Issuu on Google+

noves IdeES Revista de l’Institut d’Alcarràs, núm. Dotze/1I (hivern 2013-14)

A L’INSTITUT D’ALCARRÀS SOM GENT DE PAU: 30 DE GENER, DIA INTERNACIONAL DE LA PAU Entre tots els alumnes de l’institut s’organitza cada any un esmorzar solidari per al Dia de la Pau en el que tothom ha pogut col·laborar portant alguna de les delicioses postres que s’hi han servit; fins i tot l’AMPA hi va col·laborar amb el beure. Cada persona que va tastar un dels postres va fer una petita donació d’un mínim de 50 cèntims. Els alumnes i professors mediadors han ajudat a muntar i repartir les postres. Els 192 € que es van recaptar van anar dirigits a “LO CISTELL” d’Alcarràs, que amb ells i la col·laboració de diverses entitats del Segrià van ajudar durant el mes de gener a 380 famílies necessitades o en risc d’exclusió.

Els alumnes de 2n d’ESO-E, amb l’ajut del departament de visual i plàstica, van decorar l’institut amb motius relacionats amb la pau. Eudald Curcó (servei de Mediació)

EL DIA DE LA PAU DES DE L’AULA D’ACOLLIDA Des de l'Aula d'Acollida també van col·laborar en el Dia Internacional de la Pau amb la realització d'un mural on hi van escriure la paraula "pau" en diferents idiomes i van col·locar els símbols d'aquesta celebració. També van escriure cadascun una frase per demanar la pau al món. El Deo va escriure aquesta reflexió sobre la pau: Tanca els ulls i i mag i n a ’t en un país destruït per la guerra, on es pot m o r i r d’una febre; epidèmies vaguen sense corretges. Imagina la teva vida sense aigua potable abans d’insultar la vida i dir la paraula “guerra”. M’agradaria viatjar en el temps si tingués el poder d’Hiro Nakamura. He estat a la cel·la de Mandela per dir-li “aguanta!”. Les seves idees seran el president de Sud-Àfrica. He estat a Nova York a les 7 h. per avisar de l’amenaça de bomba en dos edificis. He fet tot el que he pogut perquè els pares d’Adolf Hitler mai no es trobin. Fins i tot si tingués el poder de Nakamura, què puc fer per Haití, Alaska, un tsunami o el Katrina? Tantes coses que volia canviar o esborrar..., però això és impossible; només podem viure en el present. La PAU i l’Amor són l’únic camí cap a un món millor (Deogracias Kingamou, 2n d’ESO D).


IN ENGLISH, PLEASE Comenius Exchange Programme Steenwijk – Alcarràs 2nd / 7th February 12th / 16th May The first week of February, a group of 4th ESO students: Miquel Ribes, Roger Mesalles, Robert Domènech, Taís Bernis, Ivet Béjar, Anna Castells and the teachers Gemma Aldevert and Marta Ingla were involved in an exchange programme in Holland. We stayed in our hostfamilies’ houses in Steenwijk, and we did a lot of activities every day: cooking, exercising, performing… And we went cycling everywhere, too! We also visited Volendam (a touristic village in Holland), and of course Amsterdam (which was really nice). We all enjoyed the trip and spent an awesome time there, and we look forward to receiving the visit of our new friends soon.

El dijous 23 de gener un grup d’alumnes de l’INS van participar en la fase local del concurs The Fonix 2014. El concurs és una iniciativa que pretén complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de Catalunya i s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma atesa la seva importància a la societat actual. El concurs compta amb el suport de la Secretaria General de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, el guanyador de cada nivell: Pol Gilart (1r ESO), Irene Forcat (2n ESO), Natzaret Aranda (3r ESO), Robert Domènech (4t ESO), Andrea Bosch (1r Batxillerat) i Laia Vilaseca (2n Batxillerat) van participar en la fase territorial que es va celebrar a Lleida el dissabte 1 de març. Els guanyadors d’aquesta fase passen a la final absoluta que tindrà lloc a Barcelona el dissabte 26 d’abril. We wish them all the best and hope they can reach the final stage. Thanks for your participation! Department d’Idiomes


De Lletres i de Pedres TORNEM A GUANYAR EL

PICA LLETRES Aquest mes de març, dos grups de 3r d’ESO vam participar a l’edició del programa Pica Lletres 2014, que va tenir lloc a l’escola de música l’Intèrpret: el grup A (format per la Laura Company, el Xavier Charles i la Natzaret Aranda) i el grup B (format per la Tània Fontanals, l’Oriol Palau i el Roger Font). Dimecres dia 12 vam concursar contra diversos instituts de la província de Lleida. Tot i que al públic vam passar molts nervis, ens ho vam passar molt bé. Però només el grup B vam aconseguir entrar al pica-rànquing i passar a les semifinals, que es van gravar el dia 14 juntament amb la final. En les semifinals també hi havia molta tensió entre el públic, vam competir contra l’Estonac, però vam aconseguir passar a la final amb molt d’èxit. En el moment de gravar la final contra el Col·legi Arabell, tot el públic estava ansiós per guanyar. Finalment, l’Insitut d’Alcarràs vam aconseguir fer més punts i vam guanyar. Tots els alumnes de 3r d’Eso estem molt contents ja que hem guanyat el Picalletres per segon any consecutiu. Després d’aquesta gran victòria, un dels grups guanyadors participarà en la Gran Final Nacional contra tot Catalunya representant les Terres de Lleida. El programa es podrà veure d’aquí poc al canal Lleida TV. Lídia Dolcet i Ariadna Esquerda (3r B)

EL BORN Plens d’energia, transmetent alegria, amb ganes de riure i gaudir del dia, disposats a aprendre i a observar i amb la il·lusió de viure novament experiències que es fan màgiques tots plegats. Així de contents els alumnes de batxillerat iniciàvem, el passat 27 de febrer, l’esperadíssim viatge a la capital catalana. Cal dir que va suposar tot un suplici haver de separar-nos dels companys tecnològics qui, sense tenirne suficient amb els ordenadors habituals, van optar i acarar el matí fent una visita a un tal “Superordinador”. Per tal que no patiu, companys, us donem paraula que vam refer-nos ràpidament tan sols percebent la façana del nostre ambiciós objectiu: el jaciment del Born. Convertits en mercaders, botiguers i pescadors vam tenir el privilegi de rondar per les runes d’un dels barris de la Barcelona del 1700. El suburbi en qüestió havia quedat soterrat durant segles després del setge i de les represàlies de 1714, les quals van deixar la ciutat de Barcelona enfonsada juntament amb les llibertats i cultura catalanes. No obstant, la visita no acabava aquí ja que les mostres en viu d’objectes quotidians, de ceràmica i d’art o les simulacions i reportatges de l’època ens van aclarir i apropar una mica més a la vida passada que tenia lloc en els carrers que acabàvem de recórrer. És així com vam aprendre i gaudir fent-ho, observant, descobrint, experimentant alhora que s’afegí a l’experiència algun que d’altre acudit o rialla inesperada. Elisabeth Solé (1r Batx. B)


El Racó Literari: Aquell mur que em va canviar la vida En record al Mur de Berlín que tantes vides va condicionar. Els coloms, quina enveja em fan, ser lliures, poder passar la muralla... Sí, sí, la muralla. Aquella muralla que ens feia sentir i patir sentiments molt profunds, pensar que darrera d´ella s’hi trobava part de mi i d´altres persones, ja que molta gent sentíem que teníem una part del nostre cor a l´altra banda d´aquell mur. Gent que trobaven en falta: familiars, ésser estimats i amics d´infantesa, com era el meu cas. En Pol havia estat el meu amic estimat i entremaliat de la meva infantesa, ens portàvem només tres mesos, ell era més gran que jo. Sempre portava els cabells una mica llargs i despentinats d’un ros intens, molt blanc de pell i uns ulls grans i molt expressius. Ens passàvem el dia d´una casa a l´altra, jugant contínuament, i a les nits d´estiu després de sopar ens trobàvem a la seva cabana feta de fusta, dalt d´un gran arbre centenari que havia plantat el seu besavi. Sempre dèiem que quan ens faríem grans jo seria una princesa i ell un gran jugador de futbol. Allí ens passàvem hores i hores fins que les nostres mares ens cridaven per anar a dormir. Això sí, sempre juràvem i perjuràvem que no ens separaríem mai, que passés el que passés sempre estaríem junts i ens faríem costat en moments difícils. Jo, quasi diria que el dia més trist de la meva vida, va ser quan aquell dissabte la meva mare em va fer saber que el Pol i la seva família marxaven a viure a un altre barri, perquè el seu pare canviava de feina i així li quedaria més a prop. Ja no ens veuríem sempre que volguéssim, solament de tant en tant. Un maleït dia, al llevar-me, vaig sentir i veure molta maquinària. Estaven construint un gran mur. El primer que vaig pensar va ser en el Pol, com ens podríem veure?, com podríem tornar a jugar a la pilota?, quan ens podríem tornar a ficar les corones de príncep i princesa?. Així va anar transcorrent el temps, el dies, els mesos, els anys... i jo m´anava fent gran. Al cap de molts anys, jo ja en tenia trenta-sis, un gran grup de persones, veïns, treballadors, van decidir de començar a enderrocar aquell gran mur. Em sentia feliç, una mescla de sentiments em corria pel cos. El cor em bategava molt fort i la pell se’m

posava de gallina. Un altre cop podríem trobar-nos, amb la diferència, que havien passat molts anys. Nosaltres havíem canviat, els nostres pensaments, els nostres cossos i evidentment les nostres ambicions. En Pol, encara se´n recordaria de mi?, encara voldria ser el meu millor amic?. Havia pogut arribar a ser un gran jugador de l´equip del seu barri?, encara voldria ser el meu príncep?, en què estaria treballant? i per últim, estaria casat i ja tindria fills?... Aquell dia tant esperat juntament amb la meva família, ens vam decidir a passar aquella freda muralla. La sensació va ser una explosió de sentiments acumulats durant molts anys. Vèiem com famílies es tornaven a trobar, tot eren abraçades, plors i rialles a la vegada. Al fons de tot vaig veure als pares del Pol amb una gran rialla, molt mudats però això sí, més envellits i amb els cabells més blancs. Darrera d´ells els seguia una silueta alta i forta, que a mesura que s´anava acostant vaig percebre que era el Pol, amb els mateixos cabells despentinats i aquells grans ulls verds i profunds, però ja fet un home. Només va caldre mirar-nos i ens vam fondre en una forta abraçada, mentre ens lliscaven unes dolces i a la vegada reprimides llàgrimes de tant temps esperant aquell moment. A l´instant vaig tenir les respostes que el dia abans m´havia fet a casa meva. ...La resposta, va ser, aquelles paraules que tantes vegades vam jurar i perjurar en la nostra infantesa. Mariona Frías (2n d’ESO C)


Suplement IdeES 12/II (hivern 2014) DÍA INTERNACIONAL DE LA LENGUA MATERNA El pasado 21 de febrero, los alumnos de primero celebramos el Día internacional de la lengua materna. El tema de este segundo trimestre en las tareas estaba relacionado con las culturas del mundo, y en cada grupo de primero se eligió una cultura distinta, con la que, aparte de trabajar su lengua y expresiones típicas, pudimos cocinar recetas propias de cada cultura y conocer los países que la forman. Es decir, que relacionamos el proyecto del segundo trimestre con el Día Internacional de la Lengua Materna. Dependiendo de los alumnos que formaban cada clase nos decidimos por una cultura u otra. Se trataba de conocer y trabajar cualquier cultura que no fuese la de aquí. En la clase de primero A, con integrantes procedentes de Marruecos, se eligió la cultura marroquí; en el grupo B, con un alumno procedente de Polonia, se decidieron por la cultura polaca; en la clase C, por la rumana; y en la D, por la cultura anglosajona. Cada clase se organizó en diversos grupos, cada uno se encargaba de hacer algo relacionado con el tema. Así pues, unos dibujaron el mapa donde se situaban los países de la cultura, otros dibujaron banderas, otros cocinaron distintas recetas típicas del lugar que trabajaban, otros buscaron expresiones utilizadas en ese lugar... El día de la celebración, el 21 de febrero, los alumnos de cada clase pusimos en común en un mural todo el trabajo. Una vez lo tuvimos todo preparado, montamos cuatro puestos en el patio, con las cuatro culturas elegidas en cada clase. Cada uno contenía recetas hechas por nosotros y mapas, expresiones y banderas de las distintas culturas. Estel Ezquerra Vitores (1r-D)

Excursió a Santa Oliva i Calafell El passat dijous 27 de febrer, els alumnes de 1r d'ESO vam anar d’excursió. La sortida l’organitzaven els departaments de tecnologia i socials. Al matí vam visitar un museu d’eines a Santa Oliva i a la tarda vam anar a la ciutadella ibèrica de Calafell. Al museu d’eines ens vam distribuir en dos grups: els alumnes de 1r A i 1r B vam anar a fer el mosaic i els de 1r C i 1r D van anar a visitar el museu. A la ciutadella ibèrica vam fer el mateix: els 1r A i 1r B van anar amb una guia i els de 1r C i 1r D amb l’altra. Una vegada acabades les activitats ens vam intercanviar el lloc. Va ser un dia molt complet i ens ho vam passar molt bé. A Santa Oliva vam esmorzar, i després vam fer un dossier. Ens vam distribuir en dos grups. Els que anàvem a fer el mosaic van agafar un tallador de ceràmica i una pistola termofusible i van fer el mosaic. Els que van anar a visitar el museu, van anar amb una guia per tot el museu a veure les eines. Una vegada intercanviades les zones ens vam reunir en una sala i ens van passar un curtmetratge. A l’acabar vam tornar cap a l’autobús i vam dirigir-nos cap a Calafell. Allà vam dinar i després ens vam distribuir per començar la visita. Un acabada aquesta, vam agafar una altra vegada l’autocar i vam enfilar el camí de tornada. Vam arribar a l’institut una hora després de la prevista, però el que consta és que ens ho vam passar molt bé i vam gaudir molt. Gerard González, Oriol Nadal i Ferran Siscart (1r d’ESO A)

ENTREVISTA al Jutge de Pau d’Alcarràs: Ricard Dolcet Sanjuán (per Jordi López Castany, 3r ESO) Quants anys o mesos porta com a Jutge se Pau? Aquet 15 de juny ja portaré dos anys com a Jutge de Pau. En què consisteix el seu treball?El meu treball consisteix a mediar entre dos persones intentant solucionar els seus problemes. Haig de ser una persona imparcial i no donar favoritismes a familiars o coneguts meus. Quins problemes ha pogut solucionar?En els meus casi dos anys he pogut solucionar diferents tipus de problemes, com per exemple problemes rústics, urbans, a nivell personal... El seu treball ocupa una gran part de la seva vida? Al principi pensava que no, però jo sóc una persona que dóna moltes voltes als assumptes i això me va ajudar a previndre tots els problemes que podria tenir, però la meva feina ocupa una part gran de la meva vida diària. Li agrada treballar com a jutge de pau o preferiria alguna altra feina? Quina? Sí, tinc una edat bona per dedicar-m'hi, i el que més m'agrada del meu treball és poder ajudar a la gent. Què li va apassionar per a dedicar-se a ser Jutge de Pau?No em va apassionar res; un dia vaig anar a l'ajuntament perquè m'havien cridat i tot d'una me van dir que seria el Jutge de Pau, no em va apassionar res però és una feina que m'agrada. Quant de temps hi dedica a la setmana?Cada dimarts i dijous de 12 a un o dos quarts de tres, però no em fa res el temps que m'hi dediqui; al ser una persona gran tinc bastant de temps. És alcarrasí de naixement?Sí, he viscut aquí tota la meva vida. Alguna cosa de la seva infància ha influenciat per a dedicar-se ser a Jutge de Pau? No, va ser una decisió de l'ajuntament que m'hi dediqués i jo ho vaig acceptar però em va costar un any adaptar-m'hi. Es relaciona bé amb els seus companys? Sí, tinc bona relació amb els companys, ja que el meu lema és ser amic de tothom, apart que tinc bona relació amb les persones. Ha tingut mai algun problema amb alguna de les seves mediacions?El pitjor problema que he tingut en les meves mediacions és l'acusació de la gent cap a mi de favoritismes, encara que jo sóc una persona imparcial.


DOS VISIONS MÉS DE LA SORTIDA DE BATXILLERAT A LA CIUTAT COMTAL AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA El passat 27 de febrer els alumnes de 1er i 2on de Batxillerat vam anar d’excursió a Barcelona. Durant el matí ens vàrem dividir en grups i vam anar a diferents indrets de Barcelona. Un grup d’alumnes de 1er i 2on va anar al Born Centre Cultural, un altre grup, també amb alumnes dels dos cursos, va anar al Marenostrum a veure el Superordinador i a la Universitat Politècnica de Catalunya i un últim grup, sol format per alumnes de 2on, va visitar el Museu d’Art Nacional de Catalunya. Un cop dinats, vàrem fer camí fins al famós Teatre Nacional de Catalunya, on nosaltres i altres alumnes de diferents centres de Catalunya ens vam trobar a la sala petita d’aquell immens teatre per veure la curiosa i interessant obra Ocells i llops, de Josep Maria de Sagarra, el famós poeta i dramaturg català. Una de les sorpreses que ens vàrem trobar allí va ser que tots els actors que hi apareixien eren diferents cares conegudes que han anat apareixent a diferents sèries de TV3, com la Nausicaa Bonnín, la Sandra de El Cor de la Ciutat, en Jaume Madaula, el Daniel de La Riera, o la més coneguda, la Montse Pérez, la Mercedes de Plats Bruts. Una altra curiositat va ser que la sala on ens trobàvem, ja que estava distribuïda de tal manera que podíem veure els actors des de dos punts de visió diferents, per aquest fet cal valorar la gran feina feta per part dels actors, perquè suposa una gran dificultat actuar a dues bandes de públic. Ocells i llops, ens ensenya les hipocresies d’una família burgesa, que com moltes de l’època estava acostumada a ocultar temes com l'avortament, l'homosexualitat, la prostitució i la corrupció, però en aquesta, en canvi, estan molt presents, encara que la mare se n’hagi d’assabentar per errors dels seus fills. Lucrècia que és la mare, al llarg de l’obra és tractada com una nina innocent, ja que no pot suportar cap trasbals moral. També ens trobem amb petits simbolismes metafòrics com poden ser els ocells. Per acabar sol dir que els que eren els seus tres petits llobatons resulten ser tres ferotges llops, que només volen obtenir benefici de la seva pobra mare, una nina de porcellana que s’acaba trencant. Laura Puyuelo i Roser Vinyals (1r de Batx. B)

LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA I EL MARENOSTRUM ( per l’Arnau Castells, 1r Batx. A) Un any més, tots els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat hem estat separats segons les nostres intencions en un futur. Els alumnats que estem cursant el batxillerat tecnològic, vam viatjar a Barcelona per visitar la Universitat Politècnica de Catalunya i el Marenostrum. A la UPC, vam poder diferenciar les diferents àrees temàtiques que es poden estudiar, que eren bàsicament enginyeries electròniques, informàtiques, mecàniques, i urbanes i civils. Allí ens va rebre un estudiant i ens va portar fins als “budells” d’aquella universitat, on vam poder veure laboratoris, tallers i moltes classes. Tots els alumnes acordàvem que hi mancava força llum i algun que altre color, però que disposaven de molts materials i màquines per garantir l’estudi correcte d’una carrera universitària. Posteriorment, vam anar al Marenostrum, un superordinador situat dins d’una capella, que és el més potent de tot Espanya i actualment, situat en el 34è lloc del món. Allí, se’ns van explicar les seves característiques més importants com ara la seva memòria RAM, que era d’uns 92 PB; o el seu consum, que era d’uns 1015

kW/h, el que suposava uns 1,4 milions d’euros per mantenir-lo obert durant tot l’any. Vam poder contemplar amb els nostres ulls un ordinador que podia calcular en un segon, el que un humà tardaria en 25000000 anys. A més a més, se’ns va presentar un document audiovisual i ens van deixar accedir a una posició més propera a l’ordinador, per acabar de veure tot el cablejat i el sistema de refrigerat. Després d’un temps lliure, per dinar i descansar, que vam passar majoritàriament al Maremagnum, vam agafar el bus per anar al Teatre Nacional de Catalunya, per veure una obra de teatre anomenada “Ocells i llops” de Josep M. de Sagarra. Al finalitzar, vam pujar al autobús i vam enfilar el camí de tornada.


Hivern 2014 web