Page 1

Maig 2013

2012-02_05_01

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

Volum

1/1

Capítols

1

2

3

4

5

6

7

8 9 10 11 12

| 1 | MEMÒRIA DESCRIPTIVA | 2 | MEMÒRIA CONSTRUCTIVA | 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 4 | ESTRUCTURA. MEMÒRIA DE CÀLCUL | 5 | INSTAL.LACIONS. MEMÒRIA: DESCRIPCIÓ I CÀLCUL | 6 | ANNEX I. ESTUDI GEOTÈCNIC | 7 | ANNEX II. ESTUDI LUMINOTÈCNIC | 8 | PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES | 9 | ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT | 10 | CONTROL DE QUALITAT | 11 | PRESSUPOST | 12 | PLÀNOLS

xxm_arquitectura


Maig 2013

2012-02_05_01


Maig 2013

2012-02_05_01

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS Volum

1/1 INDEX

Capítols

1

2

3

4

5

6

7

8 9 10 11 12

| 1 | MEMÒRIA DESCRIPTIVA | 1.1 | Agents | 1.1.1 | Objecte del projecte | 1.1.2 | Promotor | 1.1.3 | Equip redactor del projecte | 1.2 | Informació prèvia | 1.2.1 | Antecedents i condicionants | 1.2.2 | Condicionants i característiques de l’emplaçament i entorn físic | 1.2.3 | Normativa urbanística d’aplicació | 1.2.4 | Fotografies d’estat actual | 1.3 | Descripció del projecte | 1.3.1 | Justificació de la solució adoptada | 1.3.2 | Criteris de sostenibilitat | 1.3.3 | Descripció geomètrica. Quadres de superfícies | 1.3.4 | Descripció general dels sistemes que composen la proposta | 1.4 | Prestacions de l’edifici | 1.4.1 | Segons el CTE i la LOE | 1.4.2 | Limitacions d’ús

| 2 | MEMÒRIA CONSTRUCTIVA | 2.1 | Treballs previs | 2.2 | Moviment de terres | 2.3 | Fonamentació | 2.4 | Sanejament | 2.5 | Estructura | 2.6 | Façanes | 2.7 | Cobertes, aïllaments i impermeabilitzacions | 2.8 | Divisions interiors | 2.9 | Paraments, Arrebossats i Cel rasos | 2.10 | Paviments | 2.11 | Instal.lacions | 2.12 | Fusteria matàl.lica i vidrieria | 2.13 | Manyeria | 2.14 | Guixeria | 2.15 | Pintures i estucats | 2.16 | Revestiments interiors | 2.17 | Afectacions

xxm_arquitectura


Maig 2013

2012-02_05_01

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.1 | Relació de la normativa d’aplicació | 3.2.1 | Funcionalitat. Accessibilitat. Compliment del Decret 135/1995: Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques | 3.2.2 | DB SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat | 3.3 | Seguretat en cas d’incendi | 3.4 | Compliment del Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis | 3.5 | DB HE. Fitxa Justificativa de la limitació de la demanda energètica. | 3.6 | DB HE1. Limitació demanda energètica DB HE3. Eficiència instal·lacions d’il·luminació. | 3.7 | DB SE.Resistencia i estabilitat | 3.8 | Compliment de DB HS_ Exigències bàsiques | 3.9 | Compliment de DB HS1_ Protecció enfront de la humitat | 3.10 | Compliment de DB HR. Protecció enfront del soroll. | 3.11 | Compliment del Decret 201/1994, de 26 de juliol i Decret 161/2001, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. | 3.12 | | 3.12 | REAL DECRETO 2816/1982 Reglamento general de policia y espectáculos | 3.13 | DECRETO 11/2010 Reglament d’espectacles públics i d’activitatsrecreatives

| 4 | ESTRUCTURA. MEMÒRIA DE CÀLCUL | 5 | INSTAL.LACIONS. MEMÒRIA: DESCRIPCIÓ I CÀLCUL | 6 | ANNEX I. ESTUDI GEOTÈCNIC | 7 | ANNEX II. ESTUDI LUMINOTÈCNIC | 8 | PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES | 9.1 | Facultatives, Econòmiques i Legals | 9.2 | Tècniques | 9 | ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT | 10.1 | Memòria | 10.2 | Plec | 10.3 | Pressupost | 10.4 | Plànols | 10.5 | Detalls Gràfics | 10 | CONTROL DE QUALITAT | 11 | PRESSUPOST | 12.1 | Amidaments | 12.2 | Pressupost | 12.3 | Resum de Pressupost | 12.4 | Últim full


Maig 2013

2012-02_05_01

| 12 | PLÀNOLS PLANOLS d’ ARQUITECTURA A00 Situació i Emplaçament. Planejament A01 Estat Actual. Planta i Seccions generals A02 Estat Actual. Planta i Superfícies A03 Enderrocs. Sectors afectats i Fases A04 Proposta. Planta i Seccions generals A05 Proposta. Planta nivell 0. Superfícies A06 Proposta. Planta nivell 0. Cotes i Materials A07 Proposta. Planta nivell 1. Pluvials A08 Detall zona Serveis Públics. Planta i Seccions transversals A09 Detall zona Serveis Públics. Alçat i Secció Longitudinal A10 Detall zona camerinos. Planta i Seccions A11 Detall Barres Bar i Tècnic de So A12 Alçats. Diagnosi i Intervenció A13 Alçats i Seccions. Diagnosi i Intervenció A14 Alçats Interiors. Revestiment acústic. A15 Fusteries A16 Secció Constructiva. Nou volum i Sala existent A17 Evacuació d’Emergència i Aforament A18 Esquema de Fases. Fases i Treballs

PLÀNOL A3 1/250 1/150 1/100 1/100 1/150 1/100 1/100 1/100 1/50 1/50 1/50 1/35 1/100 1/100 1/100 1/50 1/20 1/100 s.e.

PLANOLS d’ ESTRUCTURA E01 Nou volum_Fonamentació E02 Nou volum_Sostre Planta Baixa E03 Rehabilitació Coberta Existent

1/50 1/50 1/100

PLANOLS d’ INSTAL.LACIONS ISP1 Sanejament. Pluvials. Nivell +1 ISP2 Sanejament. Pluvials. Nivell +0 ISF1 Sanejament. Fecals. Nivell +0 IA1 Lampisteria. Producció ACS. Esquema IA2 Lampisteria. Producció ACS. Nivell +0 IE1 Xarxa de Conexió a terra. Nivell +0 IE2 Canalitzacions. Nivell +0 IE3 Canalitzacions. Nivell +1 IE4 Electricitat. Esquema unifilar I IE5 Electricitat. Esquema unifilar II IE6 Electricitat. Preses de corrent i dades. Nivell +0 IE7 Electricitat. Preses de corrent i dades. Nivell +1 IE8 Electricitat. Il.luminació. Nivell +0 IE9 Electricitat. Il.luminació. Nivell +1 IE10 Electricitat. Il.luminació. Secció IPCI1 Protecció contra incendis. Nivell +0 IES1 Protecció contra robatori. Esquema IES2 Protecció contra robatori. Nivell +0 IC1 Climatització. Esquema. IC2 Climatització i ventilació. Nivell +0 IC3 Climatització i ventilació. Nivell +1 IC4 Climatització. Canonades i desguassos. Nivell +0 IC5 Climatització. Canonades i desguassos. Nivell +1

1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100 1/100


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 1 | MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 1 | MEMÒRIA DESCRIPTIVA

| 1.1 | Agents | 1.1.1 | Objecte del projecte L’objecte del projecte és la rehabilitació d’una nau existent per adequar els seus espais com a sala cultural d’usos múltiples oberts al públic. Aquest espai existent es troba situat al Carrer Major de Sant Llorenç d´Hortons. La nau té una forma rectangular, una superfície aproximada de 320 m2 i una alçada útil aproximada de 5,75 metres. La sala té un espai annexe a mode de magatzem i uns espais annexes compartits amb altres equipaments, a mode de serveis. La suma d’aquests espais annexes és de 90 m2. La superfície total d’actuació és de 410 m2. | 1.1.2 | Promotor Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons Consorci de la Societat Cultural Hortonenca | 1.1.3 | Equip redactor del projecte xxm_arquitectura: Xavier Ruscalleda Morell, arquitecte Marta Lorenzo Fernández, arquitecta


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 1 | MEMÒRIA DESCRIPTIVA | 1.2 | Informació prèvia | 1.2.1 | Antecedents i condicionants L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, juntament amb el Consorci de la Societat Cultural Hortonenca, tenen com objectiu adaptar, acondicionar i rehabilitar la Sala SCH a la normativa vigent, així com millorar les seves instal.lacions. És per aquest motiu, que l’any 2010, es redacta el “Estudi de Programació de la Sala Societat Cultural Hortonenca”, Expedient CODI XMBQ: 10/X/6725 de la Diputació de Barcelona. El present projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la SCH prèn aquest document com a guia documental i valora les conclusions d’intervenció que ofereix.

| 1.2.2 | Condicionants i característiques de l’emplaçament i entorn físic (Font: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) La sala de la SCH està ubicada al carrer Major núm.47 del poble de Sant Llorenç d’Hortons. L’edifici està alineat al carrer, conformant la cantonada del carrer Major amb el carrer Valls i annex a les instal·lacions esportives municipals. Es tracta d’un edifici de l’any 1925, obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local ( BCIL). Aquesta construcció, de planta aproximadament rectangular, disposa d’una sola nau, amb l’escenari al fons i dues llotges laterals. La coberta és de teula àrab a dues aigües. També disposa d’un petit annex que s’utilitza de camerino. Aquest equipament comparteix un espai lateral exterior, els banys i les escomeses amb altres equipaments de la mateixa propietat i municipals. L’edifici, tot i no tenir patologies greus, no s’adapta a les normatives vigents que li són d’aplicació i que es detallaran el l’apartat de descripció de l’estat actual de l’edifici. La sala de la SCH disposa de diversos aspectes a destacar: • És un element arquitectònic d’interès, l’entrada frontal, amb portal d’arc amb ull de bou superior i un finestral a cada banda, utilitzant el maó vist per fer els brancals i les llindes. • La distribució interior de la sala, amb llotges laterals, és característica de l’època en que es va fer l’edifici i evocadora de la societat d’aquell moment.


Maig 2013

2012-02_05_01

Es tracta d’un edifici d’una sola nau rectangular, amb una superfície construïda de 360,70m2, distribuïda en una sola planta més un petit cos annex. La nau principal conté la sala, amb l’escenari al fons i dues llotges laterals que s’eleven uns 70cm respecte la platea. Des de l’escenari s’accedeix, a través d’una escala metàl·lica, al cos del camerino. L’entrada a la sala és frontal, des del carrer Major. No obstant, aquest equipament comparteix amb equipaments adjacents un espai exterior lateral, des del que es pot accedir a una de les llotges. També comparteix amb aquests equipaments els banys, un magatzem i dos locals d’instal·lacions, que en total representen 53,62 m2 construïts. L’edifici té una valor històric remarcable i figura dins el Catàleg de Bens a Protegir de Sant Llorenç d’Hortons, catalogat com a BCIL. La coberta de la nau és a dues aigües, de teula àrab, mentre que el cos dels camerinos disposa d’una coberta a una vessant de fibrociment. Les façanes són de maçoneria, utilitzant el maó vist pels brancals i les llindes de les obertures, per solucionar els encontres de les cantonades, pel remat superior de la façana i per alguns elements decoratius.


Maig 2013

2012-02_05_01

| 1.2.3 | Normativa urbanística d’aplicació Donat que la nau objecte del projecte es troba dins del terme municipal , i donat que el projecte no es tracta d’una construcció de nova planta sino la rehabilitació d’un espai ja construït, el projecte es trobarà dins de l’àmbit d’aplicació de la Normativa Urbanística Municipal, i seguint els planejaments de Sant Llorenç d´Hortons. Pel que fa al tipus d’obra, i tractant-se d’una actuació de reforma d’un edifici existent, i no pas de nova planta, queda definida a la normativa com a reforma i ampliació. A continuació es fa un estudi de les normatives vigents que són d’aplicació a l’edifici, tenint en compte el tipus d’intervenció i la condició de Bé Cultural d’Interès Local de la sala. (Font: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) Normativa urbanística • Figura de planejament: Pla d’ordenació Urbanística Municipal • Qualificació Urbanística: 1b: Zona de conservació de l’estructura urbana i de l’edificació, Subzona d’interès especial d’edificis a respectar. D3: Sistema d’equipaments comunitaris, ús socio cultural i recreatiu. MF: Ordenació de l’edificació, Manteniment de forma. Nivell de protecció de l’edifici. L’edifici té una valor històric remarcable i figura dins el Catàleg de bens a protegir del municipi, classificat com BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). Segons aquest catàleg municipal, la forma d’actuació és la reutilització, entenent per reutilització el fet de dotar l’edifici d’una funcionalitat en les condicions més idònies, encara que el seu ús no sigui l’original. Les possibles obres que comporti aquesta dotació no podran en cap cas malmetre els valors reconeguts. El catàleg diu que per intervenir en l’edifici cal respectar els elements bàsics següents (entenent que respectar és contemplar les lleis compositives, estructurals, formals o tipològiques de l’edifici en el moment de realitzar qualsevol intervenció sobre ell): • La forma: és l’aparença externa de l’edificació o de part de l’edificació concretada en el volum entès com els límits físics exteriors actuals, en els espais buits i plens i d’ordre compositiu i tipològic. • El llenguatge arquitectònic: és la composició i la formalització arquitectònica de l’edificació i els elements constructius complementaris, així com els recursos decoratius i els acabats utilitzats en ell. • L’ estructuració funcional: és el que fa referència a la composició arquitectònica en planta i en secció de l’edificació. Es considerarà intervenció, també segons el catàleg de bens a protegir de sant Llorenç d’Hortons, adaptar l’edifici per tal que pugui seguir-se desenvolupant l’activitat actual.


Maig 2013

2012-02_05_01

| 1.3 | Descripció del projecte | 1.3.1 | Justificació de la solució adoptada Les principals intervencions són: • A) Coberta_Protecció al Foc de l’Estructura • B) Coberta_Seguretat i consolidació estructural • C) Accessibilitat i Evacuació • D) Evacuació i Extinció d’incendis • E) Renovació instal.lació eléctrica • F) Millores en pintura interior, portes i finestres. • G) Millores en escenari i cortinatge • H) Aïllament tèrmic • I) Confort acústic • J) Serveis wc adaptats • K) Millora dels camerins • L) Ampliació del nº de serveis wc • M) Formació de Barra de Bar • N) Ampliació xarxa d’aigua • O) Instal.lació grup electrògen de socors • P) Renovació sistema de climatització • Q) Instal.lació de xarxa de veu i dades • R) Instal.lació d’alarma

| 1.3.2 | Criteris de sostenibilitat Es controla el reciclatge de residus. Es prioritza la col·locació de materials reciclables i de baixa energia. Es valora la posició paisatgística de la Sala SCH dins del terme municipal, i es busca una imatge que entri en diàleg amb la població. S’incorporen sistemes de reducció de despesa d’energia, sectoritzant els grans espais en sub-espais per tal de garantir el consum necessari, tant en generació de clima com en el consum elèctric per a la seva il.luminació. El resultat és un edifici amb el mínim de recursos per a la seva construcció però a l’hora que ofereixi una garantia de resistència al pas del temps i , per tant, de baix cost de manteniment.

| 1.3.3 | Descripció geomètrica. Quadres de superfícies | 1.3.3.1 | Relació de superfícies útils i construïdes totals Superfície construïda total: 440,92 m2 Superficie construïda existent: 401,25 m2 Superfície construïda ampliació: 39,67 m2 Superfície útil total: 376,80 m2 Superfície útil sala: 281,13 m2 Superfície útil annexes: 95,67 m2 (9,34 vestíbul+25,28 camerinos+33,24 serveis+27.81 magatzems)


Maig 2013

2012-02_05_01

| 1.3.4 | Descripció general dels sistemes que composen la proposta El projecte resol el programa sol·licitat a través dels següents capítols: | 1.3.4.1 | Accés Es resolt l’accés a la Sala a través de dos entrades. Per una banda l’entrada tradicional a la sala, a través de la porta principal situada al Carrer Major. Es proposa enderrocar el graó existent per tal d’accedir a través d’una rampa. Per altra banda, es proposa una entrada secundària a través del pati lateral. Aquesta entrada, amb majors dimensions per acollir el públic que espera per entrar, ofereix una entrada alternativa a la tradicional. Aquest accés compta amb un recorregut adaptat per garantir l’accessibilitat a la Sala, accedint a la llotja lateral.

Estat actual accés lateral

Per altra banda, amb l’objectiu de crear un espai públic exterior més obert al carrer Major, es proposa l’enderroc de la barana que delimita el pati lateral i crear uns graons d’accés a l’espai exterior. D’aquesta manera es crea un espai públic exterior més obert, més ampli i més social. Finalment, amb l’objectiu de potenciar la volumetria de la Sala, i respectar els criteris estètics de la Protecció BCIL de la Sala, es proposa eliminar els elements decoratius en forma de columnes i pòrtics que es van construïr en l’edifici veí que conectaven amb la Sala. L’enderroc d’aquests elements es veu necessària per desvincular la Sala de l’edificació veïna. A més, d’aquesta manera es fa possible la obertura del pati lateral i transformar-lo en un espai públic més obert. L’enderroc d’aquests elements decoratius es farà respectant la construcció veïna i sense suposar cap desperfecte per la construcció veïna, ja que es tracta d’elements decoratius que s’extenen.

Proposta accés lateral


Maig 2013

2012-02_05_01

| 1.3.4.2 | Sala La Sala conserva la seva distribució original. Les intervencions més destacables són: - Enretirada del cel-ras existent - Acondicionament de l’escenari existent - Garantir els criteris bàsics ens els recorreguts d’evacuació. - Rehabilitació integral de paraments, tancaments i revestiments de la Sala. | 1.3.4.3 | Dotacions Es proposa reservar els espais finals de la llotja per tal d’acollir una barra fixe de bar i un espai reservat pels tècnics de so i llums. | 1.3.4.4 | Camerinos S’acondiciona l’actual espai annexe a l’escenari destinat a magatzem, com a vestuari vinculat directament a l’escenari, amb dotacions de serveis i dutxa pels artistes. Es substitueix la coberta actual de fibrociment, per una coberta lleugera amb aïllament, i es renova un dels murs existents afectat per fisuracions. | 1.3.4.5 | Serveis exteriors Es considera necessari actualitzar i renovar els serveis higiènics exteriors, així com ampliar el seu nombre de serveis per tal de complir amb la normativa segons l’aforament definit. Per aquest motiu, es proposa re-organitzar els espais exteriors de serveis, per tal d’oferir serveis d’homes i dones, serveis adaptats i espais de magatzem. Amb l’objectiu d’augmentar la superfície d’espais de suport de la sala també s’aconsegueix una coberta plana de major superfície on poder instal.lar la maquinaria de climatització de la Sala. Paral.lelament s’utilitza part del porxo existent (construit posteriorment als orígens de la sala) com espai tancat amb ús de vestíbul previ a la Sala. Aquesta nova volumetria, té la intenció de mostrar-se com volums annexes afegits, de materials diferents i tamanys diferents, per tal de potenciar la volumetria original de la Sala.


Maig 2013

2012-02_05_01

| 1.4 | Prestacions de l’edifici | 1.4.1 | Segons el CTE i la LOE En aquest sentit, el projecte ha sigut redactat sota les normatives: SI, HE, SE-AE, SE-A, SE, HS, SE, SE-C i SUA com a principals, seguint l’esquema següent: Requisits bàsics LOE Funcionalitat

Habitabilitat

Projecte

Utilització

Segons normativa especifica

Accessibilitat

Segons normativa especifica

Telecomunicacions

Segons normativa especifica

Requisits bàsics LOE Seguretat

Condicions

Exigències bàsiques CTE

Projecte

Seguretat estructural

SE1, SE2

SE1, SE2

Seguretat en cas d’incendi

SI 1 – SI 6

SI 1 – SI 6

Seguretat d’utilització

SU 1- SU 8

SU 1- SU 8

Salubritat

HS 1- HS 5

HS 1- HS 5

Estalvi d’energia

HE 1 - HE 5

HE 1 - HE 5

Protecció del soroll

HR

HR

Prestacions segons el CTE a assolir en projecte Funcionalitat Accessibilitat El projecte garanteix l'accessibilitat de l'edifici a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació en compliment de la normativa vigent. Per tant el projecte contempla el compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat en l’edificació en edificis d’ús públic i urbanisme, garantit tant els recintes de creació, les seves instal·lacions i l’accés exterior. Accés als serveis de telecomunicacions El projecte de l’edifici garanteix la previsió d’espais per a la implantació de les infraestructures de telecomunicacions segons el Reial decret llei 1/1998 sobre “Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE 28/02/1998). Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de telefonia bàsica (TB) i televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions, es complirà Reial decret 401/2003 pel qual s'aprova el “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones“ d’àmbit estatal d’aplicació.


Maig 2013

2012-02_05_01

Seguretat estructural DB SE1 Resistència i estabilitat La resistència i estabilitat de l’edifici seran assegurades davant d’accions i influències previsibles per a l’ús de l’edifici. Seguretat en cas d’incendi DB SI1 – SI 6 Seguretat d’utilització Es complimentarà la normativa específica de l’ús. Habitabilitat – Salubritat DB HS1 Protecció enfront a la humitat Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat al interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de les condensacions. Paràmetres a assolir: Façanes: Grau d’impermeabilitat: Es complirà segons zona pluviomètrica, grau d’exposició al vent, zona eòlica, entorn i altura de coronació. Murs: Grau d’impermeabilitat: Es complirà amb el mínim exigit en funció de les característiques del terreny. Terres: Grau d’impermeabilitat: Es complirà amb el mínim exigit en funció de les característiques del terreny. Cobertes: Les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2. DB HS2 Recollida i evacuació de residus El projecte i disposarà d’un espai de reserva per extreure els residus ordinaris generats d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti una adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió. DB HS3 Qualitat de l’aire interior Els diferents espais interiors disposaran de mitjans perquè els seus recintes puguin ventilar adequadament de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants. DB HS4 Subministrament d’aigua La proposta disposarà de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament. Els equips de producció d’aigua calenta tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens. DB HS5 Evacuació d’aigües La proposta disposarà de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent, i de les precipitacions atmosfèriques. La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació d’altre tipus de residus. El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.


Maig 2013

2012-02_05_01

Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures. Habitabilitat - Estalvi d’energia DB HE1 Limitació de la demanda energètica L’edifici disposarà d’un envolvent que limiti adequadament la demanda energètica necessària per assolir el benestar tèrmic, reduir el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques, tractant adequadament els ponts tèrmics. La zona climàtica corresponent al municipi és C2 , atès que així s'estableix en l'apèndix D d'aquest Document Bàsic. La demanda energètica serà inferior a la corresponent a un edifici en què els paràmetres característics siguin els següents: 1. Demanda energètica: - valors límit dels paràmetres característics mitjos de l’envolvent tèrmica de l’edifici 2

Murs de façana

UMlim: 0.73W/m k

Tancaments en contacte amb el terreny Terres

UMlim: 0.73W/m k 2 USlim: 0.50W/m k

Cobertes Lluernes

UClim: 0.41W/m k 2 ULlim: 0.37W/m k

2

2

- valors de transmitància tèrmica màxima dels tancaments i particions interiors de l’envolvent 2 Murs de façana 0.953W/m k 2

Tancaments en contacte amb espais no habitables 0.95W/m k 2

Terres Cobertes

0.65W/m k 2 0.53W/m k

Vidres i marcs Murs de mitgera

4.40W/m k 2 1.0 W/m k

2

2. Limitació de les condensacions Segons normativa 3. Permeabilitat a l’aire de buits i lluernes: classe 2, classe 3 o classe 4 DB HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques El rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips es regularà d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). DB HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació L’edifici disposarà d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels usuaris i alhora eficients energèticament. DB HE4 Contribució solar mínima de agua calenta sanitària No hi haurà consum d’aigua calenta al tractar-se d’un magatzem d’ús eventual. Tot i la no permanència constant de personal, es preveu la dotació de pica i dutxa en vestuari, que per la baixa demanda energètica no fa necessària la contribució mínima solar. Habitabilitat – Protecció enfront del soroll DB HR Protecció enfront el soroll, per protegir els ocupants dels edificis de les molèsties que ocasiona els sorolls, i assolir un nivell acústic acceptable.


Maig 2013

2012-02_05_01

Aplicació de la normativa vigent EN EL PROJECTE El següent quadre resumeix les normatives vigents actualment i si són d’aplicació o no en l’edifici que ens ocupa. (Guia documental: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) Llei

Àmbit d’aplicació

Afectació en Projecte

LOE

És d’aplicació en el procés d’edificació. Tindran consideració d’edificació: “c) Obras.... en edificaciones catalogadas....de caràcter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección.” 1. És d’aplicació en obres i edificis segons els termes establerts a la LOE. 3. És d’aplicació a les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es realitzin en edificis existents, sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, en el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. 4. S’entendrà per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions tendents a aconseguir ... b) l’adequació funcional, entenent com a tal la realització de les obres que proporcionin a l’edifici millors condicions respecte als requisits bàsics als que es refereix aquest CTE. Es consideren ....les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i la promoció de l’accessibilitat.

Serà d’aplicació perquè intervenim en un edifici catalogat.

DB SE

Resistència i estabilitat i aptitud de servei En reformes en edificis existents: En l’avaluació estructural es pot tenir en compte un període de servei reduït i considerar acceptables certs riscos que tinguin possibilitat de succeir molt baixa i/o en cas que succeeixin tinguin conseqüències suficientment petites.

L’acceptació de riscos obliga a l’adopció de mesures d’inspecció i control addicionals. Els riscos acceptats constaran a la memòria.

DB SI

Seguretat en cas d’incendi És d’aplicació en edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. Es manté l’ús: s’aplica als elements afectats per la reforma sempre que això suposi una més gran adequació al DBSI. Altera l’ocupació o la distribució respecte dels elements d’evacuació: El DB SI s’haurà d’aplicar també a aquests elements d’evacuació. Afecta els elements constructius que suporten les instal·lacions de PCI: aquestes instal·lacions s’hauran d’adequar al DB SI. En qualsevol cas: no es podrà reduir les condicions de seguretat preexistents quan aquestes siguin menys estrictes que les del DB SI. Seguretat d’utilització i accessibilitat És d’aplicació en edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. Reforma sense canvi d’ús: aplicació del DB als elements modificats per la reforma (sempre que suposi una millor adequació a les condicions de seguretat que fixa el DB). Contemplar l’especificitat dels edificis protegits.

Serà d’aplicació perquè ho és en l’àmbit general del CTE. S’haurà d’aplicar als elements afectats per la reforma. No s’empitjoraran les condicions actuals.

CTE (General)

DB SUA

Serà d’aplicació perquè la LOE és d’aplicació. Al tractar-se d’un edifici catalogat podem justificar la incompatibilitat d’aplicació del CTE i compensar-la amb mesures alternatives quan sigui tècnica i econòmicament viable. Podem considerar la intervenció una rehabilitació, ja que té per objecte l’adequació funcional de l’edifici.

Serà d’aplicació perquè ho és en l’àmbit general del CTE. S’aplicarà als elements modificats. Solucions alternatives per aconseguir la major adequació possible.


Maig 2013

2012-02_05_01

DB HE

Estalvi d’energia HE 1 HE 2

HE 3

HE 4

HE 5 DB HS HS 1

Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació S’aplica en rehabilitació d’edificis existents amb una superfície útil superior a 1000m2, i on es renovi més del 25% de la superfície il·luminada. S’exclouen edificis amb valor històric-artístic. Contribució solar mínima d’ACS Rehabilitació d’edificis existents amb demanda d’ACS>50l/dia a 60ºC. Contribució solar fotovoltàica S’aplica en funció de l’ús i la superfície. Salubritat Serà d’aplicació en murs i terres en contacte amb el terreny i tancaments en contacte amb l’aire exterior dels edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. Es comprovarà la limitació humitats de condensació segons allò establert a l’HE 1.

HS2/HS3

Eliminació de residus/ Qualitat de l’aire interior En edificis d’us diferent al d’habitatge s’ha de demostrar el compliment de les exigències.

HS4/HS5

Subministrament d’aigua / evacuació aigües residuals És d’aplicació en ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents, quan s’amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació.

DB HR

RITE

Limitació de la demanda energètica S’exclouen els edificis protegits Rendiment de les instal·lacions tèrmiques En edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. S’aplica el RITE vigent

Protecció enfront del soroll Queden excloses les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació en edificis existents, tret de quan es tracti de rehabilitació integral. Es consideren instal·lacions tèrmiques les instal·lacions fixes de climatització ( calefacció, refrigeració i ventilació) i de producció d’aigua calenta sanitària.... S’aplicarà a les instal·lacions tèrmiques en els edificis construïts, en allò relatiu a la seva reforma, manteniment, ús i inspecció. Es considera reforma de la instal·lació tot canvi que suposi una modificació del projecte o memòria tècnica amb el que es va executar i registrar. Estaran compreses en els casos: a) incorporació de nous subsistemes de climatització...o modificació dels existents. b) Substitució per un altre de diferents característiques o ampliació del nombre d’equips generadors de calor o fred. c) Canvi de tipus d’energia utilitzada. d) Canvi d’us de l’edifici

Queda exclòs Serà d’aplicació perquè ho és en l’àmbit general del CTE. Veure apartat RITE. No és d’aplicació, perquè l’edifici té menys de 1000m2. Queda exclòs Queda exclòs perquè no hi ha aquesta demanda de ACS. No és d’aplicació en ús cultural. Són obres no compatibles amb la naturalesa de la intervenció i el grau de protecció de l’edifici. No s’aplica perquè no s’aplica l’HE 1. S’han d’aplicar criteris similars als d’habitatge, però no estan fixats en el DB. No hi ha un increment tan substancial dels serveis. Tot i això, es renova el sistema. Queda exclòs per tractar-se d’una reforma d’un edifici existent. En el nostre cas hi haurà instal·lacions de climatització.


Maig 2013 ACCESSIBILITAT

REGLAMENT POLICIA i ESPECTACLE

REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES

REBT

2012-02_05_01

La construcció, l’ampliació i la reforma del espais, instal·lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada, destinades a un us públic, segons quadre 2.1, s’efectuaran de manera que resultin adaptats. ...ús cultural/teatre>200m2 No serà d’aplicació en aquells edificis declarats BCIN o inclosos en catàlegs municipals.... quan les modificacions necessàries comportin un incompliment de la normativa específica reguladora d’aquests bens. Tota obra de reforma o adaptació en edificis ja destinats a espectacles, ha de servir per posar en harmonia amb aquest reglament les parts, serveis o instal·lacions a que afecti. Caldrà adaptar a aquest reglament els espais ja autoritzats que: a) Facin modificacions substancials de l’establiment. Es podran atorgar llicències d’establiments que no compleixin totes les condicions del reglament, sempre que la seva activitat no comporti un risc per la seguretat de les persones, quan es tracti d’un edifici protegit i es compleixin uns requisits bàsic de seguretat, salubritat...

S’aplicarà a: a) Noves instal·lacions .... b) Instal·lacions existents que siguin objecte de modificacions importants, reparacions importants i a les seves ampliacions. c) Instal·lacions existents pel que fa al règim d’inspeccions Les modificacions i reparacions d’importància són les que afecten el 50% de la potència instal·lada i les que tot i reduir potència, afectin a línies completes de processos productius, amb nous circuits i cables. També s’aplicarà si les instal·lacions existents estan en mal estat.

Haurà de ser adaptat. Com està inclòs en catàleg podem no fer algun tipus d’adaptació.

Caldrà adaptar al reglament les parts afectades per la reforma. Ara per ara no es fan modificacions substancials. Quedarà exempt d’aquelles obres d’adequació que resultin incompatibles amb la salvaguarda del valors patrimonials. S’aplica.

| 1.4.2 | Limitacions d’ús El conjunt de l’edifici així com les seves instal·lacions es podran destinar només als usos previstos en el projecte.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 2 | MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 2 | MEMÒRIA CONSTRUCTIVA A continuació es detallen els materials, els treballs i els processos constructius de l’obra. La durada de l’obra serà aproximadament d’uns 6 mesos. En l’inici dels treballs d’execució de l’obra, un cop definida l’empresa constructora encarregada de l’execució de l’obra, així com definit l’equip encarregat de gestionar i realitzar la Direcció Facultativa, es redactarà un Planning d’Obra detallat de totes les tasques a realitzar i conforme per totes les parts implicades. | 2.1 | Treballs previs i enderrocs No es preveuen grans treballs d’enderroc per a l’execució d’aquest projecte. Actualment la Sala objecte d’aquest projecte es troba, en general, en bon estat. Per tant, tant sols caldrà realitzar rases i excavacions per a la instal.lació de canalitzacions i altres elements a soterrar. Es preveu l’enderroc del cel-ras de la sala, la coberta de fibrociment dels camerinos, l’enderroc parcial dels espais annexes i l’enderroc d’elements arquitectònics puntuals (baixants absolets, elements d’antigues instal.lacions, etc.) Caldrà tenir en compte doncs les mesures necessàries per l’enderroc i abocament en centres especialitzats dels elements compostos de fibrociment. | 2.2 | Moviment de terres Es farà l’excavació necessària per a rases d’instal·lacions del projecte. | 2.3 | Fonamentació i murs de contenció El volum majoritari del projecte es centra en la rehabilitació integral de la Sala, tot i que es crea un espai annexe de serveis a mode d’ampliació de la volumetria existent d’espais de suport. Aquesta volumetria nova es dissenya amb estructura i fonamentació definida en la memòria estructural. | 2.4 | Sanejament S’executarà la xarxa de sanejament separativa d’aigües negres i pluvials, i es faran les connexions a les xarxes generals segons les cotes aportades al projecte d’urbanització. Es preveu que la xarxa es farà amb canonades de polipropilè. | 2.5 | Estructura Els elements estructurals a construir seran els estintolaments als murs existents. Pels estintolaments s’utilitzaran perfils d’acer, tal i com s’indica als plànols d’estructura. Per a la construcció del nou volum i el reforç de la coberta existent s’aporta la documentació en els plànols referents a estructura.


Maig 2013

2012-02_05_01

| 2.6 | Façanes No s’actua sobre les façanes existents. Tant sols es fan treballs de rehabilitació. | 2.7 | Cobertes, aïllaments, impermeabilitzacions La coberta de la Sala està en bon estat i per tant, en primera instància, no sembla necessari realitzar cap treball de reconstrucció d’aquesta. La coberta de la Sala es troba oculta per un cel-ras que fa imprecís el seu anàlisi d’estat. Es proposa enretirar el cel-ras actual i executar un aïllament tèrmic, que a la vegada actua d’acondicionador acústic. | 2.8 | Divisions interiors (ram de paleta i prefabricades) Tots els tancaments pesats són parets de bloc de formigó prefabricat o totxana, amb reboc, col·locat amb morter M40. Es realitzarà trasdossat de plaques de cartró guix amb aïllament als camerinos per tal d’aportar l’aïllament necessari. Les plaques de guix laminat seran anti-humitat i es col·locaran sobre perfils d’acer galvanitzat amb fixacions. | 2.9 | Paraments, Arrebossats i Cel rasos Les plaques de guix laminat, tant les de parament horitzontal com vertical, aniran pintades amb pintura plàstica amb acabat llis. | 2.10 | Paviments Es deixarà el paviment actual (llosa formigó). Es modifica el paviment de l’escenari, i s’executa paviment ceràmic en camerinos, banys i serveis annexes. | 2.11 | Instal·lacions El projecte d’instal.lacions així com la seva descripció es realitza com a document annexe. | 2.12 | Fusteria metàl·lica, vidrieria La fusteria exterior i interior serà d’acer, amb detalls i especificacions en projecte. | 2.13 | Manyeria Les baranes interiors existents es mantenen. | 2.14 | Guixeria Es preveu una zona de cel ras per zones humides. (camerinos i banys)


Maig 2013

2012-02_05_01

| 2.15 | Pintures i estucats Els tancaments es pintaran, segons àmbits de projecte amb pintura al silicat de potassa i pigments sobre els paraments . Alguns tancaments exteriors queden vistos sense arrebossar. Els tancaments lleugers es pintaran amb pintura plàstica damunt plafons de cartró-guix. | 2.16 | Revestiments interiors Els revestiments interiors de la Sala, així com els banys, queden definits en projecte. | 2.17 | Afectacions Impacte de les obres de rehabilitació en el medi: a) Impacte Acústic: Donat que les obres es realitzen en el interior de la Sala existent, i aquesta és una sala tancada, no s’ha considerat oportú en projecte establir mesures minimitzadores de soroll en obra. Donats els treballs previstos, no hi ha tampoc cap procés de l’obra que pugui generar un impacte acústic considerable. En el cas que es detectés algun nivell sonor elevat i no contemplat en projecte es duran a terme mesures o bé es buscaran alternatives. b) Generació de pols: Tal i com està contemplat en les medicions del projecte, la primera tasca de les obres consistirà la neteja humida de la zona del sota-coberta per tal de no generar pols en els treballs i tenir un ambient net de treball. La resta de la nau està en bon estat i amb un nivells òptims de neteja. Durant el procés de construcció no es preveu generar una cantitat de pols excessiva ja que la major part de components de l’obra no requereixen tall i venen conformats de taller. c) Afectació població veïnal: Cal recordar que el projecte es troba en la Nau. S’han mesurat les distàncies de l’obra respecte els veïns més propers i s’ha detectat que no hi ha cap afectació veïnal propera i que per altra banda cal destacar que les construccions mitgeres estan actualment ocupades per activitats municipals puntuals, i per tant, no es detecten possibles afeccions. Per altra banda les obres no tenen previst generar cap modificació ni alteració de la normalitat veïnal. d) Afectació de l’obra a la mobilitat de la zona: La xarxa viària de la població que connecta amb la Sala te la capacitat per tot tipus de vehicle que sigui necessari per l’obra. A la Sala s’hi arriba desde la via pública fent cantonada, i tot i que no es preveu la necessitat de maquinària pesada ni voluminosa pels treballs de rehabilitació previstos, es proposa un espai reservat en la via pública per a la càrrega i descàrrega que afectarà a algunes places d’aparcament. Així no es detecten possibles afeccions considerables. Per altra banda les obres no tenen previst generar cap modificació ni alteració de la normalitat de la mobilitat veïnal. e) Consum energètic: Es considera que el consum energètic relatiu al desenvopulament de l’obra no és significatiu o bé no requereix mesures correctores. f) Maquinària utilitzada: Serà la imprescindible per desenvopular l’obra amb qualitat i seguretat, tot i que no es contempla la utilització de maquinària especial o fora de la comú. Barcelona, Maig de 2013.

xxm_arquitectura: Xavier Ruscalleda Morell, arquitecte Marta Lorenzo Fernández, arquitecta


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.1 | Relació de la normativa d’aplicació

Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE

Àmbit general Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Codi Tècnic de l’Edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT Funcionalitat Normativa en funció de l’ús: MAGATZEM Accessibilitat Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 D 135/95 DOGC: 24/3/95 Ley de integración social de los minusválidos Ley 13/82 BOE 30/04/82 CTE DB SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat


Maig 2013

2012-02_05_01

Telecomunicacions Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica). RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003) Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación Ley 38/1999 (BOE 6/11/99) Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis. D. 172/99 (DOGC: 07/07/99) Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00) Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Seguretat en cas d’incendis CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91 D 241/94 (DOGC: 30/1/95) Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI) RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)


Maig 2013

2012-02_05_01

Seguretat d’utilització CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament” CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT Estalvi d’energia CTE DB HE-1 Limitació de la demanda energètica CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE) CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll CTE DB HR Protecció enfront del soroll

Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002 Ley del ruido Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003 Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006


Maig 2013

2012-02_05_01

Sistemes estructurals CTE DB SE 1 Resistència i estabilitat CTE DB SE 2 Aptitud al servei CTE DB SE AE Accions en l’edificació CTE DB SE C Fonaments CTE DB SE A Acer CTE DB SE M Fusta CTE DB SE F Fàbrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) EHE Instrucción de Hormigón Estructural RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Materials i elements de construcció RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción O 4/7/90 (BOE: 11/07/90) UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-03 Instrucción para la recepción de cementos RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04) RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción O 31/5/85 (BOE: 10/6/85) RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)


Maig 2013

2012-02_05_01

Instal·lacions Instal·lacions de protecció contra incendis Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Instal·lacions de fontaneria CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Regulación de los contadores de agua fría O 28/12/88 (BOE: 6/3/89) Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya). D 202/98 (DOGC: 06/08/98) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Instal·lacions tèrmiques CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE) RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis RD 1751/1998, modificat pel RD 1218/2002 Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries. O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99) Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios (DOCE 04.01.2003) Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas RD 275/1995

Instal·lacions de ventilació CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006


Maig 2013

2012-02_05_01

Instal·lacions d’electricitat Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió Instrucció 7/2003, de 9 de setembre Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

Instal·lacions d’il·luminació CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Instal·lacions de parallamps CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Instal·lacions d’evacuació CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.2.1 | Funcionalitat. Accessibilitat. Compliment del Decret 135/1995: Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.


Maig 2013

2012-02_05_01


FITXA TÈCNICA D’ACCESSIBILITAT EN L’ EDIFICACIÓ 1

DADES DE L’EDIFICI

PROJECTE

SALA SCH

SITUACIÓ

Adreça: C/ MAJOR

ALÇADA * (1) 0,80 m

Municipi: SANT LLORENÇ D'HORTONS

Nº PLANTES

Públic ÚS

X

Pública

2

DEFINICIÓ DELS

NIVELLS D’ACCESSIBILITAT

A: ADAPTAT P: PRACTICABLE C: CONVERTIBLE

3

INTERVENCIÓ Privada

X

Reforma / Ampliació

X

Espai o element que permet ser utilitzat de forma autònoma i còmoda per persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altre limitació. Espai o element que permet ser utilitzat de forma autònoma però que no compleix tots els requeriments d’adaptat. Espai o element que permet la seva transformació com a mínim en practicable amb petites modificacions. 3.1 NIVELLS EXIGITS EN ITINERARIS

REQUERIMENTS DE NIVELL I DE RESERVA DEL PROJECTE

Obra nova

PROPIETAT Privat

1

NIVELL

D’ACCESSIBILITAT EN ITINERARIS DELS EDIFICIS

A

X

En edificis d’ús públic. * (2)

A

-

En edificis d’habitatges de V.P.O (en promocions a partir de 33 habitatges).

A

-

En edificis d’habitatges amb habitatges reservats.

P

-

En edificis d’habitatges i/o de locals sense definició d’ús. 3.2 RESERVA D’ESPAIS ADAPTATS EN ELS EDIFICIS

RESERVA

D’HABITATGES EN EDIFICIS DE PROMOCIÓ PÚBLICA A CATALUNYA

-

Indicar nombre determinat per l’Administració (el 3 % de la promoció anual d’habitatge).

RESERVA

D’HABITATGES EN VPO

1

-

Quan el nombre total d’habitatges de la promoció es trobi entre 33 i 66.

2

-

Quan el nombre total d’habitatges de la promoció es trobi entre 66 i 100.

3

Quan el nombre total d’habitatges de la promoció es trobi entre 100 i 200. Quan el nombre total d’habitatges de la promoció sigui de més de 200 (1 més cada 50). RESERVA

DE SERVEIS HIGIÈNICS EN EDIFICIS O LOCALS D’ÚS PÚBLIC

1

Indicar nombre (mínim un).

RESERVA

DE PLACES EN ESTABLIMENTS RESIDENCIALS

1

-

Quan el nombre total de places es trobi entre 51 i 100.

2

-

Quan el nombre total de places es trobi entre 101 i 150.

3

-

Quan el nombre total de places es trobi entre 151 i 200.

4

-

Quan el nombre total de places sigui de més de 200.

RESERVA

DE PLACES D’APARCAMENT

-

Indicar nombre de places. 3.3 RESERVA D’ESPAIS CONVERTIBLES EN ELS EDIFICIS

RESERVA si

-

D’ESPAI PER A LA COL·LOCACIÓ D’UN ASCENSOR PRACTICABLE EN EDIFICIS D’ÚS PRIVAT DE NOVA PLANTA Quan tinguin una alçada superior a PB i pis, llevat dels habitatges unifamiliars, on no sigui obligada la instal·lació d’un ascensor.

SEGELLS OFICIALS

DATA: MAIG 2013 2009

L’ARQUITECTE XAVIER RUSCALLEDA i MARTA LORENZO


E XI G È N C I E S D ’ AC C E S SI B IL I T AT E N IT I NE R A R IS 4

CONDICIONS D’ACCESSIBILITAT EXTERIOR

4.1 Paviments

A

X

P

Compactes antilliscants, fermament fixats al suport i sense regruixos diferents al gravat de les peces.

4.2 Desnivells

A

X

P

0 cm (2 cm arrodonits quan no sigui possible enrasar).

4.3 Alçada

A

X

P

Alçada lliure mínima 2,10 m.

A

X

P

Amplada 0,80 m.

A

X

...

Espai previ ∅ 1,50 m.

P

Espai previ ∅ 1,20 m.

4.4 Portes

...

5

CONDICIONS DE MOBILITAT INTERIOR

5.1 Paviments

A

X

P

Compactes antilliscants, fermament fixats al suport i sense regruixos diferents al gravat de les peces.

5.2 Desnivells

A

X

P

0 cm (2 cm arrodonits quan no sigui possible enrasar).

5.3 Alçada

A

X

P

Alçada lliure mínima 2,10 m.

A

0

...

Sup. cabina ≥ 1,40 m2 Amplada mín ≥ 1,00 m Profunditat mín ≥ 1,40 m.

P

Sup. cabina ≥ 1,20 m2 Amplada mín ≥ 0,90 m Profunditat mín ≥ 1,20 m.

...

Portes automàtiques en recinte i cabina Amplada 0,80 m.

P

Portes automàtiques en cabina

...

Replà ∅ 1,50 m.

P

Replà ∅ 1,20 m.

...

12 % si L ≤ 3 m;

P

Pendent

5.4 Ascensors

... A

0

... A

0

... 5.5 Rampes

A

X

...

P

Pendent màx transversal 2 %.

A

X

P

Amplada 0,90m

A

X

...

Inici i final ∅ 1,50 m.

Paviment diferenciat.

P

Inici i final ∅ 1,20 m.

Paviment diferenciat.

...

Replans intermedis

Llargària 1,50 m.

P

Replans intermedis

Llargària 1,20 m.

X

...

Amplada en vies d’evacuació 1,00m.

A

X

P

Passamans quan el pendent rampa > 8% i/o desnivell lateral > 20 cm: Alçada 0,70 – 0,75 m / 0,90 – 0,95 m; situats als dos costats; Prolongats 45 cm en els extrems, morint en paret o terra.

A

X

...

Amplada 0,90 m

A

X

...

Passamans: situats als dos costats; Alçada 0,90 – 0,95 m (0,85 trams intermedis); Prolongats 45 cm en els extrems, morint en paret o terra.

A

X

...

Mínim 3 graons seguits en vies d’evacuació.

A

X

...

Màxim 12 graons seguits.

A

X

...

Graons (sense volada): alçada màx. 16 cm, estesa mín. 30 cm.

A

X

A

X

...

Llargada replà 1,20 m.

A

X

P

Amplada 0,90 m

A

X

...

Espai maniobres ∅ 1,50 m.

P

Espai maniobres ∅ 1,20 m.

... 5.8 Portes

12 %.

X

A

5.7 Passadissos

8 % si 10 < L ≤ 20 m.

A

...

5.6 Escales

10 % si 3 < L ≤ 10 m;

Amplada 0,80 m.

Amplada en vies d’evacuació 1,00m.

Paviment diferenciat.

Amplada en vies d’evacuació 1,00m.

A

X

P

Amplada 0,80 m (tiradors tipus barra o maneta)

A

X

...

A les dues bandes ∅ lliure 1,50 m.

P

A les dues bandes ∅ lliure 1,20 m.

...


EX I G ÈN C I E S D’ A CC E S S I B IL I T A T EN E S P AI S A D A P TA T S 6

SERVEIS HIGIÈNICS

6.1 Mobilitat

X

Espai lliure maniobres ∅ 1,50 m. Alçada lliure mínima 2,10 m.

A

X

Espai transferència lateral(wàter, banyera i dutxa) Amplada 0,80m.

A

X

Portes

A

Amplada 0,80 m.

Rentamans (sense peu) 6.2 Aparells sanitaris

6.3 Accessoris

A

X

A

X

A

X

A

X

Aixetes tipus pressió o palanca

A

X

Barres de suport: Alçada per sobre del seient 0,20 – 0,25 m; Fixa en paret i mòbil al costat lliure de l’aparell.

VESTUARIS

9

10

APARCAMENTS

MECANISMES

MOBILIARI

0,48 – 0,52 m.

Alçada 0,90 m.

Espai lliure maniobres ∅ 1,50 m

A

0

Espai maniobres cabines i dutxes reservades ∅ 1,50 m

A

0

Espai d’accés lateral i/o transferències

Amplada 0,80 m.

A

0

Dutxes fetes en el terra Seient de dutxes reservades

Alçada 0,48 – 0,52 m.

A

0

Aixetes tipus pressió o palanca.

A

0

Barres de suport: Alçada per sobre del seient 0,20 – 0,25 m; Fixa en paret i mòbil al costat lliure de l’aparell

A

0

Base del mirall

Alçada

0,90 m.

A

0

Penjador

Alçada

1,40 m.

A

-

Espai lliure maniobres ∅ 1,50 m

A

-

Espai d’accés lateral (llit i armaris)

Amplada 0,80 m.

A

-

Portes armari

Amplada 0,80 m.

9.1 Accés i mobilitat

A

-

Condicions d’itinerari adaptat.

9.2 Dimensions de places reservades

A

-

Plaça individual mínima 3,30 x 4,50 m

8.1 Mobilitat

10.1 Abast

A A

11

Alçada seient

0

7.3 Accessoris

DORMITORIS

0,48 – 0,52 m.

Profunditat 0,60 m.

A

7.1 Mobilitat

7.2 Aparells sanitaris

8

Alçada seient Dutxa

Base del mirall

A 7

Alcada 0,80 – 0,85 m (lliure inferior 0,67 m). Wàters

X X

Alçada lliure mínima 2,10 m.

Alçada lliure mínima 2,10 m.

* (3)

Col·locació i manipulació

0,40 ≤ Alçada ≤ 1,40 m.

Inspecció visual

Alçada ≤ 1,10 m.

Pressió o palanca.

10.2 Accionament

A

11.1 Taules i taulells

A

X

Alçada 0,75 – 0,80 m (lliure inferior 0,67 m).

11.2 Prestatges i calaixos

A

X

Col·locació i manipulació

0,40 ≤ Alçada ≤ 1,40 m.

A

X

Inspecció visual

Alçada ≤ 1,10 m.

A

X

Alçada de seient 0,45 m.

A

X

Alçada bancs de recolzament 0,60 m.

11.3 Bancs

X

Profunditat 0,60m.

EX I G ÈN C I E S D’ A CC E S S I B IL I T A T EN E S P AI S C ON V ER T I B L E S 12

ESPAI RESERVAT PER UN ASCENSOR

TIPUS D’ASCENSOR

Oleodinàmic

Elèctric

C

Amplada

C

Espai damunt de l’última parada

C

Amplada portes

12.2 Fossat

C

Quan v ≤ 1m/seg

12.3 Sala màquines

C

Amplada

12.1 Recinte

PRACTICABLE

1.65m

-m

0

Profunditat

1.70 m

Alçada

4.0m

0.85m 1.10m Profunditat

-m

Alçada

---m


13

OBSERVACIONS:

NORMATIVA D’ACCESSIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ A CATALUNYA

- Llei 13/1982 d’Integració social dels Minusvàlids. Titol IX, secció primera de Mobilitat i Barreres Arquitectòniques (arreu de l’estat). - Llei 20/91 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques aprovada el 13 de novembre de 1991. - Reial Decret 556/1989, d’Accessibilitat en els edificis d’habitatges de protecció oficial (arreu de l’estat). - Decret 135/95, Codi d’Accessibilitat. Aquesta fitxa no implica el compliment de la Normativa específica de cada Ajuntament.

COMENTARIS I INSTRUCCIONS LA PÀGINA ÉS EL FULL DE REQUERIMENTS GENERALS D’ACCESSIBILITAT QUE HAURÀ DE COMPLIR EL PROJECTE D’ACORD AMB LA NORMATIVA VIGENT. - L’APARTAT 1 S’EMPLENA AMB LES DADES DE L’EDIFICI. - L’APARTAT 3 S’EMPLENA REMARCANT ELS REQUADRES DE COLOR GRIS QUE AFECTEN AL PROJECTE. LES LLETRES O NOMBRES IMPRESOS SÓN ELS REQUERIMENTS DE LA NORMATIVA. QUAN EN EL PROJECTE S’ADOPTI UNA OPCIÓ ALTERNATIVA A LA NORMA, CLADRÀ EMPLENAR EL REQUADRE GRIS BUIT AMB LA LLETRA O NOMBRE CORRESPONENT I REMARCAR-HO. A MÉS CALDRÀ JUSTIFICAR LA SOLUCIÓ EN L’APARTAT D’OBSERVACIONS.

* (1) L’alçada es refereix al desnivell entre la rasant en el portal i l’última planta d’accés als habitatges, locals, dependències, o espais d’ús comú. * (2) La construcció, l’ampliació i la reforma dels edificis de titularitat pública o privada destinats a un ús públic s’efectuaran de manera tal que resultin adaptats per a persones amb limitacions. Els elements existents dels edificis a ampliar o reformar l’adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables. (Art. 6.1 Llei d’Accessibilitat) LES PÀGINES SEGONA I TERCERA SÓN FULLS ON S’ESPECIFIQUEN ELS PARÀMETRES DE DISSENY QUE DETERMINEN ELS NIVELLS D’ACCESSIBILITAT EXIGITS ALS ITINERARIS I ESPAIS. - CADA APARTAT ES COMPLIMENTA REMARCANT EL REQUADRE O COLUMNA GRIS QUE CONTÉ LA LLETRA CORRESPONENT AL NIVELL ADOPTAT I QUE JA VA QUEDAR DETERMINAT EN LA SELECCIÓ FETA EN L’APARTAT DE REQUERIMENTS DE NIVELL DEL FULL 1 (QUAN NO COINCIDEIXI AMB AQUELLA OPCIÓ CALDRÀ JUSTIFICAR-HO EN L’APARTAT D’OBSERVACIONS).

* (3) El Manual Europeu per a un entorn urbanitzat accessible recomana com a dimensions de plaça d’aparcament en bateria doble adaptada (amb pas compartit) 5,50 x 5,00 m. L’APARTAT D’OBSERVACIONS ESTÀ PREVIST PER JUSTIFICAR LES SOLUCIONS ALTERNATIVES A LA NORMATIVA AIXÍ COM PER RECOLLIR ALTRES CONSIDERACIONS QUE AFECTIN AL PROJECTE.

Fitxa tècnica d’Accessibilitat en l’edificació redactada per l’OCT del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Institut de Disminuïts de l’Ajuntament de Barcelona i concensuada per a la Generalitat de Catalunya i Diputacions Provincials.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.2.2 | DB SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat (Guia documental: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) SUA 1 Seguretat enfront el risc de caigudes 3 Desnivells 3.1 Protecció dels desnivells - Es protegiran els desnivells de més de 55 cm. - Es facilitarà la percepció dels desnivells de menys de 55cm, mitjançant diferenciació visual i tàctil. Aquesta diferenciació començarà a 25 cm de la vora, com a mínim. 3.2 característiques de les barreres de protecció - Alçada mínima de 0,9m - No poden ser escalables - No tindran obertures que pugui ser travessades per una esfera de10cm de diàmetre. 4 escales i rampes 4.1 Escales d’ús restringit (la que puja als camerinos) - Amplada mín. 80cm. - Ch = màx. 20cm - H = mín. 22cm - Barana en el costat obert - Poden ser graons sense tabica, segons figura. 4.2 Escales d’ús general (graons llotges) - Amplada mín. 80cm. Sempre que el DB SI no digui més. (Donat que SI és recorregut d’evacuació) - 13 < Ch > 17.5 cm - H = mín. 28cm - Barana en el costat obert - Poden ser graons sense tabica, segons figura. 4.3 Rampes - 10% si longitud < 3m - 8% si longitud < 6m - 6% per la resta - amplada mínima 1,2m - superfície horitzontal al principi i al final de 1,2x1,2 com a mínim. SUA 4 Seguretat enfront el risc causat per il·luminació inadequada 1 Enllumenat normal en zones de circulació Il·luminació de balisament en les rampes i a cada graó, per ser un establiment de pública concurrència on es fan activitats amb baix nivell d’il·luminació. 2 Enllumenat d’emergència Caldrà enllumenat d’emergència per facilitar la visibilitat en cas de fallada elèctrica a les següents zones: - Sala: per tenir una ocupació de més de 100 persones - Recorreguts d’evacuació - Wc - Itineraris accessibles - Les senyals de seguretat SUA 9 Accessibilitat 1 Condicions d’accessibilitat 1.1 Condicions funcionals - Al menys disposarà d’un itinerari accessible que comuniqui una entrada principal de l’edifici amb la via pública. - Hi haurà al menys un wc accessible per cada 10 inodors instal·lats. - Al menys una cabina accessible en cada vestuari (camerino): el camerino no és accessible i el tipus d’intervenció no l’afecta, per tant no serà d’aplicació aquest punt.


Maig 2013

2012-02_05_01


arquitecte: Xavier Ruscalleda i Marta Lorenzo xxm_arquitectura projecte : Sala SCH

fitxa justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació. Ús públic.


íNDEX DADES DEL PROJECTE: ................................................................................................................................................... 3 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC ..................................................................................... 3 SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI....................................................................................................................................... 3 ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC .................................................................................................................................................. 3 MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT ..................................................................................................................................... 3 SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS ........................................................................................................................................ 3 FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC ............................................................................................... 4 ITINERARIS .................................................................................................................................................................... 4 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS ......................................................................................................................... 4 ITINERARIS ........................................................................................................................................................................ 5 ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL ......................................................... 5 MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS ................................... 5 PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS.......................................................................................................................... 5 RAMPES ADAPTADES ................................................................................................................................................... 6 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS............................................................................................................................. 7 ESCALES ADAPTADES ................................................................................................................................................. 7 CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES ........................................................................................................................ 7 VESTIDORS ADAPTATS ................................................................................................................................................ 8 MOBILIARI ADAPTAT ..................................................................................................................................................... 8


DADES DEL PROJECTE

DADES DEL PROJECTE: Referència:

2012-02

Detall:

Sala Societat Cultural Hortonenca

Carrer:

Major

Codi Postal: Municipi

Sant Llorenç d’Hortons

Provincia:

Barcelona

Arquitecte:

Xavier Ruscalleda i Marta Lorenzo xxm_arquitectura

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI Ús públic X Ús públic en edifici privat ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC Nova construcció X Ampliació Sup > 10% Total X Sup <= 10% Total Canvi d'ús X Reforma Afecta elements de l'edifici X No afecta MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT X Intervenció en edifici declarat bé Cost reforma per a adaptació excessiu

SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS Elements adaptats Ús Sala d’usos múltiples - Teatre

Itineraris

A

Aparcam.

Escales

Cambres Hig.

A

A

Dormitoris

Vestidors

Mobiliari

A

A: Adaptats, P:Practicables

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 3/ 8


FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC ITINERARIS X Accessibilitat des de l'exterior i moviment vertical X Passadissos i portes X Rampes 0 Ascensors X Accessibilitat entre espais, instal.lacions i serveis X Passadissos i portes X Rampes 0 Ascensors

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS Aparcaments

Núm. plaçes:

Adaptades:

X Escales X Cambres higièniques Dormitoris

Núm.: 9 Núm.:

Adaptades: 1 Adaptats:

Vestidors X Mobiliari

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 4/ 8


ITINERARIS

ITINERARIS ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL 1 Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. En el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és adaptat o practicable. Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és inferior a sis vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions. La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris es realitza mitjançant un element adaptat. Les escales són adaptades. Els fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal.lació d'un ascensor adaptat o practicable. 1- Marcar l’existència del element

2

X X X X X X

X X

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions Es reserva un espai adaptat a la llotja lateral, accesible desde el carrer a través d’un recorregut adaptat. Tot i disposar d’un accés i espai reservat adaptat en la llotja, s’ofereix una rampa d’accés a platea desde carrer, la qual no ofereix les garanties d’accessibilitat pero serveis com accés alternatiu amb ajuda complementària. Aquesta opció es contempla en la normativa donada la naturalesa de rehabilitació del projecte i la imposibilitat d’executar un accés directe a platea accesible sense alterar la formologia protegida arquitectónica de la sala.

MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS 1

2

La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris és adaptat o practicable. Hi ha un itinerari interior, adaptat o practicable, que possibilita l'apropament als elements d'ús públic. X X Els desnivells se salven mitjançant rampes adaptades.

X 1- Marcar l’existència del element

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions Es reserva un espai adaptat a la llotja lateral, accesible desde el carrer a través d’un recorregut adaptat. Tot i disposar d’un accés i espai reservat adaptat en la llotja, s’ofereix una rampa d’accés a platea desde carrer, la qual no ofereix les garanties d’accessibilitat pero serveis com accés alternatiu amb ajuda complementària. Aquesta opció es contempla en la normativa donada la naturalesa de rehabilitació del projecte i la imposibilitat d’executar un accés directe a platea accesible sense alterar la formologia protegida arquitectónica de la sala.

PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS

Passadissos

Portes

1 2 No hi ha cap escala ni graó aïllat. El desnivell a l'accés de l'edifici és inferior a 2 cm, i s'arrodoneix o s'aixamfrana el cantell a 45 graus.Té una amplada mínima de 0,90 m i una X X alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m. A cada planta l'itinerari adaptat disposa d'un espai lliure de gir on es pot inscriure un cercle de diàmetre superior a 1,50 m. En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet X X inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre com a mínim. L'amplada mínima de les portes és de 0,80 m i l' alçada mínima, de 2 m. Les portes de X X dues o més fulles, una d'elles té una amplada de 0,80 m. A les dues bandes d'una porta, existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la X X cabina d'ascensor). Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca. X X

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 5/ 8


Les portes de vidre, llevat que sigui de seguretat, tenen un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim. Tenen una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, X X col.locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color. 1- Marcar l’existència del element

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

RAMPES ADAPTADES 1 El paviment és no lliscant. Els pendents longitudinals de les rampes són : Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim. Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim. Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim. El pendent transversal màxim és del 2% en rampes exteriors. Les rampes disposen de baranes a ambdós costats. Estan limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons. Els passamans de les baranes estan situats a una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó d'entre 3 i 5 cm de diàmetre, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m. En la unió de trams de diferent pendent es col.loquen replans intermedis. Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m. A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada, com a mínim. 1- Marcar l’existència del element

2

X X X X X X X X X X

X X X X

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 6/ 8


ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS ESCALES ADAPTADES 1

2

L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima de 30 cm (a les escales amb projecció en planta no recta, la dimensió mínima d'estesa és de 30 cm a 40 cm per la part interior). L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària. X X L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m.

X X

El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12.

X X

Els replans intermedis són d'1,20 m de llargada mínima.

X X

Es disposaran passamans a tots dos costats. X X Els passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en la tramada de graons. Són de disseny anatòmic i permeten d'adaptar la mà, amb una secció igual o X X funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. El punt d'inflexió del passamà coincideix amb l'inici del tram d'escala. 1- Marcar l’existència del element

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions Es reserva un espai adaptat a la llotja lateral, accesible desde el carrer a través d’un recorregut adaptat. Tot i disposar d’un accés i espai reservat adaptat en la llotja, s’ofereix una rampa d’accés a platea desde carrer, la qual no ofereix les garanties d’accessibilitat pero serveis com accés alternatiu amb ajuda complementària. Aquesta opció es contempla en la normativa donada la naturalesa de rehabilitació del projecte i la imposibilitat d’executar un accés directe a platea accesible sense alterar la formologia protegida arquitectónica de la sala. No es modifica les baranes existents ni el nombre de graons existents per tal de no alterar l’entitat de la Sala.

CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES 1

2

Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m, obren cap a fora o són corredisses.

X X

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

X X

Hi ha entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre. L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans, és de 0,80 m com a mínim. Els rentamans no disposen de peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. Es disposa de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. Els miralls tenen col.locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra.

X X

Tots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.

X X X X X X X X X X

Les aixetes s'accionen mitjantçant mecanismes de pressió o palanca.

X X

Les aixetes de les banyeres es col.loquen al centre, i no als extrems.

X X

El paviment és no lliscant. X X Hi ha indicadors de serveis d'homes i de dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "HomesX X Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu. 1- Marcar l’existència del element

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 7/ 8


VESTIDORS ADAPTATS 1

2

Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m. Els espais de circulació interior són d'una amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció l'amplada de pas permet incriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de cap porta). Hi ha un espai lliure de gir a l'interior de la peça on es pot inscriure un cercle de diàmetre 1,50 m sense ser escombrat per l'obertura de cap porta. L'espai d'apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari en general té una amplada mínima de 0,80 m. L'espai d'utilització d'almenys una dutxa té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària a més de l'espai d'apropament lateral. La base d'aquesta dutxa queda enrasada amb el paviment circumdant amb solució de continuïtat; disposa d'un seient abatible fixat al costat curt de l'espai i de dimensions mínimes 0,40 m x 0,40 m. Es disposen dues barres de suport a una alçada entre 0,70 i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a la dutxa. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. Les aixetes es col.locan al centre del costat més llarg, a una alçada respecte del terra d'entre 0,90 m i 1,20 m i s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca. Tots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. El paviment és no lliscant. En els vestidors emprovadors existeix almenys un espai que es pot tancar d'unes dimensions que permeten d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de cap porta. Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. Hi ha indicadors de serveis d'homes o dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "HomesDones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu. 1- Marcar l’existència del element

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

MOBILIARI ADAPTAT 1 Els elements sortints i/o volats que siguin superiors a 0,15 m de volada i que limitin amb itineraris tindran com a mínim un element fix i perimetral entre 0,00 i 0,15 m d'alçada perquè puguin ser detectats per invidents, o bé se situaran a una alçada igual o superior a 2,10 m. Els elements de comandament (polsadors, brunzidors, alarmes i porters electrònics) se situen entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada. El mobiliari d'atenció al públic té, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m. Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m com a mínim, queda lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes. La taula té una alçada màxima de 0,80 m. La part inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim, està lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes. L'element més alt manipulable dels aparells telefònics està situat a una altura màxima d'1,40 m. En el cas que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina locutori, aquesta ha de tenir unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i el terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant. L'espai d'accés a la cabina té una amplada mínima de 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m. La plaça d'espectador per a usuari amb cadira de rodes té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària. 1- Marcar l’existència del element

2

X X X X X X X X

X X

X X

2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 8/ 8


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.3 | Seguretat en cas d’incendi (Guia documental: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) DB SI seguretat en cas d’incendi La sala de la SCH té un ús de pública concurrència, ja que en el DB SI es descriu aquest ús de la següent manera: Ús pública concurrència: edifici destinat a algun dels següents usos: - cultural: destinats a restauració, espectacles, reunió, esports, esbarjo, auditoris, joc i similars. SI 1 Propagació interior 1 Compartiment sectors d’incendi - caixa escènica: ha de constituir un sector d’incendi diferenciat de la resta. L’escenari de la sala de la SCH no té caixa escènica. - La resta de la sala serà un sol sector, per ser la superfície < a 2.500m2. - La resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi serà EI 90, per ser un edifici de pública concurrència amb alçada d’evacuació sobre rasant inferior a 15m. 2 Locals i zones de risc especial - Camerinos: no són de risc baix per tenir una superfície inferior a la compresa entre 20 i 100. - Sala caldera i maquinària climatització: serien de risc especial, però estan fora de l’edifici. 4 Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari - Revestiment de sostres i parets: C-s2, d0 - Revestiment de terres: EFL - Teló: classe 1 conforme norma UNE-EN 13773:2003 SI 2 Propagació exterior 1 Mitgeres i façanes No és d’aplicació, ja que la façana no es toca i està catalogada. 2 Cobertes No hi ha requeriments especials, ja que no hi ha edificis adjacents ni diferents sectors d’incendi i la coberta no es troba amb cap façana de sector d’incendi diferent. SI 3 Evacuació d’ocupants 1 Compatibilitat dels elements d’evacuació No és d’aplicació per ser un edifici de menys de 1.500m2 i no estar integrat en un centre comercial. 2 Càlcul de l’ocupació Veure plànol d’evacuació en cas d’incendi amb càlcul d’coupació TOTAL OCUPACIÓ menor a 500 persones (veure plànol) (*) L’ocupació dels banys no la sumem al total perquè tenen sortida directament a l’exterior, sense passar per la sala. Cal destacar que la ocupació de la sala es podria calcular amb altres criteris que oferirien un aforament molt major al establert. Però el projecte determina un aforament limitat per tal de garantir una evacuació rápida i segura de la Sala. 3 Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d’evacuació - Ha de tenir dues sortides, per tenir una ocupació superior a les 100 persones. - Els recorreguts d’evacuació fins alguna sortida no excedeix de 50 m. - Els recorreguts d’evacuació des de l’origen fins algun punt on hi hagi al menys 2 recorreguts alternatius no superarà els 25 m. 4 Dimensionat dels mitjans d’evacuació Criteris per a l’assignació d’ocupants - Cal suposar inutilitzada una de les sortides Veure plànol d’evacuació en cas d’incendi amb càlcul d’coupació on es defineix la capacitat de les portes i el càlcul en cas de bloqueig.


Maig 2013

2012-02_05_01

6 Portes situades en recorreguts d’evacuació 1. Les portes previstes com a sortida d’edifici seran abatibles, d’eix vertical i el sistema de tancament o no actuarà quan hi hagi activitat, o consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat a evacuar. 2. Totes les portes tindran l’ obertura en el sentit de l’evacuació, tret de la sortida d’emergència dels camerinos, ja que serveix per evacuar menys de 100 persones. 7 Senyalització dels mitjans d’evacuació Es senyalitzarà les sortides i recorreguts. 8 Control del fum d’incendi No cal sistema de control de fum d’incendi ja que l’ocupació no supera les 1000 persones. 9 Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi Haurà de disposar d’un itinerari accessible des de tot origen d’evacuació situat en una zona accessible fins alguna sortida accessible.

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis 1 Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis Extintors: un d’eficàcia 21A-113B: - A 15 m de recorregut, com a màx., des de tot origen d’evacuació. BIE: no cal per tenir superfície inferior a 500m2 Columna seca: no cal per no excedir l’alçada d’evacuació de 24 m. Sistema d’alarma: No cal un sistema d’alarma apte per emetre missatges per megafonia, al ser l’ocupació inferior a 500 persones. Sistema de detecció d’incendi: no cal al no excedir la superfície de 1.000 m2. Hidrants exteriors: no cal per ser la superfície inferior a 500m2. 2 Senyalització Caldrà senyalitzar els extintors. SI 6 Resistència al foc de l’estructura 3 Elements estructurals principals - La coberta es pot considerar lleugera ( 1kn/m2 en càrrega permanent) i podrà ser R30. Es farà una rehabilitació integral de la coberta, la qual suposarà la eliminació del cel-ras existent, i entremat de perfils de fusta per subjectar-lo. D’aquesta manera, el pes de la coberta es redueix considerablement passant a esser considerada coberta lleugera de teula. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de no eliminar el valor estètic de les encavallades existents, es protegirà aquest estructura d’encavallades amb una pintura de protecció al foc tipus WOOD STOFIRE intumescent d’Euroquímica o similar. L’aplicació d’aquest producte millora la resistència al foc de la l’estructura de fusta, afegint 16 minuts 39 segons la resistència al foc. La resistència al foc de la propia estructura, més el minuts incrementats pel producte aplicat (16m 39s), poden no assolir els 30 minuts exigits per la normativa, i per aquest motiu, es milloren i garanteixen les mesures d’evacuació de la sala en cas d’incendi, oferint diferents sortides d’emergència que faciliten una evacuació rápida i segura de la sala, tenint en compte les dimensions d’aquesta. A més a més, per tal de garantir aquesta rápida evacuació, no s’esgota l’ocupació máxima permesa de la sala, sino que es redueix substancialment per tal de limitar considerablement l’ocupació de la sala i així garantir-ne la ràpida evacuació. Aquestes mesures han sigut presentades al Cos de Bombers de la Generalitat en la fase de redacció del projecte, amb l’objectiu de poder deixar vista l’estructura de la coberta, sense la necessitat de construir un cel-ras que la oculti, ni aplicar un producte agresiu amb base de morter que ocultés la bellesa de l’estructura. Segons la DBSI, de juny del 2012, en Secció SI6-Resistència al foc de l’estructura, indica en l’apartat 3 “elements estructurals principals”, Punt 2, que fa referencia a la resistència R30 de les cobertes lleugeres, especifica que reducció a R30 es refereix UNICAMENT a la seva estructura principal, deixant fora d’aquesta exigencia les estructures secundaries (biguetes, corretges), a les quals no se les exigeix cap resistencia al foc R.

4 Elements estructurals secundaris Cap exigència.


Maig 2013

2012-02_05_01

Criteris generals de disseny Art. 7. Evacuació. Art. 7.2.3. a) La longitud del recorregut des de tot origen d’evacuació fins a alguna sortida és menor a 50 m. b) La longitud del recorregut des de tot origen d’evacuació fins algun punt des del que parteixin almenys dos recorreguts alternatius fins a les sortides, és menor de 25 m. Art. 7.2.4. En tota zona que la seva evacuació s’hagi de realitzar a través de punts de pas obligat, aquests punts verifiquen les prescripcions relatives al nombre, a la disposició i a les dimensions definides per a les sortides del recinte. Art. 7.4. Dimensionat de sortides, passadissos i escales Art. 7.4.1. Assignació d’ocupants. D’acord amb els criteris exposats en l’article, s’ha marcat en el plànol adjunt l’assignació d’ocupants per a cada recinte, i l’assignació màxima d’evacuació per a cada sortida o escala, segons les fórmules de dimensionats d’amplades previstes i que especifiquen el nombre de persones evacuades en cadascun d’ells, segons l’article 7.4.2 Art.7.4.2. Càlcul. a) L’amplada de les portes, passos i passadissos és com a mínim igual a P/200, essent P el nombre de persones assignades a cada element d’evacuació. b) Les escales no protegides previstes per evacuació ascendent tenen una amplada A que compleix. A > P/(160-10h). Art. 7.4.3. Amplades mínimes i màximes L’amplada lliure de les portes, passos i forats previstos com a sortida d’evacuació serà igual o major que 0,80 m. L’amplada de la fulla serà igual o menor que 1,20 m i en portes de dues fulles, igual o major que 0,60 m. L’amplada lliure de les escales i dels passadissos previstos com a recorreguts d’evacuació serà igual o major que 1,00 m. Art. 8. Característiques de les portes i dels passadissos. Art. 8.1. Portes. Les portes de sortida són abatibles amb eix de gir vertical i fàcilment operables. Les portes d’evacuació i sortides d’emergència obren en el sentit de l’evacuació. Les portes automàtiques disposaran d’un mecanisme que garanteixi la seva obertura en cas d’incendi i impedeixi que es tanquin elles soles. Art. 8.2. Passadissos. a) En cap punt dels passadissos previstos per l’evacuació hi ha menys de tres graons. b) En passadissos no existeixen elements sortints que redueixin l’amplada de càlcul més de 10 cm. Art. 9. Característiques de les escales. a) Cada tram té tres graons com a mínim i salva una altura inferior a 2,80 m per a l’evacuació de més de 250 persones, o 3,20 m en els altres casos. b) Els replans tenen una profunditat com a mínim d’un metro o la meitat de l’amplada de l’escala. c) Tots els graons d’una mateixa escala conserven la relació entre l’estesa i l’alçada. Les esteses són majors de 28 cm i les alçades menors de 18,5 cm. d) Les escales tenen passamans, en un costat, o en els dos, en cas que l’ample superi l’1,20m. e) Els paviment amb perforacions no permeten el pas d’una esfera de 8 mm de diàmetre a través d’elles. Art. 12. Senyalització i il·luminació. Art. 12.1. Senyalització d’evacuació. Totes les sortides del recinte, de la planta i de l’edifici estan senyalades indicant la direcció dels recorreguts a seguir des de tot origen d’evacuació fins a la sortida.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

| 3.4 | Compliment del Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

| 3.5 | DB HE. Fitxa Justificativa de la limitació de la demanda energètica.

| 3.6 | DB HE1. Limitació demanda energètica. DB HE3. Eficiència instal·lacions d’il·luminació.

Al tractar-se d’un edifici catalogat, amb ús cultural, queda exclòs de complir amb les exigències de la DB HE i Ecoeficiència, Tal i com indica el decret, els seu ús en queda exclòs: “…Per tot això, a proposta dels consellers de Política Territorial i Obres Públiques, de Treball i Indústria, i de Medi Ambient i Habitatge, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d'acord amb el Govern, Decreto: Article 1 Objecte 1.1 L'objectiu d'aquest Decret és incorporar paràmetres ambientals i d'ecoeficiència en els edificis: De nova construcció. Els procedents de reconversió d'antiga edificació. Els resultants d'obres de gran rehabilitació, entenent com a tals les que només excloguin l'enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l'edifici. 1.2 Els paràmetres ambientals i d'ecoeficiència són d'aplicació en els edificis, de titularitat pública o privada, destinats a qualsevol dels usos següents: Habitatge. Residencial col·lectiu (hotels, pensions, residències, albergs). Administratiu (centres de l'Administració Pública, bancs, oficines). Docent (escoles infantils, centres d'ensenyança primària, secundària, universitària i formació professional). Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut). Esportiu (poliesportius, piscines i gimnasos)…”


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.7 | Compliment de DB SE. Resistència i estabilitat Veure memòria estructural la qual justifica les intervencions i mesures adoptades

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.8 | Compliment de DB HS. Salubritat Exclòs per la naturalesa de rehabilitació del projecte en un edifici protegit.

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS | 3.10 | Compliment de DB HR. Protecció enfront del soroll.

Al tractar-se d’una reforma interior d’un edifici existent, la DB HR exclou la seva aplicació, tal i com indica els àmbits d’aplicació de la Llei DB HR:

El ámbito de aplicación de este DB es el que se establece con carácter general para el CTE en su artículo 2 (Parte I) exceptuándose los casos que se indican a continuación: a) los recintos ruidosos, que se regirán por su reglamentación específica; b) los recintos y edificios de pública concurrencia destinados a espectáculos, tales como auditorios, salas de música, teatros, cines, etc., que serán objeto de estudio especial en cuanto a su diseño para el acondicionamiento acústico, y se considerarán recintos de actividad respecto a las unidades de uso colindantes a efectos de aislamiento acústico; c) las aulas y las salas de conferencias cuyo volumen sea mayor que 350 m3, que serán objeto de un estudio especial en cuanto a su diseño para el acondicionamiento acústico, y se considerarán recintos protegidos respecto de otros recintos y del exterior a efectos de aislamiento acústico; d) las obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación en los edificios existentes, salvocuando se trate de rehabilitación integral. Asimismo quedan excluidas las obras de rehabilitación integral de los edificios protegidos oficialmente en razón de su catalogación, como bienes de interés cultural, cuando el cumplimiento de las exigencias suponga alterar la configuración de su fachada o su distribución o acabado interior, de modo incompatible con la conservación de dichos edificios.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

| 3.11 | Compliment del Decret 201/1994, de 26 de juliol i Decret 161/2001, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Les dades de l’estudi detallat de la gestió de residus es particularitzaran en el Pla de Gestió de residus, que es redactarà en l’inici del procés d’execució de l’obra un cop s’hagin definits tots els tècnics competents. De les operacions de gestió de residus es dedueix el nombre de contenidors que caldrà desposar simultàniament per tal de preveure un espai per a l’aplec de residus a l’obra. Aquest espai s’ha definit en el Estudi de Seguretat i Salut, reservant una àrea anomena “Acopi de material”. Es reserven espais ubicats en l’obra, ben comunicats i d’accés directe tant de l’interior com de l’exterior de l’obra. Aquestes zones serviran per la recepción de material, com la GESTIÓ de residus, amb el seu corresponent reciclatge. (veure plànol SS02 del Estudi de Seguretat i Salut) Per tal d’identificar la zona reservada per a la gestió dels residus, en el procés d’execució de l’obra, els responsables de coordinación elaboraran els plànols senyalitzant les instal.lacions previstes per a l’emmagatzematge (ubicació dels contenidors i zones d’aplec), maneig, separació , en el seu cas, altres operacions de gestió dels residus de la construcció i demolició dintre de l’obra (plantes mòbils, etc.) Si s’escau, aquests plànols hauran d’indicar la localització dels punts de l’obra susceptibles d’admetre material reutilitzat o reciclat. Aquestes instal.lacions hauran de contenir, com a mínim, un contenidor de residus No Especials i un altre de residus Especials. Aquests plànols es particularitzaran en el Pla de Gestió de residus, que es redactarà en l’inici del procés d’execució de l’obra un cop s’hagin definits tots els tècnics competents.


RESIDUS Rehabilitació i ampliació

RESIDUS Rehabilitació i Ampliació

Decret 201/1994 - Decret 161/2001

Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. V1

Març de 2009 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC )

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS: REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

tipus quantitats codificació minimització

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI Obra:

REHABILITACIÓ SALA SCH

Situació:

CARRER MAJOR

Municipi :

SANT LLORENÇ D'HORTONS

Comarca :

ALT PENEDÉS

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS (m3)

(tones)

residu d'excavació residu d'enderroc

10,00 Codificació residus LER Ordre MAM/304/2002

3

t

5,00 m

Pes

Pes residus

Volum aparent

Volum aparent

(tones/m2)

(tones)

(m3/m2)

(m3)

obra de fàbrica

170102

0,542

6,50

0,512

0,00

formigó

170101

0,084

38,50

0,062

16,11

petris

170107

0,052

8,95

0,082

1,74

metalls

170407

0,004

0,08

0,0009

0,02

fustes

170201

0,023

2,23

0,0663

2,32

vidre

170202

0,0006

0,01

0,004

0,01

plàstics

170203

0,004

0,00

0,004

guixos

170802

betums

170302

0,009

0,98

0,0012

1,25

fibrociment

170605

0,01

0,63

0,018

0,32

residu d'enderroc

0,7286

residu de construcció

Codificació residus LER Ordre MAM/304/2002

0,04

0,00

Pes (tones/m2)

sobrants d'execució

22,890 t Pes residus (tones)

5,75

3 13,27 m

0,7504 Volum aparent (m3/m2)

Volum aparent (m3)

0,05

13,527

0,045

12,58

obra de fàbrica

170102

0,015

5,770

0,018

6,41

formigó

170101

0,032

5,743

0,0244

4,10

petris

170107

0,002

1,238

0,0018

1,86

guixos

170802

0,003927

0,619

0,00972

0,00

0,001

0,158

0,0013

0,20

0,038

0,672

0,08

4,49

altres

embalatges fustes

170201

0,0285

0,190

0,067

0,71

plàstics paper i cartró metalls

170203 170904 170407

0,00608 0,00304 0,00038

0,249 0,131 0,102

0,008 0,004 0,001

1,63 1,87 0,28

residu de construcció

3 18,00 m

14,199 t

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES fusta en bigues reutilitzables fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables altres : Total d'elements reutilitzables

0,00 2,00 0,00 0,00 2,00

t t t t

t

0,00 1,67 0,00 0,00 1,67

m3 m3 m3 m3

m3

MINIMITZACIÓ DE RESIDUS A OBRA. a l'obra es realitzaran les accions següents 1.- Emmagatzematge adient de materials i productes (veure detall) 2.-Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització 3.- Els materials solts (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures 4.5.6.7.8.-

si si si -

1/4


RESIDUS Rehabilitació i Ampliació

Decret 201/1994 - Decret 161/2001

Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. V1

Març de 2009 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC )

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS: REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

gestió

GESTIÓ DE RESIDUS Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ... cal separar

R.D. 105/2008 Formigó Maons, teules i ceràmics Metalls Fusta Vidres Plàstics Paper i cartró Especials*

tones

Projecte

160 80 4 2 2 1 1 inapreciable

44,24 12,26 0,18 2,42 0,01 0,13 0,13 inapreciable

tipus de residu

individualment

no no no si no no no si

inert inert no especial no especial no especial no especial no especial especial

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus R.D. 105/2008 projecte Contenidor per Formigó no no Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...)

no

no

Contenidor per Metalls

no

si

Contenidor per Fustes

si

no

Contenidor per Plàstics

no

si

no

si

no

no

si

si

No especials Contenidor per Vidre Contenidor per Paper i cartró Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS. Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus Materials de construcció que contenen amiant - altres especificar Residus que contenen hidrocarburs especificar Residus que contenen PCB especificar Terres contaminades especificar Els residus es gestionaran fora de l'obra en: Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

-

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

si

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3) tipus de residu

ESCOMBROS

gestor DIPÒSIT CONTROLAT DE SUBIRATS PEDRERA DE L'ORDAL SL

adressa

codi del gestor

CRTRA N-340_KM 1229,5_SUBIRATS E-1035.08

2/4


RESIDUS Rehabilitació i Ampliació

Decret 201/1994 - Decret 161/2001

Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. V1

Març de 2009 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC )

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS: RESIDUS Rehabilitació i ampliació

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

pressupost i fiances

PRESSUPOST ESTIMATIU S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

Costos

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% La distància mitjana al abocador : 15 Km Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu

Classificació a obra: entre 12-16 €/m3 Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €) Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3 Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3 Especials: nº transports a 200 €/ transport

13,00 6,00 7,00 17,00 200

Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

TIPUS RESIDU

Formigó Maons i ceràmics

Volum

Classificació

m3 (+35%) 9,05 18,60

13,00 €/m 117,65 241,80

Metalls Fusta Vidres Plàstics Paper i cartró Guixos i no especials

0,50 1,40 0,01 2,86 3,28 8,04

6,50 18,20 0,09 37,18 42,64 104,51

Perillosos Especials

2,12

27,55 596,12

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de :

Transport 3

6,00 €/m 54,30 111,60

3

Valoritzador / Abocador runa neta runa bruta 3 17,00 €/m3 7,00 €/m 63,35 153,85 130,20 316,20

3,00 8,40 0,04 17,16 19,68 48,23

3,50 9,80 0,05 20,02 22,96 56,27

0 262,41

306,15

743,51

1908,19 €

EL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ES DE

Total de residus d'excavació

10,00 t

Total de residus de construcció i enderroc

37,09 t

Càlcul de la fiança

8,50 23,80 0,11 48,62 55,76 136,66

Residus d'excavació (1) Residus d'enderroc, construcció i vials (2)

1908,19 €

3

5,00 m 3 31,27 m 3 10,00 m 3 37,09 m

6,01 eu/m3

60,10 euros

12,02 eu/m3

445,82 euros

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS Total fiança

3 47,09 m

505,92 euros

3/4


RESIDUS Rehabilitació i Ampliació

Decret 201/1994 - Decret 161/2001

Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. V1

Març de 2009 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC )

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

documentació gràfica

INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

CONTENIDOR 9 M

3

Contenidor 9 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris i fusta

CONTENIDOR 5 M

3

AMB TAPES

Contenidor 5 m3 . Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

CONTENIDOR 5 M 3

Contenidor 5 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 1000 L

Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartró, plàstics

Bidó 200 L .Apte per residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord amb la direcció facultativa. Aquestes instal.laqcions genèriques, s'adaptaran a les caràcterístiques de l'obra mitjançant el Pla de gestió de residus i hauràn de constar al Pla de seguretat i salut Per tant es defineixen els diferents tipus de contenidor per la separació de residus a l'obra. A més dels elements descrits, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com : Matxucadora de petris Caseta per emmagatzematge de residus especials

-

4/4


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

| 3.12 | REAL DECRETO 2816/1982 Reglamento general de policia y espectáculos (Guia documental: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) AFORAMENT: inferior a 500 persones (veure càlcul en plànol d’evacuació) Art.10 - L’alçada mínima serà de 3,20m i de 2,80 en els elements graonats o decoratius. - La capacitat cúbica serà com a mínim 4m3/persona Art.11 Com l’aforament és >de 100 persones ha de disposar d’una farmaciola, convenientment dotada per donar primers auxilis. Art.12 - 4 urinaris, 2 inodors i dos rentamans per homes per cada 500 espectadors o fracció. - 6 inodors i dos rentamans per dones per cada 500 espectadors o fracció. Caldrà, per tant: 4 urinaris, 2 inodors i 2 rentamans pels homes i 6 inodors i 2 rentamans per les dones. - Aquestes dependències estaran separades entre si i convenientment allunyades de la sala. - Local suficientment ventilat i il·luminat (ordinari i emergència). - Inodors de descàrrega automàtica. - Terra impermeable - Parets impermeables fins una alçada de 1,5m com a mínim. ENLLUMENAT, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ DE TOTA MENA D’EDIFICIS I LOCALS COBERTS Es compleixen tots els articles. PRECAUCIONS I MESURES CONTRA INCENDIS Art.21.1 - Hi ha d’haver un extintor per cada 25m de recorregut i com a mínim 2 en cada zona diferenciada del local. Situats a les escales, escenaris, telers, cabines i altres dependències i amb preferència a les entrades dels llocs de perill, col·locats a l’exterior.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 3 | COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

| 3.13 | DECRETO 11/2010 Reglament d’espectacles públics i d’activitatsrecreatives (Guia documental: Estudi de programació de la SCH. Diputació de Barcelona) Disposició transitòria segona: Adaptació dels establiments Els establiments ja autoritzats a l’entrada en vigor d’aquest reglament poden seguir en funcionament, fins i tot si les instal·lacions no compleixen algunes de les seves disposicions, sens perjudici de la necessitat de complir les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels bens o la convivència entre els ciutadans. S’hauran d’adequar plenament si: a) Es modifica substancialment l’establiment b) S’amplien o modifiquen les activitats recreatives o dels espectacles públics inclosos a la llicència o autorització, sempre que es requereixi un canvi en les seves instal·lacions. c) Es sol·liciten distintius de qualitat o ajuts. Ara per ara, no es té intenció de concorre en cap de les circumstàncies esmentades en els punts a, b i c, anteriors, per tant no caldria adequar l’edifici a aquest reglament, sempre i quant es disposi de llicència. No obstant, cal tenir en comte els següents articles, per futures actuacions: Art.36 Requisits constructius - Complir el CTE - Complir la legislació sobre accessibilitat i barreres arquitectòniques. Art.106 llicències en immobles singulars que no compleixen tots els requeriments Excepcionalment, es poden atorgar llicències d’establiments oberts al públic a locals que no compleixin totes les condicions establertes per aquest Reglament, sempre que la seva activitat no comporti un risc per a la seguretat de les persones i concorrin totes i cadascuna de les circumstàncies següents: a) Que es tracti d’immobles protegits (...) en els que les obres d’adequació (...) resultin incompatibles amb la salvaguarda dels seus valors propis del patrimoni cultural (...). b) Que el projecte presentat per obtenir la llicència compti amb l’informe favorable de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural. c) Que el projecte (...) acreditin que el local compleix els requisits essencial i básica de seguretat, salubritat i higiene (...)


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 4 | ESTRUCTURA. MEMÒRIA DE CÀLCUL

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Memòria de Càlul

Índex

ÍNDEX 1.Justificació de la solució adoptada 1.1. Introducció i objectius.............................................................................................................................. 1 1.2. Descripció general del projecte d’arquitectura. ....................................................................................... 1 1.3. Descripció de l’estructura ........................................................................................................................ 1 1.3.1. Estructura existent ............................................................................................................................ 1 1.3.2. Reforç de l’estructura existent .......................................................................................................... 2 1.3.3. Nova estructura ................................................................................................................................ 3 1.3.4. Fonaments i característiques del terreny ......................................................................................... 3

2.Característiques dels ous materials a utilitzar 2.1. Formigó armat ......................................................................................................................................... 4 2.1.1. Formigons......................................................................................................................................... 4 2.1.2. Acer en barres .................................................................................................................................. 4 2.1.3. Acer en Mallats ................................................................................................................................. 4 2.1.4. Execució ........................................................................................................................................... 4 2.2. Acers laminats ......................................................................................................................................... 5 2.3. Acers conformats .................................................................................................................................... 5 2.4. Unions entre elements ............................................................................................................................ 5 2.5. Murs de fàbrica ....................................................................................................................................... 5 2.6. Fusta ....................................................................................................................................................... 6 2.7. Assaigs a realitzar ................................................................................................................................... 6

3.Accions adoptades en el càlcul 3.1. Accions Permanents ............................................................................................................................... 6 3.1.1. Pes propi .......................................................................................................................................... 6 3.1.2. Accions del terreny ........................................................................................................................... 8 3.2. Accions variables .................................................................................................................................... 9 3.2.1. Sobrecàrregues d’ús ........................................................................................................................ 9 3.2.2. Accions sobre baranes i elements divisoris ..................................................................................... 9 3.2.3. Vent .................................................................................................................................................. 9 3.2.4. Accions tèrmiques .......................................................................................................................... 10 3.2.5. Neu ................................................................................................................................................. 10 3.3. Estats de càrrega considerats en els forjats ......................................................................................... 10 3.4. Accions accidentals ............................................................................................................................... 11 3.4.1. Sisme.............................................................................................................................................. 11 3.4.2. Incendi ............................................................................................................................................ 12 3.4.3. Impacte ........................................................................................................................................... 12

4.Coeficients de majoració d'accions 4.1. Formigó Armat i Pretesat ...................................................................................................................... 12 4.2. Acer laminat, conformat, fàbrica i fusta................................................................................................. 13 II


Memòria de Càlul

Índex

5.Hipòtesis de càlcul considerades 5.1. Formigó armat i pretesat ....................................................................................................................... 13 5.2. Acer laminat,fàbrica i fusta .................................................................................................................... 14

6.Mètode de càlcul 6.1. Formigó armat ....................................................................................................................................... 15 6.2. Acer laminat i conformat ....................................................................................................................... 16 6.3. Murs de fàbrica ..................................................................................................................................... 16 6.4. Fusta ..................................................................................................................................................... 16 6.5. Càlcul per Ordinador ............................................................................................................................. 16

7.Criteris de dimensionat 7.1. Normativa .............................................................................................................................................. 17 7.1.1. Normativa bàsica ............................................................................................................................ 17 7.1.2. Normativa complementària ............................................................................................................ 17

8.Declaració de cumpliment del documents bàsics 9.Procés constructiu 10.Manteniment de l'estructura 10.1. Elements constituïts d’acer laminat .................................................................................................... 19 10.1.1. 1. Control general del comportament de l’estructura ................................................................... 19 10.1.2. 2. Control de l’estat de conservació del material ......................................................................... 19 10.2. Estructures de formigó ........................................................................................................................ 20

ANNEX 1. INFORME ESTRUCTURAL DE LA SALA DE LA SOCIETAT HORTENCA A SANT LLORENÇ D’HORTONS, inclòs a “Estudi de Programació de la Sala Societat Cultural Hortonenca”, Expedient CODI XMBQ: 10/X/6725 de la Diputació de Barcelona.

ANNEX 2. CÀLCUL A FLEXIÓ SIMPLE DE BIGUETES DE LA SALA AMB LLUM 3,80m.

III


1.JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 1.1.INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS La present memòria té per objecte la descripció i justificació dels elements que configuren l’estructura del projecte de Rehabilitació de la Sala de la Societat Cultural Hortonenca, situada al Carrer Major de Sant Llorenç d’Hortons.

1.2.DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE D’ARQUITECTURA. L’objecte del projecte és la rehabilitació d’una nau existent per adequar els seus espais com a sala cultural d’usos múltiples oberts al públic. La nau té una forma rectangular, una superfície aproximada de 320 m2 i una alçada útil aproximada de 5,75 metres. La sala té un espai annexe a mode de magatzem i uns espais annexes compartits amb altres equipaments, a mode de serveis. La suma d’aquests espais annexes és de 90 m2. La superfície total d’actuació és de 410 m2. Es tracta d’un edifici de l’any 1925, obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local ( BCIL). L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, juntament amb el Consorci de la Societat Cultural Hortonenca, tenen com objectiu adaptar, acondicionar i rehabilitar la Sala SCH a la normativa vigent, així com millorar les seves instal.lacions. És per aquest motiu, que l’any 2010, es redacta el “Estudi de Programació de la Sala Societat Cultural Hortonenca”, Expedient CODI XMBQ: 10/X/6725 de la Diputació de Barcelona. Aquest document es pren com a guia documental i es valoran les conclusions d’intervenció que ofereix.

1.3.DESCRIPCIÓ DE L’ESTRUCTURA 1.3.1.ESTRUCTURA EXISTENT

Cal destacar que l’accesibilitat als elements estructurals està restringida a la part central del vànol més proper a l’escenari. Per aquest motiu, no es va poder ni verificar la zona del recolzament de les encavallades amb el mur de càrrega, ni la distància de separació entre les encavallades, ni l’estat de conservació de la coberta en general (humitats, fongs, bacteris, etc). Així, en el moment que comencin les obres i una vegada es desmonti el cel ras, caldrà una revisió més acurada d’aquests elements per tal de confirmar-ne el seu bon estat de conservació. Segons les dades recollides pel “Estudi de Programació de la Sala Societat Cultural Hortonenca”, Expedient CODI XMBQ: 10/X/6725 de la Diputació de Barcelona, el dimensionat dels elements als que s’ha tingut accés és el següent: -Encavallada: es va poder realitzar un aixecament de la primera encavallada, les llums i dimensions dels elements de la qual es recullen a continuació.

Memòria de càlcul 1


-Biguetes: aquestes tenen una dimensió de 7.5x17.5 centímetres disposades segons un intereix de 85 centímetres. Segons s’ha pogut observar des de l’interior de l’edifici, la coberta, sobre les biguetes esmentades està constituïda per un enllistonat de fusta, i un entrebigat amb rasilla ceràmica de gruix desconegut. Per a la realització de les comprovacions que es realitzen en aquest informe es suposarà que sobre aquest element es disposa directament la coberta de teula àrab que cobreix la coberta fixada sobre l’encadellat amb una capa de morter. Aquesta composició es comprovarà a l’inici de les obres. Tant les biguetes com l’encavallada són de fusta. No ha estat possible l’extracció de cap element estructural per tal de poder deduïr-ne la seva capacitat resistent. De la seva observació, sembla que pel que fa a la fusta de les biguetes i l’encavallada es tracta d’un tipus de fusta asserrada, d’espècie conífera. Per a poder disposar de més informació sobre aquest material seria necessari fer una extracció d’una peça i portar-la a analitzar a un laboratori d’assaig. No s’ha observat, en la zona accessible, cap tipus d’afectació en la fusta ni fisures ni esquerdes importants. Malgrat tot, es recomana una inspecció més acurada de tota la coberta per tal de poder garantir aquesta situació. Algunes de les candeles que conformen l’encavallada són d’acer de característiques resistents desconegudes també. Les encavallades de fusta es recolzen sobre murs de pedra, reforçats amb elements de maó en els punts necessaris: recolzament d’encavallades, cantonades, laterals de finestres, dintells... Aquests murs tenen un gruix duns 40cm. A la sala, una encavallada es sustitueix per un mur de fàbrica de maó de 30cm de gruix. Aquest mur separa la zona de l’escenari de la zona de públic.

1.3.2.REFORÇ DE L’ESTRUCTURA EXISTENT Seguint l’estipulat al CTE DB SE, annex D “Avaluació estructural d’edificis existents”, atès que l’edifici ha demostrat un comportament satisfactori fins ara i durant la campanya de reconeixement no s’han trobat indicis de deteriorament o danys estructurals importants, es considera que l’estructura existent encara té una capacitat portant adequada per a l’ús pel qual va ser dissenyada. D’aquesta manera, només es procedirà al reforç puntual de l’estructura. A “l’Estudi de Programació de la Sala Societat Cultural Hortonenca”, Expedient CODI XMBQ: 10/X/6725 de la Diputació de Barcelona, s’inclou un informe estructural i uns calculs i comprobacions de tots els elements estructurals. Aquest document s’ha tingut en compte a l’hora de dissenyar els reforços estructurals i s’inlou en l’annex 1 d’aquest document.

Memòria de càlcul 2


Així, el elements a reforçar seran els següents: -Biguetes de l’escenari: Segons els estudis de l’informe estructural de la Diputació de Barcelona, totes les biguetes de la sala tenen un mal comportament a flexió. L’equip de xxm_arquitectura fa una diferència entre les biguetes de l’escenari i la resta de les biguetes de l’edifici: Biguetes de l’escenari: - Secció: BxH= 75x175 mm - Llum: 4,50-4,80 m Resta de les biguetes de la sala: - Secció: BxH= 75x175 mm - Llum: 3,80 m (Distància entre els daus de maó de recolzament de les encavallades, que veiem a les façanes. Mida a comprovar en obra. ) Així, en el annex 2 d’aquesta memòria, s’inclou un nou càlcul de la resta de les biguetes de la sala, utilitzant les següents dades: Secció: BxH= 75x175 mm Llum: 3,80 m Intereix: 0,80 m Pes propi + Càrregues permanents: 1,25 KN/m2 Sobrecàrregues: 1 KN/m2 (sobrecàrregues d’ús i de neu no simultànies) Segons els càlculs, la resta de les biguetes de la sala serien acceptables, i solament es reforçarien les biguetes de l’escenari. Per millorar el comportament de les biguetes de l’escenari, aquestes es doblaran. Al costat de cada bigueta existent es col·locarà una altre de midas 10x20cm, de fusta aserrada de conífera de classe C30 com a mínim i classe de servei 1. -Cordó superior de l’encavallada: Segons els estudis de l’informe estructural de la Diputació de Barcelona, pel que fa a l’esforç tallant del cordó superior de l’encavallada, en el nus de trobada amb la primera gelosia la secció no seria acceptable en Estat Límit últim, per la qual cosa es recomana un reforç d’aquesta unió per tal de corregir aquesta situació. La solució adoptada consisteix en col·locar unes platines metàl.liques fixades als laterals fins a la llargada suficient on no es compleix l’eforç tallant amb la secció de fusta. Veure aquesta solució al plànol d’estructura E03. 1.3.3.NOVA ESTRUCTURA Al pati d’entrada es farà un nou volum de lavabos, sobre el qual es col·locarà la màquina de climatització de la sala. Aquest nou volum es projectarà amb una estructura de pilars i bigues planas de formigó armat. Els pilar de formigó armat seran de secció quadrada de 25x25cm i les bigues planas seran de 60x30cm. El forjat de la coberta es resoldrà mitjançant un forjat de 25+5cm de gruix de biguetes armades de formigó, intereix de 70cm i revoltons de formigó. Els detalls d’aquest nou volum estan als plànols E01 i E02.

1.3.4.FONAMENTS I CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY La fonamentació es projecta amb sabates aillades de formigó armat unides per bigues traves. Les sabates són excèntriques i amb un cantell de 50 o 60cm segons s’indica al plànol E01. Queda pendent, una vegada comencen els treballs de neteja i enderrocs de la sala, fer l’estudi geotècnic correspondent. Amb les dades d’aquest estudi geotècnic es tornarà a recalcular la fonamentació del nou volum.

Memòria de càlcul 3


MEMÒRIA DE CÀLCUL 2.CARACTERÍSTIQUES DELS NOUS MATERIALS A UTILIZAR Els nous materials a utilitzar així com les característiques que els defineixen, nivells de control previstos i coeficients de seguretat, s’indiquen en el següent quadre:

2.1.FORMIGÓ ARMAT 2.1.1.FORMIGONS Elements de Formigó Armat Fonaments

Suports (Comprimits)

Forjats (Flectits)

Altres

Mida màxima de l’àrid (mm)

20

12

16

20

Tipus d’ambient (agressivitat)

IIa

I

I

I

Tota l’obra Resistència Característica als 28 dies: fck (N/mm2)

25

Tipus de ciment (RC-03)

CEM I 3

Quantitat màxima/mínima de ciment (kg/m )

400/300

Consistència del formigó Assentament Con d’Abrams (cm) Sistema de compactació

Vibrat

Nivell de Control Previst

Estadístic

Coeficient de Minoració

1.5

Resistència de càlcul del formigó: fcd (N/mm2)

Plàstica (P)

Tova (B)

Tova (B)

Tova (B)

3a5

6a9

6a9

6a9

Fonamentació

Comprimits

Flectits

Altres

Fonamentació

Comprimits

Flectits

Altres

Fonamentació

Comprimits

Flectits

Altres

16.66

2.1.2.ACER EN BARRES Tota l’obra Designació

B 500 S 2

Límit Elàstic (N/mm )

510

Nivell de Control Previst

Normal

Coeficient de Minoració

1.15

Resistència de càlcul de l’acer (barres): fyd (N/mm2)

443.49

2.1.3.ACER EN MALLATS Tota l’obra Designació

B 500 T 2

Límit Elàstic (N/mm )

500

2.1.4.EXECUCIÓ Tota l’obra A. Nivell de Control previst

Normal

B. Coeficient de Majoració de les accions desfavorables Permanents/Variables

1.35/1.5

Memòria de càlcul 4


2.2.ACERS LAMINATS Tota l’obra Classe i Designació Acer de Perfils

Flectits

Traccionats

Plaques d’ancoratge

Comprimits

Flectits

Traccionats

Plaques d’ancoratge

Comprimits

Flectits

Traccionats

Plaques d’ancoratge

S275

2

Límit Elàstic (N/mm )

275

Classe i Designació

S275

Acer de Xapes

Comprimits

2

Límit Elàstic (N/mm )

275

2.3.ACERS CONFORMATS Tota l’obra Classe i Designació Acer de Perfils Acer de Plaques i Panells

S235

2

Límit Elàstic (N/mm )

235

Classe i Designació

S235

2

Límit Elàstic (N/mm )

235

2.4.UNIONS ENTRE ELEMENTS Tota l’obra Soldadures Cargols Ordinaris

A-4t

Cargols Calibrats

A-4t

Cargols d’alta Resistència

A-10t

Sistema y Designació

Reblons Perns o Cargols d’ancoratge

B-400-S

2.5.MURS DE FÀBRICA Designació

Perforada Ceràmica

Perforada Formigó

Categoria d’execució

C

B

Nivell de Control de Fabricació

II

II

3

2.5

20

20

10

10

Resistència característica de l’obra de fàbrica: fk (N/mm )

7

6

Resistència característica del formigó de la fàbrica armada: fck (N/mm2)

-

20

Resistència de càlcul de l’acer d’armar: fyd (N/mm2)

-

443.49

Classe general d’exposició

I

IIa

Coeficient de Minoració 2

Resistència característica de la peça: fb (N/mm ) 2

Resistència característica del morter: fm (N/mm ) 2

Memòria de càlcul 5


2.6.FUSTA

2.7.ASSAIGS A REALITZAR Formigó Armat. D’acord amb els nivells de control previstos es realitzaran els assaigs pertinents dels materials, acer i formigó, segons s’indica a la norma (Cap. XV, art. 82 y següents). Acers estructurals. Es realitzaran els assaigs pertinents d’acord amb l’indicat al capítol 12 del DB SE-A. Fàbrica de maó/bloc. D’acord amb la categoria d’execució, es realitzaran els assaigs de control pertinents d’acord amb l’indicat al capítol 8 del DB SE-F. Estructura de Fusta. Es realitzaran els assaigs pertinents d’acord amb l’indicat al DB SE-M.

3.ACCIONS ADOPTADES EN EL CÀLCUL La determinació de les accions sobre l’edifici i sobre la nova estructura s’ha realitzat tenint en compte l’aplicació de les normatives que es relacionen a l’apartat corresponent d’aquesta memòria. Segons el DB SE-AE “Acciones en la edificiación”, les accions i les forces que actuen sobre un edifici es poden agrupar en 3 categories: accions permanents, accions variables i accions accidentals. La consideració particular de cada categoria es detalla als següents subapartats i respon a l’estipulat als apartats 2, 3 i 4 del DB SE-AE.

3.1.ACCIONS PERMANENTS S’inclouen dins d’aquesta categoria totes les accions en les que la variació de magnitud amb el temps és menyspreable, o en les que la variació és monòtona fins que assoleixi un valor límit. Es consideren 3 grups d’accions permanents que es detallen a continuació. 3.1.1.PES PROPI S’inclouen en aquesta categoria el pes propi dels elements estructurals, tancaments i elements separadors, envans, fusteries, revestiments (paviments, arrebossats, enguixats, falsos sostres), recrescuts d’obra, reomplerts (com de terres) i equips fixes. El valor característic del pes propi dels elements constructius s’ha determinat com el seu valor mitjà obtingut a partir de les dimensions nominals i dels pesos específics mitjans. A la taula següent s’inclouen els pesos dels materials, productes i elements constructius habituals.

Memòria de càlcul 6


a)

b)

c)

d)

e)

f)

g)

Murs de fàbrica de maó: - de maó massís (“totxo”):

18,00 kN/m3

- de maó calat o perforat (“gero”):

15,00 kN/m3

- de maó buit (“totxana”):

12,00 kN/m3

Murs de fàbrica de bloc: - de bloc buit de morter:

16,00 kN/m3

- de bloc buit de guix:

10,00 kN/m3

Formigó: - Formigó armat:

25,00 kN/m3

- Formigó en massa:

24,00 kN/m3

- Formigó lleuger:

16,00 kN/m3

Paviments: - Hidràulic o ceràmic (6cm Gruix total):

1,00 kN/m2

- Terratzo:

0,80 kN/m2

- Parquet:

0,40 kN/m2

Materials de coberta: - Planxa plegada metàl·lica:

0,12 kN/m2

- Teula corba (Teula àrab):

0,50 kN/m2

- Pissarra:

0,30 kN/m2

- Tauler de rajola:

1,00 kN/m2

Materials de construcció: - Sorra:

15,00 kN/m3

- Cimento:

16,00 kN/m3

- Pissarra:

17,00 kN/m3

- Escòria granulada:

11,00 kN/m3

Replens: - Terreny, jardineres, etc…:

20,00 kN/m3

En el cas de tancaments lleugers distribuïts homogèniament en planta, tal com indica el DB SE-AE, s’ha considerat l’assimilació a una càrrega superficial equivalent uniformement repartida sobre el forjat de 2 0,80kN/ m , multiplicat per la raó mitjana entre la superfície d’envans i la de la planta considerada. Així 2 mateix, per habitatges, s’ha considerat una càrrega de 1,00 kN/ m repartida uniformement sobre la superfície de forjat, tal com indica l’esmentat DB. Per la resta de tancaments s’ha calculat directament el pes dels tancaments projectats, obtenint per una alçada lliure de 3,00m entre forjats la següent relació de pesos lineals.

Tancaments ceràmics de dues fulles sense obertures, de maó calat de 14cm i envà de maó buit de 10cm, amb una alçada de fins a 3,00m: Tancaments ceràmics de dues fulles amb obertures, de maó calat de 14cm i envà de maó buit de 10cm, amb una alçada de fins a 3,00m:

10,00 kN/ml 8,00 kN/ml

Tancaments de bloc de formigó de dues fulles sense obertures, de 20cm exterior i 10cm interior, amb una alçada de fins a 3,00m:

14,50 kN/ml

Tancaments de bloc de formigó de dues fulles amb obertures, de 20cm exterior i 10cm interior, amb una alçada de fins a 3,00m:

10,50 kN/ml

Tancaments lleugers, amb una alçada de fins a 3,00m:

4,00 kN/ml

Envans de maó calat, de 14cm de gruix, amb una alçada de fins a 3,00m:

6,50 kN/ml

Envans de maó buit, de 10cm de gruix, amb una alçada de fins a 3,00m:

3,60 kN/ml

Memòria de càlcul 7


3.1.2.ACCIONS DEL TERRENY Són les accions derivades de l’empenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d’altres accions que actuïn sobre ell, o les accions degudes als seus desplaçaments i deformacions. En general les accions del terreny repercutiran sobre els fonaments i sobre els elements de contenció de terres. La determinació de les accions del terreny sobre els diferents elements afectats s’ha fet a partir de l’estipulat al DB SE-C. Tal com es descriu a l’apartat 2.3.2.3 del DB mencionat, s’han determinat les accions del terreny sobre els fonaments i elements de contenció segons 3 tipus d’accions: •

Accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar el comportament de la fonamentació. • Càrregues i empentes degudes al pes propi del terreny. • Accions de l’aigua existent a l’interior del terreny. Per la determinació de les accions del terreny sobre les fonamentacions profundes s’ha considerat la forma i dimensions de l’encepat a fi d’incloure el seu pes, així com el de les terres o de tot allò que pugui gravitar sobre aquest. Per la determinació de les accions del terreny sobre els elements de contenció s’han considerat les sobrecàrregues degudes a la presència d’edificacions properes, possibles amuntegaments de materials, vehicles, etc. Les forces dels puntals i ancoratges s’han considerat com accions. S’ha considerat, sobre els elements de contenció de terres, els estats d’empentes estipulats a l’apartat 6.2.1 del DB SE-C, que es corresponen amb la teoria de les empentes de Rankine: Empenta activa: Quan l’element de contenció gira o es desplaça cap a l’exterior sota les pressions del replè o la deformació del seu fonament fins a assolir unes condicions d’empenta mínima. L’empenta activa es defineix com la resultant de les empentes unitàries σ’a, que s’ha determinat mitjançant les següents fórmules:

σ ' a = K Aσ 'V −2·c'· K A π φ  K A = tg 2  −  ;  4 2 Essent φ l’angle de fregament intern del terreny, c’ la cohesió i σ’v la pressió efectiva vertical, de valor γ’·z, essent γ’ el pes específic efectiu del terreny i z l’alçada del punt considerat respecte la rasant del terreny en contacte amb l’element de contenció. Empenta passiva: Quan l’element de contenció és comprimit contra el terreny per les càrregues transmeses per una estructura o algun altre efecte similar fins a assolir unes condicions de màxima empenta. L’empenta passiva es defineix com la resultant de les empentes unitàries σ’p, que s’ha determinat mitjançant les següents fórmules:

σ ' p = K Pσ 'V +2·c'· K P π φ  K P = tg 2  +   4 2 ; Essent φ l’angle de fregament intern del terreny, c’ la cohesió i σ’v la pressió efectiva vertical, de valor γ’·z, essent γ’ el pes específic efectiu del terreny i z l’alçada del punt considerat respecte la rasant del terreny en contacte amb l’element de contenció. Per la consideració de les sobrecàrregues d’ús actuant a la coronació dels elements de contenció s’ha considerat una alçada de terres equivalent sobre la rasant, tenint en compte la densitat del material contingut.

He =

q

γ

Essent γ el pes específic del terreny contingut. Per la consideració d’altres estats de sobrecàrrega diferents de l’uniforme repartida s’ha utilitzat la formulació proposada a l’apartat 6.2.7 del DB SE-C. S’ha considerat una llei d’empentes amb forma acumulativa, considerant cada estrat com una sobrecàrrega pel subjacent. L’efecte de l’aigua intersticial s’ha considerat mitjançant el mètode de les pressions efectives.

Memòria de càlcul 8


3.2.ACCIONS VARIABLES Són les accions la variació en el temps de les quals no és monòtona ni menyspreable respecte el valor mitjà. Es contemplen dins d’aquesta categoria les sobrecàrregues d’ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, l’acció del vent, les accions tèrmiques i l’acció que produeix l’acumulació de neu. 3.2.1.SOBRECÀRREGUES D’ÚS La sobrecàrrega d’ús és el pes de tot allò que pugui gravitar sobre l’edifici degut al seu ús. S’ha considerat, pel càlcul dels esforços dels elements estructurals, l’aplicació d’una càrrega distribuïda uniformement, adoptant els valors característics de la taula 3.1 del DB SE-AE. Per les comprovacions locals de capacitat portant s’ha considerat una càrrega concentrada actuant a qualsevol punt de la zona afectada. Aquesta càrrega concentrada s’ha considerat actuant simultàniament amb la càrrega uniformement repartida a les zones d’ús de trànsit i aparcament de vehicles lleugers, i de forma independent i no simultània a la resta de casos descrits a la taula mencionada. En el cas de balcons voladissos s’ha considerat una sobrecàrrega lineal repartida actuant a les vores de valor 2 kN/ml. S’ha realitzat la comprovació amb alternança de càrregues en elements crítics com voladissos importants o zones d’aglomeració. Pel càlcul d’elements portants horitzontals i verticals NO s’ha realitzat la reducció de sobrecàrrega permesa a l’apartat 3.1.2 del DB SE-AE. 3.2.2.ACCIONS SOBRE BARANES I ELEMENTS DIVISORIS Pel càlcul dels elements estructurals de l’edifici s’ha tingut en compte l’aplicació d’una força horitzontal a una distància de 1,20m sobre la vora superior de l’element, resultant-ne un moment flector sobre els forjats en el cas de baranes. El valor de l’acció horitzontal s’ha determinat amb base a l’estipulat a la taula 3.2 del DB SEAE. 3.2.3.VENT Són les accions produïdes per la incidència del vent sobre els elements que hi estan exposats. Atès que l’edifici ha demostrat un comportament satisfactori en el passat (fins a la realització de les obres d’aquest projecte l’edifici encara manté un ús de magatzem), durant la campanya de reconeixement no s’han trobat indicis de deteriorament o danys estructurals i les condicions de l’entorn no han canviat, es considera que l’estructura existent és apte per a suportar les càrregues de vent. No s’ha tingut en compte l’efecte del vent sobre el reforç de l’estructura existent ja que es tracta d’un reforç interior. Això no obstant, degut a la reducció de pes que es preveu al tancament de coberta que en cas extraordinari podria ser menor que la càrrega de succió sobre les zones més exposades de la coberta deguda a un fort vent, s’haurà de fixar, a succió, l’encadellat ceràmic a les corretges del terç més baix de cada vessant. Per a la determinació de les accions de vent sobre la nova estructura exterior es considera que aquest actua perpendicularment a la superfície exposada amb una pressió estàtica qe que pot expressar-se com:

qe=qb·ce·cp essent: qb= Pressió dinàmica del vent. ce= Coeficient d’exposició, en funció de l’alçada de l’edifici i del grau d’aspresa de l’entorn. cp= Coeficient eòlic o de pressió, dependent de la forma .

Per la determinació de la pressió dinàmica del vent (qb) s’utilitza la simplificació proposada pel DB SE-AE per tot el territori espanyol, adoptant-se el valor de 0,50 kN/m². Per la determinació del coeficient d’exposició s’ha considerat el grau d’aspresa de l’edifici i l’alçada en cada punt segons la taula 3.3 del DB SE-AE. Per la determinació del coeficient eòlic o de pressió s’ha considerat l’esveltesa del pla paral·lel al vent segons la taula 3.4 del DB SE-AE. Els paràmetres considerats pel cas que correspon a aquest document són els que s’exposen a continuació:

Memòria de càlcul 9


Grau d’aspresa de l’entorn considerat:

IV

Alçada màxima de l’edifici:

6m

Coeficient d’exposició, ce:

1,4

Pressió dinàmica del vent, qb:

0,50 KN/m2

Esveltesa del pla paral·lel al vent direcció X / Y:

1

Coeficients eòlics: cp X / Y:

0,8

cs X / Y:

-0,5

Cal mencionar que el coeficient d’exposició s’ha anat adaptant a l’alçada de cada punt de l’edifici exposat al vent. 3.2.4.ACCIONS TÈRMIQUES Les accions tèrmiques han estat considerades al projecte en els casos que s’ha cregut possible l’existència d’un gradient tèrmic o que les dimensions d’un determinat element continu d’estructura hagi sobrepassat els valors límit que estableix la normativa (40m). En tal cas, s’ha sotmès l’estructura a l’acció tèrmica causada per un augment de temperatura que correspon al que estableix el DB SE-AE als articles 3.4.1 i 3.4.2. Per elements exposats a la intempèrie s’han pres com a temperatures extremes màximes i mínimes les que consten a l’annex E del mateix DB. Pel cas d’estructures i elements de formigó armat ha estat considerat el criteri que estableix la norma EHE a l’article A.5 del seu annex A. Els coeficients de dilatació tèrmica adoptats s’especifiquen a l’apartat on es fa referència a les característiques dels materials. 3.2.5.NEU L’estructura de la coberta de l’edfici existent es considera adequada per a suportar la càrrega de neu. Pel nou forjat s’ha considerat una sobrecàrrega de neu de 0,5kN/m2 per tractarse d’un edifici situat a la Zona 2 i a una alçada sobre el nivell del mar de 196m.

3.3.ESTATS DE CÀRREGA CONSIDERATS EN ELS FORJATS A continuació es resumeixen els estats de càrrega considerats a cada forjat o zona de forjat amb base a les accions establertes a l’apartat anterior:

Zona / element:

NOU FORJAT VOLUM LAVABOS

Tipus de forjat:

Forjat unidireccional 25+5

Pes propi :

4,50 kN/m2

Càrregues permanents:

2,50 kN/m2

Sobrecàrrega d’ús:

1,00 kN/m2

Sobrecàrrega de neu:

0,50 kN/m2 (no simultània amb l’ús)

Total:

8,00 kN/m2

En aquest forjat s’inclourà el pes de la màquina de climatització: 34kN (Veure posició al plànol E02.

Memòria de càlcul 10


Zona / element:

COBERTA

Tipus de forjat:

Encavallades + biguetes de fusta

Pes propi :

0,25 kN/m2

Càrregues permanents:

1,00 kN/m2

Sobrecàrrega d’ús:

1,00 kN/m2

Sobrecàrrega de neu:

0,50 kN/m2 (no simultània amb l’ús)

Total:

2,25 kN/m2

3.4.ACCIONS ACCIDENTALS 3.4.1.SISME Per a la determinació de les accions sísmiques sobre l’estructura existent s’ha considerat la “Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General y Edificiación, NCSE-02”. Per a l’estructura existent s’ha considerat l’article 1.2.1 d’aquesta norma, i s’ha tingut en compte aquesta norma a fi de que els nivells de seguretat dels elements afectats siguin superiors als que posseïen en la seva concepció original. No hi ha dubte que els canvis projectats com l’alleugeriment de la coberta, el reforç de l’estructura existent i les noves traves als fonaments augmenten l’estabilitat de l’edifici enfront el sisme. Per a la determinació de les accions sísmiques sobre la nova estructura exterior s’ha considerat l’article 1.2.2 d’aquesta norma, on s’estableix una classificació de les construccions en funció del seu ús: D’importància moderada: són les que amb molt poca probabilitat la seva ruïna per terratrèmol pugui causar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics rellevants a tercers. D’importància normal: són les que la destrucció per terratrèmol de les quals pot ocasionar víctimes, interrompre un servei per a la col·lectivitat o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni que la seva destrucció pugui donar lloc a efectes catastròfics. D’importància especial: són les quals la seva destrucció per terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. Segons el criteri anterior i donades les característiques d’ús de l’edifici, aquest s’ha catalogat d’importància normal. D’altra banda, l’acceleració sísmica de càlcul ac, d’acord amb l’article 2.2 de l’esmentada norma, s’ha calculat segons l’expressió:

a c = Sρa b

essent: ac

l’acceleració sísmica de càlcul.

ab

l’acceleració sísmica bàsica.

ρ

el coeficient de risc.

S

el coeficient d’amplificació del terreny. Pren el valor: Per ρ · ab ≤ 0,10 · g

S=C/1,25

Per 0,10·g < ρ · ab < 0,40·g

S=C/1,25+3,33·( ρ · ab/g – 0,1)·( 1-C/1,25)

Per 0,40·g < ρ · ab

S=1,0

C : Coeficient del sòl, segons característiques geotècniques del terreny, pren el valor: TIPUS DE TERRENY

COEFICIENTE DEL SÒL C

I

Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens

1,0

II

Roca fracturada, sòl cohesiu dur o granular dens

1,3

III

Sòl granular de compacitat mitja o cohesiu de consistència ferma a molt ferma

1,6

IV

Sòl granular solt o sòl cohesiu tou

2,0

Memòria de càlcul 11


S’adoptarà com a valor de C el valor mitjà obtingut en ponderar els coeficients Ci de cada estrat, als 30 primers metres respecte la superfície, amb el seu espessor ei, mitjançant l’expressió: C = Σ (Ci . ei) / 30 D’acord amb aquests apartats, per l’edifici de referència, tenim: Localitat:

Sant Llorenç d’Hortons

ab

=

0,04g

ρ

=

1,0

C

=

Σ(Ci·ei)/30

=

1,33

S

=

C/1.25

=

1,067

ac

=

S·ρ· ab

=

0,043g

L’estructura dissenyada es considera de pòrtics ben travats entre si en totes les direccions. D’acord amb l’article 1.2.3 de la NCSE-02, donada la classificació de la construcció, la consideració de monolitisme de l’estructura i els valors de l’acceleració sísmica bàsica i acceleració sísmica de càlcul determinades, NO han estat considerades les repercussions produïdes per l’acció sísmica a l’estructura.

3.4.2.INCENDI No s’ha considerat cap càrrega especial relatives a situació d’incendi.

3.4.3.IMPACTE Per a la consideració de les accions d’impacte s’ha determinat la càrrega estàtica equivalent del cos impactant, considerant el teorema de conservació de l’energia mecànica. S’ha considerat l’impacte de vehicles en els elements estructurals de les zones de trànsit. S’ha considerat l’impacte del contrapès dels aparells elevadors en els elements estructurals que són susceptibles de rebre’l, tals com fossars penjats d’ascensor.

4.COEFICIENTS DE MAJORACIÓ D’ACCIONS Paral·lelament als anteriors, els coeficients de majoració d’accions també depenen del material. Amb aquest criteri s’observen els coeficients de majoració d’accions que es detalles a continuació.

4.1.FORMIGÓ ARMAT I PRETESAT Segons tipifica la EHE a l’article 12, els coeficients de majoració considerats per a un nivell d’execució normal són els que es relacionen a la taula 1 pels Estats Límit Últim (ELU) i a la taula 2 pels Estats Límit de Servei (ELS). Coeficients de majoració de càrregues en elements de formigó armat i pretesat. Estats Límit Últims (ELU): Situació 1:

Situació 2:

Persistent o transitòria

accidental

Efecte Favorable

Efecte Desfavorable

Efecte Favorable

Efecte Desfavorable

Permanent

γG=1,00

γG=1,35

γG=1,00

γG=1,00

Pretesat

γP=1,00

γP=1,00

γP=1,00

γP=1,00

Permanent de valor no constant

γG*=1,00

γG*=1,50

γG*=1,00

γG*=1,00

Variable

γQ=0,00

γQ=1,50

γQ=0,00

γQ=1,00

Accidental (Sisme)

-

-

γA=1,00

γA=1,00

Tipus d’acció

Memòria de càlcul 12


Coeficients de majoració de càrregues en elements de formigó armat y pretesat. Estats Límit de Servei (ELS): Tipus d’acció

Efecte Favorable

Efecte Desfavorable

Permanent

γG=1,00

γG=1,00

Armadura pretesada

γP=0,95

γP=1,05

Armadura Posttesada

γP=0,90

γP=1,10

Permanent de valor no constant

γG*=1,00

γG*=1,00

Variable

γQ=0,00

γQ=1,00

Pretesat

4.2.ACER LAMINAT, CONFORMAT, FÀBRICA I FUSTA En relació als coeficients γc que s’apliquen a les estructures, es consideren els que estableix el DB SE, “Documento Básico SE Seguridad Estructural”, a la taula 4.1 del capítol 4. Coeficients parcials γ de seguretat per a les accions. Tipus de verificació

Situació Persistent o transitòria Efecte desfavorable

Efecte favorable

Pes propi

1,35

0,80

Empenta del terreny

1,35

0,70

Pressió d’aigua

1,20

0,90

1,50

1,00

desestabilitzadora

estabilitzadora

Pes propi

1,10

0,90

Empenta del terreny

1,35

0,80

Pressió d’aigua

1,05

0,95

1,50

0

Permanents

Resistència

Variable

Permanent Estabilitat

Variable

5.HIPÒTESIS DE CÀLCUL CONSIDERADES 5.1.FORMIGÓ ARMAT I PRETESAT Han estat considerades les combinacions que tipifica la EHE a l’article 13, segons es detalla a continuació. Per Estats Límit Últims, les situacions de projecte s’han abordat a partir dels següents criteris: Situacions persistents o transitòries:

∑γ

G k, j + ∑ γ G* , j G k, j+γ P P k + γ Q,1 Q k,1 + ∑ γ Q,iψ 0,i Q k,i *

G, j

j ≥1

j ≥1

i>1

Situacions accidentals:

∑γ j ≥1

G k, j + ∑ γ G* , j G k, j + γ P P k + γ A Ak + γ Q,1ψ 1,1 Qk,1 + ∑ γ Q,iψ 2,i Qk,i *

G, j

j ≥1

i>1

Memòria de càlcul 13


Situacions sísmiques:

∑γ

G k, j + ∑ γ G* , j G k, j + γ P P k + γ A AE,k + ∑ γ Q,iψ 2,i Qk,i *

G, j

j ≥1

j ≥1

i ≥1

Per Estats Límit de Servei, les diferents situacions de projecte en general s’han abordat amb els següents criteris: Combinació poc probable

∑γ

G, j G k, j

+

∑γ j ≥1

j ≥1

G* , j

G *k , j + γ P Pk + γ Q ,1Qk ,1 +

∑γ

Q , i Ψ0,1Qk , i

i >1

Combinació freqüent

∑γ

G, j

j ≥1

G k, j + ∑ γ G* , j G

*

j ≥1

k, j

+ γ P Pk + γ Q ,1 Ψ1,1Qk ,1 + ∑ γ Q ,i Ψ2,i Qk ,i i >1

Combinació quasi permanent

∑γ

G, j G k, j

+

∑γ j ≥1

j ≥1

G* , j

G *k , j + γ P Pk +

∑γ

Q , i Ψ2, i Qk , i

i >1

Essent: Gk,j

Valor característic de les accions permanents

G*k,j

Valor característic de les accions permanents de valor no constant

Pk

Valor característic de l’acció del pretesat

Qk,1

Valor característic de l’acció variable determinant

ψo,i Qk,i

Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants

ψ1,1 Qk,1

Valor representatiu freqüent de l’acció variable determinant

ψ2,i Qk,i

Valors representatius quasi permanents de les accions variables amb l’acció determinant o amb l’acció accidental

Ak

Valor característic de l’acció accidental

AE,k

Valor característic de l’acció sísmica

5.2.ACER LAMINAT, FÀBRICA I FUSTA Han estat considerades les combinacions que tipifica el DB-SE, “Documento Básico SE Seguridad Estructural” a l’article 4.2.2 i 4.3.2, segons es detalla a continuació. Per a Estats Límit Últims, les situacions de projecte s’han abordat a partir dels següents criteris: Situacions persistents o transitòries:

∑γ

G k, j + ∑ γ G* , jG k, j+γ Q,1 Q k,1 + ∑ γ Q,iψ 0,i Q k,i *

G, j

j ≥1

j ≥1

i>1

Situacions accidentals:

∑γ j ≥1

G k, j + ∑ γ G* , j G k, j + γ A Ak + γ Q,1ψ 1,1 Qk,1 + ∑ γ Q,iψ 2,i Qk,i *

G, j

j ≥1

i>1

Memòria de càlcul 14


Situacions sísmiques:

∑γ

G k, j + ∑ γ G* , j G k, j + γ A AE,k + ∑ γ Q,iψ 2,i Q k,i *

G, j

j ≥1

j ≥1

i ≥1

Per a Estats Límit de Servei, les diferents situacions de projecte s’han abordat a partir dels següents criteris: Combinació poc probable

∑γ

G, j

j ≥1

G k, j + ∑ γ G* , j G

*

k, j

j ≥1

+ γ Q ,1Qk ,1 + ∑ γ Q ,i Ψ0,1Qk ,i i >1

Combinació freqüent

∑γ

G, j

j ≥1

G k, j + ∑ γ G* , j G

*

k, j

j ≥1

+ γ Q ,1 Ψ1,1Qk ,1 + ∑ γ Q ,i Ψ2,i Qk ,i i >1

Combinació quasi permanent

∑γ j ≥1

G, j

G k, j + ∑ γ G* , j G j ≥1

*

k, j

+ ∑ γ Q ,i Ψ2,i Qk ,i i >1

Essent: Gk,j

Valor característic de les accions permanents

G*k,j

Valor característic de les accions permanents de valor no constant

Qk,1

Valor característic de l’acció variable determinant

ψo,i Qk,i

Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants

ψ1,1 Qk,1

Valor representatiu freqüent de l’acció variable determinant

ψ2,i Qk,i

Valors representatius quasi permanents de les accions variables amb l’acció determinant o amb l’acció accidental

Ak

Valor característic de l’acció accidental

AE,k

Valor característic de l’acció sísmica

6.MÈTODE DE CÀLCUL Per a la determinació d’esforços als diferents elements estructurals s’han utilitzat els postulats bàsics de l’elasticitat i la resistència de materials, aplicant-los de forma diversa i a través de diferents metodologies en funció de l’element o conjunt a analitzar, tal com es detalla més endavant. D’altra banda, per a la comprovació de seccions de formigó, s’han utilitzat les bases del càlcul en l’Estat Límit Últim (ELU) i en l'Estat Límit de Servei (ELS), considerant que el material treballa en règim anelàstic, contemplant d’aquesta manera la fissuració per tracció i l’elastoplasticitat a compressió, segons s’ha especificat a l’apartat quart d’aquesta memòria. Per a la comprovació de les seccions d’acer, en general s’han utilitzat les bases de càlcul en l'Estat Límit Últim (ELU) i en l'Estat Límit de Servei tenint present el diagrama elastoplàstic del material.

6.1.FORMIGÓ ARMAT En els estats límit últims es comproven els corresponents a: equilibri, esgotament o trencament, adherència, ancoratge i fatiga (si escau). En els estats límits d’utilització es comprova: deformacions (fletxes), i vibracions (si escau). Definits els estats de càrrega segons el seu origen, es procedeix a calcular les combinacions possibles amb els coeficients de majoració i minoració corresponents d’acord als coeficients de seguretat definits en l’art. art art 12 de la norma EHE i les combinacions d’hipòtesis bàsiques definides a l’article 4 del CTE DB-SE.

Memòria de càlcul 15


L’obtenció dels esforços en les diferents hipòtesis simples de l’entramat estructural es faran d’acord a un càlcul lineal de primer ordre, és a dir admetent proporcionalitat entre esforços i deformacions, el principi de superposició d’accions i un comportament lineal i geomètric dels materials i l’estructura. Per a l’obtenció de les sol·licitacions determinants en el dimensionament dels elements dels forjats (bigues, biguetes, lloses, nervis) s’obtindran els diagrames envolupants per a cada esforç. Per al dimensionament dels suports es comproven per a totes les combinacions definides.

6.2.ACER LAMINAT I CONFORMAT Es dimensionen els elements metàl·lics d’acord amb la norma CTE SE-A “Seguridad estructural: acero”, determinant-se coeficients d’aprofitament i deformacions, així com l’estabilitat, d’acord als principis de la Mecànica Racional i la Resistència de Materials. Es realitza un càlcul lineal de primer ordre, admetent-se localment plastificacions d’acord amb l’indicat en la norma. L’estructura se suposa sotmesa a les accions exteriors, ponderant-se per a l’obtenció dels coeficients d’aprofitament i comprovació de seccions, i sense majorar per a les comprovacions de deformacions, d’acord amb els límits d’esgotament de tensions i límits de fletxa establerts. Per al càlcul dels elements comprimits es té en compte el vinclament per compressió, i per als flectits el vinclament lateral, d’acord amb les indicacions de la norma.

6.3.MURS DE FÀBRICA Per al càlcul i comprovació de tensions de les fàbriques de maó i en els blocs de formigó es tindrà en compte l'indicat a la norma CTE SE-F “Seguridad estructural: Fábrica”. El càlcul de sol·licitacions es farà d’acord als principis de la Mecànica Racional i la Resistència de Materials. S’efectuen les comprovacions d’estabilitat del conjunt de les parets de càrrega enfront d’accions horitzontals, així com el dimensionament de les fonamentacions d’acord amb les càrregues excèntriques que el sol·liciten.

6.4.FUSTA Per al càlcul i comprovació de tensions dels elements de fusta es tindrà en compte l'indicat a la norma CTE DB SE-M “Documento Básico SE Seguridad estructural Madera”.

6.5.CÀLCUL PER ORDINADOR Per a l’obtenció de les sol·licitacions i les dimensions dels forjats i dels pilars, així com llurs corresponents armadures s’han utilitzat el suport d’un programa informàtic d’ordinador (CYPECAD, METAL 3D, …). En una segona fase les dimensions i armadures obtingudes d’aquesta forma s’han modificat manualment atenent a criteris constructius, com poden ser facilitat de muntatge, adaptació al procés d’execució, etc. Tots els elements de fonamentació i contenció, sabates, traves i murs s’han dimensionament amb diverses aplicacions informàtiques (diferents fulls de càlcul elaborades pel projectista, EHE, PANTALLA, WINEVA, ...).

7.CRITERIS DE DIMENSIONAT Assentaments admissibles i límits de deformació: Assentaments admissibles de la fonamentació: D’acord amb la norma CTE SE-C, article 2.4.3, i en funció del tipus de terreny, tipus i característiques de l’edifici, es considera acceptable un assentament màxim admissible de 2.5 cm per a sabates aïllades i 5,0cm per a lloses. Límits de deformació de l’estructura: Segons l’exposa’t a l’article 4.3.3 de la norma CTE SE s’han verificat a l’estructura les fletxes dels diferents elements. S’ha verificat tant el desplom local com el total d’acord amb l’exposa’t a 4.3.3.2 de la mateixa norma. Segons el CTE, per al càlcul de les fletxes en els elements flectits, bigues i forjats, es tindran en compte tant les deformacions instantànies com les diferides, calculant-se les inèrcies equivalents d’acord a l’indicat a la norma. Per al càlcul de les fletxes s’ha tingut en compte tant el procés constructiu com les condicions ambientals i l’edat de posada en càrrega, d’acord amb les condicions habituals de la pràctica constructiva en l’edificació convencional. Per tant, a partir d’aquests supòsits s’estimen els coeficients de fletxa pertinents per a la determinació de la fletxa activa, suma de les fletxes instantànies més les diferides produïdes amb posterioritat a la construcció dels envans.

Memòria de càlcul 16


Als elements s’estableixen els següents límits: Fletxes relatives pels següents elements Tipus de fletxa

Combinació

Envans fràgils Envans ordinaris

Resta de casos

1.-Integritat dels elements constructius (ACTIVA RELATIVA)

Característica

1/500

1/400

1/300

2.-Confort dels usuaris (INSTANTÀNIA RELATIVA)

Característica de sobrecàrrega 1/350

1/350

1/350

1/300

1/300

G+Q

Q 3.-Aparença de l’obra (TOTAL RELATIVA)

Quasi permanent

1/300

G+ψ2Q

Desplaçaments horitzontals màxims Local

Total

Desplom relatiu a l’alçada entre plantes:

Desplom relatiu a l’alçada total de l’edifici:

h/250

H/500

7.1.NORMATIVA 7.1.1.NORMATIVA BÀSICA DB-SE, “Documento Básico SE Seguridad estructural” DB-SE-AE, “Documento Básico SE Seguridad estructural Acciones en la edificación” DB-SE-C, “Documento Básico SE Seguridad estructural Cimientos” DB-SE-A, “Documento Básico SE Seguridad estructural Acero” DB-SE-F, “Documento Básico SE Seguridad estructural Fábrica” DB-SE-M, “Documento Básico SE Seguridad estructural Madera” EHE-08, “Instrucción de hormigón estructural”. NCSE-02, “Norma de construcción sismorresistente: Parte general y edificación”.

7.1.2.NORMATIVA COMPLEMENTÀRIA EUROCÓDIGO 1, “Bases de proyecto y acciones en estructuras”. EUROCÓDIGO 1, “Bases de proyecto y acciones en estructuras” Parte 2-1: Acciones en estructuras densidades, pesos propios y cargas exteriores EUROCÓDIGO 1, “Bases de proyecto y acciones en estructuras”. Parte 1: Bases de proyecto EUROCÓDIGO 2, “Proyecto de estructuras de hormigón”. EUROCÓDIGO 2, “Proyecto de estructuras de hormigón”. Parte 1-4: Reglas generales hormigón de árido ligero de textura cerrada. EUROCÓDIGO 2, “Proyecto de estructuras de hormigón”. Parte 1-3: Reglas Generales Elementos y estructuras prefabricados de hormigón EUROCÓGIGO 2, “Proyecto de estructuras de hormigón”. Parte I–I: Reglas generales y reglas para edificación Memòria de càlcul 17


EUROCÓGIGO 2, “Proyecto de estructuras de hormigón”. Parte 1-5: Reglas generales estructuras con tendones de pretensado exteriores o no adherentes. EUROCÓDIGO 3, “Proyecto de estructuras de acero”. Parte I-I: Reglas generales Reglas generales y reglas para edificación (suplementos de la UNE-ENV 1993-1-1) EUROCÓDIGO 3, “Proyecto de estructuras de acero”. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. EUROCÓDIGO 4, “Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero”. Parte 1-2: Reglas generales proyecto de estructuras sometidas al fuego. EUROCÓDIGO 4, “Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero”. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. EUROCÓDIGO 8, “Disposiciones para el proyecto de estructuras sismorresistentes”. Parte 5: Cimentaciones, estructuras de contención de tierras y aspectos geotécnicos. EUROCÓDIGO 8, “Disposiciones para el proyecto de estructuras sismorresistentes”. Parte 1-1: Reglas generales acciones sísmicas y requisitos generales de las estructuras. EUROCÓDIGO 8, “Disposiciones para el proyecto de estructuras sismorresistentes”. Parte 1-2: Reglas generales Reglas generales para edificios

NTE-ECG, “Cargas gravitatorias” NTE-ECR, “Cargas por retracción” NTE-ECS, “Cargas sísmicas” NTE-ECT, “Cargas térmicas” NTE-ECV, “Cargas de Viento” NTE-EAF, “Forjados” NTE-EAV, “Vigas” NTE-EHU, “Forjados unidireccionales” NTE-EHV, “Vigas” NTE-EHS, “Soportes” NTE-EHR, “Forjados reticulares” NTE-EFL, “Fábrica de ladrillo” NTE-EFB, “Fábrica de bloques” NTE-WXV, “Vigas” NTE-EXS, “Soportes” NTE-CEG, “Estudios geotécnicos” NTE-CPI, “Pilotes in situ”

Recomendaciones para el proyecto, construcción y control de anclajes al terreno. H.P.8-96. Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo Manual para el cálculo de Tablestacas. Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo

Memòria de càlcul 18


8.DECLARACIÓ DEL CUMPLIMENT DELS DOCUMENTS BÀSICS Per al disseny i l’anàlisi dels elements estructurals descrits en aquest document s’ha atès a totes les exigències i requeriments estipulats al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), i en particular als Documents Bàsics (DB) que es citen a continuació: DB-SE, “Documento Básico SE Seguridad estructural” DB-SE-AE, “Documento Básico SE Seguridad estructural Acciones en la edificación” DB-SE-C, “Documento Básico SE Seguridad estructural Cimientos” DB-SE-A, “Documento Básico SE Seguridad estructural Acero” DB-SE-M, “Documento Básico SE Seguridad estructural Madera”

9.PROCÉS CONSTRUCTIU El procés constructiu per l’execució d’aquest projecte correspon al lògic de l’execució en primer lloc del capítol de Moviment de Terres, posteriorment el capítol de fonamentació i finalment el de l’estructura, aquesta última realitzada nivell a nivell, des del més inferior al superior. D’aquest procés, cal destacar que tot element estructural ha de mantenir-se estintolat fins que aquest hagi assolit la resistència prevista en el projecte, i que mai es sol·licitin els elements a situacions de càrrega més desfavorables que les previstes en el projecte.

10.MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA 10.1.ELEMENTS CONSTITUÏTS D’ACER LAMINAT En general, les estructures d’acer són les que necessiten més tasques de manteniment, donada la major inestabilitat del material conseqüència de la seva estructura molecular. Principalment, el manteniment tindrà com a objecte detectar, prevenir i resoldre l’oxidació i la corrosió dels seus elements. Per a això, cal protegir l’estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats al projecte, a les condicions que fixen els Plecs de Condicions. Per a preservar la seva durabilitat, l’estructura haurà de sotmetre’s a un programa de manteniment concret sobre la base dels següents preceptes: 10.1.1.1. CONTROL GENERAL DEL COMPORTAMENT DE L’ESTRUCTURA a)

Inspecció convencional cada 10 anys: S’examinarà amb especial atenció l’existència de símptomes de danys estructurals que es manifestin en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de deformacions, etc...). També s’identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...).

b)

Inspecció cada 15 anys: A fi de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afecten a altres elements no estructurals (tancaments, etc...). En aquest cas s’observaran situacions on puguin produir-se lliscaments no previstos d’unions cargolades, corrosions localitzades, etc…

10.1.2.2. CONTROL DE L’ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL MATERIAL Es distingirà segons la classificació de l’estructura, en funció de la seva exposició: a) L’estructura metàl·lica o l’element és interior o no exposat a agents ambientals nocius (Classes d’exposició C1 i C2 segons taula 6): Haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada 5 anys, detectant punts d’inici de l’oxidació. En aquests punts i a la zona adjacent haurà d’aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que la utilitzada a l’obra. Cada 15 anys haurà de procedir-se a una revisió exhaustiva de tota l’estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’utilitzat en l’obra. b) L’estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient d’agressivitat moderada (Classe d’exposició C3 segons taula 6): Haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada 3 anys, detectant punts d’inici de l’oxidació. En aquests punta i a la zona adjacent haurà d’aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que la utilitzada a l’obra. Cada 10 anys haurà de procedir-se a una revisió exhaustiva de tota l’estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’utilitzat en l’obra. Memòria de càlcul 19


c) L’estructura metàl·lica és exterior i exposada a un ambient d’agressivitat elevada (Classe d’exposició C4 i C5 segons taula 6): Haurà de realitzar-se una revisió cada any de l’estructura, detectant punts d’inici de l’oxidació. En aquests punts i a la zona adjacent haurà d’aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que la utilitzada a l’obra. Cada 5 anys haurà de procedir-se a una revisió exhaustiva de tota l’estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’utilitzat a l’obra. En el present cas la classe d’exposició és del tipus C2. Les inspeccions es coordinaran fent coincidir els dos conceptes: comportament de l’estructura i conservació del material.

Designació

Pèrdua de massa per unitat de superfície i pèrdua de gruix al primer any, Acers amb baix contingut de carboni Classe d’exposició a la corrosió atmosfèrica.

Pèrdua de massa (g/m )

Pèrdua de gruix (µm)

C1

Molt baixa

≤10

≤1.3

C2

Baixa

>10 fins a 200

>1.3 fins a 25

C3

Mitja

>200 fins a 400

>25 fins a 50

C4

Alta

>400 fins a 650

>50 fins a 80

C5-I

Molt alta (Industrial)

>650 fins a 1500

>80 fins a 200

C5-M

Molt alta (marina)

>80 fins a 200

>30 fins a 60

2

Taula 6

10.2.ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Les parts de l’estructura constituïdes per formigó armat hauran de sotmetre’s també a un programa de manteniment, de manera molt semblant al definit per a l’estructura metàl·lica, ja que el major nombre de patologies del formigó armat són conseqüència o es manifesten a l’iniciar-se el procés de corrosió de l’armadura. Bàsicament, doncs, el manteniment haurà de plantar cara a la detecció, prevenció i reparació de l’oxidació i la corrosió d’aquests elements. Per a preservar la seva durabilitat, l’estructura haurà de sotmetre’s a un programa de manteniment concret amb base als següents preceptes: a) L’estructura de formigó és interior (Classe d’exposició I segons taula 8.2.2 del capítol II de la Instrucció EHE): Caldrà una revisió dels elements als 2 anys d’haver estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys a fi de detectar possibles fissuracions, carbonatació o anomalies dels paraments. Si aquestes fissuracions resulten visibles a l’observador serà convenient injectar-les i protegir-les amb algun tipus de resina d’epoxi, per tal d’evitar l’oxidació de les armadures. Així mateix, si s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anticarbonatació. b) L’estructura de formigó és exterior o queda immersa en un ambient humit (Classe d’exposició IIa i IIb segons taula 8.2.2 i classe específica d’exposició tipus H segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE): En aquest cas serà precisa una revisió dels elements a l’any d’haver estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 2 anys a fi de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paraments. Si aquestes fissuracions resulten visibles a l’observador, serà convenient injectar-les i protegir-les amb algun tipus de resina d’epòxid, per tal d’evitar l’oxidació de les armadures. Així mateix, si s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anticarbonatació. c) L’estructura de formigó queda exposada a un ambient d’agressivitat elevada (Classe d’exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i la resta de les classes especifiques d’exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE): Serà precisa una imprimació amb resina d’epoxi de tots els paraments dels seus elements després d’haver-se completat l’enduriment i procedir a una revisió al cap de sis mesos d’haver estat construït. Posteriorment se sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions bianual a fi de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paraments.

Memòria de càlcul 20


Si aquestes fissuracions resulten visibles a l’observador, serà convenient injectar-les i protegir-les amb algun tipus de resina d’epoxi, per tal d’evitar l’oxidació de les armadures. Així mateix, si s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anticarbonatació. Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anticarbonatació cada cinc anys, excepte indicació expressa del fabricant de la pintura en relació a un altre període, que en cap cas excedirà dels 10 anys.

Barcelona, a 20 de maig del 2013

Memòria de càlcul 21


ANNEX 1

INFORME ESTRUCTURAL DE LA SALA DE LA SOCIETAT HORTENCA A SANT LLORENÇ D’HORTONS, inclòs a “Estudi de Programació de la Sala Societat Cultural Hortonenca”, Expedient CODI XMBQ: 10/X/6725 de la Diputació de Barcelona.


55

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

INFORME ESTRUCTURAL LA SALA DE LA SOCIETAT HORTENCA A ST LLORENÇ D’HORTONS

8. Annexes

57

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

7. Conclusions

6.3 Comprovació de seccions de fusta

6.1 Modelització

6. Mètode de càlcul

5.3 Coeficients de seguretat. FOC

5.2 Coeficients de seguretat. E.L.S

5.1 Coeficients de seguretat. E.L.U

5. Hipòtesis de càlcul

4.4 Coeficients de Seguretat

4.3 Accions de Vent

4.2 Accions gravitatòries

4.1 Classificació de les accions

4. Accions considerades

3. Característiques dels materials.

2. Descripció dels elements estructurals existents

1. Descripció de l’objectiu de l’informe.

ÍNDEX


58

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Cal destacar que en la data prevista per a la realització de la visita, 14 de juny de 2010, l’accessibilitat als elements estructurals estava restringida a la part central del vànol més proper a l’escenari.

2.- DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS EXISTENTS

En el cas que ens ocupa, si fos possible arribar a confirmar que el pes de la càrrega permanent de la coberta és inferior o igual a 1 KN/m2, donat que la resta de paràmetres es compleixen, es podria considerar que la resistència al foc que s’ha de garantir és R30 enlloc de R90.

No obstant, en l’article 3.2 de la secció SI 6 del document “DB SI Seguridad en caso de incendio es recull el següent paràgraf:

L’ús previst d’aquest equipament es correspon a un equipament de pública concurrència, per la qual cosa, segons la taula 3.1 del Documento Básico: DB SI Seguridad en caso de Incendio, els elements estructurals haurien de garantir una resistència al foc de R90.

L’objectiu d’aquest informe és l’estudi del comportament estructural dels elements existents, en concret, els elements de fusta que conformen la coberta, i la seva adaptabilitat a la normativa actual, en aquest cas el Código Técnico de la edificiación tant pel que fa a la seva seguretat estructural com en la seva seguretat en cas d’incendi.

L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Es tracta d’un edifici construït l’any 1925, de forma rectangular amb dimensions aproximades de 24,00x30,00 metres i consta de planta baixa més una coberta. La seva estructura està conformada per murs de càrrega predominantment de material ceràmic i una coberta conformada per un seguit d’encavallades i corretges de fusta amb un entrebigat realitzat amb rasilla i teula àrab.

El present informe tracta la comprovació de l’estructura existent en la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons.

1. DESCRIPCIÓ I OBJECTIU DE L’INFORME

59

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Sí que es va poder realitzar un aixecament de la primera encavallada, les llums i dimensions dels elements de la qual es recullen a continuació.

Per aquest motiu, no es va poder ni verificar la zona del recolzament de les encavallades amb el mur de càrrega ni la distància de separació entre les encavallades ni l’estat de conservació de la coberta en general (humitats, fongs, bacteris, etc). En el cas que el projecte d’adequació d’aquest edifici s’arribi a dur a terme, caldrà una revisió més acurada d’aquests elements per tal de confirmar-ne el seu bon estat de conservació.


60

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Tant les biguetes com l’encavallada són de fusta. No ha estat possible l’extracció de cap element estructural per tal de poder deduïr-ne la seva capacitat resistent. De la seva observació, sembla que pel que fa a la fusta de les biguetes i l’encavallada es tracta d’un tipus de fusta asserrada, d’espècie conífera. Per a poder disposar de més informació sobre aquest material seria necessari fer una extracció d’una peça i portar-la a analitzar a un laboratori d’assaig. No s’ha observat, en la zona accessible, cap tipus d’afectació en la fusta ni fisures ni esquerdes importants. Malgrat tot, es recomana una inspecció més acurada de tota la coberta per tal de poder garantir aquesta situació.

3.- CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

Segons s’ha pogut observar des de l’interior de l’edifici, la coberta, sobre les biguetes esmentades està constituïda per un enllistonat de fusta, i un entrebigat amb rasilla ceràmica de gruix desconegut. Per a la realització de les comprovacions que es realitzen en aquest informe es suposarà que sobre aquest element es disposa directament la coberta de teula àrab que cobreix la coberta fixada sobre l’encadellat amb una capa de morter.

Pel que fa a les biguetes, aquestes tenen una dimensió de 7.5x17.5 centímetres disposades segons un intereix de 85 centímetres.

61

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Segons el Documento Básico DB SE Seguridad Estructural: Acciones en la edificación la càrrega produïda pels pesos que graviten sobre un element resistent, o una estructura, es descompon en concàrrega i sobrecàrrega.

4.2 ACCIONS GRAVITATÒRIES.

En el cas de l’edifici que ens ocupa, l’estructura està sotmesa a accions gravitatòries i de vent.

ACCIÓ SÍSMICA: És la produïda per les acceleracions de les sacsejades sísmiques. Aquesta es tracta en la vigent Norma Sismorresistent.

ACCIÓ REOLÒGICA: És la produïda per les deformacions que experimenten els materials en el transcurs del temps per retracció, fluència sota càrregues o altres coses. Aquesta es tracta en el Capítol VI de la Norma.

ACCIÓ TÈRMICA: És la produïda per les deformacions degudes als canvis de temperatura. Aquesta es tracta en el Capítol VI de la Norma.

ACCIÓ DEL VENT: És la produïda per les pressions i succions que el vent origina sobre les superfícies. Aquesta es tracta en el Capítol V de Norma.

ACCIÓ GRAVITATÒRIA: És la produïda pel pes dels elements constructius, pels objectes que puguin actuar per raó d’ús i per la neu de les cobertes. En alguns casos pot anar acompanyada d’impactes o vibracions. Aquesta es tracta en els Capítols II, III i IV de la Norma.

Segons el Documento Básico DB SE Seguridad Estructural: Acciones en la edificación les accions que en general actuen en els edificis són les que es defineixen a continuació

4.1 CLASSIFICACIÓ DE LES ACCIONS.

4.- ACCIONS CONSIDERADES

Algunes de les candeles que conformen l’encavallada són d’acer de característiques resistents desconegudes també.


25,0 23,0 18,0 15,0 12,0 3,5-5,0 25,0 30,0

KN/m3 KN/m3 KN/m3 KN/m3 KN/m3 KN/m3 KN/m3 KN/m3

0,80 kN/m2 0,40 kN/m2 0,05 kN/m2 1,25 kN/m2

62

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Pes del cel-ras que penja del cordó inferior de l’encavallada: 0,10-0,15 KN/m2

Atenció: Donat que no ha estat possible accedir a la coberta, s’ha fet una estimació de pesos dels elements observats. És recomenable, en informes posteriors, estudiar el pes real dels elements que conformen la coberta per tal de poder confirmar la possibilitat de reduïr aquesta dada. Aquesta reducció permetria considerar l’article 3.2 del document SI-6 i considerar a una resistència a foc R30 enlloc de R90.

Pes teula (inclòs morter de fixació): Pes rasilla: Pes enllistonat: Total:

Per a la determinació de les càrregues gravitatòries a què està sotmesa la coberta s’ha considerat els següents pesos per els materials que constitueixen la coberta (sumatori de càrregues permanents):

Estats de càrregues.

- Formigó armat: - Formigó en massa: - Maó massís: - Maó calat: - Maó foradat: - Fusta asserrada: - Pedra artificial: - Vidre:

Densitat considerades:

Els pesos per metre lineal de cada element, s'han calculat a partir de les seves dimensions i densitat.

Segons la norma s’han considerat les següents accions gravitatòries a l’estructura: el pes propi de les jàsseres, s'ha introduït com una càrrega lineal addicional en cada pòrtic.

Sobrecàrrega: és la càrrega que té una magnitud i/o posició que pot ser variable al llarg del temps. Pot ser: d’ús o de neu.

Concàrrega: és la càrrega que té una magnitud i posició constant al llarg del temps, excepte en el cas de reforma de l’edifici. Es descompon en pes propi i càrrega permanent. 0,10 1,25 1,00 0,50 2,85

kN/m2 kN/m2 kN/m2 kg/m2 kN/m2

63

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Segons D.6a, per a un angle d’inclinació de la coberta de 23º i una superfície de coberta > 10m2 s’obtenen els següents valors de pressió:

cp És el coeficient eòlic o de pressió, calculat segons l’apartat D.3 de l’annex D. Acciones de viento, taules D.6a i D.6b i en funció de l'esveltesa de l'edifici en el plànol paral·lel al vent.

ce És el coeficient d'exposició, determinat conforme a les especificacions de l'Annex D.2, en funció del grau d'aspror de l'entorn i l'altura sobre el terreny del punt considerat.

qb És la pressió dinàmica del vent conforme al mapa eòlic de l'Annex D .

qe = qb · ce · cp

L'acció del vent es calcula a partir de la pressió estàtica qe que actua en la direcció perpendicular a la superfície exposada. El programa obté de forma automàtica aquesta pressió, conforme als criteris del Codi Tècnic de l'Edificació DB-ES AE, en funció de la geometria de l'edifici, la zona eòlica i grau d'aspror seleccionats, i l'altura sobre el terreny del punt considerat.:

En els casos especials que s’assenyalen i en altres que ho requereixin, es considerarà que la direcció del vent forma un angle de ± 10º respecte l’horitzontal.

Les estructures s’estudiaran ordinàriament sota l’actuació del vent en la direcció dels seus eixos principals i ambdós sentits.

S’admet que el vent, en general, actúa horitzontalment i en qualsevol direcció. Es considera en cada cas la direcció o direccions que produeixen les accions més desfavorables.

4.3 ACCIONS DE VENT.

Pes propi ............................. Càrregues permanents ......... Sobrecàrrega d’ús ................ Sobrecàrrega de neu............. TOTAL .........

ZONA: COBERTA


G

-0.65 0.45

F

-0.70 0.45

-0,25 0.20

SITUACIÓ H -0.40 0.00

I -0.75 0.00

J

-1,35

-1,20

H

-0.70

SITUACIÓ

G

F -0.50

I

Combinacions fonamentals: Combinacions accidentals:

1,0

1,3 1,0

1,35 1,50

64

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Accions permanents: Accions variables:

On el coeficient a aplicar serà :

F = γ ⋅ Fk d F

Els valors de càlcul s’obtindran de l’aplicació de la següent expressió :

Estats últims de servei:

En estats límits últims:

Els coeficients parcials de seguretat γm per al material són els següents valors:

4.4 COEFICIENTS DE SEGURETAT.

Per la zona i les característiques de l’edifici, ens trobem dins de la zona eòlica C en zona Urbana, industrial o forestal.

COEF. PRESSIÓ EXTERIOR α = 23º A> 10 m2

Segons D.6b, per a un angle d’inclinació de la coberta de 23º i una superfície de coberta > 10m2 s’obtenen els següents valors de pressió:

COEF. PRESSIÓ EXTERIOR α = 23º A> 10 m2







65

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Combinació d’accions (situació Accidental: foc)

Combinació d’accions (Estat límit de Servei. E.L.S)

Combinació d’accions (Estat Límit Últim. E.L.U)

Per a les diferents situacions de projecte, les combinacions d'accions es definiran d'acord amb els següents criteris:

S’admet que la seguretat d’una estructura és acceptable quan, mitjançant càlculs realitzats pels mètodes definits i sotmetent l’estructura a les accions ponderades, en la combinació que resulti més desfavorable, es comprova que l’estructura en el seu conjunt i cadascun dels seus elements són estàticament estables i que les tensions calculades no sobrepassen la corresponent condició d’esgotament.

5.- HIPÒTESIS DE CÀLCUL


CONDICIONS DE SEGURETAT. E.L.U.

Sobrecàrrega ús 1,00 0,70 1,00

Neu 0 0,50 0,50

66

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Permanent 1,00 1,00 1,00

Combinacions d’accions fonamentals :

5.2. CONDICIONS DE SEGURETAT. E.L.S.

Permanent Sobrecàrrega ús Neu 1,35 (1,00) 1,50 (0) 0,90 (0) 1,35 (1,00) 0,75-1,05 (*) (0) 1,50 (0) 1,35 (1,00) 0,75-1,05 (*) (0) 0,90 (0) (*): el valor més alt s’aplica en casos de llocs de reunió i comercial ( ): els valors entre parèntesis corresponen a situacions a les quals càrrega és favorable.

Combinacions d’accions fonamentals :

5.1.

Coeficients de simultaneitat :

Vent 0 1,00 0,70

l’efecte de la

Vent 0,90 (0) 0,90 (0) 1,50 (0)

Sobrecàrrega ús 0,50

Neu 0

Vent 0

67

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Esquema model de càlcul considerat per a informe preliminar.

Donat que es tracta d’un informe preliminar, s’ha considerat en el càlcul un model simplificat sense la modelització del pendoló que uneix la gelosia central amb el cordó inferior de l’encavallada. (veure esquema de model considerat)

Tots els elements de fusta que composen l’estructura, el càlcul de les tensions i el càlcul de les deformacions s’han realitzat pels mètodes establerts a la norma, basats en la mecànica, i en general, en la teoria de l’elasticitat, segons indica la normativa CTE “Código Técnico de la edificación: Bases de cálculo”.

Les accions que es sol·liciten a cadascun dels elements que composen l’estructura, estan d’acord amb el “Código Técnico de la Edificiación (CTE), tant pel que fa a càrregues gravitatòries i d’ús, com en el referent a accions eòliques, empentes del terreny, etc.

6.1. MODELITZACIÓ.

6. MÈTODE DE CÀLCUL.

Permanent 1,00

Combinacions d’accions fonamentals :

5.3. CONDICIONS DE SEGURETAT EN SITUACIONS ACCIDENTALS (FOC).


desestabilizadores Ed , stb el valor de càlcul de l’efecte de les accions

68

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Com que es desconeix la resistència del material que es vol estudiar, les comprovacions que es realitzaran a continuació miraran de concloure quin tipus de resistència hauria de tenir la fusta per tal que, donades les dimensions obtingudes en

Materials

Geometría En la dimensió de la geometría dels elements estructurals s’ha utilitzat com a valor de càlcul el valor nominal de projecte.

Clim valor límit per el mateix efecte.

Estats límits de servei Per els diferents estats límit de servei s’ ha verificat que: éssent: Eser l’ efecte de les accions de càlcul; Eser ≤ Clim

amb els criteris establerts en el Document Bàsic.

A l’evaluar Ed y Rd , s’han tingut en compte els efectes de segon ordre d’ acord

Rd el valor de càlcul de la resistncia corresponent

estabilizadores i per a l’ estat límit últim de resistència, on éssent: Ed el valor de càlcul de l’efecte de les accions Ed ≤ Rd

Ed , dst ≤ Ed , stb

Estats límits últims La verificació de la capacitat portant de l’estructura d’acer s’ha comprovat per l’ estat límit últim d’ estabilitat, on: éssent: Ed , dst el valor de càlcul de l’efecte de les accions

S’han seguit els criteris indicats en la Norma El disseny dels elements estructurals s’ha realitzat d’acord amb la norma vigent: CTE DB SE-M "Codi Tècnic de l'Edificació. Document Bàsic. Seguretat Estructural. Estructures de Fusta",” per a realitzar la comprovació de l'estructura, d'acord amb els següents estats límits:

Criteris de comprovació.

6.2. COMPROVACIÓ DE SECCIONS DE FUSTA.

Secció acceptable. Es considera que la probabilitat que la secció estudiada estigui dins aquest rang és alta Secció acceptable però es recomana un assaig de resistència de la fusta per confirmar-ho. Es considera que és possible però no segur que la fusta analitzada es trobi dins aquest rang. Secció no acceptable. Es considera poc probable que el material analitzat es trobi dins aquest rang.

Nivell d’acceptació:

69

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Les classes de servei definides per la norma són tres:

Classes de servei :

Per aquest tipus de fusta es consideren les classes: C14, C16, C18, C20, C22, C24, C27, C30, C35, C40, C45 i C50. En la taula adjunta es relaciona cada classe resistent amb les seves característiques i resistències.

Fusta aserrada. Espècies de coníferes i pollancre

Les classes resistents de fusta poden ser de: espècies de coníferes i pollancre, espècies de frondoses, fusta laminada encolada homogènia i fusta laminada encolada combinada.

Classes resistents de fusta

C30 o més

Entre C22 i C27

Resistències característiques obtinguda en càlculs equivalents a: Entre C14 i C18

la visita i l’estat de càrregues a què està sotmesa la coberta, es compleixin els requeriments fixats pel Código Técnico de la Edificación. A tals efectes, s’’ha establert el següent barem d’acceptació en funció de la probabilitat que la resistència necessària obtinguda en càlculs que hauria de tenir la secció per tal d’acomplir amb els preceptes del Código Técnico de la Edificación correspongui a un tipus de classe resistent de fusta amb probabilitats d’ésser la resistència real del material en el cas que es realitzés un assaig de resistència:


d

=k

k

m

x

mod γ

70

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

on xd és el valor característic de la propietat γm és el coeficient parcial característic kmod és el factor de modificació en funció de la duració de la càrrega i contingut d’humitat.

x

El valor de càlcul d’una propietat s’obté de la següent expressió:

Valors de càlcul:

La Classe de servei emprada en el càlcul correspon a la Classe 1

Classe 3: Caracteritzada per unes condicions climàtiques que superin les condicions de la Classe 2.

Classe 2: Caracteritzada per un contingut d’humitat en els materials corresponents a una temperatura de 20 amb una variació de 2 ºC i una humitat relativa de l’aire que només excedeixi del 85% pocs cops a l’any.

Classe 1: Caracteritzada per un contingut d’humitat en els materials corresponents a una temperatura de 20 amb una variació de 2 ºC i una humitat relativa de l’aire que només excedeixi del 65% pocs cops a l’any.

0,60 0,70 0,80 0,90 1,10

362,67 (no compleix) 15 (compleix)

Tallant

EN E.L.U

x

253,29 (compleix però cal assaig)

EN E.L.S.

COMPROVACIÓ (kg/cm2)

Flexió

TIPUS ESFORÇ

X

C27

C40 C14

EN E.L.S.

EN E.L.U

71

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Per tal que aquesta coberta acomplís els requeriments mínims establerts, donats els resultats obtinguts tant desfavorables, la solució més recomenable seria una substitució física de les biguetes existents per biguetes de seccions superiors i classe resistent a partir de C24. Com a solucions interessants a estudiar, per tal d’afinar al màxim les seccions obtingudes, seria estudiar la reducció de l’intereix entre biguetes, l’ús de biguetes de cantell superior i la opció de col.locar un element horitzontal sobre les biguetes que permeti un repartiment de la càrrega més homogeni.

Bigueta

ELEMENT

CLASSE RESISTENT NECESSÀRIA PERQUE FUNCIONI

Pel que fa a flexió, la secció analitzada es troba molt lluny d’acomplir els requeriments fixats pel Código Técnico de la Edificación pel que fa a flexió que fa als Estats Límits Últims. Pel que fa als Estats Límits de Servei es recomana un assaig del material per tal de verificar si la classe resistent de la bigueta es correspon a un C27. Pel que fa a l’esforç tallant, la secció analitzada és acceptable ja que pel que fa als Estats Límits últims, la resistència necessària per el compliment d’aquest esforç es correspon a una classe resistent equivalent a un C14

Quadre resum dels resultats obtinguts:

o

o

Pel que fa a les biguetes que conformen la coberta, amb la informació de què es disposa i les comprovacions realitzades, es conclou que:

8. CONCLUSIONS

Càrregues permanents: Càrregues de llarga duració: Càrregues de mitja duració: Càrregues de curta duració: Càrregues instantànies:

Els factors de modificació a aplicar en aquest casos són els següents en la Classe de servei 1:


72

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

o Pel que fa a l’esforç a tracció, seria necessari que la classe resistent de la fusta es correspongui a un C14 per tal d’acomplir en Estats Límits Últims per la qual cosa, segons el barem establert, es la secció accpetable.

En la secció S4 (gelosia a tracció):

o Pel que fa a l’esforç a compressió i sense considerar el vinclament de la peça, seria necessari que la classe resistent de la fusta es correspongui a un C14 per tal d’acomplir en Estats Límits Últims per la qual cosa, segons el barem establert, es la secció accpetable.

En la secció S3 (gelosia a compressió):

o Pel que fa a flexo-tracció, seria necessari que la classe resistent de la fusta es correspongui a un C22 per tal per tal d’acomplir en Estats Límits Últims per la qual cosa, segons el barem establert, es recomana un assaig del material per tal de confirmar aquest aspecte. En Estats Límit de Servei la resistència necessària es correspondria a un C18, per la qual cosa es considera la secció acceptable segons aquesta situació. o Pel que fa a l’esforç tallant, la secció analitzada és acceptable ja que pel que fa als Estats Límits últims, la resistència necessària per el compliment d’aquest esforç es correspon a una classe resistent equivalent a un C14

En la secció S2 (cordó inferior de l’encavallada):

o Pel que fa a flexo-compressió i sense considerar el vinclament de la peça, seria necessari que la classe resistent de la fusta es correspongui a un C27 per tal d’acomplir en Estats Límits Últims per la qual cosa, segons el barem establert, es recomana un assaig del material per tal de confirmar aquest aspecte. En Estats Límit de Servei la resistència necessària es correspondria a un C18, per la qual cosa es considera la secció acceptable segons aquesta situació. o Pel que fa a l’esforç tallant, en el nus de trobada amb la primera gelosia la secció no seria acceptable en Estat Límit últim, per la qual cosa es recomana un reforç d’aquesta unió per tal de corregir aquesta situació. Es podria resoldre aquesta circumstància mitjançant unes platines metàl.liques fixades als laterals fins a la llargada suficient on no es compleix l’eforço tallant amb la secció de fusta.

En la secció S1 (cordó superior de l’encavallada):

Pel que fa a a l’encavallada, amb la informació de què es disposa i les comprovacions realitzades, es conclou que:

Tracció

Enc S4

229,94 (compleix però cal assaig) 4,13 (compleix) 127,62 (compleix) 46,85 (compleix)

249,90 (compleix però cal assaig) 38,66 (no compleix)

EN E.L.U

C14 C14

x

C18

C22

x

C27

C50

x

x

x

C18

C27

C14

EN E.L.S.

EN E.L.U

CLASSE RESISTENT NECESSÀRIA PERQUE FUNCIONI

x

26,19 (compleix però cal assaig) 185,61 (compleix)

165,94 (compleix)

EN E.L.S.

COMPROVACIÓ (kg/cm2)

73

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Pel que fa a la comprovació a foc, per a l’ús a què està destinat l’edifici, les seccions, per sí mateixes, no tenen capacitat per garantir la resistència requerida, tant en el cas que la resistencia requerida sigui R90 com R30. Donat que es tracta d’un edifici protegit, es recomana lliurar els elements estructurals que confirmen la coberta d’aquest requeriment mitjançant la instal.lació d’un cel-ras que garanteixi la resistència a foc requerida. Cladria aleshores disposar, per sota de la cota del cel-ras, d’un sistema de detecció d’incendis així com d’un sistema d’aspersors que garanteixin una protecció de l’estructura a aquesta acció. En el cas que es realitzés aquesta solució, totes les instal.lacions que es disposessin per sobre del cel-ras, haurien d’anar protegides dins d’un sistema hermètic que garantís en el cas que aquestes instal.lacions fossin la causa del foc, aquest no es transmetés a l’estructura. Tal com s’ha comentat en capítols anteriors, es recomana una avaluació més acurada del pes real de la coberta. En el cas que aquest fos inferior a 1,0 KN/m2 permetria considerar una R30 enlloc d’una R90 cosa que permetria una reducció econòmica important dels materials de protecció.

Comprovació a foc:

Compressió

Tallant

Flexo-tracció.

Tallant

Flexocompressió

Enc S3

Enc S2

Enc S1

TIPUS ESFORÇ

Quadre resum dels resultats obtinguts: ELEMENT


Flexió

Bigueta

Flexo tracció. Tallant

Compressió

Compressió

Enc S2

Enc S3

Enc S4

(no compleix) (*1) (no compleix) (*1) (no compleix) (*1) (no compleix) (*1) (no compleix) (*1) (no compleix) (*1) (no compleix) (*1) (no compleix) (*1)

R90

752.80 (no compleix) 20,79 (compleix) 315,50 (no compleix) 38,72 (no compleix) 335,92 (no compleix) 6,11 (compleix) 300,21 (no compleix) 132,85 (compleix però cal assaig)

R30.

COMPROVACIÓ A FOC (kg/cm2) R30.

>C50 C18 C35 >C50 C35 C14 C30 C24

R90

x x x x x x x x

CLASSE RESISTENT NECESSÀRIA PERQUE FUNCIONI

Marta Villuendas i Casals Arquitecta, col.legiada nº 33646-7

Barcelona, 27 de juliol de 2010

74

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

fusta s’hauria consumit pel foc.

(*1) Secció insuficient. En calcular la secció reduïda que quedaria per al període de temps de 90 minuts, el total de la secció de

Flexo Comp. Tallant

Enc S1

Tallant

TIPUS ESFORÇ

Quadre resum dels resultats obtinguts:

ELEMENT

8. ANNEXES

75

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons


76

mm m m KN/m2 KN/m2

77

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Resistència de càlcul a flexió:

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 8,469 . 104 / 7,5 . 17,52 = 221,23 kg/cm2

Tensió de flexió máxima:

Md= 1,35 . 2,688 + 1,5 . 3,227 = 8,469 KNxm

Combinació d’accions en situació normal:

Comprovació en Estat Límit Últim:

2,688 KNxm 3,227 KNxm

BxH= 75x175 4,50-4,80 0,85 1,25 1,50

Mp= Qp . l2 / 8 = 1,062 . 4,502 / 8 = Mc= Qc . l2 / 8 = 1,275 . 4,502 / 8 =

a) Flexió simple:

Qp = 0,85 x 1,25 = 1,062 KN/Ml Qc = 0,85 x 1,50 = 1,275 KN/Ml

Moments isostàtics:

Secció: Llum: Intereix: Σ Càrregues permanents: Σ Càrregues sobrecàrregues:

Dades geomètriques:

A.1. COMPROVACIÓ BIGUETA

La comprovació front a cada estat límit es realitza en dues fases: determinació dels efectes de les accions (esforços i desplazaments de l’ estructura) i comparació amb la corresponent limitació (resistències i fletxes i vibraciones admissibles respectivament). En el contexte del CTE DB SE-M "Codi Tècnic de l'Edificació. Document Bàsic. Seguretat Estructural. Estructures de Fusta",” a la primera fase se la denomina d’anàlisi i a la segona de dimensionament.

ANNEXE A: ANÀLISI ESTRUCTURA


Resistència de càlcul a flexió: Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k Índex de flexió: Im = σm,k / Fm,d ≤ 1 Im = 459,20 / 0,61 fm,k ≤ 1 −> fm,k = 752.80 kg/cm2 > C50 (no compleix)

Im = 221,23 / 0,61 fm,k ≤ 1 −> fm,k = 362.67 kg/cm2 _> C40 (no compleix)

Comprovació en Estat Límit de Servei:

Combinació d’accions en situació de servei:

Mk= 1,00 . 2,688 + 1,00 . 3,227 = 5,915 KNxm

Tensió de flexió máxima:

BxH= 44x113

mm

78

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Combinació d’accions en situació de foc:

Per a R30: Secció reduïda:

79

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Im = 8.448 / 0,54 fv,k ≤ 1 −> fv,k = 15.64 kg/cm2 < 30,0 kg/cm2 (C14)

Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1

Índex de tallant:

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k

Resistència de càlcul a tallant:

Per a R90:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 7,392 . 102 / 7,5 . 17,5 = 8,448 kg/cm2

Comprovació en situació accidental de foc:

Esforç de tallant màxim:

Vd= 1,35 . 2,289 + 1,5 . 2,868 = 7,392KN

Combinació d’accions en situació normal:

Im = σm,k / Fm,d ≤ 1

Im = 154,51 / 0,61 fm,k ≤ 1 −> fm,k = 253.29 kg/cm2 > C27 (compleix, però cal assaig)

Comprovació en Estat Límit Últim:

Vp= Qp . l / 2 = 1,062 . 4,50 / 2 = Vc= Qc . l / 2 = 1,275 . 4,50 / 2 =

Índex de flexió:

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k

Resistència de càlcul a flexió:

2,389 KN 2,868 KN

σm,k = Mk/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 4,30 . 104 / 4,4 . 11,32 = 459,20 kg/cm2

Im = σm,d / Fm,d ≤ 1

b) Esforç Tallant:

Tensió de flexió máxima:

Índex de flexió:

σm,k = Mk/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 5,915 . 104 / 7,5 . 17,52 = 154,51 kg/cm2

Mk= 1,00 . 2,688 + 0,50 . 3,227 = 4,30 KNxm

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61. fm,k


BxH= 44x113

mm

80

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Im = 11,23 / 0,54 fv,k ≤ 1 −> fv,k = 20.79 kg/cm2 -> C18 (compleix)

Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1

Índex de tallant:

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k

Resistència de càlcul a tallant:

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 3,723 . 102 / 4,4 . 11,3 = 11,23 kg/cm2

Esforç de tallant màxim:

Vd= 1,00 . 2,289 + 0,5 . 2,868 = 3,723KN

Combinació d’accions en situació de foc:

Per a R30: Secció reduïda:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R90:

Comprovació en situació accidental de foc:

permanents: sobrecàrregues: neu: vent:

(consultar apartat 2 de l’informe) 13,29 m 4,50-4,80 m 1,25 KN/m2 1,00 KN/m2 0,50 KN/m2 0,73 KN/m2

81

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Diagrama de moments flectors:

Esforços obtinguts:

Qp = 4,50 x 0,10 = 0,45 KN/Ml

Càrregues en cordó inferior:

Vent = 4.50 x 0.52 x 2,00 x (-0,70) = - 3.276 KN/Ml (taula D.6b, zona H)

Qp = 4,50 x 1,25 = 5,625 KN/Ml Qc = 4,50 x 1,00 = 4,500 KN/Ml Qneu= 4,50 x 0.50 = 2,250 KN/Ml

Càrregues en cordó superior:

Secció: Llum: Intereix: Σ Càrregues Σ Càrregues Σ Càrregues Σ Càrregues

Dades geomètriques:

A.2. COMPROVACIÓ ENCAVALLADA


82

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Esforços obtinguts en les seccions més dasfavorables:

Diagrama d’esforç tallant:

Diagrama d’esforç axil: ESFORÇ AXIL (KN) 155,94 (C) 100,99 (C) 80,03 (C)

MOMENT FLECTOR (KNxM) -10,36 -7,035 -4,557

ESFORÇ AXIL (KN) 246,73 (T) 190,47 (T) 118,77 (T)

MOMENT FLECTOR (KNxM) +5,392 +4,828 +3,067

MOMENT FLECTOR (KNxM) ≈ 0.00 ≈ 0.00 ≈ 0.00

MOMENT FLECTOR (KNxM) ≈ 0.00 ≈ 0.00 ≈ 0.00

42,25 (T)

ESFORÇ AXIL (KN) 80,93 (T) 53,01 (T)

ESFORÇ AXIL (KN) 76.10 (C) 63.33 (C) 35.38 (C)

ESFORÇ TALLANT (KN) 0.00 0.00 0.00

ESFORÇ TALLANT (KN) 0.00 0.00 0.00

83

1,97

ESFORÇ TALLANT (KN) 3,66 2,76

11,24

ESFORÇ TALLANT (KN) 25,29 17,13

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

(C) Es correspon a esforç axil de compressió (T) Es correspon a esforço axil de tracció

EN E.L.U EN E.L.S EN SITUACIÓ ACC. (FOC)

SITUACIÓ

Secció 3.- Gelosia més sol.licitada a tracció:

EN E.L.U EN E.L.S EN SITUACIÓ ACC. (FOC)

SITUACIÓ

Secció 3.- Gelosia més sol.licitada a compressió:

EN E.L.U EN E.L.S EN SITUACIÓ ACC. (FOC)

SITUACIÓ

Secció 2.- Cordó inferior:

EN E.L.U EN E.L.S EN SITUACIÓ ACC. (FOC)

SITUACIÓ

Secció 1.- Cordó superior:


1,00

84

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Cal destacar que donades les dimensions de les seccions, seria necessari fer una comprovació de la secció tenint en compte l’esveltesa dels perfils. Malauradament, per tal de poder tenir en compte aquest concepte, es fa necessari conèixer el mòdul d’elasticitat paral.lel 5º -percentil de la fusta amb què s’ha construït l’encavallada. És per aquesta raó que, malgrat que es prevegui més desfavorable la situació esmentada, amb la informació de què es disposa, es comprovarà tan sols el compliment de les següents condicions:

La situació més desfavorable es dóna en la Secció S1 del cordó superior

a) Flexió i compressió axil combinades:

COEFICIENTS D'ALTURA (Kh) Segons eix z-z' 2 si H<150 mm Kh=150/H si H>150 mm Kh=1,00

=100,99. 102/181,70 = 55,58 kg/cm2

85

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

−> fm,k ≥ 165,94 kg/cm2 -> C18 (compleix)

(55,58 / 0,61fm,k)2 + 0.70* (101,00/0,61fm,k) ≤ 1

Índex de flexió:

(*) Per manca de més dades, suposem que fc,o,d = fm,d

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 7,.35 . 104 / 7,9 . 23,02 = 101.00 kg/cm2

σc,o,d= (Nd/A)

Tensións màximes:

Comprovació en Estat Límit de Servei:

−> fm,k ≥ 249,90 kg/cm2 -> C27 (compleix però es recomana assaig)

(85,82 / 0,61fm,k)2 + 0.70* (148,74/0,61fm,k) ≤ 1

Índex de flexió:

(*) Per manca de més dades, suposem que fc,o,d = fm,d

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 10,36 . 104 / 7,9 . 23,02 = 148,74 kg/cm2

=155,95. 102/181,70 = 85,82 kg/cm2

σc,o,d= (Nd/A)

SECCIÓ

79 mm 230 mm 2 181,7 cm

Tensións màximes:

Dades geomètriques:

B H ÀREA

Comprovació en Estat Límit Últim:

Anàlisi del cordó superior:


2

2

86

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 25,29 . 10 / 7,9 . 23,0 = 20.878 kg/cm

Esforç de tallant màxim:

Comprovació en Estat Límit Últim:

c) Esforç tallant:

2 −> fm,k ≥ 315,50 kg/cm -> C35 (no compleix)

(99,74 / 0,61fm,k) + 0.70* (201,82/0,61fm,k) ≤ 1

2

Índex de flexió:

(*) Per manca de més dades, suposem que fc,o,d = fm,d

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 4,557 . 104 / 4,8 . 16,82 = 201.82 kg/cm2

=80,03. 102/80,64 = 99,74 kg/cm2

BxH= 48x168

mm

87

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 11,24 . 102 / 4,8 . 16,8 = 20,908 kg/cm2

Esforç de tallant màxim:

Per a R30: Secció reduïda:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R90:

Comprovació a foc:

fv,k = 26.19 kg/cm2 -> > C27 (compleix però es recomana assaig)

Im = 11,141 / 0,54 fv,k ≤ 1

Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1

Índex de tallant:

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k

Resistència de càlcul a tallant:

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 17,13 . 102 / 7,9 . 23,0 = 11,141 kg/cm2

Comprovació en Estat Límit de Servei:

σc,o,d= (Nd/A)

mm Esforç de tallant màxim:

BxH= 48x168

Im = 20.878 / 0,54 fv,k ≤ 1 −> fv,k = 38.66 kg/cm2 -> > C50 (no compleix)

Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1

Índex de tallant:

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k

Resistència de càlcul a tallant:

Tensións màximes:

Per a R30: Secció reduïda:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R90:

Comprovació a Foc:


σc,o,d= (Nd/A)

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 5,392 . 104 / 10,7 . 23,02 = 57,16 kg/cm2 Resistència de càlcul:

Índex de tallant:

Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1

Im = 20,908 / 0,54 fv,k ≤ 1

B H ÀREA

88

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

89

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

2 −> fm,k ≥ 185,61 kg/cm -> C18 (compleix)

(77,40 / 0,61fm,k) + 0.70* (51,18/0,61fm,k) ≤ 1

Índex de flexió:

(*) Per manca de més dades, suposem que fc,o,d = fm,d

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 4,828 . 104 / 10,7 . 23,02 = 51,18 kg/cm2

La situació més desfavorable es dóna en la Secció S2 del cordó inferior. En aquest nus, han d’acomplir-se les següents condicions:

=190,47. 102/246,10 = 77,40 kg/cm2

Tensións màximes:

Comprovació en Estat Límit de Servei:

2 −> fm,k ≥ 229,94 kg/cm -> C22 (compleix però es recomana assaig)

(100,26 / 0,61fm,k) + 0.70* (57,16 /0,61fm,k) ≤ 1

Índex de flexió:

σc,o,d= (Nd/A)

1,00

107 mm 230 mm 2 246,10 cm

(*) Per manca de més dades, suposem que fc,o,d = fm,d

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

a) Flexió i tracció combinades:

COEFICIENTS D'ALTURA (Kh) Segons eix z-z' 2 si H<150 mm Kh=150/H si H>150 mm Kh=1,00

SECCIÓ

Dades geomètriques:

Anàlisi del cordó inferior:

fv,k = 38,72 kg/cm -> > C50 (no compleix)

2

Tensións màximes:

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k =246,33. 102/246,10 =100,26 kg/cm2

Comprovació en Estat Límit Últim:

Resistència de càlcul a tallant:


Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1 Im = 2,23 / 0,54 fv,k ≤ 1 −> fv,k = 4.13 kg/cm2 -> C14 (compleix) Comprovació en Estat Límit de Servei: No té sentit fer aquesta comprovació ja que en complir en Estat Límit Últim compleix també en Estat Límit de servei.

Per a R90:

Per aquest requeriment, a penes queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R30: Secció reduïda:

2

2

90

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k

Resistència de càlcul a tallant:

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 3,66 . 10 / 10,7 . 23,0 = 2,23 kg/cm

Esforç de tallant màxim:

Comprovació en Estat Límit Últim:

b) Esforç tallant:

2 −> fm,k ≥ 335,92 kg/cm -> C35 (no compleix)

(132,63 / 0,61fm,k)2 + 0.70* (103,26/0,61fm,k) ≤ 1

Índex de flexió:

(*) Per manca de més dades, suposem que fc,o,d = fm,d

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 3,067. 104 / 7,6 . 16,82 = 103,26 kg/cm2

BxH= 48x168

mm

91

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

fv,k = 6,11 kg/cm2 -> <C14 (compleix)

Im = 3,300/ 0,54 fv,k ≤ 1

Itall = τ,d / Fv,d ≤ 1

Índex de tallant:

Fv,d = 0,70 . (fv,k/λM ) = 0,54 fv,k

Resistència de càlcul a tallant:

τ,d = 1,5Vd/b.h = 1,5 . 1,97 . 102 / 7,6 . 16,8 = 3,300 kg/cm2

Esforç de tallant màxim:

Per a R30: Secció reduïda:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R90:

σc,o,d= (Nd/A)

=118,79. 102/127,68 = 132,63 kg/cm2

Comprovació en situació accidental de foc:

Tensións màximes:

BxH= 76x168 mm

Índex de tallant:

Comprovació a Foc:


1,00

BxH= 23x84 mm =35,38. 102/19,32 = 183,12 kg/cm2

92

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

=76,10. 102/97,75 = 77,85 kg/cm2

93

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

−> fm,k ≥ 300,21 kg/cm2 > C30 (no compleix)

Comprovació en Estat Límit Últim:

σc,o,d= (Nd/A)

(183,12 / 0,61fm,k) ≤ 1

Índex de compressió:

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σc,o,d= (Nd/A)

Per a R30: Secció reduïda:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R90:

Comprovació a foc:

No té sentit fer aquesta comprovació ja que en complir en Estat Límit Últim compleix també en Estat Límit de servei.

Per manca de més dades sobre el material, per aquesta comprovació suposarem que fc,o,d = fm,d

Cal destacar que donades les dimensions de les seccions, seria necessari fer una comprovació de la secció tenint en compte l’esveltesa dels perfils. Malauradament, per tal de poder tenir en compte aquest concepte, es fa necessari conèixer el mòdul d’elasticitat paral.lel 5º -percentil de la fusta amb què s’ha construït l’encavallada. És per aquesta raó que, malgrat que es prevegui més desfavorable la situació esmentada, amb la informació de què es disposa, es comprovarà tan sols el compliment de la següent condició:

a) Compressió uniforme paral.lela a la fibra

COEFICIENTS D'ALTURA (Kh) Segons eix z-z' 2 si H<150 mm Kh=150/H si H>150 mm Kh=1,00

Comprovació en Estat Límit de Servei:

2 −> fm,k ≥ 127,62 kg/cm < C14 (compleix)

SECCIÓ

85 mm 115 mm 2 97.75 cm

(77,85 / 0,61fm,k) ≤ 1

Dades geomètriques:

B H ÀREA

Índex de compressió:

Anàlisi de la gelosia més sol.licitada a compressió (secció S3):


B H ÀREA

1,00

79 mm 215 mm 2 169.85 cm

BxH= 17x184 =42,25. 102/31,28 = 135,07 kg/cm2

94

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

−> fm,k ≥ 78,098 kg/cm2

(47,64 / 0,61fm,k) ≤ 1

Índex de compressió:

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

95

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

−> ft,k ≥ 0,6 X 221,42 kg/cm2 = 132,85 kg/cm2

σt,o,d= (Nd/A)

< C24 (compleix, però es recomana assaig)

2 −> fm,k ≥ 221,42 kg/cm

Comprovació en Estat Límit Últim:

Índex de compressió: (135,07 / 0,61fm,k) ≤ 1

=80,93. 102/169,85 = 47,64 kg/cm2

mm

Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61 fm,k (*)

Resistència de càlcul:

σc,o,d= (Nd/A)

Per a R30: Secció reduïda:

Per aquest requeriment, no queda secció reduïda que permeti realitzar aquesta comprovació. Pel la qual cosa es considera la secció no acceptable per a acomplir aquest requeriment.

Per a R90:

Comprovació a foc:

No té sentit fer aquesta comprovació ja que en complir en Estat Límit Últim compleix també en Estat Límit de servei.

Comprovació en Estat Límit de Servei:

−> ft,k ≥ 0,6 X 78,098 kg/cm2 = 46,85 kg/cm2 < C14 (compleix)

Per manca de més dades sobre el material, per aquesta comprovació suposarem que ft,o,d ≈ 0.6 .fm,d

En aquest nus, han d’acomplir-se les següents condicions:

La situació més desfavorable es dóna en la Secció S4.

a) Tracció uniforme paral.lela a la fibra

COEFICIENTS D'ALTURA (Kh) Segons eix z-z' 2 si H<150 mm Kh=150/H si H>150 mm Kh=1,00

SECCIÓ

Dades geomètriques:

Anàlisi de la gelosia més sol.licitada a tracció (secció S4):


96

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Imatge de l’estrep de monjo en el nus central d’unió de la gelosia central amb el cordó inferior. Segons s’observa, es tracta d’una biarticulació mitjançant una secció molt prima d’acer. En fases posteriors es recomana estudiar aquest nus.

Imatge de l’entrebigat que recolza sobre l’encavallada

ANNEXE B. FOTOGRAFIES

97

Estudi Estructural de la Sala de la Societat Hortonenca a St Llorenç d’Hortons

Detalls diversos de la gelosia de l’encavallada aixó com el seu recolzament en el mur de façana.


ANNEX 2

CÀLCUL A FLEXIÓ SIMPLE DE BIGUETES DE LA SALA AMB LLUM 3,80m.


COMPROVACIÓ BIGUETES AMB LLUM DE 3,80m Dades geomètriques: Secció: BxH= 75x175 mm Llum: 3,80 m Intereix: 0,80 m Σ Càrregues permanents: 1,25 KN/m2 Σ Càrregues sobrecàrregues: 1,00 KN/m2 (sobrecàrregues d’ús i de neu no simultànies) Moments isostàtics: Qp = 0,80 x 1,25 = 1 KN/Ml Qc = 0,80 x 1,00 = 0,80 KN/Ml a) Flexió simple: Mp= Qp . l2 / 8 = 1 . 3,802 / 8 = 1,80 KNxm Mc= Qc . l2 / 8 = 0,8. 3,802 / 8 = 1,44 KNxm Comprovació en Estat Límit Últim: Combinació d’accions en situació normal: Md= 1,35 . 1,80 + 1,5 . 1,44 = 4,59 KNxm Tensió de flexió máxima: σm,d = Md/W = 6 . Md / b . h2 = 6 . 4,59 . 104 / 7,5 . 17,52 = 119,90 kg/cm2 Resistència de càlcul a flexió: Fm,d = Kmod . (fm,k/λM ). Kh = 0,80 . (fm,k / 1,30) . 1,00 = 0,61. fm,k

Índex de flexió: Im = σm,d / Fm,d ≤ 1 Im = 119,90 / 0,61 fm,k ≤ 1 −> fm,k = 193,7 kg/cm2 −> C20 (entre acceptable i acceptable però es recomana assaig)


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 5 | INSTAL.LACIONS: DESCRIPCIÓ I CÀLCUL

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Maig 2013

2012-02_05_01


1 I.01. INSTAL·LACIÓ DE LAMPISTERIA I PRODUCCIÓ D’A.C.S. I.01.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de lampisteria i producció d’aigua calenta sanitària a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. I.01.02. Reglamentació. -

Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els seus Documents Bàsics DB. Reial Decret nº 314/2006, del 17 de març del 2006 (BOE nº 74 del 28 de març del 2006). Document Bàsic DB-HS. Salubritat (higiene, salut i protecció del medi ambient). Document Bàsic DB-HE. Estalvi d’energia.

-

Decret 21/2.006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. DOGC nº 4574 del 16 de febrer del 2006.

-

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITE). Reial Decret 107/2007 de 20 de juliol. BOE nº 207 de 29 d’agost del 2007.

-

Reial Decret 865/2.003, de 4 de juliol del 2.003, pel qual s’estableixen els criteris higiènico-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi. BOE nº 171 del 18 de juliol del 2.003.

-

Decret 352/2.004, de 27 de juliol del 2.004, pel qual s’estableixen les condicions higiènico-sanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi. DOGC nº 4185 del 29 de juliol del 2.004.

-

Normes de la companyia subministradora d’aigua.

-

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002.

-

Reial Decret 2060/2008, de 12 de desembre de 2008, pel qual s’aprova el Reglament d’equips a pressió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC MIE AP. BOE nº 31 de 5 de febrer de 2.009.

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

I.01.03. Descripció general. La instal·lació partirà del comptador existent d’aigua existent situat dins d’un armari emplaçat dins de la propietat amb accés directe des del carrer, al qual ja està connectada la companyia distribuïdora d’aigua potable a partir de la xarxa pública. El comptador, el qual serà del tipus de doll múltiple de diàmetre nominal de 30mm., de la marca IBERCONTA, previst per a un cabal nominal de 5,00m3/h. El comptador disposarà de vàlvules divisionàries a l’entrada i a la sortida, de DN-26. A partir de la vàlvula de sortida del comptador, la instal·lació continuarà amb canonada de polietilè reticulat amb ànima d’alumini (PEX-AL-PEX) de ø32mm. La producció de l’aigua calenta sanitària es realitzarà mitjançant un escalfador-acumulador elèctric de 200 l. de capacitat, el qual quedarà situat en el camerino, amb el qual s’escalfarà l’aigua per al bany del camerino. Els circuits d’ús continu que disposaran d’aigua freda i d’aigua calenta sanitària i de retorn d’aigua calenta sanitària són els següents: Circuit d’aigua freda i d’aigua calenta sanitària:


2 -

Bany camerino: 1 Inodor. 1 Lavabos. 1 Dutxes.

Circuit d’aigua freda: -

Serveis públic: 8 Inodors. 4 Urinaris. 5 Lavabos. 3 Aigüeres. 1 Abocador

Les canonades que passin per dins les zones amb cel ras, per dins els patis d’instal·lacions, etc., i que discorrin en muntatge superficial, aniran aïllades amb ARMAFLEX tipus AF de 19mm. de gruix. Les canonades que vagin encastades en parets, sostres o terres, aniran embeinades dins de tub de PVC corrugat flexibles doble capa, de color blau en el cas de canonades d’aigua freda i de color vermell en el cas de canonades d’aigua calenta. S’instal·laran vàlvules de pas per a cada grup d’aparells sanitaris, a fi i efecte de que en tot moment es puguin aïllar de la resta de la instal·lació quan sigui necessari per causa d’avaria. Tot el material instal·lat serà de primera qualitat, respectant les marques i models reflectits en el projecte, essent només la Propietat o la Direcció Facultativa qui autoritzi realitzar canvis al respecte. Les vàlvules d’esfera en muntatge superficial seran de la marca TAJO-2000 i quan vagin en muntatge encastat seran de la marca ARCO. Les canonades seran de polietilè reticulat amb ànima d'alumini dels diàmetres especificats, complint la norma UNE 53961:2002 EX, la qual haurà de ser gravada damunt el tub junt amb el diàmetre nominal exterior i el gruix de paret. Els desguassos de tots els aparells sanitaris seran de PVC sèrie C, proveïts amb sifó inodor del tipus de botella de PVC en els lavabos, urinaris i aigüeres. Els materials a emprar en la instal·lació seran els següents: Tipus d’aparell Lavabo normal. Lavabo minusvàlids. Urinari. Abocador. Inodor.

Aigüera. Dutxa

Material Porcellana.

Marca ROCA, model NEOSELENE. Porcellana. PRESTO, model PRESTOSAN. Porcellana. ROCA, model MURAL. Porcellana. ROCA, model GARDA. Porcellana. ROCA, model VICTORIA, per fluxor. Acer inoxidable. ROCA. Porcellana.

ROCA

Alimentació 16mm. 1/2”. AF 16mm. 1/2”. AF 16mm. 1/2”. AF 16mm. 1/2”.

Desguàs ø32 PVC.

Consum 0,1 l/s.

ø32 PVC.

0,1 l/s.

ø40 PVC.

0,1 l/s.

ø110 PVC.

0,1 l/s.

16mm. 1/2”. AF

ø110 PVC.

0,1 l/s.

20mm. 1/2”. AF+AC 20mm. 1/2”. AF+AC

ø40 PVC.

0,2 l/s.

ø40 PVC.

0,2 l/s.

Per al càlcul del consum instantani no s’ha tingut en compte el consum de les boques de reg i de neteja ni les preses d’emplenada de les piscines, de la instal·lació de climatització i de la instal·lació de calefacció. La velocitat màxima de circulació de l’aigua per les canonades serà de 1,50m/s.


3 El factor de simultaneïtat emprat per al càlcul de les canonades es: √2xn γ = -----------n Essent: -

n = Nombre de consums.

Abans de la seva posada en funcionament, la instal·lació serà sotmesa a la prova de resistència mecànica i estanqueïtat d’acord amb el mètode indicat a: -

En el cas de canonades metàl·liques: Norma UNE-EN 14336:2005.

-

En el cas de canonades plàstiques o multicapa: Mètode A de la Norma UNE ENV 12 108:2002.

Totes les canonades i accessoris que s’empraran en la present instal·lació seran fabricats amb materials que no produeixin concentracions de substàncies nocives que excedeixin els valors permesos pel Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer. La suportació de les canonades es realitzarà amb perfil omega i abraçadores i junta de goma butílica en el contacte de les abraçadores amb la canonada. Tot grup d’aparells sanitaris disposarà dels accessoris adients per als aparells sanitaris, en especial les zones per a persones amb mobilitat reduïda. I.01.04. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat.


4 -

Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda. Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.


5 Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.02. INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ. I.02.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de climatització a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. I.02.02. Reglamentació. -

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (IT). Reial Decret 1027/2007 de 20 de juliol. BOE nº 207 de 29 d’agost del 2007.

-

Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els seus Documents Bàsics DB. Reial Decret 314/2006, del 17 de març del 2006. BOE nº 74 del 28 de març del 2006). Document Bàsic DB-HE. Estalvi d’energia. Document Bàsic DB-HS. Salubritat (higiene, salut i protecció del medi ambient).

-

Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques i les seves instruccions tècniques complementàries. Reial Decret 138/2011 de 4 de febrer BOE nº 57 de 8 de març del 2011.

-

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost de 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre de 2002.

-

Reial Decret 865/2.003, de 4 de juliol de 2.003, pel qual s’estableixen els criteris higiènico-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi. BOE nº 171 del 18 de juliol del 2.003.

-

Decret 352/2.004, de 27 de juliol de 2.004, pel qual s’estableixen les condicions higiènico-sanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi. DOGC nº 4185 de 29 de juliol del 2.004.

-

Reial Decret 2060/2008, de 12 de desembre de 2008, pel qual s’aprova el Reglament d’equips a pressió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC MIE AP. BOE nº 31 de 5 de febrer de 2.009.

-

Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball, segons Ordre del 9 de març del 1971 del Ministeri de Treball i Seguretat Social. BOE nº 64 de 16-03-1971.

-

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. BOE nº 269 de 10-11-1995.

-

Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, de Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en els llocs de treball. BOE nº 97 de 23-04-1997.

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

I.02.03. Descripció de la instal·lació. Aquest estudi es divideix en dues parts completament diferenciades, que són: -

Climatització de la zona sala d’actes.

-

Climatització de camerino i vestidor de camerino.

I.02.03.01. Climatització de la zona sala d’actes. Es procedeix al càlcul de la càrrega tèrmica de la zona a climatitzar en base a les següents condicions: Temp. ext. estiu: 32°C Temp. int. estiu: 27 ± 1°C

HR ext. estiu: 75% HR int. estiu: 55 ± 5%

Temp. ext . hivern: 0,0°C T emp. int. hivern: 20 ± 1°C


2 Una vegada realitzats els càlculs oportuns, els quals s’adjunten a la present memòria, s’obté una 3 càrrega tèrmica de 242,0kW. a l’estiu i de 253,7kW. a l’hivern; cabal nominal de 35.800m /h. amb una 3 aportació d’aire exterior total de 13.500m /h. a 32°C. i HR del 70% a l’estiu i a 1°C. a l’hiv ern. Degut al tipus de sales i considerant l’espai disponible, s’ha previst realitzar una instal·lació en base a un sistema format per una bomba de calor productora d’aigua calenta i freda ubicada a la sala de màquines, al pati exterior de l’edifici annex, damunt una bancada adequada, amb zones transitables al seu voltant i recolzades damunt d’aïlladors antivibratoris a fi d’aïllar les vibracions. Subministrarà aigua calenta i/o freda a la sala d’actes a climatitzar. Unitat de coberta tipus Roof-Top, marca CIATESA model SPACE IPF 960V R410A, configuració MRC11: circuit de recuperació frigorífica + registre d’introducció d’aire nou motoritzat per a funcionament free cooling + ventilador centrífug en calaix superior i registre d’extracció motoritzat per a la gestió de la sobrepressió del local, amb una carcassa de mides (2,21m. x 2,1m. x 4,8m.) situats damunt una plataforma. El equip comprèn: - Bateria evaporadora especial. - Unitat amb compressors hermètics Scroll. - Dipòsit de líquid. - Vàlvula termostàtica d'expansió. - Pressòstat d'alta (amb rearmament manual) i baixa pressió. - Vàlvula d’inversió de cicle (gamma reversible "I"). - Refrigerant R410A. - Kit de seguretat per a evitar la congelació de la bateria evaporadora. - Secció ventilador de retorn. - Secció de filtració en aspiració, prefiltre G-4 + F6 (75% NBS). - Secció bateria d’aigua freda/calenta. - Secció ventilador d’impulsió. - Secció de filtració en impulsió, filtre F8 (95% NBS). - Sondes de temperatura/humitat exterior free-cooling entàlpic. El seu quadre elèctric de control constarà de seccionador general d’entrada al circuit de potència i fusible de potència per a cada compressor i un altre per al de maniobra, control de condensació per parada de ventilador, mòdul de control per a màquina amb microprocessador, el qual donarà una sortida mitjançant contacte sense tensió per a senyalitzar a distància qualsevol avaria general i el nivell de pressió sonora a un metre de distància no superior a 60 dB(A). I.02.03.02. Climatització de camerino i vestidor de camerino. Es procedeix al càlcul de la càrrega tèrmica de la zona a climatitzar en base a les següents condicions: Temp. ext. estiu: 32°C Temp. int. estiu: 27 ± 1°C

HR ext. estiu: 75% HR int. estiu: 55 ± 5%

Temp. ext . hivern: 0,0°C T emp. int. hivern: 20 ± 1°C

Una vegada realitzats els càlculs oportuns, els quals s’adjunten a la present memòria, s’obté una càrrega tèrmica de 9,50kW. a l’estiu i de 9,20kW. a l’hivern; amb una aportació d’aire exterior total de 450m3/h. a 30°C. i HR del 80% a l’estiu i a 1°C. a l’hiv ern. La instal·lació començarà en una unitat exterior del model PUHZ-RP100YKA, de la marca MITSUBISHI ELECTRIC, de 10,0kW. en fred i 11,2kW. en calor. Les unitats interior són equips evaporadors d’expansió directa de gas refrigerant en circuit tancat, model UI-1- PLA-RP50BA i UI-2- PLA-RP50BA. Es realitzarà una xarxa per al desguàs dels condensats de les unitats interiors, mitjançant tub de PVC de ø32mm., a la qual es connectarà la safata de recollida de condensats de cada màquina amb tub de


3 PVC de ø25mm. La unió de cada màquina es realitzarà mitjançant un sifó inodor flexible de ø25mm. Aquesta xarxa es connectarà al baixant sanitari més proper. El control entre les unitats interiors i la unitat exterior es realitzarà a través d’un conductor de 2 2x1,50mm . apantallat (bus de comunicacions). A l’esmentat bus de comunicacions se li connectaran dos comandaments remots, un per a cada unitat interior, per a la marxa/aturada de la unitat interior corresponent, de la marca MITSUBISHI de la gamma MELANS, model PAR-F27-MEA. I.02.04. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions.


4 -

-

-

Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda. Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització dels controls de qualitat reglamentaris exigits per la normativa vigent, així com les proves i certificacions finals de posada en marxa, per part d’una empresa de control de qualitat homologada. Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.03. INSTAL·LACIÓ DE LA XARXA DE CONNEXIÓ A TERRA. I.03.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de la xarxa de connexió a terra a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. L’objecte d’aquesta instal·lació és la formació d’una xarxa de posada a terra, a la qual es podran connectar els següents elements i instal·lacions: els receptors elèctrics de baixa tensió, la instal·lació de lampisteria, la instal·lació de calefacció, els elements de fusteria metàl·lica, etc. De forma que s’eviti la possible aparició de diferències de potencial respecte a terra entre dos materials conductors, estant ambdós situats a una distància accessible per una mateixa persona. I.03.02. Reglamentació. -

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002.

-

Guies d’interpretació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió emeses pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

-

Instruccions Interpretatives del Reglament electrotècnic per a baixa tensió emeses per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

-

Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els seus Documents Bàsics DB. Reial Decret nº 314/2006, del 17 de març del 2006 (BOE nº 74 del 28 de març del 2006). Document Bàsic DB-SUA. Seguretat d’utilització i accessibilitat.

-

Norma UNE 21.186, de juny de 1996. Sobre protecció d’estructures, edificacions i zones obertes mitjançant parallamps amb dispositiu d’encebat.

-

Resolució de 24 de febrer de 1983 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, sobre normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió, aprovades per les empreses elèctriques ENHER, FECSA i FHSSA.

-

Normes particulars de FECSA-ENDESA. Aprovades per Resolució ECF/4548/2006, del 29 de desembre, per la qual s’aproven a FECSA-ENDESA les Normes tècniques particulars relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (expedient EE-104/01). DOGC nº 4827 del 22 de febrer del 2007.

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

-

Normes UNESA que li són d’aplicació.

I.03.03. Descripció general de la xarxa de connexió a terra de baixa tensió. En el pati de la planta baixa es realitzarà una xarxa general de connexió a terra de l’edifici. La xarxa serà formada per un anell perimetral realitzat a base de conductor de coure despullat de 50mm2. de secció col·locat en contacte directe amb el terreny. En aquest anell, de forma lineal s’hi col·locaran piques d’acer recobertes de coure de 1,50m. de llargada. Tota unió de conductor de coure amb coure es realitzarà amb soldadures aluminotèrmiques. Les unions del conductor de coure amb les piques també es realitzaran mitjançant soldadures aluminotèrmiques.


2 2

A partir de la xarxa de conductor de coure de 50mm ., es continuarà amb conductor de coure de 2 50mm . en muntatge superficial, fins arribar al quadre general de distribució C.G.D. de l’edifici en planta baixa. 2

En arribar a la zona del quadre general de distribució (C.G.D.), el conductor de coure de 50mm . es connectarà a una caixa de seccionament i comprovació de la xarxa de connexió a terra, sortint de la 2 mateixa amb conductor de coure de 50mm , el qual es connectarà a l’embarrat de terra. 2

De l’embarrat de terra sortiran 2 línies de conductor de coure: una de 35mm . per a connectar als 2 quadres elèctrics; i una altra de 50mm . per a connectar els elements metàl·lics de les instal·lacions de lampisteria, ventilació, etc. I.03.03.01. Càlculs de la xarxa de connexió a terra de baixa tensió. El terreny, en primera aproximació, es considera són margues del juràsic, amb una resistivitat del terreny que pot variar de 30 a 40 Ω.m. Prenent el valor més desfavorable de 40 Ω.m., resulta, aplicant la instrucció ITC-BT-18: 2ρ R = -----L Essent: R = Resistència de terra (Ω). ρ = Resistivitat del terreny (Ω.m.). L = Llargada de la piqueta o conductor de terra (m.). En aquest cas és: Llargada piquetes: L1 = 8 piquetes x 1,50m./piqueta = 12m. Llargada conductor de coure de 50mm2.: L2 = 55m. Resistivitat del terreny: ρ = 40 Ω.m. Substituint valors en l’expressió: 2ρ 2 x 40 80 R = ------------ = -------------------- = ------------- = 1,95 Ω < 10 Ω L1 + L2 12 + 55 67

CORRECTE

No obstant els càlculs efectuats i, tal com s’indica en el punt 12 de la instrucció ITC-BT-18, la taula 3 es només a títol d’orientació per a l’obtenció en una primera aproximació de la resistència de terra. Quedant entès, doncs, i sempre d’acord amb l’esmentat punt 12, que els càlculs efectuats a partir dels valors donats en la instrucció, no donen només que un valor molt aproximat de la resistència de terra de l’elèctrode. Pel que s’ha exposat anteriorment, a la pràctica s’instal·larà una xarxa de connexió a terra tal que compleixi amb la ITC-BT-18 apartat 9., és a dir, que tingui una resistència de terra tal que no doni tensions de contacte superiors a 24V. en locals o emplaçaments conductors i a 50V. en la resta de locals o emplaçaments; i sempre realitzada en funció dels valors de resistivitat obtinguts damunt el propi terreny. En conseqüència: La xarxa de connexió a terra es realitzarà en un lloc apropiat destinat a tal efecte, per mitjà de varies piquetes d’acer recobert de coure de ø19mm. i 1,50m. de llargada, soterrades a una profunditat de 50cm. per dessota del nivell del terra, connectades a un cable de coure despullat de 2 50mm . de secció, de manera que la resistència òhmica sigui tal que, d’acord amb la instrucció ITC-BT18, qualsevol massa de la instal·lació no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a 24V. en un local o emplaçament conductor i de 50V. en els demés casos.


3 2

Els conductors d’enllaç seran de coure de 50mm . de secció com a mínim i les derivacions als receptors i parts metàl·liques de la instal·lació seran d’igual o superior secció que la del conductor que alimenti al receptor, d’acord amb la instrucció ITC-BT-18 apartat 3.4., amb un mínim de 2,5mm2. de secció. Totes les masses metàl·liques de la instal·lació es connectaran a la xarxa de connexió a terra. I.03.04. Descripció general de la xarxa de connexió equipotencial de terres. La xarxa equipotencial de terres és aquella que connecta tots els elements metàl·lics presents en la instal·lació per evitar que es produeixin diferències de potencial. Aquesta xarxa partirà de la caixa de seccionament de terra ja descrita en la xarxa de connexió a terra general de l’edifici, al costat del quadre general de distribució elèctric de l’edifici. A partir d’aquesta caixa de seccionament de terra es realitzarà l’estesa de conductor de coure despullat 2 de 50mm ., la qual discorrerà paral·lela a les canalitzacions principals de cada planta, i anirà connectant els elements metàl·lics susceptibles de produir una diferència de potencial, tal com portes, baranes, equips de climatització, captadors solars, antena de TV, dutxes, etc. Tota unió de conductor de coure amb coure es realitzarà amb soldadures aluminotèrmiques. La unió del conductor de coure amb els elements metàl·lics de la instal·lació es realitzarà a través d’una 2 derivació de la xarxa general, la qual es realitzarà amb coure despullat de 50mm ., i els elements de connexió seran realitzats amb unions d’acer inoxidable (mai amb acer, a efectes d’evitar la corrosió per parells galvànics). Aquesta xarxa equipotencial, d’acord amb el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió en la seva ITC-BT-18 apartat 9., haurà de garantir que no es puguin donar tensions de contacte superiors a 24V. en locals o emplaçaments conductors i de 50V. en els altres casos. Totes les masses metàl·liques de la instal·lació es connectaran a la xarxa de connexió a terra. Tota la instal·lació elèctrica i la seva xarxa equipotencial complirà el què disposa l’actual Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002. També complirà amb el que es disposa en les guies d’interpretació de l’esmentat Reglament, emeses pel Ministeri de Ciència i Tecnologia; així com el que es disposa en les instruccions Interpretatives emeses per la Direcció General de Seguretat i Qualitat Industrial de la Generalitat de Catalunya. I.03.05. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea.


4 -

Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda. Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació:


5 -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.04. INSTAL·LACIÓ DE LA XARXA DE CANALITZACIONS. I.04.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de la xarxa de canalitzacions per al pas d’altres instal·lacions a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. I.04.02. Reglamentació. -

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002.

-

Guies d’interpretació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió emeses pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

-

Instruccions Interpretatives del Reglament electrotècnic per a baixa tensió emeses per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

-

Reial Decret Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre Infraestructures Comunes en els edificis per a l’accés als serveis de Telecomunicació. BOE nº 51 de 28 de febrer del 1.998.

-

Reial Decret 401/2003, de 4 d’abril. Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions. BOE nº 115 de 14 de maig del 2.003.

-

Ordre del Ministeri de Ciència i Tecnologia CTE/1296/2003, de 14 de maig. De desenvolupament del Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions. BOE nº 126 de 27 de maig del 2.003.

-

Reglaments i normes internes de la companyia TELEFÓNICA.

-

Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 78 de 1 d’abril de 1994).

-

Reial Decret 1050/1995, de 1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 310 de 28 de desembre de 1995).

-

Correcció d’errades del Reial Decret 1050/1995, de 1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 30 de 3 de febrer de 1996).

-

Ordre de 19 de juliol de 1999, de desplegament del Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions; que publica la relació de normes espanyoles que transposen les normes europees harmonitzades, el compliment de les quals pressuposa la conformitat amb els requisits de protecció electromagnètica. (BOE nº 178 de 27 de juliol de 1999).

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

-

Normes UNESA que li són d’aplicació.

I.04.03. Descripció de la instal·lació. A la present instal·lació s’han previst quatre tipus de canalitzacions, que són:


2 Una canalització serà formada per safates de xapa d’acer galvanitzada, cega de xapa reforçada amb tapa de la marca BASOR, de la mesura següent: 200x60mm. Aquesta safata discorrerà en muntatge ocult per dins el cel ras, i enllaçarà la centralització de comptadors C.C. amb el quadre general de distribució C.G.D., entrant per la cambra tècnica de comptadors. A partir del C.G.D. distribuirà a tots els quadres distribuïts en armaris en planta baixa, tal com s'indiquen en plànols. Aquest tipus de safata també s’instal·larà, de la mateixa forma, discorrent per dins el cel ras pels passadissos. La unió de les safates generals de xapa d’acer galvanitzada amb els receptors, es realitzarà amb tubs de PVC rígid de diàmetres Fd-20, Fd-25, Fd-32 o Fd-40, segons el cas, separant sempre les línies de potència i les línies de senyals febles; i sempre a través de caixes de connexió de PVC estanques sèrie PLEXO-55 de la marca LEGRAND ancorades en el lateral de la canal metàl·lica. L’arribada fins al lloc de treball des de la safata anterior, es realitzarà mitjançant derivacions amb canal frontal de xapa d'alumini 150x60mm amb tapa frontal d’alumini, cega, amb tapa cega, i un envà separador, marca ACKERMANN, referència 65 LUXQ, que anirà muntada en superfície sobre la paret, per sota les taules a una distància d'aquestes de 30cm. Aquesta canal permet l’allotjament de mecanismes en el seu interior. Totes les safates i canals portaran incorporats els accessoris, terminals, corbes, tapes, etc., per al seu correcte muntatge. Totes les masses metàl·liques de la instal·lació es connectaran a la xarxa de connexió a terra. I.04.04. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat.


3 -

Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda. Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització dels controls de qualitat reglamentaris exigits per la normativa vigent, així com les proves i certificacions finals de posada en marxa, per part d’una empresa de control de qualitat homologada.


4 Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.05. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA. I.05.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació elèctrica en baixa tensió a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. I.05.02. Reglamentació. -

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002.

-

Guies d’interpretació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió emeses pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

-

Instruccions Interpretatives del Reglament electrotècnic per a baixa tensió emeses per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

-

Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els seus Documents Bàsics DB. Reial Decret nº 314/2006, del 17 de març del 2006 (BOE nº 74 del 28 de març del 2006). Document Bàsic DB-SUA. Seguretat d’utilització i accessibilitat.

-

Resolució de 24 de febrer de 1983 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, sobre normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió, aprovades per les empreses elèctriques ENHER, FECSA i FHSSA.

-

Normes particulars de FECSA-ENDESA. Aprovades per Resolució ECF/4548/2006, del 29 de desembre, per la qual s’aproven a FECSA-ENDESA les Normes tècniques particulars relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (expedient EE-104/01). DOGC nº 4827 del 22 de febrer del 2007.

-

Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 78 de 1 d’abril de 1994).

-

Reial Decret 1050/1995, de 1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 310 de 28 de desembre de 1995).

-

Correcció d’errades del Reial Decret 1050/1995, de 1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 30 de 3 de febrer de 1996).

-

Ordre de 19 de juliol de 1999, de desplegament del Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions; que publica la relació de normes espanyoles que transposen les normes europees harmonitzades, el compliment de les quals pressuposa la conformitat amb els requisits de protecció electromagnètica. (BOE nº 178 de 27 de juliol de 1999).

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

-

Normes UNESA que li són d’aplicació.

I.05.03. Descripció de la instal·lació. La relació de potències de la sala de concerts és la següent:


2 -

Potència a través de subministrament preferent: 11.800W. 18,93A., a 3x400/230V. 50Hz.

-

Potència a través de subministrament normal de companyia: 135.753W. 217,72A., a 3x400/230V. 50Hz.

-

Potència total: 11.800W + 135.753W, Simultaneïtat 60% => 88.532W. 143A. a 3x400/230V. 50Hz.

La instal·lació començarà en el quadre elèctric general de distribució C.G.D., el qual serà format per un armari modular metàl·lic de la marca ABB model Ar-Tu, proveït amb portes transparents amb pany amb clau, amb borns a l’entrada i a la sortida de línies, amb sòcol. Dins d’aquest armari s’hi allotjarà en capçalera 1 interruptor manual en càrrega de In 250A. IV. pols, de la marca ABB tipus T3N-250-FF, el qual connectarà amb l’embarrat de platines de coure del C.G.D. La sortida d’aquest interruptor connectarà amb l’embarrat de platines de coure del subministrament normal de companyia. El quadre general de distribució disposarà de doble embarrat. En l’embarrat del quadre general de distribució C.G.D. s’hi integrarà un equip de commutació automàtica per al subministrament preferent, el qual es realitzarà a través d’un grup electrogen; per a tal d’alimentar els quadres i subquadres que disposin de doble o de simple embarrat, segons disposin de subministrament preferent o no. L’equip de commutació automàtica de potència companyia-grup electrogen serà de la marca ELECTRA MOLINS model QC-110., proveït amb 2 contactors de 110A. a 400V., amb enclavament mecànic i elèctric. Disposa d’un regulador automàtic amb 3 posicions: automàtic-manual-xarxa. En capçalera de l’embarrat del subministrament preferent es disposarà 1 interruptor magnetotèrmic de In 20A. IV. pols regulat a 20A., de la marca ABB tipus S3N-160-FAP-TMR-20A, proveït amb relè diferencial model RGU de 500mA. a 200ms. i transformador toroïdal model WG-105 de 500mA. La sortida d’aquest interruptor connectarà amb l’embarrat de platines de coure del subministrament preferent. A partir de l’embarrat del subministrament normal a través de companyia del C.G.D. sortiran les següents línies: Línia BC. De conductor de coure de 2(3x25)mm2.+25 mm2. 0,6/1kV. SZ1-K. Protegida en capçalera per 1 interruptor magnetotèrmic de In 50A. IV. pols regulat a 50A., de la marca ABB tipus S204-PC-50, proveït amb relè diferencial model RGU de 500mA. a 200ms. i transformador toroïdal model WK115x305 de 500mA. Aquesta línia discorrerà protegida dins la canalització ja existent. Alimentarà l’equip de compensació del factor de potència S.B.C. situat al costat del C.G.D. L’equip de compensació del factor de potència serà de la marca CIRCUTOR de 45kVA. a 400V. 50Hz. model STD4-55-440, proveït amb 4 condensadors de 1x5+10+(2x20) kVAr. Línia L01N. De conductor de coure de 3x95+95mm2.+50mm2. 0,6/1kV. SZ1-K. Protegida en capçalera per 1 interruptor magnetotèrmic de In 250A. IV. pols regulat a 218,0A., de la marca ABB tipus T3S-250 TMD16-500, proveït amb relè diferencial model RGU de 500mA. a 200ms. i transformador toroïdal model WG-35 de 500mA. Aquesta línia discorrerà protegida dins la canalització ja existent. Alimentarà el subquadre general de servei normal (SQ.NORMAL.). De l’embarrat del subministrament normal a través de companyia del C.G.D. també sortiran les següents línies: Identificació línia CBG1 AG1

Secció i característiques conductor 2x4+4mm2. 0,6/1kV. SZ1-K. Fd20. 4x2,5+2,5mm2. 0,6/1kV. SZ1K. Fd20.

Receptor Carregador bateries grup electrogen. Arrencada grup electrogen.

Protecció magnetotèrmica S502B-25A. 25A. II pols. S504B-16A. 16A. IV pols.

Protecció diferencial F362-40-0,3. 40/2/300mA. F364-40-0,3. 40/4/300mA.

Altres proteccions -----

A partir de l’embarrat del subministrament preferent a través de grup electrogen del C.G.D. sortiran les següents línies:


3 2

2

Línia L1R. De conductor de coure de 3x16+16mm .+16mm . 0,6/1kV. SZ1-K. Protegida en capçalera per 1 interruptor magnetotèrmic de In 20A. IV. pol, de la marca ABB tipus S3N-160-FAP TMR-20A, proveït amb relè diferencial model. Aquesta línia discorrerà protegida dins la canalització ja existent. Alimentarà la il·luminació sala quadres elèctrics. Alimentarà el subquadre Preferent (SQ.PREFERENT) I.05.04. Subministrament preferent. El subministrament preferent es dimensionarà per a tal de donar servei als circuits d’enllumenat de seguretat i als considerats prioritaris del global de la instal·lació elèctrica. L’entrada en funcionament del grup es produirà de manera automàtica per qualsevol anormalitat en el subministrament de xarxa per manca de caiguda de tensió, fallada d’una fase en les línies elèctriques o desequilibri de tensió entre fases. El grup electrogen haurà d’estar preparat per aturar automàticament el generador dièsel al restablir-se el subministrament normal de xarxa. S’ha previst la construcció de un quadre de commutació automàtica CCA que s’instal·larà al costat del CGD a la planta baixa de l’edifici. La instal·lació del grup electrogen disposarà d’una posta a terra independent de la resta de l’edifici. El grup incorpora de fàbrica la connexió de la carcassa de l’alternador a la bancada del grup, de manera que la massa completa esta al mateix potencial. Les característiques del grup electrogen són: -

Marca: ELECTRA MOLINS. Model: EMM-28. Potencia: 28kVA. en emergència; 22,4kW. en emergència per fallada de xarxa. Tensió: 3+N 400 /230V. Freqüència: 50Hz.

I.05.05. Plec de condicions. Les línies elèctriques connectaran amb cada receptor amb línies independents des de cadascuna de les caixes de derivació o a través d’interruptors o bé directament des del quadre de protecció. La bateria de condensadors de compensació de l’energia reactiva serà de la marca CIRCUTOR model STD4-55-440, proveïda amb 4 condensadors de 1x5+10+(2x20) kVAr, amb un total de 45kVA. a 400V. 50Hz. Les preses de corrent a situar en zones humides, magatzems i sales tècniques seran del tipus SCHUCO de 10/16A. F+N+PT IP-65, de la marca LEGRAND model PLEXO-55. Les preses de corrent per a alimentar els escalfadors-acumuadors elèctrics seran d’aquest mateix tipus. Les línies elèctriques discorreran protegides dins de tub de PVC rígid quan vagin en muntatge superficial per dins del cel ras; dins de safata de PVC de la marca UNEX sèrie 66 amb tapa quan vagin en muntatge superficial vist; i dins de tub de PVC flexible doble capa quan vagin en muntatge encastat. Tots els quadres i subquadres esmentats anteriorment seran metàl·lics del tipus modular, de la marca ABB model Ar-Tu, proveïts amb sòcol, amb portes transparents amb pany amb clau, amb borns de connexió per a les línies d’entrada i per a les línies de sortida. Els diferents quadres i subquadres allotjaran en el seu interior els interruptors i aparellatge indicats en els esquemes unifilars que s’adjunten. Les entrades i les sortides de les línies dels diferents quadres i subquadres es realitzarà per la seva part superior, disposant de borns de connexió per a cadascuna de les línies. Cadascuna de les línies quedarà perfectament i inequívocament identificada, tant en els diferents borns a que va connectada com en els interruptors a aparellatge que les protegeixen.


4 En tots els quadres i subquadres elèctrics es preveurà deixar un espai lliure del 33% per a tal de poder realitzar futures ampliacions. Cada interruptor automàtic disposarà en la seva caràtula frontal d’un rètol indicatiu del receptor o receptors o línia als quals va connectat. Tots els quadres i subquadres portaran pilots de senyalització de color verd per a la indicació de marxa o funcionament i de color vermell per a la indicació d’aturada o disparament d’alguna protecció. Els mecanismes a emprar, ja siguin interruptors, commutadors, creuaments, preses de corrent, etc., quan vagin encastats, seran de la marca NIESSEN sèrie OLAS, de 10A., en color blanc. Quan els mecanismes vagin en muntatge superficial o be s’instal·lin en zones tècniques, humides o magatzems, seran de la marca NIESSEN sèrie STYLO muntada en caixa IP-55. Les preses de corrent seran de 10/16A. F+N+PT tipus SCHUCO. Totes les línies elèctriques que alimenten quadres i subquadres i les que en surten, seran de coure 0,6/1kV. RZ1-K. tipus AFUMEX-X-FIRS AX-FP-RZ1-K de la marca PRYSMIAN o equivalent, lliure d’halògens i no propagador del incendi. La secció mínima del conductor serà de 2,5mm2. Les línies elèctriques quedaran protegides dins de canals metàl·liques, canals de PVC o dins de tubs de PVC. rígid amb grau de protecció al xoc IP≥9. Quan la instal·lació discorri pel cel ras les línies elèctriques es col·locaran protegides dins de safata metàl·liques, dins de safates de PVC amb tapa o dins de tub de PVC corrugat flexible doble capa amb grau de protecció al xoc IP≥9. Totes les connexions elèctriques es realitzaran mitjançant regletes de connexió dins de caixes encastades tipus PLANETA o de superfície tipus PLEXO de la casa LEGRAND, no acceptant-se connexions per simple retorciment o enrrotllament dels fils. Els tipus, models i marques de les llumeneres a instal·lar seran els indicats en els plànols i en l’estat d’amidaments, encara que serà la Direcció Facultativa junt amb la Propietat qui decidirà finalment el model adequat a col·locar, per la qual cosa l’industrial instal·lador, abans de col·locar-les, presentarà una mostra de cadascuna d’elles. Totes les llumeneres s’instal·laran amb les seves corresponents làmpades i, en el cas de tubs fluorescents aquests seran de la casa PHILIPS color 84 o 83. La Direcció Facultativa serà qui finalment decidirà la situació de les llumeneres, previ replanteig en obra. El connexionament elèctric dels eixugamans es realitzarà de forma directa des del subquadre corresponent. El connexionament elèctric dels motors es realitzarà de forma directa des del subquadre corresponent. Tots els mecanismes, caixes, etc., quedaran sempre situats a 1,50m. d’alçada respecte del paviment de la planta corresponent, mesurada en el seu punt més baix. Si s’hagués de travessar algun forjat amb una línia elèctrica, aquesta es protegirà dins una beina de tub d’acer en els primers 60cm. contats a partir del paviment, instal·lant el corresponent dispositiu tallafocs. Tota la instal·lació complirà el què disposa l’actual Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002. També complirà amb el que es disposa en les guies d’interpretació de l’esmentat Reglament, emeses pel Ministeri de Ciència i Tecnologia; així com el que es disposa en les instruccions Interpretatives emeses per la Direcció General de Seguretat i Qualitat Industrial de la Generalitat de Catalunya. I.05.06. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya,


5 per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: - Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. - Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. - Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. - Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. - Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. - Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. - Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. - Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. - Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. - Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. - Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. - Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. - Xemeneies modulars metàl·liques. En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda.


6 -

Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.06. INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. I.06.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de protecció contra incendis a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. I.06.02. Reglamentació. -

Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els seus Documents Bàsics DB. Reial Decret nº 314/2006, del 17 de març del 2006 (BOE nº 74 del 28 de març del 2006). Document Bàsic DB-SI. Seguretat en cas d’incendi. Document Bàsic DB-SUA. Seguretat d’utilització i accessibilitat.

-

Llei 3/2010 de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis (DOGC nº 5584 de 10-03-2010).

-

Reial Decret 1952/1993 del 5 de novembre, BOE nº 298 del 14 de desembre del 1993, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. Ministeri d’Indústria i Energia.

-

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002.

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

I.06.03. Descripció de la instal·lació. La instal·lació serà formada per elements de prevenció i extinció d’incendis. I.06.03.01. Extinció d’incendis convencional. El sistema d’extinció d’incendis convencional es basarà en la instal·lació dels següents elements, estratègicament repartits en l’edifici: -

Extintors manuals de pols seca ABCE de 6kg. de capacitat (eficàcia 21A-113B).

-

Extintors de CO2 de 5kg. de capacitat (eficàcia 34B).

Extintors. Es poden donar 4 classes de foc a combatre, pel que cal escollir el millor agent per cada cas: -

Classe “A”. Focs de materials sòlids generalment del tipus orgànic i que la combustió es realitza en forma de brases.

-

Classe “B”. Focs de productes líquids o sòlids que, per acció del calor, passen a estat líquid comportant-se com a tals i sòlids grassos.

-

Classe “C”. S’inclouen els focs de gasos.

-

Classe “D”. Dintre aquesta classe s’inclouen els focs de metalls d’alt poder reactiu.

Agent Extintor Aigua polvoritzada. Aigua a raig. Pols BC (convencional).

A (Sòlids) 1(**) 2(**)

Classe de foc (UNE 23.010) B C (Líquids) (Gasos) 3 1

2

D (Metalls)


2 Pols ABC (polivalent). Pols específic metalls. Escuma física. Anhídrid carbònic (CO2). Hidrocarburs halogenats. Idoneïtat: (1) Molt adient

2

2

2 2

(**)

2 (*) 3 (*) 3 (2) Adient

2 3 2 (3) Acceptable

NOTES: (*) En focs poc profunds (profunditat inferior a 5mm.), pot assignar-se 2. (**) En presència de tensió elèctrica no són acceptables com a agents extintors, cal utilitzar extintors que superin l’assaig dielèctric normalitzat UNE-23.110. Es col·locaran els extintors que es marquin en els plànols, dels següents tipus: -

Extintors manuals de pols seca ABCE de 6kg. de capacitat (eficàcia 21A-113B).

-

Extintors de CO2 de 5kg. de capacitat (eficàcia 34B).

Aquest elements aniran repartits de la següent manera: Planta baixa. -

6 Extintors de pols seca ABCE de 6 kg. de capacitat (eficàcia 21A-113B). 3 Extintors de CO2 de 5 kg. de capacitat (eficàcia 34B).

La situació dels extintors serà de forma que la distància màxima a recórrer des de qualsevol punt interior fins arribar a un extintor sigui de 15m. com a màxim. i de manera que sempre quedi un extintor situat a menys de 5,00m. de distància de cadascuna de les portes d’entrada a l’establiment. La seva instal·lació es realitzarà penjant-los en suports fixats a les parets de manera que el seu punt més alt una vegada col·locats quedi a una alçada màxima del paviment de 1,70m. La instal·lació es farà d’acord amb la norma UNE 23.007 i el Reial Decret 1942/1993 de 5 de novembre pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis i les seves modificacions posteriors. Sobre cada element d’extinció i detecció d’incendis accionable manualment s’instal·larà una placa de polipropilè fotoluminiscent de les mides 210x210mm. (per a una distància de visió de fins a 10m.), amb l’anagrama indicatiu de BIE, extintor, polsador, sirena, etc., tot això sempre d’acord amb la norma UNE 23-033 corresponent. Cadascuna de les sortides i portes de l’establiment també quedaran identificades amb rètols de polipropilè fotoluminiscent, de les mides segons la norma UNE corresponent, amb la llegenda “SORTIDA”, “SORTIDA D’EMERGÈNCIA” o “SENSE SORTIDA”. I.06.04. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de


3

-

-

reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda. Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes.


4 En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització dels controls de qualitat reglamentaris exigits per la normativa vigent, així com les proves i certificacions finals de posada en marxa, per part d’una empresa de control de qualitat homologada. Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.07. INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INTRUSIÓ/ROBATORI. I.07.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de protecció contra intrusió/robatori a realitzar per el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. L’objecte del present capítol és especificar les parts que composen les instal·lacions d’alarmes contra intrusió/robatori a les diferents zones de l’edifici. I.07.02. Reglamentació. -

Reial Decret Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre Infraestructures Comunes en els edificis per a l’accés als serveis de Telecomunicació. BOE nº 51 de 28 de febrer del 1.998.

-

Reial Decret 401/2003, de 4 d’abril. Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions. BOE nº 115 de 14 de maig del 2.003.

-

Ordre del Ministeri de Ciència i Tecnologia CTE/1296/2003, de 14 de maig. De desenvolupament del Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions. BOE nº 126 de 27 de maig del 2.003.

-

Reglaments i normes internes de la companyia TELEFONICA.

-

Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC BT. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost del 2002, BOE nº 224 del 18 de setembre del 2002.

-

Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 78 de 1 d’abril de 1994).

-

Reial Decret 1050/1995, de 1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 310 de 28 de desembre de 1995).

-

Correcció d’errades del Reial Decret 1050/1995, de 1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. (BOE nº 30 de 3 de febrer de 1996).

-

Ordre de 19 de juliol de 1999, de desplegament del Reial Decret 444/1994, de 11 de març, pel qual s’estableixen els procediments d’avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions; que publica la relació de normes espanyoles que transposen les normes europees harmonitzades, el compliment de les quals pressuposa la conformitat amb els requisits de protecció electromagnètica. (BOE nº 178 de 27 de juliol de 1999).

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

I.07.03. Descripció de la instal·lació. S’instal·larà un sistema d’alarma contra intrusió amb detecció volumètrica. L’operació del sistema es farà a través de 2 teclats independent, entrant un codi d’usuari, ubicat un a prop de la entrada principal en el vestíbul/taquilla i l’altre en l’espai del tècnic de so. Aquests teclats també mostraran informació de l’estat del sistema (estat de connexió/desconnexió, detector que causa alarma o fallada, etc.). Des dels teclats es pot activar/desactivar una zona particular o tot el sistema d’alarma segons el codi que s’entri pel teclat.


2 El sistema d’alarma es basa en la detecció volumètrica de moviment a través de detectors de doble tecnologia que detecten el moviment d’una font d’energia infraroja d’unes dimensions mínimes i la comuniquen a una central microprocessada que activa els dispositius d’alarma i supervisa tot el sistema en front de sabotatge. La central, que estarà situada en un lloc ocult dins de l’àrea protegida, proporciona alimentació i control a les zones de detecció d’intrusió. Per a cadascuna de les zones, la central identifica individualment tant la detecció com la violació del tamper del detector de la zona, té una memòria de fins a 158 successos amb indicació de data, hora, succés i número de partició, i disposa de 4 sortides auxiliars programables. El conjunt sirena i llum llançallampecs estroboscòpic exterior és auto-alimentat i auto-protegit. La central de detecció quedarà situada en la taquilla de la planta baixa, amb presencia permanent de vigilància; els detectors se situaran estratègicament en punts de la planta baixa tal i com es mostra als plànols de plantes . Tots els detectors i teclats es connecten amb cable 4+2 per garantir alimentació, detecció i supervisió. Elements de la instal·lació de protecció contra intrusió/robatori. Els elements de la instal·lació d’alarmes contra intrusió seran els següents: -

7 Detectors de doble tecnologia infraroig i microones de 12 x 12 m. d'abast (90º), lent amb 34 feixos (-75º, -35º, -15º, -5º), ajust microones entre 3 i 12 m. Dimensions: 104 x 60 x 35 mm (alt x ample x fons). Alimentació 9-16 Vdc, 26 mA. Inclou ròtula de paret. Referència PLANA FÀBREGA: OSLRSSAUA1.

-

Central microprocessada, capacitat per a 8 línies de detecció configurables com 16 zones independents o 8 zones amb tamper propi. Possibilitat de zones cablades i via radio supervisades, fins a un total de 48 zones, mitjançant ampliació via radio i/o ampliació zones cablades. Sistema divisible en 8 particions reals. Fins a 99 usuaris amb definició de privilegis. Memòria de 512 esdeveniments. Formats de transmissió SIA, contact ID, etc. Sortida de sirena supervisada. 4 sortides programables, ampliable a 68. Admet fins a 24 teclats (màxim 8 per partició). Caixa metàl·lica amb slots d'ampliació. Entrada independent per a tamper de caixa. Font d'alimentació de 1A. Ref. PLANA FÀBREGA, CR-80 ALA000050.

-

Una bateria lliure de manteniment i altes prestacions per a fer-la servir en sistemes de seguretat. De reduïdes dimensions 94x151x64,5 mm. i pes lleuger. Tensió nominal: 12 Vcc. Capacitat nominal 7,2 Ah/20 H. Referència PLANA FÀBREGA: ALA006201.

-

Un teclat per central NetworX i indicació LCD. Tecles il·luminades interiorment. Dimensions: 162 x 134 x 25 mm. Model: NX-148. Referència PLANA FÀBREGA: 50SSSAUA1.

-

Font d'alimentació estabilitzada, regulable i curtcircuitable en caixa metàl·lica amb capacitat per a 2 bateries. Tensió d'alimentació 230Vcc. 50Hz. Sortida de tensió de treball: 13,8 Vcc. Alimentació: 6 A. Dimensions caixa: 328 x 258 x 95 mm. Inclou bateries de 12V 7,2 A. Referència PLANA FÀBREGA: AF44SSJAA1.

-

Una sirena exterior electrònica de 85 dBA, amb llançallampecs estroboscòpic incorporat. Fabricada en policarbonat de color vermell. Per a exteriors, autoprotegida i autoalimentada. Dimensions: 310x200x55 mm. Referència PLANA FÀBREGA: 1G54SSJAA1.

-

Cable de conductors de coure electrolític, aïllament de PVC, pantalla d’alumini i fil de drenat. 2 2 Coberta de PVC. Conductors: 2x0,75 mm . + 4x0,22 mm . Referència PLANA FÀBREGA: 5RSSSSJAA1.

Tota la instal·lació serà a 24 V, tenint en compte les normes de protecció i seguretat del R.E.B.T. I.07.04. Consideracions generals.


3 En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya, per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament.


4 -

-

Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda. Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització dels controls de qualitat reglamentaris exigits per la normativa vigent, així com les proves i certificacions finals de posada en marxa, per part d’una empresa de control de qualitat homologada. Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


1 I.08. INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT. I.08.01. Objecte. Es procedeix a l’estudi de la instal·lació de sanejament a realitzar per el projecte executiu de la rehabilitació de la sala “SCH”, de Sant Llorenç d’Hortons. La instal·lació de sanejament tindrà per objecte dotar l’edifici d’unes correctes condicions d’evacuació de les aigües residuals i pluvials. En la present memòria descriptiva es definiran els sistemes i criteris adoptats per portar-la a terme. I.08.02. Reglamentació. -

Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els seus Documents Bàsics DB. Reial Decret nº 314/2006, del 17 de març del 2006 (BOE nº 74 del 28 de març del 2006). Document Bàsic DB-HS. Salubritat (higiene, salut i protecció del medi ambient).

-

Norma tecnològica de l’edificació NTE-ISS. Sanejament, de 1.973.

-

Norma Tecnològica de l’edificació NTE-ISA. Clavegueram, de 1.973.

-

Normes del serveis municipals de clavegueram de Sant Llorenç d’Hortons.

-

Normes UNE que li són d’aplicació.

I.08.03. Descripció de la instal·lació. S’ha previst una xarxa separadora entre fecals i pluvials. El present projecte contempla l’evacuació dels nuclis de lavabos senyalats en els plànols mitjançant canonades i accessoris destinats a la conducció de desguassos, de PVC-U segons norma UNE-EN 14011 per a tota la instal·lació interior, i tots els aparells estaran proveïts de sifons inodors. S’ha previst la canonada de polipropilè fins a la planta coberta per realitzar la ventilació primària dels muntants verticals de sanejament per a un correcte funcionament de la instal·lació mitjançant vàlvula MAXIVENT. A la zona on estan situades les unitats de climatització es realitzarà l’evacuació dels condensats mitjançant canonada de PVC-U, de diàmetres segons indicacions en plànols i conduccions a muntants verticals. Càlculs del baixants i col·lectors d’aigües pluvials. El càlcul del cabal d'evacuació exterior d'aigües pluvials s’ha realitzat segons: A partir del diàmetre de càlcul aplicat segons taula 4.8 del Document Bàsic HS-5 salubritat i de la intensitat pluviomètrica (110 mmh), tenint en compte la superfície de cada bunera de la planta coberta, s’han dimensionat els baixants. S’adjunten els càlculs dels baixants en els que s’identifica com a BP1, BP2, etc., les diferents buneres sifòniques de coberta. COBERTA 1 Baixant BP1

Superfície coberta m² 40

f 1,1

Superfície càlcul m² 44

Diàmetre exterior Acer galv.4 1/2”

Diàmetre Diàmetre interior càlcul 110 50,00


2 COBERTA 2 Baixant BP2

Superfície coberta m² 15

f 1,1

Superfície càlcul m² 16,5

Diàmetre exterior Acer galv.4 1/2”

Diàmetre Diàmetre interior càlcul 110 50,00

Superfície coberta m² 145

f 1,1

Superfície càlcul m² 159,5

Diàmetre exterior Acer galv.4 1/2”

Diàmetre Diàmetre interior càlcul 110 75,00

f 1,1 1,1 1,1 1,1

Superfície càlcul m² 90,75 90,75 90,75 117,15

Diàmetre exterior Acer galv.4 1/2” Acer galv.4 1/2” Acer galv.4 1/2” Acer galv.4 1/2”

Diàmetre Diàmetre interior càlcul 110 63,00 110 63,00 110 63,00 110 75,00

PATI Baixant BP3 SALA SCH Baixant BP4 BP5 BP6 BP7

Superfície coberta m² 82 82 82 106,5

Taula 4.8 HS-5 Superfície en projecció horitzontal (m²) i=100 mm/h 65,00 113,00 177,00 318,00 580,00 805,00 1.544,00 2.700,00

Diàmetre nominal baixant (mm) 50,00 63,00 75,00 90,00 110,00 125,00 160,00 200,00

Intensitat Pluviomètrica: i= 110 mm/h f(i/100)= 1,1 Evacuació de condensats de les unitats de climatització. S’han d’evitar els sifons d’aire dins del tub, garantint una inclinació descendent de la mànega de drenatge, segons indica el fabricant. La canonada de drenatge serà igual o superior a la del tub de connexió. Es realitzarà una pendent del 1% o superior segons indica la norma UNE 100 – 030 - 94 i es suportarà mitjançant mènsules amb un interval d’1 a 1,5 metres. Aquesta xarxa de condensats serà conduïda al baixant identificat. I.08.04. Consideracions generals. En compliment de l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny de 1998, pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció, publicat com a annex de la Resolució de 22 de juny de 1998 del Govern de la Generalitat de Catalunya,


3 per la qual es fixen els criteris per a la utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció; es tindrà en compte el següent: -

-

-

-

S’empraran preferentment materials, productes, accessoris, maquinària, etc. que siguin de qualitat certificada o que puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, d’acord amb les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi. El nivell de qualitat s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme de certificació autoritzat i reconegut oficialment en qualsevol Estat membre de la Unió Europea; o bé acreditant un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l’Associació de Lliure Intercanvi, d’acord amb el principi de reconeixement recíproc entre estats membres, sempre i quan el producte hagi estat fabricat en un dels estats membres. Es valorarà el fet que els materials, productes, accessoris, maquinària, etc. emprats en les obres i en les instal·lacions, disposin de l’etiqueta ecològica europea, regulada segons el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de qualitat ambiental reconeguts oficialment en l’àmbit dels estats membres de la Comunitat Europea. Aquest requeriment s’haurà de justificar mitjançant la presentació de la certificació emesa per un organisme ambiental competent per a atorgar l’etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental del producte en qüestió.

Les disposicions de la Resolució de 22 de juny de 1998 dels Govern de la Generalitat de Catalunya són d’aplicació, fins el dia de la data, als següents materials: -

Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d’higiene corporal, cuines i piques de rentar. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semirresistents de formigó armat. Guixos i escaioles utilitzades en la construcció. Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d’edificis. Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari. Xemeneies modulars metàl·liques.

En les partides especificades en el pressupost i en l’estat d’amidaments hi han incloses les ajudes del ram de paleta i d’altres oficis per a la seva correcta execució, havent-se contemplat especialment els següents punts: -

-

-

Realització d’obertures o perforacions en murs i forjats amb màquines adequades, inclòs el replanteig previ. Realització de regates de paleta i de guixaire en el collat i rebuda de tubs, caixes, caixetins i fornícules d’instal·lacions. Requadrat dels conductes en els passos de forjats i de murs i arrebossat dels paraments abans de la rebuda de les instal·lacions. Ancoratge dels elements de serralleria per a suportació de qualsevol tipus de tub, safata, armaris d’instal·lacions, màquines específiques de cada instal·lació, incloent els treballs de soldadura, collat a l’obra, imprimació i pintura d’acabat amb un mínim de dues capes en cada cas i el galvanitzat en calent en aquells elements metàl·lics que ho requereixin. Realització de desguassos d’aparells i màquines específics de les instal·lacions, fins a connectar en les condicions reglamentàries amb els baixants verticals de sanejament. Realització de bancades per a maquinària, amb base de llosa de formigó armat d’anivellament, realització de la impermeabilització corresponent en el cas de bancades en coberta, realització de la capa d’aïllament acústic antivibratori i realització de la base de recolzament de la càrrega amb llosa anivellada de formigó armat amb acabat arrebossat per totes les cares vistes. Acabat i pintat dels paraments afectats pels treballs d’ajuda.


4 -

Segellat dels junts de canalitzacions, conductes, canonades, etc. en els passos a través de la construcció, realitzat amb materials de clausura amb propietats RF adients en cada cas. Recollida i retirada de les runes produïdes i de les restes de materials no aprofitables en l’obra o instal·lació afectats, amb els mitjans de transport adequats en cada cas, fins a plantes de reciclatge o abocadors autoritzats. Així com la neteja final de l’obra una vegada acabats els treballs d’instal·lació.

En els preus ofertats l’industrial adjudicatari hi inclourà la realització i tramitació dels projectes de legalització de la instal·lació davant els Organismes Competents de l’Administració, no admetent-se cap increment econòmic per aquests conceptes. En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització del projecte de fi d’obra (as built), presentant-ne dues (2) còpies a la Propietat i una (1) còpia a la Direcció Facultativa. El projecte de fi d’obra haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa i signat per l’empresa adjudicatària. El projecte de fi d’obra serà presentat en format paper i en format digital i contindrà, com a mínim, la següent documentació: -

Plànols i disquets (CD-Rom) actualitzats de les obres i instal·lacions realitzades. Projectes de legalització de l’obra i de l’activitat. Programes de control de qualitat amb els resultats dels assaigs. Projectes de legalització de les instal·lacions amb els butlletins legalitzats. Control de qualitat establerts per la Llei. Certificats d’homologació dels materials emprats en l’obra i en les instal·lacions. Manuals de funcionament de les diferents instal·lacions. Manual de manteniment de l’edifici.

En els preus ofertats l’industrial o l’empresa adjudicatària hi inclourà la realització dels controls de qualitat reglamentaris exigits per la normativa vigent, així com les proves i certificacions finals de posada en marxa, per part d’una empresa de control de qualitat homologada. Les marques i models dels diferents materials indicats en els documents del projecte, han estat seleccionats perquè responen a les premisses del programa i amb ells s’han coordinat i dimensionat els sistemes projectats, encara que podran ésser substituïts per d’altres marques o models equivalents en qualitats i prestacions, sempre que no alterin les característiques del sistema projectat ni es redueixi la qualitat dels seus components. Qualsevol canvi al respecte haurà de ser aprovat conjuntament per la Propietat i la Direcció Facultativa.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 6 | ANNEX I. ESTUDI GEOTÈCNIC

L’ampliació dels serveis públics de la Sala fan necessari l’enderroc del volum construït actualment per tal de construir la nova volumetria. Segons el CTE és necessaria la redacció d’un estudi geotècnic del terreny on s’ubicarà el nou volum. Actualment, però, els canvis de nivell, els tancaments i baranes que delimiten el pati, així com el mateix volum construït a enderrocar fan inviable l’accés de la maquinària que ha de permetre redactar l’estudi geotècnic. Per aquest motiu, es va solicitar als serveis tècnics municipals, la utilització de l’estudi geotècnic del solar colindant (Piscina Municipal ubicada al c/ Verge de Montserrat amb c/Valls). Aquests terrenys són colindants i ubicats a menys de 70 metres aproximadament del terreny a analitzar. Per tant, a continuació s’acompaya el present Annex, per mostrar l’estudi geotècnic que s’ha utilitzat com a eina inicial per tal de dissenyar l’estructura del projecte de forma preliminar. L’anàlisi d’aquest geotècnic del solar veí s’ha plantejat com un document previ a la realització dels treballs de camp de l’estudi geotècnic, atès que fins que no es realitzi l’enderroc parcial de l’estructura actual, no es disposa d’accés per a la maquinària. Les dades plasmades en aquest informe, ofereixen unes dades estimades a partir del coneixement que es disposa de la zona d’estudi al ser un estudi geotècnic proper i poden ser usades per a definir de forma provisional el projecte d’ampliació i rehabilitació de la Sala. En qualsevol cas, aquest document no substitueix l’estudi geotècnic preceptiu segons CTE, el qual caldrà realitzar abans de l’inici de l’execució de la nova estructura. Per tant, l’estudi geotècnic que a continuació s’annexa és utilitzat en el present projecte com una eina orientativa de disseny, i caldrà redactar un estudi geotècnic del terreny a construir el nou volum, tan punt els treballs d’enderroc previs hagin sigut realitzats i permetin l’accés de la maquinària. A continuació, un cop s’hagi redactat l’estudi geotècnic, es procedirà a revisar la seva documentació i comprobar-ne la compatibilitat amb el disseny pre-establert. Si s’escau es redactaran les modificacions oportunes.


Maig 2013

2012-02_05_01


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

2012-02_05_01

xxm_arquitectura

| 6 | ANNEX I. ESTUDI GEOTÈCNIC

L’ampliació dels serveis públics de la Sala fan necessari l’enderroc del volum construït actualment per tal de construir la nova volumetria. Segons el CTE és necessaria la redacció d’un estudi geotècnic del terreny on s’ubicarà el nou volum. Actualment, però, els canvis de nivell, els tancaments i baranes que delimiten el pati, així com el mateix volum construït a enderrocar fan inviable l’accés de la maquinària que ha de permetre redactar l’estudi geotècnic. Per aquest motiu, es va solicitar als serveis tècnics municipals, la utilització de l’estudi geotècnic del solar colindant (Piscina Municipal ubicada al c/ Verge de Montserrat amb c/Valls). Aquests terrenys són colindants i ubicats a menys de 70 metres aproximadament del terreny a analitzar. Per tant, a continuació s’acompaya el present Annex, per mostrar l’estudi geotècnic que s’ha utilitzat com a eina inicial per tal de dissenyar l’estructura del projecte de forma preliminar. L’anàlisi d’aquest geotècnic del solar veí s’ha plantejat com un document previ a la realització dels treballs de camp de l’estudi geotècnic, atès que fins que no es realitzi l’enderroc parcial de l’estructura actual, no es disposa d’accés per a la maquinària. Les dades plasmades en aquest informe, ofereixen unes dades estimades a partir del coneixement que es disposa de la zona d’estudi al ser un estudi geotècnic proper i poden ser usades per a definir de forma provisional el projecte d’ampliació i rehabilitació de la Sala. En qualsevol cas, aquest document no substitueix l’estudi geotècnic preceptiu segons CTE, el qual caldrà realitzar abans de l’inici de l’execució de la nova estructura. Per tant, l’estudi geotècnic que a continuació s’annexa és utilitzat en el present projecte com una eina orientativa de disseny, i caldrà redactar un estudi geotècnic del terreny a construir el nou volum, tan punt els treballs d’enderroc previs hagin sigut realitzats i permetin l’accés de la maquinària. A continuació, un cop s’hagi redactat l’estudi geotècnic, es procedirà a revisar la seva documentació i comprobar-ne la compatibilitat amb el disseny pre-establert. Si s’escau es redactaran les modificacions oportunes.


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 7 | ANNEX II. ESTUDI LUMÍNIC

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

1

Datos de luminarias

1

Datos de luminarias

1.1

Regent, CHANNEL-UP-DOWN (82H21.2M15.7)

1.2

Regent, MATRIX LED (56H3F32J8A00)

1.1.1 Hoja de datos

1.2.1 Hoja de datos

Fabricante: Regent

Fabricante: Regent

82H21.2M15.7 CHANNEL-UP-DOWN Pendant luminaire Channel UP-DOWN for 2 fluorescent lamps 35/49W FDH (T16) with base G5, 230V, indirect-direct light emission, separate switchable, support profile in anodised aluminium, pre-wired batten luminaire with screw caps, powder coated white, satin diffuser for a homogenous light distribution, APD (Added Performance Diffuser), halogen-free internal wiring, suspension L=1500mm, integral HF electronic control gear Detec Multiwatt

56H3F32J8A00 track mounted spotlight MATRIX LED Spotlight Matrix LED with LED (Light Emitting Diode) system power: 35W, luminous flux of luminaire 2750lm, 4000K, neutral white, CRI >83, 220-240V, direct light emission, control gear box in die-cast aluminium, thermo painted silver, aluminium die-cast reflector housing, thermo painted silver, reflector with faceted ball, in aluminium steamed brillant polished, wide beam, (F) Flood, (FWHM) 40°, wide coverage of spotlight (360° rotation, 45°/90°/45° extended vertical tilt) integral electronic control gear, with conductor track adaptor for three circuit track

Datos de luminarias Grado de eficiencia Luminaire efficacy Classification CIE Flux Codes Fondos de explotación tot. Rendimiento del sist. Longitud Anchura Altura

: : : : : : : : :

Equipamiento con Cantidad Denominación Potencia Color Flujo luminoso

70% 56.79 lm/W C43 ↓ 48.2% ↑ 51.8% 50 81 96 48 70

: : : : :

2 FDH-Ø16 49 W ww/3000K 4300 lm

106 W 1596 mm 90 mm 137 mm

Datos de luminarias Absolute Photometry Luminaire efficacy Classification CIE Flux Codes Fondos de explotación tot. Rendimiento del sist. Diámetro Altura

: : : : : : :

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A.

Equipamiento con Cantidad Denominación Color Flujo luminoso

: : : :

1 LED 4000K 2750 lm

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 2/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

74.32 lm/W A80 ↓ 100.0% ↑ 0.0% 100 100 100 100 100 BGLED 37 W 127 mm 166 mm

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Página 3/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

2

SALA

2

SALA

2.1

Descripción SALA

2.1

Descripción SALA

2.1.1 Proyección horizontal (planta)

2.1.1 Proyección horizontal (planta) 2 54.73 m 3 55.51 m 4 36.94 m Suelo Techo Altura del espacio Altura del nivel útil

N

[m] 0 -2 -4

10.85 m 23.37 m 23.37 m

18.60 m 12.54 m 18.57 m

50.0 % 50.0 % 50.0 % 20.0 % 70.0 %

8.00 m 0.75 m

-6 -8 -10 -12 0

Pared 1

x 36.13 m

y 10.85 m

2

4

6

8

10

12

14

16

Longitud Grado de reflexión 12.54 m 50.0 %

18 [m] 1 : 250

Elementos de diseño P : Pilar Tr : Tabique de separación A : Superficie de trabajo real M : Superficie virtual de medición E : Claraboya B : Cuadro F : Ventana T : Puerta Mo : Mueble

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Relux1

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 4/21

Relux1

Página 5/21


Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

2

SALA

2

SALA

2.2

Resumen, SALA

2.3

Resultados del cálculo, SALA

2.2.1 Síntesis de los resultados, Nivel útil 1

2.3.1 Tabla, Nivel útil 1 (E) N

[m] 0

[m] -1

294 326 350 374 382 396 406 407 413 409 408 409 394 387 375 355 337 307 284 394 460 493 512 531 541 550 559 556 559 559 551 544 531 519 503 470 441 409

-2 -2

-4

-3

-6

-4

428 506 549 576 591 606 618 624 624 623 623 619 609 600 592 577 548 499 447 407 485 534 565 581 596 610 615 617 615 615 613 601 598 600 599 583 525 432 371 442 493 526 543 560 574 580 582 580 581 579 570 573 589 610 617 560 428 342 406 457 491 509 527 543 548 549 548 550 547 542 552 584 631 665 603 428

-5

-8

(270) 327 387 437 469 490 508 524 530 529 530 531 528 526 542 583 647 [695] 630 416

-6

273 327 384 433 465 486 504 519 526 526 526 528 525 522 538 581 647 694 622 397

-7

286 341 397 445 475 496 514 530 535 536 537 539 534 529 541 575 626 655 578 378

-10

315 371 427 473 501 523 540 555 562 560 563 564 558 552 554 573 597 597 518 358

-12

-8 355 417 471 515 541 562 579 593 600 598 601 602 594 587 581 583 581 554 474

0

2

4

200

6

8

300

10

12

14

500

16

18

[m]

750

-9

405 470 519 559 583 603 618 632 640 637 640 641 632 623 610 600 580 538 466

-10

431 496 537 573 596 612 626 639 644 644 645 645 637 625 611 595 568 529 475 396 447 479 506 530 540 556 568 567 570 569 567 562 546 537 520 490 461 419

1000

-11

Iluminancia [lx]

286 310 340 367 376 396 405 412 420 413 416 416 401 399 382 367 349 309 289

General Algorítmia de cálculo utilizada Altura de la superficie de valoración Factor de mantenimiento

Porción indirecta alta 0.75 m 0.80

Flujo luminoso total de todas las lámparas Rendimiento global Rendim. total por superficie (232.55 m²)

255900 lm 3210 W 13.80 W/m² (2.69 W/m²/100lx)

Iluminancias Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

514 lx 270 lx 695 lx: 1:1.91 (0.52) 1:2.58 (0.39)

Tipo

2

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

24

2

18

Regent Nº de artículo : 82H21.2M15.7 Nombre de la lum. : CHANNEL-UP-DOWN Equipamiento : 2 x FDH-Ø16 49 W / 4300 lm

8

10

12

14

16

[m]

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

: 0.75 m : 514 lx : 270 lx : 695 lx: : 1 : 1.91 (0.52) : 1 : 2.58 (0.39)

Nº de artículo : 56H3F32J8A00 Nombre de la lum. : MATRIX LED Equipamiento : 1 x LED / 2750 lm

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A.

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 6/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

2.3

6

Altura del nivel de referencia Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

Cant. Producto

1

4

Iluminancia [lx]

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Página 7/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

Resultados del cálculo, SALA

2.3

2.3.2 Líneas Iso, Nivel útil 1 (E)

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Resultados del cálculo, SALA

2.3.3 Colores falsos-3D, Vista 1 (E)

[m] 0

N

Cinta 3

300

300 -2 -4

300

-6

1 2

-8

50

0

-10 Cinta 2

300

-12 0

2

300 4

6

8

10

12

14

16

18 [m] 1 : 250

Iluminancia [lx]

Altura del nivel de referencia Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

: 0.75 m : 514 lx : 270 lx : 695 lx: : 1 : 1.91 (0.52) : 1 : 2.58 (0.39)

150

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Relux1

200

300

500

750

Iluminancia [lx]

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 8/21

Relux1

Página 9/21


Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

3

IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3

IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.1

Descripción IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.1

Descripción IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.1.1 Proyección horizontal (planta)

3.1.1 Proyección horizontal (planta) 2 54.73 m 3 55.51 m 4 36.94 m Suelo Techo Altura del espacio Altura del nivel útil

N

[m] 0 -2 -4

10.85 m 23.37 m 23.37 m

18.60 m 12.54 m 18.57 m

50.0 % 50.0 % 50.0 % 20.0 % 70.0 %

8.00 m 0.75 m

-6 -8 -10 -12 0

Pared 1

x 36.13 m

y 10.85 m

2

4

6

8

10

12

14

16

18 [m] 1 : 250

Longitud Grado de reflexión 12.54 m 50.0 %

Elementos de diseño P : Pilar Tr : Tabique de separación A : Superficie de trabajo real M : Superficie virtual de medición E : Claraboya B : Cuadro F : Ventana T : Puerta Mo : Mueble

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A.

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 10/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Página 11/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

3

IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3

IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.2

Resumen, IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.3

Resultados del cálculo, IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.2.1 Síntesis de los resultados, Nivel útil 1

3.3.1 Tabla, Nivel útil 1 (E) N

[m] 0

[m] -1

169 195 221 240 253 263 272 278 278 278 276 273 263 251 239 221 197 170 (145) 190 221 250 273 288 300 310 316 316 315 314 310 299 286 271 251 222 190 161

-2 -2

-4

-3

-6

-4

210 246 281 306 323 336 348 354 354 353 353 348 335 321 305 281 247 210 176 228 269 308 336 353 368 381 388 387 387 386 381 367 352 334 307 269 227 190 243 288 330 360 378 394 408 415 414 414 414 408 393 376 357 328 286 241 201 254 302 346 377 397 414 428 435 434 434 434 427 412 394 374 343 299 251 209

-5 220 262 311 357 388 409 426 441 448 447 447 447 439 424 406 385 352 306 256 213

-8 -6

223 266 316 362 393 414 431 447 [453] 452 452 [453] 445 428 410 389 355 308 258 215

-7

222 266 317 362 392 413 430 446 451 451 451 451 443 427 409 387 353 306 256 213

-10

220 263 312 356 385 405 422 437 443 442 442 443 434 418 401 380 345 299 251 210

-12

-8 212 255 302 344 372 390 407 422 426 426 427 427 418 403 386 366 332 288 241

0

150

2

4

6

200

8

10

12

300

14

16

500

18

[m]

-9

203 243 287 326 352 369 385 399 403 403 404 404 395 381 365 346 314 272 229

-10

190 226 267 302 325 342 356 369 373 373 373 373 365 352 338 320 290 252 213 174 207 242 272 293 308 322 333 336 336 337 337 329 318 305 288 262 228 194

750

-11

Iluminancia [lx]

158 186 216 241 260 273 285 295 298 299 299 299 292 281 270 255 232 203 174

General Algorítmia de cálculo utilizada Altura de la superficie de valoración Altura del nivel de luminarias Factor de mantenimiento

Porción indirecta alta 0.75 m 5.50 m 0.80

Flujo luminoso total de todas las lámparas Rendimiento global Rendim. total por superficie (232.55 m²)

206400 lm 2544 W 10.94 W/m² (3.35 W/m²/100lx)

Iluminancias Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

326 lx 145 lx 453 lx: 1:2.25 (0.44) 1:3.13 (0.32)

Tipo 1

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

2

Altura del nivel de referencia Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

Cant. Producto 24

Regent Nº de artículo : 82H21.2M15.7 Nombre de la lum. : CHANNEL-UP-DOWN Equipamiento : 2 x FDH-Ø16 49 W / 4300 lm

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Relux1

4

6

8

10

12

14

16

[m]

Iluminancia [lx]

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

: 0.75 m : 326 lx : 145 lx : 453 lx: : 1 : 2.25 (0.44) : 1 : 3.13 (0.32)

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 12/21

Relux1

Página 13/21


Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

3.3

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

Resultados del cálculo, IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.3

3.3.2 Líneas Iso, Nivel útil 1 (E)

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Resultados del cálculo, IL·LUMINACIÓ CENTRAL

3.3.3 Colores falsos-3D, Vista 1 (E)

N

[m] 0

0

0 15 0 20

20

-2 -4 -6

0 20 0 15

-12

0

0

-8

300 2

20

-10

4

6

8

10

12

14

16

18 [m] 1 : 250

Iluminancia [lx]

Altura del nivel de referencia Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

: 0.75 m : 326 lx : 145 lx : 453 lx: : 1 : 2.25 (0.44) : 1 : 3.13 (0.32)

100

150

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A.

300

500

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 14/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

200

Iluminancia [lx]

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Página 15/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

4

IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4

IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.1

Descripción IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.1

Descripción IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.1.1 Proyección horizontal (planta)

4.1.1 Proyección horizontal (planta) 2 54.73 m 3 55.51 m 4 36.94 m Suelo Techo Altura del espacio Altura del nivel útil

N

[m] 0 -2 -4

10.85 m 23.37 m 23.37 m

18.60 m 12.54 m 18.57 m

50.0 % 50.0 % 50.0 % 20.0 % 70.0 %

8.00 m 0.75 m

-6 -8 -10 -12 0

Pared 1

x 36.13 m

y 10.85 m

2

4

6

8

10

12

14

16

Longitud Grado de reflexión 12.54 m 50.0 %

18 [m] 1 : 250

Elementos de diseño P : Pilar Tr : Tabique de separación A : Superficie de trabajo real M : Superficie virtual de medición E : Claraboya B : Cuadro F : Ventana T : Puerta Mo : Mueble

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Relux1

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 16/21

Relux1

Página 17/21


Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

4

IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4

IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.2

Resumen, IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.3

Resultados del cálculo, IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.2.1 Síntesis de los resultados, Nivel útil 1

4.3.1 Tabla, Nivel útil 1 (E) N

[m] 0

[m] -1

124 131 129 133 128 132 133 129 134 131 131 135 130 135 135 133 139 136 138 204 239 243 239 243 241 239 243 239 244 244 240 245 245 247 251 248 251 248

-2 -2

-4

-3

-6

-4

180 216 226 230 227 228 229 227 230 229 229 233 234 247 266 292 315 298 242 128 154 163 166 164 166 166 165 168 167 167 171 177 197 232 282 331 319 228 88

105 111 114 113 114 114 113 115 114 116 120 130 158 210 288 367 353 220

(50)

65

76

80

81

81

82

83

82

82

83

85

89

-6

(50)

61

68

71

72

72

72

73

73

74

74

75

80

94

-7

63

75

81

83

83

84

84

84

85

85

87

88

91

103 132 189 274 350 322 166

95

109 115 117 116 118 118 118 119 119 121 122 124 134 154 194 252 298 268 149

-5

-8

-10

-12

219 260 268 269 268 270 270 270 270 270 270 272 274 279 287 296 301 289 270

102 136 199 295 [389] 374 203 128 192 292 386 364 183

-8 143 162 170 170 170 172 171 171 174 172 175 175 176 184 194 217 248 266 233

0

2

4

100

6

8

150

10

12

14

200

16

18

[m]

300

-9

202 227 232 233 231 234 233 233 237 234 236 237 236 242 245 254 267 266 238

-10

242 269 271 271 271 271 270 270 271 271 271 271 272 272 273 275 278 277 263 221 240 238 234 236 232 234 235 231 234 232 230 233 228 232 232 228 232 225

500

-11

Iluminancia [lx]

127 124 124 124 115 122 118 116 121 113 116 116 108 118 111 111 116 105 114

General Algorítmia de cálculo utilizada Altura de la superficie de valoración Altura del nivel de luminarias Factor de mantenimiento

Porción indirecta alta 0.75 m 4.93 m 0.80

Flujo luminoso total de todas las lámparas Rendimiento global Rendim. total por superficie (232.55 m²)

49500 lm 666 W 2.86 W/m² (1.52 W/m²/100lx)

Iluminancias Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

188 lx 50 lx 389 lx: 1:3.77 (0.27) 1:7.8 (0.13)

Tipo 2

2

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

Regent Nº de artículo : 56H3F32J8A00 Nombre de la lum. : MATRIX LED Equipamiento : 1 x LED / 2750 lm

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A.

4.3

8

10

12

14

16

[m]

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

: 0.75 m : 188 lx : 50 lx : 389 lx: : 1 : 3.77 (0.27) : 1 : 7.80 (0.13)

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 18/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

6

Altura del nivel de referencia Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

Cant. Producto 18

4

Iluminancia [lx]

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Página 19/21

Relux1

Objeto Instalación Nº del proyecto Fecha

Resultados del cálculo, IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.3

4.3.2 Líneas Iso, Nivel útil 1 (E)

: : SALA MULTIFUNCIONS : 21108 : 08.04.2013

Resultados del cálculo, IL·LUMINACIÓ PERIMETRAL

4.3.3 Colores falsos-3D, Vista 1 (E)

[m] 0

N

Cinta 3

150 100 -2

200 15

100

1

300

0

-6

200

-4

150

2

-8 -10

100

-12 0

2

4

6

Cinta 200 2 150 8

10

12

14

16

18 [m] 1 : 250

Iluminancia [lx]

Altura del nivel de referencia Iluminancia media Iluminancia mínima Iluminancia máxima Uniformidad g1 Uniformidad g2

Em Emin Emax Emin/Em Emin/Emax

: 0.75 m : 188 lx : 50 lx : 389 lx: : 1 : 3.77 (0.27) : 1 : 7.80 (0.13)

20

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Relux1

30

50

75

100

Iluminancia [lx]

ESTUDIOS TÉCNICOS DEL ALUMBRADO S.A. Página 20/21

Relux1

Página 21/21


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 8 | PLEC DE CONDICIONS | 8.1 | Facultatives, Econòmiques i Legals

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


1. PLEC DE CONDICIONS PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES, ECONOMIQUES I LEGALS CAPITOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS NATURALESA I OBJECTE DEL PLEC GENERAL Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. DOCUMENTACIO DEL CONTRACTE D'OBRA Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, amidaments i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporà al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. CAPITOL I: CONDICIONS FACULTATIVES EPIGRAF 1 DELIMITACIO GENERAL DE FUNCIONS TECNIQUES L'ARQUITECTE DIRECTOR Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació de la fonamentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra. L'APARELLADOR O ARQUITECTE TECNIC Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Redactar, quan es demani, l'estudi dels sistemes adients als riscs del treball en la realització de l'obra i aprovar el Pla de Seguretat i Higiene per a la seva aplicació. d) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscrivint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. e) Comprovar les instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i higiene en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. f) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció.


g) Fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal·lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas, les ordres oportunes; si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. h) Fer les amidaments d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. i) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra. EL CONSTRUCTOR Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar, quan calgui, el Pla de Seguretat i Higiene de l'obra en aplicació de l'estudi corresponent i disposant en tot cas, l'execució de les mesures preventives, vetllant pel seu acompliment i per l'observància de la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treball. c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l' obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. EPIGRAF 2 DE LES OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONSTRUCTOR O CONTRACTISTA VERIFICACIO DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. PLA DE SEGURETAT I HIGIENE Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui, en tot cas, l'Estudi de Seguretat i Higiene, presentarà el Pla de Seguretat i Higiene de l'obra a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic de la Direcció facultativa. OFICINA A L'OBRA Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Higiene. - El Llibre d'Incidències. - El Reglament i Ordenança de Seguretat i Higiene en el Treball. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5. j). Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per a treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. REPRESENTACIO DEL CONTRACTISTA Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats


per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. PRESENCIA DEL CONSTRUCTOR EN L'OBRA Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de amidaments i liquidacions. TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol·licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIO FACULTATIVA Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions demanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. RECUSACIO PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER L'ARQUITECTE Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i amidaments. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. FALTES DEL PERSONAL Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta


incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. EPIGRAF 3 PRESCRIPCIONS GENERALS RELATIVES ALS TREBALLS, ALS MATERIALS I ALS MITJANS AUXILIARS CAMINS I ACCESSOS Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra i el seu tancament o Vallat. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora. REPLANTEIG Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. COMENÇAMENT DE L'OBRA. RITME D'EXECUCIO DELS TREBALLS Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. ORDRE DELS TREBALLS Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. FACILITAT PER A ALTRES CONTRATISTES Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. AMPLIACIO DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISTES O DE FORÇA MAJOR Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. PRORROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis


prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita. RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIO FACULTATIVA EN EL RETARD DE L'OBRA Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitar per escrit no se li hagués proporcionat. CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIO DELS TREBALLS Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificar a l'article 11. OBRES OCULTES Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s’estendran per triplicat i se en lliuraran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les amidaments. TREBALLS DEFECTUOSOS Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà. VICIS OCULTS Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. DELS MATERIALS I DELS APARELLS, LA SEVA PROCEDENCIA Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. PRESENTACIO DE MOSTRES


Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. MATERIALS NO UTILITZABLES Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. DESPESES OCASIONADES PER PROVES I ASSAIGS Article 34.- Totes les despeses originades per les proves i assaigs de materials o elements que intervinguin en l'execució de les obres, seran per compte de la contracta. Tot assaig que no hagi resultat satisfactori o que no ofereixi les garanties suficients podrà començar-se de nou a càrrec també de la Contracta. NETEJA DE LES OBRES Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. OBRES SENSE PRESCRIPCIONS Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. EPIGRAF 4 DE LES RECEPCIONS D'EDIFICIS I OBRES ANNEXES DE LES RECEPCIONS PROVISIONALS Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s’estendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.


DOCUMENTACIO FINAL DE L'OBRA Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. MEDICIO DEFINITIVA DELS TREBALLS I LIQUIDACIO PROVISIONAL DE L'OBRA Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic a la seva amidament definitiu, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S’estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. TERMINI DE GARANTIA Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. CONSERVACIO DE LES OBRES REBUDES PROVISIONALMENT Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta. DE LA RECEPCIO DEFINITIVA Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. PRORROGA DEL TERMINI DE GARANTIA Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. DE LES RECEPCIONS DE TREBALLS LA CONTRACTA DE LES QUALS HAGI ESTAT RESCINDIDA Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció. CAPITOL II: CONDICIONS ECONÒMIQUES EPIGRAF 1 PRINCIPI GENERAL Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.


EPIGRAF 2 FIANCES Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art. 53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. FIANÇA PROVISIONAL Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. EXECUCIO DE TREBALLS AMB CARREC A LA FIANÇA Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. DE LA SEVA DEVOLUCIO EN GENERAL Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... DEVOLUCIO DE LA FIANÇA EN EL CAS QUE ES FACIN RECEPCIONS PARCIALS Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. EPIGRAF 3 DELS PREUS COMPOSICIO DELS PREUS UNITARIS Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideren costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.


e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s' estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma però no n'integra el preu. PREUS DE CONTRACTA IMPORT DE CONTRACTA Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. PREUS CONTRADICTORIS Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. RECLAMACIONS D'AUGMENT DE PREUS PER CAUSES DIVERSES Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). FORMES TRADICIONALS DE MEDIR O D'APLICAR ELS PREUS Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medi les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. DE LA REVISIO DELS PREUS CONTRACTATS Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.


En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. EMMAGUETZAMENT DE MATERIALS Article 58.- El Contractista està obligat a fet els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. EPIGRAF 4 OBRES PER ADMINISTRACIO ADMINISTRACIO Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. OBRES PER ADMINISTRACIO DIRECTA Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. OBRES PER ADMINISTRACIO DELEGADA O INDIRECTA Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. LIQUIDACIO D'OBRES PER ADMINISTRACIO Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui


el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la quan hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. ABONAMENT AL CONSTRUCTOR DELS COMPTES D'ADMINISTRACIO DELEGADA Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, l'amidament de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. NORMES PER A L'ADQUISICIO DELS MATERIALS I APARELLS Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director. Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. RESPONSABILITATS DEL CONSTRUCTOR Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. EPIGRAF 5 DE LA VALORACIO I ABONAMENT DELS TREBALLS FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT DE LES OBRES


Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptuï una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Previ amidament i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la amidament i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la amidament que haurà practicat l'Aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de l'amidament general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les amidaments necessàries per estendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions estendran a l'origen. MILLORES D'OBRES LLIUREMENT EXECUTADES Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el


procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran previ amidament i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. PAGAMENTS Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista. EPIGRAF 6 DE LES INDEMNITZACIONS MUTUES IMPORT DE LA INDEMNITZACIO PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINI D'ACABAMENT DE LES OBRES Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/00) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. DEMORA DELS PAGAMENTS Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la


finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. EPIGRAF 7 VARIS MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les amidaments del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. UNITATS D'OBRA DEFECTUOSES PERO ACCEPTABLES Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. ASSEGURANÇA DE LES OBRES Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. CONSERVACIO DE L'OBRA Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".


UTILITZACIO PEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BENS DEL PROPIETARI Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

Signat: Els Arquitectes


Maig 2013

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

| 8 | PLEC DE CONDICIONS | 8.2 | Tècniques

2012-02_05_01

xxm_arquitectura


2

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

1

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

E5ZF - ACROTERIS, GÀRGOLES I IMPOSTES .................................................... 76 E5ZG - ACABATS DE JUNTS DE COBERTES ..................................................... 78 E5ZH - BONERES I REIXES DE DESGUÀS ....................................................... 79 E5ZJ - CANALS EXTERIORS .................................................................. 81 E6 - TANCAMENTS I DIVISÒRIES ................................................................. 83 E61 - PARETS I ENVANS D'OBRA DE FÀBRICA ..................................................... 83 E612 - PARETS DE CERÀMICA ................................................................ 83 E614 - PAREDONS I ENVANS DE CERÀMICA ..................................................... 86 E66 - DIVISÒRIES AMB MAMPARES ............................................................. 89 E66A - DIVISÒRIES AMB MAMPARES AMB PERFILS D'ACER, FIXES ................................... 90 E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ....................................................... 90 E71 - MEMBRANES AMB LÀMINES BITUMINOSES NO PROTEGIDES .................................... 90 E7B - GEOTÈXTILS I LÀMINES SEPARADORES .................................................... 94 E7C - AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I FONOABSORBENTS............................. 96 E7C2 - AÏLLAMENTS AMB PLANXES DE POLIESTIRÈ .............................................. 96 E7C9 - AÏLLAMENTS AMB FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA .................................. 97 E7D - AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC ............................................................ 99 E7D6 - PINTURES IGNÍFUGUES INTUMESCENTS ................................................. 99 E7Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ........................... 100 E7Z1 - ELEMENTS ESPECIALS PER A MEMBRANES .............................................. 100 E7Z3 - REFORÇOS PER A MEMBRANES AMB LÀMINES BITUMINOSES ............................... 102 E7Z5 - REFORÇOS PER A MEMBRANES AMB LÀMINES DE CAUTXÚ-BUTIL ............................ 103 E8 - REVESTIMENTS .......................................................................... 105 E81 - ARREBOSSATS I ENGUIXATS ............................................................ 105 E811 - ARREBOSSATS ..................................................................... 105 E82 - ENRAJOLATS ......................................................................... 107 E824 - ENRAJOLATS AMB RAJOLA DE CERÀMICA ESMALTADA BRILLANT ............................ 107 E82D - ENRAJOLATS AMB RAJOLA DE GRES PREMSAT ESMALTAT ................................. 109 E83 - APLACATS ........................................................................... 111 E83E - EXTRASDOSSATS AMB PLAQUES DE GUIX LAMINAT ....................................... 111 E83F - APLACATS AMB PLAQUES DE GUIX LAMINAT ............................................. 113 E84 - CELS RASOS ......................................................................... 116 E844 - CELS RASOS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT ............................................. 118 E86 - REVESTIMENTS DECORATIUS ............................................................ 120 E865 - REVESTIMENTS DE FUSTA ............................................................ 120 E89 - PINTATS ............................................................................. 122 E8A - ENVERNISSATS I TRACTAMENTS AMB LASURS .............................................. 124 E8J - CORONAMENTS ....................................................................... 126 E8Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS .............................................. 128 E8Z1 - ARMADURES PER A ARREBOSSATS I ENGUIXATS ......................................... 128 E9 - PAVIMENTS ............................................................................. 129 E92 - SUBBASES ........................................................................... 129 E923 - SUBBASES DE GRANULAT ............................................................ 129 E93 - SOLERES I RECRESCUDES .............................................................. 130 E936 - SOLERES DE FORMIGÓ .............................................................. 130 E938 - ENCOFRAT PERDUT PER A SOLERES ALLEUGERIDES ...................................... 131 E93A - RECRESCUDES I CAPES DE MILLORA ................................................... 132 E9E - PAVIMENTS DE PANOT I RAJOLA HIDRÀULICA ............................................... 134 E9M - PAVIMENTS CONTINUS ................................................................. 135 E9Q - PARQUETS, PAVIMENTS DE FUSTA I DE COMPOSITES DE FUSTA ............................... 137 E9Q2 - PARQUETS CLAVATS ................................................................ 137 E9QZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FUSTA ...................................... 138 E9U - SÒCOLS ............................................................................. 139 E9U2 - SÒCOLS DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL ............................................. 140 E9U3 - SÒCOLS DE RAJOLA CERÀMICA ....................................................... 140 E9U7 - SÒCOLS DE FUSTA ................................................................. 141 E9V - ESGLAONS ........................................................................... 142 E9V2 - ESGLAONS DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL ........................................... 142 E9VZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESGLAONS ................................................ 143 E9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS .................................................. 144

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

D - ELEMENTS COMPOSTOS ..................................................................... 7 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS .............................................................. 7 D03 - GRANULATS ............................................................................ 7 D039 - SORRES-CIMENT ..................................................................... 7 D07 - MORTERS I PASTES...................................................................... 7 D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS............................................................. 7 D071 - MORTERS AMB ADDITIUS ............................................................... 8 D07A - FORMIGONS CEL·LULARS .............................................................. 9 D07J - PASTES DE GUIX .................................................................... 10 D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT .......................................................... 10 1 - CONJUNTS DE PARTIDES D'EDIFICACIÓ ........................................................ 13 1A - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES .................................................... 13 1A2 - DIVISÒRIES INTERIORS PRACTICABLES ..................................................... 13 1A21 - PORTA INTERIOR DE FUSTA SENSE PINTAR ............................................... 14 4 - CONJUNTS DE PARTIDES DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ ....................................... 16 4A - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES .................................................... 16 4A1 - TANCAMENTS EXTERIORS PRACTICABLES .................................................. 16 4A1R - REPARACIÓ DE TANCAMENTS EXTERIORS PRACTICABLES .................................. 16 E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ .............................................................. 18 E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS...................................... 18 E21 - ENDERROCS .......................................................................... 18 E213 - ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS ............................................ 18 E22 - MOVIMENTS DE TERRES ................................................................. 19 E221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY .............................................. 19 E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS ....................................................... 22 E224 - REPÀS DE SOLS I PARETS DE RASES, POUS I RECALÇATS ................................... 24 E225 - REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS .................................. 25 E2R - GESTIÓ DE RESIDUS .................................................................... 27 E2R3 - TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS.... 27 E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ................ 28 E3 - FONAMENTS ............................................................................. 29 E31 - RASES I POUS ......................................................................... 29 E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS .................................................... 29 E31B - ARMADURES PER A RASES I POUS ...................................................... 32 E31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS ....................................................... 34 E3Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS .................................................. 37 E4 - ESTRUCTURES ........................................................................... 38 E43 - ESTRUCTURES DE FUSTA ................................................................ 39 E435 - BIGUETES DE FUSTA ................................................................. 39 E43Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESTRUCTURES DE FUSTA ..................................... 40 E45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ............................................................. 45 E4B - ARMADURES PASSIVES ................................................................. 49 E4D - MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRATS I COL·LOCACIO D'ALLEUGERIMENTS ................... 52 E4D1 - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A PILARS ................................... 52 E4DA - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A SOSTRES NERVATS UNIDIRECCIONALS ......... 55 E4DC - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A LLOSES I BANCADES ........................ 59 E4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES ....................... 62 E4LE - SEMIBIGUETES DE FORMIGÓ ARMAT I REVOLTONS PER A SOSTRES A 5,00 M D'ALÇÀRIA, COM A MÀXIM ........................................................................................ 62 E4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES ................................................ 65 E4Z2 - ELEMENTS ESPECIALS PER A PARETS D'OBRA DE FÀBRICA .................................. 65 E5 - COBERTES .............................................................................. 66 E51 - TERRATS ............................................................................. 66 E511 - ACABATS DE TERRATS................................................................ 66 E54 - COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES .................................................... 69 E545 - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30% ............................ 69 E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES ................................................... 70 E5Z1 - FORMACIÓ DE PENDENTS ............................................................. 70 E5Z3 - ENTRAMATS I ENLLATATS ............................................................. 73 E5ZB - AIGUAFONS I CANALS INTERIORS ....................................................... 74

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


3

183 183 184 185 185 188 191 193

154 154 155 155 156 156 157 157 157 159 159 159 159 159 160 160 162 162 162 164 164 167 167 167 169 170 171 172 173 173 173 176 178 178 179 180 180 181 181 182

144 146 148 148 149 150 152 152 153 154

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E9Z2 - REBAIXATS, POLITS I ABRILLANTATS DE PAVIMENTS ...................................... E9Z4 - ARMADURES PER A PAVIMENTS ....................................................... EA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ................................................... EA1 - TANCAMENTS PRACTICABLES DE FUSTA .................................................. EAB - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ACER EN PERFILS LAMINATS ................................. EAF - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI .................................................. EAN - BASTIMENTS DE BASE PER A FINESTRES, BALCONERES, PORTES I ARMARIS ..................... EAN5 - BASTIMENTS DE BASE D'ACER PER A FINESTRES I BALCONERES ............................ EANA - BASTIMENTS DE BASE DE FUSTA PER A PORTES ......................................... EAP - BASTIMENTS I FOLRATS DE BASTIMENTS DE BASE PER A PORTES I ARMARIS .................... EAP1 - FOLRAT DE BASTIMENTS DE BASE AMB FUSTA DE ROURE PER A ENVERNISSAR, PER A PORTES DE FULLES BATENTS ........................................................................ EAP3 - BASTIMENTS DE FUSTA DE PI ROIG PER A PINTAR, PER A PORTES DE FULLES BATENTS ......... EAV - PERSIANES I GELOSIES DE LAMES ....................................................... EAVT - PERSIANES CONTÍNUES DE TEIXIT ..................................................... EAZ - ELEMENTS ESPECIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ....................... EAZ1 - TAPAJUNTS PER A FINESTRES I PORTES ................................................ EB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ............................................................ EB1 - BARANES ............................................................................ EB12 - BARANES D'ACER ................................................................... EC - ENVIDRAMENTS ......................................................................... EC1 - VIDRES PLANS........................................................................ EC1K - MIRALLS .......................................................................... ED - INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ ............................................................. ED1 - DESGUASSOS, BAIXANTS I AÏLLAMENTS I ACCESSORIS DE DESGUASOS I BAIXANTS ............... ED11 - DESGUASSOS ..................................................................... ED14 - BAIXANTS AMB TUBS METÀL·LICS ...................................................... ED5 - DRENATGES ......................................................................... ED5H - CANALS DE FORMIGÓ DE POLÍMERS PER A DRENATGES ................................... ED5L - DRENATGE AMB LÀMINES DE DRENATGE ............................................... ED7 - CLAVEGUERONS ...................................................................... ED7F - CLAVEGUERONS AMB TUB DE PVC..................................................... EE - INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA ......................... EE4 - XEMENEIES I CONDUCTES CIRCULARS .................................................... EE42 - CONDUCTES CIRCULARS METÀL·LICS .................................................. EE44 - CONDUCTES CIRCULARS DE MATERIALS COMPOSTOS .................................... EE5 - CONDUCTES RECTANGULARS ........................................................... EE52 - CONDUCTES RECTANGULARS METÀL·LICS .............................................. EE5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A CONDUCTES RECTANGULARS ................................ EE6 - AÏLLAMENT DE CONDUCTES I XEMENEIES .................................................. EE61 - AÏLLAMENT TÈRMIC DE CONDUCTES ................................................... EED - EQUIPS DE CABAL VARIABLE DE REFRIGERANT ............................................. EEF - APARELLS DE CLIMATITZACIÓ COMPACTES D'EXPANSIÓ DIRECTA .............................. EEK - REIXETES, DIFUSORS, COMPORTES, SILENCIADORS I ACCESSORIS ............................ EEK2 - REIXETES D'IMPULSIÓ O RETORN D'UNA FILERA D'ALETES ORIENTABLES HORITZONTALS ........ EEKQ - COMPORTES DE REGULACIÓ ......................................................... EEM - VENTILADORS I CAIXES DE VENTILACIÓ ................................................... EEM3 - VENTILADORS-EXTRACTORS ......................................................... EEP - ELEMENTS PER A INSTAL·LACIONS DE VENTILACIÓ .......................................... EEP3 - BOQUES D'EXTRACCIÓ I SILENCIADORS ACÚSTICS ....................................... EEPB - ASPIRADORS MECÀNICS ............................................................. EEV - ELEMENTS DE REGULACIÓ I CONTROL PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA ..................................................................... EEV4 - CABLEJAT D'INSTAL·LACIONS DE REGULACIÓ I CONTROL .................................. EEV5 - ELEMENTS PER A SUPERVISIÓ D'INSTAL·LACIONS DE REGULACIÓ ........................... EF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS .................................................. EF5 - TUBS DE COURE ...................................................................... EFA - TUBS DE PVC......................................................................... EFA1 - TUBS DE PVC A PRESSIÓ............................................................. EFB - TUBS DE POLIETILÈ....................................................................

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

4

196 198 198 198 198 199 200 201 202 202 204 206 207 208 209 210 211 211 214 215 215 217 219 220 221 221 223 223 224 225 225 226 228 228 229 229 230 230 231 231 232 233 233 233 234 235 237 238 239 240 242 242 243 243 244 244 245 246 247 247

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

EFQ - AÏLLAMENTS TÈRMICS PER A TUBS ....................................................... EFR - RECOBRIMENTS D'AÏLLAMENTS .......................................................... EG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ............................................................ EG1 - CAIXES I ARMARIS .................................................................... EG11 - CAIXES GENERALS DE PROTECCIÓ .................................................... EG14 - CAIXES PER A QUADRES DE DISTRIBUCIÓ ............................................... EG15 - CAIXES DE DERIVACIÓ QUADRADES ................................................... EG1P - CONJUNTS DE PROTECCIÓ I MESURA .................................................. EG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES ................................... EG21 - TUBS RÍGIDS NO METÀL·LICS ......................................................... EG22 - TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL·LICS .......................................... EG23 - TUBS RÍGIDS METÀL·LICS ............................................................ EG2A - CANALS PLÀSTIQUES ............................................................... EG2B - CANALS METÀL.LIQUES.............................................................. EG2C - SAFATES PLÀSTIQUES .............................................................. EG2D - SAFATES METÀL·LIQUES ............................................................ EG3 - CONDUCTORS ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA ............................................ EG31 - CONDUCTORS DE COURE DE 0,6/1 KV .................................................. EG38 - CONDUCTORS DE COURE NUS ........................................................ EG4 - APARELLS DE PROTECCIÓ I COMANDAMENT ............................................... EG4A - INTERRUPTORS MAGNETOTÈRMICS-DIFERENCIALS ....................................... EG6 - MECANISMES ........................................................................ EGA - AVISADORS ACUSTICS ................................................................. EGB - CONDENSADORS D'ENERGIA REACTIVA ................................................... EGC - GRUPS GENERADORS D'ENERGIA ELÈCTRICA .............................................. EGC1 - GRUPS ELECTRÒGENS .............................................................. EGD - ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA I PROTECCIÓ CATÒDICA .................................. EGD1 - PIQUETES DE CONNEXIÓ A TERRA .................................................... EGDZ - ELEMENTS ESPECIALS DE CONNEXIÓ A TERRA .......................................... EH - INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT ........................................................... EH1 - LLUMS DECORATIUS MUNTATS SUPERFICIALMENT .......................................... EH2 - LLUMS DECORATIUS ENCASTATS ........................................................ EH4 - SISTEMES D'ENLLUMENAT PER A CARRILS ................................................. EH43 - PROJECTORS PER A CARRILS AMB LÀMPADES HALÒGENES ................................ EH6 - ELEMENTS PER A ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA I SENYALITZACIÓ .............................. EH61 - LLUMS D'EMERGÈNCIA .............................................................. EHB - LLUMS ESPECIALS .................................................................... EHB1 - LLUMS ESTANCS AMB TUBS FLUORESCENTS ............................................ EHT - ELEMENTS DE CONTROL, REGULACIÓ I ENCESA, PER A INSTAL.ACIONS D'ENLLUMENAT ............ EHT1 - FOTOCONTROLS ................................................................... EHZ - SUPORTS............................................................................ EJ - INSTAL.LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS ....................................... EJ1 - APARELLS SANITARIS .................................................................. EJ12 - PLATS DE DUTXA ................................................................... EJ13 - LAVABOS .......................................................................... EJ14 - INODORS .......................................................................... EJ16 - URINARIS ......................................................................... EJ1A - ABOCADORS ....................................................................... EJ2 - AIXETES I ACCESSORIS PER A APARELLS SANITARIS ......................................... EJ4 - ACCESSORIS I COMPLEMENTS DE BANY ................................................... EJA - PRODUCCIÓ D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA ................................................. EJA2 - ESCALFADORS ACUMULADORS ELÈCTRICS .............................................. EM - INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT .......................................... EM3 - EXTINTORS .......................................................................... EMD - INSTAL·LACIONS DE SEGURETAT ........................................................ EMD1 - DETECTORS ...................................................................... EMD3 - CENTRALS DE SEGURETAT .......................................................... EMD4 - SIRENES ......................................................................... EMD6 - CONDUCTORS ..................................................................... EMDB - RÈTOLS PER A SENYALITZACIÓ .......................................................

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

5

EMDW - ACCESSORIS PER A INSTAL·LACIONS DE SEGURETAT .................................... 248 EN - VÀLVULES, FILTRES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ ............................................ 249 EN3 - VÀLVULES D'ESFERA .................................................................. 249 EN31 - VÀLVULES D'ESFERA MANUALS ROSCADES ............................................. 251 EN32 - VÀLVULES D'ESFERA MANUALS EMBRIDADES ............................................ 252 EP - INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ ............................................ 252 EP4 - CABLES PER A TRANSMISSIÓ DE SENYAL .................................................. 252 EP43 - CABLES MÚLTIPLES AMB CONDUCTORS METÀL·LICS ...................................... 252 EP7 - SISTEMES DE TRANSMISSIÓ DE VEU I DADES ............................................... 254 EP73 - ELEMENTS DE CONNEXIÓ PER A SISTEMES DE TRANSMISSIÓ DE VEU I DADES ................. 254 EP7E - EQUIPS ELECTRÒNICS PER A SISTEMES DE TRANSMISSIÓ DE DADES ........................ 255 EQ - EQUIPAMENTS .......................................................................... 257 EQ5 - TAULELLS ........................................................................... 257 EQ51 - TAULELLS DE PEDRA NATURAL ....................................................... 257 EQ54 - TAULELLS DE FUSTA ................................................................ 258 EQ5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A TAULELLS ................................................ 258 EQ8 - ELECTRODOMÈSTICS .................................................................. 259 EQ8A - EIXUGAMANS ...................................................................... 259 EQG - TAULELLS ........................................................................... 259 EQGU - ELEMENTS AUXILIARS PER A TAULELLS ................................................ 259 EQZ - EQUIPAMENTS ESPECIALS .............................................................. 260 EQZ1 - PENJADORS ....................................................................... 260 G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL ....................................................... 262 G9 - FERMS I PAVIMENTS ..................................................................... 262 G96 - VORADES ............................................................................ 262 G961 - VORADES RECTES DE PEDRA NATURAL................................................. 262 K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI ....................................... 264 K1 - TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ ......................................................... 264 K12 - IMPLANTACIONS D'OBRA ................................................................ 264 K121 - BASTIDES ......................................................................... 264 K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ........................ 265 K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES .................................... 265 K211 - DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS ................................................. 265 K214 - DESMUNTATGES I ENDERROCS D'ESTRUCTURES ......................................... 267 K215 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE COBERTES ........................................... 269 K216 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES .............................. 271 K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS ............................. 273 K219 - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE PAVIMENTS I SOLERES ................................ 275 K21A - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ............... 277 K21B - DESMUNTATGES, ARRENCADES I DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ .......................................................................... 278 K21D - DEMOLICIONS I ARRENCADES D'ELEMENTS D'EVACUACIÓ I VENTILACIÓ ...................... 279 K21E - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA .............................................................................. 281 K21H - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT ......................... 282 K21J - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS ..... 284 K21Q - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'EQUIPAMENTS FIXOS................................... 285 K2R - GESTIÓ DE RESIDUS ................................................................... 286 K2R2 - CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS .......................................................... 286 K2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS............................................................................. 288 K2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ............... 289 K4 - ESTRUCTURES .......................................................................... 290 K43 - ESTRUCTURES DE FUSTA ............................................................... 290 K43R - REPARACIÓ D'ESTRUCTURES DE FUSTA ................................................ 290 K5 - COBERTES ............................................................................. 292 K52 - TEULADES ........................................................................... 292 K52R - REPARACIÓ DE TEULADES ........................................................... 292 K8 - REVESTIMENTS .......................................................................... 294 K81 - ARREBOSSATS, ENGUIXATS I ELEMENTS DE GUIX ........................................... 294

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

6

294 296 296 297 299 300 301 303 303 303 305 305 305 307 307 307 308 308 308 309 309 311 311 311 313 313

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

K811 - ARREBOSSATS ..................................................................... K87 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA ...................................... K874 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA D'ELEMENTS D'ACER .................. K878 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA DE PARAMENTS ...................... K879 - TRACTAMENTS CROMÀTICS DE PARAMENTS ............................................. K87A - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA DE FUSTERIES ....................... K89 - PINTATS ............................................................................. K9 - PAVIMENTS ............................................................................. K9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS .................................................. K9Z2 - REBAIXATS, POLITS I ABRILLANTATS DE PAVIMENTS ...................................... KA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ................................................... KA1 - TANCAMENTS PRACTICABLES DE FUSTA .................................................. KA1R - REPARACIÓ DE FINESTRES I BALCONERES DE FUSTA ..................................... KB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ............................................................ KB1 - BARANES ............................................................................ KB1R - REPARACIÓ DE BARANES ............................................................ KQ - EQUIPAMENTS .......................................................................... KQ7 - MOBILIARI ........................................................................... KQ7M - CADIRES I BUTAQUES PER A SALES DE CONFERÈNCIES ................................... KQN - ESCALES PREFABRICADES ............................................................. KQN2 - ESCALES PREFABRICADES RECTES ................................................... KY - AJUDES DE RAM DE PALETA ............................................................... KY0 - AJUDES DE RAM DE PALETA ............................................................. KY01 - REGATES ......................................................................... E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ............................................................. EAQ - FULLES DE FUSTA PER A PORTES I ARMARIS ...............................................

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l’exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D0701461,D070A4D1,D0701641,D0701821.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum necessari elaborat a l'obra.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

La mescla s'ha de fer immediatament abans de la utilització per tal d'evitar emmagatzematges. La mescladora ha d'estar neta abans de l'elaboració de la mescla.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Mescla de sorra, ciment i eventualment calç, sense aigua, per a formar un morter al afegir-li l'aigua una vegada estès. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Les característiques de la mescla (granulometria, etc.), han de ser les especificades al projecte o les fixades per la DF. Ha d'estar mesclada de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D0391411.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D03 - GRANULATS D039 - SORRES-CIMENT

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

7

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

8

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. L'additiu s'ha d'afegir seguint les instruccions del fabricant, en quan a proporcions, moment d'incorporació a la barreja i temps de pastat i utilització. No s'han de mesclar morters de composició diferent.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas, i eventualment additius. S'han considerat els segü ents additius: - Inclusor d’aire - Hidròfug - Colorant CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l’exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D0714641,D0715A2B.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D071 - MORTERS AMB ADDITIUS

OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d’acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11). En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d’ acord a les condicions exigides. Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum necessari elaborat a l'obra.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

OPERACIONS DE CONTROL:

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum necessari elaborat a l'obra.

9

10

Barres o conjunts de barres muntades, tallades i conformades, per a elements de formigó armat, elaborades a l'obra. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No es pot utilitzar cap acer que tingui picadures o un nivell d’oxidació que pugui afectar a les seves condicions d’adherència. La secció afectada ha de ser <= 1% de la secció inicial.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D0B2A100,D0B34135.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT

Per a l'elaboració i la utilització de formigons cel·lulars, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. S'ha d'elaborar a l'obra i s'ha de col·locar de manera contínua.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum necessari elaborat a l'obra.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Per a l'elaboració i la utilització de la pasta, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La pastera ha d'estar neta abans de l'elaboració de la pasta.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Mescla de guix o escaiola i aigua, pastat i llest per a ser utilitzat. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia. En qualsevol cas, la pasta de guix un cop aplicada i adormida, ha de tenir una duresa Shore C >= 50. Quantitat d'aigua per cada 25 kg de guix (A): 17 <= A <= 18 l Temperatura de l'aigua: >= 5°C

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D07J1100.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D07J - PASTES DE GUIX

No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Les tasques de control a realitzar són les següents: - Control de recepció dels components (ciment i additiu), amb comprovació dels certificats de qualitat del subministrador, d’acord a les condicions del plec. - Control del consum de ciment. - Abans del inici de l’obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució , es comprovarà la densitat del formigó cel·lular (UNE EN 12350-6) - Abans del inici de l’obra es comprovarà la conductivitat tèrmica del formigó cel·lular a utilitzar (UNE 92201) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Els components per a la fabricació del formigó cel·lular compliran les condicions exigides en els àmbits de control específics. En particular, no s’acceptaran ciments que no estiguin certificats segons la RC-08 o additius sense certificat de qualitat del subministrador. Els valor de resistència a compressió, densitat i conductivitat tè rmica obtinguts han de correspondre a les especificacions de projecte.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Mescla de ciment, aigua i additiu escumant. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: L'additiu utilitzat ha de ser compatible amb el ciment i no ha d'afectar-ne l'adormiment ni l'enduriment. Ha de tenir un contingut entre 250 i 350 kg/m3 de ciment pòrtland. Un cop aplicat ha de complir les condicions següents: - Densitat: 300 - 400 kg/m3 - Resistència a la compressió: >= 0,4 N/mm2 - Conductivitat tèrmica: <= 0,09 W/m K

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D07AA000.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D07A - FORMIGONS CEL·LULARS

OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d’acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11). En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d’ acord a les condicions exigides. Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum necessari elaborat a l'obra.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

kg de pes necessari elaborat a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament acceptat per la DF.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

11

La DF ha d’aprovar els plànols d’especejament de l’armadura, elaborats per la instal·lacio de ferralla. El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant, amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. Si es necessari fer desdoblegaments, s’han de realitzar de manera que no es produeixi fissures o trencaments en les barres. En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'ha de prendre les precaucions necessà ries per a no malmetre el formigó amb les altes temperatures Les barres que s’han de doblegar, han d’anar envoltades de cèrcols o estreps en la zona del colze. El redreçat de l’acer subministrat en rotlle, s’ha de fer amb maquinària específica que compleixi l’especificat en l’article 69.2.2 de la EHE-08. El tallat de barres o filferros s’ ha de realitzar per mitjans manuals (cisalla, etc.) o maquinària específica de tall automàtic. No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys. No s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

El tallat de barres o filferros s’ha d’ajustar a l’ especificat en la DT del projecte. El procés de tall no ha d’alterar les característiques geomètriques o mecàniques dels productes utilitzats. El diàmetre interior del doblegament de les barres ha de complir: - Ganxos, patilles i ganxos en U: - Diàmetres < 20 mm: >= 4 D - Diàmetres >= 20 mm: >= 7 D El diàmetre mínim de doblegament de les barres ha de ser tal que no produeixi compressions excessives en el formigó en la zona de curvatura ni trencaments en la barra. +-------------------------------------------¦ Tipus acer ¦ Barres doblegades o corbades ¦ ¦ ¦------------------------------¦ ¦ ¦ D <= 25 mm ¦ D > 25 mm ¦ ¦------------¦---------------¦--------------¦ ¦ B 400 ¦ 10 D ¦ 12 D ¦ ¦ B 500 ¦ 12 D ¦ 14 D ¦ +-------------------------------------------Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades. En els cèrcols o estreps, s'admeten diàmetres de doblegament inferiors per als diàmetres <= 12 mm, que han de complir: - No han d’aparèixer principis de fissuració. - Diàmetre de doblegament: >= 3 D, >= 3 cm L’acer redreçat no ha de tenir una variació significativa en les seves propietats, s’admeten variacions dins dels límits següents: - Deformació sota càrrega màxima: <= 2,5% - Alçària de la corruga: - Diàmetres <= 20 mm: <= 0,05 mm - Diàmetres > 20 mm: <= 0,10 mm En cap cas, desprès de la manipulació, ha d'aparèixer principis de fissuració en els elements. Toleràncies: - Llargària en barres tallades o doblegades: - L <= 6000 mm: - 20 mm, + 50 mm - L > 6000 mm: - 30 mm, + 50 mm (on L es la llargària recta de les barres) - Llargària en estreps o cèrcols: - Diàmetres <= 25 mm: ± 16 mm - Diàmetres > 25 mm: - 24 mm, + 20 mm (on la llargària es la del rectangle que circumscriu l’element) - Diferència entre llargàries dels costats paral·lels de l’element: <= 10 mm - Angle de doblegat de ganxos, patilles, ganxos en U i altres barres corbades: ± 5º

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

12

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests treballs, com ara retalls i lligaments.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

13

Fusteria interior col·locada, formada per bastiment, folrat o no, porta d’una fulla batent i tapajunts , amb o sense revestiment de pintura. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig del bastiment - Col·locació prèvia , aplomat i anivellat - Fixació directament sobre l’obra de fàbrica a mida que aquesta es va aixecant - Presentació de la fulla - Col·locació de la ferramenta - Fixació definitiva de la fulla - Neteja i protecció - Replanteig del tapajunts - Fixació dels perfils del tapajunts - Segellat dels forats i junts - Pintat de les superfícies de fusta, en el seu cas - Neteja de tots els elements Per a bastiment de base folrat: - Preparació del bastiment de base - Replanteig de les peces que conformen el folre - Ajust i col·locació definitiva - Col·locació de massilla als forats dels claus - Neteja i protecció CONDICIONS GENERALS: El conjunt ha d’ estar ben aplomat, sense deformacions, al nivell i al pla previstos. Ha d’estar travat a l’obra i la unió ha de resistir els esforços produïts per l’accionament de la porta. Tots els forats de la fusteria originats per les proteccions del bastiment durant l’obra, les fixacions del tapajunts, etc., han de quedar segellats. La porta ha d'obrir i tancar correctament. Tota la ferramenta ha d'anar fixada al bastidor de cada fulla o bé al reforç. El tapajunts ha de cobrir de forma contí nua el junt entre el bastiment i el parament acabat de la paret. El tapajunts ha de ser equidistant de les arestes del bastiment sobre el qual està col·locat. Ha d'estar fixat sòlidament al bastiment en tota la seva llargària. La unió entre els tapajunts ha de ser a biaix de cartabò, si la DF no fixa una altra condició. Cada muntant del bastiment ha d'estar cobert per un sol perfil de tapajunts. Franquícia entre les fulles i el bastiment: <= 0,2 cm Franquícia entre la fulla i el paviment: >= 0,2 cm, <= 0,4 cm Encastament dels muntants en el paviment: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: ± 2 mm - Posició de la ferramenta: ± 2 mm BASTIMENT FOLRAT: Cada cara dels muntants i dels travessers del bastiment de base ha d'estar coberta amb una sola peça del folre. El folre dels muntants ha de quedar ben aplomat. El folre dels travessers ha de quedar horitzontal. Els tapajunts han de cobrir completament el marc i, com a mínim, cavalcar 1 cm sobre el revestiment de la paret. El folre ha d'estar encolat i clavat a tot el perímetre del bastiment de base.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

1A21ZFF1,1A21ZFF2,1A21ZFF7,1A21ZFF8.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

1 - CONJUNTS DE PARTIDES D'EDIFICACIÓ 1A - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES 1A2 - DIVISÒRIES INTERIORS PRACTICABLES

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Fusteria interior col·locada, formada per bastiment, folrat o no, porta d’una fulla batent i tapajunts. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig del bastiment - Col·locació prèvia , aplomat i anivellat - Fixació directament sobre l’obra de fàbrica a mida que aquesta es va aixecant - Presentació de la fulla - Col·locació de la ferramenta - Fixació definitiva de la fulla - Neteja i protecció - Replanteig del tapajunts - Fixació dels perfils del tapajunts - Segellat dels forats i junts - Neteja de tots els elements Per a bastiment de base folrat: - Preparació del bastiment de base - Replanteig de les peces que conformen el folre - Ajust i col·locació definitiva - Col·locació de massilla als forats dels claus - Neteja i protecció

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

1A21ZFF1,1A21ZFF2,1A21ZFF7,1A21ZFF8.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

1A21 - PORTA INTERIOR DE FUSTA SENSE PINTAR

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

14

CONDICIONS GENERALS: Cadascuna de les operacions que configuren la unitat d’obra ha de complir el seu plec de condicions. Després d’executar cadascuna de les operacions que configuren la unitat d’ obra, i abans de fer una operació que oculti el resultat d’aquesta, s’ha de permetre que la DF verifiqui que es compleix el plec de condicions de l’operació. Els components s'han de col·locar de manera es garanteixi la protecció contra els impactes durant tot el procés constructiu i que es mantingui l'escairat fins que el conjunt quedi ben travat a l'obra. ACABAT PINTAT: La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes. El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5 mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o fustes dures. S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca. Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregi r i eliminar els possibles defectes amb massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les vetes i eliminar la pols.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

ACABAT PINTAT: En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que només s'hagin pintat les visibles.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

15

Cadascuna de les operacions que configuren la unitat d’obra ha de complir el seu plec de condicions. Després d’executar cadascuna de les operacions que configuren la unitat d’obra, i abans de fer una operació que oculti el resultat d’aquesta, s’ha de permetre que la DF verifiqui que es compleix el plec de condicions de l’operació. Els components s'han de col·locar de manera es garanteixi la protecció contra els impactes durant tot el procés constructiu i que es mantingui l'escairat fins que el conjunt quedi ben travat a l'obra.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: El conjunt ha d’estar ben aplomat, sense deformacions, al nivell i al pla previstos. Ha d’estar travat a l’obra i la unió ha de resistir els esforços produïts per l’accionament de la porta. Tots els forats de la fusteria originats per les proteccions del bastiment durant l’obra, les fixacions del tapajunts, etc., han de quedar segellats. La porta ha d'obrir i tancar correctament. Tota la ferramenta ha d'anar fixada al bastidor de cada fulla o bé al reforç. El tapajunts ha de cobrir de forma contínua el junt entre el bastiment i el parament acabat de la paret. El tapajunts ha de ser equidistant de les arestes del bastiment sobre el qual està col·locat. Ha d'estar fixat sòlidament al bastiment en tota la seva llargària. La unió entre els tapajunts ha de ser a biaix de cartabò, si la DF no fixa una altra condició. Cada muntant del bastiment ha d'estar cobert per un sol perfil de tapajunts. Franquícia entre les fulles i el bastiment: <= 0,2 cm Franquícia entre la fulla i el paviment: >= 0,2 cm, <= 0,4 cm Encastament dels muntants en el paviment: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: ± 2 mm - Posició de la ferramenta: ± 2 mm BASTIMENT FOLRAT: Cada cara dels muntants i dels travessers del bastiment de base ha d'estar coberta amb una sola peça del folre. El folre dels muntants ha de quedar ben aplomat. El folre dels travessers ha de quedar horitzontal. Els tapajunts han de cobrir completament el marc i, com a mínim, cavalcar 1 cm sobre el revestiment de la paret. El folre ha d'estar encolat i clavat a tot el perímetre del bastiment de base.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Unitat de reparació realment executada amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

16

L’ordre d’execució de les feines ha de ser l’indicat en el primer apartat, on s’enumeren les operacions incloses a la unitat d’obra. Cadascuna de les operacions que configuren la unitat d’obra ha de complir el seu plec de condicions. Després d’executar cadascuna de les operacions que configuren la unitat d’ obra, i abans de fer una operació que oculti el resultat d’aquesta, s’ha de permetre que la DF verifiqui que es compleix el plec de condicions de l’operació. Durant el procés de demuntatge no s’han de malmetre els elements a reutilitzar. Els treballs s’han de realitzar amb les precaucions necessàries per tal de no malmetre la resta de components de la fusteria.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Reparació de bastiment i fulls de balconera de fusta, amb desmuntatge, desarmat i substitució d’elements deteriorats, escatat i decapat de pintures, restitució superficial de volums i massillat de clivelles, restauració i reposició de ferramenta, preparació i aplicació posterior d’un recobriment de pintura, i muntatge. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Desmuntatge de l’element amb els mitjans adients - Desarmat, desenganxat i desclavat dels elements deteriorats - Revisió de les subjeccions i de la ferramenta - Desmuntatge de la ferramenta deteriorada - Neteja dels elements que s’han de col· locar - Aplicació del producte decapant en successives aplicacions - Substitució dels elements deteriorats - Restauració de volum i massillat de clivelles - Reposició de la ferramenta deteriorada - Restauració de la ferramenta - Comprovacions mecàniques de funcionament - Preparació de la superfície amb aplicació de les capes de fons necessàries i del tipus adequat segons la composició de la capa d’acabat - Aplicació successiva, amb els intervals d’assecatge, de les capes d’acabat - Muntatge de l’element, amb reajust i aplomat del conjunt - Neteja de la zona de treball CONDICIONS GENERALS: L’element reparat ha de reunir, com a mínim, les mateixes condicions exigides a l’element original. El conjunt ha d’ estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, i al nivell i al pla previstos. Ha d'obrir i tancar correctament. El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc. En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. S'admet que s'hagin protegit totes les cares però que només s'hagin pintat les visibles. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Nivell previst: ± 5 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm/m - Aplomat: ± 2 mm/m - Pla previst del bastiment respecte de la paret: ± 2 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

4A1RZFE1,4A1RZFE2,4A1RZFE3,4A1RZFE4,4A1RZFE5,4A1RZFE6.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

4 - CONJUNTS DE PARTIDES DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ 4A - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES 4A1 - TANCAMENTS EXTERIORS PRACTICABLES 4A1R - REPARACIÓ DE TANCAMENTS EXTERIORS PRACTICABLES

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

17

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

18

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament al mateix nivell. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molè sties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l’alçària és <= 2 m.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Enderroc d'elements de fonamentació d'estructures i d'elements de contenció de terres amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat les eines de demolició següents: - Mitjans manuals - Martell picador - Martell trencador sobre retroexcavadora S'han considerat els materials següents: - Maçoneria - Obra ceràmica - Formigó en massa - Formigó armat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E2135223,E213ZFRM.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E21 - ENDERROCS E213 - ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a caixa de paviment - Excavació per a buidat de soterrani - Excavació per a rebaix - Excavació per dames - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, rebaix, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Excavació per dames: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de l’amplària de les dames

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E221C472.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E22 - MOVIMENTS DE TERRES E221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

20

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

19

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

- Numeració i definició de l’ordre d’excavació - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s’han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert - Introducció del morter a les perforacions - Trossejat de les restes amb martell trencador - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca de resistència baixa, la que amb dificultat es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 5 i 25 MPa. Es considera roca de resistència mitja, la que es pot trencar amb un cop de martell i que no es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 25 i 50 MPa. Es considera roca de resistència alta, la que necessita més d’un cop de martell per trencar-se, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 50 i 100 MPa. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és directa quan l’existència de rampa o d’altres condicionants de l’obra permeten que els mitjans d’excavació realitzin l’excavació i la càrrega de terres. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és in directa quan la inexistència de rampa o d’altres condicionants de l’obra no permeten que els mitjans d’excavació realitzin la càrrega de terres i és necessària la utilització d’una altra màquina per a aquesta funció. NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: S’ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (br ossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra. S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar. Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini. S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ , REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfí cies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines o de camions. S'entén que la buidada de soterrani es fa en terrenys amb dos o més costats fixos on és possible la maniobrabilitat de màquines o de camions sense gran dificultat. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veï nes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matè ria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. FONAMENTS: L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. MURS DE CONTENCIÓ: El mur per enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció de càrregues o d'empentes de terres. Quan l'alçària lliure en una o en ambdues cares és >= 6 m s'han de col·locar bastides amb una barana i un sòcol. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ:

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

21

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ , REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ PER A BUIDAT DE SOTERRANI: No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha de fer per franges horitzontals, d'alçària no superior a 3 m. EXCAVACIÓ PER DAMES: Les dames s’excavaran començant per la part inferior del talús. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de esllavissada. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2° EXCAVACIÓ PER DAMES: L'excavació per dames es realitzarà sobre talussos prèviament excavats deprès d’un buidat. Es realitzarà l’excavació de les dames al talús, d’acord amb la DT i prèvia aprovació explícita de la DF, aplicant al replanteig les següents dimensions: - Amplària inferior del talús. - Amplària superior del talús. - Amplària de la dama. Un cop replantejades al front del talús les dames amb l’amplària definida, s’iniciarà per un dels extreme del talús l’excavació alternativa de les dames, deixant trams de talús d’amplària igual a una dama per N unitats. Un cop finalitzada l’excavació d’una dama, es realitzarà l’element estructural de contenció projectat, aquesta operació es repetirà N vegades. Les dames s’excavaran començant per la part inferior del talús. Es garantirà la planeïtat del pla vertical d’excavació, a fi efecte de garantir les dimensions geomètriques dels elements estructurals Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a una instal·lació autoritzada de gestió de residus.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

22

Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d’instal·lacions, realitzades amb mitjans mecà nics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l’excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l’ordre d’execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d’obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E222142A,E222B432.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començ ar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la cà rrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

23

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l’ excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s’ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l’excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistè ncia local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l’excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s’han de fer sense comprometre l’estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s’ han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l’excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matè ria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l’excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l’acció de la cullera o el martell, alertant de la presè ncia de serveis.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

No s'ha de treballar si plou o neva.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

24

Repàs de sòls i parets de rases, pous i recalçats per aconseguir un acabat geomètric, per a una fondària d'1,5 m fins a 4 m, com a màxim. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball (no inclou entibació) - Situació dels punts topogràfics - Neteja de les parets i el fons de l’excavació per obtenir la forma geomètrica corresponent CONDICIONS GENERALS: El repàs s'ha de fer just abans de l’ abocada del formigó. Principalment s'ha de repassar la part més baixa de l'excavació i deixar-la ben aplomada, amb l'acord del fons i la paret en angle recte. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5% - Nivells: ± 50 mm - Horitzontalitat: ± 20 mm/m - Aplomat de les parets verticals: ± 2°

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E2241100.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E224 - REPÀS DE SOLS I PARETS DE RASES, POUS I RECALÇATS

OBRES D’EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D’ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començ ar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la cà rrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

25

Operacions d’estesa de terres o granulats, i compactació si es el cas, per a reblert de rases, forats d’excavacions o esplanades que han d’augmentar la seva cota d’acabat, i operacions de correcció de la superfície del fons d’una excavació, prèviament al seu reblert. S'han considerat els tipus següents: - Terraplenat i piconatge amb terres adequades d’esplanades - Terraplenat i piconatge en rases i pous, amb terres adequades - Reblert de rases amb canonades o instal· lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una planta legalment autoritzada per al tractament d’ aquests residus - Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una planta legalment autoritzada per al tractament d’aquests residus - Estesa de graves naturals o provenint de material reciclat de residus d ela construcció, per a drenatges - Repàs i piconatge d'esplanada - Repàs i piconatge de caixa de paviment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Terraplenat i piconatge de terres o reblert de rases: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Aportació del material si es tracta de graves, tot-u o granulats reciclats - Reblert de les rases per tongades del gruix indicat - Compactació de les terres o sorres Reblert o estesa amb graves per a drenatges: - Preparació de la zona de treball - Replanteig dels nivells - Aportació del material - Reblert i estesa per tongades succesives Repàs i piconatge: - Preparació de la zona de treball (no inclou entibació) - Situació dels punts topogràfics - Execució del repàs - Compactació de les terres, en el seu cas TERRAPLENAT I PICONATGE O REBLERT DE RASES: Conjunt d'operacions d'estesa i compactació de terres adequades o sorres , per a aconseguir una plataforma amb terres superposades, o el reblert d’una rasa. El material s'ha d'estendre per tongades successives sensiblement paral·leles a la rasant final. El gruix de la tongada ha de ser uniforme i ha de permetre la compactació prevista d'acord amb els mitjans que s'utilitzin. El material que s’utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de condicions corresponent.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E2252777,E225T00F.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E225 - REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha d'estrebar el terreny en fondàries >= 1,30 m i sempre que apareguin capes intermèdies que puguin ser propenses a esllavissaments.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

26

TERRAPLENAT, REBLERT O ESTESA: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. La partida d’obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres. REPÀS: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

TERRAPLENAT, REBLERT O ESTESA: S'han de suspendre els treballs en cas de pluja o quan la temperatura ambient sigui inferior a: - 0°C en reblert o estesa de grava - 2°C en terraplenat amb terres adequades S'han de mantenir els pendents i els dispositius de drenatge necessaris per a evitar entollaments. A les vores amb estructures de contenció la compactació s'ha de fer amb piconadora manual (picadora de granota). No s'ha de treballar simultàniament en capes superposades. Després de pluges no s'ha d'estendre una altre tongada fins que l'última no s'hagi eixugat. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. ESTESA DE GRAVES PER DRENATGES: Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys. No s'han de barrejar diferents tipus de materials. S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie. REPÀS I PICONATGE: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. Els llocs que, per alguna raó (pendents, obres de fàbrica properes, etc.), no es puguin compactar amb l'equip habitual, s'han d'acabar amb els mitjans adequats per a aconseguir la densitat de compactació especificada.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). REBLERT O ESTESA DE GRAVES PER A DRENATGE: Estesa de graves per tongades de gruix uniforme i sensiblement paral·leles a la rasant final. Les graves han de ser netes, sense argila, margues ni altres materials estranys. Les tongades han de quedar compactades adequadament. El grau de compactació ha de ser superior al dels terrenys adjacents al seu mateix nivell. La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF d'acord amb el terreny adjacent i el sistema previst d'evacuació d'aigua. Com a condicions generals ha de complir: - Mida del granulat: <= 76 mm - Percentatge que passa pel tamís 0,080 (UNE 7-050): <= 5% REPÀS I PICONATGE D'ESPLANADA: La qualitat del terreny posterior al repàs requereix l'aprovació explícita de la DF. El terra de l'esplanada ha de quedar pla i anivellat. No han de quedar zones que puguin retenir aigua. REPÀS I PICONATGE DE CAIXA DE PAVIMENT: La qualitat del terreny posterior al repàs requereix l'aprovació explícita de la DF. Conjunt d'operacions per a aconseguir l'acabat geomètric de la caixa del paviment. La caixa ha de quedar plana, amb el fons i les parets repassades i a la rasant prevista. La superfície compactada no ha de retenir aigua entollada en cap punt. Toleràncies d'execució: - Nivell: - 25 mm - Planor: ± 15 mm/3 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

27

TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o demolició o material d’excavació. S’han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs” de l’obra. L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d’obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E2R3506A.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E2R - GESTIÓ DE RESIDUS E2R3 - TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

28

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d’obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. Inclou el cànon d’abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011. La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessàri a per complimentar el certificat de disposició de residus, d’acord amb l’article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o demolició o material d’excavació. S’han considerat les operacions següents: - Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s’ ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E2RA7LP0.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

TERRES: Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25%

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

29

Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió , amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó. S'han considerat els elements a formigonar següents: - Rases i pous L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament: - Preparació de la zona de treball - Humectació de l’encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 , en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició. El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08. Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d’instal·lacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E31522H3.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E3 - FONAMENTS E31 - RASES I POUS E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS

Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

30

FORMIGONAMENT: Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada. La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan e s prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament reque reix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó. No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures col·locades en posició definitiva. La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació. No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una compactació completa de la massa Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament. No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la mescla i de manera que s’ eliminin forats i s’eviti la segregació. S’ha de garantitzar que durant l’abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments de l’armadura. La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF. En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat. Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt. En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius. Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d’aigua en el junt.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

RASES I POUS: Toleràncies d'execució: - Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50 mm - Nivells: - Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm - Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm - Gruix del formigó de neteja: - 30 mm - Dimensions en planta: - Fonaments encofrats: + 40 mm; -20mm - Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada): - D <= 1 m: + 80 mm; -20mm - 1 m < D <= 2,5 m: + 120 mm , -20mm - D > 2,5 m: + 200 mm , -20mm - Secció transversal (D:dimensió considerada): - En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm) - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Planor (EHE-08 art.5.2.e): - Formigó de neteja: ± 16 mm/2 m - Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m - Cares laterals (fonaments encofrats) : ± 16 mm/2 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

32

31

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

FORMIGONAMENT: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista. - Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb observació de l’ estat de neteja i entrada d’aigua en tot el recinte. - Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d’obra abans del formigonat. - Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre el formigó i de les condicions d’ encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d’obra, entre els encofrats, abans de formigonar. - Verificació de la correcte disposició de l’ armat i de les mesures constructives per tal d’evitar moviments de la ferralla durant el formigonat. - Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d’ altres aspectes, de la temperatura i condicions ambientals. - Control del desencofrat i del procés i condicions de curat. - Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del formigonat. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat, segons l’article 100. Control de l’element construït de l’EHE-08. - Assaigs d’informació complementària. De les estructures projectades i construïdes d’acord a la Instrucció EHE-08, en les que els materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjanç ant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits: - Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el plec de presc ripcions tècniques particulars. - Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats. - Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l’estructura. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E31B3000.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E31B - ARMADURES PER A RASES I POUS

CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit, per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l’element formigonat.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a perfils d’acer. S'han considerat les armadures pels elements següents: - Fonaments L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofrat CONDICIONS GENERALS: Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831. Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells. La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les barres quedin recobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador intern. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal. Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d’empalmament. No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF. Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima càrrega. Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm. L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l’especificat en l’apartat 69.4.3.1 de la EHE. La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes. L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832. No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l’execució de junts sempre que es just ifiqui i es supervisi per la DF. Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament. Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08. Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. FORMIGÓ ESTRUCTURAL: La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions. El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments. FORMIGÓ ESTRUCTURAL AUTOCOMPACTA NT: No es necessari la compactació del formigó.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

33

CONDICIONS GENERALS: El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant, amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l’especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics. Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments. La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l’armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça. Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim (on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent) Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1. Toleràncies d'execució: - Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) - Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols : ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l’element) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. BARRES CORRUGADES: Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup). Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm. No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE. Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres. En la zona de solapament s’ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran. Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D mà xim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb) Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: <= 4 D Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D mà xim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim Llargària solapa: a x Lb neta: (on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE).

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

34

Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s’abocarà el formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i travament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E31DC100.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista. - Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l’exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. - El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament) L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost)

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Els separadors han d’estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l’especificat en l’article 37.2.5 de la EHE. Es prohibeix l’ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics. En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

35

- Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. CONDICIONS GENERALS: Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim: - Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat - Plànols executius del cindri i els seus components - Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs, grapes, etc.. S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament. La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec de condicions tècniques. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Els encofrats hauran de complir les característiques següents: - Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada - Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica - Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres - Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora de toleràncies - Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat - Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durant l’execució dels sostres, podent-se utilitza r els següents procediments: - Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals - Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients - Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peç a, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú. En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l’execució

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

36

CONDICIONS GENERALS: Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l’aigua continguda al formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Si s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les mateixes per l’humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adient Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm - Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat│ │ │─────────────────│ │ │ │ │ │Parcial │ Total │ │ │ │ │─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────│ │Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ ± 50 mm │ │Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ │Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ │± 20 mm │ │ │Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Basaments │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ │ │Llindes │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Cèrcols │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ │ │ │ ± 30 mm/m │ │Lloses │ │± 50 mm │ - 40 mm │ ± 2 % │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Membranes │ │± 30 │ │ │ │ │Estreps │ │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────┘ MOTLLES RECUPERABLES: Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. FORMIGÓ PRETENSAT: Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. El desmuntatge del cindri és realitzarà d’acord amb el programa previst, que haurà d’estar d’acord amb el tesat de les armadures. FORMIGÓ VIST: Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E3Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS

37

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó. Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats. La superfí cie corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perí metre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El desencofrat i des muntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportar amb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat. Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de les juntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions. No es retirarà cap puntal sense l’autorització prèvia de la DF. No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l’impacte dels sotaponts i puntals als sostres. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. ELEMENTS HORITZONTALS: Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessà ria per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostre s alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran. Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill Als ponts s’haurà d’assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts de l’estructura executades amb anterioritat. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E4 - ESTRUCTURES

OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Observació de la superfície sobre la que s’ha d’ estendre la capa de neteja. - Inspecció del procés de formigonat amb control de la temperatura ambient. - Control de les condicions geomètriques d’ acabat (gruix, nivell i planor). CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les operacions de control s’han de realitzar segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF. La correcció dels defectes observats ha d’anar a càrrec del contractista.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

38

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

L’acabat del fons de la rasa o pou, s’ha de fer immediatament abans de col·locar el formigó de neteja. Si ha de passar un temps entre l’excavació i l’abocada del formigó, cal deixar els 10 o 15 cm finals del terreny sense extreure, i fer l’acabat final del terreny just abans de fer la capa de neteja. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha d'aturar, com a norma general, en cas de pluja o quan es preveu que durant les 48 hores següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. El formigó s'ha de col·locar abans d'iniciar l'adormiment. L'abocada s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Formació de capa de neteja i anivellament, mitjançant l’abocada de formigó al fons de les rases o dels pous de fonamentació prèviament excavats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja, refinat i preparació de la superfície del fons de l'excavació - Situació dels punts de referència dels nivells - Abocada i estesa del formigó - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: La superfície ha de ser plana i anivellada. Els formigons de neteja han de tenir una dosificació mínima de 150 kg/m3 de ciment. La mida màxima del granulat es recomanable sigui inferior a 30 mm. Es tipificaran de la manera següent: HL-150/C/TM, on C = consistència i TM= mida màxima del granulat. El formigó no ha de tenir disgregacions ni buits a la massa. Gruix de la capa de formigó: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa: - 30 mm - Nivell: +20 / - 50 mm - Planor: ± 16 mm/2 m

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E3Z112T1.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

39

CONDICIONS GENERALS: El constructor ha d'elaborar els plà nols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra. La DF ha d'haver aprovat els plànols de taller abans d'iniciar l'execució de l'obra. Qualsevol modificació durant els treballs ha d'aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment en els plànols de taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Formació d'elements estructurals amb perfils de fusta serrada, fusta laminada o fusta contralaminada, utilitzats directament o formant peces compostes. S'han considerat els elements següents: - Biguetes L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formació d’elements estructurals nous: - Preparació de la zona de treball - Replanteig i marcat dels eixos - Col·locació i fixació provisional de la peça - Aplomat i nivellació definitius - Execució de les unions, en el seu cas - Comprovació final de l'aplomat i dels nivells CONDICIONS GENERALS: La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades per la DF. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. El tipus d’unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la DT. En el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als que estaran sotmesos, d’acord amb les indicacions de l’apartat 8 del “Documento Básico SE-M Estructuras de Madera”. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus de fusta, escairades i elements d’unió, s'han de correspondre amb les indicacions de la DT. Els recolzaments de bigues i encavallades s’ha de fer sobre superfícies horitzontals. Els extrems dels pilars, bigues i biguetes han de restar separats dels paraments, per tal d’evitar podriments. La separació dels perfils de fusta als paraments d’obra ha de ser de 15 mm coma mínim, per tal de permetre la ventilació de la fusta. Cal que hi hagi un material que impedeixi el pas d’ humitat als recolzaments de la fusta sobre les bases. La cara superior i les testes dels elements de fusta que restin exposats a la intempèrie, cal que estiguin protegits de l’acció de la pluja, amb elements que permetin la ventilació. Toleràncies d'execució: - Fusta serrada: les dimensions i desviacions admissibles respecte a les mides nominals han de complir els límits de la classe 1 segons la norma UNE EN 336 per a fusta de coníferes i pollancre. Aquesta norma s’aplicarà a d’altres especies de frondoses amb els coeficients de minvament i inflament corresponents. - Corbament de columnes i bigues mesurada al punt mig del tram: - Fusta laminada: 1/500 de la llargada del tram - Fusta massissa: 1/300 de la llargada del tram

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E435ZBGF.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E43 - ESTRUCTURES DE FUSTA E435 - BIGUETES DE FUSTA

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

40

Formació d'elements auxiliars (encastaments, recolzaments, rigiditzadors, connectors, etc.) per a estructures de fusta asserrada o encolada, amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats directament o formant peces compostes. S'han considerat els tipus de perfils següents: - Connectors amb vis cargolat, col·locats a sobre de bigues, per fer d’unió amb una capa de compressió de formigó - Elements d’unió amb perfils d'acer laminat en calent de les series L, LD, T, rodó, quadrat o rectangle d'acer S275JR, galvanitzat - Elements d’unió amb perfils d’acer inoxidable AISI 304 o 316 L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig i marcat dels eixos - Col·locació i fixació provisional de la peça - Aplomat i nivellació definitius - Execució de les unions, en el seu cas - Comprovació final de l'aplomat i dels nivells CONNECTORS AMB VIS CARGOLAT: Els connectors han d’estar cargolats a la biga de fusta amb la separació indicada a la DT. Han de sobresortir de la superfície superior de la biga 3 cm. Toleràncies d'execució:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E43Z5326,E43ZZPER.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E43Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESTRUCTURES DE FUSTA

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Madera DB-SE-M. UNE 56544:2003 Clasificación visual de la madera aserrada para uso estructural. Madera de coníferas. UNE-EN 1912:2005 Madera estructural. Clases resistentes. Asignación de calidades visuales y especies. ETA-06/0138 KLH solid wood slabs

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF. El volum de les peces compostes es la suma dels volums de cada un dels seus perfils, llargària x secció teòrica, incloent la llargària dels encaixos i solapaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. No s’han de forçar les peces per a realitzar les unions. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran les capes de verní s o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i l'acceptació de la DF i abans del muntatge. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS: Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves. El cargols d'una unió s'han de collar inicialment al 80% del moment torsor final, començ ant pels situats al centre, i s'acabaran de collar en una segona fase.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

41

ELEMENTS D’UNIÓ AMB PERFILS: El constructor ha d'elaborar els plà nols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra. Qualsevol modificació durant els treballs ha d’aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment en els plà nols de taller. Els components estructurals s’han de manipular evitant que es produeixin deformacions permanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d’anar protegits en els punts de subjecció. Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i muntatge experimenti desperfectes, s’ha de reparar fins que sigui conforme. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. Els components de l’estructura s’han d’emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d’aigua. El muntatge de l’estructura s’ha de fer d’acord amb el programa de muntatge i garantint la seguretat estructural en tot moment. Durant les operacions de muntatge, l’estructura ha de resistir, en condicions de seguretat, les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent. Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s’han de mantenir en la seva posició fins que l’avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura. Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s’han de fer de forma que no debilitin l’estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. Els dispositius d’ancoratge provisionals s’han d’assegurar per a evitar que s’afluixin de forma involuntària.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Alineació: ± 2 mm/m - Nivell: ± 5 mm - Separació connectors: ± 10 mm ELEMENTS D’UNIO AMB PERFILS O PLAQUES: La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades per la DF. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT. Cada component de l’estructura ha de dur una marca d’identificació que ha de ser visible desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d’estar feta amb entalladura cisellada . La marca d’identificació ha d’indicar l’orientació de muntatge del component estructural quan aquesta no es dedueixi clarament de la seva forma. Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d’anar embalats i identificats adequadament. Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir. Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc. L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament. No es permet reb lir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge. Toleràncies d'execució: - Llargària de l’element: ± 2 mm - Planor: ± 0,2% - Dimensions plaques d'ancoratge: ± 2% - Separació entre barres d'ancoratge: ± 2% - Alineació entre barres d'ancoratge: ± 2 mm - Alineació: ± 2 mm/m El plec de prescripcions tècniques particulars definirà el sistema de protecció enfront la corrossió. Els mètodes de protecció podran ser: - Metalització, segons la UNE-EN ISO 2063. - Galvanització en calent, segons la UNE-EN ISO 1461. - Sistemes de pintura, segons la UNE-EN ISO 12944.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONNECTORS AMB VIS CARGOLAT: Unitat de quantitat realment col·locada segons les especificacions de la DT. ELEMENTS D’UNIÓ AMB PERFILS: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

42

Durant el procé s de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l’estructura estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l’apilament de materials estructurals o per càrregues provisionals de muntatge. Un cop muntada una part de l’estructura, s’ha d’alinear al més aviat possible i immediatament després completar el cargolament. No s’han de fer unions permanents fins que una part suficient de l’estructura no estigui ben alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaç aments durant el muntatge o l’alineació posterior de la resta de l’estructura. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l’acabat superficial de l’estructura s’han de reparar amb procediments adequats. Es tindrà especial cura del drenatge de cobertes i façanes, així com s’evitaran zones on es pugui dipositar l’aigua de forma permanent. Els elements de fixació i ancoratge dispossaran de protecció adient a la classe d’expossició ambiental. Per a la reparació de superfícies galvanitzades s’han d’utilitzar productes de pintura adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta. Le s parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge. CONNECTORS AMB VIS CARGOLAT: Els connectors s’han de col·locar cargolant-los. No s’han de fixar a cops. En cas de que la fusta de la biga no tingués prou resistència per a fixar els connectors (zones amb pudricions, corcs, tèrmits, etc.), cal comunicar-lo a la DF, i no col·locar la capa de formigó. COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS: Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent. Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall. Despré s de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves. Els cargols i les femelles no s’han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de condicions tècniques p articulars. S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. Les femelles s’ han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge. En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de collar fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s’han de fer cicles addicionals de collat . Abans de començ ar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb el que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s’han de fer cicles addicionals de collat. S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s’afluixin. El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de la clau dinamomètrica. - Mètode de la femella indicadora. - Mètode convinat. Les superfí cies que han de transmetre esforços per fricció s’han de netejar d’olis amb netejadors químics. Després de la preparació i fins l’ armat i cargolat s’han de protegir amb cobertes impermeables. La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

43

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Abans de l’inici de l’execució, la DF verificarà que existeix un programa de control desenvolupat per el constructor, tant per als productes com per a l’execució. Previ al subministrament, el constructor presentarà a la DF la següent documentació: -Acreditació que el procés de muntatge al taller dels elements de l’ estructura posseeix distintiu de qualitat reconegut. - Acreditació que els productes d’acer posseeixen distintiu de qualitat reconegut. - En processos de soldadura, certificats d’homologació dels soldadors segons UNE-EN 2871 i del procés de soldadura segons UNE-EN ISO 15614-1. La D.F comprovarà que els productes d’ acer subministrats pel taller a l’obra, s’acompanyen de la seva fulla de subministrament, en cas que no es pugui realitzar la traçabilitat de la mateixa, aquesta serà rebutjada. Prèvi a l’execució es fabricaran per a cada element i cada material a tallar, com a mínim quatre provetes, per part del control extern de l’entitat de control segons l’article 91.2.2.1 de la EAE. Es comprovarà que les dimensions dels elements elaborats al taller son les mateixes que les dels plànols de taller , considerant-se les toleràncies al plec de condicions. Amb anterioritat a la fabricació, el constructor proposarà la seqüència d’armat i soldadura, aquesta haurà de ser aprovada per la D.F. Es marcaran les peces amb pintura segons plànols de taller, per identificar-les durant el muntatge al taller i a l’obra. L’autocontrol del procés de muntatge inclourà com a mínim: -Identificació del elements. -Situació dels eixos de simetria. -Situació de les zones de suport contigües. -Paral·lelisme d’ales i platabandes. -Perpendicularitat d’ales i ànimes. -Abonyegament, rectitud i planor d’ales i ànimes. -Contrafletxes. La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals i del 25% per a elements secundaris. La DF comprovarà amb antelació al muntatge la correspondència entre el projecte i els elements elaborats al taller, i la documentació del subministrament. El constructor elaborarà la documentació corresponent al muntatge, aquesta serà aprovada per la D.F., i com a mí nim inclourà: -Memòria de muntatge. -Plànols de muntatge. -Programa d’inspecció. Es comprovarà la conformitat de totes les operacions de muntatge, especialment: -L’ordre de cada operació. -Eines utilitzades. -Qualificació del personal. -Traçabilitat del sistema. UNIONS SOLDADES: Els soldadors hauran d’estar en disposició de la qualificació adient conforme al apartat 77.4.2 de la EAE. Cada soldador identificarà el seu treball amb marques personals no transferibles.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE). Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A. Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE). * UNE-EN 383:1998 Estructuras de madera. Métodos de ensayo. Determinación de la resistencia al aplastamiento y del módulo de aplastamiento para los elementos de fijación tipo clavija. * UNE-EN 385:1996 Empalmes por unión dentada en madera estructural. Especificaciones y requisitos mínimos de fabricación. * UNE-EN 385:1997 ERR Empalmes por unión dentada estructural. Especificaciónes y requisitos mínimos de fabricación. * UNE-EN 912/AC:2001 Conectores para madera. Especificaciones de los conectores para madera. * UNE-EN 1912:1999 Madera estructural. Clases resistentes. Asignación de especies y calidad visuales. * UNE-ENV 387:1999 Madera laminada encolada. Uniones dentadas de gran dimensión. Especificación y requisitos mínimos de fabricación.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. Aquest criteri inclou les pè rdues de material corresponents a retalls.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

44

La soldadura es realitzarà segons l’apartat 77.4.1 de la EAE, el constructor realitzarà el assajos i probes necessàries per establir el mètode de soldadura més adient. Abans de realitzar la soldadura, es farà una inspecció de les peces a unir segons la UNE-EN 970. Les inspeccions de les soldadures les realitzarà un inspector de soldadura de nivell 2 o persona autoritzada per la D.F. UNIONS CARGOLADES: Es comprovaran .els parells de serratge aplicats als cargols. En el cas de cargols pretesats es comprovarà que l’esforç aplicat és superior al mínim establert. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF. La mesura de les longituds es farà amb regla o cinta metàl·lica, d’exactitud no menor de 0,1 mm en cada metre, i no menor que 0,1 per mil en longituds majors. La mesura de les fletxes de les barres es realitzarà per comparació entre la directriu del perfil i la línia recta definida entre les seccions extremes materialitzada amb un filferro tesat. UNIONS SOLDADES: La DF determinarà les soldadures que han de ser objecte d’anàlisi. Els percentatges indicats poden ser variats, segons criteris de la DF, en funció dels resultats de la inspecció visual realitzada i dels anàlisis anteriors. UNIONS CARGOLADES: La DF determinarà les unions que han de ser objecte d’anàlisi. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: El taller de fabricació ha de disposar d’un control dimensional adequat. Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control, es corregirà la implantació en obra. A més a més, s’augmentarà el control, en l’apartat incomplet, fins a un 20% d’unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions segons el resultat. UNIONS SOLDADES: La qualificació dels defectes observats en les inspeccions visuals i en les realitzades per mètodes no destructius, es farà d’acord amb les especificacions fixades al Plec de Condicions Particulars de l’obra. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Inspecció visual de la unitat acabada. En l’estructura acabada han de realit zar-se, les comprovacions i proves de servei previstes en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent. UNIONS SOLDADES: En l’estructura acabada han de realitzar-se, les comprovacions i proves de servei previstes en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent. Es controlaran tots els cordons de soldadura. Les soldadures que durant el procés de fabricació resultin inaccessibles, seran inspeccionades amb anterioritat. A l’autocontrol de les soldadures es comprovarà com a mínim: -Inspecció visual de tots els cordons. -Comprovacions mitjançant assajos no destructius segons la taula 91.2.2.5 de la EAE. Es realitzaran els següents assajos no destructius segons la norma EN12062 -Líquids penetrants(LP) segons UNE-EN 1289. -Partícules magnètiques(PM),segons UNE-EN 1290. -Ultrasons(US), segons UNE-EN 1714. -Radiografies(RX), segons UNE-EN 12517. A tots els punt a on existeixin creuament de cordons de soldadura es realitzarà una radiografia addicional Es realitzarà una inspecció mitjançant partícules magnètiques o líquids penetrants d’un 15% del total de la longitud de les soldadures en angle. Es realitzarà una inspecció radiogràfica i ultrasònica de les soldadures a topar en planxes i unions en T quan aquestes siguin a topar. Els criteris d’acceptació de les soldadures es basaran en la UNE-EN ISO 5817. UNIONS CARGOLADES: La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals com bigues, i del 25% per a elements secundaris com rigiditzadors. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. UNIONS SOLDADES: No s’acceptaran soldadures que no compleixin amb les especificacions. No s’acceptaran unions soldades que no compleixin amb els assaigs no destructius. No s’acceptaran soldadures realitzades per soldadors no qualificats

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

45

Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió , amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó. S'han considerat els elements a formigonar següents: - Pilars - Murs - Bigues - Llindes - Cèrcols - Sostres amb elements resistents industrialitzats - Sostres nervats unidireccionals - Sostres nervats reticulars - Lloses i bancades - Membranes i voltes S’han considerat les operacions auxiliars següents: - Aplicació superficial d’un producte filmògen per la cura d’elements de formigó L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament: - Preparació de la zona de treball - Humectació de l’encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas - Curat del formigó Tractament de cura amb producte filmògen: - Preparació de la superfície a tractar - Aplicació successiva, amb els intervals d'assecatge, de les capes de recobriment necessàries - Protecció de la zona tractada CONDICIONS GENERALS: En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 , en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició. El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08. Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d’instal·lacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF. FORMIGONAMENT D'ESTRUCTURES: Toleràncies d'execució: - Verticalitat de línies i superficies (H alçaria del punt considerat): - H <= 6 m: ± 24 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E45118C3,E45A18C3,E45CJ8B3.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

46

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

- 6 m < H <= 30 m: ± 4H, ± 50 mm - H >= 30 m: ± 5H/3, ± 150 mm - Verticalitat, arestes exteriors i junts de dilatació vistos (H alçaria del punt considerat): - H <= 6 m: ± 12 mm - 6 m < H <= 30 m: ± 2H, ± 24 mm - H >= 30 m: ± 4H/5, ± 80 mm - Desviacions laterals: - Peces: ± 24 mm - Junts: ± 16 mm - Nivell cara inferior de peces (abans de retirar puntals): ± 20 mm - Secció transversal (D: dimensió considerada): - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Desviació de la cara encofrada respecte el pla teòric: - Arestes exteriors pilars vistos i junts en formigó vist: ± 6 mm/3 m - Resta d'elements: ± 10 mm Les toleràncies han de complir l'especificat en l'article 5.3 de l'annex 11 de la norma EHE-08. SOSTRES D'ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS: Gruix de la capa de compressió: - Sobre biguetes: 40 mm - Sobre peces d’entrebigat ceràmiques o de morter de ciment: 40 mm - Sobre peces d’entrebigat de poliestiré: 50 mm - Sobre peces d’entrebigat si l’acceleració sísmica>=0.16g: 50 mm - Sobre lloses alveolars pretensades: 40 mm Toleràncies d'execució: - Planor mesurada amb regla de 3 m abans de retirar els puntals: - Acabat reglejat mecànic: ± 12 mm/3 m - Acabat mestrejat amb regla: ± 8 mm/3 m - Acabat llis: ± 5 mm/3 m - Acabat molt llis: ± 3 mm/3 m - Gruix de la capa de compressió: + 10 mm, - 6 mm SOSTRES NERVATS UNIDIRECCIONALS: Gruix de la capa de compressió: - Sobre peces d’entrebigat ceràmiques o de morter de ciment: 40 mm - Sobre peces d’entrebigat de poliestiré: 50 mm - Sobre peces d’entrebigat si l’acceleració sísmica>=0.16g: 50 mm Toleràncies d'execució: - Planor mesurada amb regla de 3 m abans de retirar els puntals: - Acabat reglejat mecànic: ± 12 mm/3 m - Acabat mestrejat amb regla: ± 8 mm/3 m - Acabat llis: ± 5 mm/3 m - Acabat molt llis: ± 3 mm/3 m - Gruix de la capa de compressió: + 10 mm, - 6 mm SOSTRES NERVATS RETICULARS: Gruix capa superior : >= 5 cm i haurà de portar armat de repartiment en malla Separació entre eixos de nervis < 100cm Toleràncies d'execució: - Planor mesurada amb regla de 3 m abans de retirar els puntals: - Acabat reglejat mecànic: ± 12 mm/3 m - Acabat mestrejat amb regla: ± 8 mm/3 m - Acabat llis: ± 5 mm/3 m - Acabat molt llis: ± 3 mm/3 m - Gruix de la capa de compressió: + 10 mm, - 6 mm TRACTAMENT DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN: Ha de formar una pel·lícula contínua, flexible i uniforme, de color regular. Ha de quedar ben adherit sobre la superfície del formigó , sense que hi hagin despreniments de la pel·lícula. La pel·lícula ha de restar intacta al menys un mí nim de set dies després de la seva aplicació.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

47

FORMIGONAMENT: Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada. La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan e s prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament reque reix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó. No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures col·locades en posició definitiva. La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació. No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una compactació completa de la massa Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament. No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la mescla i de manera que s’ eliminin forats i s’eviti la segregació. S’ha de garantitzar que durant l’abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments de l’armadura. La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF. En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat. Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt. En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius. Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d’aigua en el junt. Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l’execució de junts sempre que es just ifiqui i es supervisi per la DF. Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament. Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08. Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. FORMIGÓ ESTRUCTURAL: La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions. El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments. FORMIGÓ ESTRUCTURAL AUTOCOMPACTA NT: No es necessari la compactació del formigó. FORMIGÓ LLEUGER: Per realitzar una compactació correcte del formigó lleuger es reduirà la separació entre posicions consecutives dels vibradors al 70% de la utilitzada per a un formigó convencional S’evitarà que el granulat lleuger suri com a conseqüència d’un excessiu vibrat. L’acabat superficial de la cara on s’aboqui el formigó es realitzarà mitjançant eines adients que garanteixin que el granulat s’introdueixi a la massa de formigó i quedi recobert per la beurada SOSTRES D'ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS: Les peces entre bigues o nervis, han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del formigó. Les superfícies de peces de formigó prefabricades han d’estar ben humitejades en el moment del formigonat En cas d’emprar-se peces ceràmiques s’ha de regar generosament.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

48

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista. - Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb observació de l’ estat de neteja i entrada d’aigua en tot el recinte. - Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d’obra abans del formigonat. - Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre el formigó i de les condicions d’ encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d’obra, entre els encofrats, abans de formigonar. - Verificació de la correcte disposició de l’ armat i de les mesures constructives per tal d’evitar moviments de la ferralla durant el formigonat. - Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d’ altres aspectes, de la temperatura i condicions ambientals. - Control del desencofrat i del procés i condicions de curat. - Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del formigonat. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

FORMIGONAMENT: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF. TRACTAMENT DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN: m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT. Deducció de la superfície corresponent a Obertures: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures entre 1 i 2 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 2 m: Es dedueixen el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de l'element. El formigonament dels nervis i de la capa de compressió dels sostres s'ha de realitzar simultàniament. S'ha de fer des d'una alçària inferior a 1 m i en el sentit dels nervis, sense que es produeixin disgregacions. S'ha d'evitar la desorganització de les armadures, de les malles i d'altres elements del sostre. En el formigonat de lloses alveolars s’ha de compactar el formigó de junts amb un vibrador que pugui penetrar en l’ ample d’aquests, excepte s’utilitza formigó autocompactant LLOSES: Si l'element és pretesat no s'han de deixar més junts que els previstos explícitament a la DT. Cas que s'hagi d'interrompre el formigonament, els junts han de ser perpendiculars a la resultant del traçat de les armadures a ctives, i no es tornarà a formigonar fins que la DF els hagi examinat. Si l'element és pretesat, i no s’utilitza formigó autocompactant, s'ha de vibrar amb especial cura la zona d'ancoratges. TRACTAMENT DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN: No s’aplicarà el producte sense l’autorització expressa de la DF. S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C - Humitat relativa de l'aire > 60% - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Cal aplicar una capa contínua i homogènia immediatament despré s d’abocar el formigó i preferiblement dins dels trenta minuts següents del acabat superficial. El sistema d'aplicació ha d’ estar d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la DF. S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i després de l'aplicació.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a perfils d’acer. S'han considerat les armadures pels elements següents: - Elements estructurals de formigó armat - Ancoratge de barres corrugades en elements de formigó existents L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofrat Per armadures ancorades a elements de formigó existents inclou també: - Perforació del formigó - Neteja del forat - Injecció de l’adhesiu al forat - Immobilització de l’armadura durant el procés d’assecat de l’adhesiu CONDICIONS GENERALS: Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831. Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E4B13000,E4BA3000,E4BAM688,E4BCDA66.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E4B - ARMADURES PASSIVES

50

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

49

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les barres quedin recobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador intern. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal. Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d’empalmament. No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF. Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima càrrega. Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm. L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l’especificat en l’apartat 69.4.3.1 de la EHE. La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes. L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832. No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura. Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics. Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple o altre procediment idoni. En cap cas es pot fer amb punts de soldadura quan les armadures estiguin a l’encofrat. Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments. Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons s'especifica a l'article 37.2.4.1 de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats. La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l’armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça. Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim (on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent) Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1. Toleràncies d'execució: - Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) - Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols : ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l’element) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. BARRES CORRUGADES: Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures.

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat, segons l’article 100. Control de l’element construït de l’EHE-08. - Assaigs d’informació complementària. De les estructures projectades i construïdes d’acord a la Instrucció EHE-08, en les que els materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjanç ant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits: - Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el plec de presc ripcions tècniques particulars. - Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats. - Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l’estructura. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit, per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l’element formigonat.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

51

CONDICIONS GENERALS: El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant, amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l’especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08 Els separadors han d’estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l’especificat en l’article 37.2.5 de la EHE. Es prohibeix l’ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics. En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent. BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS: El formigó on s’ha de fer l’ancoratge ha de tenir una edat superior a quatre setmanes. La perforació ha de ser recta i de secció circular. El diàmetre de la perforació ha de ser 4 mm més gran que el de la barra que s’ha d’ ancorar i 500 mm més llarg a la llargària neta d’ancoratge de la mateixa. La perforació s’ha de buidar de pols abans de col·locar l’adhesiu. L’adhesiu s’ha de preparar seguint les tècniques del fabricant, i s’ha d’ utilitzar dins del temps màxim fixat per aquest. La temperatura del formigó a l’hora d’introduir l’adhesiu ha d’estar compresa entre 5º i 40ºC. Al omplir la perforació amb l’adhesiu cal evitar que resti aire oclús. Cal recollir les restes d’adhesiu que surtin quan s’introdueixi la barra a la perforació. Una vegada introduïda la barra fins a la seva posició definitiva, no es pot rectificar la seva posició.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup). Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm. No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE. Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres. En la zona de solapament s’ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran. Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D mà xim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb) Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: <= 4 D Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D mà xim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim Llargària solapa: a x Lb neta: (on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE). MALLA ELECTROSOLDADA: El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l’especificat en l’article 69.5.2.4 de la EHE. Llargà ria de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta: - Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm (on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de la EHE) Llargà ria de la solapa en malles superposades: - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS: La llargà ria de la barra ancorada al formigó existent, i de la part lliure, han de ser les indicades a la DT, o en el seu defecte, superiors a la llargària neta d’ancoratge determinada segons l’article 69.5. 1.2 de la EHE.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

52

Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s’abocarà el formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i travament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui - Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. CONDICIONS GENERALS: Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E4D11105.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E4D - MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRATS I COL·LOCACIO D'ALLEUGERIMENTS E4D1 - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A PILARS

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista. - Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l’exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. - El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament) L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost) MALLA ELECTROSOLDADA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS: Unitat de barra ancorada, executada d’acord amb les especificacions de la DT.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

53

- Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat - Plànols executius del cindri i els seus components - Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs, grapes, etc.. S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament. La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec de condicions tècniques. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Els encofrats hauran de complir les característiques següents: - Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada - Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica - Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres - Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora de toleràncies - Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat - Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durant l’execució dels sostres, podent-se utilitza r els següents procediments: - Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals - Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients - Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peç a, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú. En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l’execució Si s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les mateixes per l’humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adient Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

54

CONDICIONS GENERALS: Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l’aigua continguda al formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat│ │ │─────────────────│ │ │ │ │ │Parcial │ Total │ │ │ │ │─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────│ │Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ ± 50 mm │ │Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ │± 20 mm │ │ │Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Basaments │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ │ │Llindes │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Cèrcols │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ │ │ │ │Lloses │ │± 50 mm │ - 40 mm │ ± 2 % │ ± 30 mm/m │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Membranes │ │± 30 │ │ │ │ │Estreps │ │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────┘ MOTLLES RECUPERABLES: Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. FORMIGÓ PRETENSAT: Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. El desmuntatge del cindri és realitzarà d’acord amb el programa previst, que haurà d’estar d’acord amb el tesat de les armadures. FORMIGÓ VIST: Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E4DA2DX0.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E4DA - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A SOSTRES NERVATS UNIDIRECCIONALS

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó. Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats. La superfí cie corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perí metre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

56

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

55

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s’abocarà el formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i travament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui - Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. CONDICIONS GENERALS: Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim: - Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat - Plànols executius del cindri i els seus components - Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs, grapes, etc.. S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament. La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec de condicions tècniques. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Els encofrats hauran de complir les característiques següents: - Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada - Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica - Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres - Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora de toleràncies - Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat - Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durant l’execució dels sostres, podent-se utilitza r els següents procediments: - Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals - Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients - Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peç a, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El desencofrat i des muntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportar amb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat. Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de les juntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions. No es retirarà cap puntal sense l’autorització prèvia de la DF. No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l’impacte dels sotaponts i puntals als sostres. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. ELEMENTS HORITZONTALS: Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessà ria per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostre s alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran. Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill Als ponts s’haurà d’assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts de l’estructura executades amb anterioritat. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

57

del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú. En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l’execució Si s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les mateixes per l’humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adient Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm - Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat│ │ │─────────────────│ │ │ │ │ │Parcial │ Total │ │ │ │ │─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────│ │Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ ± 50 mm │ │Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ │± 20 mm │ │ │Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │Basaments │ │Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ │ │Llindes │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Cèrcols │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ │ │ │ │Lloses │ │± 50 mm │ - 40 mm │ ± 2 % │ ± 30 mm/m │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Membranes │ │± 30 │ │ │ │ │Estreps │ │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────┘ MOTLLES RECUPERABLES: Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. FORMIGÓ PRETENSAT: Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. El desmuntatge del cindri és realitzarà d’acord amb el programa previst, que haurà d’estar d’acord amb el tesat de les armadures. FORMIGÓ VIST: Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

58

CONDICIONS GENERALS: Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l’aigua continguda al formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El desencofrat i des muntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportar amb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat. Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de les juntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions. No es retirarà cap puntal sense l’autorització prèvia de la DF. No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l’impacte dels sotaponts i puntals als sostres. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. ELEMENTS HORITZONTALS: Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessà ria per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Es realitzarà un estudi particular de l’apuntalament, que figurarà al projecte de l’estructura si: - Pes propi dels sostres > 5 kN/m² - Alçària dels puntals > 3,5 m Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostre s alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran. Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars En sostres de biguetes armades s’han de col·locar els apuntalats a nivellats amb els recolzaments i sobre aquests s’han de col·locar les biguetes En sostres de biguetes pretensades s’han de col·locar les biguetes i s’han d’ ajustar tot seguit els apuntalats Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill Els sotaponts es col·locaran a les distàncies indicades als plànols d’execució del sostre d’acord amb l’apartat 59.2. de la EHE08 Als ponts s’haurà d’assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts de l’estructura executades amb anterioritat. En sostres unidireccionals l’ordre de retirada dels puntals serà des del centre del buit cap als extrems, en voladius des de la volada cap al recolçament En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

59

Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s’abocarà el formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i travament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui - Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. CONDICIONS GENERALS: Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim: - Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat - Plànols executius del cindri i els seus components - Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs, grapes, etc.. S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament. La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec de condicions tècniques. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E4DCZBNC.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E4DC - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A LLOSES I BANCADES

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats. La superfí cie corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perí metre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

60

No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Els encofrats hauran de complir les característiques següents: - Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada - Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica - Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres - Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora de toleràncies - Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat - Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durant l’execució dels sostres, podent-se utilitza r els següents procediments: - Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals - Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients - Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peç a, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú. En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l’execució Si s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les mateixes per l’humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adient Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm - Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat│ │ │─────────────────│ │ │ │ │ │Parcial │ Total │ │ │ │ │─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────│ │Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ ± 50 mm │ │Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ │± 20 mm │ │ │Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Basaments │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ │ │Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ │Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ │ │Llindes │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

61

CONDICIONS GENERALS: Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l’aigua continguda al formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El desencofrat i des muntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportar amb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat. Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de les juntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions. No es retirarà cap puntal sense l’autorització prèvia de la DF. No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l’impacte dels sotaponts i puntals als sostres. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. ELEMENTS HORITZONTALS:

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

│Cèrcols │ │ │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ │ │Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ │ │ │ │ ± 2 % │ ± 30 mm/m │ │Lloses │ │± 50 mm │ - 40 mm │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Membranes │ │± 30 │ │ │ │ │Estreps │ │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────┘ MOTLLES RECUPERABLES: Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. FORMIGÓ PRETENSAT: Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. El desmuntatge del cindri és realitzarà d’acord amb el programa previst, que haurà d’estar d’acord amb el tesat de les armadures. FORMIGÓ VIST: Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

62

Subministrament i col·locació de l'element resistent (bigueta o semibigueta) i dels revoltons per a la formació de sostres unidireccionals. S'han considerat els elements següents: - Biguetes de formigó precomprimit - Semibiguetes (de formigó armat o pretesat amb o sense sola ceràmica) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Confecció dels plànols de muntatge del sostre - Preparació del perímetre de recolzament de les semibiguetes, neteja i anivellament - Col·locació dels suports provisionals del sostre - Replanteig i col·locació de les semibiguetes - Col·locació dels revoltons Per acabar el sostre s'han de col·locar les armadures complementaries als nervis, negatius i tallants, la malla de repartiment de la capa de compressió , i posteriorment s'han de formigonar, els nervis, els massissats i la capa de compressió, d'acord amb les corresponents partides d'obra. CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. El muntatge dels elements prefabricats es realitzarà conforme el que indiquen els plà nols, detalls d’esquema de muntatge i d’acord amb la fitxa tècnica. No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E4LEY7P4.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES E4LE - SEMIBIGUETES DE FORMIGÓ ARMAT I REVOLTONS PER A SOSTRES A 5,00 M D'ALÇÀRIA, COM A MÀXIM

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó. Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats. La superfí cie corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perí metre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessà ria per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostre s alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran. Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill Als ponts s’haurà d’assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts de l’estructura executades amb anterioritat. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

La separació màxima entre sotaponts s’ha de determinar per càlcul d’acord amb l’apartat 59.2 de l’EHE-08 Les biguetes i els revoltons s'han de col·locar de manera que no rebin cops que els puguin fer malbé.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

63

Durant el muntatge es comprovarà que es compleixen les indicacions del projecte i es tindrà especial cura amb les dimensions dels diferents elements i l’execució dels recolzaments, enllaços i unions No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. Les biguetes han d'estar col·locades a nivell sobre els elements de suport del sostre. El sostre, un cop formigonat, ha de ser monolític per a garantir la rigidesa en el seu pla, i ha d'estar sòlidament unit als elements de suport on s'han d'ancorar les armadures superiors, les inferiors i les de repartiment. Els enllaços de les biguetes o semibiguetes amb els suports poden ser: - Per penetració de la bigueta al suport - Per perllongació de l'armadura inferior de la bigueta dins del suport - Per cavalcament armadura adossada a bigueta que penetri al suport Enllaç per penetració: - Les biguetes s'han de recolzar en els elements de suport de manera que això no faci disminuir la secció dels mateixos. - La llargària de penetració de la bigueta ha de ser la determinada pel càlcul, i que ha d'estar indicada als plànols de muntatge. Enllaç per perllongació: - La llargària de penetració de l'armadura inferior de la bigueta ha de ser la determinada pel càlcul, i que ha d'estar indicada al plànols de muntatge. - Si la bigueta te armadura transversal, en estrep o gelosia, aquesta ha d'arribar com a mínim fins la cara del recolzament directe, o fins l'estrep de la biga plana, si el recolzament es indirecte. Enllaç per cavalcament: - La llargària del cavalcament de l'armadura amb la bigueta ha de ser la llargària equivalent a la llargària d'ancoratge, i la llargària de penetració al suport ha de ser la determinada pel càlcul, i que ha d'estar indicada als plà nols de muntatge. A la trobada del sostre amb tots els suports, s'han d'eliminar els revoltons, deixant un espai per a massissar de formigó. La llargària mínima del massissat, per a qualsevol tipus de recolzament, ha de ser de 10 cm. En els recolzaments indirectes per cavalcament, les longituds d’aquest s’han de definir per càlcul d’acord amb l’apartat 7.1 de l’annex 12 de l’EHE-08 Si l'element de suport és d'acer laminat, s'han de col·locar els connectors necessaris per a garantir la unió entre aquest i la bigueta. Si el sostre te mes d'un tram i els nervis s'han calculat amb continuïtat, les biguetes s'han de disposar enfrontades. Si els trams tenen els nervis en direccions enfrontades, s'ha de massissar l'espai entre les dues primeres biguetes paral·leles a la trobada entre trams, per absorbir l'esforç de compressió de la part inferior del sostre. Als extrems de les biguetes s'haurà de col·locar una armadura superior, per absorbir el moment negatiu, d'almenys una barra per nervi, i de llargà ria i diàmetre indicats als plànols de muntatge del sostre, i que haurà de complir les especificacions de la seva partida d'obra. Es disposarà d’una llosa formigonada en obra amb un gruix com a mínim de 40mm sobre biguetes o peces d’ entrebigat ceràmiques o de formigó i de 50mm sobre d’altres tipus de peces d’entrebigat. En el cas de sostres amb biguetes sense armadures transversals de connexió amb el formigó abocat en obra, el perfil de la peça d’entrebigat deixarà a ambdos costats de la cara superior de la bigueta un pas de 30mm, com a mínim. La secció transversal del sostre ha de complir: - Peces resistents: h > c/8 - Peces alleugeridores o recuperables: h > c/6 h = gruix del formigó de la capa de compressió al punt determinat c = distància del punt del perfil al eix vertical de simetria de la peça. Toleràncies d'execució: - Separació entre eixos: ± 10 mm - Entregues de biguetes o armadures sortints en bigues ± 15 mm SEMIBIGUETES ARMADES: Fissuració màxima en funció de l'exposició ambiental definida a la taula 5.1.1.2 de la EHE-08: - En classe d'exposició I: <= 0,4 mm - En classe d'exposició IIa, IIb, H: <= 0,3 mm - En classe d'exposició IIIa, IIIb, IV, F: <= 0,2 mm - En classe d'exposició IIIc, Qa, Qb, Qc: <= 0,1 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

64

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL. ARMAT: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de les semibiguetes abans de la seva col·locació, rebutjant les malmeses - Inspecció visual del procediment de col·locació , amb especial atenció en el correcte recolzament sobre el tauler dels sotaponts, i el replanteig i l’alineació longitudinal entre elles. - Inspecció visual de la col·locació del suports provisionals i dels revoltons CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. ARMAT: Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT. ARMAT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar la col· locació de les semibiguetes i dels revoltons. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a cà rrec del Contractista. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL. ARMAT: - Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’ acabat, segons l’article 100. de la norma EHE-08. - Assaigs d’informació complementaria: - De les estructures projectades i construïdes d’acord a la EHE-08, en les que els materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjançant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits: - Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el plec de prescripcions tècniques particulars. - Quan degut a caràcter particular de l’estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats. - Quan a judici de la DF existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l’estructura. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. ARMAT: Els controls es realitzaran segons les indicacions de la DF, i el contingut del capí tol 17 de la EHE-08. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT. ARMAT:

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, entre cares dels elements de recolzament. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen. - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Un cop anivellats els sotapons, es col·locaran les biguetes amb el intereix indicat en plànols, mitjançant les peces d’ entrebigat extremes. Els revoltons s'han de col·locar a tocar i han de recolzar sobre l'ala inferior de la bigueta. La superfície de contacte entre la bigueta i el formigó abocat a l'obra, ha de ser neta i sense cossos estranys per tal d'assegurar l'adherència. L'estintolament del sostre s'ha de fer d'acord amb les indicacions dels plànols de muntatge. Els puntals s'han de recolzar sobre taulons si estan directament en contacte amb el terreny. Han d'estar prou travats per a suportar les empentes horitzontals del muntatge. Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars En sostres de biguetes armades s’han de col·locar els apuntalats a nivellats amb els recolzaments i sobre aquests s’han de col·locar les biguetes Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill Les superfícies de peces de formigó prefabricades han d’estar ben humitejades en el moment del formigonat

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

65

Muntatge i col·locació de l'armadura en gelosia per a parets d'obra de fàbrica, formada amb rodons, barretes o platines d'acer galvanitzat, d'acer inoxidable o d'acer recobert amb epoxi col·locades amb el mateix morter de la paret. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblat de l'armadura - Neteja de les armadures - Muntatge i col·locació de l'armadura

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E4Z21F21.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES E4Z2 - ELEMENTS ESPECIALS PER A PARETS D'OBRA DE FÀBRICA

Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l’element. CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL. REVOLTONS: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·loca ció, rebutjant les peces malmeses - Control del procediment d’execució, amb especial atenció en el correcte recolzament sobre les biguetes del sostre. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. REVOLTONS: Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT. REVOLTONS: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar la col·locació de les plaques. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c del Contractista. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL. REVOLTONS CERÀMICS: Inspecció visual de la unitat acabada. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL. REVOLTONS DE CIMENT: - Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat, segons l’article 100. Control de l’element construït de l’EHE-08. - Assaigs d’informació complementaria: - De les estructures projectades i construïdes d’acord a la EHE-08, en les que els materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjançant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits: - Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el plec de prescripcions tècniques particulars. - Quan degut a caràcter particular de l’estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats. - Quan a judici de la DF existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l’estructura. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. REVOLTONS CERÀMICS: En la unitat acabada han de realitzar-se, les comprovacions i probes de servei previstes en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. REVOLTONS DE CIMENT: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT. REVOLTONS CERÀMICS: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT. REVOLTONS DE CIMENT: Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l’element.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Formació de capa d'acabat per a terrats de diferents materials. S'han considerat els tipus següents: Acabat amb paviment flotant: - Acabat amb peces prefabricades de formigó alleugerit i filtrant amb base de poliestirè expandit, col·locat sense adherir. Acabat amb capa granular:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5113361.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E5 - COBERTES E51 - TERRATS E511 - ACABATS DE TERRATS

66

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m de llargària calculats segons les especificacions de la DT Aquests criteris inclouen les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests treballs, com és ara retalls, lligams i cavalcaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, i s'ha de protegir l'obra que s'executa de l'acció de les pluges i dels vents superiors a 50 km/h. El doblegat de l'armadura s'ha de realitzar en fred. S’ha d’utilitzar separadors o estreps si és necessari per a garantir el recobriment mínim.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Subjecció dels elements que formen l'armadura CONDICIONS GENERALS: Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT. En l’execució de l’element s’han de complir les prescripcions establertes en l’article 3 de la norma DB-SE-F, en especial les que fan referè ncia a la durabilitat dels component: peces, morters i armadures, en el seu cas, en funció de les classes d’exposició. Les armadures col·locades han de ser netes, sense òxids no adherents, pintures, greixos ni altres substàncies perjudicials. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF. Els empalmaments s’han de realitzar per solapa. La situació de l’armadura dins del junt ha de permetre el gruix constant del recobriment. La llàrgària de l’ancoratge i del solapament s’ha de determinar segons l’especificat en l’apartat 4.5.3 del DB-SE-F. Les armadures s’han de subjectar entre elles, quan sigui necessari, per tal de garantir que mantinguin la seva posició durant la col·locació del morter o formigó. La posició de les armadures, en el junt horitzontal, ha de permetre el gruix de recobriment següent: - Recobriment respecte a la vora exterior: >= 15 mm - Recobriment per sobre i per sota: >= 2 mm Diàmetre nominal de les barres: >= 6 mm Distància lliure entre dues armadures solapades: >= 2D, >= 20 mm Toleràncies d'execució: - Posició de les armadures: ± 10 mm (no acumulatius)

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

67

- Capa de protecció de grava o de palet de riera natural o amb material reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una planta legalment autoritzada per el tractament d’aquests residus Acabat amb paviment fix: - Capa de protecció de formigó lleuger d'argila expandida. - Paviment de rajola ceràmica col·locada amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Acabat amb peces prefabricades de formigó: - Replanteig de les peces - Col·locació de les peces en sec sobre el suport Capa de protecció amb material granular: - Replanteig del nivell - Abocada i estesa del granulat Capa de protecció amb formigó lleuger: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Abocat del material i reglejat de la superfície - Cura i protecció del material Paviment de rajola ceràmica: - Replanteig de l'especejament - Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport - Rejuntat dels junts - Neteja del paviment CONDICIONS GENERALS: La capa d’acabat ha de ser resistent a la intempèrie en funció de les condicions ambientals previstes. Ha de tenir un pes suficient per tal de contrarestar la succió del vent. El material ha de tenir una forma i dimensions compatibles amb el pendent. Els junts de dilatació han de coincidir amb els junts de la coberta. Han de quedar situats en el perímetre exterior i interior de la coberta i en la trobada amb paraments verticals i elements passants. El junt ha de quedar ple amb un material elàstic. E l segellat del junt, en el seu cas, ha de quedar enrasat amb la capa d’acabat de la coberta. Amplària del junt: >= 3 cm PAVIMENT FIX: Hi haurà junts de dilatació que han d’afectar a les peces, al morter i a la capa d’assentament del paviment. Dimensions màximes de la quadrícula entre junts de dilatació: - Cobertes ventilades: <= 5 m - Cobertes no ventilades: <= 7,5 m ACABAT AMB PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: El paviment ha de quedar pla, formant una quadrícula de lloses alineades en les dues direccions, amb el junt sense emmorterar. Separació entre peces: <= 0,2 cm Junts perimetrals: >= 1 cm Toleràncies d'execució: - Planor: ± 5 mm/2 m - Nivells: ± 10 mm/total - Alineació de les filades: <= 2 mm/m, <= 10 mm/total CAPA DE PROTECCIÓ AMB MATERIAL GRANULAR: La capa ha de tenir un gruix uniforme, sense interrupcions o discontinuïtats. Pendent (col·locat en sec): <= 5% Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa: ± 10 mm CAPA DE PROTECCIÓ AMB FORMIGÓ LLEUGER: La capa ha de tenir un gruix uniforme, sense interrupcions o discontinuïtats. La superfície d'acabat ha de ser llisa i plana. Toleràncies d'execució: - Gruix: - 10 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

68

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfí cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. S’han de disposar passadissos i zones de treball amb una capa de protecció d’un material apte per a cobertes transitables amb la finalitat de facilitar el trànsit en la c oberta per a realitzar les operacions de manteniment i evitar el deteriorament del sistema. ACABAT AMB PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: Si es treballa sobre làmina asfà ltica, la temperatura s'ha de mantenir entre 5°C i 25°C. El replanteig exigeix l'aprovació de la DF. CAPA DE PROTECCIÓ AMB MATERIAL GRANULAR: Abans d’estendre la grava, es netejarà la coberta de restes de formigó , ferralla, fustes i de qualsevol material o runa. La capa de grava o palet de riera s’estendrà amb rasclet L'alçària d'abocada ha de ser de menys de 50 cm sobre poliestirè extruït i d'1 m sobre elements de fàbrica. CAPA DE PROTECCIÓ AMB FORMIGÓ LLEUGER: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluja. Fora d'aquests lí mits s'ha de revisar l'obra executada 48 h abans i s'han d'enderrocar i refer les parts afectades. S'ha d'utilitzar abans que comenci l'adormiment. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'abocar el material. Durant l'aplicació del formigó o morter s'han de protegir els elements de desguàs (canalons, etc.). Durant l'adormiment s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps caloròs i sec - 7 dies en temps humit No es pot trepitjar la superfície acabada fins al cap de 48 h de l'abocament. PAVIMENT DE RAJOLA CERÀMICA: Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat. S'han de col·locar a truc de maceta. No s'ha de trepitjar el paviment fins al cap de 48 h d'haver-se col·locat.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Nivell: ± 10 mm PAVIMENT DE RAJOLA CERÀMICA: El paviment ha de quedar pla en els trams previstos. Les peces han de quedar col·locades deixant junts entre elles. Aquests han de quedar plens de morter. Si es fa amb dos gruixos de rajola, aquests han d'anar col·locats a trencajunt. Els junts de la capa superior han de quedar plens de morter. Separació entre peces: 0,2 - 0,5 cm Toleràncies d'execució: - Planor: ± 5 mm/2 m - Nivells: ± 10 mm/total - Alineació de les filades: <= 5 mm/2 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

69

Formació de cobertes amb pendent, mitjançant planxes conformades nervades d’acer, col·locades amb fixacions mecàniques, d'una planxa o de dues amb aïllament de fibra de vidre, i separadors amb perfils omega (sandvitx in situ). L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig dels eixos de les pendents. - Col·locació de les planxes metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques. - Execució dels junts entre planxes. - Comprovació de l’estanquitat. - Replanteig dels perfils omega (sandwich in situ) - Fixació dels perfils omega i de l’aïllament de fibra de vidre (sandwich in situ) - Col·locació de les planxes metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques (sandwich in situ) - Execució dels junts entre planxes (sandwich in situ) - Comprovació de l’estanquitat (sandwich in situ) CONDICIONS GENERALS: La planxa no ha de tenir cops , ni defectes superficials. Els talls de les planxes han de ser rectes, i han d’ estar polits. S'han de respectar els junts estructurals. Les peces han de quedar fixades sòlidament al suport. El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc. Les planxes han de quedar alineades longitudinalment en la direcció del pendent. Les peces han de cavalcar entre elles i sobre les peces del faldó. El cavalcament entre les peces ha de ser l’adequat en funció del pendent del suport i les condicions de l’entorn (zona eòlica, tempestes, altitud topogràfica, etc.). La planxa s´ha de fixar amb cargols autorroscants d´ acer cadmiat o galvanitzat, cargols amb rosca tallant o rematxes d´acer cadmiat, d´alumini o d´acer inoxidable. Les fixacions han d'estar a la zona superior dels nervis, i han de tenir volanderes d'estanqueitat. Cavalcament entre planxes: - Sobre la planxa inferior en el sentit de la pendent: 15 -20 cm - Sobre la planxa lateral: >= un nervi sencer Volada de les planxes: - En la zona del ràfec: >= 5 cm; <= 35 cm - En els laterals: >= 5 cm; <= un nervi Cavalcament entre les pec es i els aiguafons: >= 5 cm Separació entre les peces de les dues vessants en l’aiguafons: >= 20 cm Distància entre punts de fixació als punts singulars: - Corretges intermitges i d’aiguafons: <= 333 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E54578KA.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E54 - COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES E545 - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30%

Els punts de control més destacables són els següents: - Preparació i neteja de la superfície d’assentament. - Replanteig de nivells. - Aportació de material, amb especial atenció a l’alçada d’abocada. - Comprovació del gruix i les pendents. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual i control geomètric de la unitat acabada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5Z15N6B.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES E5Z1 - FORMACIÓ DE PENDENTS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Sense caràcter limitatiu, els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les peces malmeses - Replanteig dels eixos dels pendents i de les planxes i suports. - Neteja i repàs del suport. - Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a les subjeccions i cavalcaments. - Comprovació de la geometria de la coberta i del cavalcament entre les peces. - Comprovació dels eixos dels pendents de la coberta. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat acabada. Proves finals d’estanquitat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

70

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d’acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de coberta feta. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa d’acer galvanitzat amb el guix, els morters de calç i de ciment portland frescos i amb les fustes dures ( roure, castanyer ,etc.), l’ acer no protegit a la corrosió i amb l’aigua que previament ha estat amb contacte amb el coure. En el supòsit de voler pintar la planxa d’acer galvanitzat, aquestes portaran una protecció prèvia de pintura. El pintat s’ha d’aplicar sobre superfícies netes.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Corretges de ràfec i carener: <= 250 mm Distància entre anelles de seguretat: <= radi 5 mt PLANXA FIXADA AMB CARGOLS: Els cargols es col·locaran en la zona superior o inferior dels nervis. La planxa s’ha de fixar amb cargols autoroscants d’acer cadmiat o galvanitzat, cargols amb rosca tallant o remats d’acer cadmiat, d’alumini o d’acer inoxidable Els cargols portaran volanderes d’estanqueïtat.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

71

Formació de pendents per a suport d'acabat de coberta. S'han considerat els materials següents: - Formigó o morter de 5 a 20 cm de gruix mitjà - Granulats lleugers (argila expandida o perlita) abocats en sec, inclosa la part proporcional de mestres en pendent, de 10 a 20 cm de gruix mitjà - Bigueta de formigó precomprimit - Massissat amb formigó lleuger d'argila espandida de 10 cm de gruix mitjà - Paredons o envanets de sostermort fets amb peces ceràmiques collades amb morter L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Massissat o formació de pendents amb formigó o morter amb granulats lleugers: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig dels pendents - Abocat del material i reglejat de la superfície - Execució de l'acabat, en el seu cas - Curat i protecció del material Formació de pendents amb granulats lleugers considerant la part proporcional de mestres en pendent: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig dels pendents - Formació de les mestres amb obra de ceràmica en els aiguafons i les esquenes d'ase - Abocat del material i reglejat de la superfície Formació de pendents amb biguetes de formigó: - Replanteig - Col·locació de l'element - Execució de les unions Formació de pendents amb paredons o envanets de sostremort de maó o totxana: - Replanteig de les pendents - Execució dels envanets o paredons amb totxana o maó agafats amb morter - Anivellat del remat superior per a rebre el tauler CONDICIONS GENERALS: Ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients davant les sol·licitacions mecàniques i tèrmiques i la seva constitució ha de ser l’ adequada per tal de rebre la resta de components de la coberta. El pendent ha de ser l'indicat a la Documentació Tècnica, o a manca d'aquesta, l'indicat per la DF. El pendent ha de ser l’adequat per conduir l’aigua cap els elements d’evacuació. Toleràncies d'execució: - Nivells: ± 10 mm - Pendents: ± 0,5% - Planor: ± 10 mm/2 m MASSISSAT O FORMACIÓ DE PENDENTS AMB FORMIGÓ O MORTER DE GRANULATS LLEUGERS: La superfície d'acabat ha de ser llisa i plana. S'han de fer junts de dilatació i de retracció. Aquests junts han de quedar plens d'un material elàstic, o bé, buits. L'acord de la capa de pendents amb els paraments i elements verticals ha de ser en mitjacanya. Toleràncies d'execució: - Alineació del junt de dilatació: ± 5 mm/m, <= 20 mm/total FORMACIÓ DE PENDENTS AMB FORMIGÓ, MORTER DE GRANULATS LLEUGERS O GRANULATS LLEUGERS: Gruix màxim: <= 30 cm Gruix mínim: >= 5 cm Distància entre mestres: <= 2 m FORMACIÓ DE PENDENTS AMB BIGUETES DE FORMIGÓ: Les biguetes han d'estar unides sòlidament als elements de suport. Les biguetes s'han de recolzar en els elements de suport de manera que això no faci disminuir la secció de la peça. Si l'element de suport és d'acer laminat, s'han de col·locar els connectors necessaris per a garantir la unió entre aquest i la bigueta. Toleràncies d'execució: - Distància entre eixos de les biguetes: ± 5 mm FORMACIÓ DE PENDENTS AMB ENVANETS O PAREDONS DE SOSTREMORT:

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

72

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

MASSISSAT AMB FORMIGÓ O FORMACIÓ DE PENDENTS: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfí cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han fet. FORMACIÓ DE PENDENTS AMB FORMIGÓ, MORTER O GRANULATS LLEUGERS: Els aiguaf ons i les esquenes d'ase han d’estar fets amb reglades d'obra ceràmica. L'espai entre les reglades s'ha d'omplir completament amb el material i reglejar la superfície tot recolzant els regles en les reglades; els forats que restin s'han d'omplir manualment. MASSISSAT O FORMACIÓ DE PENDENTS AMB FORMIGÓ O MORTER DE GRANULATS LLEUGERS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluja. Fora d'aquests lí mits s'ha de revisar l'obra executada 48 h abans i s'han d'enderrocar i refer les parts afectades. La pasta de ciment ha de constituir una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans que comenci l'adormiment. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'abocar el material. Durant l'aplicació del formigó o morter s'han de protegir els elements de desguàs (canalons, etc.). Durant l'adormiment s'ha de mantenir humida la superfície del morter. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit No es pot trepitjar la superfície acabada fins al cap de 48 h de l'abocament. FORMACIÓ DE PENDENTS AMB BIGUETES DE FORMIGÓ: S'han de col·locar de manera que no rebin cops que els puguin fer malbé. FORMACIÓ DE PENDENTS AMB PAREDONS O ENVANETS DE SOSTREMORT DE MAÓ O TOTXANA: Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. La pasta de ciment ha de constituir una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans que comenci l'adormiment.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Els envans han de ser estables, resistents, plans i aplomats. Han de tenir la direcció de la línia de màxim pendent del vessant. Els paredons han d'anar travats amb altres paredons i amb els envanets de sostremort. Els envanets han d'anar travats perpendicularment. Els coronaments han d'estar continguts en un mateix plà. Les peces de cada filada han d'anar separades 1/4 de la seva llargària. Les peces de les filades següents s'han de centrar amb els forats inferiors. Han d'estar rematats superiorment amb una reglada de pasta de ciment ràpid. PENDENTS AMB ENVANETS (PENDENTS >= 15%): Alçària: <= 4 m Llargària màxima sense travar: <= 3,50 m Desnivell entre dues travades successives: <= 1 m Toleràncies d'execució: - Replanteig: - Amb maó o totxana de 7,5 cm de gruix: ± 5 mm - Amb totxana de 10 cm de gruix: ± 20 mm - Aplomat: ± 10 mm - Separació entre les peces: ± 10 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

74

73

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5ZBZRMT.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E5ZB - AIGUAFONS I CANALS INTERIORS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfí cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Formació d'element per a recollir aigua en el punt més baix d’unió entre dues pendents de la coberta o en el remat del pendent en el seu encontre amb el mur de façana. S'han considerat els elements següents: - Aiguafons - Aiguafons contra parament - Canal oculta S'han considerat els materials següents: - Planxa preformada col·locada amb fixacions mecàniques

No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. En els elements col·locats amb morter, si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans. En la col·locació dels tacs embeguts en formigó, aquests s'han de lligar per a que mantinguin la seva posició durant el procés de formigonament.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

La llata ha d'anar encastada dins d'un queixal en l'envanet, d'una fondària igual a la meitat de l'alçària de la llata, com a mínim, que ha de quedar reblert de morter. COL·LOCACIÓ SOBRE CORRETGES O CABIRONS AMB FIXACIONS MECÀNIQUES: Les llates han d'anar fixades amb claus d'acer galvanitzat. Les fixacions han de quedar sobre l'element de suport. S'han de col·locar alineades a tocar i recolzades sobre tres cabirons, com a mínim. Els junts entre llates han d'estar sobre l'eix dels elements de suport i alternats. Junts entre llates: 1 cm Separació entre fixacions: <= 50 cm COL·LOCACIÓ AMB FIXACIONS MECÀNIQUES SOBRE TAULER: Les llates han d'anar fixades amb claus d'acer galvanitzat. Penetració del clau: >= 15 mm Separació entre claus: <= 20 cm COL·LOCACIÓ AMB FIXACIONS MECÀNIQUES SOBRE SOLERA DE FORMIGÓ: Els tacs de suport han de quedar embeguts en el formigó, amb la superfície superior enrasada amb la de la solera. Les llates han d'anar fixades amb claus d'acer galvanitzat. Les fixacions han de quedar sobre l'element de suport. Els junts entre llates han d'estar sobre l'eix dels elements de suport i alternats. Junts entre llates: 1 cm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Formació d'enllatat de perfils de fusta de pi col·locats separats entre sí una distància de 10 a 50 cm, per a suport d'un tauler o d'una cobertura. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Sobre solera de formigó collades amb morter - Sobre solera de formigó fixades mecànicament a tacs de fusta embeguts en el formigó. - Sobre envanets collades amb morter - Sobre corretges fixades mecànicament - Sobre tauler o fusta fixades mecànicament Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents: Col·locats amb morter: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de les peces - Col·locació de les peces amb morter Col·locats amb fixacions mecàniques: - Replanteig de les peces - Clavat de les peces al suport Col·locats amb fixacions mecàniques sobre solera de formigó: - Replanteig i fixació dels tacs en el suport, abans d'abocar el formigó de la solera - Replanteig de les peces - Clavat de les peces als tacs CONDICIONS GENERALS: Les llates s'han de col·locar amb la cara major recolzada sobre el suport. Han de quedar alineades i paral·leles entre elles. Toleràncies d'execució: - Junts entre llates: ± 5 mm COL·LOCACIÓ DE LES LLATES SOBRE SOLERA AMB MORTER: A les cares laterals han de portar claus d'acer galvanitzat de 30 mm de llarg, per a facilitar l'adherència del morter. Hi ha d'haver morter en els dos costats de la llata, de manera que els claus quedin totalment recoberts pel morter. El morter ha d'omplir l'espai entre la llata i el suport. Penetració del clau: >= 15 mm Separació entre claus: <= 20 cm COL·LOCACIÓ DE LES LLATES SOBRE ENVANETS DE SOSTREMORT AMB MORTER:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5Z3ZLLT,E5Z3ZLL2,E5Z3ZLL3.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E5Z3 - ENTRAMATS I ENLLATATS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig dels pendents - Abocat del material i reglejat de la superfície - Execució de l'acabat, en el seu cas - Curat i protecció del material CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

75

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. AIGUAFONS I CANALS INTERIORS DE XAPA: El suport s'ha de tractar prèviament amb una capa d'emulsió bituminosa.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Teula àrab col·locada amb morter L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formació d'aiguafons de planxa: - Neteja i preparació del suport - Replanteig de l'element - Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques - Execució dels junts entre làmines Formació de canal oculta o d'aiguafons contra parament, de planxa: - Neteja i preparació del suport - Replanteig de l'element - Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques per una banda i encastades en el parament dins d'una rasa per l'altra - Execució dels junts entre làmines CONDICIONS GENERALS: El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc. L’acabament superior ha d’impedir la filtració de l’aigua de pluja en el parament. La forma de l’acabament superior ha de complir l’especificat en l’apartat 2.4.4.1.2 del DB HS 1. En l’aiguafons contra el para ment, en la part inferior del vessant, la planxa ha de cavalcar per sota de les peces de la coberta. Pendent cap els punts de desguàs: >= 1% Toleràncies d’execució: - Alineacions: 5 mm/m, 20 mm/total AIGUAFONS I CANALS INTERIORS DE XAPA: L'element ha de quedar fixat al suport per la cara o les vores superiors, amb claus, amb junts de plom, a portell. En l'aiguafons contra parament, per l'altra vora ha d'anar encastat dins d'una regata que ha de quedar reblerta de morter. El cavalcament de les làmines s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Les grapes d’ancoratge han de quedar soldades a la xapa i unides al suport amb fixacions mecàniques. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de coure han de ser claus de coure o visos de bronze o aliatge de coure La subjecció de les planxes he d’estar feta amb grapes d’ ancoratge, amb la vora de la planxa doblegada encaixada en les patilles de la grapa. Les grapes han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin fer malbé el metall. Els claus han de ser de secció circular o quadrada, cap gros, pla i dentats, no es poden utilitzar claus llisos. L’extrem de la patilla de la grapa d’ancoratge, oposat al de l’unió amb la planxa, ha de quedar doblegat i cobrir els caps de les fixacions per tal d’evitar que facin malbé la planxa. Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els moviments de dilatació del metall. Els junts alçats longitudinals de la vessant de la coberta han de quedar abatuts i aplanats en la zona en contacte amb l’aiguafons. Els junts entre les peces han d'anar soldats amb estany. Les unions dels junts de dilatació s'han de fer amb les vores de la planxa, doblegades i encaixades. Cavalcament de la planxa sobre les peces de la coberta: >= 10 cm Plec planxa lateral: >= 30+15 mm Cavalcament entre làmines: >= 10 cm Cavalcament en el parament: >= 25 cm Cavalcament entre planxes: >= 50 mm Distància entre fixacions mecàniques: <= 50 cm Separació entre grapes d’ancoratge: <= 30 cm Distància entre la fixació i l'extrem superior: >= 2 cm Distància entre junts de dilatació: <= 600 cm Amplària de l’estanyat en els extrems a soldar: >= 15 cm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

76

Formació d'elements per a l'expulsió de l'aigua de la coberta S'han considerat els elements següents: - Acroteri i minvell de dues peces de planxa col· locades amb fixacions mecàniques. - Acroteri alt en pendent de planxa col·locada amb fixacions mecàniques. - Acroteri lateral o baix en pendent amb muntants, de planxa col·locada amb fixacions mecàniques. - Acroteri amb peç a en forma d'L de ceràmica, col·locada amb morter i acabat amb planxa col·locada amb fixacions mecàniques - Gà rgola de PVC amb reixeta, col·locada amb fixacions mecàniques - Gàrgola de planxa, col·locada amb soldadura - Gàrgola de pedra, col·locada amb morter - Protecció d’imposta amb planxa, col·locada amb fixacions mecàniques Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents: Element de planxa col·locat amb fixacions mecàniques: - Replanteig de l'element - Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques - Execució dels junts entre làmines Acroteri de peça ceràmica: - Neteja i preparació del suport - Replanteig de l'element - Col·locació de la peça ceràmica collada amb morter sobre el suport i recobriment d'aquesta amb planxa metàl·lica fixada mecànicament - Execució dels junts entre làmines Gàrgola col·locada amb soldadura: - Neteja i preparació del suport

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5ZFZGRG.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E5ZF - ACROTERIS, GÀRGOLES I IMPOSTES

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

La col·locació dels trams s'ha de començar pel punt més baix. La soldadura ha de penetrar completament sota el junt. No s’han de recalentar les parts a soldar. S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pò rtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.). En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. FORMACIÓ D'AIGUAFONS CONTRA EL PARAMENT I AIGUAFONS AMB PECES CERÀMIQUES: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'abocar el material.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

77

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Replanteig de l'element - Col·locació de l'element amb soldadura Gàrgola de pedra col·locada amb morter: - Replanteig de l'element - Neteja i preparació del llit d'assentament - Col·locació de l'element - Repàs dels junts, en el seu cas, i neteja final CONDICIONS GENERALS: El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc. En els elements formats per vàries peces, el sentit del cavalcament ha de protegir l'element dels vents d ominants i del recorregut de l'aigua. En els elements col·locats amb fixacions mecàniques les peces han de quedar fixades al suport sòlidament mitjançant visos. ELEMENT DE PLANXA: Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de coure han de ser claus de coure o visos de bronze o aliatge de coure Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin fer malbé el metall. Les grapes d’ancoratge han d’estar fixades als llistons o al tauler de fusta mitjançant fixacions mecà niques. Els claus han de ser de secció circular o quadrada, cap gros, pla i dentats, no es poden utilitzar claus llisos. Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els moviments de dilatació del metall. La unió de planxes s’ha de fer, sempre que sigui possible per unió engrapada, per tal de permetre el lliure moviment de les planxes. ACROTERI: Les peces han de quedar alineades longitudinalment. Els junts entre les peces de planxa de zinc, s'han de soldar amb estany. En els elements de planxa, les vores del junt de dilatació s'han de fer doblegades i encaixades. L'acroteri amb abocador a la canal, ha de cavalcar sobre d'aquesta. La peça ceràmica ha de recolzar sobre la paret perimetral i sobre l'envanet de sostremort. Verticalment ha de seguir el pla de façana. Distància entre junts de dilatació: <= 600 cm Distància entre els punts de fixació: <= 50 cm Cavalcaments: >= 5 cm Cavalcaments sobre la canal: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Alineació: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total - Horitzontalitats: ± 2 mm/m, ± 15 mm/total ACROTERI DE PEÇA EN FORMA D'L DE CERÀMICA: Toleràncies d'execució: - Alineació de la peça: ± 5 mm/m, ± 15 mm/total - Horitzontalitat de la peça: ± 5 mm/m, ± 20 mm/total - Desviació de la peça respecte al pla de façana: ± 2 mm GÀRGOLA: La gàrgola de planxa ha de quedar fixada sòlidament a l'acroteri mitjançant soldadura d'estany en tot el seu perímetre. La gàrgola de PVC ha de quedar fixada mecànicament al suport horitzontal i collada a l'ampit amb morter. La gàrgola de planxa ha de portar una reixeta per tal d’evitar l'entrada de cossos estranys. Pendent cap a l'exterior: >= 1 cm Amplària de l'estanyat en els extrems a soldar: >= 15 cm Toleràncies d'execució: - Situació: ± 20 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Formació de remat per a junt de dilatació amb cavalló. S'han considerat els tipus següents: - Cavalló de planxa col·locat amb fixacions mecàniques - Cavalló de peça prefabricada de formigó col·locada sense adherir S'han considerat els tipus de planxa següents: - Zinc de 0,60 a 0,82 mm de gruix - Coure de 0,60 a 0,82 mm de gruix L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Element de planxa col·locat amb fixacions mecàniques: - Replanteig de l'element - Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques - Execució dels junts entre làmines Element de peça prefabricada de formigó col·locada sense adherir: - Replanteig de les peces - Col·locació de les peces CONDICIONS GENERALS:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5ZG15PP.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E5ZG - ACABATS DE JUNTS DE COBERTES

78

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

ACROTERI I PROTECCIÓ D’IMPOSTA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. GÀRGOLA: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. ELEMENT DE PLANXA: S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pò rtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.). En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. ELEMENT DE PEÇA CERÀMICA O PEDRA COL·LOCADA AMB MORTER: La peça s'ha d'humitejar abans de col·locar-la. S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. GÀRGOLA: La gàrgola s'ha de col·locar abans de fer la impermeabilització del tram de la coberta. La làmina de la impermeabilització s'ha de rematar dins de la gàrgola i s'hi ha d'adherir. En la gàrgola de PVC s'ha d'adherir de la mateixa forma que els junts entre làmines. En la gàrgola de pedra, les peces s'han de col·locar sobre un llit de morter. Cal garantir l'estabilitat de la peç a fins que el morter no hagi endurit i el conjunt sigui estable.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E5ZH - BONERES I REIXES DE DESGUÀS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

79

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. ELEMENTS DE PLANXA: S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pò rtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.). En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc. Toleràncies d'execució: - Alineacions: - Planxa: ± 5 mm/m; ± 10 mm/total - Peça prefabricada de formigó: ± 5 mm/m; ± 20 mm/total - Horitzontalitat: - Planxa: ± 2 mm/m; ± 15 mm/total - Peça prefabricada de formigó: ± 5 mm/m; ± 20 mm/total CAVALLÓ DE PLANXA: L'element ha d'anar fixat mecànicament a una de les cares del junt. Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de coure han de ser claus de coure o visos de bronze o aliatge de coure Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin fer malbé el metall. Els claus han de ser de secció circular o quadrada, cap gros, pla i dentats, no es poden utilitzar claus llisos. Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els moviments de dilatació del metall. La unió de planxes s’ha de fer, sempre que sigui possible per unió engrapada, per tal de permetre el lliure moviment de les planxes. Els junts entre les peces de planxa de zinc, s'han de soldar amb estany. Distància entre junts de dilatació: <= 600 cm Distància entre els punts de fixació: <= 100 cm Cavalcaments: >= 2 cm Toleràncies d'execució: - Cavalcaments: ± 2 mm CAVALLÓ DE PEÇA PREFABRICADA DE FORMIGÓ: Els cavallons han d'anar col·locats a tocar, però independents. Els junts han d'anar protegits per sota amb una tira de PVC. Volada sobre el parament vertical: >= 2 cm Amplària de la tira de PVC: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Nivell entre dues peces consecutives: ± 3 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

80

Subministrament i col·locació d'elements per a la conducció i evacuació de l'aigua de la coberta. S'han considerat els tipus següents: - Bonera de PVC col·locada amb fixacions mecàniques - Bonera de goma termoplàstica adherida sobre làmina bituminosa en calent. - Bonera de fosa col·locada amb morter. - Reixa de desguàs d'acer galvanitzat amb bastiment format amb perfil L - Prolongació recta per a bonera de goma termoplàstica connectada al baixant. S'han considerat les següents col·locacions per a la reixa de desguàs: - Fixada amb morter de ciment - Ancorada al formigó L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Elements col·locats amb fixacions mecàniques o adherits: - Replanteig de l'element - Col·locació de l'element - Execució de les unions Elements col·locats amb morter: - Neteja i preparació del suport - Replanteig de l'element - Col·locació de l'element - Repàs dels junts i neteja final Reixa ancorada al formigó: - Replanteig de l'element - Col·locació en l'element per formigonar Prolongació recta per a bonera connectada al baixant: - Replanteig de l'element. - Connexió per pressió en el baixant. CONDICIONS GENERALS: El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc. El conjunt de l'element col·locat ha de ser estable. BONERA: El segellat estanc entre el impermeabilitzant i la bonera ha d’estar fet mitjançant pressió mecànica tipus brida de la tapa de la bonera sobre el cos de la mateixa. El impermeabilitzant ha de quedar protegit amb una brida de material plàstic. La vora superior de la bonera ha de quedar per sota del nivell d’escorrenti a de la coberta. La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament colocats i subjectats a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de cavalcar sobre la pla taforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa col·locada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al baixant amb soldadura química. Distància a paraments verticals: >= 50 cm Distància de la bonera al baixant: <= 5 m Diàmetre: > 1,5 dià metre del baixant al que desaigua Toleràncies d'execució: - Nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm REIXA DE DESGUÀS: La reixa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. Junt entre el bastiment de suport i el paviment: 0,3 cm Toleràncies d'execució:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5ZHAEP7.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E5ZJ - CANALS EXTERIORS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S’ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Es cas de deficiències de material o execució , si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l’adequació, d’acord amb el determini la DF.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

81

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

REIXA DE DESGUÀ S RECTANGULAR: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. BONERA O PROLONGACIÓ RECTA: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. REIXA CIRCULAR: Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra d'acord amb les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. ELEMENTS DE GOMA TERMOPLÀSTICA: S'ha de treballar a una temperatura superior a - 5°C i sense pluja. La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prè viament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. REIXA ANCORADA AL FORMIGÓ: S'ha de protegir durant el formigonament i ha de mantenir la posició prevista.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Nivell entre el bastiment de suport i el paviment: - 5 mm - Nivell entre dues reixes consecutives: ± 1,4 mm - Nivell entre la reixa i el bastiment de suport: - 0,5 mm - Gruix del junt entre el bastiment de suport i el paviment: ± 1 mm - Alineació entre dues reixes consecutives: ± 5 mm/2 m, ± 10 mm/total PROLONGACIÓ RECTA: Ha de quedar unit per pressió al extrem del baixant.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

82

Subministrament i col·locació d'elements per a la conducció i evacuació de l'aigua de la coberta. S'han considerat els tipus següents: - Canal exterior de secció semicircular o rectangular, col·locada amb peces especials i connectada al baixant S'han considerat els següents materials per a canal exterior: - Planxa de zinc - Planxa de coure - PVC rígid - Peça ceràmica esmaltada, col·locada amb morter - Planxa d’acer galvanitzat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Elements col·locats amb fixacions mecàniques o adherits: - Replanteig de l'element - Col·locació de l'element - Execució de les unions Elements col·locats amb morter: - Neteja i preparació del suport - Replanteig de l'element - Col·locació de l'element - Repàs dels junts i neteja final CONDICIONS GENERALS: El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc. El conjunt de l'element col·locat ha de ser estable. Ha d’ estar col·locada amb una pendent mínima del 0,5 % i amb una lleugera pendent cap al exterior. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat. Pendent cap els punts de desguàs: >= 1% En la canal de PVC: - S’admet una pendent mínima del 0,16 % - La unió dels diferents perfils ha d’estar feta amb maniguet d’unió amb junt de goma - Tots els accessoris han de tenir una zona de dilatació de 10 mm com a mínim - Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal. - Les unions amb els baixants han d’ anar soldades amb soldadura química - Distància entre suports: <= 100 cm i en zones de neu <= 70 cm En les canals de planxa: - El cavalcament de les làmines s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs - Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport - Les unions amb els baixants han d’anar soldades amb soldadura d’estany - Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. En el cas de planxa de zinc han de ser de platina d’acer galvanitzat - Els junts entre les peces de planxa de zinc, han d’anar soldats amb estany en tot el seu perímetre - Distància entre suports: <= 50 cm Cavalcament entre làmines en la canal de planxa: 5 cm Toleràncies d'execució: - Pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total - Cavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm - Alineació respecte al plànol de façana: - Planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total - PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total CANAL DE PECES CERÀMIQUES COL·LOCADA AMB MORTER:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E5ZJ116P.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E6 - TANCAMENTS I DIVISÒRIES E61 - PARETS I ENVANS D'OBRA DE FÀBRICA E612 - PARETS DE CERÀMICA

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S’ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Es cas de deficiències de material o execució , si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l’adequació, d’acord amb el determini la DF.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

83

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. ELEMENT DE PLANXA: S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pò rtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.). En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. ELEMENT DE PEÇA CERÀMICA COL·LOCADA AMB MORTER: Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Les peces han de cavalcar entre elles, la vora de la peca en contacte amb el rà fec, ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit de cavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Cavalcament de les peces: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Cavalcaments: - 0 mm, + 20 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

84

Formació de paret de tancament o divisòria, amb peces per a revestir o d'una o dues cares vistes, col·locades amb morter. S'han considerat els tipus següents: - Paret de tancament recolzada - Paret de tancament passant - Paret divisòria L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de les parets - Col·locació i aplomat de les mires de referència a les cantonades - Marcat de les filades a les mires i estesa dels fils - Col·locació de plomades en arestes i voladissos - Col·locació de les peces humitejant-les i en filades senceres - Repàs dels junts i neteja del parament - Protecció de l'estabilitat del mur enfront de les accions horitzontals - Protecció de l'obra executada de la pluja, les gelades i de les temperatures elevades - Protecció de l'obra de fàbrica dels cops, rascades i de les esquitxades de morter CONDICIONS GENERALS: La paret ha de ser no estructural. La paret ha de ser resistent a les accions laterals previstes d’acord l’ article 5.4 del CTE-DB-F i la DT del projecte. Ha de ser estable, plana i aplomada. Les peces han d'estar col·locades a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La paret ha d'estar travada en els acords amb altres parets. En les cantonades i trobades amb d’altres parets, el cavalcament de les peces no ha de ser més petit que el través de la peça. En l’execució de l’element s’han de complir les prescripcions establertes en l’article 3 de la norma DB-SE-F, en especial les que fan referè ncia a la durabilitat dels component: peces, morters i armadures, en el seu cas, en funció de les classes d’exposició. Les parets deixades vistes han de tenir una coloració uniforme, si la DF no fixa cap altra condició. Cavalcament de la peça en una filada: >= 0, 4 x gruix de la peça, >= 40 mm Les obertures han de portar una llinda resistent. Els junts han de ser plens i sense rebaves. En les parets exteriors que quedin vistes, els junts horitzontals han d'estar matats per la part superior, si la DF no fixa altres condicions. Ha d'estar travada, excepte la paret passant, en els acords amb altres parets. Sempre que la modulació ho permeti, aquesta travada ha de ser per filades alternatives. En les parets de totxana, no hi ha d'haver forats de les peces oberts a l'exterior. Els punts singulars (cantonades, brancals, traves, etc.), han d'estar formats amb maó calat de la mateixa modulació. En els acords amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi hagi un espai de 2 cm entre l'ú ltima filada i aquell element. Aquest espai s'ha d'haver reblert amb un material d’elasticitat compatible amb la deformació prevista del sostre , un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans de 24 h d'haver fet la paret. Si hi ha regates, cal que siguin fetes amb màquina. Les dimensions de les regates han complir amb les especificacions del article 4.6.6 i de la taula 4.8 del DB-SE-F Gruix dels junts: - Morter ordinari o lleuger (UNE-EN 998-2): 8-15 mm - Morter de junt prim (UNE-EN 998-2): 1- 3 mm Distància de l'última filada al sostre: 2 cm Els junts dilatació han de cumplir l’article 2.2 i la taula 2.1 del DB-SE-F. Toleràncies d'execució: - Replanteig d'eixos: - Parcials: ± 10 mm - Extrems: ± 20 mm - Planor:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E612BR1S.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

86

85

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: El control de l’execució de les obres es realitzarà d’ acord amb les especificacions del projecte, els seus annexes i modificacions autoritzades per la DF i les instruccions del director de l’execució de l’obra, conforme al indicat en l’article 7.3 de la part I del CTE i demés normativa vigent d’aplicació. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Comprovació del replanteig de la planta i de l’ alçat dels tancaments. - Inspecció abans, durant i després de l’execució de les parets de cà rrega de blocs dels següents punts: - Col·locació de les mires en les cantonades i estesa del fil entre mires. - Humitat dels maons. - Col·locació de les peces.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E614HSAE,E614DN1E.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E614 - PAREDONS I ENVANS DE CERÀMICA

- Obertures. - Travat entre diferents parets en junts alternats. - Regates. - Presa de coordenades i cotes de totes les parets. - Repàs dels junts i neteja del parament CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans d’aixecar el mur. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució. Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Inspecció visual de la unitat acabada. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. - Prova d'estanqueïtat de faç ana pel mètode de ruixament directe UNE-EN 13051. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Formació d'envà o paredó amb peces ceràmiques per a revestir d'una o dues cares vistes, col·locades amb morter. S'han considerat els tipus següents: - Envà o paredó de tancament - Envà o paredó de tancament passant - Doble envà articulat - Envà pluvial No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. - Envà o paredó interior L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Col·locació de les mires en les cantonades i estesa del fil entre mires - Col·locació de les peces - Repàs dels junts i neteja del parament CONDICIONS GENERALS: Ha de ser estable, pla, aplomat i resistent als impactes horitzontals. Les peces han d'estar col·locades a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. Les parets deixades vistes han de tenir una coloració uniforme, si la DF no fixa cap altra condició. Els junts han de ser plens i sense rebaves. En les parets que hagin de quedar vistes, els junts horitzontals han d'estar matats per la part superior, si la DF no fixa altres condicions. Les obertures han de portar una llinda resistent. L'envà o paredó de tancament i no passant, ha d'estar recolzat a sobre d'un element estructural horitzontal a cada planta. Toleràncies d'execució: - Replanteig d'eixos: - Parcials: ± 10 mm - Extrems: ± 20 mm - Alçària: ± 15 mm/3 m, ± 25 mm/total

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueixen el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 1 00% del forat cal amidar també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments, excepte en el cas de forats de mé s de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part. Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a brancals i ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen la unitat.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges si la paret é s exterior. Si es sobrepassen aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades. Si la paret és exterior i el vent superior a 50 km/h, s'han de suspendre els treballs i assegurar les parts que s'han fet. L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres. Les peces s’han de col·locar refregant-les sobre un llit de morter, sempre que ho permeti la dimensió de la peça, fins que el morter sobresurti per els junts horitzontal i vertical. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni cedeixin aigua al morter. Les condicions d’execució han de complir amb l’ article 7 i 8 del DB-SE-F.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Paret vista: ± 5 mm/2 m - Paret per revestir: ± 10 mm/2 m - Horitzontalitat de les filades: - Paret vista: ± 2 mm/2 m; ± 15 mm/total - Paret per revestir: ± 3 mm/2 m; ± 15 mm/total - Alçària: ± 15 mm/3 m, ± 25 mm/total - Aplomat: ± 10 mm/3 m, ± 30 mm/total - Gruix dels junts: ± 2 mm - Distància entre l'última filada i el sostre: ± 5 mm PARET DE TANCAMENT PASSANT: Ha d'estar ancorada a la paret de suport amb connectors que han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. Cal que estigui recolzada sobre un element resistent cada dues plantes o a 800 cm d'alçària, com a màxim, si la DF no fixa cap altra condició.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

87

- Aplomat: ± 10 mm/3 m, ± 30 mm/total - Gruix dels junts: ± 2 mm - Distància entre l'última filada i el sostre: ± 5 mm - Planor de les filades: - Paret vista: ± 5 mm/2 m - Paret per a revestir: ± 10 mm/2 m - Horitzontalitat de les filades: ± 15 mm/total - Paret vista: ± 2 mm/m - Paret per a revestir: ± 3 mm/m ENVÀ O PAREDÓ DE TANCAMENT: No ha de ser solidari amb elements estructurals verticals. En els acords amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi hagi un espai de 2 cm entre l'ú ltima filada i aquell element. Aquest espai s'ha d'haver reblert amb un material d’elasticitat compatible amb la deformació prevista del sostre , un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans de 24 h d'haver fet la paret. Ha d'estar travat, excepte la paret passant, amb la paret de tancament, en els brancals, les cantonades i els elements no estructurals. Sempre que la modulació ho permeti, aquesta travada ha de ser per filades alternatives. No hi ha d'haver forats de les peces oberts a l'exterior. ENVÀ O PAREDÓ DE TANCAMENT PASSANT: Ha d'estar ancorada a la paret de suport amb connectors que han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. Cal que estigui recolzada sobre un element resistent cada dues plantes o a 800 cm d'alçària, com a màxim, si la DF no fixa cap altra condició. Ha d'estar travat en els acords amb altres parets, paredons, envans i elements no estructurals. Sempre que la modulació ho permeti, aquesta travada ha de ser per filades alternatives. DOBLE ENVÀ ARTICULAT: No hi ha d'haver cap lligam entre els dos fulls de l'envà ni entre els plafons verticals de cada full. Cal que tingui un junt vertical cada 65 cm, alternativament a cada un dels fulls. Les peces que formen cada plafó han d'estar col·locades a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. Els maons perpendiculars als fulls han d'estar travats, en filades alternatives, només a un d'ells i cal que quedin separats de l'altre amb una làmina de poliestirè expandit elastificat. La travada de cada un dels fulls ha de ser alternativa. L'acord amb qualsevol altre element, horitzontal o vertical, s'ha de fer sense travar. Els junts verticals han de quedar marcats a l'enguixat. Qualsevol obertura ha de tenir tota l'alçària de l'envà. ENVÀ PLUVIAL: Els pilars de lligada han de ser de maó massís o calat i han d'estar travats per filades alternatives amb la paret de suport. L'envà ha de quedar travat als pilars de lligada. La part inferior ha de descansar sobre un element resistent i la superior s'ha de protegir de l'entrada d'aigua de pluja dins la cambra. Hi ha d'haver forats de ventilació distribuïts entre les parts altes i baixes. ENVÀ O PAREDÓ INTERIOR: No ha de ser solidari amb elements estructurals verticals. En els acords amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi hagi un espai de 2 cm entre l'ú ltima filada i aquell element. Aquest espai s'ha d'haver reblert amb un material d’elasticitat compatible amb la deformació prevista del sostre , un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans de 24 h d'haver fet la paret. Fondària de les regates: ┌──────────────────────────────────────┐ │Gruix paret (cm)│Fondària regates (cm)│ │────────────────│─────────────────────│ │ 4 │ <= 2 │ │ 5 │ <= 2,5 │ │ 6 - 7 │ <= 3 │ │ 7,5 │ <= 3,5 │ │ 9 │ <= 4 │ │ 10 │ <= 5 │ └──────────────────────────────────────┘ Regates: - Pendent: >= 70° - A dues cares. Separació (parets per revestir): >= 50 cm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

88

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: El control de l’execució de les obres es realitzarà d’ acord amb les especificacions del projecte, els seus annexes i modificacions autoritzades per la DF i les instruccions del director de l’execució de l’obra, conforme al indicat en l’article 7.3 de la part I del CTE i demés normativa vigent d’aplicació. Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Comprovació del replanteig de la planta i de l’ alçat dels tancaments. - Inspecció abans, durant i després de l’execució de les parets de cà rrega de blocs dels següents punts: - Col·locació de les mires en les cantonades i estesa del fil entre mires. - Humitat dels maons. - Col·locació de les peces. - Obertures. - Travat entre diferents parets en junts alternats. - Regates. - Presa de coordenades i cotes de totes les parets. - Repàs dels junts i neteja del parament CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans d’aixecar el mur. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució. Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. PAREDÓ O ENVÀ (EXCEPTE L'ENVÀ PLUVIAL): Amb deducció del volum corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueixen el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 1 00% del forat cal amidar també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments, excepte en el cas de forats de mé s de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part. Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a brancals i ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen la unitat.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges si la paret é s exterior. Si es sobrepassen aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades. Si la paret és exterior i el vent superior a 50 km/h, s'han de suspendre els treballs i assegurar les parts que s'han fet. L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni cedeixin aigua al morter. Les peces s’han de col·locar refregant-les sobre un llit de morter, sempre que ho permeti la dimensió de la peça, fins que el morter sobresurti per els junts horitzontal i vertical.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Separació dels marcs: >= 20 cm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

90

89

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Orden de 1 de marzo de 1977 por que se aprueba la norma tecnológica de la edificación NTE - PMA/1977, «Particiones: Mamparas de acero».

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E713ZMEM.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS E71 - MEMBRANES AMB LÀMINES BITUMINOSES NO PROTEGIDES

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovada per la DF.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

No hi ha condicions específiques del procés d'execució.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Mampares per a formació de cabines sanitàries amb taulers de resines fenòliques (HPL) muntades amb accessoris d’acer inoxidable. S’han considerat les unitats d’obra següents: - Mòdul frontal de cabina sanitària composat per una porta i un lateral fix - Mampara fixa per a divisòria entre cabines sanitàries La unitat d’obra comprèn les operacions següents: - Replanteig - Col·locació dels elements de suport - Col·locació dels taulers - Muntatge de les portes i els seus accessoris - Acabament i neteja CONDICIONS GENERALS: El conjunt acabat ha de ser estable. La superfície d’acabat dels panells ha de ser plana i uniforme, sense defectes en el seu revestiment. Les fixacions dels perfils s’han de col·locar en els forats previstos. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 20 mm - Aplomat: ± 5 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E66AZLA1,E66AZLA2,E66AZLD1,E66AZLD2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E66A - DIVISÒRIES AMB MAMPARES AMB PERFILS D'ACER, FIXES

Orden de 3 de agosto de 1976 por la que se aprueba la norma tecnológica NTE-PML/1976, «Particiones-Mamparas de Aleaciones ligeras».

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Impermeabilització de cobertes amb membranes impermeables de varies capes formades amb materials bituminosos, sense protecció o amb autoprotecció mineral o metàl·lica, els de la capa exterior o reparació de membranes existents amb làmines bituminoses. S'han considerat els tipus de membranes següents: Membranes no protegides col·locades adherides:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. El preu ha d'incloure el replanteig, col·locació del bastidor i emplafonat, i totes les operacions necessàries pel seu correcte acabament.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

No hi ha condicions específiques del procés d'execució.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Envà format per un bastidor metàl·lic, generalment de perfils especials d’ acer o d'alumini, cobert amb planxes d'aglomerat de fusta, plàstic, vidre o d'altres, que serveix per dividir locals. S’han considerat els tipus següents: - Mampares amb perfils d'acer - Mampares amb perfils d’alumini La unitat d’obra comprèn les operacions següents: - Replanteig - Col·locació del bastidor - Col·locació de l'emplafonat - Acabament i neteja CONDICIONS GENERALS: No s'han d'utilitzar per alçades superiors a 3,5 m. Entre els perfils metàl·lics i el sostres ha de quedar col·locat un perfil continu de cautxú o material elà stic per absorbir els moviments. Els perfils verticals i horitzontals intermitjos han de quedar nivellats i tensats mitjanç ant els tensors disposats en els perfils horitzontals superiors. La resta de perfils complementaris han d’anar fixats als perfils bàsics mitjançant visos de pressió col·locats cada 25 cm com a màxim. El conjunt ha de quedar pla i aplomat. La superfície d’acabat dels panells ha de ser plana i uniforme, sense defectes en el seu revestiment. Les fixacions dels perfils s’han de col·locar en els forats previstos. Les característiques generals en quan a especificacions dels perfils, així com dels elements d'acoblament, tensors, pomel· les, etc., corresponents a les mampares d'acer i a les mampares d'aliatges lleugers, han de ser les indicades per les "Normas Tecnológicas de la Edificación" PMA i PML, respectivament. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 20 mm - Aplomat: ± 5 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E66AZLA1,E66AZLA2,E66AZLD1,E66AZLD2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E66 - DIVISÒRIES AMB MAMPARES

Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. - Prova d'estanqueïtat de faç ana pel mètode de ruixament directe UNE-EN 13051. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

91

- PA-2: Dues làmines LBM-24 adherides entre elles i al suport amb oxiasfalt - PA-3: Tres làmines LO-30-FV, adherides entre elles i al suport amb oxiasfalt i recobertes amb una capa d'oxiasfalt. - PA-5: Dues capes de màstic modificat MM-IIB amb una làmina d'alumini de 50 micres, intercalada - PA-6: Una làmina LBM-40 adherida al suport en calent - PA-7: Dues làmines LO-40, adherides entre elles i al suport, en calent - PA-8: Dues làmines LBM-30, adherides entre elles i al suport en calent - PA-9: Una làmina LBM-48 adherida al suport en calent Membranes no protegides col·locades no adherides sobre làmina separadora: - PN-1: Una làmina LBM-40 - PN-3: Una làmina LAM-3 - PN-6: Dues làmines LO-40, adherides entre elles en calent - PN-7: Dues làmines LBM-30, adherides entre elles en calent - PN-8: Una làmina LBM-48 L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Membranes adherides, no adherides: - Neteja i preparació del suport - Aplicació de l'imprimació, en el seu cas - Execució de la membrana per varies capes - Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.) - Repàs dels junts CONDICIONS GENERALS: El conjunt de la membrana ha de cobrir tota la superfície per impermeabilitzar. La membrana col·locada ha d'estar formada, en tota la seva extensió, per les capes superposades previstes. Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de ser estanca. MEMBRANA FORMADA PER LÀMINES, ARMADURES BITUMINOSES O FULLS D’ALUMINI: Totes les capes que formen la membrana han de quedar adherides entre elles. La membrana col·locada adherida, ha de quedar adherida al suport en tota la superfície. La membrana col·locada no adherida, no ha de quedar adherida al suport, excepte en el perí metre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Ha de quedar separada del suport per un feltre de polipropilè, la col·locació del qual ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. El feltre no ha d'impedir la fixació perimetral de la membrana. Els acords de la membrana amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. En les membranes formades per una sola làmina, aquests cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. Els cavalcaments han d'anar soldats en tota la seva llargària. La membrana formada amb làmines no protegides del tipus LO adherides amb oxiasfalt, ha de quedar acabada amb una capa de recobriment d'oxiasfalt. En les membranes formades per làmines adherides amb oxiasfalt, les capes d'oxiasfalt han de ser continues. Les diferents làmines superposades han d'estar col·locades a trencajunt. No hi ha d'haver bosses d'aire entremig de les làmines. Angles (acord aixamfranat): - Base : >= 5 cm - Alçària : >= 5 cm Radi (acord de mitjacanya): >= 5 cm Dotació per capa: ┌───────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Denominació │ Dotació per capa │ │ (kg/m2) │ │ │ material │───────────│───────────────────│───────────────────│ │ >= 2,2 │ │ Component │LBM-24 │ >= 2,7 │ │ membrana │LO-30, LO-30/M │ >= 3,6 │ │ │LO-40, │ >= 2,8 │ │ │LBM-30, LBM-30/M │ >= 3,8 │ │ │LBM-40, LBM-40/G │ │LBM-48 │ >= 4,5 │ │ │LBM-50/G │ >= 4,8 │

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

92

CONDICIONS GENERALS: Els treballs s'han de realitzar a una temperatura ambient que oscil·li entre els -5°C per membranes am b là mines tipus LBM o els 5°C per a la resta, i els 35°C. S'han d'aturar els treballs quan nevi o hi hagi neu o gel sobre la coberta, quan plogui o la coberta estigui mullada o quan la velocitat del vent sigui superior a 60 km/h. La superfície del suport ha de ser uniforme, ha d'estar neta i no ha de tenir cossos estranys. Si el suport és de formigó o de morter de ciment, cal que la superfície estigui ben endurida i seca. No ha de tenir buits ni ressalts de més d'un 20% del gruix de la impermeabilització. Característiques del suport: - Pendent: - PA-2, PA-3, PA-5: 1-10% - PA-6, PA-7: 1-15% - PA-8 PA-9: 0-15% - PN-1 PN-3, PN-6: 1-5% - PN-7 PN-8: 0-5% - GA-1,GA-2,GA-5,GA-6: >= 1% - MA-2: >= 10% - MA-3: >= 5% - MA-4: 5-15% - GF-1: >= 20% - GF-2: >= 15%

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

│ │LAM-3 │ >= 4,2 │ │ │Full alumini │ >= 0,124 │ │ │50 micres │ │ │ │Full alumini │ >= 0,2 │ │ │80 micres │ │ │───────────│───────────────────│───────────────────│ │Material │Oxiasfalt OA │ >= 1,5 │ │adhesió │Màstic modificat │Valor mínim segons │ │ │MM-II B │capa i/o membrana │ │───────────│───────────────────│───────────────────│ │Imprimació │Emulsió bituminosa │ >= 0,3 │ │prèvia │ ED │ │ └───────────────────────────────────────────────────┘ Desplaçament de les là mines superposades: - 2 làmines: >= 1/2 de l’amplària de la làmina - 3 làmines: >= 1/3 de l’amplària de la làmina - 4 làmines: >= 1/4 de l’amplària de la làmina Toleràncies d'execució: - Nivells: ± 15 mm MEMBRANA FORMADA PER LÀMINES O ARMADURES BITUMINOSES: La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 20 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació. Prèviament s'ha de donar una mà d'imprimació a la paret. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar un material de reblert elàstic, compresible i compatible quí micament amb els components de la impermeabilització. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Els acords amb els paraments verticals, boneres i altres elements que traspassin la membrana, han d'ana r reforçats segons les especificacions fixades al seu plec de condicions. Cavalcament membranes de vàries làmines: >= 8 cm Cavalcaments membranes d’una làmina: - Pendents = 0 o làmines autoprotegides: >= 12 cm - Pendents > 0 o làmines sense protecció: - Longitudinals: >= 8 cm - Transversals: >= 10 cm Cavalcaments del feltre: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Cavalcaments: ± 20 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

93

NORMATIVA GENERAL: * UNE 104402:1996 Sistemas para la impermeabilización de cubiertas con materiales bituminosos modificados y bituminosos modificados UNE 104400-3:1999 Instrucciones para la puesta en obra de sistemas de impermeabilización con membranas asfálticas para la impermeabilización y rehabilitación de cubiertas. Control, utilización y mantenimiento.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% En aquest criteri de deducció de forats s'inclou l'acabament especí fic dels acords amb els paraments o elements verticals que conformen el forat, utilitzant, si cal, materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

- Planor: ± 5 mm/2 m - Rugositats: <= 1 mm - Resistència a la compressió: >= 200 kPa - Humitat: <= 5% En general, no s'han d'utilitzar en la mateixa membrana els materials següents: - Materials a base de betums asfàltics i màstics de quitrà modificat - Oxiasfalt amb làmines de betúm plastòmer (APP), que no siguin específicament compatibles - Làmines o màstics de betúm asfàltic i làmines o elements de PVC, que no siguin específicament compatibles Incompatibilitats entre la membrana i el suport: - Les làmines o màstics de quitrà no han d'estar en contacte amb aïllaments d'escumes plàstiques de poliestirè ni amb acabats a base de betum asfàltic - Cal comprovar la compatibilitat específica entre un aïllament a base d'escumes plàstiques i la membrana El suport format a base de plaques d'aïllament tèrmic, ha de tenir una cohesió i estabilitat tals que sigui capaç de proporcionar la solidesa necessària en front de les sol·licitacions mecàniques i tèrmiques exteriors. En el cas de membranes adherides, ha de permetre l'adhesió de la membrana sobre les plaques, pel que é s necessari que les membranes i plaques siguin compatibles entre elles. Abans de col·locar la membrana han d'estar preparats tots els punts singulars de la coberta (xamfrans , junts, acords amb paraments, etc.). El procés d'elaboració de la membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials, les no protegides s’ han de protegir, també, del sol. MEMBRANA FORMADA PER LÀMINES O ARMADURES BITUMINOSES: Execució dels cavalcaments en membranes formades per una làmina: - LBM: Per pressió un cop estovat el betum de la làmina, en aplicar calor - LAM -3: Amb adhesiu Les làmines adherides en calent, s'han d'adherir entre elles i al suport, en el seu cas, per pressió, un cop estovat el betum pròpi en aplicar calor. MEMBRANA ADHERIDA: Abans d'executar la membrana, el suport s'ha de tractar amb una mà d'imprimació. No es necessària la imprimació prèvia quan la primera capa de l'impermeabilització es realitza in situ amb màstic modificat de base quitrà o en el cas d'un suport format per plaques d'aïllament tèrmic recobertes d'oxiasfalt. L'imprimació s'ha d'aplicar a totes les zones en què la membrana hagi d'anar adherida, inclosos els acabaments i acords amb punts singulars. Els treballs no s'han de continuar abans que s'assequi l'imprimació. LÀMINES ADHERIDES AMB OXIASFALT: Les là mines s'han d'adherir entre elles i al suport, en el seu cas, amb oxiasfalt en calent. S'han de desenrotllar a sobre d'aquest abans que no es refredi. L'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C e n caldera.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

94

Làmina separadora col·locada no adherida. S'han considerat els materials següents: - Vel de polietilè de 50 a 150 micres de gruix - Feltre amb un 70% de fibres de polipropilè i un 30% de fibres de polietilè, sense teixir, termosoldat - Feltre de polipropilè format per filaments sintètics no teixits lligats mecànicament - Feltre de poliester termoestable fet amb fibres de poliester sense teixir, consolidat mecànicament mitjançant punxonament - Feltre teixit de fibres de polipropilè - Fibra de vidre amb insercions de fils de reforç longitudinals L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Col·locació de la làmina CONDICIONS GENERALS: Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de garantir la no adherència entre els components del sistema entre els que s'intercala. Les característiques del material sobre el que s’estén la lamina haurà de coincidir amb el previst a Projecte, en el estudi i càlcul del geotèxtil. Ha de ser imputrescible i compatible amb els materials amb què hagi d'estar en contacte. Les làmines han de cavalcar entre elles. No ha de quedar adherida al suport en cap punt. Cavalcaments: - Làmines geotèxtils en tracció mecànica: >= 30 cm - Làmines separadores de polipropilè: >= 5 cm - Làmines separadores de polietilè: >= 5 cm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E7B111F0,E7B21H0L,E7B11AB0.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7B - GEOTÈXTILS I LÀMINES SEPARADORES

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d’execució de cada unitat d’obra verificant el replanteig Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Inspecció visual del material abans de la seva col·loca ció, rebutjant les peces malmeses - Neteja i repàs del suport. - Aplicació de l’emprimació, en el seu cas - Control del procediment d’execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces i a l’execució dels elements singulars, tals com les vores, encontres, desguassos i junts. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Proves d’estanquitat a criteri de DF. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

95

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·loca ció, rebutjant les peces malmeses CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície sobre la que s’ha d’ estendre el geotèxtil - Control del procediment d’execució, amb especial atenció als cavalcaments en junts longitudinals i transversals - Control de longitud de soldadura del geotèxtil CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIPROPILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Neteja i repàs del suport. - Control del procediment d’execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIETILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d’execució de cada unitat d’obra verificant el replanteig Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Neteja i repàs del suport. - Aplicació de l’emprimació, en el seu cas - Control del procediment d’execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces i a l’execució dels elements singulars, tals com les vores, encontres, desguassos i junts. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Si les característiques del terreny inspeccionat fossin molt diferents d e les previstes a Projecte, es realitzarà un nou estudi i càlcul del geotèxtil. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Proves d’estanquitat a criteri de DF en làmines de polietilè. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

El suport ha de ser net, sense irregularitats que puguin perforar la làmina. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials. Els geotèxtils en tracció mecànica que no s'hagin sotmès a l'assaig de resistència a la intempèrie s'han de cobrir ab ans de 24 h des de la seva col·locació.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. El suport ha de ser net. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. El poliuretà i el poliestirè s’ha de protegir d’una exposició solar molt llarga.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

96

Formació d'aïllament amb plaques, feltres i làmines de diferents materials. S'han considerat els materials següents: - Plaques de poliestirè extruït - Plaques de poliestirè expandit - Plaques de poliestirè expandit moldejat per a terra radiant - Plaques de poliestirè expandit amb ranures en una de les seves cares - Bandes de poliestirè expandit per a desolarització d’envans i parets S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Amb adhesiu - Amb morter adhesiu - Fixades mecànicament - Amb emulsió bituminosa - Fixades als connectors que uneixen la paret passant amb l'estructura i subjectes a aquests mitjanç ant volanderes de plàstic - Sense adherir L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Aïllament amb plaques, feltres i làmines: - Replanteig de l’alineació de parets i envans - Preparació de l'element (retalls, etc.) - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element CONDICIONS GENERALS: L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a trencajunt. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. En les plaques que van fixades als connectors, el junt entre les plaques no ha de coincidir amb el connector de la paret. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Junts entre plaques o feltres: <= 2 mm Distància entre punts de fixació: <= 70 cm PLAQUES MOLDEJADES PER A TERRA RADIANT: Les plaques han de quedar encaixades per les vores, col·locades de manera que les ranures per a allotjar els conductes de calefacció , quedin alineades i siguin contínues. La cara llisa de la placa ha de quedar recolzada sobre la base del paviment i els ressalts per a suport dels conductors, han de quedar a la part superior.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E7C29671.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7C - AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I FONOABSORBENTS E7C2 - AÏLLAMENTS AMB PLANXES DE POLIESTIRÈ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


Formació d'aïllament amb plaques, feltres i làmines de diferents materials. S'han considerat els materials següents: - Feltres o plaques de llana de vidre o llana de roca. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Amb adhesiu - Amb morter adhesiu - Amb morter per a arrebossats - Fixades mecànicament - Sense adherir L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E7C9P6K4,E7C9W6N4,E7C9P644.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7C9 - AÏLLAMENTS AMB FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% m de llargària necessària subministrada a l'obra., amidada segons la DT. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

97

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les plaques malmeses

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

98

CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. El suport ha de ser net. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessà ries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin. Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. PLAQUES COL·LOCADES AMB ADHESIU, OXIASFALT, EMULSIÓ BITUMINOSA O PASTA DE GUIX: El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant. PLAQUES COL·LOCADES AMB MORTER PER A ARREBOSSATS: El suport ha de tenir una superfície uniforme, sense defectes significatius (peces amb escostonaments, peces trencades, forats, rebaves, etc.), que puguin perjudicar l’adherència del morter. Si el suport es d’obra de fàbrica, la fondària del junt no ha de ser superior a 5 mm. En temps calorós o amb vent, si la superfície del suport es absorbent, cal humitejar la superfície per tal que no absorbeixi l’aigua del morter. Les plaques s’han de col·locar amb el morter encara fresc, pressionant sobre el suport.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les plaques malmeses - Neteja i preparació de la superfície de suport - Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a l’alineació longitudinal i transversal de les peces CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Aïllament amb plaques, feltres i làmines: - Preparació de l'element (retalls, etc.) - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element CONDICIONS GENERALS: L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a trencajunt. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Junts entre plaques o feltres: <= 2 mm Distància entre punts de fixació: <= 70 cm PLAQUES COL·LOCADES AMB MORTER PER A ARREBOSSATS: El morter ha de cobrir tota la superfície que ha de rebre les plaques. En les encontres entre els paraments i els sostres, el revestiment de morter ha de cavalcar una banda de 10 cm, com a mínim, sobre el sostre. Gruix de la capa de morter: >= 5 mm

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessà ries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin. Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. PLAQUES COL·LOCADES AMB ADHESIU, OXIASFALT, EMULSIÓ BITUMINOSA O PASTA DE GUIX: El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Col·locació i execució d'elements amb finalitats diverses per a complementar una impermeabilització realitzada amb membrana. S'han considerat els elements següents: - Col·locació de raconera de llistó de fusta de pi, de secció triangular amb tacs d'expansió cada - Formació de matarracó amb morter de ciment elaborat a l'obra - Col·locació de làmina de neoprè per a protecció de membranes front a les càrregues puntuals - Formació d'arrebossat a bona vista de faixa horitzontal, per a suport de membranes, amb morter de ciment i acabat remolinat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació de raconera: - Replanteig - Col·locació de l'element Formació de matarracó amb morter: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Execució del matarracó - Curat del morter Col·locació de làmina de neoprè: - Replanteig - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element Arrebossat a bona vista: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Execució de les mestres - Aplicació del morter - Acabat de la superfície - Curat del morter - Repàs i neteja final COL·LOCACIÓ DE RACONERA DE LLISTÓ DE FUSTA: La raconera ha de quedar sòlidament fixada al parament mitjançant tacs d'expansió. Ha de ser contínua. Ha de quedar en contacte, en tots els punts, amb el formigó de la capa de pendents, seguint el mateix pendent. Ha de cobrir el junt de dilatació perimetral. Les diferents peces han de quedar en contacte per testa i alineades longitudinalment. Toleràncies d'execució: - Diferència de nivell entre peces en extrems contingus: ± 1 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

99

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C - Humitat relativa de l'aire > 60% - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. S'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de desgreixar la superfície. Tot seguit s'han d'aplicar les capes d'emprimació que siguin necessàries. Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb rodet, brotxa o pistola. No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats. El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la DF. Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant. No s’ha d’aplicar una capa si la capa anterior no està completament seca. Abans d’aplicar la pintura, els perfils han d’estar protegits de la corrossió amb la imprimació antioxidant. S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i després de l'aplicació.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

100

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E7D6ZPFC.

Preparació i aplicació d’un recobriment de pintura sobre perfils estructurals metàl·lics, per a augmentar la resistè ncia i estabilitat al foc de l’element, mitjançant diferents capes aplicades en obra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la superfície a pintar, fregat de l’òxid i neteja prèvia si és el cas, amb aplicació de les capes d'emprimació , de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat segons la composició de la pintura d'acabat - Aplicació successiva, amb els intervals d’assecat, de les capes de pintura d'acabat CONDICIONS GENERALS: En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. El revestiment ha de cobrir completament totes les parts descobertes dels perfils, inclús les no accessibles. Ha de comprobar-se la compatibilitat entre la capa d’imprimació antioxidant i la pintura intumescent, al igual que amb la pintura d’acabat. La pintura d’acabat no ha d’impedir el desenvolupament de l’escuma que genera la pintura intumescent i la seva conseqüent expansió en cas d’incendi. La imprimació ha de compatibilitzar la protecció anticorrosiva amb la protecció al foc.

E7Z15MD0.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS E7Z1 - ELEMENTS ESPECIALS PER A MEMBRANES

UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 1: Requisitos. UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT. Cal considerar el desenvolupament del perímetre.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7D - AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC E7D6 - PINTURES IGNÍFUGUES INTUMESCENTS

- Neteja i preparació de la superfície de suport - Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a l’alineació longitudinal i transversal de les peces Inspecció visual de la unitat acabada. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d’execució. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

RACONERA O MATARRACÓ: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. LÀMINA DE NEOPRÈ: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. ARREBOSSAT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a forats amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura, com són ara, bastiments que s'hagin embrutat.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

101

COL·LOCACIÓ DE RACONERA DE LLISTÓ DE FUSTA O DE LÀMINA DE NEOPRÈ: La posada a l'obra no ha d'alterar les característiques de l'element. FORMACIÓ DE MATARRACÓ O ARREBOSSAT: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C. Si, un cop execut at el treball, es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta i s'han de refer les parts afectades. Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Durant l'adormiment s'ha d'humitejar la superfície. S'han d'evitar cops i vibracions que puguin afectar el morter durant l'adormiment. ARREBOSSAT: S'han de col·locar tots els elements que hagin d'anar fixats als paraments i no dificultin l'execució de l'arrebossat. S'han de fer mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons. S'ha d'aplicar prement amb força sobre els paraments. No s'han de fixar elements sobre l'arrebossat fins que hagin passat set dies, com a mínim, o s'hagi adormit.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

FORMACIÓ DE MATARRACÓ AMB MORTER: En l'element acabat no hi ha d'haver pols, fissures, forats o d'altres defectes. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la llargària del racó. Ha de quedar ben adherit al suport. S'han de respectar els junts estructurals. COL·LOCACIÓ DE LÀMINA DE NEOPRÈ: La làmina ha de quedar centrada sota la càrrega puntual. Ha de tenir la superfície prevista. ARREBOSSAT A BONA VISTA: En l'element acabat no hi ha d'haver pols, fissures, forats o d'altres defectes. Ha de quedar ben adherit al suport. S'han de respectar els junts estructurals. Gruix de l'arrebossat: 1,1 cm Granulometria de la sorra del morter: ┌─────────────────────────────────┐ │Tamís en mm │% pes que hi passa │ │────────────│────────────────────│ │ 2,50 │ 100 │ │ 1,25 │ 30-100 │ │ 0,63 │ 15-70 │ │ 0,32 │ 5-50 │ │ 0-30 │ │ 0,16 │ │ 0,08 │ 0-15 └─────────────────────────────────┘ Toleràncies d'execució: - Gruix de l'arrebossat: ± 2 mm - Planor: ± 5 mm/m - Aplomat: ± 5 mm/m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONDICIONS GENERALS: Els treballs s'han de realitzar a una temperatura ambient que oscil·li entre 5°C i 35°C. El suport ha de ser net.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

102

Reforç de membrana realitzat amb làmina impermeable. S'han considerat els tipus següents: - Puntual - Lineal - Superficial S'han considerat els tipus de làmina següents: - Làmina bituminosa protegida o no S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Fixada amb adhesiu - Adherida amb oxiasfalt - Adherida en calent prèvia emprimació - Autoadherida L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Aplicació de l'emprimació en el seu cas - Fixació de la làmina CONDICIONS GENERALS: El reforç puntual es resol amb una peça retallada de làmina, el reforç lineal ha d’estar format per una banda recta i d'amplària constant. La seva posició i la relació amb el conjunt de làmines que formen la coberta, ha de ser la indicada a la Documentació Tècnica o, a manca d'aquesta, l'especificada per la DF. Els diferents trams del reforç han de quedar soldats entre ells o adherits, en el cas de làmines de cautxú-butil. El reforç ha de quedar adherit al suport en tota la superfície. Amplària del reforç lineal: 50 cm Cavalcament: ┌──────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Tipus de reforç │ Cavalcament │ │─────────────────────│────────────────────────────────────────│ │Puntual │ >= 10 cm │ │Lineal o superficial │ Vertical │>=15 cm │ │ │ Horitzontal │>=10 cm │ │>=10 cm │ │ │ En elements de desguàs │ │ Entre reforços de cautxú-butil│>=10 cm │ └──────────────────────────────────────────────────────────────┘ Toleràncies d'execució: - Cavalcaments: - Làmines bituminoses: ± 20 mm - Làmines de PVC o cautxú-butil: ± 10 mm - Amplària del reforç lineal: ± 50 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E7Z328P5,E7Z3ZTX2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7Z3 - REFORÇOS PER A MEMBRANES AMB LÀMINES BITUMINOSES

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


103

Reforç de membrana realitzat amb làmina impermeable. S'han considerat els tipus següents: - Puntual - Lineal - Superficial S'han considerat els tipus de làmina següents: - Làmina de cautxú sintètic no regenerat (butil) S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Fixada amb adhesiu - Adherida amb oxiasfalt - Adherida en calent prèvia emprimació - Autoadherida L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Aplicació de l'emprimació en el seu cas - Fixació de la làmina CONDICIONS GENERALS: El reforç puntual es resol amb una peça retallada de làmina, el reforç lineal ha d’estar format per una banda recta i d'amplària constant.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E7Z5Z002.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E7Z5 - REFORÇOS PER A MEMBRANES AMB LÀMINES DE CAUTXÚ-BUTIL

LÀMINES BITUMINOSES: * UNE 104402:1990 Membranas para la impermeabilización de cubiertas realizadas con materiales bituminosos y bituminosos modificados. Clasificación, designación y constitución.

LÀMINES DE CAUTXÚ-BUTIL: No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

104

CONDICIONS GENERALS: Els treballs s'han de realitzar a una temperatura ambient que oscil·li entre 5°C i 35°C. El suport ha de ser net. Característiques del suport: - Rugositats: - Làmines bituminoses: <= 1 mm - Làmines de PVC: <= 1/3 del gruix de la làmina - Humitat: <= 5% En el cas que s'hagi de tractar el suport amb una mà d'emprimació, aquesta s'ha d'aplicar abans de col·locar el reforç. Els treballs no s'han de continuar fins que l’emprimació s'hagi assecat. Previament a l'execució de les unions entre làmines de cautxú-butil, s'ha de netejar amb benzina les zones a unir. Cal assegurar-se de la compatibilitat del material de l'element a reforçar amb la temperatura d'aplicació de la làmina de reforç , amb la temperatura d'aplicació de l'oxiasfalt o amb l'adhesiu de base quitrà, segons quin sigui el sistema de col·locació del reforç. El reforç col·locat s'ha de protegir del pas de les persones, equips o materials, i en les làmines no protegides, del sol. Les condicions generals del procés constructiu són les mateixes que les fixades al plec de condicions per a les membranes que es reforcen. El reforç adherit en calent, s'ha d'adherir per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. En el reforç adherit amb oxiasfalt, l'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera. LÀMINES DE PVC O LÀMINES DE CAUTXÚ-BUTIL COL·LOCADES AMB ADHESIUS: L'adhesiu s'ha d'aplicar a les dues cares dels elements per unir i s'ha de pressionar. No han de quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es col·loqui el reforç. Si la col·locació és amb adhesiu de cautxú sintètic dispers en betum, aquest s'ha d'aplicar en calent a una temperatura < 250° C. Abans s'ha d'aplicar una mà d'emprimació al suport d'obra.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

La seva posició i la relació amb el conjunt de làmines que formen la coberta, ha de ser la indicada a la Documentació Tècnica o, a manca d'aquesta, l'especificada per la DF. Els diferents trams del reforç han de quedar soldats entre ells o adherits, en el cas de làmines de cautxú-butil. El reforç ha de quedar adherit al suport en tota la superfície. Amplària del reforç lineal: 50 cm Cavalcament: ┌──────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Tipus de reforç │ Cavalcament │ │─────────────────────│────────────────────────────────────────│ │Puntual │ >= 10 cm │ │Lineal o superficial │ Vertical │>=15 cm │ │ │ Horitzontal │>=10 cm │ │ │ En elements de desguàs │>=10 cm │ │ │ Entre reforços de cautxú-butil│>=10 cm │ └──────────────────────────────────────────────────────────────┘ Toleràncies d'execució: - Cavalcaments: - Làmines bituminoses: ± 20 mm - Làmines de PVC o cautxú-butil: ± 10 mm - Amplària del reforç lineal: ± 50 mm

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Característiques del suport: - Rugositats: - Làmines bituminoses: <= 1 mm - Làmines de PVC: <= 1/3 del gruix de la làmina - Humitat: <= 5% En el cas que s'hagi de tractar el suport amb una mà d'emprimació, aquesta s'ha d'aplicar abans de col·locar el reforç. Els treballs no s'han de continuar fins que l’emprimació s'hagi assecat. Previament a l'execució de les unions entre làmines de cautxú-butil, s'ha de netejar amb benzina les zones a unir. Cal assegurar-se de la compatibilitat del material de l'element a reforçar amb la temperatura d'aplicació de la làmina de reforç , amb la temperatura d'aplicació de l'oxiasfalt o amb l'adhesiu de base quitrà, segons quin sigui el sistema de col·locació del reforç. El reforç col·locat s'ha de protegir del pas de les persones, equips o materials, i en les làmines no protegides, del sol. Les condicions generals del procés constructiu són les mateixes que les fixades al plec de condicions per a les membranes que es reforcen. El reforç adherit en calent, s'ha d'adherir per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. En el reforç adherit amb oxiasfalt, l'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

105

Arrebossats realitzats amb morter de ciment, morter de calç, morter mixt o morter porós drenant, aplicats en paraments horitzontals o verticals, interiors o exteriors i formació d'arestes amb morter de ciment mixt o pasta de ciment ràpid. S'han considerat els tipus següents: - Arrebossat esquerdejat - Arrebossat a bona vista - Arrebossat reglejat - Formació d'arestes L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Arrebossat esquerdejat: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Aplicació del revestiment - Cura del morter Arrebossat a bona vista o arrebossat reglejat: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Execució de les mestres - Aplicació del revestiment - Acabat de la superfície - Cura del morter - Repassos i neteja final Formació d'aresta: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Execució de l'aresta - Cura del morter ARREBOSSAT: Ha de quedar ben adherit al suport. El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser suficient per tal que no s’esquerdi. S'han de respectar els junts estructurals. Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme. Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni fissures, forats o d'altres defectes. Gruix de la capa: - Arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm - Arrebossat reglejat o a bona vista: 1,1 cm - Arrebossat amb morter porós drenant: 2 a 4 cm Arrebossat reglejat: - Distància entre mestres: <= 150 cm Toleràncies d'execució per l'arrebossat: - Planor: - Acabat esquerdejat: ± 10 mm - Acabat a bona vista: ± 5 mm - Acabat reglejat: ± 3 mm - Aplomat (parament vertical): - Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta - Acabat reglejat: ± 5 mm/planta - Nivell (parament horitzontal):

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E81131D2,E81131D1,E811ZRHD.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E8 - REVESTIMENTS E81 - ARREBOSSATS I ENGUIXATS E811 - ARREBOSSATS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

106

ARREBOSSAT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: En paraments verticals: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueix el 100% En paraments horitzontals: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els retorns, com ara brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la neteja dels elements que configuren les obertures, com és ara bastiments que s'hagin embrutat. FORMACIÓ D'ARESTA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si, un cop executat el treball, es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta i s'han de refer les parts afectades. Per a iniciar-ne l'execució en els paraments interiors cal que la coberta s'hagi acabat, p er als paraments situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües. S'han d'evitar cops i vibracions que puguin afectar el material durant l'adormiment. ARREBOSSAT: S'han de col·locar tots els elements que hagin d'anar fixats als paraments i no dificultin l'execució del revestiment. Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Quan l'arrebossat és esquerdejat, s'ha d'aplicar llançant amb força el morter contra els paraments. Quan l'arrebossat és a bona vista, s'han de fer mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons. Quan l'arrebossat és regl ejat, s'han de fer mestres amb el mateix morter, als paraments, cantonades, racons i voltants d'obertures. Les arestes i les mestres han d'estar ben aplomades. Quan l'arrebossat és esquitxat, s'ha d'aplicar en dues capes: la primera prement amb força sobre els paraments i la segona esquitxada sobre l'anterior. Quan l'acabat és deixat de regle o remolinat, s'ha d'aplicar prement amb força sobre els paraments. El lliscat s'ha d'aplicar quan encara estigui humida la capa d'arrebossat. Durant l'adormiment s'ha d'humitejar la superfície del morter. Per a fer assecatges artificials es requereix l'autorització explícita de la DF. No s'han de fixar elements sobre l'arrebossat fins que hagin passat set dies, com a mínim, o s'hagi adormit.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta - Acabat reglejat: ± 5 mm/planta Toleràncies quan l'arrebossat és a bona vista o reglejat: - Gruix de l'arrebossat: ± 2 mm FORMACIÓ D'ARESTA: Ha de ser recta i contínua. Ha de quedar horitzontal o ben aplomada. Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat o aplomat: ± 2 mm/m, ± 5 mm/total

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

107

Revestiments realitzats amb rajola, aplicats en paraments verticals, interiors o exteriors, en faixes exteriors, horitzontals o verticals i arrimadors. S’han considerat els revestiments següents: - Enrajolat amb rajola ceràmica esmaltada - Trencadís amb trossos irregulars de rajola de diferents colors - Enrajolat amb rajola ceràmica vidrada, rajola de valència o rajola reproducció de rajola existent, en interiors S'han considerat els morters següents: - Morter adhesiu - Morter pòrtland 1:4, només per a paraments d'alçària inferior o igual a 3 m L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport - Rejuntat dels junts - Neteja del parament CONDICIONS GENERALS: En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, escantonades ni tacades. Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície amb la planor i l'aplomat previstos. El color i la textura, en revestiments fets amb peces de forma regular, ha de ser uniforme en tota la superfície. L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser suficient per tal que no s’esquerdi. S’ha d’adaptar als moviments del suport de manera que no quedin afectades les seves prestacions. S'han de respectar els junts estructurals. Els junts del revestiment han d'estar rejuntats amb beurada de ciment gris o b lanc i, eventualment, colorants, si la DF no fixa d’altres condicions. Si el revestiment és fet a l'exterior ha de quedar protegit contra la penetració de l'aigua entre les peces i el parament. Entre el revestiment i qualsevol sortint del parament s'ha de deixar un junt segellat amb silicona. Superfície de revestiment entre junts de dilatació: <= 20 m2 Distà ncia entre junts de dilatació: - Parament interior: <= 8 m

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8241235,E824ZMGT.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E82 - ENRAJOLATS E824 - ENRAJOLATS AMB RAJOLA DE CERÀMICA ESMALTADA BRILLANT

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció de la superfície sobre la que es realitzarà l'arrebossat. - Neteja i preparació de la superfície de suport - Control d’execució de les mestres - Acabat de la superfície - Repassos i neteja final - Inspecció visual de la superfície acabada. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Repassos i neteja final - Inspecció visual de la superfície acabada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

108

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. En revestiment de paraments, amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2 i <= 2 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 2 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’ amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si un cop executat el treball es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta durant les darreres 48 hores, i s'han d'enderrocar i refer les parts afectades. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h. ENRAJOLAT: Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat. COL·LOCACIÓ AMB MORTER ADHESIU: L'arrebossat s'ha d'haver adormit, ha de tenir una humitat < 3% i ha d'estar lliure de sals solubles que puguin impedir l'adherència del morter adhesiu. El morter adhesiu s'ha de preparar i aplicar segons les instruccions del fabricant. S'ha d'aplicar sobre superfícies de menys de 2 m2 i s'ha de marcar aquesta superfície amb una aplanadora dentada (les dents han de tenir entre 5 i 8 mm de fondària). COL·LOCACIÓ AMB MORTER PÒRTLAND O REFRACTARI: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. El morter s'ha d'estendre per tota la bescara de la peça.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Parament exterior: <= 3 m Amplària dels junts de dilatació: >= 10 mm Gruix del morter: - Morter: 10-15 mm - Morter adhesiu: 2-3 mm ENRAJOLAT: Els junts del revestiment han de ser rectes. Amplà ria dels junts: - Rajola comuna d’elaboració mecànica o fina, valència, esmaltada o vidriada: >= 1 mm - Rajola comuna d’elaboració manual: >= 5 mm Toleràncies d'execució: - Planor: - Rajola d’elaboració mecànica o fina, valència, refractaria o gres: ± 2 mm/2 m - Rajola comuna d’elaboració manual: ± 4 mm/2 m - Amplària junts: - Rajola d’elaboració mecànica o fina, valència o vidriada: - Parament interior ± 0,5 mm - Parament exterior ± 1 mm - Rajola comuna d’elaboració manual: ± 2 mm - Rajola refractaria o gres: ± 1 mm - Paral·lelisme entre els eixos dels junts: ± 1 mm/m - Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m - Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m TRENCADÍS: La composició del trencadís ha de seguir les especificacions indicades a la DT Ha de tenir la distribució de formes i condicions de planor i aplomat previstos.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

109

Revestiments realitzats amb rajola, aplicats en paraments verticals, interiors o exteriors, en faixes exteriors, horitzontals o verticals i arrimadors. S’han considerat els revestiments següents: - Enrajolat amb rajola de gres premsat o extruït S'han considerat els morters següents: - Morter adhesiu - Morter pòrtland 1:4, només per a paraments d'alçària inferior o igual a 3 m L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport - Rejuntat dels junts - Neteja del parament CONDICIONS GENERALS: En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, escantonades ni tacades. Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície amb la planor i l'aplomat previstos. El color i la textura, en revestiments fets amb peces de forma regular, ha de ser uniforme en tota la superfície. L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser suficient per tal que no s’esquerdi. S’ha d’adaptar als moviments del suport de manera que no quedin afectades les seves prestacions.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E82DZRJ1.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E82D - ENRAJOLATS AMB RAJOLA DE GRES PREMSAT ESMALTAT

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l’especejament al parament. - Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport. - Rejuntat dels junts. - Neteja del parament CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el revestiment. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. En revestiment de paraments, amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2 i <= 2 m2: Es dedueix el 50%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

110

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si un cop executat el treball es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta durant les darreres 48 hores, i s'han d'enderrocar i refer les parts afectades. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h. ENRAJOLAT: Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat. COL·LOCACIÓ AMB MORTER ADHESIU: L'arrebossat s'ha d'haver adormit, ha de tenir una humitat < 3% i ha d'estar lliure de sals solubles que puguin impedir l'adherència del morter adhesiu. El morter adhesiu s'ha de preparar i aplicar segons les instruccions del fabricant. S'ha d'aplicar sobre superfícies de menys de 2 m2 i s'ha de marcar aquesta superfície amb una aplanadora dentada (les dents han de tenir entre 5 i 8 mm de fondària). COL·LOCACIÓ AMB MORTER PÒRTLAND O REFRACTARI: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. El morter s'ha d'estendre per tota la bescara de la peça.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

S'han de respectar els junts estructurals. Els junts del revestiment han d'estar rejuntats amb beurada de ciment gris o b lanc i, eventualment, colorants, si la DF no fixa d’altres condicions. Si el revestiment és fet a l'exterior ha de quedar protegit contra la penetració de l'aigua entre les peces i el parament. Entre el revestiment i qualsevol sortint del parament s'ha de deixar un junt segellat amb silicona. Superfície de revestiment entre junts de dilatació: <= 20 m2 Distà ncia entre junts de dilatació: - Parament interior: <= 8 m - Parament exterior: <= 3 m Amplària dels junts de dilatació: >= 10 mm Gruix del morter: - Morter: 10-15 mm - Morter adhesiu: 2-3 mm ENRAJOLAT: Els junts del revestiment han de ser rectes. Amplà ria dels junts: - Rajola comuna d’elaboració mecànica o fina, valència, esmaltada o vidriada: >= 1 mm - Rajola comuna d’elaboració manual: >= 5 mm Toleràncies d'execució: - Planor: - Rajola d’elaboració mecànica o fina, valència, refractaria o gres: ± 2 mm/2 m - Rajola comuna d’elaboració manual: ± 4 mm/2 m - Amplària junts: - Rajola d’elaboració mecànica o fina, valència o vidriada: - Parament interior ± 0,5 mm - Parament exterior ± 1 mm - Rajola comuna d’elaboració manual: ± 2 mm - Rajola refractaria o gres: ± 1 mm - Paral·lelisme entre els eixos dels junts: ± 1 mm/m - Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m - Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


Revestiment realitzat amb plaques de guix laminat o plaques transformades de guix laminat col· locades en paraments verticals sobre perfileria, mestres o pasta de guix. S'han considerat els materials següents: - Plaques de guix laminat - Plaques transformades de guix laminat S’han considerat els diferents tipus de col·locació per a : plaques de guix laminat i transformats de plaques de guix laminat - Sobre perfileria - Sobre mestres - Directament sobre el parament amb tocs de guix. - Directament sobre el parament amb guix estés en tota la superfí cie amb llana dentada. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació sobre perfileria o sobre mestres: - Replanteig dels perfils - Col·locació aplomat o anivellat i fixació dels perfils

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E83E146B.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E83 - APLACATS E83E - EXTRASDOSSATS AMB PLAQUES DE GUIX LAMINAT

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l’especejament al parament. - Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport. - Rejuntat dels junts. - Neteja del parament CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el revestiment. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

112

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

111

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

- Col·locació d’aïllament tèrmic, si és el cas - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Replanteig de l'especejament en el parament - Fixació de les plaques als perfils - Segellat dels junts Col·locació directament sobre els paraments amb tocs de guix: - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Aplicació dels tocs de guix i col·locació de les plaques - Segellat dels junts Col·locació directament sobre el parament amb guix estés en tota la superficie amb llana dentada: - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Aplicació de masses equidistants de guix - Extesa de la pasta de guix amb llana dentada - Fixació de les plaques - Segellat dels junts Col·locació de l’aïllament: - Preparació de l'element (retalls, etc.) - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element MUNTATGE DE LA PERFILERIA: El conjunt de l'entramat ha de ser estable i indeformable. Ha de definir un pla vertical paral·lel al de la divisòria acabada, tot i comptant amb el gruix de les plaques que ha de suportar. Ha de quedar encerclat per perfils fixats amb tacs i visos al terra, sostre i paraments dels quals arrenqui la divisòria. Els muntants han d'anar encaixats a pressió en el perfil del terra i en el del sostre. Només han de quedar fixats amb visos els muntants dels punts singulars (acords amb altres paraments, buits de pas, etc). La modulació dels muntants o mestres no ha de variar en els buits de pas, i s’ha de mantenir sobre la llinda. Els buits s’han d’encerclar amb els muntants o mestres necessaris. La distància màxima entre muntants o mestres serà de 600 mm. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 2 mm - Aplomat: ± 5 mm/3 m MUNTATGE DIRECTAMENT AMB TOCS DE GUIX: Distància entre eixos d'alineacions verticals: 40 cm MUNTATGE DE LA PLACA: El conjunt de l'aplacat ha de ser estable i indeformable a les accions previstes (vent, etc) . Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell previst. En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades ni defectes apreciables en les làmines de paper. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. El tros mínim de placa que es permet col·locar en paraments continus d’extradossat no serà menor de 350 mm. L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. Quan la placa no arribi a cobrir tota l'alçària, s'han de col·locar alternades, per tal d'evitar la continuïtat dels junts horitzontals. Junts entre les plaques: <= 3 mm Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial: ± 2 mm - Replanteig total: ± 2 mm - Planor: ± 5 mm/2 m - Aplomat: ± 5 mm/3 m COL·LOCACIÓ DE L’AÏLLAMENT La col·locació de l’aïllament es realitza normalment sense adherir. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

- Obertures > 2 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’ amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Revestiment realitzat amb plaques de guix laminat col·locades en obra. S’han considerat els tipus de col·locació següents:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E83FXZHD.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E83F - APLACATS AMB PLAQUES DE GUIX LAMINAT

113

* UNE 102041:2004 IN Montajes de sistemas de trasdosados con placas de yeso laminado. Definiciones, aplicaciones y recomendaciones.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueixen el 100% Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments, excepte en el cas de forats de mé s de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: Per a iniciar la col·locació de les plaques de guix laminat (i si és el cas també de l’aï llament), cal que la coberta i el tancament de l’edifici s’hagin acabat, inclosa la fusteria dels buits d’obra que quedin en l’àmbit d’actuació. La manipulació de les plaques (talls, forats per a instal·lacions, etc.) s'ha de fer abans de fixar-les al suport. Ajust entre les plaques: <= 2 mm COL·LOCACIÓ SOBRE PERFILERIA: La longitud dels muntants haurà de ser de 8 a 10 mm. inferior a l’alçaria lliure que han de cobrir. Cal preveure de reforçar l'entramat amb elements metàl·lics o bé de fusta, en aquells punts que hagin de suportar elements pesats fixats a la divisòria (radiadors, llibreries, etc.). Els junts han de coincidir sempre amb elements portants. Les fixacions mecà niques, cargols han d’entrar perpendicularment al pla de la placa, i la penetració del cap a d’ésser la correcta. Per a l'execució de les cantonades i acords de paraments, els perfils de terra i sostre s'han de tallar perpendicularment a la seva directriu per resoldre l'acord per testa, comptant però, amb els gruixos de les plaques que hagin de passar. Queden expressament proscrites les trobades a biaix de cartabó en el muntatge de la perfileria. Distància entre cargols del mateix muntant: 25 cm Distància dels cargols a les vores de les plaques: 15 mm Toleràncies d'execució: - Distància dels cargols a les vores de les plaques: ± 5 mm COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB TOCS DE GUIX: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB GUIX ESTÉS AMB LLANA DENTADA: Els paraments d’aplicació han d’estar sanejats i nets. La capa resultant de pasta de guix ha de tenir un gruix <=1,50 cm. Un cop adherides varies plaques es procedirà a l’anivellament amb un regle i es verificarà la planeitat respecte les plaques adjacents.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a trencajunt. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

114

- Sobre perfileria - Directament sobre el parament amb tocs de guix. - Directament sobre el parament amb guix estés en tota la superfí cie amb llana dentada. - Directament sobre el parament amb fixacions mecàniques L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació sobre perfileria: - Replanteig dels perfils - Col·locació aplomat o anivellat i fixació dels perfils - Col·locació d’aïllament tèrmic, si és el cas - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Replanteig de l'especejament en el parament - Fixació de les plaques als perfils - Segellat dels junts Col·locació directament sobre els paraments amb tocs de guix: - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Aplicació dels tocs de guix i col·locació de les plaques - Segellat dels junts Col·locació directament sobre el parament amb guix estés en tota la superficie amb llana dentada: - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Aplicació de masses equidistants de guix - Extesa de la pasta de guix amb llana dentada - Fixació de les plaques - Segellat dels junts Col·locació directament sobre el parament amb fixacions mecàniques: - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Replanteig - Fixació de les plaques CONDICIONS GENERALS: El conjunt de l'aplacat ha de ser estable i indeformable a les accions previstes (vent, etc) . Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell previst. En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades ni defectes apreciables en les làmines de paper. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. En qualsevol cas no quedaran tire s de menys de 40cm. Quan la placa no arribi a cobrir tota l'alçària, s'han de col·locar alternades, per tal d'evitar la continuïtat dels junts horitzontals. Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial: ± 2 mm - Replanteig total: ± 2 mm - Planor: ± 5 mm/2 m - Aplomat: ± 5 mm/3 m - Ajust entre plaques: ± 1 mm COL·LOCACIÓ SOBRE PERFILERIA: Els junts han de coincidir sempre amb elements portants. En aplacats a dues cares, els junts verticals d'ambdós costats no han de coincidir en el mateix muntant. Ajust entre les plaques: <= 2 mm Distància entre cargols del mateix muntant: 25 cm Distància dels cargols a les vores de les plaques: 15 mm Toleràncies d'execució: - Distància dels cargols a les vores de les plaques: ± 5 mm COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB TOCS DE GUIX: Distància entre eixos d'alineacions verticals: 40 cm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Preparació de les plaques (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l’especejament al parament. - Col·locació de les plaques - Segellat dels junts CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el revestiment. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

115

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueixen el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 1 00% del forat cal amidar també aquests paraments. Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments, excepte en el cas de forats de mé s de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: Per a iniciar la col·locació de les plaques de guix laminat, cal que la coberta i el tancament de l’ edifici s’hagin acabat, inclosa la fusteria dels buits d’obra que quedin en l’àmbit d’actuació. La manipulació de les plaques (talls, forats per a instal·lacions, etc.) s'ha de fer abans de fixar-les al suport. En les plaques col·locades amb fixacions mecàniques, els cargols han d’ entrar perpendicularment al pla de la placa, i la penetració del cap ha de ser la correcta. COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB TOCS DE GUIX: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB GUIX ESTÉS AMB LLANA DENTADA: Els paraments d’aplicació han d’estar sanejats i nets. La capa resultant de pasta de guix ha de tenir un gruix <=1,50 cm. Un cop adherides varies plaques es procedirà a l’anivellament amb un regle i es verificarà la planeitat respecte les plaques adjacents.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

116

Cel ras realitzat amb plaques, planxes o lames, de diferents materials, suspeses del sostre o estructura de l’ edifici, en espais interiors, i elements singulars integrats al cel ras, com ara registres, franges perimetrals, cortiners, etc. S'han considerat els materials següents: - Plaques d’escaiola - Plaques de fibres minerals o vegetals - Plaques de guix laminat i transformats - Plaques metàl·liques i planxes conformades metàl·liques - Làmel·les de PVC o metàl·liques - Taulers de partí cules aglomerades amb ciment - Plaques amb ciment pó rtland més additius (GRC) - Plaques d’aglomerat de ciment amb fibres - Plaques de fusta S'han considerat els tipus de cel ras següents: - Per a revestir, sistema fix - De cara vista, sistema fix - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat vist - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat ocult L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig: distribució de plaques, resolució de vores i punts singulars, nivells, eixos de la trama de perfils, etc. - Col·locació dels suports fixats al sostre o estructura de l’edifici i suspensió dels perfils de la trama de suports - Col·locació de les plaques, planxes o lames, fixades o recolzades a la trama de suports, segons el sistema utilitzat - Segellat dels junts si es tracta d’un cel ras continu CONDICIONS GENERALS: El sistema de suspensió del cel ras ha de ser un sistema compatible amb les plaques o planxes. El mecanisme de fixació a l’estructura de l’edifici ha de ser compatible amb el material d’aquesta. El plènum considerat és d’1 m d’alçària màxima. El sistema de suspensió ha de complir els requisits de l’apartat 4.3 de la norma UNE-EN 13964. Si el fabricant del sistema de suspensió es diferent del de les plaques, planxes o lames, el constructor ha d’aportar la documentació necessària per verificar la compatibilitat entre els sistemes. Si s’ha d’afegir algun element a sobre del cel ras, com ara aïllaments tèrmics o acústic, llums, difusor d’aire, etc, cal verificar que el increment de pes està dins dels límits de resistència del sistema de suports. El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. Els elements de la subestructura (carreres principals i transversals) han d’ estar muntades ortogonalment. Els perfils distanciadors de seguretat de l’estructura han d’estar fixats als perfils principals. Les peces del cel ras han d’estar alineades. El repartiment de plaques al recinte no deixarà als perímetres peces menors a 1/2 placa. El recolzament de les plaques tallades sobre el suport perimetral ha de ser mes gran de 10 mm. Si les plaques són de cara vista, en el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Els elements perimetrals verticals, com ara envans o mampares, no provocaran esforços sobre el cel ras, i la seva estructura s’ha d’ancorar al sostre o a una subestructura independent de la del cel ras. Si es pengen o s’insereixen elements aliens al cel ras, com ara llums, difusors, etc, no superaran els pesos màxims indicats pel sub ministrador del cel ras, i les perforacions de les plaques compliran les indicacions del fabricant respecte a la mida màxima i la posició relativa de la perforació.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8445300.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E84 - CELS RASOS

No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

117

El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S’ ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Les instruccions del subministrador han d’incloure com mínim els aspectes següents: - Enumeració i especificacions dels components necessaris per a l’execució completa del cel ras - Els tipus de fixacions superiors en funció dels possibles materials on es fixaran (llosa de formigó, sostres amb revoltons de diferents materials, estructures de fusta, etc.) - La forma en que els diversos components s’han d’instal·lar i fixar - Condicions d’emmagatzemament i manipulació dels materials - Les condicions que son necessàries al lloc on s’instal·larà el cel ras - La carrega màxima admissible pels components de la suspensió - El mètode de regulació de l’alçada i, si es requereix, els mitjans per a assegurar les fixacions superior i inferior - La distancia màxima admissible entre els elements de suspensió - La llargària màxima del vol de les carreres principals - Les distancies entre les fixacions del sistema de recolzament perimetral - La forma de realitzar talls dels components, i especialment, les limitacions de la mida i la posició dels talls necessaris per a introduir instal·lacions (llums, reixetes, etc.) - El pes mà xim que poden suportar les plaques individuals, i el conjunto del cel ras, corresponent als elements addicionals (llums, reixetes, aïllaments afegits, etc.) Per començar el muntatge del cel ras, cal que el local estigui tancat i sigui estanc al vent i a l’aigua, la hum itat relativa sigui inferior al 70% i la temperatura superior a 7º. La DF ha d’aprovar el sistema de fixació superior i perimetral. Cal que aquest tingui associat un DIT, o cal fer assaigs in situ per verificar la idoneïtat del sistema. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. No s’han de col·locar fixacions superiors en elements estructurals deteriorats (revoltons trencats, formigons esquerdats, etc.) REGISTRES: Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Si el cel ras es realitza amb plaques o elements amb caracterí stiques especials, que han de donar unes condicions específiques a l’espai que conformen per tal d’assolir les característiques requerides, caldrà seguir les pautes constructives indicades pel fabricant i la DF. Toleràncies d'execució: - Planor: - 2 mm/m - <= 5 mm en una llargària de 5 m en qualsevol direcció - Nivell: ± 5 mm SUPORT MITJANÇANT ENTRAMAT DE PERFILS: Si el sistema és desmuntable, s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, a tot el perímetre. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. S'han de col·locar els punts de fixació suficients per tal que la fletxa dels perfils de l'entramat sigui l'exigida. REGISTRES: Ha d'obrir i tancar correctament. El parament exterior del registre ha d’estar a nivell amb el cel ras. El registre ha de ser estable, i no pot provocar defo rmacions al cel ras en els moviments obertura i tancament. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. El bastiment ha d’estar al mateix pla que el cel ras, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. El bastiment ha d’estar travat als perfils auxiliars del cel ras, com a mínim amb una fixació per cada costat. Franquícia entre la fulla i el bastiment: <= 0,2 cm Toleràncies d’execució: - Replanteig: ± 5 mm - Nivell previst: ± 2 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Cel ras realitzat amb plaques de diferents materials suspeses del sostre.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8445300.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E844 - CELS RASOS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT

118

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Replanteig del nivell del cel ras, dels eixos de la trama de perfils i dels punts de suspensió. - Verificació de la compatibilitat del sistema de fixació a les estructures existents. Es pot fer validant la documentació aportada pel fabricant de la fixació, o fent assaigs de càrrega. - A les fixacions cal verificar la fondària i el diàmetre de la perforació, la neteja del forat, si el tipus de fixació es correspon amb l’aprovat, el procediment d’instal·lació de la fixació, i si est à indicat, el parell d’acollament. - Col·locació dels perfils perimetrals, si s’escau, d’ entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. Verificació de l’ortogonalitat de la trama, i les alineacions dels perfils vistos. - Col·locació dels elements que formen la cara vista del cel ras, com ara plaques, lames, etc. - En el cas de cels rasos de característiques especials, caldrà controlar els punts singulars. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el cel ras. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Es verificarà el nivell i la planeitat del cel ras, l’alineació i l’ ortogonalitat de plaques i perfils, la situació d’elements addicionals, be estiguin penjats o inserits en perforacions del cel ras. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

* UNE-EN 13964:2006/A1:2008 Techos suspendidos. Requisitos y métodos de ensayo.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

CEL RAS, CALAIX O FRANJA DE CEL RAS: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen. - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells qu e normalment conformen la unitat. REGISTRES: Unitat de registre col·locat segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra els impactes durant tot el procé s constructiu i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat a l'obra.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


Revestiments verticals de paraments interiors o exteriors, realitzats amb taulers de fusta col·locats clavats, fixats o adherits. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació dels taulers (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'especejament en el parament - Col·locació de l’adhesiu, en el seu cas - Col·locació de les peces - Segellat dels junts, cas que sigui necessari CONDICIONS GENERALS: El conjunt del revestiment ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell i en la posició prevista. Els taulers han de quedar ben adherits o fixats a les llates de suport. En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces trencades, deformades ni amb defectes superficials apreciables (ratlles, bonys, etc.).

120

El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S’ ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements.

119

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells qu e normalment conformen la unitat.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E86 - REVESTIMENTS DECORATIUS E865 - REVESTIMENTS DE FUSTA

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN PLAQUES D’ ESCAIOLA, FIBRES MINERALS, CARTRÓ GUIX I METÀL·LIQUES: Els punts de control més destacables són els següents: - Replanteig del nivell del cel ras i dels eixos de la trama de perfils. - Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Col·locació dels perfils perimetrals, si s’escau, d’ entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. - Col·locació de les plaques - En el cas de cels rasos de característiques especials, caldrà controlar els punts singulars. CONTROL D’ EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN PLAQUES D’ESCAIOLA, FIBRES MINERALS, CARTRÓ GUIX I METÀL·LIQUES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT. EN PLAQUES D’ESCAIOLA, FIBRES MINERALS, CARTRÓ GUIX I METÀL·LIQUES: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el cel ras. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN PLAQUES D’ESCAIOLA, FIBRES MINERALS, CARTRÓ GUIX I METÀL·LIQUES: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN PLAQUES D’ESCAIOLA, FIBRES MINERALS, CARTRÓ GUIX I METÀL·LIQUES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’ OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN PLAQUES D’ESCAIOLA, FIBRES MINERALS, CARTRÓ GUIX I METÀL·LIQUES: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

* NTE-RTP/1973 Revestimientos de Techos: PLACAS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

E865ZFST,E865ZFTE.

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

S'han considerat els materials següents: - Plaques de guix laminat i transformats S'han considerat els tipus de cel ras següents: - Per a revestir, sistema fix - De cara vista, sistema fix - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat vist - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat ocult Suports de cel ras: - Plaques cartró guix per quedar vistes o per a revestir: suportades per un entramat de perfils suspesos mitjançant barres regulables. El sistema sustentant de les plaques pot ser fix o desmuntable. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Sistema fix i entramat de perfils: - Replanteig dels eixos de la trama de perfils - Col·locació i suspensió dels perfils de la trama mitjançant barra roscada o perfil - Col·locació de les plaques - Segellat dels junts Sistema desmuntable: - Replanteig dels eixos de la trama de perfils - Col·locació dels perfils perimetrals d'entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama - Col·locació de les plaques CONDICIONS GENERALS: El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. Si les plaques són de cara vista, en el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Si el cel ras es realitza amb plaques o elements amb caracterí stiques especials, que han de donar unes condicions específiques a l’espai que conformen per tal d’assolir les característiques requerides, caldrà seguir les pautes constructives indicades pel fabricant i la DF. Toleràncies d'execució: - Planor: ± 2 mm/m - Nivell: ± 10 mm SUPORT MITJANÇANT ENTRAMAT DE PERFILS: Si el sistema és desmuntable, s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, a tot el perímetre. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. S'han de col·locar els punts de fixació suficients per tal que la fletxa dels perfils de l'entramat sigui l'exigida. Separació entre punts de suspensió: <= 1250 mm Fletxa màxima dels perfils de l'entramat: <= 1/360 de la llum Toleràncies d'execució: - Alineació dels perfils: ± 2 mm/2 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

122

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C - Humitat relativa de l'aire > 60% - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos. S'han de corregir i eliminar els possibles defectes del suport amb massilla, segons les instruccions del fabricant. No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats.

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Preparació dels taulers (talls, forats, etc.) - Neteja i preparació de la superfície de suport. - Replanteig de les llates i dels punts de fixació. - Fixació de les llates sobre el suport. - Replanteig de l’especejament en el parament. - Segellat dels junts, cas que sigui necessari.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Preparació i aplicació d'un recobriment de pintura sobre superfícies de materials diversos mitjançant diferents capes aplicades en obra. S’han considerat els tipus de superficies següents: - Superfícies de fusta - Superfícies metàl·liques (acer, acer galvanitzat, coure) - Superfícies de ciment, formigó o guix S'han considerat els elements següents: - Estructures - Paraments - Elements de tancament practicables (portes, finestres, balconeres) - Elements de protecció (baranes o reixes) - Elements de calefacció - Tubs L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la superfície a pintar, fregat de l’òxid i neteja prèvia si és el cas, amb aplicació de les capes d'emprimació , de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat segons la composició de la pintura d'acabat - Aplicació successiva, amb els intervals d’assecat, de les capes de pintura d'acabat CONDICIONS GENERALS: En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que només s'hagin pintat les visibles. PINTAT A L'ESMALT: Gruix de la pel·lícula seca del revestiment: >= 125 micres

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8989240,E898J2A0,E898K2A0,E898DFM0,E89A2CB0,E89B5CJ0,E89ABBJ0,E89BX0X2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E89 - PINTATS

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

121

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les operacions de control s’han de realitzar segons les indicacions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar l’ execució de la unitat. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a cà rrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueixen el 100% Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments, excepte en el cas de forats de mé s de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: La manipulació dels taulers (talls, forats per a instal· lacions, etc.) s'ha de fer abans de fixar-les al suport. Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Les llates de fixació han de complir les condicions de planor i de nivell que s’exigeixen al revestiment acabat. Les peces han d’anar recolzades com a mínim en dues llates. Si en el parament on s’han de fixar es preveu que hi hagi humitat, cal col·locar una là mina impermeabilitzant entre la llata i el parament. Entre les llates i també en la disposició dels taulers del revestiment, cal preveure passos per a la circulacó de l’aire per l’interior de l’espai buit. En espais interiors, per a iniciar-ne l'execució cal que la coberta i el tancament de l'edifici s’hagin acabat, inclosa la fusteria dels buits d'obra que quedin en l'àmbit d'actuació. COL·LOCACIÓ AMB ADHESIU: L'adhesiu s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. Els junts han de coincidir sempre amb elements portants. En espais interiors, el revestiment ha de quedar separat del sostre i del terra o sòcol un mínim de 5 mm. En espais exteriors, la disposició del revestiment ha de ser tal que entre la seva cara interna i el tancament hi hagi una ventilació constant que eviti la formació d’ humitats permanents. Junt vertical : >= 1 mm Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial: ± 2 mm - Replanteig total: ± 2 mm - Planor: ± 3 mm/2 m - Aplomat: ± 5 mm/3 m - Ajust entre plaques: ± 1 mm COL·LOCACIÓ AMB FIXACIONS MECÀNIQUES: Penetració de les fixacions: >= 2 cm Distància entre fixacions: <= 30 cm Distància entre la fixació i les vores: >= gruix del tauler

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

123

PINTAT D'ESTRUCTURES, PARAMENTS DE FUSTA O D’ACER O PORTES ENROTLLABLES: m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT. Cal considerar el desenvolupament del perímetre. Deducció de la superfície corresponent a obertures: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2 i <= 2 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 2 m2: Es dedueix el 100% Aquest criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura com és ara, bastiments que s'hagin embrutat. PINTAT DE PARAMENTS DE CIMENT O GUIX: m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d’acord amb els criteris següents: - Obertures <= 4 m2: No es dedueixen - Obertures > 4 m: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l’obertura en una fondària de 30 cm, com a màxim, excepte en el cas d’obertures de més de 4,00 m2, en que aquesta superfície s’ha d’ amidar expressament. Inclouen igualment la neteja dels elements que configuren l’obertura, com ara bastiments que s’hagin embrutat. PINTAT DE PORTES, FINESTRES I BALCONERES: m2 de superfície de cada cara del tancament practicable tractat segons les especificacions de la DT amb les deduccions corresponents als envidraments segons els criteris següents: Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície envidrada de: - Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la DF. Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant. No s’ha d’aplicar una capa si la capa anterior no està completament seca. S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i després de l'aplicació. No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge. SUPERFÍCIES DE FUSTA: La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes. El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5 mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o fustes dures. S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca. Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregi r i eliminar els possibles defectes amb massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les vetes i eliminar la pols. SUPERFÍCIES METÀL·LIQUES (ACER, ACER GALVANITZAT, COURE): Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques, greixos ni òxid. En superfícies d'acer, s'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de desgreixar la superfície. Tot seguit s'han d'aplicar les dues capes d'emprimació antioxidant. La segona s'ha de tenyir lleugerament amb pintura. En el cas d’estructures d’acer s’ han de tenir en compte les següents consideracions: - Abans d’aplicar la capa d’emprimació les superfícies a pintar han d’estar preparades adequadament d’ acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3. - Si s’aplica més d’una capa s’ha d’utilitzar per a cadascuna un color diferent. - Després de l’aplicació de la pintura les superfícies s’han de protegir de l’acumulació d’aigua durant un cert temps. SUPERFÍCIES DE CIMENT, FORMIGÓ O GUIX: La superfície no ha de tenir fissures ni parts engrunades. El suport ha d'estar suficientment sec i endurit per tal de garantir una bona adherència. Ha de tenir una humitat inferior al 6% en pes. S'han de neutralitzar els àlcalis, les eflorescències, les floridures i les sals. Temps mínim d'assecatge de la superfície abans d'aplicar la pintura: - Guix: 3 mesos (hivern); 1 mes (estiu) - Ciment: 1 mes (hivern); 2 setmanes (estiu) En superfícies de guix, s'ha de verificar l'adherència del lliscat de guix.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

124

Preparació i aplicació d'un recobriment de vernís sobre superfícies de fusta mitjançant di ferents capes aplicades en obra, o aplicació de tractaments de protecció de la fusta amb lasurs. S’han considerat els tipus de superficies següents: - Superfícies de fusta L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Envernissats: - Preparació de la superfície a envernissar, amb aplicació, en el seu cas, de les capes de protecció necessà ries i del tipus adequat segons la composició del vernís. - Aplicació succesiva, amb els intervals d’assecat necessaris, de les capes de vernís. Tractaments amb lasurs: - Preparació de la superfície a tractar

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8AA2BD1,E8A8ZVRS,E8A8AA30.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E8A - ENVERNISSATS I TRACTAMENTS AMB LASURS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície a pintar. - Acceptació del procediment d’aplicació de la pintura per part de la DF. - Comprovació de l’assecatge d’una capa abans de procedir a una segona aplicació. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Inspecció visual de la unitat acabada. En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. Determinació del gruix de pel·lí cula del recobriment sobre un element metàl·lic (UNE EN ISO 2808) CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

PINTAT D’ESTRUCTURES D’ACER: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A. PER A LA RESTA D'ELEMENTS: No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

- Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25% - Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix En les portes extensibles, la superfície s'ha d'incrementar el 50% PINTAT D’ELEMENTS DE PROTECCIÓ O ELEMENTS DE CALEFACCIÓ: m2 de superfície d’una cara, definida pel perímetre de l’element a pintar. PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

125

ENVERNISSAT D’ESTRUCTURES O PARAMENTS, TRACTAMENTS AMB LASURS: m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT. Cal considerar el desenvolupament del perímetre. Deducció de la superfície corresponent a obertures: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2 i <= 2 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 2 m2: Es dedueix el 100% Aquest criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura com és ara, bastiments que s'hagin embrutat. ENVERNISSAT DE FINESTRES, BALCONERES O PORTES VIDRIERES: m2 de superfície de cada cara del tancament practicable tractat segons les especificacions de la DT amb les deduccions corresponents als envidraments segons els criteris següents: Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície envidrada de: - Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50% - Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25% - Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix ENVERNISSAT DE BARANA: m2 de superfície d’una cara, definida pel perímetre de l’element a pintar. PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C - Humitat relativa de l'aire > 60% - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos. El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la DF. Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant. S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i després de l'aplicació. No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge. La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes. El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5 mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o fustes dures. S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca. Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregi r i eliminar els possibles defectes amb massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les vetes i eliminar la pols.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Aplicació successiva, amb els intervals d’assecatge, de les capes de producte necessàries CONDICIONS GENERALS: En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que només s'hagin pintat les visibles. Envernissats: Gruix de la pel·lí cula seca del revestiment: - 2 capes d’acabat: >= 80 micres - 3 capes d’acabat: >= 100 micres

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Formació del remat superior d'una paret. S'han considerat els tipus de peces següents: - Peça ceràmica d'acabat fi o vidrada col·locada amb morter - Peça ceràmica d'elaboració manual col·locada amb morter - Obra ceràmica - Pedra natural o artificial collada amb morter - Peça de formigó polimèric col·locada amb morter. - Planxa metàl·lica col·locada amb fixacions mecàniques. S'han considerat els tipus de morter següents per a la col·locació: - Morter mixt o de ciment - Morter adhesiu S'han considerat els tipus de planxa següents: - Acer galvanitzat - Alumini - Zinc L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'aresta de coronament - Col·locació de les peces - Segellat dels junts - Neteja del parament CONDICIONS GENERALS: A l'element acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Ha de tenir el color i la textura uniformes. Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície amb la planor prevista a la DT. Els junts entre les peces han d'estar reblerts.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8JAZLUM,E8J3337K.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E8J - CORONAMENTS

126

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Preparació de la superfície a envernissar, amb aplicació, en el seu cas, de les capes de protecció necessà ries i del tipus adequat segons la composició del vernís. - Aplicació succesiva, amb els intervals d’assecat necessaris, de les capes de vernís. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Inspecció visual de la unitat acabada. En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

127

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o, en el cas de pece s ceràmiques, superiors a 35°C - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 48 h abans i s'han de refer les parts afectades. Si la col·locació es amb morter mixt o amb ciment, les peces per col·locar han de tenir la humitat necessà ria per no absorbir l'aigua del morter. Si la peça és hidrofugada no s’ha d’humitejar. Si la col·locació es amb morter adhesiu, el morter s'ha de preparar i s'ha d'aplicar segons les instruccions del fabricant. CORONAMENT AMB RAJOLA CERÀMICA D'ACABAT FI O VIDRIADA: La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h. Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat. CORONAMENT DE PECES DE PEDRA O FORMIGÓ: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. La cara d'assentament ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del morter. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h. CORONAMENT DE PLANXA: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats i nets. Si cal s'han de repicar abans de la col·locació de les peces. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa de zinc amb el guix , els morters de ciment portland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.), la calç, l’acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. Les llates de fusta han d’estar ben seques, sense defectes aparents no han d’estar esberlade s ni han de tenir nusos saltadissos.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Els junts han de ser estancs. La peç a de coronament ha d’impedir que l’aigua de pluja afecti a la part de la paret que es troba immediatament a sota i evacuar l’aigua cap a l’exterior. En les peces amb trencaaigües o col·locades amb els cantells a escaire, aquests han de sobresortir respecte a l'acabat de la paret. Ha de tenir junts de dilatació necessaris per a garantir l’estabilitat de l’element, els quals ha de complir amb les especificacions del Plec de Condicions Tècniques corresponent. S'han de respectar els junts estructurals. Pendent (Façanes): >= 10º Volada del trencaaigü es: >= 2 cm Distà ncia entre junts de dilatació: - Pedra artificial, natural o morter de ciment: <= cada dues peces - Ceràmica: <= 2 m Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat: ± 2 mm/m CORONAMENT DE PECES CERÀMIQUES: Amplà ria dels junts: - Rajola ceràmica d’acabat fi o vidriada: 3 – 6 mm - Rajola ceràmica manual: 5-10 mm - Maó: 10 mm Toleràncies d'execució: - Amplària dels junts: - Rajola ceràmica: ± 1 mm - Maó: ± 2 mm CORONAMENT DE PECES DE PEDRA O FORMIGÓ: Els junts entre les peces han d'estar reblerts amb beurada de ciment blanc i, eventualment, colorants, si la DF no especifica d'altres condicions. CORONAMENT DE PLANXA: A l'element acabat no hi ha d'haver defectes superficials, (ratlles, bonys, etc.). Les fixacions han de ser d’un metall compatible amb el de la planxa.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Col·locació d'una malla de fibra de vidre revestida de PVC, utilitzada per a donar cohesió principalment en punts de discontinuïtat del suport. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig i preparació de la malla (retalls, cavalcaments, etc.) - Estesa de la malla sobre el revestiment CONDICIONS GENERALS: La malla ha de quedar situada aproximadament al mig del gruix del revestiment. Ha de cobrir tota la superfície per armar. Ha de formar una superfície plana, sense bosses. Ha de quedar ben adherida al revestiment. Cavalcament entre armadures: >= 12 cm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E8Z1A1JU.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E8Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS E8Z1 - ARMADURES PER A ARREBOSSATS I ENGUIXATS

128

a un revestiment continu,

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL D’ALUMINI I ZINC: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de les peces abans de la seva col·locació , rebutjant les que presentin defectes. - Neteja i preparació de la superfície de suport - Col·locació i fixació de les peces - Segellat dels junts - Neteja dels paraments. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES D’ALUMINI I ZINC: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT D’ALUMINI I ZINC: Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el revestiment. Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL D’ALUMINI I ZINC: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. - En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES D’ALUMINI I ZINC: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT D’ALUMINI I ZINC: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

129

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d’acord amb les instruccions de la DF. No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent. S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. El contingut òptim d'humitat s'ha de determinar a l'obra, en funció de la maquinària disponible i dels resultats dels assaigs realitzats. Abans d'estendre una tongada es pot homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari. L'estesa s'ha de fer per capes de gruix uniforme, cal evitar la segregació o la contaminació. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Formació de subbase o base per a paviment, amb tongades compactades de material granular. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la superfície de l'última tongada CONDICIONS GENERALS: Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una planta legalment autoritzada per el tractament d’aquests residus. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Toleràncies d'execució: - Replanteig de rasants: + 0, - 1/5 del gruix teòric - Nivell de la superfície: ± 20 mm - Planor: ± 10 mm/3 m

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9232G91.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9 - PAVIMENTS E92 - SUBBASES E923 - SUBBASES DE GRANULAT

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

La malla s'ha de fixar per pressió sobre el revestiment fresc. El procés d'aplicació ha de constar d'una primera capa de revestiment, col·locació de l'armadura i a continuació la capa d'acabat.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

130

Formació de solera amb formigó per a suport del paviment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Muntatge d'encofrats - Col·locació del formigó - Execució de junts de dilatació i formigonament - Protecció del formigó fresc i curat - Desmuntatge dels encofrats CONDICIONS GENERALS: No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats. La superfície acabada ha d'estar reglejada. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m; han de ser de 2 cm d'amplària i han d'estar plens d’un material flexible. Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció. La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 Toleràncies d'execució: - Gruix: - 10 mm, + 15 mm - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E936ZSLR,E936ZPEN.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E93 - SOLERES I RECRESCUDES E936 - SOLERES DE FORMIGÓ

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

GRUIX SENSE ESPECIFICAR: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. CAPES DE GRUIX DEFINIT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. CONDICIONS GENERALS: L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament els es creixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcarse en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

131

La col·locació dels revoltons s'ha de fer tenint cura que no rebin cops que puguin fer-los malbé. Han d'estar col·locats encaixats i han d'impedir l'entrada de pasta pels junts. No s'han d'ocupar els espais que s'han de massissar de formigó, d'acord amb la DT. Els revoltons han d'estar subjectats adequadament perquè no es moguin durant l'abocada i compactació del formigó, de forma que no flotin a l'interior de la massa de formigó fresc. S’han de col·locar en el sentit dels eixos de coordenades, avançant d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Els revoltons s’han d’ anar encaixant, de forma que dos vores de cada revoltó s’han d’encaixar amb dos vores de revoltons col·locats anteriorment. Les peces tallades s’han de recolzar sobre maons o ancorar a la paret.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Subministrament i col·locació de revoltons de polipropilè reciclat, i elements complementaris (tapes, suports especials , peus, etc), utilitzats com encofrat perdut per a la formació de soleres amb cambra d’aire inferior. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Marcat de les línies de replanteig dels revoltons - Col·locació dels revoltons - Col·locació de les peces especials com ara tapes, suports, etc CONDICIONS GENERALS: El pla de recolzament ha de ser suficientment rígid i resistent per a garantir les tolerà ncies dimensionals i suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Els revoltons han de tenir hermeticitat per a que no penetri al seu interior la beurada de formigó. Han d'estar ben alineats en ambdues direccions, de forma que no comportin cap disminució de la secció dels nervis de la solera. Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial amb l'eix paral·lel als nervis: ± 5 mm/m - Replanteig total amb l'eix paral·lel als nervis: ± 50 mm - Planor: ± 5 mm/m, ± 15 mm/total

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E938P015.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

132

Formació de recrescudes i capes de millora i anivellament de paviments. S'han considerat els tipus següents: - Recrescuda del suport de paviments amb terratzo - Recrescuda del suport de paviments amb morter de ciment - Capa de millora del suport anivellat amb pasta allisadora - Formació de base per a paviment flotant amb llosa de formigó de 5 cm de gruix - Capa de neteja i anivellament amb morter de ciment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En la recrescuda del suport de paviments amb terratzo: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la capa de sorra - Humectació de les peces de terratzo - Col·locació del morter per a cada peça - Col·locació de les peces a truc de maceta - Neteja de la superfície acabada - Col·locació de la beurada En la capa de millora del suport anivellat amb pasta allisadora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la pasta allisadora En la llosa de formigó o recrescuda del suport del paviment o capa de millora i anivellament amb morter de ciment: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels junts - Col·locació del morter o formigó - Protecció del morter o formigó fresc i cura RECRESCUDA DEL SUPORT DE PAVIMENTS AMB TERRATZO: Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces han d'estar col·locades a tocar i alineades. Els junts s'han de reblir amb beurada de ciment blanc. La recrescuda s'ha de fer sobre una capa de sorra de 2 cm de gruix. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Celles: <= 1 mm CAPA DE MILLORA DEL SUPORT ANIVELLAT AMB PASTA ALLISADORA: La capa de millora ha d'estar ben adherida al suport i ha de formar una superfície plana, fina, llisa i de porositat homogènia. Toleràncies d'execució:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E93A14D0,E93AZRPT.

* Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

E93A - RECRESCUDES I CAPES DE MILLORA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E938 - ENCOFRAT PERDUT PER A SOLERES ALLEUGERIDES

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

m2 de superfí cie alleugerida, amidada segons les especificacions de la DT i amb deducció de la superfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen. - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfí cie amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

134

133

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

MORTER DE CIMENT: El morter s'ha d'estendre a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. El suport ha de tenir un grau d'humitat entre el 5% i el 40%. Ha d'estar sanejat i net de matèries que dificultin l'adherència. Durant el temps de cura s'ha de mantenir humida la superfície del morter. La recrescuda no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. TERRATZO: La col·locació s'ha de fer a temperatura ambient >= 5°C. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. S'han de col·locar a truc de maceta sobre una capa de morter de ciment de 2 cm de gruix. Després s'ha d'estendre la beurada. La recrescuda no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a l'estesa de la beurada. PASTA ALLISADORA: L'aplicació de la pasta s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 30°C. El suport ha de tenir la planor, el nivell i l'horitzontalitat previstos. Ha de tenir un grau d'humitat <= 2,5%. Ha d'estar sanejat i net de matèries que dificultin l'adherència. La pasta s'ha de preparar amb un 20 a 25% d'aigua i s'ha de deixar reposar 5 min si és d’assecat ràpid i de 20 a 30 min si és d’assecat lent. L'aplicació s'ha de fer d'acord amb les instruccions del fabricant. La capa de millora no s'ha de trepitjar durant les 4 h següents a la seva aplicació si és una pasta d'assecatge ràpid i durant 24 h si és d'assecatge lent. S'ha d'esperar de 24 a 72 h per col·locar el paviment. LLOSA DE FORMIGÓ: El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9E1321A.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9E - PAVIMENTS DE PANOT I RAJOLA HIDRÀULICA

LLOSA DE FORMIGÓ: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). RECRESCUTA I CAPA DE MILLORA: No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfí cie amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Formació de paviments de panot. S'han considerat els casos següents: - Paviments de panot col·locats a l'estesa amb sorra-ciment, amb o sense suport de 3 cm de sorra - Paviments de panot col·locats a truc de maceta amb morter, amb o sense suport de 3 cm de sorra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En la col·locació a l'estesa amb sorra-ciment: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas - Col·locació de la sorra-ciment - Col·locació de les peces de panot - Humectació de la superfície - Confecció i col·locació de la beurada En la col·locació a truc de maceta amb morter: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas - Col·locació de la capa de morter - Humectació de les peces per col·locar - Col·locació de les peces - Humectació de la superfície - Confecció i col·locació de la beurada CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana,sense resalts entre peces, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. En el paviment no hi ha d'haver peces escantonades, taques ni d'altres defectes superfícials. Les peces han d'estar col·locades a tocar i alineades. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d’estar disposades formant alineacions rectes, segons l’especejament definit en la DT. Excepte en les zones classificades com d’ús restringit pel CTE no s’admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d’aquest amb altres elements: - Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm - Els desnivells que no superin els 50 mm s’han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25% - En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre Els acords del paviment han de quedar fets contra les voreres o els murets.

- Nivell: ± 10 mm - Gruix: ± 1 mm - Horitzontalitat: ± 4 mm/2 m LLOSA DE FORMIGÓ O RECRESCUDA DEL SUPORT DEL PAVIMENT O CAPA DE MILLORA I ANIVELLAMENT AMB MORTER DE CIMENT: No hi ha d'haver esquerdes ni discontinuïtats. La superfície acabada ha d'estar reglejada. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. Hi ha d'haver junts de retracció cada 25 m2 i la distància entre ells no ha de ser superior als 5 m. Els junts han de tenir una fondària >= 1/3 del gruix i una amplària de 3 mm. Hi ha d'haver junts de dilatació a tot el gruix de la capa que coincideixin amb els del suport. Els junts han de ser d'1 cm d'amplària i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix de la llosa i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció. Duresa Brinell superficial de la capa de morter (UNE_EN_ISO 6506/1) (mesurada amb una bola de 10 mm de diàmetre): >= 30 N/mm2 La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Gruix: ± 5 mm - Planor: ± 4 mm/2 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E9M2ZMR1,E9M2ZMR2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

136

CONDICIONS GENERALS: S’ha d’aplicar a una temperatura entre 10 i 30ºC, sense pluja. Abans de l’aplicació s’ ha de comprovar que el producte tingui un aspecte homogeni. El suport a cobrir ha d'haver assolit la resistència mecànica necessària. La superfície a cobrir ha d’ estar seca, sanejada i neta de matèries que dificultin l’adherència. S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i després de l'aplicació. S’ha d’ap licar seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. PAVIMENT DE RESINES SINTÈTIQUES: S’han d’eliminar les irregularitats del suport que siguin superiors a 3 mm. Temps d'assecatge (25ºC capa 1 mm): 3-4 h PAVIMENT DE MORTER AUTOANIVELLANT: L'aplicació s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 30°C. No s’ha d’aplicar en exteriors ni en locals interiors amb humitat permanent o susceptibles d’humitat per capil·laritat. El suport ha de tenir la planor, el nivell i l'horitzontalitat previstos. Ha d'estar sanejat i net de matèries que dificultin l'adherència. Prèviament s’han de reomplir els cocons existents en el suport amb el morter d’anivellament barrejat amb sorra fina. S’han de respectar els junts estructurals. S’han de deixar junts perimetrals quan la superfície sigui superior a 12 m2 i és recomanable deixar junts de partició per a superfícies superiors a 20 m2. S’ha d’esperar de 4 a 6 h, desprès de l’aplicació de l’emprimació fixadora, per col·locar el morter. L’aplicació d’una segona capa de morter d’anivellament s’ha de fer tan aviat com es pugui trepitjar l’anterior. Quan el morter d’anivellament s’hagi d’aplicar sobre suports amb terra radiant , aquesta s’haurà d’apagar 24 h abans.

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d’execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de panot. - Control de l’aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció del procés d’execució, d’acord a les indicacions del plec. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d’acabat. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d’acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista, dels defectes de col·locació segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

E9M - PAVIMENTS CONTINUS

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

135

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Revestiment continu per a paviments. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Paviment de resina sintè tica en dues capes, amb o sense imprimació - Paviment de morter de resina epoxi en una o dues capes, amb o sense capa de pintura - Paviment amb morter autoanivellant L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Revestiment de resines: - Preparació i comprovació de la superfície - Aplicació successiva, amb els intervals d’assecat, de les capes de producte - Aplicació successiva, en el seu cas, amb els intervals d’assecat, de les capes de pintura d’acabat - Neteja final de la superfície acabada - Protecció del revestiment col·locat Morter autoanivellant: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col-locació de la imprimació fixadora - Col-locació de la pasta allisadora CONDICIONS GENERALS: Ha de quedar ben adherit al suport. El reve stiment ha de formar una superfície plana i llisa. En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Gruix: ± 10% - Horitzontalitat: ± 4 mm/2 m ACABAT PINTAT: Han d’ estar pintades totes les superfícies indicades a la DT. En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el gruix indicat a la DT, d’ acord amb la dotació prevista i els rendiments indicats pel fabricant.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1,5 m2: No es dedueixen - Obertures > 1,5 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells qu e normalment conformen la unitat.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'han de col·locar començant per les vorades o els murets. Una vegada col·locades les peces s'ha d'estendre la beurada. No s'ha de trepitjar després d'haver-se abeurat, fins al cap de 24 h a l'estiu i 48 h a l'hivern. COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Ha de tenir junts laterals de contracció cada 25 m2, de 2 cm de gruix, segellats amb sorra. Aquests junts han d'estar el més aprop possible dels junts de contracció de la base. Els junts que no siguin de contracció han de quedar plens de beurada de ciment pòrtland. Pendent transversal: >= 2% Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Rectitud dels junts: ± 3 mm/2 m - Replanteig: ± 10 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

137

Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de les peces de parquet - Reblert dels junts CONDICIONS GENERALS: El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d’estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: >= 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): >= 2 x ample post Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts) Junts entre posts - Amplada mitja: <= 2% ample post - Amplada màxima: 3 mm Toleràncies d'execució: - Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5% - Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm - Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm - Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm - Alineació entre peces: - Parquet de posts junt espiga: <= 2mm/2m - Parquet de posts junt regular: - Extrems de posts alternatius: 3 mm - Extrem post a centre post contigu: 3 mm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9Q24149,E9Q2ZPFT.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9Q - PARQUETS, PAVIMENTS DE FUSTA I DE COMPOSITES DE FUSTA E9Q2 - PARQUETS CLAVATS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfí cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

La preparació de l’emprimació i del morter, i la seva aplicació, s'ha de fer d'acord amb les instruccions del fabricant. La capa de morter no s'ha de trepitjar durant les 3 h següents a la seva aplicació. Temps d'espera per col·locar el revestiment: - Ceràmica, moqueta: 8 a 12 h - Parquet, plàstics: 12 a 24 h - Pintura: 72 h

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9QZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FUSTA

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Neteja i preparació de la superfície d’assentament. - Col·locació de l’adhesiu (si és el cas). - Col·locació de les peces de parquet. - Polit i planejat del parquet col·locat. - Acabat de la superfície del paviment. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c del Contractista. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: La correcció dels defectes observats ha d’anar a càrrec del contractista. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d’execució.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

* UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

138

m2 de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfí cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: - Humitat relativa de l'aire: - Zones de litoral: < 70% - Zones d’interior peninsular: < 60% - Humitat de les llates : <= 18% - Humitat del morter de subjecció de les llates: <= 2,5% El suport ha de ser net. Les llates han de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Els posts han d'estar recolzades com a mí nim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aqueste s operacions no estan incloses en aquesta unitat d'obra.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

E9U - SÒCOLS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

139

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9U3719V.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

140

No hi ha normativa de compliment obligatori.

m2 de superfí cie amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

E9U3 - SÒCOLS DE RAJOLA CERÀMICA

m de llargà ria amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la llargària corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: - Obertures d’amplària <= 1 m: Es dedueix el 50% - Obertures d’amplària > 1 m: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C. Si un cop fets el s treballs es donaven aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 48 h abans i s'han de refer les parts afectades. Els paraments d'aplicació han de ser nets i humits. Si convé, abans s'han de repicar. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. S'han de col·locar a truc de maceta sobre una superfície contínua d'assentament i s'han de collar amb morter de gruix >= 1 cm. Cal eliminar les restes de beurada i netejar la superfície.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Sòcols formats amb peces col·locades a truc de maceta amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de les peces a truc de maceta amb morter - Col·locació de la beurada - Neteja del sòcol acabat CONDICIONS GENERALS: En el sòcol no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. No hi ha d'haver ressalts entre les peces. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. Les peces han d'estar recolzades en el paviment, ben adherides al suport i han de formar una superfície plana i llisa. S'han de respectar els junts estructurals. Les peces s'han de col·locar tot deixant junts entre elles >= 1 mm. Els junts s'han de rejuntar amb beurada de ciment blanc i, eventualment, amb colorants. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Celles: <= 1 mm - Horitzontalitat: ± 4 mm/2 m

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9U21AAD.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9U2 - SÒCOLS DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

Les llates d'empostissar s'han de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. El suport ha de ser sec i net i ha de tenir un grau d'humitat <= 2,5%. Amb el morter d'unió s'han de reblir les desigualtats que poguessin existir en el suport, sota la llata d'empostissar.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Formació d'enllatat per a paviments de parquet de fusta col·locats clavats. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Sobre solera collat amb morter - Sobre solera fixat mecànicament L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació amb morter: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de les peces - Col·locació de les peces amb morter Col·locats amb fixacions mecàniques: - Replanteig de les peces i dels punts de fixació - Fixació de les peces al suport CONDICIONS GENERALS: Les peces col·locades no han de tenir defectes superficials que puguin dificultar el recolzament correcte de les posts de l'empostissat. S’han de col·locar amb la cara més gran sobre el suport. Han d'estar fixades sòlidament al suport en tota la seva llargària. Han d'estar col·locades segons els eixos paral·lels a una distància de 30 cm entre les peces, anivellades i amb les mateixes condicions de planor exigides al paviment acabat. Han de quedar alineades i paral·leles entre elles. S'han de respectar els junts propis del suport. Les llates d'empostissar s'han de col·locar amb empalmaments a tocar. La distància entre les llates d'empostissar i els paraments verticals ha de ser de 18 mm. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Planor: ± 2 mm/2 m - Distància entre les llates d'empostissar i els paraments: ± 10 mm respecte als eixos de replanteig COL·LOCAT AMB MORTER: Hi ha d’haver morter a ambdós costats de la llata. El morter ha d'omplir l'espai entre la llata i el suport. COL·LOCACIÓ AMB FIXACIONS MECÀNIQUES: Les llates han d’estar fixades amb claus d’acer galvanitzat. En cas necessari s’han de col· locar sobre una reglada de morter mixt. Distància entre fixacions mecàniques: <= 50 cm

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9QZ153K.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Sòcol de fusta col·locat amb tacs d'expansió i cargols. S'han considerat els tipus de fusta següents: - Roure envernissat - Castanyer envernissat - Pi per a pintar L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En la fusta de roure o de castanyer:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9U710A1.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9U7 - SÒCOLS DE FUSTA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

141

m de llargà ria amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la llargària corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: - Obertures d’amplària <= 1 m: Es dedueix el 50% - Obertures d’amplària > 1 m: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C. Si un cop fets el s treballs es donaven aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 48 h abans i s'han de refer les parts afectades. El morter adhesiu s'ha de preparar i s'ha d'aplicar segons les instruccions del fabricant. El morter s'ha d'estendre per tota la bescara de la peça. S'han de barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar possibles diferències de tonalitat. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h. Cal eliminar les restes de beurada i netejar la superfície.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Sòcol format amb peces col·locades amb morter adhesiu o adhesiu especial. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de les peces amb morter adhesiu o adhesiu especial - Col·locació de la beurada - Neteja del sòcol acabat CONDICIONS GENERALS: En el sòcol no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. No hi ha d'haver ressalts entre les peces. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. Les peces han d'estar recolzades en el paviment, ben adherides al suport i han de formar una superfície plana i llisa. S'han de respectar els junts estructurals. Les peces s'han de col·locar tot deixant junts entre elles >= 1 mm. Els junts s'han de rejuntar amb beurada de ciment blanc i, eventualment, amb colorants. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Celles: <= 1 mm - Horitzontalitat: ± 2 mm/2 m

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Esglaó format amb peces de pedra, terratzo o ceràmica, col·locades a truc de maceta amb morter.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9V2ZGRT,E9V2A12K,E9V2ZGPT.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9V - ESGLAONS E9V2 - ESGLAONS DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

142

m de llargà ria amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la llargària corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: - Obertures d’amplària <= 1 m: Es dedueix el 50% - Obertures d’amplària > 1 m: Es dedueix el 100% FUSTA DE PI: No s'inclou en aquest criteri el pintat del sòcol.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: El sòcol s'ha de col·locar quan el paviment i el revestiment estiguin acabats i el local estigui envidrat. El suport ha de complir les condicions de planor que s'exigeixin al sòcol acabat. Ha de ser net. El suport ha de tenir un grau d'humitat <= 2,5%. FUSTA DE PI: Els empalmaments entre les peces, la cara i el cantell superior del sòcol s'han de fregar amb paper de vidre i s'han de preparar per a rebre la pintura d'acabat superficial.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del sòcol amb tacs d'expansió i cargols En la fusta de pi: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Preparació de les peces del sòcol - Col·locació del sòcol amb tacs d'expansió i cargols CONDICIONS GENERALS: En el sòcol col·locat no hi ha d'haver peces esquerdades, estellades, amb cops ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre les peces ni pèls o rebaves a les unions. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. Les peces han d'estar recolzades al paviment i fixades mecànicament al suport, formant una superfície plana i llisa. S'han de respectar els junts estructurals. Les peces s'han de col·locar a tocar. Els acords de peces en angle s'han de fer a biaix de cartabò. En els sócols de fusta de pi, el cap del vis ha de quedar ocult, el forat i els junts entre les peces han d'estar massillats. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Celles: <= 1 mm - Horitzontalitat: ± 2 mm/2 m - Separació entre el sòcol i el revestiment del parament: <= 2 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Formació d'esglaó amb peces ceràmiques col·locades amb morter de ciment, i arrebossades en el seu cas. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de les peces amb morter - Arrebossat de l'esglaó, si és el cas

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9VZ1211.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9VZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESGLAONS

143

* Orden de 15 de febrero de 1984 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-RSR/1984 Revestimientos de Suelos: Piezas Rígidas.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m d'esglaó amidat segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o superior a 35°C. En cas que es donessin aquestes condicions una vegada acabats els treballs, s'ha de revisar allò executat 48 h abans i s'han de tornar a fer les parts afectades. Les superfícies de recolzament han de ser netes i humides. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. S'han de col·locar, a truc de maceta, sobre una superfície contínua d'assentament i rebuda de morter, de gruix >= 2 cm per la peç a estesa i >= 1 cm per al davanter. Abans de la col·locació de la peça estesa, s'ha d'espolsar amb ciment la superfície del morter fresc. L'operació de rejuntat s'ha de fer passades 48 h des de la col·locació de l'esglaó. S'ha d'eliminar el morter sobrant i s'ha de netejar la superfície.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de les peces a truc de maceta amb morter - Col·locació de la beurada, en el seu cas - Neteja de l'esglaó acabat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de tenir una textura i color uniformes. L'esglaó acabat no ha de tenir peces esquerdades, trencades, tacades, ni amb defectes aparents. L'esglaó ha d'estar horitzontal i a nivell. El fals escaire de l'esglaó s'ha d'ajustar al perfil previst. Les peces han d'estar recolzades i ben adherides al suport, formant una superfície plana. Toleràncies d'execució: - Planor: ± 4 mm/m - Planor de les celles: ± 2 mm - Horitzontalitat: ± 0,2% - Fals escaire: ± 5 mm ESGLAÓ DE PEDRA O TERRATZO: Els junts s'han de reblir amb beurada de ciment i eventualment amb colorants. El vol de la peça d'estesa sobre el davanter i l'entrega per l'extrem contrari s'han d'ajustar a les especificacions de la DT. Junts entre peces: >= 1 mm

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

144

Operacions per a l'acabat de paviments de terratzo, pedra, mosaic hidràulic o fusta. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Rebaixat - Polit - Abrillantat REBAIXAT DE PAVIMENT DE TERRATZO O PEDRA: Operació realitzada sobre un paviment de terratzo o de pedra per tal d'obtenir la superfície adequada per a ser polida posteriorment. A la superfície del paviment no hi ha d'haver ressalts entre les rajoles. Toleràncies d'execució: - Planor del paviment un cop rebaixat: ± 4 mm/2 m, Celles nul·les - Marques del rebaix: <= 1% de rajoles sobre la totalitat POLIT DE PAVIMENT DE TERRATZO O PEDRA: Operació realitzada sobre un paviment de terratzo o de pedra per tal d'obtenir la superfície adequada per a rebre un paviment prim o ser abrillantada posteriorment.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9Z2ZTRR.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS E9Z2 - REBAIXATS, POLITS I ABRILLANTATS DE PAVIMENTS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluja. Fora d'aquests lí mits s'ha de revisar l'obra executada 48 h abans i s'han d'enderrocar i refer les parts afectades. El suport ha de ser net i humitejat. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'esglaonat no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació. ACABAT ARREBOSSAT: El morter d'estucat s'ha d'aplicar amb força sobre les peces ceràmiques. Durant el temps de cura del morter s'ha d'humitejar la superfície.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: A l'esglaonat no hi ha d'haver peces ceràmiques trencades, esquerdades o amb d'altres defectes que en disminueixin la resistència o la qualitat. Les peces han d'estar recolzades i ben adherides al suport i han de formar una superfície de recolzament per al revestiment superior, plana i llisa. L'esglaonat ha de quedar horitzontal i s'ha d'ajustar a la santenella prevista. Les peces ceràmiques han d'estar col·locades amb junts d'1 cm. Aquests junts i els orificis de les peces han de quedar plens de morter de ciment. ACABAT ARREBOSSAT: L'estucat d'acabat no ha de tenir esquerdes i la seva textura ha de ser uniforme.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

145

m2 de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfí cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: Als racons i a les vores del paviment, pel seu difícil accés, s'han de fer les operacions amb una màquina radial de discs flexibles i s'han d'acabar manualment. REBAIXAT DE PAVIMENT DE TERRATZO O PEDRA: El rebaix s'ha de fer 5 dies després de la col·locació del paviment. La primera passada s'ha de fer amb pedra abrasiva de gra gruixut de 30 o 60 i la segona, d'afinament, amb gra de 120 per tal d'eliminar les marques del rebaix. POLIT DE PAVIMENT DE TERRATZO O PEDRA: El poliment s'ha de fer 5 dies després d'haver col·locat el paviment. S'ha d'estendre una beurada per tal de tapar els junts i els porus oberts durant l'operació de rebaix. Al cap de 48 h de l'estesa de la beurada s'ha de polir la superfície passant una pedra abrasiva de gra fi de 220 per tal d'eliminar les marques anteriors i deixar la superfície completament preparada. ABRILLANTAT DE PAVIMENT DE TERRATZO, PEDRA O MOSAIC HIDRÀULIC: L'abrillantament s'ha de fer 4 dies després d'haver-lo polit. S'ha de treballar per superfícies d'entre 4 i 5 m2. S'ha de fer en dues fases: a la primera s'ha d'aplicar un producte base de neteja i a la segona s'ha d'aplicar un líquid metal·litzador d'abrillantament. En totes dues operacions s'ha de passar la màquina amb una monyeca de llana d'acer fins que la superfície que es tracta estigui completament seca. L'abrillantament es pot completar amb tractaments protectors. REBAIX I POLIT DE PAVIMENT DE FUSTA: El rebaix i polit s’ha de fer un cop estabilitzat el paviment, considerant les condicions ambientals d’humitat relativa i temperatura. Per a unes condicions higrotèrmiques normals d’humitat relativa entre el 40% i el 70%, i temperatura de 15 a 20º, els temps d’ espera recomanats en funció del tipus d’adhesiu són els següents: - Adhesius d’acetat en dispersió aquosa: 20 dies - Adhesius en solvent alcohòlic o orgànic: 7 dies - Adhesius de dos components: 4 dies El procés complet s’ha de fer en varies passades amb paper de vidre de gra progressivament menor. La quantitat de passades depè n dels desnivells de la superfície i de la duresa del vernís i de la fusta instal·lada. S’ha de començar sempre amb la llum de front, per a evitar ombres. La primera passada s’ha de fer en diagonal respecte a la direcció de la fibra de la fusta. La segona passada en la diagonal oposada i la tercera i la quarta en paral·lel a la fibra de la fusta. Després de diverses passades s’ha d’escombrar la superfície i eliminar la pols amb aspirador.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

La superfície del paviment no ha de tenir marques de rebaix, ressalts entre les rajoles, diferències de tonalitat o d'altres defectes. ABRILLANTAT DE PAVIMENT DE TERRATZO, PEDRA O MOSAIC HIDRÀULIC: Conjunt d'operacions necessàries, realitzades sobre un paviment polit de terratzo, pedra o mosaic hidràulic, per tal de donar-li l'acabat final de recepció. La superfície del paviment no ha de tenir marques de rebaix, ressalts entre les rajoles, diferències de tonalitat o d'altres defectes i ha de ser antilliscant. REBAIX I POLIT DE PAVIMENT DE FUSTA: Conjunt d'operacions necessà ries, realitzades sobre un paviment de fusta, per tal de deixar-lo preparat per a ser envernissat posteriorment. En paviments nous no hi ha d’haver ressalts. La superficie ha de quedar plana i afinada. En paviments antics no hi ha d’haver ressalts ni capes antigues de vernís i cera.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

146

Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a perfils d’acer. S'han considerat les armadures pels elements següents: - Paviments de formigó L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofrat CONDICIONS GENERALS: Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831. Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells. La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les barres quedin recobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador intern. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal. Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d’empalmament. No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF. Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima càrrega. Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm. L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l’especificat en l’apartat 69.4.3.1 de la EHE. La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

E9Z4M61G.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

E9Z4 - ARMADURES PER A PAVIMENTS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

147

L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832. No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura. Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics. Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments. Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons s'especifica a l'article 37.2.4.1 de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats. La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l’armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça. Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim (on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent) Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1. Toleràncies d'execució: - Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) - Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols : ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l’element) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. BARRES CORRUGADES: Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup). No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE. Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres. En la zona de solapament s’ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran. Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D mà xim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb) Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: <= 4 D Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D mà xim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim Llargària solapa: a x Lb neta: (on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE). MALLA ELECTROSOLDADA: El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l’especificat en l’article 69.5.2.4 de la EHE. Llargà ria de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta: - Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm (on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de la EHE) Llargà ria de la solapa en malles superposades: - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

EA1DZFE1.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

EA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES EA1 - TANCAMENTS PRACTICABLES DE FUSTA

148

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista. - Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l’exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. - El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament) L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost) MALLA ELECTROSOLDADA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant, amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l’especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08 Els separadors han d’estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l’especificat en l’article 37.2.5 de la EHE. Es prohibeix l’ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics. En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA SALA SCH SANT LLORENÇ D'HORTONS MAIG 2013


EABGZFA1,EABGZFA2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

EAB - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ACER EN PERFILS LAMINATS

No hi ha normativa de compliment obligatori.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

149

Unitat amidada segons les especificacions de la DT. COL.LOCACIÓ SOBRE FÀBRICA: La unitat d'obra no inclou el cost de la col·locació del bastiment, que és imputable a la unitat d'obra d'execució de la paret on va col·locat si la superfície del bastiment és igual o inferior a 4 m2, o a una unitat d'obra específica de col·locació de bastiments en altre cas.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra l'impacte durant tot el procé s constructiu, i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat. En treure aquestes proteccions s'han de tapar els forats amb materials adecuats. Quan la finestra o balconera van directament col·locades sobre l’obra, el bastiment s’ha de travar a la paret a mesura que aquesta es va aixecant.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

EAF8ZFV1,EAF8ZFV2.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

EAF - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI

PORTA METÀL.LICA O DE FUSTA: * UNE 85103:1991 EX Puertas y cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Unitat amidada segons les especificacions de la DT.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

150

CONDICIONS GENERALS: Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra els impactes durant tot el procé s constructiu i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat a l'obra.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Porta metàl·lica o de fusta o trapa metà l·lica practicable, col·locada amb tots els mecanismes per a un funcionament correcte d'obertura i tancament, amb els tapajunts col·locats. S'han considerat els tipus següents: - Porta de perfils metàl·lics amb bastiment, col·locades sobre obra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts - Muntatge de les fulles mòbils - Eliminació dels rigiditzadors - Col·locació dels mecanismes i els tapajunts - Neteja de tots els elements CONDICIONS GENERALS: Ha d'obrir i tancar correctament. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. Distància entre ancoratges galvanitzats: <= 60 cm Distància d'ancoratges galvanitzats als extrems: <= 30 cm Franquícia entre la fulla i el bastiment: <= 0,2 cm PORTA METÀL.LICA O DE FUSTA: El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els valors d'aillament tèrmic i acústic previstos. La porta, un cop incorporada a l’obra, ha de complir els requisits de resistència mecànica, seguretat d’ús i higiene i salut establerts a la norma UNE 85103. El bastiment ha d'estar travat a la paret per mitjà d'ancoratges galvanitzats. Franquícia entre la fulla i el paviment: >= 0,2 cm, <= 0,4 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Nivell previst: ± 5 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: ± 2 mm/m

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Finestres o balconeres de fusta per a pintar o envernissar, amb tots els seus mecanismes per a un correcte funcionament d'obertura i tancament, col·locades sobre un bastiment de base o directament sobre la fàbrica. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat de la finestra o balconera - Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base i segellat - Eliminació de rigiditzadors i tapat de forats si és el cas - Col·locació dels mecanismes - Neteja de tots els elements COND