Issuu on Google+

VOCABULARI BÀSIC DEL DRET PENAL


PROCÉS JUDICIAL 

Conjunt de passos que duen a terme els operadors judicials i que finalitzen en el judici. Fases: demanda, instruccio (proves), judici, sentència, recurs.


DENÚNCIA 

 

Posar en coneixement de l’autoritat policial o legal (jutge, fiscal) un fet constitutiu de delicte. La denúncia es pot realitzar per escrit o de paraula davant del funcionari corresponent, personalment o per mitjà d’un representant amb poder especial. No és necessari que es dirigeixi contra una persona en concret, tot i que el denunciant pot assenyalar algú com a sospitós. No és necessària la intervenció d’advocat. Diferència amb querella: el querellant demana l’apertura d’una investigació del pressumpte delicte, i es presenta com a part acusadora en el mateix.


CÀRRECS 

Conjunt de fets delictius dels quals s’acussa a una persona.


DELICTE 

Conducta tipificada per la llei, contrària a dret i punible.


FALTA 

 

Si el delicte comés és lleu, s’anomena “falta”. Exemples: defraudació d’electricitat, gas o aigua per valor inferior a 300 euros; danys per valor inferior a 300 euros; furts petits, etc. Un cop la denúncia arriba al jutjat, el jutge convoca a judici en un termini ràpid (de dos a quatre mesos de mitjana). Al judici, hi acudeixen l’acusat i els testimonis, a vegades el fiscal i l’advocat, encara que en aquests judicis no és obligatòria la intervenció de l’advocat. No hi una fase d’investigació prèvia en el jutjat. No es fa la detenció prèvia al judici de ningú, excepte si el denunciat no té domicili conegut.


DETENCIÓ 

Feta quasi sempre per la policia. El detingut roman a dependències policials, és a dir, a la comissaria, per ser posat a disposició del jutge de guàrdia, que, després de prendre-li declaració, decidirà si queda lliure (llibertat provisional) o si entra a la presó fins al dia del judici (situació de presó provisional). El termini de la detenció és d’un màxim de 72 hores.


PENA 

Càstic que li és imposat a una persona resultat d’una sentència judicial. Presó, multa, inhabilitació, desterrament, allunyament, privació de drets, treballs no retribuïts, arrest domiciliari… Presó: de 3 mesos a 20 anys


PRESÓ Pot ser de dos tipus: 

1. Presó provisional o preventiva per garantir l’espera del judici. És el cas de l’assassí que és detingut just després d’haver comès un crim, i ingressa a la presó tot esperant el judici, que a vegades té lloc després d’un any o dos. Hi ha un temps màxim de presó preventiva.

2. Presó després de la sentència. En cas de sentència condemnatòria a una pena de presó, l’acusat ha de complir la pena al centre penitenciari.


JUSTÍCIA DE MENORS  

14-18 anys Les mesures que regula la Llei de responsabilitat penal del menor són les següents: 1. Internament en un centre de règim tancat: És la mesura més greu. Té un límit de duració. Si l’autor és menor de 16 anys, el límit serà de 5 anys d’internament. Si és major de 16 anys, el límit és de 8 anys d’internament. Si es tracta de delictes de terrorisme, el límit és de 10 anys d’internament. 2. Internament en règim obert: Els menors resideixen en el centre, però fan a fora totes les activitats: treball, educació, lleure, etc. 3. Llibertat vigilada: El menor no romandrà a cap centre, però haurà de seguir les pautes que li marqui la persona encarregada del seguiment del menor, que controlarà, a més, l’assistència a l’escola, al centre de formació professional o bé al lloc de treball.


SUMARI 

Sumari: conjunt d’actuacions que el jutge d’instruccio duu a terme, destinades a preparar el judici fent constar els fets que constitueixen un delicte, les persones implicades, les proves, etc. Quan el jutge té coneixement que s’ha comès un delicte, sia per denúncia de la policia, sia per denúncia de la víctima, d’un testimoni o d’una tercera persona, ha d’investigar i comprovar si existeixen indicis suficients per obrir el judici oral. En aquesta fase, prendrà declaració a l’imputat, també a les víctimes i els testimonis, i reunirà tots els elements importants per al judici (pericials de salut mental, anàlisi de drogues, pericial balística o d’armes, autòpsia, etc.). En aquesta fase, tant el fiscal com la defensa o l’acusació particular poden demanar que es practiquin proves que després es portaran al judici oral (pericial cal·ligràfica, empremtes dactilars, etc.).


SENTÈNCIA 

La sentència és la resolució final del procés o judici, dictada pel tribunal de justícia (el qual pot estar format per un sol jutge o per més d’un, o bé per ciutadans presidits per un jutge, en el cas de jurat).


RECURS 

Impugnació d’una sentència que es presenta davant d’un tribunal superior en jerarquia


VOCABULARI BÀSIC DEL DRET PENAL