amb el document d'identitat, el passaport o el llibre de família del país d'origen.

DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA: (s'ha de presentar només per al criteri o els criteris de prioritat al·legats a la sol·licitud de preinscripció). • Lloc de treball: original i fotocòpia del contracte laboral o certificat de l’empresa, nòmina o autònoms), només si s’al·lega el lloc de treball i no el domicili. En el cas de treballadors en el règim d'autònoms, es té en compte el domicili acreditat a l'Agència Tributària i s'acredita amb una còpia del formulari de la declaració censal d'alta, modificació i baixa en el cens d'obligats tributaris (model 036). • Renda anual: documentació acreditativa de ser beneficiari de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció. • Discapacitat: Original i fotocòpia del certificat de discapacitat emès pel Departament de Benestar Social i Família o per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques o pels organismes competents d’altres comunitats autonòmes. Es consideren afectats per una discapacitat igual o superior al 33% els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d'incapacitat permanent de grau total, absoluta o de gran invalidesa i els de les classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat. • Família nombrosa o monoparental: original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent • Malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs: Informe emès per un metge o metgessa del sistema públic de salut o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col·legi de metges de la demarcació corresponent, en què s'indiqui expressament que l'alumne o alumna té diagnosticada una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs, i s'hi especifiqui de quina malaltia es tracta. L’acreditació de les circumstàncies al·legades s’ha d’efectuar dintre el període de preinscripció. La falsedat de les dades aportades comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre.


Diari de l’Ametlla,

5

abril de 2012

Ajuntament al dia

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme

Artur Mas inaugurarà l’escola bressol l’Ametller

L’Ametlla realitzarà batudes per a controlar la població de senglars

Properament es realitzaran fins a quatre intervencions preventives, convenientment senyalitzades i amb el suport de la Policia Local i Protecció Civil Àrea de Medi Ambient

Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas, inaugurarà les instal·lacions de l’escola bressol municipal l’Ametller el proper dimecres 18 d’abril, acompanyat per l’il·lustríssim alcalde de l’Ametlla, Andreu González i per la resta de regidors de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. La inauguració es farà a les dependències de l’escola bressol (passatge del Pi, 12) a les 11,50 h. del matí.

La discapacitat intel·lectual, a debat

Conferència “Parlem de la discapacitat intel·lectual”

El dilluns 19 de març una vintena de persones van assistir a la conferència "Parlem de la discapacitat intel·lectual", organitzada per la Fundació Gerard amb la col·laboració de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Aquesta xerrada, que va comptar amb la presència de la regidora de Benestar Social, Esports i Educació del Consistori Roser Ametller, va estar dirigida per la Sra. Carme Fernández Oliva, psicòloga especialista en matèria de discapacitat i d'inclusió i que, alhora, és directora de la Fundació Gerard, la qual té la seva seu a l'Ametlla del Vallès. L'acte va resultar ser molt dinàmic i el públic assistent va poder participar i interpel·lar a la ponent, la qual va posar èmfasi en diferents aspectes com el dret a l'autodeterminació i a la inclusió de les persones amb algun tipus de discapacitat, alhora que va indicar que aquesta no ve determinada per la persona, sinó pel seu context físic i social. El col·loqui també va servir per presentar els objectius i projectes de la Fundació Gerard de la mà del seu president Josep Lluís Fernández. Es pot contactar amb la Fundació a través del correu electrònic info@fundaciogerard.org.

Entre mitjans d’abril i finals de maig, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, d’acord amb la societat de caça local, realitzarà quatre intervencions preventives a diverses zones forestals del municipi, per tal de reduir sensiblement la població de senglars. Durant els últims anys i, en especial, els dos darrers, els senglars han ocasionat un gran nombre de desperfectes a diverses finques agrícoles del sud del municipi; Han DATA

malmès nombroses zones verdes del poble i, fins i tot, han danyat jardins privats. En aquest context, a finals de l’any passat l’Ajuntament de l’Ametlla va plantejar a la Direcció General de Caça de la Generalitat de Catalunya aquesta situació insostenible, que s’ha concretat amb un permís d’un mes i mig per a realitzar diverses batudes de caça, el cronograma previst de les quals es pot veure en el quadre adjunt. Les batudes estaran oportunament senyalitzades i es

comptarà amb la presència de la Policia Local i de Protecció Civil per tal de garantir que els accessos a les zones d’intervenció queden tancats. Durant l’horari de les batudes, de 8 h. a 14 h., els perímetres d’intervenció restaran tancats a qualsevol persona o vehicle no autoritzat. En cas de qualsevol dubte o aclariment, poden posar-se en contacte amb la regidoria de MediMmbient. (telf. 93 843 03 20). Poden veure els plànols adjunts de les batudes.

LLOC

CODI BATUDA

Dimecres, 18 d’abril

Bosc de can Plantada

B4

Dissabte, 5 de maig

Torrent del Verder

Dissabte, 14 d’abril

Dissabte, 28 d’abril

Bosc de can Plandolit

Bosc de can Forns

B3

B6 B7


6

Diari de l’Ametlla,

Ajuntament al dia

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme

Xerrada sobre l’ús d’internet a l’IES Xammar de la mà dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local Policia Local

Juntament amb personal dels Mossos d’Esquadra de Granollers de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, s’han programat una sèrie de xerrades que, de forma conjunta, es realitzaran durant l’any. A data 9 de març es van dur a terme tres xerrades sobre Internet Segura, adreçades als alumnes de 1er d’ESO de l’IES Eugeni Xammar (1er A, B i C). Aquestes xerrades van tractar, de forma entenedora pels alumnes, els diferents aspectes que generen les noves tecnologies, de les que la majoria d’ells en són usuaris. A continuació en destaquem els punts més importants: - Tenir present que abans dels 14 anys no poden afegir-

se a les xarxes socials (Facebook, Twitter, Messenger, Whatsapp, etc). - És imprescindible l’autorització dels pares per posar dades personals o fotografies. - Desconfiar de les persones que pretenen fer-se “amics” i que podrien no ser qui diuen ser. - Tenir cura respecte dels correus electrònics, fotografies i arxius en general de procedència dubtosa i, fins i tot, d’amics reconeguts, per no ser víctimes de la instal·lació de programes espia als seus ordinadors i telèfons. - Se’ls va remarcar la importància de confiar en els pares, fent-los també amics a les seves xarxes i explicar qualsevol problema que puguin detectar. - Evitar les connexions en

solitari, lluny de l’espai habitual de la família. - Destacar el perill de tenir la càmera web oberta (se’ls va recomanar posar-hi un gomet a sobre) per tal d’evitar que cap desconegut, amb autorització del menor o sense ella, pugui veure’l en la intimitat. Se’ls va passar un vídeo de dibuixos animats adaptat a la seva edat, on de forma molt entenedora van repassar tot allò que se’ls havia explicat prèviament. En definitiva, els joves van acceptar de molt bon grat la presència i les explicacions dels agents, tot participant activament amb tot tipus de preguntes. Agraïm als organitzadors les iniciatives i els encoratgem a seguir en aquesta línia informativa i preventiva.

abril de 2012

Tret de sortida de la Festa Major 2012

Participants a la primera reunió per la Festa Major 2012

Àrea de Festes

El passat dissabte dia 24 de març unes quantes entitats que organitzen activitats durant la Festa Major i la regidoria de Festes es van trobar per començar a pensar al voltant de la propera edició del 2012, que tindrà lloc els dies 23, 24, 25 i 26 d'agost. Des de la regidoria de Festes es creu fermament en el paper de les entitats en el transcurs i organització de la Festa Major, i es vol anar més enllà i donar més pes a les seves opinions i observacions. La Festa Major és de les persones, de les entitats i dels clubs, que són l’ànima de les activitats més participatives i, alhora, les que duen el pes de la Lluita de Barris, aquest model de festa que no fa tants anys que funciona i que sembla que hagi estat present tota la vida. És per això que es volen fer una sèrie de consultes a les entitats, clubs i als seus membres sobre el model de Festa Major que es vol.

L’Ajuntament preveu regenerar dues zones de ribera del poble Àrea de Medi Ambient

Al llarg dels darrers anys, diverses zones verdes del municipi situades a torrents i que estaven plantades amb pollancres híbrids han patit diversos incidents derivats de l’envelliment d’aquestes plantacions. En concret, al torrent de can Plandolit -zona verda de Turons del Vallès- i al torrent de ca l’Arenys -zona del C/Anna Mogas-, els pollancres plantats per fusta, fa uns 30 anys, han començat a caure. D’altra banda, durant la primavera, la producció de borró d’aquesta varietat és molt important, generant, fins i tot, alguns episodis d’al·lèrgia al certs ciutadans sensibles. En aquest sentit, vist que el risc de caiguda és evident i que les afectacions a la salut de certs col·lectius, també, és contrastada, l’Ajuntament procedirà a la tallada d’aquestes plantacions per tal de restituir la vegetació autòctona de ribera formada, essencialment per: pollancres, àlbers, salzes i algun vern. Les intervencions de tallada i replantació es preveu que es realitzin durant la propera tardor per garantir el major índex de supervivència possible dels més de 100 arbres que s’hauran de plantar. La proposta compta amb l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, que supervisarà les tasques de tallada i replantació.


Diari de l’Ametlla,

7

abril de 2012

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme

Activitats de l’IES E. Xammar Alumnes de l’Institut Eugeni Xammar participen en un concurs d’Estabanell Energia

Alumnes de 2n d’ESO han participat en el II Premi de redacció escolar Francesc Estabanell i Demestre, convocat per l’empresa Estabanell Energia. El tema de la convocatòria ha estat “Un dels invents de l’enginyer Nikola Tesla (18571943)”, i el veredicte es farà públic el 22 de maig. Els alumnes de 2n d’ESO han estat treballant al laboratori de Ciències Experimentals la figura de Tesla, així com els invents més importants que va fer. Han elaborat uns powerpoint com a eines de suport, coneixement i exposició i han escrit unes redaccions a partir d’un dels invents de Tesla. Un jurat format per alumnes representants de cada grup de 2n ha escollit tres de les redaccions presentades que finalment han participat al concurs d’Estabanell Energia. Alumnes de l’Institut Eugeni Xammar participen en un concurs de matemàtiques Un total de 63 alumnes de 2n cicle d’ESO i de batxillerat van participar el 15 de març en el concurs de matemàtiques Cangur, organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques, una activitat impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières. La prova es realitza el mateix dia a diferents ciutats i centres dels Països Catalans, i té com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través de la resolució de problemes. Els alumnes de l’Institut van realitzar les proves a la Facultat de Matemàtiques de la UAB, i van ser obsequiats amb un esmorzar, una carpeta de la UAB, un bolígraf commemoratiu i un pin. Els professors del Departament de Matemàtiques del centre han valorat molt positivament l’alt nivell de participació, el més elevat dels deu anys en què el centre ha presentat alumnes a aquestes proves. Així mateix, alumnes de 1r cicle d’ESO i de batxillerat han participat, també, en un altre concurs matemàtic on line anomenat Problemes a l’esprint, que consisteix a resoldre deu reptes en grup i en el menor temps possible. Alumnes de l’Institut Eugeni Xammar visiten Madrid Un grup de 30 alumnes, acompanyats de tres professors, de 2n de Batxillerat van visitar Madrid els dies 28 i 29 de febrer i 1 de març. El motiu de la sortida va ser la celebració del final d’etapa, després d’haver estat sis cursos acadèmics al centre. L’estada fou de caire cultural i lúdic a la vegada i els alumnes han explicat que s’ho van passar molt bé. Van visitar els principals museus de la ciutat, on van poder veure obres d’art tan cèlebres com Las Meninas o El Guernica. Així mateix, cal destacar un itinerari guiat pel Madrid de las Letras, l’assistència a la representació d’una obra de teatre de Calderón de la Barca: En la vida todo es verdad y todo mentira, i la visita al Palau Reial. A part de les activitats merament acadèmiques, també hi hagué estones pel lleure al Parque del Retiro i per la zona de la Puerta del Sol, per exemple. Els alumnes han valorat positivament el viatge i han comentat que els ha servit per recarregar energies de cara a un final de curs que es presenta una mica atapeït i molt decisiu per al seu futur acadèmic.

Es retiren 300 kg. de residus del Torrent de la Mina

El passat dissabte 24 de març un grup de cinc persones, encapçalades pel regidor de Territori Carles Borràs, es varen reunir a la Font de la Mina per fer una jornada de neteja del torrent, una activitat titulada "Fem dissabte" que organitza l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament conjuntament amb l'Associació Hàbitats, la qual ha endegat el "Projecte Rius" . Així les coses, al llarg del matí, els cinc voluntaris varen recórrer el torrent i van retirar fins a 300 Kg. de residus de tipologia molt diversa, com ara plàstics i ferralla, que alguns desaprensius havien abocat. L'Ajuntament, que gestionarà aquests

Jornada de neteja del torrent de la Mina

residus de forma selectiva, vol agrair la tasca duta a terme per l'Associació Hàbitats així com pels coordinadors del Projecte Rius i per les persones que van participar en l'activitat.

Ajuntament al dia Coses del Casal de la Gent Gran LES EXCURSIONS

És una de les activitats del Casal de més tradició. Un dijous al mes l’Agrupació de la Gent Gran de l’Ametlla del Vallès organitza una sortida en autocar d’un dia de durada que ens permet conèixer racons de Catalunya, llocs d’interès pel seu paisatge o pels monuments històrics i culturals que s’hi troben. No falta en el programa un bon dinar que aplega els excursionistes al voltant de la taula, on es podrà gaudir de les especialitats de la cuina catalana, en un ambient distès de germanor i camaraderia. La música de ball acompanya la sobretaula amb melodies d’abans que ens recorden moments feliços de quan no érem tan grans. És un guió que es repeteix mes a mes i que, per molts de nosaltres, és l’ocasió de poder passar junts una estona agradable i diferent. EL MONESTIR DE POBLET 16 DE FEBRER DE 2012

Avui farem un resum de la darrera excursió al Monestir de Poblet, prototip d’una abadia cistercenca situat a la Conca de Barberà, a Vimbodí, prop de Valls. El monestir té un inici remot l’any 1150, quan el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va donar els terrenys i va impulsar la creació del primer nucli d’una dotzena de monjos. Des d’aleshores el monestir ha anat creixent fins arribar als 12.000 m2 actuals. La seva llarga història permet mostrar estils arquitectònics diferents des del romànic, el gòtic, fins el renaixement i el barroc. Els arcs de creueria, transició romànic-gòtic, són les estructures més generalitzades del conjunt monumental. L’esplendor de Poblet correspon al segle XIV, quan l’abadia va acollir fins a 200 monjos. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Últimament pot rebre una altra distinció, el Premi Solar, per la seva actuació en favor de la sostenibilitat i ús eficient de l’energia, especialment de l’energia solar de la que obté electricitat i calor per aigua calenta i calefacció, havent desmantellat vuit antigues calderes, amb la reducció d’emissions que això comporta. Altres actuacions destacables són la reducció del consum d’aigua, el compostatge dels residus per adobar els cultius ecològics o la utilització de lluminàries LED d’alta eficiència. És un programa que dirigeix el prior de la comunitat, Lluc Torcal, que el 2009 va protagonitzar una declaració de respecte mediambiental i ha portat en menys de tres anys a reduir el consum energètic del monestir en un 50% La visita guiada ens permet veure estàncies representatives de la vida monàstica a l’edat mitjana, entre les que podem esmentar el preciós atri gòtic, la vella cuina medieval, l’espai dormitori, el celler, la sala capitular, tot ben conservat i net, acabant a l’església davant del retaule renaixentista d’alabastre de Damià Forment i les tombes reials. LA CALÇOTADA

En aquesta ocasió el dinar està centrat en la típica calçotada en un restaurant de Valls (casa Fèlix) on hem gaudit d’un bon àpat, abundants calçots, saborós i ben servit, en una sala exclusiva per a nosaltres. Un animador professional i el seu equip de músics, s’encarrega a la sobretaula de la part festiva de la jornada, amb peces que van ser clàssiques fa molts anys i que els més animats aprofiten per ballar, alguns amb els passos estudiats del ball en línia. Tampoc han faltat col·laboradors del vocalista i han demostrat una bona veu davant el micro. Més excursions estan ja programades, a Oristà, a Montserrat, a la Garrotxa, al Pirineu francès, etc. Que s’anunciaran oportunament al taulell del Casal i que cal no perdre’s. És just agrair sincerament l’esforç i professionalitat que Jaume Fontseca aplica a aquesta activitat com a vocal de la Junta Directiva encarregat de desenvolupar el programa de les Excursions de l’Agrupació de la Gent Gran.


8

Diari de l’Ametlla,

abril de 2012

Els partits opinen

Primavera Després d’uns dies de fred, no gaires, ha arribat la primavera. La sort de viure en un poble és poder gaudir de les diferents estacions de l’any, molt més que a la ciutat. No ha començat, però, aquesta estació gaire tranquil·la, doncs el dia 29 de març va haver-hi una vaga general. Indiferentment del seu seguiment o no, sempre en aquests casos hi ha molta controvèrsia sobre el dret personal de cadascú de voler fer-la o no. És trist que un dret a vegades es transformi en una obligació. És veritat que vivim en una època difícil, i que tothom té dret al treball i a guanyar-se el sou, però també és veritat que en una situació de crisi com la que vivim actualment tots hem de posar el màxim de nosaltres mateixos per lluitar conjuntament per sortir-nos de la situació difícil. No podem demanar drets laborals si no hi ha feina, i no tindrem feina si ningú la crea. Aquí a Catalunya podríem tenir-ho millor si aconseguim el famós “Pacte Fiscal”, tema molt parlat en el darrer XVIè Congrés de CDC, que es va fer a Reus els dies 23, 24 i 25 de març. Aquest Congrés ha servit per renovar, per una banda, la direcció nacional del partit, i per l’altra per definir les principals línies d’actuació política per als propers anys. D’acord amb el que es va debatre i aprovar, Convergència aposta per un catalanisme sobiranista que doni als ciutadans de Catalunya la possibilitat de decidir democràticament quin país volen. Més de 2.000 delegats vinguts de tot arreu del territori varen aprovar favorablement, amb el 99’9% dels vots, la ponència ideològica que porta per títol “La transició nacional”, on es posen les bases del camí que hem de seguir per aconseguir l’Estat propi. El primer pas és el Pacte Fiscal, doncs tenim un greu problema de finançament i si no som capaços de resoldre’l es posarà en risc la nostra cohesió social, la convivència, la capacitat de progrés i el nostre model d’estat del benestar. Si Espanya ens diu que no, caldrà fer un referèndum per preguntar als ciutadans si volen disposar d’una hisenda pròpia que recapti tots els impostos generats a Catalunya. El Pacte Fiscal i la sortida de la crisi econòmica són dos objectius que van lligats. Si aconseguim el primer tindrem l’eina més potent per sortir de la crisi econòmica i combatre l’atur. Com a catalans hem de ser conscients del moment crític que estem vivint; estem en una cruïlla històrica que ens pot portar a l’Estat propi o a la dissolució dins l’Estat espanyol. Més que mai hem d’estar units i pedalar tots cap a la mateixa direcció, no es tracta de marcar les diferències que tenim sinó potenciar el que ens uneix, que és el nostre país, del qual formem part, tots, vinguem d’on vinguem, i ser conscients de que estar a les nostres mans construir el futur que volem per nosaltres i els nostres fills.

El deute de les administracions locals La caiguda d’ingressos, els impagats d’impostos directes IBI, taxes, etc. El deute contret de la Generalitat de Catalunya a 31 de desembre 2011 respecte a Plans d’inversions Municipals fa que la major part de municipis catalans no puguin fer front al pagament de deute corrent contreta en el termini de 60 dies que marca la llei. Davant la possibilitat anunciada per diferents responsables dels Governs de la Generalitat i de la Diputació, que les Diputacions avancin part del deute que la Generalitat té amb els Ajuntaments, us voldria traslladar la posició del Partit dels Socialistes sobre aquesta proposta. 1. Constatar que, sobretot, la Diputació de Barcelona disposa de la capacitat econòmica que els ha permès obrir aquesta possibilitat. Això demostra la bona gestió feta en aquest organisme liderat fins fa pocs mesos pel PSC. 2. Després de setmanes d'anuncis sobre la possibilitat d'avançar recursos per eixugar part del deute de la Generalitat amb els ajuntaments, encara no disposem d'una proposta concreta sobre la taula. Només ha transcendit que aquest pla de xoc cobrirà el 100% de les obligacions reconegudes per part de la Generalitat a 31 de desembre de 2011, en cap cas les de les empreses o organismes de la Generalitat ni amb les empreses o organismes dels Ajuntaments. Es preveu un màxim de 5 milions d'euros per Ajuntament. 3. El PSC -mitjançant els seus representants a la Diputació de Barcelona- ha traslladat en reiterades ocasions algunes consideracions que encara no s'han concretat i que són les següents: a. Que s'estableixin criteris per l'aplicació d'aquesta proposta que no generin discriminació entre els municipis i que garanteixin la igualtat d'oportunitats en tots els conceptes per accedir als recursos econòmics disponibles. b. Garantir que aquest esforç econòmic per part de les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona no afecti els compromisos econòmics que aquests organismes supramunicipals ja tenen compromesos amb els ajuntaments. c. Que aquest possible esforç no comprometi el futur econòmic de les Diputacions. Per aconseguir-ho caldrà que elaborin un pla de viabilitat que garanteixi la seva solvència. d. Que la proposta que es faci tingui el consens més ampli possible. Això requereix concreció i informació rigorosa i completa a tots els grups que formen part de la Diputació. Fins a data d'avui, malgrat les reiterades peticions en aquest sentit, el PSC no ha obtingut aquesta informació. En quant a la Diputació de Barcelona, el Grup Socialista ha manifestat que continuarà defensant el pla de xoc a favor dels municipis, que va motivar el nostre vot favorable als pressupostos de 2012. 4. Els companys representants del PSC a la Diputació de Barcelona han contrastat, per a una mostra d’ajuntaments, que les xifres de deute en situació d'obligació reconeguda que tenen registrats són sensiblement diferents de les que disposa el govern de la Diputació de Barcelona. 5. Cal tenir present en tot moment que les Diputacions són administracions al servei del món local i, per tant, han d'actuar de manera equitativa i justa amb tots els ajuntaments, els governi qui els governi. 6. La voluntat del PSC és donar suport a aquesta iniciativa, sempre i quan es compleixin aquestes condicions. En cap cas, les Diputacions poden actuar com una extensió del Govern de la Generalitat ni establir criteris que no siguin justos ni equitatius pel món municipal.

El català a l’escola La resolució del recurs interposat per la Generalitat contra la sentència del TSJC que obligava a introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya ha suposat un tancament en fals. Per una banda, queda tot pendent del que digui el Suprem, i per una altra, qualsevol família pot reclamar davant dels tribunals l’ensenyament públic i homologat en castellà. Això significa a la pràctica que el TSJC no considera que el català sigui una llengua necessària per als ciutadans de Catalunya. I per exemplificar-ho, redacta la sentència en castellà. La consideració del català com a única llengua vehicular va ser fruit de la llei de normalització lingüística a principis dels anys 80, i va ser ben acollida per tothom. Es reparava un greuge històric i alhora es donava l’oportunitat a les famílies castellanoparlants d’aprendre la llengua del país. Gràcies a la immersió, avui, tota la població escolaritzada a Catalunya parla català (o en sap). La lluita contra aquest sistema ha estat endegada per un col·lectiu neofalangista. La seva posició ideològica és un insult a la intel·ligència: darrere la presumpta i interessada “defensa dels drets dels ciutadans”, pretén revocar la situació actual i iniciar la via de la marginació del català en la seva terra d’origen. Hi ha qui voldria reduir els catalanoparlants a la condició d’indígenes de reserva i fer desaparèixer la nostra llengua de l’àmbit públic. D’això se’n diu racisme, xenofòbia i “apertheid”. Malgrat que aquests agitadors pretenien que arran de la sentència moltes famílies demanarien l’escolarització en castellà, això no ha estat així, fet que demostra que a Catalunya no hi ha dos col·lectius diferenciats en funció de la llengua, sinó una única societat que s’expressa en dues llengües de forma natural i amb plena llibertat. L’escola en català no suposa una minva de competències en llengua castellana del nostre alumnat, perquè el castellà és una llengua ubiqua, potent i present en tots els àmbits de la nostra societat (inclosa l’escola), cosa que, malauradament, no podem dir del català. El català està en clar desaventatge i retrocés, i si no hagués estat per l’escola en català i l’aparició de la ràdio i la televisió catalanes, la situació del català seria encara més precària, comparable a la de les Balears o València. El castellà és predominant en tots els àmbits de relació social, començant per les institucions del sector públic: serveis sanitaris, jutjats, etc. Perquè el català pervisqui, ha de ser d’ús habitual en almenys un dels àmbits socials. Si l’escola, únic àmbit on el català té presència notòria, renuncia al seu compromís per la llengua, aquesta quedarà relegada a un ús testimonial. Per tot això, seguim reivindicant el català com a ÚNICA llengua vehicular real a totes les escoles i instituts, com a garantia de la seva supervivència. Quant al castellà, que ningú no pateixi: l’estat, els seus tribunals i mitjans de comunicació en garanteixen el futur. I això és precisament el que ens cal per a donar al català la força que es mereix: un estat amb les seves institucions, els seus tribunals i els seus mitjans de comunicació que vetllin pels nostres interessos, ja que l’estat espanyol ni ho fa ni ho farà mai. Coordinadora SI-L’Ametlla del Vallès http://territori.solidaritatcatalana.cat/ametlladelvalles http://francescsule.blogspot.com ametlla@solidaritatcatalana.cat


Diari de l’Ametlla,

9

abril de 2012

¿L’Ametlla Municipio por la Independencia? L’Ametlla Municipi per la Independència? En el último pleno de marzo se ha debatido una moción para adherirnos a la Asociación de Municipios por la Independencia. Hasta ahora no dejaba de ser una propuesta que presentaban el SI o el GRA que votaba favorablemente CiU por no hacerse incómodo a una parte de sus votantes, lo grave de este caso es que la han presentado conjuntamente CiU, SI y GRA, el efecto real que tiene no deja de ser simbólico, pero como tal tiene un valor. ¿Qué necesidad tenemos de ser un Municipio adherido a la Asociación de Municipios por la Independencia cuando existe una diversidad tan grande de opiniones en L’Ametlla del Vallès? ¿Qué necesidad tenemos de estar debatiendo cuestiones en el pleno que están fuera de la legalidad? Hasta este momento CiU tenía una posición equidistante como partido que buscaba el centro del electorado del pueblo, a partir de ahora todos sabemos que su centro pivota claramente por la independencia en la que ni los votantes del PP, ni muchos otros ciudadanos que buscan un equilibrio nos sentimos representados. Es por ello que solicito a todos los ciudadanos de L’Ametlla del Vallés que no olviden en el momento de las próximas elecciones Municipales, que a pesar de que en ese momento el perfil que tome CiU sea de más baja intensidad y se denomine como fuerza de cohesión en Catalunya, en el fondo tiene un proyecto orientado a la ruptura y la independencia, ahora y entonces desde el PP pensamos que debemos cumplir las leyes y centrarnos en salir de la crisis. En l'últim ple de Març s'ha debatut una moció per adherir-nos a l'Associació de Municipis per la Independència. Fins ara no deixava de ser una proposta que presentaven el SI o el GRA que votava favorablement CiU per no fer-se incòmode a una part dels seus votants. El greu d'aquest cas és que l'han presentat conjuntament CiU, SI i GRA. L'efecte real que té no deixa de ser simbòlic, però com a tal té un valor. Per què necessitem de ser un Municipi adherit a l'Associació de Municipis per la Independència quan hi ha una diversitat tan gran d'opinions a l'Ametlla del Vallès? Per què necessitem estar debatent qüestions en el Ple que estan fora de la legalitat? Fins ara CiU tenia una posició equidistant com a partit que buscava el centre de l'electorat del poble. A partir d'ara tots sabem que el seu centre pivota clarament per la independència en la que ni els votants del PP ni molts altres ciutadans que busquen un equilibri ens sentim representats. És per això que demano a tots els ciutadans de L'Ametlla del Vallès que no oblidin en el moment de les pròximes eleccions municipals, que tot i que en aquest moment el perfil que prengui CiU sigui de més baixa intensitat i es denomini com a força de cohesió a Catalunya, en el fons té un projecte orientat a la ruptura i la independència, ara i llavors des del PP pensem que hem de complir les lleis i centrar-nos en sortir de la crisi.

Ferrán León PP L’Ametla del Vallès Tel 625.782.249 mail: ppametlla@gmail.com

Els partits opinen

Adhesió a Municipis per la Independència Els greuges que continua patint el nostre país, per part de l’Estat espanyol són majors cada dia que passa. Els continus atacs a la nostra llengua, la subhasta de les nostres entitats financeres, l’incompliment sistemàtic d’inversions en infraestructures, etc. en són, només, unes petites mostres del total. Aquesta relació amb Espanya continua evidenciant que no tenim cap possibilitat d’encaix dins l’Estat espanyol. Cada cop hi ha més sectors socials que estan arribant a aquest convenciment. L'única via possible per subsistir com a país, com a nació, és assolir l’Estat propi. No lluitem contra ningú i molt menys contra l’Estat espanyol. Lluitem per excel•lir com a país, per desenvolupar els nostres potencials d'innovació i de creixement, ara ofegats. El repte que tenim ara com a societat és organitzarnos per aconseguir el nostre objectiu. Per pressionar els polítics del nostre Parlament a fer el pas definitiu hem de recolzar-nos sobre dos pilar bàsics: la societat civil organitzada i les institucions. I aquests dos baluards de la lluita ja estan movent fitxa. El passat dia 10 de març es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana, una organització cívica transversal i unitària de la societat civil, amb l’objectiu de la consecució de l’Estat propi. El pilar institucional es va crear, el desembre passat, amb la constitució de l’Associació de Municipis per la Independència, ara ja amb 300 municipis adherits. Ambdós organitzacions col·laboren estretament. El setembre passat els companys de SI varen portar al Ple la proposta d’adhesió a MxI i es va desestimar, potser per prematura. Ara, només 6 mesos després, la realitat política i les mentalitats han evolucionat molt i ens tornem a plantejar la necessitat de l’adhesió del nostre poble a l’associació de Municipis per la Independència. Cal donar-hi suport. Cal que els ajuntaments, com a institucions representants més properes a la nostra ciutadania, facin aquest pas. L’Ametlla, com a poble, s’ha anat posicionant clarament en aquest sentit. Vàrem organitzar la consulta per la independència el 25 d’abril del 2010 amb notable participació i amb 1.500 persones que varen votar a favor de la independència. Al juliol del 2011 es va constituir l’Ametlla per la Independència , secció local de l’Assemblea Nacional Catalana i que, en aquest moment, és la secció local amb més associats al Vallès Oriental El Ple del setembre passat va aprovar, per una gran majoria, declarar-nos com a municipi moralment exclòs de la Constitució espanyola. Ara ens cal adherir-nos a l’Associació Catalana de Municipis per la Independència. Properament potser caldrà fer el pas de la insubmissió fiscal ingressant els nostres impostos a l’Agència Tributària catalana en lloc de l’Agència Tributària espanyola, tal com ja han decidit fer ajuntaments com el de Girona, per exemple. Els qui creiem en el dret inalienable de tots els pobles a l’autodeterminació, ens hem de plantejar què volem i què podem aportar a la consecució de l’Estat propi. De raons per fer el pas en tenim moltes però, per damunt de tot, n’hi ha una d’apassionant. Tots i cadascuns de nosaltres estem escrivint la història del nostre país, som protagonistes de la història i això s’ha de fer sense pors ni complexos. L’adhesió a Municipis per la Independència és una petita part més d’aquesta història, és una part de la consecució de Catalunya com Estat lliure. Som-hi!!!


10

Els barris opinen... La Miranda...

Davant l’interès mostrat per alguns veïns en la instal·lació de gas natural, i la resposta positiva des de la companyia Gas Natural, el passat dia 19 de març ens vam reunir amb un representant de l’empresa per a parlar de les possibilitats i les fases del projecte. El cert és que sembla que aquest cop va de debò, ja que fins i tot hi ha veïns que ja han signat la seva contractació i la companyia està tramitant els permisos d'obra. Des de l’associació volem aprofitar aquesta empenta de la companyia de gas per tal de normalitzar la situació del barri pel que fa als serveis, col·locant-nos en una situació similar a la del centre del poble. A aquells veïns del barri que hi estigueu interessats, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres per tal que us puguem facilitar el contacte adequat. Pel que vam veure, i segons un estudi recent publicat en el 9 Nou d’Osona, la diferència de preus entre els diferents combustibles és substancial (gas propà: 0.0921 EUR/kWh, gasoil: 0.0887 EUR/kWh, gas natural: 0.0543 EUR/kWh). Podeu trobar informació més detallada del que ens va explicar l'assessor tècnic de la companyia a la nostra web http://lamiranda.ametllaentitats.cat. Per l'altra banda, a finals de març tenim prevista també una nova reunió amb l’Ajuntament per a revisar tots els temes pendents (arranjament carrers, zones de contenidors, seguretat, caça d’animals, cobertures de TDT i mòbils...). Confiem poder-vos posar al dia en breu. Us recordem que per a qualsevol tema relacionat amb el barri o del nostre entorn, ens el podeu comunicar a: junta-lamiranda@yahoogroups.com. Estem a la vostra disposició! La Junta

La Terrera... Des de la Terrera fem les següents reflexions respecte les obres que s’estan realitzant per part de la Diputació en l’ampliació del pont de la Terrera, millores que ja havíem demanat en diverses ocasions a l’Ajuntament donada la seva perillositat i els diversos accidents que hi ha hagut, (fins i tot mortals): 1. Una vegada aconseguida l’aprovació de l’obra per part de la Diputació, ens varen informar que la duració d’aquesta seria aproximadament de 6 mesos. 2. Vist el temps que ja ha passat des del seu inici (desembre 2011), i l’estat actual de les obres, creiem que en tindrem per llarg, i per llarg ens referim a que creiem que no s’acabaran aquest 2012. 3. Entenem que una obra d’aquesta envergadura, que presenta dificultats i molèsties tan als veïns com al trànsit, hauria de tenir un tracte d’urgència i creiem, sincerament, que els 3 o 4 operaris que hi treballen (en funció dels dies), tindran feina per temps. Uns quants aturats menys. 4. En aquest punt, i com a ciutadans que paguem puntualment els impostos, ens sembla que com totes les obres institucionals aquesta també es convertirà en faraònica, amb el cost addicional que comportarà per les arques públiques, tenint en compte que les empreses que les liciten (grans empreses que cotitzen en borsa), inflen el màxim possible les seves ofertes per-

Turons del Vallès... En aquest article volem comentar la trobada que vam tenir al nostre barri amb el regidor, el Sr. Xavier Martínez. Vam tornar a comentar el tema de l'autobús i va quedar molt clar la impossibilitat de realitzar aquest servei perquè per al Consistori, amb seus propis mitjans, li és impossible. I comptar amb altres municipis és inviable perquè, un cop més, és missió impossible coordinar i posar en marxa aquest tipus de serveis ja que cada ajuntament té les seves pròpies prioritats. No obstant això, ens va comentar que hi ha un servei social per recollir a la gent gran i portar-la al metge, a l'hospital o on ho necessitin, si s'avisa amb temps al departament de l'Ajuntament que porta aquesta tasca i es posen d'acord. Aquest servei es podrà demanar quan hi hagi una necessitat i la persona gran no tingui ningú a casa que ho pugui fer. S'entén que és des del domicili de la persona fins al nucli urbà de l'Ametlla, fins i tot els divendres per si algú ha d'anar al mercat del poble. Allà hi ha autobusos per anar a Granollers, la Garriga, etc. Tot és qüestió de dir a l'Ajuntament a quina hora que els recullen i a quina hora tornen perquè puguin acompanyar-los. Els serveis socials explicaran les condicions per poder-los acompanyar. No és que sigui la solució ideal, però almenys hi ha aquesta possibilitat que és molt important. El Sr. Xavier Martínez ens va dir que des de l’Ajuntament estaven fent un estudi de les persones grans que viuen al barri per tal de detectar quines serien les seves necessitats de mobilitat, quins recursos els podrien oferir, i un cop concretat el servei farien un escrit perquè arribés a tots els domicilis i tinguin els telèfons i les persones de contacte per a aquesta tasca. I si des d'aquesta associació hem de col·laborar en el repartiment i dipositar-ho a les bústies ho farem, per descomptat. Vam anar fent una passejada pel barri i es va prendre nota de tornar a netejar les zones verdes per mantenir-les netes. La resta de les coses que queden per fer s'aniran resolent a poc a poc amb la col·laboració de tots. Salutacions cordials,

Anna Prunera Mª Carmen Izquierdo

què els números els surtin positius, però finalment qui acaba realitzant les obres són petites empreses que s’emporten la part petita del pastís per anar subsistint i que probablement cobraran tard i malament. No és un malbaratament que es podria evitar si hi hagués més control? 5. En aquest moment en el que s’està parlant de l’economia del país, de rebaixes de sous, d’acomiadaments, de reformes dels convenis (sembla que tonem als 60), etc. quan es reformarà d’una vegada el funcionament de les administracions, els privilegis dels polítics, les Corts, el Senat, les Diputacions, etc., que són els que veritablement han portat i segueixen portant al país a una situació límit? Bé, ja parlarem de política en una altra ocasió. Com deia una revista popular als 60, “la semana que viene hablaremos del gobierno”. Ernest Chaure

Diari de l’Ametlla,

abril de 2012

Can Camp... Una bona notícia per a l'entorn de Can Plantada: definitivament, els camions de gran tonatge ja tenen prohibida la circulació per l'accés de l'Ametlla i hauran de circular per la pista del càmping de Sta. Eulàlia. Finalment, des d'Alcaldia (i també amb les nostres denúncies a l 'Ajuntament de Sta. Eulàlia) s'ha fet una bona feina i s'ha aconseguit que la propietat de BioNutrició arregli l'accés de la rampa de Can Gafa i es preservi la gran alzina. Si treballem d'aquesta manera conjunta podem tenir èxit. Una bona oportunitat seria treballar conjuntament davant la Diputació per aconseguir la urbanització de la carretera de Sant Feliu i la construcció de voreres. Insistim en l'alt risc per a les persones que hi circulen. Seguim avançant (de forma lenta) en la reparació dels més de 30 punts de la urbanització que hem denunciat. Senyals de trànsit tortes o trencades, reixes de clavegueram, fanals, pilones, papereres i arbres secs o que falten. Al març s'ha executat la col·locació de la barana de fusta al camí de bosc de El Maset Nou, l'acció contra les rates en diverses zones, la neteja de la base d'arbres al Passatge Pi i l'arranjament de tapes de clavegueram al carrer Can Camp. Però el ritme dels arranjaments és molt lent. Acceptem que els recursos són escassos, però que triguin més de dos anys a reparar les senyals o a arreglar els fanals de Can Camp és massa temps. Ara vénen temps de neteges de torrenteres, etc. que exigiran més hores de treball. Hi ha un punt crític en aquesta zona que és la bassa de Can Diví; és només un focus de brutícia i un viver del mosquit tigre. Cal buscar una solució sostenible a aquesta zona de la torrentera de Can Diví. En altres cultures (Anglaterra, etc.) hi ha iniciatives que són conjuntes entre Ajuntament i veïns. Tasques com neteja de boscos (gran necessitat a tota la part sud de l'Ametlla) o cura i rec dels prunus i arbres del carrer que tenim davant de les nostres cases, s'efectuen de forma conjunta. En la situació actual pot ser una bona experiència... I si al final es fa una botifarrada i ens coneixem una mica millor... Perfecte! NOTA: volem recuperar la història de l'Associació de Veïns de Can Camp. Tenim part de la història a les actes de l'associació. Si algú té més informació que pugui interessar dels anys 1970, 80 i 90, serà ben rebuda. Contacte: barrio_ramon@hotmail.com

Pinar i Portús... La veritat és que sembla que quants més contenidors de brossa tenim pitjor es llença… Al Portús tenim més d’un punt de reciclatge a part dels contenidors normals de sempre. Sobretot aquests últims mesos hi ha persones que es dediquen a deixar al terra la brossa per tal de no fer l’esforç d’obrir la tapa o de no fer més petits els envasos que llençen. Ja no en parlem dels contenidors de reciclatge, que estan plens de vidres trencats pel terra, bosses amb moltes ampolles de cervesa (per no posar-les una a una), matalassos i, fins i tot, vàters, que donen un aspecte deplorable i tercermundista al lloc a més del perill que suposen quan passeges amb gossos o amb nens tots aquells trossos de vidre pel terra… En fi, a veure si entre tots ens posem les piles (que, per cert, també tenen un contenidor específic) i fem servir bé els contenidors dels que disposem, que no és tan difícil i segur que si no hi fóssin ens queixaríem per no tenir-los!


Diari de l’Ametlla,

11

abril de 2012

Entrevista a...

Francesc Sulé

En Francesc Sulé i Carreras (Barcelona, 1965) viu a l’Ametlla des de fa vint-i-tres anys, on s’ha casat i on han nascut els seus quatre fills. Enginyer en Organització Industrial, Arquitecte Tècnic i President de l’Associació d’Enginyers en Organització Industrial de Catalunya, va encapçalar la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència, que es presentava per primera vegada a l’Ametlla del Vallès a les passades eleccions municipals. La formació independentista, que va estar a punt d’obtenir dos regidors, finalment en va aconseguir un esdevenint la tercera força política del Consistori.

Joan Cucurella

SI es va presentar per primera vegada a unes eleccions municipals a l’Ametlla el passat 2011. Com es va gestar el projecte de la secció local? Tot es va precipitar després de les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Els bons resultats obtinguts a nivell nacional, sobretot al nostre municipi, propiciaren que els que formem part de l’executiva i d’altres persones poséssim fil a l’agulla per concórrer a les eleccions municipals.

Havent format part vostè de la candidatura de l’AIA en els comicis anteriors, què el va conduir a no seguir en l’esmentat partit i a encapçalar la candidatura de SI? Sempre he tingut un tarannà independentista i des de molt jove em va interessar la política. Entenia, i entenc, que per aconseguir l’objectiu de ser un país sobirà cal incidir en la vida política. Sóc dels que dic que em vaig quedar orfe de la política quan ERC va formar govern amb el PSOE; llavors participava activament en la local d’ERC. Encapçalar una candidatura que du en el seu “ADN”, en el seu nom, la paraula “independència”, fa que no existeixi per mi cap altra opció política.

Malgrat presentar-se per primera vegada, varen aconseguir un regidor i els va anar de ben poc de no aconseguir-ne un segon... A què atribueix resultats? És cert que ens presentàvem per primera vegada i que per alguns es podria considerar un gran èxit el resultat obtingut, però el cert és que vam estar a punt de fer els dos regidors. És més, durant uns dies les dades provisionals de la Junta Electoral ens els atorgaven i, per tant, en aquest supòsit l’èxit huria estat rotund. Ara bé, nosaltres aspiràvem a tres, però probablement l’efecte Laporta ens va penalitzar, igual que ho va fer a les altres candidatures de SI. Segur que tenim la nostra part de culpa (SI a nivell nacional) però això ens ha reforçat i ens fa avançar sense fissures i amb un full de ruta clar. Vull recordar i remarcar, no obstant, que som la tercera força del Consistori, que vam obtenir quasi el 30 % dels vots en relació

a CIU i que això ens valida per incidir en la vida política.

Després de gairebé un any de les eleccions municipals, com valora la tasca que han dut a terme? El fet que CiU compti amb la majoria absoluta complica la feina feta des de l’oposició? N’estem molt contents. Tal com dèiem a la campanya electoral, hem demostrat que som capaços d’actuar de forma professionalitzada i compromesos essent oposició. Hem insistit en el Ple que el poble no es pot permetre tenir al capdavant polítics que, per exemple, li facin perdre més de 300.000€ en inversions (Plan E) per incapacitat o deixadesa. Però essent oposició també n’ets responsable si no ho has denunciat. No s’hi val a dir, “a nosaltres no ens n’havien dit res”. I això també va passar a la legislatura anterior. Quan promets el càrrec ho fas amb uns deures, i aquests, essent regidor a l’oposició, principalment són fiscalitzar la tasca de govern. Ser o procurar que els regidors de l’oposició siguin convidats de pedra només res-

“Vull recordar que som la tercera força del Consistori, que vam obtenir el 30% en relació al de CiU i que això ens valida per incidir en la vida política” pon a la ignorància d’alguns. La majoria absoluta de CIU, més que complicar la feina a l’oposició, només farà que accentuar les grans mancances del govern actual i, malauradament, anirà en detriment del poble. Un exemple clar d’això és el perjudici que tindran ara les finances locals a l’acceptar una reducció del termini de pagament del contracte amb l’empresa ILLA per la “concessió” del centre esportiu. Has de ser molt ignorant per dir que amortitzar anticipadament un deute és un estalvi quan has de demanar nous crèdits amb un interès més alt. Nosaltres com a oposició ja ho hem dit, ells com a majoria absoluta no t’escolten, però les matemàtiques sí que són exactes, i qui ho pateix és el ciutadà. En els Plens municipals ha estat força recorrent, per part

seva, la petició de la creació d’una comissió d’investigació sobre la gestió feta a l’àrea de Territori els darrers anys... Finalment sembla que es constituirà. Què n’espera? En el nostre programa hi figurava la regeneració democràtica. Segur que hi trobarem coses molt mal fetes, caldrà veure si haurem d’anar al jutjat, però l’objectiu principal és que amb actuacions com aquestes el ciutadà comenci a creure en els seus governants, que s’acabin els resultats electorats amb un 50% d’abstenció, i enviar el missatge que qui es vulgui dedicar a la política és per fer-ne, que s’assumeixi que cal estar preparat i, sobretot, l’exercici del càrrec no estigui supeditat a interessos privats.

Dels Plens es desprèn que vostès donen molta importància als temes identitaris... El punt més important del nostre programa és la defensa sense embuts de la nostra identitat, però això no significa que siguem monotemàtics o ignorants en altres coses, ans al contrari. Sí, volem ajudar des de la política a tot aquest moviment cívic d’aconseguir l’alliberament del nostre país. A l’Ametlla, en les consultes pel Dret a Decidir, quasi 1.500 persones ho van voler, i sense embuts. Amb gairebé el primer any de la legislatura esgotat, com valora la tasca feta per l’equip de govern fins ara? Vostè ho ha dit, en gairebé un any, jo pregunto: han fet alguna cosa? Això sí, aprovar un pressupost municipal que no se’l creu ningú, que no serveix com a eina de control i que l’alcalde en el mateix Ple d’aprovació va assumir que hi havia errors. Errors que hem de detectar amb penes i treballs en el desenvolupament de la nostra tasca atès que la informació proporcionada per part del govern municipal la reps en menys d’una setmana o que l’has d’anar a consultar a l’Ajuntament, perquè no te la volen fotocopiar per ordre expressa del responsable polític. Nosaltres ja ens espavilarem, malgrat ens posin totes les traves del món, per denunciar la seva ineficàcia amb l’objectiu de redreçar en el que es pugui els desgavells. Crec que serà una legislatura trista, no hi haurà debat polític. Quedarem encallats en nefastes

Francesc Sulé és regidor de SI a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

actuacions d’allò més simples, en excuses de mal pagador com “això és culpa del tècnic municipal” o “jo tinc aquest sou perquè hi ha molta feina”, però són incapaços de fer un pressupost. Aproven una modificació puntual del planejament i ho fan discriminant un barri (em refereixo a l’aprovació del PGO en relació a les pendents), quan no cal ser tècnic en la matèria per veure la similitud topogràfica de dos barris. No hi ha més coses perquè, malgrat tot, com que el seu índex de productivitat detecto que és molt baix o, dit d’una altra manera s’ofeguen en un got d’aigua, no en poden espatllar més.

“Volem ajudar, des de la nostra posició política a l’Ametlla, a tot aquest moviment cívic d’aconseguir l’alliberament del nostre país” Vostès es mostren especialment crítics amb els darrers pressupostos aprovats... És que és escandalós. Són el document administratiu més important del Consistori i no tenen gens de rigor. Ho vaig dir en el Ple: la comptabilitat analítica serveix per alguna cosa, però em fa l’efecte que es pensaven que els parlava en xinès. S’anirà improvisant. A hores d’ara per donar compliment al pressupost caldrà fer un pla de viabilitat i presentar-lo a la Generalitat perquè al 2011 hem obtingut un estalvi net negatiu. Ja ho vaig advertir en el Ple i pràcticament no tenia informació. És esperpèntic; realitzem uns pressupostos que contemplen unes inversions i ara resulta que no tenim la capacitat financera d’afrontar-les. El 20 % del pressupost ha quedat invali-

dat dos mesos després de la seva aprovació.

Uns dels pilars de l’ideari de SI és l’alliberament nacional a partir del municipalisme i la regeneració democràtica. Ens pot explicar una mica aquests conceptes? Més o menys ja ho he anant introduint a l’explicar el devenir de l’activitat política fins al dia d’avui. En aquest moments els municipis declarats independentistes ja representen el 30 % de la població catalana i, així, des del municipalisme hi haurà una altra veu que crida per la independència. Vull recordar que la nostra proposta per formar part de l’Associació Catalana de Municipis Independentistes fou tombada en el Ple gràcies a l’abstenció de CiU i del Pacte per l’Ametlla (GRA-ERC-ICV). Van ser dues clares opcions autonomistes; CiU perquè una part de la seva coalició ho és, i el PACTE perquè sembla ser que li agrada el protagonisme, o perquè ICV no hi combrega. Ha calgut esperar sis mesos per ser municipi independentista,però tant se val, ara ho som i tenim apresa la lliçó. Depèn d’on bufi el vent haurem de lluitar per no retrocedir. Quant a regeneració democràtica val a dir que hem tingut i tenim una classe política que se serveix a ella mateixa, que és capaç de dir, com ho va fer en Montilla a les eleccions del 2006, “que si hi ha una abstenció alta és perquè els polítics ho fem bé”. S’hauran de canviar i denunciar moltes coses, i l’anomenada la societat de la informació, permetrar donar el punt d’inflexió. Es pot assolir la independència des de l’Ametlla? Voldria acabar amb una de les meves frases preferides dita per en Miquel Calçada: “Ara ens hem de començar a preparar per al dia després” . Des de l’Ametlla ja l’estem assolint.


12

Diari de l’Ametlla,

Des de l’arxiu...

abril de 2012

>>>>


02 nº

abril’

12

amindola@live.com

Suplement cultural del Diari de l’Ametlla

A curta distància

Mercè Escardó

Sumari

El sentit de la vida

La seva passió per llegir i per escriure l’ha dut a ser bibliotecària

Diu Andrée Comte-Sponville: “naturalment que un llibre pot canviar una vida! Fins i tot jo diria que és només amb aquesta condició que val la pena llegir-lo i escriure’l…” Tots sabem la importància que té la lectura en les nostres vides i, no només pel que fa a la informació que se’n desprèn sinó, bàsicament, per l’aprenentatge que ens proporciona sobre les emocions, els sentiments, la manera de viure i el coneixement de l’ànima humana. La Mèrcè Escardó en sap molt de com incentivar els nens, els nois i les noies, per tal que esdevinguin bons lectors. Us convidem a visitar la biblioteca on treballa, can Butjosa, a Parets, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Segur que endevinareu, només entrant, el perquè aquesta biblioteca ha esdevingut un referent. Després d´una llarga conversa amb la Mercè, us n´oferim aquest petit extracte, confegit amb bocins de la seva trajectòria vital i professional.

Carmina Moncau

Mercè Escardó i Bas és bibliotecària. Fa 29 anys que treballa a la Biblioteca de can Butjosa, a Parets. Especialitzada en llibre infantil i juvenil, ha fet seminaris, xerrades, comunicacions, ponències i, per damunt de tot, ha explicat molts contes. Els contes, diu ella, no ajuden només al desenvolupament emocional de les persones, sinó que tenen el do de connectar-la amb la part no visible del món, amb la part transcendent. La paraula parlada mulla, és com l’aigua; quan la paraula viu dintre d’un conte és com l’oli, taca. Els contes ens donen aquestes pistes interiors, aquests camins que queden gravats en el subconscient. Per això els contes populars ens proporcionen les primeres pistes de com viure en el món. L’escola Andersen, on anava de petita, tenia una biblioteca d’aula i els nens escrivien molt.

Els mestres potenciaven la lectura i l’escriptura. La Mercè ha sentit sempre passió per llegir però també per escriure. La primera vegada que va descobrir que escrivint passaven coses va ser quan, a l’escola, amb 12 o 13 anys, va fer una redacció sobre la por. En llegirla, els seus companys es van quedar molt parats, va causar sensació i va provocar que es parlés molt del tema. Es va adonar d’una cosa: les paraules servien perquè altres es movilitzessin. La Teresa Rovira, filla de Rovira i Virgili, va ser una de les seves professores. La Mercè va fer les pràctiques amb ella a la biblioteca de la Santa Creu i és el seu referent pel que fa a la literatura infantil. De joveneta ja omplia llibretes i papers : “És un refugi, una vàlvula d’escapament, un acompanyament. L’escriptura m’ha ajudat a aguantar moments molt durs perquè, escriure, t’ajuda a entendre la vida”.

Amb el patrocini de

La Mercè creu molt en la inspiració. “No s’hauria d’escriure mai per encàrrec”, diu, “Tots podem ser malabaristes de paraules però, en el fons, quan volem comunicar, hem de partir d´una altra arrel, d’una sensació que parteix d’un mateix”. Chillida, l’escultor, escrivia també poesia i quan parlava del seu mètode de treball deia: “La inspiración me llega siguiendo el aroma”. Aroma és inspirar i estem parlant d’inspiració. Estem connectats amb la mateixa llum, per això, es pot donar el cas que escriptors diferents, en llocs diferents, escriguin, de vegades, les mateixes coses. Cal escriure a mà perquè la mà et connecta directament al cervell, com si no hi hagués cap filtre entre mig. Paul Auster no escriu mai amb ordinador. És important que el nen escrigui primer amb les mans. El primer contacte amb l’escriptura ha de ser amb les mans. Escriure és un exercici boníssim per a tothom. “Hi ha articles que he escrit fa anys que recullen idees que han anat creixent al llarg del temps”. Diu que té una fada que li bufa les orelles, com expliquem sinó que, una noia com ella de Ciències, que anava per Biologia i que es va formar en la programació de llenguatges informàtics, anés a parar a l’Escola de Bibliotecàries. De fet, aquesta “fada” va ser la mare que en el moment oportú li va fer la gran pregunta: “És això el que tu vols?”. La mare també va ser la

La logoteràpia del psicòleg Viktor Frankl

Mercè Escardó /M. Escardó

gran transmissora de contes i cançons. La Mercè ha estat sempre alimentada per contes. El que la va ajudar més en la seva trajectòria com a biliotecària va ser el seu gran bagatge de contes, un dels més preuats, el que la connecta amb la seva infantesa, és BABAR. La mare li traduïa del francès. És un llibre entranyable. Jean de Brunhof, l’autor, malalt en un sanatori, va escriure i dibuixar la història del petit Babar per als seus fills. No podia estar amb ells i aquesta era la manera més útil per a fer-los entendre com era la vida. Més endavant, cap als anys 60, Babar va ser editat en català per Aliorna. Un infant pot començar a reconèixer un llibre als vuit mesos. Pot fer la pinça amb els ditets i pot girar el full. Aquest gest identifica l’objecte i el converteix en un llibre. Girar full és la descoberta del que hi ha al darrera. Per al desenvolupament d’un nen, l’ordinador ha de ser posterior. No hauria d’arribar fins que no es domini la lectura. A can Butjosa els nens cerquen la informació a través del catàleg manual. La lectura és una eina de vida. Mentre es llegeix un està atent, posa tots els sentits i allò el manté en tensió, actiu. Totes les dimensions entren en joc, les emocions i la profunditat. Els pares han de ser conscients del que representa el desenvolupament intern del seu fill. Una mare que canta i toca el seu

Les dones d’aigua

Llegenda de les ninfes de les nostres terres

Museus vivents

La importància de l’artesania tradicional

nadó possibilita que aquest sigui, més endavant, capaç d’escoltar. La lectura comença per l’oïda. Quan ets petit reps el regal més gran que et poden fer: les paraules. Però les paraules són caixetes buides, sense significat. Com s’omplen de significat? A través de les cançons, els jocs de falda, els llibres, estàs ajudant a posar nom a les coses, ajudes al teu fill a crear el seu imaginari i aquella imatge l’acompanyarà sempre. Li regales paraules i li dones significat. És un procés que dura tota la vida. Can Butjosa ha anat fent camí. No hi havia un disseny previ. S’ha escoltat els nens i s´ha cregut en la inspiració. “Per què sents que això hauria de ser d´aquesta manera? Penso que hem seguit una ruta de conte. Et surt un obstacle, fas una volteta i et trobes un altre camí”.


II

Amíndola, abril de 2012

Fracàs escolar i responsabilitat

Educació

El fracàs escolar és un problema global que implica pares, professors, governants i el conjunt de la societat

Maria Clara Prat i Roig No fa gaire es varen fer les proves d’avaluació de quart d’ESO a tots els instituts de Catalunya i properament en sabrem el resultat. Si aquest no és tant bo com s’esperava, hi haurà polèmica, com sempre passa. Fa molt que se’n parla del fracàs escolar, i que es busquen solucions per capgirar aquesta situació que fa temps que arrosseguem. És una pedra a la sabata de tots els Consellers d’Ensenyament que han passat per la Generalitat. Cadascun busca la seva fórmula, però de moment el problema persisteix, i persistirà fins que no agafem el tema com un problema global, en el qual tots estem immersos: pares, professors, Departament, i el conjunt de la societat. Els nens, només són un reflex de la nostra societat, la que hem fet i estem fent entre tots, i tots en som responsables. Fins que no ho assumim i ens anem tirant pedres uns als altres, no ho solucionarem. Els nens neixen en una família, tenen uns pares que en són responsables fins a la seva majoria d’edat. Aquests els han d’educar en valors i responsabilitat i no poden eludir la seva tasca, no poden ni han de delegar en l’escola

aquesta feina. Tenir un fill és una responsabilitat molt gran, de fet és per a tota la vida, i no val que quan aquest ens incomodi o ens repliqui, defugim de la nostra feina i tirem la tovallola. La nostra obligació és fer de pares, posar límits, educar-los, encara que això costi a vegades. No és una feina fàcil però l’hem de fer. Un altre problema és el qüestionament sistemàtic del cos de mestres i professors. No vull dir que no s’hagi de revisar la feina que fan, això s’ha de fer i ben fet, per aquesta raó hi ha unes persones encarregades d’aquesta feina, però el que no pot ser és que des de les famílies es desacrediti a un professor sense tenir tota la informació, només basant-nos en l’opinió del nen, que no deixa de tenir una versió particular i interessada del fet en qüestió. Els professors i mestres, per altra banda, han de ser conscients que estan treballant amb el futur del país, han de ser molt responsables de la seva feina i guanyar-se el respecte de pares i nens fent bé la seva tasca, encara que a vegades pugui ser difícil, donades les circumstàncies en que es troben. Aquí és quan entra el Departament d’Ensenyament. Les persones responsables de prendre les decisions

Imatge: Internet

sovint estan molt allunyades de la realitat, fa temps que no estan a les aules, i es basen en teories pedagògiques molt bones en teoria, però moltes vegades difícils de portar a la pràctica. Es prenen decisions mirant números, sense tenir en compte que parlem de persones, i encara més important, de nens. Si se’ls vol atendre bé hem de tenir en compte les seves particularitats i necessitats, i s’han de tenir les eines i les circumstàncies adequades. Invertir en ells és invertir en el futur.

El sentit de la vida Llaminadures de l’ànima

La dura experiència de viure en un camp de concentració va servir a Viktor Frankl per trobar el sentit de la seva vida

Cristina Visiers Llicenciada en Humanitats i logoterapeuta

empremta en nosaltres: estimant i sentint-nos estimats; en la relació amb la natura (un paisatge de la infantesa, un horitzó irrepetible, un cim que sembla perdre’s al cel) o amb l’art (una peça de música, un llibre que coneix la nostra ànima, un quadre El neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl (Viena, 1905-1997) o una escultura que ens desperta amb un calfred d’emoció...). va fundar la logoteràpia (de logos: sentit) amb l’objectiu La mirada de la persona que estimem o la melodia que més ens d’humanitzar la medicina i evitar qualsevol reduccionisme emociona ens recorden que val la pena viure. en el tracte amb els pacients. L’any 1942 va ser deportat a I, finalment, també podem trobar sentit, i fins i tot en les Theresienstadt, juntament amb la seva dona i els seus situacions més complicades, posicionant-nos davant d’allò que pares. Aquesta experiència esfereïdora va confirmar-li la ens està passant, decidint quina actitud prenem quan la vida necessitat i, sobretot, la possibilitat de trobar un sentit a la ens posa a prova: renunciant a ser injustos encara que ens vida, fins i tot en situacions límit. En parla el seu llibre més hagin tractat injustament, intentant evitar, en la mesura del conegut a tot el món: “L’home a la recerca de sentit”, on possible, el patiment als altres, essent generosos encara que hi explica aquells anys de negror i també com, malgrat el dolor hagi molt poc per a compartir. Tots coneixem persones que han i la desesperació per tot el que va veure i viure, i per la mort de la seva família, va decidir-se a favor de la vida. Com ell Viktor Frankl/Internet suportat situacions de patiment inevitable (persones que s’han mateix deia, “vaig trobar el sentit a la meva vida ajudant a altres persones a enfrontat a la malaltia, al patiment i també a la seva pròpia mort) amb una actitud que ha estat un assoliment molt més admirable que qualsevol altra proesa. trobar sentit a les seves vides”. Tot això no ens pot fer oblidar, però, que la situació actual no requereix Hi ha moments durant la nostra existència en què ens veiem obligats a aturar-nos i fer-nos preguntes que ens ajudin a entendre qui som i on hem només plantejaments individuals: la lluita contra les injustícies i les creixents anat a parar, cap a on volem anar, qui volem arribar a ser, i quin sentit té tot desigualtats, la solidaritat amb les persones més vulnerables, el respecte plegat. Per al psiquiatre Viktor Frankl, la pregunta pel sentit de la vida no és incondicional a la dignitat de l’ésser humà són també respostes necessàries a una pregunta casual, ni el símptoma de cap malaltia mental: l’ésser humà, les preguntes que ens fa la vida, i a les que hem de respondre des de la nosnecessàriament, busca un sentit a la seva vida, un sentit que l’ajudarà a tra responsabilitat amb nosaltres, amb els nostres conciutadans i amb les superar els temps de dificultats i que omplirà significativament les èpoques futures generacions. de bonança. Aquest sentit el trobarà fora d’ell mateix: per exemple, deixant la seva petjada particular al món, treballant, o fent tasques voluntàries. Actualment, l’atur no només significa la pèrdua econòmica, significa també la L’Associació Catalana de Logoteràpia i Anàlisi Existencial fa necessitat de les persones aturades de trobar altres maneres de sentir-se capaactivitats de difusió i formació a Catalunya. ces de fer i de crear, de sentir-se útils fins que trobin una feina. Però també Podeu trobar més informació al seu web: www.aclae.org. podem trobar sentit deixant que sigui el món, o els altres, els que deixin la seva


III

Amíndola, abril de 2012

Mireia Portell i Guarch Ametllatans al món

Resideix a San Rafael, a l’Argentina, i participa activament al Casal Català ensenyant la nostra llengua La Mireia Portell Guarch, nascuda a l’Ametlla el 14 de gener del 1973, és neta del Dr. Guarch i resideix a l’Argentina, en concret a San Rafael, província de Mendoza, una població d’uns 80.000 habitants i una àrea d’influència de 200.000, en un oasi enmig de l’estepa argentina i molt a prop dels Andes. La primera pregunta és obligada.

Com és que estàs vivint a San Rafael, a l’Argentina? El 1996, després de l’èxit del voluntariat a les Olimpíades del 92 a Barcelona, amb un grup d’amics i especialment una amiga argentina, vàrem decidir venir a l’Argentina a fer feina de voluntaris. Primer vam estar un any a Buenos Aires i després vam venir cap a San Rafael. Ens va agradar molt el lloc i ens hi vam quedar. Aquí vaig conèixer el meu marit, que és d’aquí, i el 2001 em vaig casar. Tinc dos fills: el gran, en Nicolás, que té 8 anys, va néixer a Catalunya, doncs va coincidir amb el corralito i com que no vèiem clara la situació del país, vaig voler que nasqués a Catalunya. Vam viure-hi tres anys i, finalment, amb la situació argentina una mica més clara, vàrem decidir tornar cap aquí. El segon és l’Agustí, que té 4 anys i és nascut aquí, a San Rafael.

quil·litat, molt bo per descansar i per gaudir dels seus entorns paisatgístics: Valle Grande és un embassament en què es poden fer tota mena d’activitats aquàtiques i en el seu riu es pot practicar ràfting i esports d’aventura. Los Reyunos és un altre embassament amb recorreguts de muntanya i amb el bonic club nàutic, i a uns 200 km, hi ha una de les estacions d’esquí més famoses de l’Argentina, Las Leñas. Argentina és un país amb força lligams italians, espanyols i també catalans. Tens relació amb catalans d’aquí?

“El Casal Català va ser molt actiu entre el 1952 i el 1957 perquè hi havia molts nadius catalans. Ara s’intenten En què treballes? reactivar el sentiment Sóc secretària de direcció català i les activitats”

de l’oficina d’atenció dels socis de l’Hospital Espanyol de San Rafael, que té més de 40 anys d’existència i és un dels hospitals privats més importants de San Rafael. A més sóc secretària de la Comissió de Protocol.

Com és la vida a San Rafael? San Rafael se’l coneix com el cor de Mendoza. Tota la província és molt vitivinícola i també molt olivarera. És un oasi enmig de l’estepa i la seva major activitat és l’agrícola. Però també és un lloc en què, darrerament, s’ha potenciat molt el turisme. És un lloc amb molta tran-

Fa tres anys vaig establirhi relació. Jo no els coneixia però em van venir a buscar a casa els dirigents del Casal Català perquè es van assabentar que residia a San Rafael a través del Consulat espanyol. Em vaig fer associada i des d’aleshores he fet activitats al Casal. A més fa dos anys que sóc membre de la Junta Directiva. El Casal es va refundar ara fa quatre anys. Havia existit del 52 al 57, però va deixar de funcionar. Va tenir una bona activitat perquè hi havia molts natius catalans, però amb el temps han anat

La Mireia Portell i en Joan Guarch davant el Casal Català / J. Guarch

morint i en queden molt pocs. Ara s’intenta reactivar el sentiment català i l’activitat del Casal. Som una entitat amb personalitat jurídica pròpia i, des de l’agost del 2010, som el membre 125 de la Comunitat Catalana de l’Exterior depenent de la Generalitat de Catalunya i, curiosament, tenim la seu al número 125 del carrer de la Independència, la veritat no sé si creure en els auguris. També t’he de dir que jo hi faig classes de català a una dotzena de persones, inclòs el meu fill gran i és una de les activitats que m’il·lusionen més per veure si recuperem la parla del català aquí. Actualment som 78 socis entre catalans i alguns argentins vinculats als catalans d’aquí. La veritat és que encara estem poc vinculats a Catalunya. Per exemple, les passades eleccions a la Generalitat no s’han viscut gens per la gent d’aquí. Malgrat tot, algú ha votat, i volem fer una enquesta als socis per demanar què volen al respecte d’aquests temes. Com a objectiu per revitalitzar el Casal ens plantegem fer més activitats culturals i socials i una cosa que ens agradaria és convidar el Joan Manuel Serrat que té vinculació aquí perquè és propietari d’unes bodegues a Mendoza.

En comparació amb Catalunya, quin és el nivell de vida d’aquí? Aquí a San Rafael hi ha, relativament, un bon nivell de vida. Es va progressant i cada cop es consumeix més. En quant als preus, hi ha una

mica de tot. El menjar és més barat, la roba quasi igual que allà, els electrodomèstics quasi com allà, en canvi els lloguers son més barats, un apartament com cal costa uns 1000 pesos i un local comercial petit uns 600 pesos. El canvi aproximadament està en 5 pesos per 1 Euro. La benzina súper està entre 4 i 5 pesos el litre (0,8 i 1€) però la majoria de la gent té cotxes de gas que costa 1,33 pesos (0,26€). Encara hi ha molt cotxe vell i aquí, com que és pla, hi ha moltes bicicletes. En canvi al costat d’això hi han bastants cotxes totalment nous de gama alta. De tota manera la vida és

“Al Casal hi faig classes de català a una dotzena de persones, inclòs el meu fill gran, i és una de les activitats que més m’il·lusionen” cara perquè els sous són més baixos que allà. En canvi, paradoxalment, a la capital de la província, Mendoza, la vida és més barata que aquí.

Dius que el menjar és més barat, és veritat la fama que té la carn argentina? Sí, aquí hi ha el plaer del bon menjar: la carn, efectivament, és molt bona i tot això està acompanyat de bons vins ja que som en una zona vinícola. Destaquen les bodegues Bianchi, però el millor és el costum de com cuinar-la. És molt típic els diumenges fer asado, empanades criolles

(de carn), pasqualines de verdures, que són com unes empanades farcides de verdures, pollastre i tonyina, i el pollastre a l’ast. L’asado és una carn de vedella feta a la graella amb una salsa que en diuen chimi churri i s’acompanya de les empanades i els choripanes que es fan a dins els típics forns de llenya, que són com un iglú amb una petita xemeneia perquè tinguin tiratge. Un altre costum és que, al matí i a mitja tarda, amb una mica de pastes, es pren el mate, que és una infusió d’herbes de mate que tenen una acció estimulant com la cafeïna i es prenen en un ritual: amb un grup d’amics que es van passant el recipient de mate que conté la infusió i la bombilla que és com la canya per aspirar la infusió que es va assecant amb paper al passar-la de l’un a l’altre.

Bé, per acabar, quines perspectives personals tens i com està la situació política al país? A nivell general aquests darrers anys han estat bons: no hi ha agitació social i ha predominat la tranquil·litat, de tota manera aquí mai se sap. Tothom sap que l’expresident Kirchner era el cervell al govern darrera la seva dona i tothom es pregunta com anirà ara després de les eleccions que s’han fet aquest 2011, ja veurem. A nivell personal la meva vida és aquí i no em plantejo tornar. Estic molt a gust aquí i em vull anar consolidant en la societat sanrafaeliana. Vull continuar amb la meva activitat al Casal Català i espero que es vagi consolidant i convertint en una entitat amb més presència i amb més intercanvi amb altres casals catalans arreu del país. El que sí que tinc clar és que vull transmetre als meus fills la cultura i la tradició catalana per no perdre les arrels. Doncs et desitgem el millor en aquestes terres argentines com a tots els ametllatans i ametllatanes distribuïts per tot el món.

Joan Guarch i Calvet


IV

Amíndola, abril de 2012

Les dones d’aigua

Llegenda

Aquestes éssers fantàstics de llarga tradició habiten i protegeixen els indrets on hi brolla l’aigua

Asun Rodríguez Llicenciada en Història Membre de l’organització del Festival de l’Oralitat d’Elx

Què s’ha fet de les dones d’aigua?

A Catalunya, com a Europa, com a arreu del món, van perviure en la memòria popular col·lectiva els records, els pedaços emboirats pel temps i els silencis imposats, dels éssers reals o mítics del llunyà passat, que avui encara podem acaronar, quan sorgeixen en llegendes i rondalles d’ací i d’ençà. Algunes d’aquestes mitologies han perviscut, ara reconvertides en contes escrits, ara explicades per rondallaires que de poble en poble, generació rere generació, transmetien la cultura popular, no tan sols de “contes a la vora del foc” sinó de tot un bagatge de costums, creences i formes d’entendre la vida i el món que els envoltava. Però tota aquella saviesa i experiència que durant anys i més anys, malgrat tot, s’havia preservat, s’havia transmès i ens havia nodrit, va anar lentament, inexorablement, desapareixent, amb l’èxode rural a la ciutat i els estarrufats cloquejos del progrés. I la ciutat va canviar-nos a poc a poc, subtilment, com el més ladí, astut i malvat dels enemics. Ens va apartar del caliu de la cultura popular, de tot aquell inabastable conjunt de coneixements, formats al llarg de centenars d’anys i transmesos de generació en generació per la nostra gent gran. Ens va allunyar de tots aquells sabers basats en l’observació, l’experiència i la transmissió oral. Ens va furtar tota aquella riquesa de tradicions basades en creences, mites i llegendes i els va substituir per uns nous models basats en l’homogeneïtzació imposada pels mitjans de comunicació i la globalització mal entesa. Inspirats en els nous mites prefabricats per cert tipus de publicitat, moda, cinema, música i televisió. On han anat a parar els

donyets, els gegants, les bruixes...? La mainada, ja no s’encisa amb dracs, ogres o fades. I els jovenots, no es prendrien mai seriosament una dona d’aigua prenent un bany o estenent la blanca bugada en els nostres rius contaminats.

Qui són les dones d’aigua? Les dones d’aigua són ésser fantàstics del llegendari mitològic català. Són esperits elementals femenins que habiten i protegeixen els llocs on hi brolla un corrent d’aigües dolces, com ara fonts, torrents, rierols, rius, llacs, estanys, balmes, gorgs... Com l’aigua, són principi de la vida i de la mort. Poden causar alegries o tristors, riqueses i benestar o ruïna i mals de cap perquè premien o castiguen, seguin les sagrades lleis de la natura, les seves pròpies lleis. La seva bellesa ha estat llegendària i corprenedora. Són esveltes i de llarga cabellera daurada que pentinen amb pinta d’or. Porten túniques de subtil teixit. Canten i ballen amb gràcia i encant. Viuen en secrets palaus al fons de estanys, gorgs, balmes... Arreu d’Europa trobem un munt de tradicions i llegendes sobre aquests éssers, testimoniant així tant la seva unitat originària, com el fruit de les successives migracions dels grups ètnics indoeuropeus. Bé siguin les melusines a França, les merrows a Irlanda, les nixe alemanyes, les vila de l’est europeu, les lamiak a Euskadi, les xanas asturianes, o bé, les dones d’aigua, goges, alojes, encantades o dones de fum catalanes, aquests éssers mítics presenten unes característiques comuns i unes constants que també trobem en narracions llegendàries del folklore asiàtic i americà, que confereix a aquests personatges llegendaris, una categoria universal i ancestral. Al món clàssic se les anomenà genèricament nimfes. Són, el que els romans anomenaven: “genius loci”: genis del lloc.

On són les dones d’aigua? Segons les llegendes arreplegades arreu del territori català, aquests éssers habitaven nombrosos llocs d’aigües dolces del Pirineus, Prepirineus i el Montseny principalment, tot i que també hi ha llegendes als Pallars, el Ripollès, la Cerdanya, el Rosselló, les Balears i el País Valencià. Però, dins les profunditats dels gorgs, balmes, llacs i rius d’arreu de Catalunya, ningú pensa ja trobar aquests éssers màgics. Persecucions i intolerància religiosa, per un costat, progrés i deshumanització de la natura, per l’altre, les va fer fugir ja fa molt de temps. A les aigües sagrades d’antuvi, avui ningú s’apropa per demanar salut o benestar als genis protectors. A Riells, les dones ja no treuen els fills malalts a les finestres per mostrar-los a les encantades de Vallderròs, a la fi d’obtenir d’elles sanitosa cura. I als llogarrets de bona part del Pirineu, la nit de cap d’any ningú no para la taula amb blanques estovalles, aigua i vi, amb molta cura i primor, perquè les encantades beneeixin la llar i les seves gents, el bestiar i les collites. Els màgics indrets, temps era temps beneïts pels protectors, van ésser usurpats pel cristianisme. Els seus símbols, avui “santifiquen” amb creus, petites ermites o grans temples, aquests llocs per exorcitzar les deïtats que d’ençà de la nit dels temps els habitaven. Al Canigó, a Núria o a Montserrat, la intolerància i les persecucions del cristianisme més intransigent les van foragitar, amb tristor i pesar, a profunds i desconeguts caus, dels que ja no em tenim fita. A l’estany de Banyoles, ja no ballen sobre les juganeres i

cristal·lines aigües del llac, ni entonen els seus melodiosos càntics als esperits dels boscos. A les fonts del Llobregat, al gorg Negre del Montseny o a la riera de Can Vives de San Iscle, ja ningú no pensa en furtar una peça de roba estesa de les alojes, a la fi de fer-se ric per sempre més. En aquest llocs, d’antuvi màgics, la invasió de cap de setmana a la carta, aombrant la ferotge bèstia de les urbanitzacions, ha ferit mortalment la sensibilitat de les deïtats elementals del bosc, ha ocupat les avantsales dels seus secrets palaus, i les dones d’aigua ja no estenen la bugada màgica. El cristianisme, recelós de les creences antigues, les va demonitzar, perseguir i

expulsar. I els temps moderns, amb el seu esclafant progrés, van acabar d’extingir la seva presència. I elles, que habitaven aquestes les nostres i les seves terres, els nostres i els seus boscos, que protegien la bellesa de la natura, que no és de ningú perquè és de tots, fa temps que van defugir esparverades de tanta disbauxa. Als nostres boscos, ningú n’ha vist, des de ja fa molts anys, de dones d’aigua. Tornaran les dones d’aigua? A molt llibres per a infants i per a adults, es comencen a explicar de nou les antigues llegendes i rondalles. A les

escoles de pobles i ciutats, a les places i a altres diversos espais de cultura i difusió, ha tornat a aparèixer, i cada vegada amb més força, la figura renovada del vell rondallaire que escampa la tradició oral i el seu inabastable tresor arreu. Quan els nostres nens i joves tornin a comprendre i a valorar l’antiga riquesa cultural que la intransigència i la ignorància d’uns, i el consumisme i la deshumanització d’altres ha intentat silenciar... Quan reclamin com el seu ineludible dret que se’ls torni tot el seu patrimoni, d’extraordinària riquesa mil·lenària, sense censures ni manipulacions que, sense cap dret, els va ser pres...

/ Pili Diago

Aleshores, les dones d’aigua, genis benefactors i protectors de l’element vital, font de vida i de riquesa, de misteri i de puresa de tots els pobles del planeta sense excepció, potser tornaran i ens ajudaran a retrobar i a comprendre el veritable valor de la vida. Més enllà de l’egoisme i de la falsa percepció que som éssers individuals, en lloc de col·lectius. Tornaran i ens ajudaran a comprendre, a la fi, que només amb el respecte per tots els éssers vius, per la terra, l’aigua i l’aire que respirem, sols en harmonia amb el tot universal, sense excepció, aconseguirem millorar com a éssers humans i sobreviure.


V

Amíndola, abril de 2012

Un glop de tendresa Garbuix de lletres

Jordi Sedó (Dins el llibre “Mira sota el coixí”, Ed. Malhivern) Jo son content si veig contenta vós e tant en mi aquest desig és gran que el sentiment és perdut de mon cos fins que el voler vostre es va sadollant Ausiàs March

A qualsevol ciutat, un dia qualsevol de qualsevol mes d’un any qualsevol

Estimada Teresa, T’estimo. Sí. T’estimo cada dia més. No es pot estimar més del que t’estimo jo. Donaria el que fos per tu... La vida, si calgués... O si tu me la demanaves. T’estimo cegament. Sense que et calgui fer res perquè t’estimi... El meu amor és simplement incondicional. Sé que et costa d’entendre-ho, que no hi estàs avesada, que no te’n saps avenir perquè ningú no t’ha estimat mai tant com jo, però les coses són com són i vull que ho sàpigues. Vull que en tinguis plena consciència, d’aquest sentiment que porto tan endins... I que en gaudeixis. Que m’aprofitis. I que si mai et sobra una gota d’amor,

Peder Severin Kroyer /Internet

la vulguis gastar vessant-la al meu damunt, que jo sabré demostrar-te el meu goig a bastament. I fins quan m’escridasses i et miro dins els ulls, dins aquests ulls teus, petits i sense gaire llum, dins aquests ulls que els anys han anat enfonsant en el teu rostre eixut i dur, dins aquests ulls, ara ja grisos un cop perduda la vivor de la joventut, em sembla intuir-hi, ben al fons, una guspira d’amor cap a mi, una clivella d’estimació, un record, un esguard, un pensament, un alè de tendresa... Però això no m’interessa gaire. Jo només sé que t’estimo jo. Que t’estimo perquè sí. Ni tan sols per ser com ets. T’estimo perquè ets tu, i no concebo la meva vida sense estimar-te. Fins quan m’has etzibat més d’una patacada, si després has vingut, melosa, a fer-me una carícia, mai no has pogut percebre ni tan sols una ombra de retret en la meva mirada, que has trobat sempre serena, neta i transparent, radiant de veure’t a la vora. Ben al contrari, m’he deixat acaronar amb el cor encès i el cos inquiet, i el primer frec suau de la teva mà aspra m’ha fet oblidar ben de pressa el caràcter amarg i fred que has anat forjant a còpia d’anys viscuts lluny del meu costat. I ara comparteixes la teva vida amb mi, just des que vas descobrir que el meu amor pot arribar a ser mil cops més pur i més sincer que el de qualsevol home; una vida marcada pel patiment i la resignació, una vida erma de tendresa, una vida feta de retrets i de desigs del que podria haver estat i no va ser... Ara, d’ençà que davant la meva insistència, vas decidir acollir-me a casa teva i els nostres camins es van fer u, he pogut anar veient al fons de la teva mirada l’amargor d’una existència tèrbola i malbaratada, consagrada exclusivament a aquell home que no t’estimava i a dos fills que t’haguessin tret els ulls si se’ls haguessin pogut vendre. No. Jo no vull ser això per a tu: jo em dono a tu tota sencera. En cos i ànima. I ho faria igualment encara que tu no ho volguessis perquè no puc ni vull evitar aquest sentiment tan bell que s’apodera de mi, que m’embolcalla i em transporta, que em guareix la tristor només de saber-te a prop... No hi era, jo encara; i ni tan sols sabíem cap de les dues de l’existència de l’altra quan el teu home arribava begut a casa i, sense cap raó, t’apallissava brutalment fins que se’n cansava. O quan venia amb alguna de les seves amigues i et feia fora del llit a mitja nit; i tu, humiliada i envaïda d’una ira que no sabies treure’t de dins del pit, ni tan sols t’atrevies a queixar-te... I, aleshores, plena de vergonya i d’impotència, mirant de no sentir els esbufecs que feien ell i aquella donota a la teva pròpia cambra, te n’anaves, silent, a somicar abocada damunt la taula del menjador, o a assegurarte que els fills, indiferentment ignorants de tot, no s’haguessin destapat. Aquests fills despietats, que només partir aquell malparit, fulminat per un fetge que l’alcohol li va trencar en mil bocins, et van deixar sola i se’t van endur els pocs cèntims que guardaves per a ells —“per si mai es casen”, deies— en aquella capseta rodona de metall,

Edward Killingworth Johnson/Internet

esquitxada de petits escantells rovellats. Aquests fills que tu tant has estimat sense que t’hagin tornat mai ni una engruna de l’amor que tu has sabut donar-los. Aquests fills que avui no saps on paren, però que et fan viure amb la vana, tossuda esperança que un dia tornaran si els falten diners, un sostre o qualsevol altra cosa material... Aquests fills que jo odio tant com tu estimes perquè t’apartarien de mi. Aquests fills teus que jo foragitaria violentament sense dubtar-ne ni un instant si mai gosaven ni tan sols apropar-se a la tanca de casa teva... De casa nostra... Oi...? Ah, si jo pogués expressar-te els meus sentiments tal com bullen al meu interior...! Si la meva veu grollera tingués paraules i sabés fer-les brollar dels meus llavis maldestres per explicar-te totes les meves angoixes, pors, inquietuds, amb la mateixa claredat amb què llegeixo en el fons dels teus ulls...! Ah, si les meves extremitats em servissin per a escriure’t això que ara penso sense saber que ho penso...! Si sabés comunicar-te el desconhort que sento quan te’n vas i d’una empenta i un cop de porta darrere teu em fas saber que no vols que vingui amb tu i em deixes trista i resignada, abocada a una espera incerta...! Perquè jo no comprenc del tot el món dels teus, saps...? Si només pogués transmetre’t l’alegria que experimento en sentir-te obrir la tanca quan tornes a casa i l’omples de la teva olor...! No puc escriure’t, no puc cridar-te que t’estimo, no puc expressar-te els meus sentiments més que mirant-te fixament als ulls, o anant-te al davant i al darrere, impertinent, barrant-te el pas per si et vaga de fer-me una carícia... O —això, sí— remenant vigorosament la cua —desesperadament, diria— per fer-te avinent la meva felicitat; i, si de cas, de quan en quan, en els moments més amargs, deixant anar un grinyol de dolor si s’escau que la fiblada és sobtada o massa intensa... Per això, voldria que sabessis llegir en els meus gestos... Perquè em dol saber que ignores el meu amor; i, sobretot, saber que no podràs mai llegir el que et dic en aquesta carta que no t’he pogut escriure. I que el meu missatge ha de morir amb mi...

Poques coses marquen tant a un lector com el primer llibre que realment s’obre camí fins al seu cor: aquelles primeres imatges, l’eco de les paraules que creiem que hem deixat enrere, ens acompanyen tota la vida i esculpeixen un palau en la nostra memòria al qual, tard o d’hora -tant li fa quants llibres llegim, quant aprenem o oblidem- tornarem.

L’OMBRA DEL VENT/ CARLOS RUIZ ZAFÓN.


VI

Amíndola, abril de 2012

Territori

Quan els camins fan un país (II)

La Pau i la Treva de Déu van pacificar les viles durant uns dies a la setmana i això va fer possible, durant l’Edat Mitjana, la creació d’una xarxa de carreteres per millorar el comerç entre pobles.

Resum de la primera part: L’abat Oliba de Ripoll va fixar per llei una porció de terra al voltant de les esglésies on ningú podia ser atacat. Però això no era suficient per a possibilitar les relacions entre viles. La Treva de Déu prohibia, doncs, les accions bèl·liques durant un temps determinat. La violació d’aquests preceptes era considerada pecat, i la pena podia ser directament l’excomunió.

L’any 1022, l’abat Oliba proposà, durant un sínode a Elna, la Treva de Déu. La proposta fou ratificada l’any 1027 a Toluges on s´aprovà que la prohibició d´exercir violència sobre els religiosos i els seus béns s’estenia a totes aquelles persones que anessin a l’esglesia en dia festiu. No es podia fer ús de la violència des de dissabte al vespre fins al final del diumenge. Aquesta prohibició es va anar ampliant en les diverses assemblees realitzades posteriorment, de tal manera que, a Vic, en el sínode realitzat l’any 1033, la protecció acollia també els pagesos i els seus domicilis. La prohibició de les accions bèl.liques s’estengué de dijous fins a diumenge. Les iniciatives del bisbe Oliba van servir per limitar la violència feudal, fixant uns espais i un temps de seguretat que van permetre la creació d’una incipient xarxa de relacions comercials. Els pagesos podien portar els seus productes als mercats de les poblacions i els comerciants desplaçar-se de forma segura durant uns dies de la setmana. Amb La Pau de Déu i la Treva de Déu s’obria, per primer cop en dècades, la possibilitat d’estructurar un sistema de relacions entre viles i ciutats a través d’una xarxa, parcialment segura, de camins. Cinc-cents anys més tard, el període convuls del feudalisme ja feia temps que havia deixat pas a les

Josep LLorens Artigas /Internet

monarquies. El poder polític i militar s’havia concentrat i els conflictes havien canviat d’escala. Una xarxa de pobles, ciutats i camins s’estenia a tot el territori donant suport a una activitat productiva integrada i a una creixent activitat comercial. L’increment dels intercanvis comercials que es va produir cap el 1600 entre Barcelona i diferents poblacions del país van accelerar la transformació de la Catalunya feudal. El transport terrestre de mercaderies s’havia fet, durant tota l’Edat Mitjana, sobre mules que podien transitar per qualsevol dels camins i senders del país. Encara avui resten molts d’aquells estrets camins que comunicaven les poblacions pujant i baixant per qualsevol lloc. A finals del segle XV van començar a proliferar els carros, que tenien molta més capacitat de càrrega. Però aquests vehicles necessitaven uns camins especialitzats que tinguessin l’amplada suficient i la pendent adequada. Aquests camins per a carros es van anome-

nar “carreteres”. Si bé, avui, no podem fer un mapa de les “carreteres” catalanes del segle XVI per la manca d’estudis al respecte, si que en tenim constància de l’existència d’algunes. L’eix Ripoll-Vic-Granollers-Barcelona era probablement un dels més dinàmics del país, juntament amb la carretera de València i la de l’Aragó, que arribaven a Barcelona pel Baix Llobregat. Però hi ha constància de les carreteres de Vilassar de Mar, Mataró, Caldes de Montbui, Sant Boi de Llobregat o Manresa. Tanmateix, aquesta xarxa no arribava a moltes poblacions, com era el cas de Castelterçol cap a Manresa o cap a Barcelona. Això no era obstacle perque el transport de mercaderies de l’època aprofités tota mena de camins, combinant l’ús de les carreteres amb aquells altres que només admetien el pas de les fileres de mules. El temps necessari per fer aquests viatges era considerable. Un exemple d’això són les tretze hores que calien per fer el trajecte de Manresa a Barcelona. Era una pràctica corrent entre els traginers la de dormir dalt del carro mentre viatjaven, perque el bestiar, amb la rutina de fer sempre el mateix trajecte, ja sabia el camí per on havia de passar. Un cas molt interessant era el camí de mules que comunicava Vic i Olot, de vital importància per a Olot perquè permetia incorporar-se als fluxes de l’eix RipollVic-Barcelona. El camí passava pel nucli de L’Esquirol, on els traginers paraven als hostals per passar-hi la nit. L’endemà baixaven fins a Vic on bescanviaven les mercaderies i tornaven a L’Esquirol per dormir. Finalment tornaven el tercer dia de viatge cap a Olot. Un indicador de l’increment de l’activitat traginera d’aquest camí és l’augment de població de L’Esquirol entre 1553, quan hi vivien 43 famílies, i 1702, quan la població, amb 123 famílies, s’havia triplicat. Josep Maria Carreras Quilis

A primer cop d’ull

El Passeig de l’Ametlla El 1932 es va iniciar l’obertura del Passeig que va de la Plaça de l’Ajuntament fins a la carretera de Sant Feliu. Els propietaris afectats cediren generosament els terrenys. Eren Josep Sindreu, Joan Antoja, Jaume Donadeu i Josep Manent. En Ramon Camp va acceptar unes compensacions. El maig de 1939 s’adoptà la mesura de construir un obelisc en memòria dels “Caidos por Dios y por España” que es col·locà al Passeig, al costat de la Plaça de l’Ajuntament.

Foto de l’arxiu històric municipal de l’Ametlla

El 41 es continuaren les obres d’urbanització del Passeig, que, al 1933 anava des de la carretera de Sant Feliu fins l’Antic Camí de Caldes. Ara es tractava de fer-les arribar a l’Ajuntament, i per obrir aquest tram s’havia d’enderrocar la casa de l’Agutzil Josep Arimon. S’acordà fer-li’n una de nova, en uns terrenys de la seva propietat, al costat mateix del Passeig. El 1943 s’acabà el Passeig de l’Ametlla fins a la plaça de l’Ajuntament.

Mª Àngels Juarez Heredia


VII

Amíndola, abril de 2012

Museus vivents Oficis

Els oficis menestrals com l’artesania del vidre o de la ceràmica són una part important de la cultura Josep Lluís Albajar i Rovira Aula de Promoció Cultural, Fundació Universitària Mart l’Humà

L’Antoni Cumella, temps ençà, respongué a la curiositat d’un periodista que li va preguntar quan de temps trigava en fer un gerro. Ell, fidel al caràcter poc parlador i rotund que el caracteritzà va contestar clar i català: una hora, i tota una vida... Quan En Papitu, el Josep Llorens Artigas, en un seu viatge per motius familiars anà al Japó, s’atansà a conèixer de primera mà el procés artesanal de producció ceràmica, de profundes i ancestrals arrels nipones. Talment, al tornar a casa nostra, decidí iniciar la construcció d’un forn ceràmic tipus coreà al redós del seu mas i taller. Ambdós ceramistes, el primer, granollerí de naixement i l’altre, gallifà d’adopció, són exemples molt propers de sensibilitat artística i amor a l’ofici des de la tradició. I no només això, sinó que llur sensibilitat els va dur a posar l’accent, no tant al resultat final del seu prodigiós camí creatiu, com al procés tècnic i ètic necessari per assolir-lo. I van reeixir en l’ofici, ...i déu n’hi do si ho van saber fer... Ambdós, van admirar els artesans terrissaires i les cultures que han sabut servar l’ofici que els significa com a tals. Sempre en aquests assumptes, penso en aquella

bèstia benevolent de la política útil i generosa que va ser l’Enric Prat de la Riba. El mateix que ens va deixar dit que: “... les lluites modernes són lluites de cultura. Els pobles s’imposen i dominen per la superioritat de la cultura, i l’ impuls d’intensificar la cultura cata- lana no podem esperar-lo de l’Estat que ens dóna oficines burocràtiques per a l’expedició de títols acadèmics”. Ja han passat més de cent anys d’aquestes paraules, i la idea és d’una tal actualitat... Tanmateix, constatem avui que hi ha moviments que cultiven aquestes idees amb eficàcia. Tots sabem què significa el cargol en el moviment “slow food”, nat a la veïna terra Piamontesa. O més encara, a casa nostra, l’escola de restauració del malaguanyat Santi Santamaria al Racó de Can faves i les iniciatives de recuperació de llavors autòctones d’en Pep Salsetes, posem per cas. La cultura gastronòmica, la que està refermant la societat catalana, és una bona

Aquestes expressions menestrals estan en l’actualitat en greu perill d’extinció.

pràctica a la que seguir les petges. Exemple d’intel·ligència adaptativa i d’ intel·ligència de la tenacitat. És en la tenacitat que, hores d’ara, ens podem fer cabal. Potser sí que és cert que a Catalunya, més que cargols som formigues... I és que el fet original, no admet imitadors ni imitacions. Un vi del Penedès, unes mongetes del ganxet de Llerona, o uns tomàquets del tipus Montserrat, ja em direu com es poden imitar... Josep LLorens Artigas /Internet Són menges tan

bones i tan nostres... ¿Què podem dir d’un país que és capaç de fer d’uns calçots un producte de “luxe asiàtic” produït a les nostres masades?... Doncs que això és un exemple paradigmàtic del que ha estat la nostra personalitat, i ho hem de retrobar com a hàbit i sobreviure al fet global. El mateix hauria de passar, posem per cas, amb la xilografia catalana, la tipografia mòbil, la terrissa negra de l’Empordà o el vidre català de Vimbodí i Poblet. Són artesans-artistes amb noms i cognoms propis: el P. Oriol M.ª Diví, monjo de Montserrat, Miquel Plana d’Olot, Lluís Heras de Serra de Daró i en Paco Ramos des de Vimbodí i Poblet respectivament. Aquestes expressions menestrals, de maneres de fer i de formes catalanes de tota una vida, estan en l’actualitat en greu perill d’extinció. En moments en que la comunitat internacional protegeix la biodiversitat ¿com és que ens oblidem de la protecció de la diversitat cultural que es deriva dels artesans populars? Veureu: quan en Papitu va ser al Japó, conegué per-

sonalment al padrí de bodes d’un dels seus fills: en Shoji Hamada, un mestre terrissaire i artista internacional

¿Com és que ens oblidem de la protecció de la diversitat cultural que es deriva dels artesans populars? de la ceràmica d’art. Aquest mestre, com molts d’altres abans i en d’altres oficis, va ser honorat amb la distinció de “museu vivent” pel seu país. Aquesta institució vol fer visibles als artesans que excel·leixen per llur virtuosisme d’ofici i ètica humanista. Es constitueixen, en vida, com a veritables referents a seguir pels seus deixebles i els responsabilitza en el manteniment del saber fer i el saber ser d’un ofici popular.

Josep LLorens Artigas /Internet

En Shoji Hamada ensems amb Kawai Kanijiro van crear “MashiKo”: Centre Tradicional de Ceràmica Japonesa. Van ser també precursors del moviment “Mingei” d’artesania popular, amb la finalitat d’impulsar l’estètica i la tècnica de l’artesania tradicional japonesa, posant de relleu “l’expressió creativa dels artesans de renom inconeguts”: les arts de l’home comú. A Catalunya, tenim veritables “museus vivents” amb noms i cognoms com els que hem donat a conèixer en aquestes línies. En queden pocs, certament... No obstant això, és responsabilitat de tots identificar-los, compartir-los i anar-los a visitar per exercir una saludable política de compra culturalment responsable, que permeti el manteniment de l’ofici i dels quals les generacions futures en puguin gaudir.

Podeu visitar el forn de Josep Llorens Artigas, batejat amb el nom de Celadon, a Gallifa, al costat del Mas El Racó, ara Fundació Llorens Artigas, i a tocar del camí que mena a la simpàtica esglesiola romàtica i el seu cementiri. Visita històrica, artística i molt recomanable.


VIII

Amíndola, abril de 2012

Territori

Ca l’Antoja (i Viver del Pla)

Durant el segle XVI i especialment el XVII, les principals famílies de l’Ametlla augmentaren llur patrimoni i reformaren les cases pairals per convertir-les en mansions senyorials. Per la història familiar, per la figura arquitectònica del mas o perquè ha perdurat fins avui en dia amb un cert pes social, avui parlem d’una de les masies més importants de l’Ametlla: Ca l’Antoja (i Viver del Pla). Joan Guarch i Calvet

Ca l’Antoja / J Guarch

Mas Antoja està situat al carrer de Can Giralt. És una casa pairal de planta rectangular típica amb planta baixa, pis i golfes. La façana té tres finestres d’estil clàssic amb les inscripcions 1608, 1610 Pere Viver i 1918. Té un portal adovellat amb un arc de punt rodó i un majestuós pou amb estructura coberta a la zona de la cuina i que antigament permetia obtenir aigua des de l’interior. Les propietats del mas s’iniciaven a la torre de la punxa i baixaven entre els carrers de Can Giralt i Torregassa fins al carrer de Sant Genís. A la part sud del poble la propietat anava de La Masia, a les 4 carreteres, passant per darrera de Can Quico, fins a l’actual ferreteria i part del centre comercial Sant Jordi.

Ca l’Antoja / Arxiu Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

Aquest article s’ha elaborat en base als treballs publicats dels nostres cronistes locals, en Josep Badia, Mn Anton Bassolas, Mn Joan Bellavista i Jordi Puig.

Història: A finals del segle XVI existeixen dues cases, per una banda el Mas Antoja i per l’altra el Mas Viver del Pla, que eren masos modestos que, com veurem, el 1656 estan classificats en la 4ª categoria en la Talla de l’Ametlla. Els dos masos eren propers i les seves terres a vegades atermenaven. En el compliment pasqual del 1618 ja apareixen el Mas Antoja i en PereViver (del Mas Viver del Pla). El Mas Viver del Pla era propietat de la família Viver de Sant Mateu de Montbui que era considerada de molta categoria doncs durant molts anys varen ocupar càrrecs d’importància com el de Batlle de la Baronia. El 1637 es fa la revocació del nomenament de Pau Antoja com a Jurat per irregularitats en el nomenament. El 1642, Antiga Viver, filla d’en Francesc Viver de Sant Mateu, en aquell moment Batlle de la Baronia, i pubilla del Mas Viver del Pla, es casa amb Pau Antoja, hereu del Mas Antoja, fet que genera una gran concentració de terres, doncs amb les dues propietats juntes passarien a ser de la segona categoria a la Talla de l’Ametlla. A partir d’aquí la família Antoja Viver passa a ocupar càrrecs importants al govern de la Baronia. Per raó d’aquest matrimoni apareix en una de les finestres del Mas Antoja el nom de Pere Viver 1610. El 1642 ja veiem que en Pau Antoja (Viver) ocupa el càrrec de Clavari del govern de la Baronia. No sabem si foren les activitats de l’hereu Antoja les que feren convenient el matrimoni amb Antiga o si el matrimoni és el que feu possible les activitats de l’hereu. El que sabem es que fou un personatge molt influent. És en moltes ocasions l’arrendatari del Trentè i a més dóna préstecs a la Baronia o sigui que el seu poder econòmic és molt alt. En la talla del 1656 encara els dos masos cotitzen per separat i estan en la 4ª categoria . El 1674, l’hereu Pau Antoja Viver ocupa el càrrec de Jurat de la Baronia. El 19/3/1679 es fa la reunió en la que es decideix construir la nova església en la que hi participa en Jaume Antoja i Viver fill dels anteriors. El 1685 Jaume Antoja Viver és Batlle de la Baronia. El 1717 apareix el Mas Antoja en una llibreta de compliment Pasqual. El 1777 Miquel Viver i Antoja és Regidor de la Baronia. El 1829 Joaquim Antoja és Regidor. El 1851 en Genís Antoja es casa amb Maria Roca Puigllonell i entronca amb la família del Mas Puigllonell. El 1861 Genís Antoja és Alcalde del Municipi de l’Ametlla. El 1864 neix el seu fill Joan Antoja que, més tard, es dedicarà a l’explotació dels recursos de Puigllonell, formant-se, tal com apareix documentat, en la destil·lació del vi. El 1880, Pasqual Antoja, germà petit d’en Genís Antoja, casat amb una Donadeu, va ser el primer a introduir el conreu de l’avellana a l’Ametlla. En Jacint Antoja Arau, (fill d’en Joan Antoja i nét d’en Genís Antoja), empresari a Torelló, va transmetre la finca, en herència, al seu fill Joan Antoja, i l’altre fill, en Pere Antoja, va heredar la finca de Puigllonell. La finca de Ca l’Antoja va restar en mans de Joan Antoja fins fa uns 20 anys. Des de llavors ja no pertany a la família.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direcció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Núria Farràs, Joan Guarch, Carmina Moncau, Clara Prat i Jaume Partegàs. Col·laboradors en aquest número: Carmina Moncau, Clara Prat i Roig, Cristina Visiers, Joan Guarch, Asun Rodriguez, Pilar Diago, Jordi Sedó, Mercè Escardó, Josep Maria Carreras Quilis, Ma Àngels Juarez Heredia, Josep Lluís Albajar i Rovira, Crisant Tengo i Maria Vilanova. Maquetació: Núria Farràs i Àrea de comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

Ca l’Antoja / Maria Vilanova

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuosos amb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte, article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redacció al correu electrònic amindola@live.com


13

Nomenament de Manuel Joquim Raspall com arquitecte municipal (1906) Era el mes de març i ens trobàvem a l’interior del dipòsit de l’arxiu. Aleshores, barrejada entre una documentació d’allò més variada, vàrem topar-nos amb una joia amb la que no hi comptàvem: El títol d’arquitecte municipal de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès a favor de Manuel Joaquim Raspall. Teniu al davant el document oficial de contractació de l’arquitecte més popular del nostre poble i un dels més reconeguts de Catalunya. Ell és el màxim representant del modernisme a l’Ametlla, l’artífex d’haver donat al municipi la fesomia que, en gran part, encara es conserva en alguns indrets i que confereix al poble unes característiques pròpies que li donen una identitat singular. El seu nomenament com arquitecte municipal és de gener de l’any 1906, quan el Sr. Sebastià Bassa era l’alcalde. Fou també l’arquitecte municipal de Cardedeu, La Garriga, Caldes de Montbui, Granollers, Montmeló i la Roca del Vallès. Aquestes són les seves principals obres a l’Ametlla: - Can Xammar de Baix (REFORMA 1908) - Casa Moncau (reforma del 1907) - Escalinata i jardins de l’església (1911-1912) - Can Bachs (reforma de 1904) - Cal Barber (1904) - Casa - Cafè Dr. Bassa (1906) - Ajuntament i escoles (1910 - 1913) - Font pública del carrer Pompeu Fabra - Casa Ignasi Solà.

Per a saber més dels edificis modernistes de l’Ametlla del Vallès, podeu consultar el Diari de l’Ametlla número 87, de setembre de 2011.

Diari de l’Ametlla,

març de 2012

Cultura

Cent vint-i-quatre anys del naixement d’Eugeni Xammar Laura Iglesias Trafach

Vivim temps convulsos en els que el país sembla que doni tombs per trobar el seu camí. És en aquests moments que un poble troba a faltar gent de la força d’Eugeni Xammar, que el mes de gener va fer 124 anys que va néixer a l’Ametlla del Vallès. El que impressiona d’aquest personatge és que sense estudis universitaris i treballant des dels 14 anys, amb 60 anys d’anar pel món, sempre va respirar amb una idea molt precisa del que volia per Catalunya. Corresponsal a Buenos Aires, París, Londres i Berlín, on farà una llegendària entrevista al futur Fürher, també treballarà a Nova York a la seu de l’ONU, a Washington al Banc de Reconstrucció i foment i a Ginebra a la seu de l’OMS com a col·laborador, sempre conservà la seva militància com a català. Josep Pla deia d’ell “Era un gran apassionat i, en aquest sentit, un supercatalà perfecte. Els catalans som apassionats, però oblidem. Per a Xammar l'oblit no existí mai, ni per anys que passessin”. Intel·ligent, amb les idees clares i precises, desacomplexat i amb una convicció de país que li recorria l’espina dorsal i li donava aquest posat de dandi seré amb mirada penetrant. Amic dels seus amics i enganxat a la vocació periodística, Xammar serà amant de polèmiEugeni Xammar ques pel gust del debat però sempre amb un ferm compromís amb el seu país. Poliglota, parlava set llengües i n’escrivia cinc, conjuntament amb els homes de la seva generació va ajudar sense complexos a normalitzar i a injectar vida a la nostra llengua. Cosmopolita des del catalanisme més militant i amb els peus arrelats al localisme més pairal. Eugeni Xammar és un exemple d’home íntegre i coherent que no acota el cap sota cap fracàs i que porta l’ètica de les seves conviccions fins a la darrera de les conseqüències. “Tot el que pot arribar a ser un català a la vida és ser català”. Independent i gens convencional, Xammar formarà part d’una generació d’homes que lluitaran per una Catalunya impossible amb la modernitat, el catalanisme i l’esforç com a bandera. En aquests moments de camins incerts i conviccions líquides, la seva ploma irònica, sagaç i sense embuts ens posaria a tots els punts sobre les is, i potser com un far en una mar trasbalsada ens guiaria de nou cap a aquesta Catalunya impossible que encara necessita d’una constant lluita per construir la seva identitat com a poble lliure. Escrivia Xammar a la mort de Companys:

“Que les nostres vides no desmereixin de la seva mort [...]. Els catalans que hem estat testimonis de la passió i mort del President Companys portem damunt de les espatlles un pes de plom. Ell va caure amb el nom de Catalunya als llavis i ens va deixar a nosaltres amb la sort de Catalunya a les mans.[...] I Catalunya som nosaltres. [...]. I ara s’acosta el 15 d’octubre de 1944 [...] se sent la remor d’un missatge. Un missatge molt alt i molt breu. Dues paraules: Catalunya viu”.

En el dia del seu aniversari, llarga vida a les seves conviccions!


14

Diari de l’Ametlla,

abril de 2012

Cultura

Anna Ycobalzeta i Sílvia Alcántara, dones que, amb el seu treball, copsen l’essència de la vida

Tertulians al Teatre Nacional

Les Tertúlies Literàries han viscut dos moments especialment intensos el mes de març: la sortida al teatre per a gaudir de El mercader de Venècia i la trobada amb l’escriptora Sílvia Alcàntara. El mercader de Venècia va venir acompanyat d’importants valors afegits. Abans de la representació, la trobada dels tertulians amb el director Rafel Duran qui, en una interessant xerrada, els va parlar de la seva concepció d’aquesta obra de Shakespeare i va defensar la seva posada en escena. Durant la representació, poder gaudir del creixement artístic d’una Anna Ycobalzeta brillant i plena de matisos, que va entusiasmar. El treball de direcció i la interpretació dels actors van intentar donar resposta als aspectes més significatius d’aquesta comèdia: la modernitat del problema plantejat pel imprudent mercader, que fa operacions econòmiques tan arriscades que arriba a posar en perill la seva pròpia vida i fa trontollar la justícia i les lleis que regeixen la vida social; la frivolitat del món dels rics; la sensibilitat de Shakespeare per a copsar la situació dels jueus amb totes les seves besants; la singular manifestació de l’astúcia femenina, font inesgotable de recursos vitals. En aquest sentit, la interpretació que l’Anna Ycobalzeta fa de la Porcia és decisiva. La trobada amb Sílvia Alcàntara va ser l’altra gran vivència humana i literària. L’escriptora va compartir amb els assistents a l‘acta el seu procés de creació d’Olor de colònia (2009). Aquesta novel·la és el punt de confluència d’una formació lingüística, d’un aprenentatge literari i d’una experiència de vida.

Sílvia Alcántara i Lola Tresserras

Per pertànyer a una generació que no havia tingut ensenyament en català, la Sílvia va decidir assistir als cursos de normalització lingüística per consolidar la seva llengua. Després, l’Aula de Lletres li va obrir una important finestra per a un escriptor: la de les tècniques narratives, de les quals Olor de Colònia n’és una mostra. Finalment, la recuperació dels records de infància li va permetre escriure sobre un món perdut i hermètic, el de la colònia, un món on, en paraules de la Sílvia, “les olors són pudors”. Amb gran passió, la Sílvia Alcàntara va anar comentant la raó d’ésser dels principals personatges de la novel·la, com els havia concebut, com els havia portat amb ella durant cinc anys, com havia arribat a entendre les seves emocions i com, per a no sentir el buit que li deixaven quan els va haver d’acomiadar en el moment d’acabar la novel”la, ja estava escrivint una altra. Anna Ycobalzeta i Sílvia Alcàntara, dues dones que, amb el seu treball, ens fan sentir i ens ajuden a ser més lúcids.


Diari de l’Ametlla,

15

abril de 2012

Cultura

música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats

Tertúlies literàries

A una entrevista, Najat El Hachmi va dir que no l’interessava convertir-se en un símbol de res, però amb la seva primera novel·la, Jo també sóc catalana (2004), i amb el llibre que hem compartit el mes de març a les Tertúlies Literàries, L’últim patriarca (2008), se l’ha vist com a exemple del que signifiquen els nous catalans i com a ideal d’integració. La Najat, als vuit anys, va arribar a Vic des de Nador (Marroc). Ella mateixa ha manifestat repetides vegades que, si inicialment la seva família buscava un futur millor, en el fons van venir impel·lits per la dificultat que tenen els berebers de créixer en el seu país. La Najat ha confessat que, per provenir d’una de les zones i de les cultures més reprimides per l’antic règim, li ha estat fàcil entendre el fet català. En aquest sentit, l’escriptura l’ha ajudada a anar formant la seva pròpia realitat de catalana i d’origen marroquí, i a acostar aquest dos mons als quals pertany: “el fet d'escriure, assegura, i el fet d'escriure aquesta novel·la (L’últim patriarca), em permet que tots els fragments dels mons que m'acompanyen es converteixin en un de sol. És una mena de reconciliació amb tots aquests paisatges, els d'allà i els d'aquí, elements que d'entrada poden semblar irreconciliables”. L’últim patriarca, guardonada amb el Premi Ramon Llull 2008, és una novel·la fins a cert punt autobiogràfica, creada a partir de vivències personals i de la gent del seu entorn. L’obra presenta la lluita contra l’ordre establert, contra les imposicions del patriarcat i del l’ordre secular. Segons el jurat d’un premi atorgat per unanimitat, la novel·la “ofereix un aspecte testimonial d'un fet freqüent a la nostra societat, el pas d'unes persones que vénen d'una societat arcaica i patriarcal, rígida, a una d'oberta i europea que obliga o bé a l'assimilació, o bé a una ruptura amb les tradicions”. L’obra, dividida en dues parts, ens presenta a la primera el naixement i la formació d’un “patriarca” dèspota i omnipresent que la seva filla, protagonista de la segona part, intenta comprendre sense condemnar. Amb tot, la violència domèstica que impregna el text ens sacseja. Es podria pensar la novel·la es limita a tractar la rebel·lió, en aquest cas, d’una dona magrebina, contra el masclisme imperant –la condició femenina i la sexualitat són els camins de la llibertat-, però l’obra va més enllà de tot això. Hi ha una noia adolescent que diu “no” a les imposicions en una lluita personal i no tant com a lluita cultural o feminista: “la relació pare-filla mai és rígida ni unilateral, i està explicada amb molta intuïció dramàtica”. Però també hi ha un patriarcat que no només sotmet la mare i la filla, sinó que també empresona el fill, que no vol continuar amb un sistema que no reconeix com a propi. L’últim patriarca és un títol i un desig: “que el personatge protagonista, el patriarca dèspota, sigui l’últim legitimat pel poder femení". És curiosa la tècnica que fa servir la narradora, com si d’un relat oral es tractés, potser respon a l’intent de reproduir la tradició de la seva cultura a l’hora de explicar i crear històries. Aquesta tècnica permet a la Najat ser el més objectiva possible, tot i tractant-se d’un tema tan complex. Interessant, de vegades una mica estranya, en la seva concepció literària, és una novel·la impactant, que provoca en el lector un cert posicionament. Molt recomanable. Maite Garrido

Finalitza el Cicle de la Dona

El Cicle de la Dona ha comptat amb una programació molt variada i molt públic

Sandra Rossi

Taller d’autodefensa / Arxiu

Conferència d’Eulàlia Cladellas / Lydhia P.

Taller “Adéu a la superwoman” / Lydhia P.

Sílvia Alcántara durant la seva visita a l’Ametlla

Canudas interpretant Kiki Montparnasse

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona d’enguany, que es va celebar el 8 de març, l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, amb la col·laboració d’altres àrees del Consistori, va organitzar un cicle d’activitats de caire ben divers. El Cicle de la dona 2012 va començar amb amb una sessió de contes per a adults a càrrec de la Sandra Rossi, el “Va de piropos”, i va seguir amb la con-

ferència d’Eulàlia Cladellas “La sexualitat a partir dels cinquanta, la falta de desig i la anorgàsmia femenina”, integrada dins del cicle Idees i Paraules. Seguidament, i gràcies a la col·laboració de Mar Nua, la Begoña Serra va conduir un taller titulat “Adéu a la superwoman”, en el qual es tractà la prevenció de la violència de gènere. Al segon cap de setmana de

març es reaitzà, de nou, un taller de fensa personal, i el dia 19 l’escriptora Sílvia Alcántara va venir a l’Ametlla convidada per les Tertúlies Literàries, per a parlar de la seva novel·la Olor de colònia. I finalment, el darrer acte va ser la interpretació, per segon cop a l’Ametlla, del monòleg “T’en fais pas! Viens a Montparnasse!”, a càrrec de la Cristina Canudas.

Conferència d’Eulàlia Cladellas

El proppassat dia 8 de març, la doctora Eulàlia Cladellas, metgessa de família i especialista en sexologia, va pronunciar la conferència “La sexualitat a partir dels cinquanta, la falta de desig i la anorgàsmia femenina” a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal dins el cicle de conferències Idees i paraules, que organitza la Regidoria de Cultura i coordina Jordi Sedó. La conferenciant va explicar que l’activitat sexual, que no hem de confondre amb l’activitat

coital, té lloc des de la més tendra infantesa fins al final de la vida i va afirmar, entre moltes altres coses, que l’ésser humà té dret a viure una sexualitat lliure i plenament satisfactòria, independentment de quina sigui la seva orientació o les seves preferències, amb l’única condició de respectar sempre la llibertat de l’altre. També va referir-se a la masturbació en tots dos sexes com una manera saludable i normal d’explorar i conèixer el propi cos per tal de poder gaudir-ne.


16

Diari de l’Ametlla,

abril de 2012

MUSEU VIRTUAL DE LA TARGETA POSTAL DE CATALUNYA AMETLLA DEL VALLÈS

Article nº5: V Congrés Internacional Esperantista de Barcelona de l’any 1909

Postal del cartell del V Congrés Esperanto

Postal del V Congrés Esperanto Fragment de l’article publicat el desembre de 2008 en els número 28 de la “Revista Cartòfila” del Cercle Cartòfil de Catalunya. Davant del moviment catalanista exaltant la pròpia personalitat, s’aixecà a Europa una onada universalista, impulsada principalment pels lliures pensadors i pels moviments obreristes, que prengué cos amb la invenció de l’esperanto. L’ideari pacifista universal fou adoptat pels sectors progressistes dels grups de l’esperanto, que en majoria tants paral·lelismes té amb les idees proletàries que buscava la unitat de tots amb un idioma comú, l’esperanto. Això no vol dir que també hi hagueren burgesos esperantistes. L’esperanto és un nou idioma amb la seva gramàtica i diccionaris. Fou inventat pel polac Lazarus Zamenhof. El V Congrés Internacional d’Esperanto de Barcelona tingué lloc del 5 al 11 de setembre de 1909 [...] El Congrés fou anunciat per un cartell, obra

d’Apa, del que es feu una postal facsímil. Tenim dues postals impreses a París d’invitació a tot el món d’anar al Congrés. A més [...] es publicaren dues sèries de 15 postals, a 1 pesseta la sèrie, 30 en total, de vistes de Barcelona. Han passat cent anys i l’idioma que ha pres una posició internacional ha sigut l’anglès i de l’esperanto sols en queden els records. L. Villaroga

Aquelles persones que considerin que poden aportar informació i/o postals d’algun esdeveniment succeït a l’Ametlla o a Catalunya que es posin en contacte amb l’Ajuntament. Pròxim article: Postals de la guerra civil (1936 – 1939) Persona de contacte: Crisant Tengo, coordinador del projecte. www.postalsdecatalunya.cat www.cerclecartofilcatalunya.com

Pintura abstracta a la Sala d’Art Carles Sindreu

Teresa Sanmartí

Organitzada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament i per l'Associació d'Artistes de l'Ametlla del Vallès, el passat divendres 16 de març es va inaugurar una nova exposició de pintura abstracta, de l'artista Teresa Sanmartí. Aquesta exposició va romandre oberta al públic en l'horari habitual de la Sala d'Art Carles Sindreu fins el diumenge dia 1 d'abril.

Postal del V Congrés Esperanto

Postal impresa a Vic


Diari de l’Ametlla,

17

abril de 2012

www.ametlla.cat/biblio

La Dragona Bufalletres vindrà per Sant Jordi al lliurament de premis del 9è Concurs Literari

- A les 17h, espectacle teatral més xocolatada - A les 19:30h, lliurament de premis del Concurs Literari més monòleg per adults- I exposició de novetats tot el dia!!!

Aquest proper Sant Jordi, la Biblioteca oferirà un espectacle per a tota la família a càrrec de la companyia teatral En Clau de Clown: Sant Jordi amb la Dragona Bufalletres. Durant l’espectacle, que comença a les 17 h., el nostre Jordi haurà d’enfrontar-se a una dragona molt peculiar que ha fet desaparèixer les lletres dels contes. I després de l’espectacle, xocolatada per a tothom! Seguidament, a les 19,30 h., arribarà el moment dels nervis amb la cerimònia de lliurament de premis del 9è Concurs Literari de Sant Jordi. Enguany comptarem amb

el narrador Santi Rovira, que ens farà una sessió de contes per a adults i un llibret amb les obres guanyadores amb una fotografia a la seva portada que simula el laboratori d’un obsés de les lletres! Intenteu identificar tots els elements que hi surten! També exposarem les novetats del mes el mateix dia de Sant Jordi en una paradeta a l’exterior de la biblioteca d’11 a 14h!!

Curs de retoc fotogràfic bàsic El proper dimecres 25 d’abril la Biblioteca us ofereix la segona càpsula formativa. Aquesta vegada, us ensenyarem a retocar imatges des d’internet!

L’objectiu d’aquesta segona càpsula és que els alumnes pugueu importar les vostres fotografies a l’ordinador i aprendre tècniques bàsiques de retoc fotogràfic, com ara passarles a blanc i negre, modificar la seva grandària, afegir efectes visuals, fer-les més borroses o més clares, aplicar tonalitats sèpia i convertir-les en pura psicodèlia. Us recordem que amb aquestes càpsules, la Biblioteca només pretén introduir eines i aplicacions informàtiques als seus usuaris, de manera senzilla i amb un nivell bàsic. Totes les càpsules que oferim són cursos gratuïts per als usuaris de la Biblioteca de l’Ametlla. Si us n’interessa alguna, podeu venir personalment i apuntar-vos-hi. Les places són limitades! Així que afanyeu-vos si us interessa aquest curs! La càpsula 2 “Retoc fotogràfic bàsic online”, es farà el 25 d’abril, de 18 a 20 h., a l’aula TIC de la Biblioteca

Xerrada amb la Gemma Lienas sobre l’afectivitat i la sexualitat

El proper dijous 26 d’abril, a les 19 h., a la Sala Polivalent, la Biblioteca acollirà una xerrada de l’escriptora Gemma Lienas, autora d’El gran llibre de la Carlota, entre d’altres títols. La xerrada, M’agrades/t’agrado (sexualitat i afectivitat) versarà sobre l’adolescència i les relacions afectivosexuals. Lienas ens parlarà sobre la diferència d’oportunitats per a les noies i per als nois. També ens parlarà sobre la sexualitat i sobre aquelles relacions condicionades pels estereotips de gènere, cosa que genera relacions desiguals. Abans de l’acte, el PICA i el C-17 organitzaran una activitat relacionada amb la xerrada.

Més informació a: www.gemmalienas.com www.ametlla.cat/biblio

Després de Setmana Santa, la biblioteca modifica el seu horari d’obertura! Tarda: de dilluns a divendres de 15,30 h. a 20 h. Matí: divendres i dissabtes de 10 h. a 14 h.


Diari de l’Ametlla,

18

abril de 2012

Cartes al Director

Qui diu que tot sĂłn retallades?

D’un temps ençà sembla que l’esport que convoca mĂŠs competidors ĂŠs el de “Retalla que retallarĂ sâ€?. L’esport que, alhora, provoca mĂŠs derrotes, mĂŠs fracassos, mĂŠs desil¡lusions... I no us negarĂŠ que ĂŠs d’alt risc, vaja, un mal esport. Però, si volem captar els signes dels temps ens adonarem que mentre hi ha qui no deixa les tisores ni per anar a dormir, tambĂŠ hi ha qui que, d’ençà que es lleva, no para d’ajudar a l’un i a l’altre, que no deixa de fer-se servidor dels altres tot i no conèixer-los! Si escolteu bĂŠ sentireu experiències de treballadors solidaris, de pares sacrificats pels fills, de famĂ­lies que s’estimen i s’ajuden, de veĂŻns que es donen la mĂ , d’oriĂźnds que acullen immigrants sense mirar d’on vĂŠnen. Uns i altres que mai no havien fet tant i que, justament ara, passen desapercebuts. Tant ĂŠs aixĂ­, que ens cal recordar aquella dita de Rabrindanâth Tagore: “No ploris la foscor, que les llĂ grimes no et deixaran veure les estrellesâ€?. BĂŠ, doncs, quantes i quantes estrelles lluen en el nostre firmament. Quantes aportacions econòmiques, quantes persones a donar del seu temps, quants esforços de gent creient o no creient o creient a mitges que fan possible que les CĂ ritas de tantĂ­ssimes parròquies es mantinguin fermes al servei dels nostres germans. Ara us dirĂŠ el nom d’una instituciĂł d’aquelles que avui sĂłn tan bescantades, precisament una entitat bancĂ ria: LA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA, i ĂŠs que ens ha donat 1.200 euros per a col¡laborar amb CĂ ritas de la nostra parròquia. Moltes grĂ cies en nom dels qui gaudeixen de la incansable fraternitat de tots aquests altres. I, endavant, que estem ben orientats i a mĂŠs no anem pas sols! El mossèn, en nom de Caritas Parroquial

Atenció veïns de l’Ametlla!

Tenim entre nosaltres un ser covard i traïdor que està molt i molt malalt, ja que el dimecres dia 29 de febrer, al C/ de la Coma, va tenir la sang freda d'agafar pel collar i clavar una ganivetada a l'esquena a la nostra gossa, que es deixava acaronar per tothom, ja que la porta tÊ una reixa i s'hi pot passar el braç. Ara Ês morta. Si algú va veure alguna cosa, truqueu, si us plau, al telèfon de la Policia o de l'Ajuntament, ja que el que li va fer a la nostra gossa un dia ho pot repetir a un altre gos, a una persona o a la seva pròpia família. Antonia Subirå

Afany recaptatori + ineficiència de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

Vaig sol¡licitar la llicència d’obres per tal d’adequar la piscina a la normativa vigent el febrer de 2011. Vaig reclamar un parell de cops el permís que finalment va arribar passat l’estiu (crec que l’estiu Ês l’època normal per utilitzar una piscina). Ara m’envien el tribut i l’empresa Unipost de Granollers (per boca d’Olga Nicolås Martínez) diu en el seu informe (del 10 de novembre) que ho va deixar a una bústia, una bústia inexistent doncs ni tinc bústia ni estem mai absents de casa. Sabent que la primera notificació no m’havia arribat, no semblaria el mÊs lògic que l’Ajuntament fes un segon intent? No, han optat per deixar que la notificació m’arribi amb recà rrec (del 20 %). Em sento com un ciutadà de tercera. Totalment indefens davant una administració que en cap moment ha fet la seva feina amb eficàcia i que, a sobre, cobra el servei amb recàrrec. Mercè Rubió Boada

Resposta a la Sra. Mercè Rubió Boada

En resposta a la seva carta que es publica en aquesta secció desprÊs de finalitzar per part seva el trà mit correctament el 25 de març, dir-li que per motius de l’endarreriment de la gestió administrativa degut al canvi de govern desprÊs d’un període electoral, Ês ben cert que no se li va donar resposta amb la rapidesa que tots desitjaríem, però com vostè va veure a la tramitació de la instància, s’especificava que el temps de silenci administratiu positiu, per ser una obra menor, era d’un mes i ja permetia iniciar les obres. El permís d’obres no està condicionat al pagament de les taxes i impostos que comporta qualsevol llicència, degut a que la seva tramitació la fa efectiva la Diputació, que una vegada consultat el seu expedient ens detalla cronològicament el procÊs: 21/10/2011: emissió de la carta de pagament per correu (període voluntari de pagament). 30/10/2011: 1r intent de notificació amb resultat absent a les 10,02 h. 03/11/2011: 2n intent de notificació amb resulstat d’absent, a les 15,31 h. 10/11/2011: 3r intent de notificació, es deixa a la propietat avís de notificació. 02/01/2012: es fa públicació al BOP. 01/03/2012: Notificació provisió constrenyiment 10%, rebuda el 13/03/2012. 14/03/2012: cobrament. Benvolguda Sra. Rubió, desprÊs de tot aquest procÊs no podem admetre que aquest Ajuntament tingui afany recaptatori, perquè les comunicacions s’han ajustat al procediment legal. BÊ Ês cert que aquesta regidoria lamenta el retard en la resolució final de la llicència d’obres, però com ja hem explicat estava resolt per silenci positiu. Carles Borràs, regidor de Territori.

        

    

 +   0  1! 0 &#     '0 &    ! . 4    5 . 4   + 47 . 4   8  . 4   #  , .

 .  .     :7 .& 4   &>  +  >  ( ?  #$

 +  ! ;( +  6A )  - 

 

   2  &#      2 C -:   & <

   <   

  <  @    & <  @  2 ;E &#

       !   #" # ,- )   &   "        !  )   &   " .   .   ) /

    !    , %

 )   &   *

  2-     2  *=)"   # '

 )    $

)  : )* .0 23  )  !  "*   .   ) /

  " ?    !0  !     %    &   )

 " )"* *) " " ))  * ) ) " " **)"   "* ) "*  "") )) )) ) *)

 #$

   %    # . !  # .   .

 # 2   # 

 # 4    2 6 6   & 9       &    

;  <    

;  4  2 .



;  /$ ::  #    

 4  +  @   4   # 2  4  2   & &/    &     /0 .  /0   ':- : D& +  F  2   

 !   & '(  ) &! - /

  ) 23  ) &! - /

   .  !   23  "   &      #$

 ) &! - /

   /

  )* /

   (   '  /

     (     )   2 

 )= 2   %    /

      7 &B6 /

  ) +  /

- )   & .      /

     (     )

" "* ") " *" ) **)) )* " " )  "* ** " **  "  " ***) *" *) )" ""


11

abril’

12

La Mostra d’Arts Visuals Jove de s’estrena a l’Ametlla El proper dissabte 14 d’abril s’estrena el MAV, que comptarà amb una mostra de curtmetratges, una taula rodona amb els directors i un concert de La Voix Sucrée

Àrea de Joventut

L’Ametlla acollirà la primera edició de la Mostra d’Arts Visuals (MAV 2012), un aparador pels nous creadors audiovisuals joves que resideixen al municipi. L’acte serà el 14 d’abril a partir de les 19,30 h. a la Sala Municipal, on es mostraran els curtmetratges dels directors i directores participants. La temàtica de les obres és lliure, i cada creador podrà explicar en una taula rodona els motius i els impulsos que l’han dut a rodar cada treball. La mostra acabarà amb un concert de la Voix Sucrée (cantautora de l’Ametlla) al bar de Can Bassa. Els assistents al MAV podrem gaudir dels treballs de creadors ametllatans com ara Xavi Álvarez, Xavi Bernabé, Mercè Bou, Sergi Doutón, Martí Ishi, Núira Ishi, Sergi Sánchez, entre altres, que mostraran obres de ficció, documentals... Si ets cinèfil i vols descobrir el talent ametllatà en pantalla gran, aquesta és la teva ocasió! Ens pots seguir al Twitter (@MAVAmetlla) o al Facebook, i fer-nos arribar les teves propostes a mavametlla@gmail.com

dll

Torneig de Futbol 7 del PICA A les 10 h. al Camp de futbol

dc

2

4

9

11

Taller d’anglès De 18,30 a 20 h. al PICA

23 i

ICA dm

Taller de cuina: pastís de primavera 18 h. al PICA

24

Una de les funcions del Punt d’Informació Juvenil és donar assessorament als joves que demanen orientació acadèmica, que volen informació sobre quins estudis i quines sortides poden tenir. L’Àrea de Joventut du a terme diferents accions d’orientació acadèmica, entre elles la ja tradicional sortida al Saló de l’Ensenyament, que enguany s’ha realitzat a la Fira de Barcelona del 21 al 25 de Visita al Saló de l’Ensenyament març. El PICA hi va anar divendres 23 de març amb un grup de joves interessats en veure totes les possibilitats d’estudi que la Fira mostrava.

Assessorament sobre treballar a l’estranger

pica 2012

p El

Visita al Saló de l’Ensenyament de la mà del PICA

18

dj

Assessoria sobre drogues, alimentació i salut C17 A les 17 h. Al PICA

les activitats de

dv

ds

joventut

pel

Torneig de vídeojocs A les 10,30 h. al PICA

abril

dg 1

Mostra d’Arts Visuals de l’Ametlla a les 19,30 a la Sala de Teatre

Tarda de CINE MANGA 18 h. al PICA

12

14

Demostració de fingerskate 18 h. al PICA

25

A sota la Biblioteca. De 16.30 h. a 20 h. Els divendres podeu trobar la Lídia joventut@ametlla.cat del PICA al vesbul de l’IES Tel. 93 845 72 01

a + a +...

* Curs de guitarra cada dilluns de 17 h. a 18:30 h. * Assessoria Laboral els dies 16 i 30 * Assessoria sobre drogues, alimentció i salut amb el C-17, cada dimecres. * Assessoria acadèmica cada dia. * Carnets ISIC i carnet alberguista

La xerrada es va fer al PICA

En la mesura de les seves possibilitats el PICA prova de donar suport al jovent en aquests moments de crisi, que està essent especialment dura per aquest segment de la població. Sembla que una de les possibles sortides davant la crisi és treballar a l’estranger, i realitzar altres possibles activitats fora del nostre país. En aquest sentit, el PICA va organitzar dues xerrades o tallers; D’una banda, es va dur a terme una xerrada a càrrec de la nostra assessoria laboral sobre les diferents possibilitats que tenen els joves de treballar a l’estranger, els països que ofereixen més oportunitats, les diferents vies per a poder anar-hi, els oficis més demandats... També es va fer una xerrada amb joves sobre els camps de treball a l’estranger, que són un primer pas interessant per anar traient el cap més enllà de les nostres fronteres, ja que el voluntariat a fora serveix per a millorar idiomes de veritat, fer contactes, veure com està la situació en altres països, etc. Diferents joves van explicar la seva experiència a un grup interessant en participar-hi.


20

Diari de l’Ametlla,

abril de 2012

Esports

activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives

Bicicletada del Camp de Vol

BB-Triatló L’Ametlla del Vallès, juntament amb l’AEE de l’Institut Eugeni Xammar i l’Ajuntament, estem treballant per posar en marxa el proper mes de setembre una Escola de Triatló per joves entre 12 i 17 anys. De cara al proper mes de juny s’organitza un triatló jove amb diferents distàncies per tal que el joves puguin provar-ho. Aviat tindreu més informació. Participants a la bicicletada

Illa Activa i BB-Triatló L’Ametlla del Vallès solidaris amb la lluita contra el càncer. Després de la Mitja de Granollers, on es va iniciar aquesta proposta, els organitzadors van oferir pack’s solidaris de samarretes per recaptar més fons per la lluita contra el càncer. Nosaltres ja hem fet el nostre primer triatló, la recompensa és immensa ! El passat 4 de març es va celebrar el Campionat d’Espanya de Triatló de Mitja Distància a València, amb distàncies:1.900 m. natació + 90 km. bicicleta + 21 km. córrer, on BB-Triatló L’Ametlla del Vallès va ser-hi representat amb Raúl Gallardo (a la imatge vermell i blanc), Oriol Giménez i Jaume Angulo. Tot i que la prova va arribar al començament de la temporada i amb poc temps de preparació, les sensacions van ser bones. La classificació per grups d’edat va ser: Jaume Angulo Raúl Gallardo

Oriol Giménez

Grup Edat

Natació

Bicicleta

G40 - 44M

0:35:45

2:49:40

G35 - 39M G35 - 39M

0:31:56 0:27:24

Córrer

Total

2:50:43

1:29:33

4:52:12

2:55:43

0:00:00

0:00:00

1:36:34

5:01:59

Pos. Grup Edat Pos. General

22 24

63

114

El proppassat diumenge 18 de març l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de l'Ametlla, amb el guiatge del BB Triatló l'Ametlla, de la Policia Local i de Protecció Civil, es va organitzar una nova bicicletada pel camp de vol de Rosanes. En aquesta ocasió, un total de vuitanta persones integrades per famílies amb nens petits varen congregar-se al Parc de Maria Lluïsa per iniciar la ruta, que va transcórrer pel Camp de Vol de Rosanes i el Pla de Llerona, on es va realitzar una visita guiada a l'emplaçament. L'organització vol agrair molt especialment la col·laboració del BB Triatló l'Ametlla, de la Policia Local i de Protecció Civil. La propera bicicletada serà el diumenge 3 de juny i serà la de la ruta de les masies.


Diari de l’Ametlla,

21

abril de 2012

activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives

Esports

Ascens directe del sènior masculí del Club Voleibol l’Ametlla a 2ª divisió CV Ametlla

D’inici la cosa semblava una mica de pel·lícula, d’aquelles en les que es munta un equip del no res i es pretén fer quelcom de profit. Dos germans que discuteixen sovint, jugadors a cavall entre l’A i el B, jugadors que tripliquen l’edat del més petit, d’altres que no han jugat mai al vólei, uns que vénen del bàsquet... La cirereta del pastís era un entrenador que al cap de poc de començar marxa... Ningú amb dos dits de front va marcar cap fita a aquest equip, però tots es van posar a treballar; Els que jugaven i els que donaven un cop de mà en els entrenaments sense tenir fitxa (gràcies, gràcies i mil gràcies) entrenant amb una constància impressionant, l’entrenador buscant un sistema de joc i d’entrenament adequat per uns nivells tant diferents i sobretot intentant funcionar com un equip a la pista. Com sempre passa, els ini-

de ser un objectiu en va, doncs el primer equip està a 2ª i no podem pujar, però l’orgull de fer-ho ens tirava endavant. L’objectiu es va aconseguir. Vàrem acabar la primera fase a la 4ª posició que ens dóna dret a l’ascens directe. ExpectaEl sènior masculí del CV Ametlla tives inicials àmpliament superades, èxit rotund, i sobrecis van ser durs: un parell de clatot mil agraïments a repartir: a tellades davant dels millors l’afició que ens ha vingut a veure equips de la lliga no auguraven (i alguns partits els era, de segur, una temporada fàcil, però amb un suplici), la gent que ens ha l’esforç i el treball, poc a poc es ajudat a entrenar i ha entrenat va anar formant l’equip i es va amb nosaltres, als entrenadors aconseguir anar guanyant conque han donat un cop de mà a fiança i partits. l’entrenador i al club que ha A mitja temporada ens vàrem dipositat la confiança en l’equip sorprendre d’estar en una d’aesportiu i tècnic. Gràcies a tots quelles posicions que donaven ells, els jugadors i l’entrenador dret a l’ascens... Sí! Érem del sènior B del C.V.L’Ametlla han quarts! Gairebé sense voler-ho, tocat aquella glòria que es toca ens ho vàrem plantejar com un en aquelles pel·lícules americaobjectiu: guanyar-nos el dret nes on un equip del dispar és a jugar a segona divisió. Era capaç d’assolir un èxit d’allò més un objectiu esbojarrat, sobretot impensable. Gràcies a tots els mirant quatre mesos enrere, que ho heu fet possible! però era al nostre abast, a banda


JARDINERIA DOMENECH Construcción de jardines, renovaciones y proyectos integrales, piscinas, sist. de riego, podas, césped, iluminación, madera, etc. Sr. Jaime Doménech 605 866 276

Es lloga habitació

amb terrassa, bany propi, wifi...

93 879 80 58


Diari de l’Ametlla,

23

abril de 2012

Serveis

telèfons d’interès, horaris de transport, deixalleria, metereologia

SERVEI MUNICIPAL DE TRANSPORT DE L'AMETLLA A GRANOLLERS

TELÈFONS D’INTERÈS Ajuntament Biblioteca Municipal PICA Bombers Camp de Futbol CAP Ametlla CAP La Garriga Club Can Camp Club Esportiu Vallès Mossos d’Esquadra Consell Comarcal del V.O. Correus de l’Ametlla Creu Roja Granollers Escola Bertí Escola Bressol l’Ametller Escola Els Cingles Deixalleria Escola Municipal de Música Espai Municipal de Can Camp Estabanell Farmàcia Puigdollers Farmàcia Valls Farmàcia Viña Mata Fecsa-Endesa (avaries) Funerària Granollers Hisenda Granollers Hospital de Granollers Institut Eugeni Xammar Jutjat de Pau Llar d’Infants el Carrilet Llar d’Infants l’Ametlla Mossos Trànsit Parròquia Pavelló d’Esports Piscines de Ca l’Arenys Policia Local Policia Nacional Granollers Protecció Civil Can Moret Repsol Butano Residència Millet Park Residència Fsca. Roig Residència l’Ametlla Residencial Can Camp Santuari de Puiggraciós Sorea Ametlla Taxi Júlio González Taxis Beltran Taxi Salvadora Martínez Urgències Mèdiques 24 hores Veterinari

Borsa de treball

Si vols més informació d’aquestes ofertes de feina, visita la secció “Busques feina?” de la web de l’Ajuntament www.ametlla.cat i el Facebook del PICA

93 843 93 843 93 845 93 849 93 845 93 845 93 860 93 843 93 843 93 860 93 879 93 843 93 861 93 843 93 845 93 845 93 744 93 843 93 843 93 860 93 843 93 843 93 870 902 50 93 861 93 870 93 842 93 843 93 843 93 843 93 843

93 843 93 843 93 843 93 843 93 870 93 843 93 843 93 870 93 843 93 843 93 843 93 845 93 744 93 843 670 89 670 79 619 07 607 62

25 01 19 66 72 01 60 80 70 94 72 46 58 97 11 50 28 27 85 00 14 44 26 04 12 40 27 78 79 59 70 39 50 68 28 82 11 50 91 09 25 46 19 07 40 18 88 50 82 30 76 00 50 00 01 25 28 08 02 50 00 20 088 00 23 28 65 21 10 29 92 75 99 24 26 02 53 07 97 00 71 29 84 22 56 79 74 50 30 22 56 48 10 72 79 76 01 061 26 77

A partir del 03-01-2011 0 Granollers Centre (Estació Bus - Andana 10) Granollers

Canovelles

Estació RENFE GranollersCentre Hospital

Can Camp

Can Camp

Canovelles

- Becari/a d’administració i comptabilitat Empresa situada a Granollers cerca becari per a tasques d’administració i comptabilitat Requisits: Bona presència S’ofereix: Contracte de pràctiques Interessats/des: Enviar CV amb fotografia recent a gemma.reb@gmail.com

- Cambrer/a Restaurant de Barcelona cerca cambrer/a Tasques: Servei a sala, realització de comandes i gestió informatitzada de notes i caixa, coordinació amb l’equip de cambrers i cuina del restaurant. Requisits: Titulació en CFGM d’Hosteleria, experiència mínima d’un any en funcions similars, castellà, català i anglès. S’ofereix: Jornada completa, contracte temporal, salari segons conveni.

-

11:43

-

-

11:52

(1)

(1)

(1)

-

-

15:31

-

-

15:41

(1)

Dissabtes feiners

(1)

7:18

8:33

-

9:00

9:48 11:15 11:33 12:15

-

12:48 14:00 14:45 15:28

-

16:38 18:00 18:28 20:50

7:28

8:43

-

-

9:58

-

12:58

-

16:51

-

10:07

-

17:01

-

17:07 18:12 18:54

-

6:35

6:23

6:40

7:38

6:34

6:48

7:49

6:40 6:50 -

(1) -

-

6:42 6:54 6:55

6:56 7:34

-

7:37

7:43 7:55 8:05 -

-

-

9:05

8:53

-

9:10 10:08 11:25 11:53 12:25

-

13:08 14:10 14:55 15:42

9:04

-

9:18 10:19 11:33 12:04 12:33

-

13:19 14:18 15:03 15:53

8:52

8:58 9:10 9:20 -

(1)

(1)

-

-

-

-

-

-

11:20

-

12:20 -

9:12 10:13 11:27 11:58 12:27 9:24 10:25 11:39 12:10 12:39 9:25 10:35 11:40 12:20 12:40 9:26

(1)(2)

9:31 10:01

-

11:41

(1) -

-

-

(1) -

12:41 -

-

-

-

-

12:55

-

13:07

14:05 14:50

-

13:13 14:12 14:57 15:47 13:25 14:24 15:09 15:59 13:35 14:25 15:10 16:10 -

(1) -

14:26 15:11 (1)

14:41 15:46

-

(1) -

-

-

-

16:31

-

18:38

-

18:48

-

8:30 11:15 14:00 18:15 21:00 -

-

-

-

-

-

-

-

-

9:00 11:15 14:00 21:00 -

-

-

-

-

-

-

-

8:35 11:20 14:05 18:20

-

9:05 11:20 14:05

-

17:02 18:10 18:49

-

8:40 11:25 14:10 18:25

-

9:10 11:25 14:10

-

17:13 18:18 19:00

-

8:48 11:33 14:18 18:33

-

9:18 11:33 14:18

-

-

18:05

-

Diumenges i festius

-

-

8:42 11:27 14:12 18:27

17:19 18:24 19:06 21:20 17:30 18:25 19:15 21:30 -

(1) -

18:26

-

(1)

19:01

-

21:31 -

-

-

8:54 11:39 14:22 18:39 21:30 8:55 11:40 14:23 18:40 21:40

8:56 11:41 14:25 18:41 21:41

9:31 12:50 14:35 16:25 19:16

9:12 11:27 14:12

-

-

9:24 11:39 14:22 21:30 9:25 11:40 14:23 21:40 -

11:41 14:25 21:41

-

12:20 14:35 16:25

6:50

7:35

8:05

9:20

9:33 10:03 11:05

-

12:20

-

12:57 14:05 14:43 15:48 16:10 16:33 18:00 19:03 19:45 21:45

9:33 12:52 14:37 16:27 19:18

9:25 12:22 14:37 16:27

C/ Barcelona (Can Quico)

6:54

7:37

8:09

9:24

9:37 10:07 11:09

-

12:24

-

13:01 14:09 14:47 15:52 16:14 16:37 18:04 19:07 19:49 21:47

9:37 12:56 14:41 16:31 19:22

9:29 12:26 14:41 16:31

Rotonda PI l’Ametlla Park

C/ Indústria, 23

Estació RENFE Canovelles Torras i Bages

Granollers

(1)(2)

C/ Torregassa, 9 (Parc)

C/ Pompeu Fabra / Camí Antic de Caldes

L'Ametlla

(1)

-

6:28

C/ Torregassa, 9 (Parc)

(1)

6:30

Ajuntament

Rotonda PI l’Ametlla Park

(1)

6:13 6:22

Estació RENFE Canovelles

(1)

6:10

Instituts

C/ Barcelona (Can Quico)

L'Ametlla

(1)

De dilluns a divendres feiners

Hospital

Granollers Centre (Estació Bus - Andana 10)

Estació RENFE GranollersCentre

6:52 6:58 7:08 7:10 7:11 -

7:36 7:42 7:47 7:49 7:50

7:55

8:07 8:13 8:23 8:25 8:26 -

7:18

8:00

8:33

-

-

-

9:22 9:28 9:38 9:40 9:41 -

9:35 10:05 11:07 9:42 10:12 11:13 9:47 10:17 11:23 9:49 10:19 11:25 9:50 10:20 11:26 9:55 10:25

-

9:48 10:00 10:30 11:33 -

-

-

-

-

-

12:22 12:28 12:38 12:40 12:41 -

-

-

-

12:48

-

-

-

-

12:59 14:07 14:45 15:50 16:12 16:35 18:02 19:05 19:47 21:46 13:06 14:13 14:52 15:57 16:18 16:42 18:08 19:12 19:53 21:51 13:11 14:23 14:57 16:02 16:28 16:47 18:18 19:17 20:03 21:55 13:13 14:25 14:59 16:04 16:30 16:49 18:20 19:19 20:05 21:56 13:14 14:26 15:00 16:05 16:31 16:50 18:21 19:20 20:06 21:57 13:19

-

15:05 16:10

-

16:55

-

19:25

-

-

13:24 14:33 15:10 16:15 16:38 17:00 18:28 19:30 20:13 22:00 -

14:36

-

-

-

-

-

Servei Municipal de L'Ametlla a Granollers.

(1) L'agost no circula.

Línia Granollers-L'Ametlla-Sant Feliu.

(2) Només circula dies de mercat a Granollers.

-

20:16

-

9:35 12:54 14:39 16:29 19:20 9:42 13:01 14:46 16:36 19:27 9:47 13:06 14:50 16:40 19:32 9:49 13:08 14:52 16:42 19:34 9:50 13:09 14:53 16:43 19:35

9:55 13:14 14:58 16:48 19:40

10:00 13:20 15:00 16:50 19:45 -

-

-

-

-

9:27 12:24 14:39 16:29 9:34 12:31 14:46 16:36 9:39 12:36 14:50 16:40 9:41 12:38 14:52 16:42 9:42 12:39 14:53 16:43 9:47 12:44 14:58 16:48

9:53 12:50 15:00 16:50 -

-

-

-

Vehicle titular adaptat. Truqui prèviament al telèfon 93.870.78.60 per confirmar disponibilitat. El compliment d'aquest horari està supeditat a les condicions del trànsit.

INFORMACIÓ: 902 13 00 14

Interessats/des: Enviar CV a: rrhh@cacheirorestaurants.com

- Gestor/a punt de venda (Catalunya i Llevant ) Casa Mas, important empresa del sector de l'alimentació en fort procés d'expansió, necessita incorporar a l'equip comercial un/a gestor/a punt de venda (Catalunya i Llevant). Funcions: Control de posicionament de producte en el punt de venda, control i seguiment de l'activitat promocional negociada amb el punt de venda, control de merchandising. Requisits: Experiència contrastada com a GPV en el sector alimentació (hipermercats i supermercats, disponibilitat per viatjar, es requereix tenir iniciativa pròpia, autonomia, dinamisme, organització i capacitat d'improvisar dins d'un sector o context competitiu, informàtica a nivell d' usuari. S’ofereix: Treball estable, molt bon ambient

de treball, sou segons vàlua i experiència demostrable Interessats/des: Enviar CV a la direcció: rrhh@grupocasamas.com

- Teleoperador/a Funcions: Atenció al públic i assessorament al client sobre els productes de l’empresa, realització de trucades a clients potencials per captació de nous clients. Requisits: Titulació: ESO, experiència mínima d’1 any, castellà, català i anglès. S’ofereix: Jornada completa, zona de Barcelona, contractede duració determinada, salari segons conveni. Interessats/des: Enviar CV a: info@quasardesign.esSee More

- Mecànic de manteniment de carretons, camions i vehicles Important empresa del sector tèxtil, ubicada a Granollers, cerca incorporar un mecànic per a realitzar

el manteniment de carretons, camions i vehicles d’empresa. Requisits: Experiència en la ocupació mínima d’un any, experiència en hidràulica Interessats/des: Enviar CV a la direcció artcatalunya@yahoo.es o inscripció per la pàgina web http://www.artcatalunya.es/index.php


24

Diari de l’Ametlla,

Serveis del Principat

abril de 2012

La Rebotiga

“¿Hartos de limpiar?” Amb aquest eslògan que llueixen en els seus vehicles on porten tots els estris necessaris per fer la seva feina, s’anuncia aquesta empresa també coneguda com “Serveis del Principat”. Va ser creada, fa anys, pel matrimoni d'Israel Ramos González i d'Irene Sofia Fernández, i ens dóna la possibilitat de contractar uns serveis de neteja, a fons o bé puntuals, diaris, setmanals, etc. de manteniment... Però encara ofereixen més prestacions. Llegiu, atentament i així coneixereu tot sobre la qüestió, interessant per a tots. En parlem amb l'Israel, que ens ha citat a la plaça de l'Ajuntament de l’Ametlla. Pat Millet

Asseguts en un del bancs de la plaça de l'Ajuntament, doncs fa un dia radiant, l’Israel ens diu que va néixer a la Corunya, però que des dels 6 anys està a Catalunya, per la qual cosa se sent totalment català. “Català, català” reivindica, i segueix dient “Vàrem venir a l’Ametlla, de casualitat, concretament al Serrat, l’any 2005, i al cap de tres mesos la meva dona i jo vam ser conscients de que haver d'anar buscar la dona de fer feina al tren o al bus, per després haver de tornar-la a acompanyar, era molt feixuc. Per tant, pensàrem que si nosaltres teníem aquest problema, la resta dels habitants que residien aquí, lluny del centre, també s'hi deurien trobar”. Efectivament era un contrarietat comuna i, després d'assessorar-se sobre el negoci i dedicar més de sis mesos a tota la part de gestoria i publicitat, per fi van posar en marxa tot el muntatge de l'empresa. Varen començar el dia 1 de novembre de l’any 2005. “El dia 15 de novembre vàrem fer la nostra primera neteja i, a partir de llavors, hem anat treballant de forma continuada. Publicitat? En el nostre cas és important, molt important, el bocaorella”. A partir del dia 1 de gener és obligatori tenir assegurades a les dones de fer feina si no vols que et “caigui” una sanció de 3.000€. “Tothom les ha d'assegurar, fer-los una nòmina, amb catorze pagues anuals, un mes de vacances remunerat... Les ha de donar d’alta a la Seguretat Social... En fi, és tot força complicat, per tant, si fas números, al final pagant molt poc més per cada neteja pots contactar amb nosaltres sense cap problema”. Tenen clientela diària, d'un o dos cops

per setmana, d'un cop al mes o de tan sols per coses puntuals com pot ser la cuina, vidres i finestres, terrassa... “Tinc clients que tenen una noia fixa a casa i només ens contracten quan aquesta marxa de vacances. Nosaltres ho portem tot: els productes, draps, fregall per la cuina i pel bany, baieta de micro fibra per la pols...”. Naturalment, l'Israel sempre va a parlar amb la clienta per conèixer-la i establir la periodicitat de la feina, veure la casa, les dimensions que té i com és el caràcter de la mestressa; si és nerviosa, calmada, si és perfeccionista de la neteja, etc., per així entendre quin tipus de teballador necessita, si més ràpid o bé més tranquil, i

L’Israel davant una de les seves furgonetes / Rafael Sánchez

podien. “Nosaltres podem fer aquest servei perquè tenim un assegurança que ens ho cobreix”. Actualment tenen uns 20 treballadors. No tots a jornada completa. Naturalment, treballen amb persones especialitzades com auxiliars de geriatria per l’assistència a domicili, persones titulades que coneixen molt bé la seva feina. “Hi ha gent que està a casa perquè no vol o no pot pagarse una residència i l’atenem al seu domicili, ens ocupem de la persona gran a la que se l'ha de rentar i atendre perquè estigui ben polida. Cuina? També! Fins i tot tenim una dietista que visita la persona que ho

“A partir del dia 1 de gener és obligatori tenir assegurades a les dones de fer feina si no vols que et “caigui” una sanció de 3.000€. Tothom les ha d'assegurar, fer-los una nòmina amb catorze pagues anuals, un mes de vacances remunerat... Les ha de donar d’alta a la Seguretat Social...” molt minuciós. Una sèrie de matisos que cal tenir en compte ja que, segons ell, són importants perquè la família quedi satisfeta i tot funcioni. “És bàsic que la gent ens conegui i que vegi que som seriosos. I afegiré que la nostra empresa està donada d’alta a la Generalitat de Catalunya. No, no només fem neteges, sinó que també donem ajuda a domicili, gent que necessita que se’ls renti i es tingui cura del seu cos. Per això estem donats d’alta a Benestar Social". Ens explica que fa uns minuts que l'havia trucat un client demanant que anessin a recollir el nen a l’escola perquè ells no

necessita i li fa un planning de menjar”. És un servei que representa un gran alleujament per la persona o persones que conviuen amb una altra que necessita unes atencions especials. “La persona que porta tota la part d'administració, control, etc. és la Viky Moller". La Viky és molt coneguda al poble. Durant uns anys va tenir una botiga de diaris, llibres, regals... Un tipus d'establiment com el que han muntat el matrimoni que condueix la botiga “Peipars”, sobre el que un dia en parlarem. “Personalment em dedico més a visites i a la part comercial”, però a n'Israel no se li

Telèfon: 696 97 96 10

caurien pas els anells si hagués de fer neteges. “Cap problema! Vinc d'una família de set germans; Mai hem tingut una dona de fer feines i des de petit que he netejat, planxat, posat rentadores, estès la roba... Per tant, per mi és molt fàcil arribar a una casa i saber com s'ha de fer la feina. Netejo tan bé com les meves noies. No ho dubtis!". Per acabar-ho d'arrodonir afegeix: “Jo no puc exigir a les meves treballadores quelcom que jo no sàpiga fer. També fem despatxos, empreses, escoles... Ara estem netejant l'IES i estan molt satisfets. Els horaris són flexibles. Pensa que nosaltres comencem el primer torn a les 6,30 h. del matí i les darreres surten cap a les 22 h.”. Sobre el tema del jardí també se’n fan càrrec. “Si no són coses complicades tenim un jardiner que treballa per nosaltres. Tot el que són coses petites, ho podem fer, sempre amb personal titulat. El preu per un servei normal és de 15 € l’hora, tot inclòs. A partir d’aquí, si anem cada dia a la casa el preu s’ajusta. Si hi ha un servei d’urgència, doncs és clar, hi ha un increment del cost del servei. Una qüestió important és que si tenim les claus de la casa sempre estan vigilades amb una càmera les 24 hores del dia.” “Hartos de limpiar”, que com hem apuntat és el seu eslògan, segons n'Israel és una frase molt impactant i, per aquesta raó, la va posar en castellà. Set anys fent la seva tasca i cap tipus de problema gruixut. Sí anècdotes divertides... Per tant, ja sabeu: contracteu aquests serveis i estirats a la vostra hamaca dediqueu-vos, tan sols, a observar com creix l’herba del jardí amb tota tranquil·litat.

Diari de l'Ametlla abril 2012  

Diari de l'Ametlla d'abril de 2012, amb el suplement Amíndola

Advertisement