Issuu on Google+

LA POTENCIALITAT DE LA VIA VERDA DE LA VALL DE ZAFÀN I L’APROFITAMENT TURÍSTIC DELS EDIFICIS DE L'ESTACIÓ FERROVIÀRIA

Terra Alta 2010

www.derruta.cat

1


CONTINGUT I.

Introducció ............................................................................................................................................ 3

II. Resum executiu .................................................................................................................................... 5 III. Resultats de l’explotació i qüestionari ............................................................................................ 9 IV. Identificació de bones pràctiques: la Bourgogne ....................................................................... 24 V. Identificació de bones pràctiques d’establiments rehabilitats a les vies verdes espanyoles: l’actuació a Caudiel ............................................................................................................. 34 V.5.

Conclusions:.................................................................................................................................... 41

Aquest informe és el resultat de l’exploració i les tasques que s’estan duent a terme per part de l’agència de desenvolupament rural a la terra alta (derruta) dins de l’àmbit de la diversificació econòmica a la comarca de la Terra Alta i que focalitza els seus esforços en el suport a la indústria turística i l’agroalimentària com a motors de desenvolupament econòmic i social. Les accions de treball que s’engloben dins del projecte derruta compten amb el suport i el recolzament dels ajuntaments com també d’empreses i entitats de la Terra Alta. El projecte derruta, neix l’any 2008 per voluntat dels ajuntaments de Bot, Batea i Gandesa. Durant el 2009 es consolidà una xarxa de treball supramunicipal que es refermà amb el recolzament al projecte de dos administracions locals més, Corbera d’Ebre i La Fatarella. El 2010 es fa un pas de gegant amb l’adhesiñ al projecte també dels municipis d’Arnes, Caseres, Horta de Sant Joan, La Pobla de Massaluca, El Pinell de Brai, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. El naixement de l’òrgan de gestiñ amb caràcter supramunicipal, obert i no exclusiu, ha de ser l'eix vertebrador de les polítiques locals de foment de l'ocupació i de desenvolupament local. Derruta es justifica a partir de l’anàlisi de la realitat industrial, en la valoralitzaciñ de productes agroalimentaris i l’impuls del desenvolupament de l’activitat turística de qualitat

Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d‟Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte “Treball a les 4 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.

Realització de l’estudi: CMA, Consultores Asociados, S.L. Coordinació i seguiment: Equip tècnic Derruta; Lluís Melich i Joan Vaqué www.derruta.cat info.derruta@tinet.cat

2


I.

INTRODUCCIÓ

La realitzaciñ de l’estudi s'ha plantejat com a objectius conèixer l’oferta i els equipaments, i també la demanda dels usuaris, de la Via Verda de la Vall de Zafàn en el seu tram des d’Alcaðiz a Tortosa. Com a segon objectiu s'ha plantejat l’anàlisi de dues altres experiències on la Via Verda hagi actuat com a eix articulador de desenvolupament turístic territorial. Per assolir aquests objectius, la metodologia dissenyada s'ha basat en l’anàlisi quantitativa, a través de la realitzaciñ i explotaciñ d’una enquesta, i l’anàlisi qualitativa, mitjançant l’entrevista i l’observaciñ directa com a eines principals. L’enquesta es va fer a una mostra de l’oferta d’allotjament i restauraciñ existent a l’entorn de la Via Verda de Zafàn i a un grup d’usuaris de la via. En concret es van “auditar"1 uns 3 hotels, 4 restaurants i 7 bar-restaurants. Pel que fa als usuaris, es van entrevistar 70 persones en diferents moments i en diferents punts de la Via Verda, que va des d’Alcaðiz a Tortosa. Pel que fa a l’anàlisi de les altres experiències i bones pràctiques, en primer lloc es va optar per França donada la importància dels seus recorreguts ciclistes i també pel desenvolupament turístic aconseguit gràcies a la posada en valor dels diferents elements del seu patrimoni. Posteriorment, després d’estudiar les múltiples i diferents vies verdes franceses existents, es va seleccionar la via verda de la Bourgogne du Sud perquè ha esdevingut un important factor dinamitzador de la indústria turística de la zona. Per fer la selecció de la segona experiència a analitzar, es van estudiar diverses vies verdes de l’Estat Espanyol i finalment es va seleccionar Castelló, (Comarca Alto Palancia), i específicament la via verda de Ojos Negros, a la localitat de Caudiel. Es va seleccionar perquè, d’una banda, té similituds amb la Via Verda de la Terra Alta, ja que ambdues van de la muntanya al mar, i per l’altra, perquè ha creat al seu entorn espais recreatius i serveis específics molt adequats al ciclista, que segons els resultats de l’enquesta als usuaris, eren alguns dels serveis més demanats. A continuació, en el primer capítol es presenta un resum executiu que conté els principals resultats obtinguts, conclusions i recomanacions realitzades, descrits de forma sintètica. En el segon capítol es despleguen amb major amplitud els resultats de l’enquesta realitzada a l’oferta hotelera i de restauraciñ sobre els equipaments i serveis prestats. També s’hi recullen els resultats de l’enquesta feta als usuaris on es destaquen els aspectes relatius al perfil de l’usuari de la Via Verda, el caràcter de la visita, la seva valoració global i diferents aspectes positius i negatius de la mateixa. Aquest capítol es tanca assenyalant aquells aspectes tant d’intervenciñ pública com d’intervenciñ privada que els usuaris han indicat com d’interès prioritari. En el tercer capítol, es fa una anàlisi detallada de la via verda de la Bourgogne du Sud, amb les seves variables principals, tant les específiques de la via com les dels serveis turístics que s’han desenvolupat al seu entorn.

Es van “auditar” per la metodologia del “client anònim”, és a dir per mitjà d’un qüestionari estructurat i la observació dels aspectes seleccionats de la establiment. 1

3


Específicament de la Via Verda, s’analitza el recorregut, els circuits annexos, la senyalitzaciñ, les oficines d’informaciñ i turisme, l’existència d’altres centres de serveis, el manteniment i alguns aspectes relacionats amb el finançament i la gestió de la Via Verda. Posteriorment s’analitzen els serveis turístics ofertats d’allotjament, restauraciñ, lloguer de bicicletes, aparcaments per a bicicletes i altres serveis. Finalment aquest capítol es tanca amb un apartat que estableix els punts forts i febles detectats en l’anàlisi realitzada. Al capítol quart es recull l’estudi de l’experiència de Castellñ, Alto Palancia, de l’experiència de la via verda de Ojos Negros (Tram II), a Caudiel, on s’analitzen els principals aspectes relacionats amb el desenvolupament de serveis al ciclista, des de l’allotjament fins al lloguer de bicicletes i altres serveis turístics. S’analitza també el paper jugat per la iniciativa privada en la provisió de serveis i el del sector públic. L’informe es tanca amb el conjunt d’annexos que es detallen a continuaciñ: Annex 1: Qüestionari Annex 2: Explotaciñ estadística de l’Enquesta Annex 3: Fotografies del treball de camp de la Bourgogne du Sud a França Annex 4: Documentaciñ turística d’informaciñ i dels serveis prestats a l’entorn de la Via Verda de la Bourgogne du Sud. Annex 5: Guide de les Balades Vertes. Sud de la côte chalonnaise y La Saône-etLoire à pied. Annex 6: Fotografies del treball de camp de Castelló, Alto Palancia, Vía Verde de Ojos Negros II, Caudiel, Barracas i Puebla de Valderde (Comarca Gudar Javalambre de la provìncia de Terol). Annex 7: Informaciñ sobre els Centres BTT d’Euskadi.

4


II.

RESUM EXECUTIU

Els usuaris: perfil i valoració sobre la Via Verda En el conjunt de la Via Verda analitzada, Alcañiz-Tortosa, els usuaris són majoritàriament catalans. S’ha trobat que el 44% dels enquestats sñn de Tarragona i el 41% procedeixen de Barcelona; això fa que aquestes dues províncies siguin les emissores principals de visitants a la Via Verda. Cal destacar la importància dels visitants de Barcelona ja que fan un desplaçament més gran per usar la Via Verda. El tram majoritari d’edat dels visitants de la Via Verda se situa entre els 36 i els 45 anys, en un 45%, mentre que el tram de 26 a 35 anys arriba al 21%, i amb un percentatge similar, el 20%, se situen els visitants compresos entre els 16 i els 25 anys. Per tant, els adults amb capacitat de consum compresos entre els 26 i els 45 anys, representen el 66% dels usuaris de la Via Verda. El 61% dels usuaris són homes. De moment la utilització familiar de la Via Verda és escassa. L’establiment d’àrees recreatives pot facilitar un augment de la presència d’aquest tipus d’usuaris a la Via Verda i, així, mentre uns es diverteixen i descansen, els altres poden fer recorreguts per la Via Verda. El 91% dels enquestats fa un ús de la Via Verda entre un i dos dies. Pel que fa a les pernoctacions, un 30% manifesta que hi dormirà una nit i el 9% diu que n’hi pernoctarà 2, mentre que el 59% dels entrevistats responen que no saben si hi pernoctaran. El 62% dels usuaris de la Via Verda diu que no va a cap restaurant durant el seu recorregut i un 90% dels casos assenyalen que es porten el menjar preparat. 6. L’usuari respon en un 63% dels casos que considera que la Via Verda de la Terra Alta és bona o molt bona, i específicament en el 94% dels casos, responen que el tram Arnes-Benifallet és bo o molt bo. Cal tindre en compte que aquesta valoració tindrà efectes multiplicadors a través del bocaorella. La Via Verda de la Terra Alta està bé o molt bé segons els usuaris quan valoren com a element principal la varietat de paisatge i com a segon element la mateixa conservació de la Via Verda. Com aspecte negatiu un 18% dels usuaris assenyalen la manca d’il·luminaciñ. En relació a les necessitats manifestades pels usuaris sobre les actuacions que ha de dur a terme el sector públic, s’assenyalen el manteniment i la il·luminaciñ dels túnels, l’establiment d’un centre de visitants o l’augment de punts d’accés a la Via Verda com el tipus d’actuacions més necessàries2. També l’existència de serveis sanitaris o de primers auxilis són valorades com de més necessitat. Cal veure també la referència de la guia de serveis facilitada per la Generalitat Valenciana als usuaris de la Via Verda, Ojos Negros II. 2

5


Del tipus de serveis prestats pel sector privat els més demanats són els de bar i restaurant, l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda a la pròpia VV i en tercer lloc, l’existència d’un alberg. Tan per al tram conegut pels usuaris entrevistats mentre utilitzaven la Via Verda com per al recorregut específic de la Terra Alta, els usuaris han manifestat que es requereixen les qüestions bàsiques següents:  Serveis privats de bar-cafeteria amb menjars senzills.  Zones de descans amb informació de localització de serveis, incloent serveis mèdics, farmàcia, ambulància i també fonts d’aigua i lavabos.  Neteja de la Via Verda amb contenidors de recollida de residus. Els usuaris i la seva valoració de l’oferta d’equipaments turístics Aquesta valoraciñ s’ha fet des d’una perspectiva d’usuari anònim per observaciñ dels serveis que presten els establiments. Globalment es valora l’oferta com adequada tot i que no excel·lent, el que deixa marge per impulsar un programa de qualitat als establiments d’allotjament i restauraciñ al llarg de la Via Verda entre Alcañiz i Tortosa.3 Com aspectes positius pel que fa als hotels analitzats es destaca que:  Les instal·lacions són adequades  No hi ha temps d’espera a la recepciñ  El tracte és amable  Es manifesta interès per la satisfacció del client  Es facilita fer els pagaments amb targetes de crèdit  Es presenten les factures amb les identificacions fiscals corresponents. Pel que fa als aspectes positius dels restaurants i bar-restaurants es destaca que:  Es presta un servei adequat al seu preu  La vaixella, estris de taula i l’establiment es presenten nets  En un 50% dels casos estudiats es verifica que el personal està format  També en un 50% dels casos faciliten el tiquet de consum. Com aspectes negatius en hotels, es destaquen els següents:  Es desconeixen altres idiomes i en alguns casos s’ha detectat certes dificultats per expressar-se en castellà. Com aspectes negatius de restaurants i bar-restaurants, s’ha identificat que:  Falta informació exterior en els preus dels productes (no hi ha carta a l’exterior amb els preus ni detall del consum en els tiquets)  Falta informaciñ a l’exterior sobre els pagaments que es poden fer amb targeta de crèdit. En conseqüència una part de la indústria turística localitzada a l’entorn de la Via Verda ha de fer un procés de modernitzaciñ i adaptaciñ als nivells d’exigència dels turistes procedents d’altres zones. Els programes de qualitat turística de la Cambra de Comerç de Tortosa o del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre podrien ser aprofitats pels establiments de la Terra Alta. 3

6


Reflexions sobre les experiències analitzades i recomanacions que cal tenir en compte A França, la bona pràctica analitzada va concebre clarament la Via Verda com el punt d’inici per al desenvolupament de molts projectes locals de dinamitzaciñ turística integral. El producte "Via Verda" té demanda per ella mateixa derivada dels usuaris del mateix territori i dels usuaris derivats dels centres emissors, Lyon sobretot, però també París en el cas de la Via Verda de Bourgogne du Sud. També a la Via Verde de Ojos Negros s’hi aprecia el mateix fenomen ja que el territori de Caudiel i l’Àrea Metropolitana de València en són els centres emissors. La principal demanda dels usuaris en relaciñ amb l’allotjament, és una classe d’allotjament diferenciat, tipus alberg, cabanes en certes ocasions; per exemple a França són establiments específicament adreçats a ciclistes i senderistes, amb aparcaments adequats per a les bicis, penjadors per estendre la roba sobre la dutxa, àpats adequats per a ciclistes, etc. També existeix pels voltants de la Via Verda una oferta de turisme rural, similar a la que es troba a la Terra Alta, adreçada a aquest tipus d’usuaris. Una oferta de serveis existent a les experiències analitzades (França, Castelló, Navarra) i que no té la Terra Alta (en el seu disseny actual ni en les actuacions previstes de la Via Verda) sñn les àrees d’esbarjo, dotades de serveis per al ciclista/senderista (dutxes i lavabos), parc infantil per a la família (el fet que n’hi hagin pot facilitar que es facin més desplaçaments de famílies i, així, mentre uns fan un trajecte d’anada i tornada sobre la Via Verda, els altres poden gaudir passant un dia al camp), taules i bancs per menjar, barbacoes, etc. També un centre públic/privat de BTT, bar cafeteria. La Via Verda ha de ser un producte turístic integrat en totes les actuacions de difusió de la política pública turística i de la indústria turística. En aquest sentit DERRUTA hauria de fer el treball d’inventariar tots els senders que es poden connectar a la Via Verda, i entre el sector públic i el privat haurien de fer-ne una selecció que difondrien conjuntament; per fer la selecció dels senders caldrà aplicar criteris del tipus: fàcil recorregut, bon manteniment, etc. Igualment caldria identificar la relació de productes turístics (llocs de visita, atractius turístics dels municipis de la comarca) que es difondrien conjuntament amb la Via Verda com elements d’interès a visitar. En aquest punt és important que la selecciñ estigui ben feta en base al seu interès, ja que no es tracta de fer grans llistes de recursos que siguin poc atractius per als usuaris. Cal establir una carta de criteris de qualitat a la qual s'acullin els establiments del territori de manera voluntària. Els establiments que comptin amb el segell de qualitat seran difosos conjuntament amb la Via Verda. Hi haurà una pressió sobre DERRUTA per incloure-hi tot l’inventari que caldrà superar i buscar la manera de resoldre el conflicte per garantir que l’oferta turística sigui de la qualitat que es vol. Tots els establiments, hotels, restaurants, etc. que es vulguin vincular en xarxa a la difusió de la Via Verda haurien de tenir web i correu electrònic, i dominar les noves tecnologies que permetin donar una cobertura d'atenció al client immediata.

7


Els “punts d’informaciñ” han d’indicar amb claredat els horaris d’obertura i tancament, tant l’horari diari com els mesos d’obertura. Com que es parteix de la premissa que els recursos econòmics per finançar les persones que puguin atendre aquests “punts d’informaciñ” amb horaris amplis sñn escassos, s’haurà de comptar amb el sector privat per tal que als seus establiments tinguin fulletons per difondre i a més la capacitat d’explicar-ho als visitants. Per a una bona accessibilitat de la demanda a la Via Verda, són determinants els accessos tant des de Barcelona, Tarragona, Reus, Falset, Mora la Nova, Gandesa. És a dir, la (N - 420), com des d’Aragñ, via Casp - Batea- Bot, o via Alcañiz - Gandesa i finalment les de Tortosa-Gandesa (C12+C43). Caldria rehabilitar la teulada i la façana de les instal·lacions de la Via Verda a Bot i caldria deixar l’interior buit per poder oferir-lo en algun moment a un privat que hi estigui interessat per establir-hi algun tipus de negoci. Si s’arreglen els fonaments, la façana i la teulada, és com posseir naus industrials en un polígon. L’ajuntament hauria d’establir per mitjà d’una ordenança municipal els usos potencials d’aquestes instal·lacions, que haurien d’estar sempre vinculades a serveis per als usuaris de la Via Verda, i després llogar-les a la iniciativa privada interessada a establir-hi un negoci. Caldria estudiar si a curt o mitjà termini s’hi podria instal·lar un projecte privat d’allotjament de Via Verda tipus cabanes4. En aquest cas l’ajuntament hauria d’establir com a condiciñ al privat que vulgui posar cabanes, l’obligaciñ de vincular l’augment de l’oferta d’allotjament a través dels mateixos veïns que puguin estar interessats en ofertar una habitaciñ a casa seva, sempre subjectes a l’acompliment de determinades condicions de l’habitaciñ i dels serveis ofertats. L’accés dels usuaris a la Via Verda de la Terra Alta es fa normalment en cotxe, motiu pel qual en el polígon de Bot s’haurà de contemplar espai per a aparcament i repostatge ( “electrolineres”) . Cal desenvolupar un programa per afavorir un associacionisme empresarial de tota la indústria turística de la comarca de manera que pugui establir un discurs i una relació amb el sector públic ben articulats.

Bones Pràctiques: alberg tipus Barracas de la Generalitat Valenciana (amb lavabos exteriors) o tipus Lizarrusti si es vincula centre d’interpretació i alberg. (www.lizarrusti.com). 4

8


III. RESULTATS D’EXPLOTACIÓ I QÜESTIONARI III.1.

VALORACIÓ D’ESTABLIMENTS

1. HOTELS

S’ha analitzat la valoraciñ de tres hotels, dos ubicats al municipi d’Horta de Sant Joan i un a Bot, tots tres a la comarca de la Terra Alta. Idioma de contacte. L’idioma utilitzat en un primer contacte i també durant la conversa, ha estat el català en tots els establiments. Reserva. No es confirma la reserva efectuada pel client i l’arribada es fa de forma ràpida, sense temps d’espera. A les converses telefòniques s’identifiquen sempre amb el nom de l’hotel i el tracte és amable i correcte. Informació i transparència. En dos dels tres casos analitzats es disposa d’un grau mínim d’informaciñ i només en un hotel es mostren a l’entrada del local els preus i les tarifes que s’hi apliquen. Qualitat. Als tres hotels hi ha identificadors que acrediten tenir certificats de qualitat i tots disposen de mitjans per a persones amb mobilitat reduïda. Associacionisme. No n’hi ha cap que formi part d’una cadena o xarxa d’establiments. Seguretat. En tots hi ha panells amb plans d’emergència i disposen d’una senyalitzaciñ interna correcta. Informació turística del territori. Tots disposen d’informaciñ turística de la zona. Organització. Les prestacions i comoditats de les habitacions es consideren adequades en tots els casos, amb llits confortables, tv de mides adequades i bon funcionament. La neteja és adequada en general i els banys també es troben en bones condicions. No disposen d’aire condicionat. A dos dels hotels es disposa d’una declaraciñ ambiental en l’ús de les tovalloles. Només un establiment disposa d’aparcament i també només un posa a disposiciñ dels clients les instruccions d’ús de totes les instal·lacions. En el cas de demanar una habitació silenciosa, és possible obtenir-ne una a tots els hotels. Dos d’ells tenen premsa a disposiciñ dels clients. Atenció al client. En tots els casos es mostra interès per la satisfacció dels clients i, tot i que no disposen de models d’enquestes, es facilita que facin suggeriments i queixes. Idiomes. El personal no sap idiomes i sembla ser que no hi ha possibilitat de ser atesos en anglès. Facilitat en els pagaments. En els tres establiments es pot pagar amb targeta de crèdit, tot i que no s’anuncien a l’exterior les possibles formes de pagament.

9


A l’hora de fer el pagament, tots els establiments presenten la nota amb el NIF; el detall del consum només l’ofereixen dos hotels. 2.RESTAURANTS I BAR-RESTAURANTS

En aquest apartat s’han analitzat 11 establiments, 7 bar-restaurants i 4 restaurants. En el gràfic següent s’exposa la concentraciñ d’establiments per municipis. ESTABLECIMIENTOS POR MUNICPIO 6 5 4 3 2 1 0 Horta Sant Joan

Bot

Xerta

TOTAL

Alcañiz

Restaurant

Tortosa

Valjunquerol

Pinell de Brai

Bar Restaurant

Per comarques la Terra Alta concentra 7 establiments (4 restaurants, és a dir la totalitat, i 3 bar-restaurants) i els 4 bar-restaurants restants es reparteixen entre les comarques del Baix Ebre i el Bajo Aragón. Idioma de contacte. L’idioma de primer contacte i de conversa és el català, en 6 establiments respectivament. En els 4 restaurants analitzats s’utilitza el català. Informació i transparència. Només 3 establiments (2 restaurants i 1 bar-restaurant) tenen una carta a l’exterior amb els preus, i només 5 disposen d’identificadors de certificacions de qualitat (3 restaurants i 2 bar-restaurants). Atenció al client. A 8 establiments utilitzen fórmules de tractament i cortesia amb el client. A 3 restaurants i 3 bar-restaurant s’ofereix al client fer un “pica-pica” en el temps d’espera. A la majoria dels casos (8) es facilita visualment la possibilitat de presentar queixes o suggeriments i es mostra interès per la satisfacció del client. 9 establiments posen també premsa a disposició del client (2 restaurants i 7 bar-restaurants). Organització. La majoria tenen una senyalització direccional interna. Només 4 establiments, dos de cada categoria, disposen d’un panell informatiu amb pla d’emergència. La majoria d’establiments (9) facilita l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. En tots els casos el sòl està net. La majoria disposa de mitjans d’extracciñ de fums adequats i es consideren silenciosos. A la majoria les estovalles són de paper, només a 3 (2 restaurants i 1 bar-restaurant) són de roba. La vaixella i copes

10


estan en bones condicions en tots els casos, els lavabos estan nets sempre amb paper i sabó. En tots els casos es considera que l’espai al menjador entre taules és adequat, el servei de recollida de taules és ràpid i el temps d’espera per ser atesos és de menys de cinc minuts. Només 3 (2 restaurants i 1 bar-restaurant) tenen aparcament. En cap establiment hi ha contaminació, ni visual ni olfactiva. A 6 establiments (4 restaurants i 2 bar-restaurants) s’elaboren les postres artesanalment.

Idiomes. A 6 establiments la carta està en català i castellà i a 3 establiments (1 restaurant i 2 bar-restaurant) només està en català. Facilitats en els pagaments. A 3 restaurants i 5 bar-restaurants, és a dir a 8 establiments, s’ofereix la possibilitat de pagar amb targeta de crèdit, tot i que només a 3 d’ells s’anuncia a l’exterior de l’establiment aquesta possibilitat (1 restaurant i 2 barrestaurants). A 7 no s’hi anuncia res. Només a 6 es facilita el tiquet amb el detall del consum. La factura sempre porta escrit el NIF. Professionalitat del personal. A 6 establiments el personal està format o té experiència (3 restaurants i 3 bar-restaurants). 3.OFICINES D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

S’han analitzat 5 oficines d’informaciñ turística als municipis d’Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, Arnes, Benifallet i Alcañiz, tres dels quals pertanyen a la comarca de la Terra Alta, una al Baix Ebre i una altra al Bajo Aragón. Pel que fa a l’atenció rebuda a l’hora de demanar allotjament, en dos s’ha valorat d’excel·lent, amb un bon tracte al client; en un, de bo, mentre als altres dos s’ha trobat insuficient l’atenció i les fórmules de cortesia rebudes. La informaciñ que s’obté en els 5 casos analitzats està documentada i només en dos s’hi exhibeix l’idioma que fa servir el personal. La possibilitat de fer queixes o suggeriments només és possible en un establiment, a tres altres no hi ha aquesta possibilitat i un, insòlitament, no respon. A dos establiments s’atén tots els dies de la setmana, en dos altres, de dimarts a diumenge, i en el darrer establiment no es facilita la informació. Pel que fa als municipis on es troben els serveis de lloguer de bicicletes ( en el conjunt de la VV Alcañiz – Tortosa), 2 són a Horta de Sant Joan, un a Alcañiz, un altre a Pinell de Brai i un altre no té maquinària o no respon a les trucades telefòniques . Per comarques, tres són a la Terra Alta i una al Bajo Aragón. Dos d’ells donen el servei de lloguer i recollida de bicicletes i els altres dos a més donen altres serveis addicionals.

11


A tres dels establiments analitzats donen informaci贸 sobre la via verda, en un altre no en donen i el darrer no sap o no respon. Aquest servei 茅s valorat com a bo en tres casos i en un com a regular.

12


III.2.

ORGANITZACIÓ I SATISFACCIÓ DEL CLIENT RESPECTE ALS ESTABLIMENTS

En aquest apartat s’analitza la valoraciñ de determinats aspectes en el conjunt dels 14 establiments analitzats (3 hotels, 4 restaurants i 7 bar-restaurants), deixant a banda les oficines d’informaciñ turística. D’aquesta forma, respecte a la pregunta de si existeix accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, 12 d’ells han respost que sí, concretament tots els hotels i bar-restaurants, i només un restaurant ha respost negativament i un altre s’ha abstingut de respondre. Només 4 establiments disposen de servei de pàrking (2 restaurants, 1 hotel i 1 barrestaurant). Els identificadors de certificats de qualitat són presents a 8 establiments (3 hotels, 3 restaurants i 2 bar-restaurants) mentre que 5 establiments no en mostren i un restaurant opta per no respondre. Quasi tots els establiments faciliten la realització de queixes i suggeriments llevat de 3 bar-restaurants. A 11 establiments es mostra interès per la satisfacció del client, mentre que a 2 barrestaurants no, i un altre no respon. L’idioma del primer contacte és el català a 9 dels 14 establiments i a 5 bar-restaurants és el castellà. Pel que fa a l’idioma de conversa, puja a 10 el nombre d’establiments on s’utilitza el català i a 4 bar-restaurants s’usa més el castellà.

III.3.

PERFIL DE L’USUARI DE LA VIA VERDA I CARACTERITZACIÓ DE LA VISITA

Perfil de l’usuari entrevistat

 

  

El número total d’usuaris entrevistats ha estat de 70. Del total, un 11% tenien la seva residència a Aragó i la resta a Catalunya. El major percentatge correspon als usuaris que vénen de Tarragona i Barcelona, concretament un 44% i un 41% respectivament del total de visitants entrevistats. En el total de la poblaciñ entrevistada, el nombre d’homes ha estat superior al de dones, 43 enfront de 27, o el que és el mateix, 61% enfront de 39%. Per trams d’edat, el 45% dels entrevistats tenien edats compreses entre 36-45 anys, i els usuaris entre 26 i 55 anys, han suposat un total del 86% dels entrevistats. La major part dels entrevistats viatjaven amb un acompanyant, en concret un 70%. Només una dona es trobava en companyia de més de 5 persones.

A continuaciñ es mostra als gràfics següents la distribuciñ d’usuaris enquestats per lloc de residència, sexe, edat i nombre de persones que l’acompanyen en el moment de l’enquesta. 13


RESIDENCIA 3%

4%

4% 44%

41% 4%

Tarragona Lleida Barcelona Terol Saragossa Osca

SEXE 50 40 30 20 10 0 Home

Dona

14


EDAT 1% 3%

10%

21%

20%

45%

Entre 16 i 25 Entre 26 i 35 Entre 36 i 45 Entre 46 i 55 Entre 56 i 65 Més de 65

NOMBRE DE INFANTS

1% 29%

70%

Cap Fins a 5 De 6 a 10

Caracterització de la visita

En aquest apartat s’analitzen les característiques de la visita com són; el vehicle utilitzat per al desplaçament, els dies que cada usuari s’hi ha estat i el nombre de pernoctacions realitzades, i també els àpats realitzats i si es porten menjar preparat per ells mateixos o no. De l’anàlisi feta s’han pogut extreure les conclusions següents: 

El vehicle més utilitzat i amb diferència enfront de la resta, ha estat el cotxe, en un 88% dels casos estudiats, comparat amb l’autocaravana i furgoneta, que han suposat un 7% i un 4% respectivament. Aquesta característica es manté tant per a homes com per a dones i en els diferents trams d’edat analitzats. El major percentatge d’usuaris ha contestat que la seva estada té una durada entre 1 i 2 dies, concretament el 91% dels enquestats, dada que coincideix amb el nombre de pernoctacions que fan, que en la seva major part és d’una nit o cap. Les persones que hi fan una estada de dos dies i pernocten una nit, es concentra fonamentalment en el tram d’edat de 46-55 anys. 15


Pel que fa als àpats fets als restaurants de les vies verdes, la majoria, 43 enquestats o el que és el mateix un 62%, no utilitza aquests serveis i un 16% només utilitza 1 servei, percentatge que també coincideix amb el fet que la majoria es porta el menjar preparat. Els que més utilitzen els serveis es tornen a concentrar en els trams d’edat entre 46-55 anys i també en aquest cas els del tram anterior, entre 36-45 anys. VEHICLE DE DESPLACAMENT

DIES USUARI EN VIA VERDA 1%

4% 7% 1%

7% 1%

55%

36%

88%

Utilitari Furgoneta Autocaravana Caminant

Un Dos Tres Quatre Cap/Nc

PERNOCTACIÓ EN VIA VERDA

NOMBRE DE APATS EN RESTAURANTS DE VIA VERDA

16%

30%

13%

59%

7%

62%

9%

1%

1% Un

Dos

Tres

Quatre

Cap/Nc

1%

1%

Un

Dos

Tres

COM MENJA SI NO VA A RESTAURANTS

6% 4%

90%

Porta menjar preparat

Prepara a la Caravana

16

De la zona/menja casa

Quatre

Cinc o més

Cap/Nc


III.4.

VALORACIÓ DE LA VIA VERDA

S’ha dividit la via verda en 33 trams per veure el coneixement que en tenen els usuaris enquestats. Dels diferents trams que s’han analitzat, el més conegut és el de Xerta/Arnes, per part de 10 usuaris, i el segueix el de Pinell de Brai/Horta de Sant Joan, per 8 persones; tan en un cas com en l’altre, eren usuaris de la Terra Alta. Després vénen els trams Xerta/Horta de Sant Joan i Tortosa/Alcañiz, amb 5 persones cada un. A continuaciñ s’han establert cinc trams diferents, que agrupen als 33 i s’ha demanat la valoraciñ als diferents usuaris que s’han trobat en aquests trams. Els trams de recorregut analitzats han estat els següents: Alcañiz / Arnes Arnes / Benifallet Alcañiz / Tortosa Alcañiz / Benifallet Tortosa / Arnes El 65% dels usuaris enquestats coneixen el tram Arnes/Benifallet, al qual segueix el tram Alcañiz/Tortosa, amb un 21% dels enquestats. Pel que fa al perfil d’usuaris per trams analitzats, està en consonància amb les característiques generals descrites a l’apartat anterior, si bé cal destacar com a curiositat que les tres persones enquestades en el tram Alcañiz/Benifallet eren dones. TRAM CONEGUT DE LA VIA VERDA

45

50

15

3

3

6

Alcañiz/Benifallet

Tortosa/Arnes

0 Alcañiz/Arnes

Arnes/Benifallet

Alcañiz/Tortosa

Pel que fa a la valoració que fan els usuaris del tram recorregut, cal destacar que: 

Dels tres usuaris enquestats en el tram Alcañiz/Arnes, cada un valora el tram de forma diferent (molt bona, bona i regular), mentre que en el tram Alcañiz/Benifallet també s’ha preguntat a uns altres tres usuaris, els quals han coincidit en la seva valoració com a molt bon recorregut.

17


Pel que fa al tram Arnes/Benifallet, que com ja s’ha comentat agrupava el major nombre d’usuaris, 25 dels 45 preguntats, és a dir un 56%, el consideren un bon tram i un 38%, molt bo. En el recorregut Alcañiz/Tortosa s’ha preguntat a 15 persones, de les quals 8 l’han valorat amb la qualificaciñ major, 6 diuen que el consideren bo i 1 el descriu com a regular. I en darrer lloc, el tram Tortosa/Arnes, on s’ha parlat amb 6 persones, 5 el consideren bo i 1 molt bo.

VALORACIÓ TRAM CONEGUT

40 20

17

25 8 6 1

1 2

1 1 1

1 5

3

0 Alcañiz/Arnes

Arnes/Benifallet

Molt bona

Alcañiz/Tortosa

Bona

Alcañiz/Benifallet

Regular

Tortosa/Arnes

Ns/Nc

A tall de conclusiñ, el tram que ha tingut més visitants ha estat el d’Arnes-Benifallet i un 94% d’usuaris el qualifica de bo o molt bo. Pel que fa a la valoració del tram de la Terra Alta que fan els usuaris, el 34%, és a dir 24 dels 70 enquestats, el consideren molt bo, i el 29%, bo. Hi ha un percentatge alt, el 31%, que no saben o no responen.

VALORACIÓ TRAM TERRA ALTA

31%

34%

6% 29% Molt bona

Bona

Regular

Ns/Nc

A continuaciñ s’analitzaran els motius principals i secundaris, tan positius com negatius, que han tingut en consideració els enquestats per fer la valoració anterior.

18


Com s’observa al gràfic següent, l’aspecte positiu que més s’ha valorat com a principal i secundari, és la varietat paisatgística, i el segueix com a segon aspecte d’importància, la conservació. La tranquil·litat de la zona també ha estat objecte de valoració per part de quatre usuaris, concretament com aspecte secundari. La resta de característiques no han tingut una valoració significativa. MOTIUS POSITIUS VALORACIÓ TRAM TERRA ALTA 40 30 20 10 0 Varietat paisatges

Pocs desnivells

Tranquil

Senyalització Conservació Adequat per famílies/nens PRINCIPAL

Equipament

Serveis

Neta

Recorregut

SECUNDARI

Pel que fa als aspectes negatius que s’han analitzat, s’observa a la taula següent que la major part d’usuaris no ha contestat. Com aspecte pitjor valorat ha estat la falta d’il·luminaciñ, seguit de la falta de senyalitzaciñ.

PRINCIPAL

SECUNDARI

19

Serveis

Falta asfaltat

Estat antigues estacions

Infraestructure s

Ns/Nc

Manteniment

Falta senyalització

Falta vigilància

40 35 30 25 20 15 10 5 0

Falta il·luminació

MOTIUS NEGATIUS VALORACIÓ TRAM TERRA ALTA


III.5.

NECESSITATS DE L’USUARI DE LA VIA VERDA

En aquest apartat s’han analitzat les respostes dels usuaris pel que fa a les necessitats de serveis d’actuació pública i d’actuació privada, que caldria dur a terme i el grau d’importància de cada una d’elles. Des de la perspectiva d’actuació pública, s’arriba a la conclusiñ que l’aspecte que consideren que s’hauria de millorar i amb major necessitat, és el manteniment dels túnels. A continuaciñ i en consonància amb els aspectes negatius que s’han valorat en el tram de la Terra Alta de l’apartat anterior, consideren que aspectes tals com els centres d’informaciñ o la senyalitzaciñ dels llocs d’interès també necessitarien un major servei. L’existència de centres de serveis sanitaris de primers auxilis es considera també objecte de necessitat i també es valoren molt les actuacions relacionades amb aspectes com l’ús raonable de l’aigua, els aspectes paisatgístics, la conservaciñ i manteniment de l’entorn de la via verda. Entre els aspectes que es considera que no hi ha cap necessitat d’actuaciñ destaquen els relacionats amb les característiques i condicions asfàltiques del recorregut, la posada en funcionament de telecentres amb accés a Internet, o la creació de webs, així com la necessitat de serveis orientats al públic infantil, aspectes que estan en consonància amb el perfil de l’usuari que més visita la via, que s’ha descrit a l’apartat primer.

20


NECESSITATS DE SERVEIS D´ACTUACIÓ PUBLICA

ALTRES NECESSITATS

ALTRES BONES PRÀCTIQUES

RESPONSABILITAT AM B ELS RECURSOS NATURALS

L'ÚS RAONABLE DE L'AIGUA

CONSERVAR EL PATRIM ONI NATURAL

M ANTENIR NET L'ENTORN DE LA VIA

RESPECTAR I TRANSITAR NOM ÉS PELS CAM INS PÚBLICS

TELECENTRE AM B ACCÉS A INTERNET TOTS ELS DIES

LLOCS PER ANIM ACIÓ PER LA INFÀNCIA SENYALITZACIÓ LLOCS INTERÉS ALS NUCLIS HISTORICS DELS POBLES DE LA VV INFORM ACIÓ PER WEB DE TOTES LES POSSIBILITATS QUE S'OFEREIX A LA VV SENYALITZACIÓ VV I RUTES DE SENDERISM E

CENTRE DE SERVEIS SANITARIS PRIM ERS AUXILIS

CENTRES VISITANTS PUNTS INICI O ACCÉS VV EXISTENCIA DE RUTES DE SENDERISM E ARTICULADES A LA VV ALBERGS PER ALLOTJAM ENT SENYALITZACIÓ DE M ONUM ENTS HISTÒRICS/M USEUS LOCALS SERVEIS D'INFORM ACIÓ DE LA VV OBERTS CERTS DIES DE L'ANY OFERTA VISITA LLOCS D'INTERÉS TURÍSTIC

APARCAM ENTS ORGANITZATS PER VEHICLES

GUIES I OPUSCLES AM B INFORM ACIÓ DETALLADA

RECORREGUT DE TERRA

RECORREGUT ASFALTAT

PUNTS ESPECIFICS DE DESCANS NUCLIS/ESTACIONS PUNTS ESPECIFICS DE DESCANS A LLOCS DE M UNTANYA M ANTENIM ENT DELS TÚNELS

M ANTENIM ENT DEL SÒL DEL TRAM

0 Molta necessitat

Poca o escassa

21

10

20

30

40

Gens de necessitat

50

60

Ns/Nc

70

80


Pel que fa a les necessitats de serveis d’actuació privada que s’han detectat, els usuaris valoren la necessitat d’una major oferta hotelera, tan de bar-restaurants com d’albergs, càmpings i cases de turisme rural. En les estades mitjanes que es feien, s’ha pogut analitzar en els apartats anteriors que la majoria s’hi quedaven una nit o cap, i potser podria ser perquè l’oferta existent no és l’adequada o suficient. Per altra banda s’observa que valoren positivament la necessitat d’una millora en els serveis per a persones amb mobilitat reduïda. Com aspectes en què no veuen cap necessitat d’actuaciñ cal destacar la presència d’una oferta hotelera d’alt nivell, certificada, de dues o més estrelles … tot i que sembla que el tipus d’usuari que veuria necessaris aquests serveis, es decanta més pel turisme rural, com ja ha estat comentat; un altre dels aspectes que tampoc no veuen la necessitat de millorar és l’existència de guies per a grups i serveis de lloguer de bicicletes o un altre tipus de productes. Es presenta el gràfic amb els aspectes analitzats i amb el grau de valoració dels usuaris.

22


NECESSITATS DE SERVEIS D´ACTUACIÓ PRIVADA

LLOGUER D'ALTRES PRODUCTES SERVEI DE LLOGUER DE BICICLETES GUIES PER GRUPS DE 30-35 PERSONES GUIES PER GRUPS DE MENYS DE 30 PERSONES PRODUCTES ARTESANALS DE LA ZONA DE RECORREGUT AMB ACCESSIBILITAT PERSONES MOBILITAT REDUIDA BAR/RESTAURANTS RESTAURANTS CAMPING ALBERG CASA RURAL APARTAMENTS HOSTAL RURAL I/O PENSIÓ HOTEL DE DOS I MES ESTRELLES ESTABLIMENTS D'ALLOTJAMENT I RESTAURACIÓ AMB CERTIFICAT 0 Molta necessitat

Poca o escassa

23

10

20

30

Gens de necessitat

40 Ns/Nc

50

60


IV.

IDENTIFICACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES: LA BOURGOGNE

IV.1.

1. MOTIVACIÓ DEL PROJECTE

Els municipis de la Terra Alta situats a la vora de la Via Verda que va d’Alcañiz a Sant Carles de la Ràpita, veuen en aquesta pista un element capaç de dinamitzar l’economia de la seva comarca. Els responsables locals tenen molt d’interès a atraure visitants a la zona, que vulguin gaudir del passeig per la Via Verda, conèixer les comarques que travessa i utilitzar tots els serveis que necessitin per desenvolupar la seva activitat lúdico-turística. Per tal de millorar i ampliar els possibles serveis que els usuaris de la Via Verda puguin necessitar i/o utilitzar, aquests municipis volen conèixer altres vies verdes amb anys de servei, per aprendre de les altres experiències. Del conjunt de països europeus que disposen d’una xarxa d’itineraris per a ciclistes i senderistes, França és un país que, per la seva orografia, disposa de molts recorreguts ciclistes, entre els quals hi ha algunes vies verdes amb anys d’utilitzaciñ. Es pot consultar una pàgina web on es descriuen tots els recorreguts que ells anomenen “ciclables” del país, amb un sistema interactiu (www.af3v.org/CarteAF3V), que correspon a l’Association Française de développement de Veloroutes et Voies Vertes. A més França és un país amb molta experiència en el sector turístic i sap aprofitar tots els elements del seu patrimoni (tant arquitectònic, cultural, social, gastronòmic com religiós) per fer-ne un motiu de visita. Així tant als mapes turístics com en els senyals de carretera sovint es troba la indicaciñ d’una església, un castell, una gruta, un vestigi arqueològic, un museu o qualsevol altre element natural o fet per l’home, que es pot visitar. Per aquest motiu, derruta encarrega a CMA Consultores SL una visita a la via verda francesa que es cregués més interessant, per conèixer-ne les característiques, evolució, i per recollir la informació sobre qualitats i defectes. Després d’analitzar les característiques de les vies verdes més comparables a la Via Verda de les Terres de l’Ebre, es va considerar que la més adequada era la Voie Verte de la Bourgogne du Sud, inaugurada el 1997 i ampliada posteriorment, perquè ha demostrat abastament ser un element dinamitzador de la indústria turística de la comarca. I a més aquesta Voie Verte va rebre el 2003 el primer premi europeu a Vies Verdes per recompensar una actuació exemplar.

IV.2.

ANTECEDENTS

Quan la SNCF (empresa estatal francesa de ferrocarril) va desafectar la via fèrria existent entre Givry i Cluny, el Consell General de Saône-et-Loire va adquirir la línia ferroviària Macôn-Chalon per acondiciar-la per a la circulació de persones no motoritzades. També va adquirir les estacions antigues i terrenys de l’entorn, que va vendre als municipis corresponents perquè hi desenvolupessin els projectes més

24


adients per a cada poble, o també a particulars. Actualment l’administraciñ departamental és propietària de la Voie Verte i l’asfaltat, així com d’un metre a cada banda. L’objectiu principal a llarg termini era reanimar l’economia de la zona, molt malmesa pel tancament de les mines properes i altres indústries existents. Després de fer les inversions corresponents, el primer tram de la Voie Verte va ser inaugurat el 1997 amb 44 km inicials de llargada, entre Givry i Cluny, sobre l’antiga via de ferrocarril que havia quedat parcialment en desús, però que era molt apreciada per la població de la zona ja que era un mitjà important de comunicació. En un primer moment la Voie Verte va ser utilitzada sobretot per la gent de la zona, però també va ser el punt de partida per al desplegament de molts projectes locals de dinamització turística. Cal tenir en compte que aquesta Voie Verte no es troba a prop de cap gran aglomeració urbana però està molt ben connectada per carretera i sobretot per ferrocarril (TGV) amb les grans urbs franceses –París i Lió-, i té a la vora alguns nuclis importants -Dijon (150.000 h.), Mâcon i Chalon-sur-Saône (50.000 h.)- el que facilita l’accés de nombrosos ciclistes. La Voie Verte corre per un entorn rural, entre vinyes i petits pobles amb esglésies i edificacions medievals de tot tipus i ben conservades, la major part de les quals es poden visitar fàcilment, fet que ajuda a consolidar un turisme cultural i religiñs, força implantat a la zona (atret en especial per l’abadia de Cluny i el monestir de Taizé). L’any 2003 va rebre el primer premi europeu de les Vies Verdes per la bona actuació duta a terme. Al llarg dels anys de funcionament, la Voie Verte ha ampliat el seu recorregut alguns quilòmetres per ambdñs costats, i l’objectiu és en un futur connectar-la tant pel nord com pel sud amb altres vies ciclables, fins i tot amb l’Eurovélo 6 que preveu connectar l’Atlàntic amb el mar Negre. Tretze anys després de la seva inauguració, es constata que la Voie Verte ha tingut un gran impacte en la indústria turística de la zona, ja que ha fomentat la creació de diverses activitats annexes, basades en el turisme a l’aire lliure per a infants i adults, i ha desplegat molts mitjans d’informaciñ per arribar als visitants de la comarca i explicar-los les peculiaritats a visitar o els plaers per gaudir de cada petit poble de la zona; i sobretot ha atret clients als múltiples allotjaments (hotels, Gîtes de France, Chambres d’hótes, càmpings, etc.), restaurants de tot tipus, centres lúdics, museus, empreses de lloguer i reparació de bicicletes, patins i cadires de rodes, etc. que s’escampen per tota la comarca. Les dades descrites a continuaciñ provenen de diverses fonts, entre d’altres: les informacions donades per Bernard Bredel, vice-président de l’Oficina de Turisme de Buxy Sud Côte Chalonnaise (centre d’informaciñ sobre la Voie Verte); de l’estudi “Guía de Buenas Prácticas de Vías Verdes en Europa”, redactat per l’Association Européenne des Voies Vertes per a la DG Medi Ambient de la Comissió Europea, dels diversos fulletons trobats en els centres d’informaciñ (annex 2) i de la visita realitzada al territori (fotos annex 1).

25


IV.3.

VOIE VERTE DE LA BOURGOGNE DU SUD

Característiques

La Voie Verte és una via asfaltada de 3 metres d’amplada, amb una pista lateral eqüestre de 2,5m en alguns trams. Recorregut: La Voie Verte connectava inicialment Givry i Cluny, i posteriorment es va allargar fins a Saint-Remy pel nord i fins a Charnay-lès-Macôn pel sud, amb un total de 64 km. Es pot arribar amb tren (TGV) fins a les poblacions de Mâcon i Chalon. I la connexió fins a la Voie Verte es pot fer des de Chalon amb una línia regular d’autobús, que disposa d’un servei de trasllat de bicicletes. De Givry a Cluny el recorregut està ben senyalitzat i separat de les vies per a cotxes. En els punts on és imprescindible creuar la carretera, els ciclistes troben unes barreres que els obliga a fer una ziga-zaga per reduir la velocitat. De Cluny fins a Berzé-le-Chatel, a causa del pas del TGV per un tros de l’itinerari antic del ferrocarril, la Voie Verte continua per un itinerari, que diuen que és provisional, amb cert pendent, que passa pel túnel de Bois Clar, de 1,6 km, molt ben il·luminat. El túnel roman tancat durant l’hivern per a la salvaguarda d’un cert tipus de ratpenat, espècie protegida, fet que provoca que la via alternativa a la Voie Verte durant aquests mesos vagi per una carretera turística propera, fins a Berzé-le-Chatel, on connecta amb una altra via ciclista de 15 km, fins a Charnaylès-Macôn. És molt fàcil la connexió amb les altres vies ciclistes de la zona –camins de sirga al costat dels canals, camins de vinya i carreteres petites de muntanya- però de vegades cal travessar carreteres amb trànsit. L’objectiu és fer una xarxa de pistes ciclistes que connecti tota la comarca i també per tot el país. Balades vertes i circuits annexos: La Voie Verte té unes passejades annexes o bucles senyalitzats, que corresponen a 27 itineraris sobretot per a caminants; aquests passejos s’anomenen Balades vertes. Una guia al preu de 8 euros porta la informació sobre les Balades vertes (annex 3). La Voie Verte també disposa de 30 circuits, que surten i tornen a la Voie Verte, per visitar diferents indrets de la zona, que segueixen carreteres locals de poc trànsit i de característiques més esportives, però sobretot per camins de muntanya aptes només per a caminadors, VTT i a cavall.

26


Senyalització: La bona senyalització tant de la Voie Verte com dels diferents monuments a visitar, és un element bàsic perquè els ciclistes gaudeixin d’un bon servei d’informació.  Els senyals al llarg de la Voie Verte són de tipus estàndard.  A les diferents àrees de servei hi ha panells amb mapes i panells amb normes de bona conducta i suggeriments.  Als encreuaments de diferents camins hi ha senyals amb indicacions de distància.  Al llarg de les Balades Vertes i dels circuits annexos hi ha senyals que recorden on és la Voie Verte.  En els trossos que ha calgut fer una connexió especial per a la Voie Verte per salvar desnivells importants, s’ha dissenyat un itinerari en ziga-zaga amb tanques laterals per fer reduir la marxa. L’annex 2 mostra les fotos corresponents. Usuaris possibles: Ciclista, patinador, cadira de rodes, vianant; prohibits els vehicles a motor, només són admeses les bicicletes amb assistència elèctrica. Anualment: el tràfic total és de 585.000 usuaris. Tipus: ciclistes (60%), patinadors (30%) i vianants (10%) Oficina de Turisme de Buxy (centre d’informació): És un edifici annex a l’antiga estaciñ de Buxy. Està obert de primer de maig a finals d’octubre, tots els dies de la setmana de 9 ½ a 12 ½ i de 13 ½ a 18 ½. La resta de l’any tanca els caps de setmana. Està atès per dues persones fixes, que estan coordinades per un membre de l’Associaciñ que gestiona l’oficina. A més altres responsables de l’Associació també hi col·laboren. Aquest edifici pertany al municipi de Buxy, l’alcalde del qual va ser el promotor de la Voie Verte. Aquest local és ampli i ben cuidat; està situat al costat de l’antiga estaciñ de Buxy, avui convertida en la biblioteca municipal, que disposa de lavabos gratuïts, un punt d’aigua, una àrea de jocs, a més de bancs per a picnic. 27


En aquest local s’hi pot trobar tot tipus d’informaciñ (mapes, guies, fulletons) i les persones que atenen, molt servicials, fan les gestions telefòniques per reservar allotjament, restaurant o esbrinar qualsevol altre servei que demanin els usuaris. També venen productes de la regió fets artesanalment i alguns llibres relacionats amb la zona.

Altres centres de serveis: Estan ubicats en les antigues estacions de ferrocarril, que han estat rehabilitades i el seu entorn endreçat. Algunes d’aquestes estacions sñn utilitzades parcialment per a activitats de la Voie Verte, però d’altres serveixen per dur-hi a terme activitats municipals –biblioteca al municipi de Buxy- o estan llogades o van ser venudes a particulars o empreses per fer-hi d’altres activitats. Estaciñ de Givry: disposa d’aparcament de cotxes i bicis, serveis, punt d’aigua, àrea de picnic i àrea de jocs. Estació de Saint-Gengou-le-National: llogada parcialment a l’empresa SamuiLoisirs de lloguer, reparació i servei de bicicletes. A l’exterior disposa d’aparcament de cotxes i bicis, serveis, punt d’aigua, àrea de picnic i àrea de jocs. Estaciñ de Cormatin: disposa d’aparcament de cotxes i bicis, serveis, punt d’aigua, àrea de picnic i àrea de jocs. Estació de Cluny: alberga un servei de lloguer de bicicletes que no funciona durant tot l’any. A l’exterior disposa d’aparcament de cotxes i bicis, punt d’aigua i àrea de jocs. Al llarg del recorregut hi ha parades amb alguns serveis.

28


IV.4.

INVERSIÓ I GESTIÓ

Finançament: Els 44 kms inicials de Cluny-Givry van costar 13.165.000 FF o 2.006.955 euros, sense incloure la senyalització turística, feta pel Consell General del Departement de Saône-et-Loire, segons el responsable de l’associaciñ que gestiona l’Oficina de Turisme de Buxy. Segons l’estudi “Guía de Buenas Prácticas de Vías Verdes en Europa”, la inversió total va ser de 45.000 euros/km aproximadament, procedents de fons FEDER i de diferents administracions franceses. Pel que fa a l’edifici ocupat per l’Oficina de Turisme de Buxy, pertany al municipi de Buxy i les obres d’adaptaciñ van anar a càrrec del pressupost municipal. Responsables de la gestió: L’Oficina de Turisme de Buxy està gestionada per una Associació finançada per diferents organismes de l’administraciñ i els municipis implicats (Communauté de Communes o comunitat de municipis, que és una agrupació de 30 municipis). El seu pressupost anual és de 80.000 euros dels quals 60.000 són aportats per la comunitat de municipis. A més disposa gratuïtament del local, que pertany al municipi de Buxy. La resta del seu pressupost prové de les adhesions de les empreses que volen utilitzar els serveis que els ofereix l’oficina de turisme, i de les vendes de llibres i materials de què disposen. Els mapes i documents turístics són facilitats per l’administraciñ corresponent i els productes pels productors. L’objectiu de l’equip que gestiona aquesta oficina és fer que els usuaris de la Voie Verte gaudeixin del màxim de serveis en el seu recorregut (allotjament, restauraciñ, oci, etc.) per tal que els visitants s’hi trobin bé i no passin de llarg sinñ que s’aturin i els facin servir. Han establert una Carta de Qualitat, que suposa un acord amb empreses de serveis i allotjaments que es trobin situats a 5 km com a màxim de la Voie Verte, pel qual es comprometen a disposar d’uns serveis i equipaments específics per a les necessitats del cicloturista (lloc arrecerat per a la bici, kit de reparació, estris per a la neteja de la bici, informació diària del temps, esmorzar adaptat a les necessitats del ciclista, servei de reserva per a la nit següent). L’acompliment d’aquests compromisos els permet d’obtenir el segell “Tour de Bourgogne à 29


vélo” i en porta el control la FNOTSI (Fédération nationale des offices de tourisme et syndicats d’initiatives). Les empreses poden adherir-se a l’Oficina de Turisme pagant una quota anyal de 35 euros i des de l’oficina de Buxy els faciliten diversos serveis: connexiñ amb usuaris, impressió i difusió de fulletons, etc. A l’oficina atenen els usuaris a qui faciliten informaciñ, però també gestionen i contacten els serveis d’allotjament o restauraciñ, o lloguer de bicicletes. També cerquen la informació demanada pel turista. El seu objectiu és facilitar que el turista es quedi el màxim de dies a la comarca i n’utilitzi tots els serveis. L’oficina edita fulletons en format senzill sobre els diversos serveis que ofereix la zona (restaurants / activitats diverses, com escola d’equitaciñ, sortides a cavall, pesca, globus / recorreguts annexos a via verda/ etc.) (annex 2). Manteniment: El manteniment de la Voie Verte va a càrrec dels serveis de la Direcció de Carreteres i Infraestructures.

IV.5.

SERVEIS OFERTS

Allotjament Tot tipus d’Hotels, Gîtes de France, Chambres d’hótes, càmpings, etc. El preu pot comprendre l’esmorzar o no, però de vegades no comprèn la taxe de séjour (uns 0,70 euros per persona), que s’afegeix a la factura. Els preus d’allotjament a la zona sñn variats i n’hi ha de molt assequibles. En l’estada feta, el preu més barat va ser de 54 euros per habitació doble, esmorzar inclòs per a dues persones. Alguns fan descomptes a partir de 4/6 dies d’estada. En les Chambres d’hótes visitades ofereixen productes de la zona i/o fets a casa (vi, llegums, verdures de temporada, patés, melmelades, etc.). Alguns establiments disposen de serveis extra (jacuzzi, sauna, bicicletes, etc.) per als seus hostes. Els establiments no acostumen a demanar cap tipus de documentació al visitant. Molts establiments disposen de pàgina web i correu electrònic, tot i que no sempre en fan una gestió eficient.

30


Restaurants La diversitat de tipus és molt àmplia. A la comarca visitada dominen els establiments familiars, de mida petita o mitjana. Serveixen aigua fresca en ampolles boniques només seure a la taula (l’aigua corrent és bona de gust). Ofereixen vi de la comarca en garrafes o ampolles petites de 37,5 cl. També disposen d’ampolles de ¾, però sñn menys corrents. En els establiments molts elements de decoració recorden els atractius turístics de la zona i també de la Voie Verte. Tant a través de fotografies com d’altres elements (els papers utilitzats sota els plats) suggereixen visites a fer (annex 2). Establiment de lloguer/compra de bicicletes Disposen de bicis de tot tipus, incloent-hi les equipades amb bateria elèctrica, per llogar o comprar. També ofereixen tàndems, bicicletes de 3 rodes per anar més còmodes. A més fan el servei de desplaçament fins a qualsevol punt que desitgi el client i també les van a recollir. Alguns allotjaments tenen bicis a disposició dels seus estadants. Aparcaments per a bicicletes Al llarg de la Voie Verte hi ha diversos llocs per aparcar les bicicletes, no sempre sota cobert. Els allotjaments disposen en alguns casos de garages o aparcaments especials per a les bicicletes. Altres serveis Equitaciñ (a Cluny està molt desenvolupada l’aficiñ pels cavalls, amb estables, concursos, etc.) Viatges en globus Visites a tot tipus d’elements interessants (naturals, arquitectònics, etc.)

31


Documentació/bibliografia/informació A l’Oficina de Turisme de Buxy faciliten mapes de la comarca, rutes ciclistes i senders, a més d’informaciñ sobre tots els serveis existents a la zona. També guies i fulletons diversos. Molts establiments disposen de pàgina web i correu electrònic.

IV.6.

PUNTS FORTS DETECTATS A LA VISITA A LA VOIE VERTE

  

       

IV.7.

L’Oficina de Turisme de Buxy (punt central d’informaciñ sobre la Voie Verte) està oberta 6 mesos l’any tots els dies de la setmana. L’Oficina resolt eficientment els problemes dels usuaris de la Voie Verte (allotjament, restauració, informació, etc.). L’Oficina vol facilitar que el turista es quedi el màxim de dies a la comarca i n’utilitzi tots els serveis; per això manté un contacte constant amb els establiments adherits. La senyalització al llarg de la Voie Verte és constant i està força ben mantinguda. La senyalització de les carreteres locals de la comarca recorda sovint la connexió amb la Voie Verte. Els nuclis urbans situats al llarg de la Voie Verte disposen d’una ruta interior senyalitzada per fer la visita al nucli en bicicleta, que surt i torna a la Voie Verte. Les estacions de tren conserven diversos elements de l’antiga via fèrria: dipòsit d’aigua, trossos de vies, etc., en un entorn ben conservat. La Voie Verte ofereix a ciclistes i senderistes uns grans panells informatius amb consells i bones pràctiques. La Voie Verte està ben mantinguda. La Voie Verte és coneguda per la gent de la comarca, que sap informar-ne al turista. El túnel de Bois Clair està molt ben il·luminat.

PUNTS FEBLES DETECTATS A LA VISITA A LA VOIE VERTE

     

L’Oficina de Turisme està tancada els caps de setmana de novembre a abril. Els aparcaments per a bicicletes no sempre estan sota cobert. No tots els allotjaments disposen de llocs tancats per a les bicicletes. No es facilita un servei de bugaderia ràpida a tots els establiments. Alguns establiments que disposen de web i correu electrònic no en fan una bona gestió (no responen). El túnel de Bois Clair pateix puntualment avaries de llum.

32


IV.8.

ALTRES INFORMACIONS

Per mitjà de les converses mantingudes amb ciclistes catalans que són usuaris de vies ciclistes d’arreu d’Europa ens han arribat les informacions següents: Bett & Bike és el distintiu dels hotels, hostals i cases de turisme que estan acollits a la xarxa Bett & Bike d’Alemanya: sñn hotels i cases on els ciclistes hi tenen prioritat i sñn ben rebuts. L’hotel utilitzat al Bàltic disposava de llocs coberts i protegits on poder guardar (de forma individualitzada i no amuntegada, en grups de 6 bicis) les bicicletes. Les cases (una al Rhin prop de Constanza i l’altra també en el Bàltic) tenien un garatge net i espaiós, sempre cobert i tancat, on podies descarregar i deixar les bicicletes amuntegades, però amb ordre. També tenien en el garatge uns estenedors de roba per si arribaves xop, i per deixar les sabates i en les dutxes de les habitacions uns penjadors sobre el propi plat de dutxa que et permetia rentar una samarreta o dues i que s’assequés durant la nit. Encara que en una es va oferir un servei de bugaderia. A les cases, a més, acostumen a tenir present que portes la casa a sobre i, almenys en les dues utilitzades, disposaven d’un espai comú amb cuina, menjador i sala d’estar, perquè poguessis fer-te el menjar si volies. Ells per la seva part oferien opcionalment l’esmorzar. En tots el casos, disposaven d’informaciñ interessant per als ciclistes sobre els voltants i les rutes properes.

33


V. IDENTIFICACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES D’ESTABLIMENTS REHABILITATS A LES VIES VERDES ESPANYOLES: L’ACTUACIÓN A CAUDIEL

V.1. ANÀLISI DE ACTUACIÓ A CAUDIEL ( CASTELLÓ).

Objectiu: Identificar una bona pràctica d’establiment de Via Verda rehabilitada a les Vies Verdes espanyoles i analitzar-ne la gestió. S’han identificat dues Vies Verdes a Espanya, que són valorades com a bones pràctiques (BBPP). 1.- Vía Verde del Plazaola Gestionada pel Consorci Turístic del Plazaola ( Lekumberri.Navarra). 2.- Vía Verde de La Sierra Gestionada per la Fundación Via Verde de La Sierra.(Puerto Serrano.Cadis). La primera BBPP – VV Plazaola – ja va ser objecte d’anàlisi per part d’una delegaciñ de DERRUTA el passat novembre de 2009, i per tant ja es varen poder constatar o tenir en compte les característiques de les instal·lacions de la VV. Respecte a la segona –La Sierra en el tram Cadis–Sevilla-, s’ha pogut identificar que en tres municipis –Coripe, Puerto Serrano, Olvera– s’han rehabilitat algunes instal·lacions de l’antiga xarxa ferroviària, i en concret les edificacions de les estacions. Les rehabilitacions de les antigues estacions ferroviàries, han comportat poder oferir hotels de 2 i 3 estrelles, amb els seus corresponents restaurants. Les rehabilitacions s’han fet amb importants suports públics per estar en una Comunitat Autònoma –Andalusia– que durant molts anys, i fins al present, han estat beneficiària de subvencions i/o ajuts directes. Considerem que aquestes experiències i models de gestió dels hotels en instal·lacions ferroviàries, no serien possibles ni convenients per a les instal·lacions de Bot, en la mesura que: 1.- A Bot la Via Verda ja té una oferta hotelera de qualitat. 2.- Les rehabilitacions totals de les instal·lacions d’ADIF a Bot, molt difícilment podrien arribar a tenir uns suports públics com aquests dels quals han pogut disposar fins a l’actualitat a d’altres indrets de l’Estat, i cal tenir molt present, des de la perspectiva privada, les “condicions de temporalitat” de qualsevol contracte que impliqués una alta inversiñ. Aquesta realitat s’aguditza en els darrers temps i la tendència es a ser un dels aspectes determinants. 34


Davant d’aquesta situaciñ, s’han analitzat altres instal·lacions amb èxit, que poden ser objecte d’interès per tenir present a Bot, sense els condicionants d’altes inversions públiques i/o privades. S’ha identificat una experiència a la Via Verda de Ojos Negros II (Tram de la província de Castelló) i en concret a la localitat de Caudiel. Aquesta Via es un tram de l’anomenada VV Ojos Negros, i que te com a complement el tram Ojos Negros I (que transcorre per la província de Terol). L’experiència de Castellñ té unes característiques especials, perquè gaudeix d’un espai exterior ampli que en principi no requereix inversions fortes -com s’esdevé en el cas de les instal·lacions identificades a Andalusia-, que pot ser aplicable a la demanda d’un tipus d’usuaris de la Via Verda de la Terra Alta, que no requereix d’instal·lacions allotjament de la qualitat que ja s’ofereix a Bot. Per analitzar aquesta experiència, de igual forma que amb l’experiència frances, es va sol·licitar el vistiplau de la direcciñ de DERRUTA per analitzar l’experiència portada a terme a Caudiel i la proposta va ser autoritzada.

V.2. LA VIA VERDA DE OJOS NEGROS II, A CAUDIEL

La Via Verda de Ojos Negros II, a Caudiel (Castelló), és una Via Verda que té una característica bàsica similar a la VV de la Terra Alta: connecta la muntanya amb el mar, amb un important descens, tant des de la localitat de Barracas (localitat propera a Caudiel) com des de Caudiel. La VV té una demanda similar a la de la Terra Alta, doncs les dues tenen uns mercats emissors similars, doncs son principalment des d’una àrea metropolitana, en aquest cas les àrees de València i Castellñ, d’igual forma que el mercat emissor d’usuaris a la Terra Alta són les àrees de Tarragona i Barcelona. L’actuaciñ portada a terme al municipi de Caudiel ha estat per part de l’empresa FASEBA, i va consistir en instal·lar uns tipus d’allotjaments per a usuaris de la Via Verda, va ser iniciada fa 4 anys, que no requereixen d’allotjament d’hotel. Aquesta actuaciñ consisteix a instal·lar “cabanyes” de fusta en terrenys prop de l’estaciñ de tren en funcionament, ja que el traçat és quasi coincident amb la Via Verda Ojos Negros (Tram II) a la localitat de Caudiel. L’actuaciñ va ser realitzada per la iniciativa privada, ja que aquesta, havia identificat l’oportunitat d’oferir un allotjament amb unes característiques diferents a les oferides als usuaris de la VV, en un tram (Caudiel–Sagunt). Aquesta oferta es, distinta de l’oferta d’hotels a certes localitats tot el trajecte de la VV .

35


La localitat té una excel·lent accessibilitat. És parada final d’una de les línies de tren de la xarxa de rodalies de València (C-5) i està a 5 km de l’autovia A-23 (València– Zaragoza), sortida Caudiel, Viver, Xèrica. La iniciativa privada prèviament havia observat una certa demanda per part dels usuaris de turisme de naturalesa dels Parcs Naturals dels EUA, que volien una oferta d’allotjament en “cabanyes” de fusta. L’actuaciñ de localitzar les “cabanyes” en uns terrenys o en uns altres, no va contemplar un escenari únic per prendre la seva decisió. En un principi es varen contemplar els terrenys d’ADIF-RENFE, però aquesta empresa pública, no contemplava cap cessió de terrenys ni a ens públics ni a privats, sense que aquests assumissin que podien ser desallotjats dels terrenys per decisió unilateral de l’empresa, en un curt espai de temps. Aquesta possibilitat d’anul·laciñ d’una cessiñ d’ús dels terrenys, ja havia estat manifestada anteriorment respecte als propis edificis de les empreses ferroviàries en desús de la Via Verda. L’altre escenari comportava terrenys privats. Per tant, la iniciativa privada, va localitzar el seu emprenedorisme en terrenys limítrofes als d’ADIF–RENFE, de titularitat privada, per tal de facilitar l’accessibilitat tant als usuaris de la VV, com als usuaris que es desplacen en tren fins a la mateixa localitat, ja que unes instal·lacions quasi limiten amb les altres. Aquesta actuació, pels resultats obtinguts, podria ser tinguda en compte en el plantejament a fer a Bot, respecte dels terrenys a l’entorn de les edificacions de l’estaciñ de Bot. La iniciativa es va iniciar amb dues cabanyes; cada una d’elles té unes mides de 45 m², són prefabricades i el seu cost, en el moment de la inversiñ, va ser de 24.000 € per cabanya. La seva instal·laciñ, connexiñ a xarxes d’energia, aigua, tramitaciñ administrativa, etc. va implicar un cost final de 48.000 € per cabanya. Aquesta inversiñ va tenir una previsiñ d’amortització de 8 anys, però els bons resultats de l’actuaciñ han permès que fos amortitzada en 4 anys, i l’oferta es va ampliar a 4 cabanyes. És a dir, en base als resultats obtinguts, es pot considerar que l’actuaciñ ha estat positiva per a la iniciativa i per a la localitat. Per a la localitat, en la mesura que un determinat nombre d’usuaris de la VV Cabanyes de Caudiel, no només s’allotgen el dia de l’arribada, sinñ que hi fan un àpat el vespre de la arribada i també l’àpat de la finalitzaciñ de la travessa, ja que es retorna al lloc d’allotjament per descansar. És habitual que els usuaris adquireixin productes locals del territori. Aquesta oferta de cabanyes a Caudiel s’ha desenvolupat de la manera següent: 1.- Ha passat de 2 a 4 cabanyes (vegeu fotos en annex).

36


2.- Com a actuaciñ d’ampliaciñ de la iniciativa, l’empresa va optar per llogar pisos de la localitat, llogar-los per un any, acondiciar-los/rehabilitar-los amb unes determinades característiques bàsiques, per tal d’oferir més instal·lacions als usuaris de la VV, el que ha possibilitat que distintes persones de la localitat hagin processat als usuaris de la VV, com a clients que els possibiliten uns ingressos. 3.- La mateixa empresa ha establert un conveni amb una masia rural a pocs quilòmetres de la localitat per derivar-hi usuaris de VV que necessiten aquest tipus d’instal·laciñ, prop de la VV i amb uns efectes multiplicadors al marge de la VV, com és la difusió i ús del territori amb paisatge. A més la iniciativa de l’allotjament de les cabanyes, està en procés d’establir convenis de col·laboració amb distintes empreses i instal·lacions del territori, tot i que ja actua de difusor d’elles, com sñn i així poden ser identificades a la respectiva web (www.cabañascaudiel.es): 1.- Empresa de lloguer i serveis de bicicleta (“Hardacho” a la localitat de Xèrica situada a 5 km). És una empresa que ofereix serveis “porta a porta” per als ciclistes, tot i que es comanden punts d’inici i de final. Aquesta empresa té preestablerts 5 punts de prestació dels seus serveis, distingint punts de lliurament (Barracas), lliurament i recepció (Caudiel) i punts de recepció (Xèrica, Navajas, Soneja i Algimia). Es a dir en llum d’un Centre de BTT localitzat, actua amb una “ xarxa de punts concrets”. El preu de lloguer a l’estiu de l’any 2010, era de 10€ persona adulta, que inclou el “transfer”, bicicleta, casc, bombí i recanvis. Els altres preus, segons tipus de bicicleta, sñn: mitjana 9€, petita 8€, casc 2€, remolcs fins a 38 kg 9€, “sillines” (fins a 18 kg) 5€, i si sñn bicicletes adaptades, s’han de consultar els preus. La reserva s’ha de realitzar amb 24 hores d’antelaciñ i s’ofereix de fer variacions a petició del client. En definitiva, l’empresa, s’adapta a prestar els seus serveis a uns punts on els usuaris poden accedir fàcilment a la VV i amb uns preus assequibles, per tal que a certs usuaris no els sigui necessari transportar la seva pròpia bicicleta per gaudir de la VV. 2.- Empresa de serveis de turisme d’aventura (“Ludus” a la veina localitat de Montanejos de la comarca Alto Mijares i que es un potent centre turístic d’interior de la província de Castellñ, també amb serveis d’aventura i naturalesa). 3.- Restaurant de la localitat, que tot i no disposar de conveni signat, es facilita la informació o recomanaciñ per la qualitat garantida d’aquest establiment, al l’empresa d’allotjament indicada.

37


La facilitat de prestar serveis en xarxa d’altres empreses, per part de l’allotjament de Caudiel, fa “exitosa” la seva pròpia actuaciñ, i s’ha guanyat el suport dels veïns de la pròpia localitat al seu projecte integral i en expansió.

V.3. QUI FA LA COMPETÈNCIA A AQUESTA INSTAL.LACIÓ DE CARA ALS USUARIS DE LA VV?

Les ofertes d’allotjament que competeixen amb aquestes instal·lacions sñn les següents: 1.- Alberg a Barracas (Comarca Alto Palancia. Província de Castelló) a 24 km en direcció nord des de Caudiel, al límit amb la província de Terol. És un alberg amb 20 llits (lliteres), ubicat en dos edificis rehabilitats en una zona de descans. La localitat està situada en una zona més alta de la VV que Caudiel, i té una major dificultat d’accessibilitat tant per tren com per l’autovia. Per tren té menys connexions, tot i tenir estaciñ de tren, i per autovia, per ser al final d’un desnivell considerable (Collado de Ragudo) de connexió de la província de Castelló amb Terol; això en molts casos és dissuasori per als usuaris de la VV, ja que si no s’és un “expert” en ciclisme, no es pot utilitzar aquest tram de la VV que suposa un gran desnivell. Per tant, cal considerar que facilitar l’accessibilitat al centre d’allotjament de la VV, esdevé un aspecte determinant, per fomentar la utilització de la VV. Cal assenyalar, respecte d’aquesta instal·laciñ, que la rehabilitaciñ de l’edifici per a alberg va tenir serioses dificultats durant molt temps fins a ser autoritzat com d’ús públic; no obstant cal destacar que és una zona de descans que està ben dissenyada pels serveis de la Generalitat Valenciana5. Vegeu fotos en annex. 2.- Càmping a Navajas (Comarca Alto Palancia, província de Castelló) a 14 km de Caudiel. En el mateix traçat de la VV es va construir un càmping municipal que té una concessió pública. És una instal·lació que és utilitzada per usuaris de la VV.

V.4. ALTRES INFORMACIÓNS D’INTERÈS SOBRE LA INSTAL·LACIÓ “CABANYES DE CAUDIEL”, A EFECTES DE DERRUTA.

1.- Traçat La VV en el tram Ojos Negros II (tram dins de la província de Castelló) té un excel·lent traçat, ja que a la seva major part transcorre en un desnivell muntanya-mar i té un manteniment correcte i directe per part dels mateixos ajuntaments. 5

Generalitat Valenciana. Conselleria d’Infraestructures i Transport. El manteniment d’aquesta instal·lació és realitzat per aquesta Conselleria i concretament per: Grupo Obras Públicas. Edificio A pta.6. Segorbe – Castelló. Tel. 964.710.614. E.mail: mantenimientoviaverdeojosnegros@pyg.es 38


La VV al llarg del seu traçat, està dividida en dos trams (I i II) amb uns 160 km de traçat. El tram I es correspondria al traçat per la província de Terol i el tram II al de Castelló. El conjunt del traçat té 36 àrees de descans i/o miradors (ADM). En el tram objecte d’aquest informe hi ha 8 ADM. Com aspecte a tenir en compte com a mala pràctica dins una VV, s’ha de contemplar la reconducció de la VV per nuclis de la població. A Xèrica (comarca Alto Palancia, província de Castelló), el traçat de la VV va ser modificat per tal que els ciclistes haguessin de passar pel nucli de la població, utilitzant i seguint la mateixa carretera. Aquesta opciñ es va prendre per part de l’ajuntament per incrementar “l’ús de la població” (restauraciñ, comerç), però això suposa posar en perill els usuaris de la VV, ja que la carretera és utilitzada per tot tipus de vehicles (camions, motos, cotxes, tractors, etc.). Aquesta “manipulaciñ” és considerada un despropòsit des de la perspectiva del que és una VV. 2.- Associacionisme empresarial La VV no té una associació de la iniciativa privada que presta serveis als usuaris de la VV. Una part del sector privat considera que aquesta és la principal limitació per tal de poder establir propostes de millores a les distintes administracions públiques, i causa que les dues principals implicades –Generalitat Valenciana (GV) i Diputació General d’Arago (DGA)-, no arribin a realitzar acords per actuar conjuntament amb el sector privat. 3.- Actuacions públiques L’associaciñ d’empresaris de la comarca de Terol, “Gudar–Javalambre”, per la qual transcorre el tram I de la VV Ojos Negros, considera que és pràcticament inexistent l’interès de la DGA per la VV, excepte per editar un opuscle d’informaciñ de tot el tram des de Ojos Negros a Sagunt, amb els serveis mes bàsics de cada localitat per on transcorre la VV. Els serveis dels quals informa aquest opuscle sñn: línies d’autobusos, pàrkings propers, bar–restaurants, hotel, casa rural, piscina, farmàcia, metge, taller de bicicletes, caixer automàtic, monument artístic i com aspecte destacable, els metres d’un servei a la VV, aixì com els punts de partida d’altres recorreguts, com senders, parc natural, patrimoni històric,… i els quilòmetres des d’un punt a un altre. Els empresaris individuals consultats en el tram II (província de Castelló) consideren que la Generalitat Valenciana no té ni política ni criteris sobre el producte turístic VV.

39


Els ajuntaments per on transcorre la VV són els únics, i no en la seva totalitat, que actuen respecte al manteniment de la VV, tot i que amb uns mínims que ara per ara són suficients. 4.- Rehabilitació d’edificis S’han dut a terme la rehabilitaciñ dels edificis següents: a) Rehabilitaciñ de l’edifici de la VV per a informació turística a Xèrica (vegeu fotos en annex). L’edifici d’uns 60 m² va ser rehabilitat per una Escola Taller, i posteriorment va ser un punt d’informaciñ turística i específica de la VV. La manca de mitjans econòmics per contractar una persona, comporta que estigui tancat, fins i tot durant la temporada alta d’estiu. b) A la localitat de Puebla de Valverde (Comarca Gudar Javalambre, província de Terol) a uns 30 km de Caudiel, dins el traçat de la VV es va rehabilitar l’antiga “fonda” de l’estaciñ de la antiga via ferroviària, ara VV, per ubicar-hi un hotel de 3 estrelles. Actualment és l’hotel “La Fonda de la Estaciñn” (www.lafondadelaestacion.com). L’alta inversiñ requerida a la iniciativa privada (no s’ha pogut aconseguir la informaciñ concreta), tot i la subvenciñ del Fons d’Inversiñ de la DGA, va suposar que l’emprenedor no pogués posar-la activa, ja que una vegada finalitzada, els temps que varen trigar els diferents àmbits de les administracions per autoritzar iniciar l’activitat, va ser tan llarg que l’empresari va haver de desistir i vendre, amb pèrdues, la “concessiñ de la gestiñ” de la instal·lació. De les dues causes la determinant, segons la seva valoració, va ser la incomprensió de l’administraciñ aragonesa en el valor “temps” per a l’inicií de l’activitat. Actualment està en funcionament. 5.- Accessibilitat al punt idoni de la VV, Caudiel, per tren RENFE a la Comunitat Valenciana, no té com a política de cara als usuaris de bicicleta, facilitar-los-en el transport; a la línia de rodalies València–Caudiel (final de la línia), només uns escassos dies de la setmana hi autoritza 2–3 bicicletes. Per tant és difícil arribar a Caudiel amb bicicleta usant el tren com a transport. Aquesta limitació comporta queixes regulars tant d’usuaris com dels ajuntaments de la via, que han identificat l’oportunitat del turisme de bicicleta, tot i que a la vegada aquest fet pugui suposar una oportunitat per a les empreses que lloguen bicicletes. 6.- Actuacions “desafortunades” o males pràctiques A la localitat de Gaibiel (Comarca Alto Palancia, província de Castelló) a uns 10 km de Caudiel, dins el traçat de la VV, es va instal·lar fa escassos anys, just al costat de la VV, un càmping amb 100 bungalows de fusta amb un restaurant, sense complir els requisits legals requerits; això ha comportat la declaraciñ de fallida de l’empresa que volia realitzar aquesta activitat empresarial. 40


V.5. CONCLUSIONS:

De l’experiència de Caudiel cal tenir present el següent:  L’allotjament existent a la VV Caudiel s’estructura a l’entorn de terrenys propers a la VV (“Cabaðas de Caudiel”) que sñn bungalows de fusta, per a un ús familiar, amb pati i àrea de descans al davant, instal·lats a l’entorn de l’estaciñ, però no dins dels edificis de la VV i amb vinculació amb els pisos del poble. L’inversor de les cabanyes deriva els visitants a cases i pisos del poble que ha llogat al propietari per un any, renovable, i els restaura i/o adequa segons la demanda que té per a les “Cabaðas”. Per tant, caldria tenir present en els terrenys a l’entorn de les edificacions de Bot i en el POUM del municipi, i a efectes a curt termini, que no s’ha de pensar exclusivament en l’ús de l’edificaciñ d’ADIF, sinñ també s’ha de pensar en els usos de l’entorn, i per tenir un ús per part de la iniciativa privada, en tant que l’edificaciñ pot tornar a mans d’ADIF i la iniciativa privada no pot cñrrer el risc de la finalitzaciñ de la concessiñ. L’Ajuntament i el POUM han de vetllar per l’homogeneïtat del terreny i les façanes properes. De la zona de descans i allotjament per a un segment de la demanda com a Barracas (a 10 km de Caudiel), anomenada “El Palancar”, cal tenir present el següent:  L’àrea de descans té ombra, arbres plantats de fàcil i ràpid creixement, zones d’esbarjo per a nens, barbacoes, contraincendis i taules per menjar amb teulades. També s’hauria de tenir en compte:  1.- Fer una bona identificaciñ de l’empresa privada que ha de prestar el/s servei/s, per induir-la als serveis que podria prestar en els edificis als turistes/ciclistes, amb criteris de qualitat, a diferència del que es pot desenvolupar a la resta de localitats amb edificacions de la VV a la comarca, incloent els punts de venda dels productes locals.  2.- Evitar fer unes restauracions integrals com a l’edifici de Xèrica (Comarca Alto Palancia, a 5 km de Caudiel) acondiciada per ser un Punt d’Informaciñ de la VV però que està tancada durant tot l’any per incapacitat de prestar el servei l’ajuntament.  3.- Assegurar que es canviï la caracteritzaciñ d’una zona de polígon (Polígon industrial de Les Forques) per tal de ser el lloc de “repostar” els cotxes del futur (elèctrics). Cal garantir energia suficient per endollar-hi els vehicles.  4.- Establir la marca VV Terra Alta amb un fet singular, com el de la VV com a muntanya–mar. El traçat té un desnivell suau cap al mar, molt important per al turisme familiar.  5.- Fer una proposta d’actuaciñ per al 2011: la identificació i catalogació de pisos, cases, allotjament que amb criteris de qualitat, puguin vehicular-se i vincular-se a l’entorn com a oferiment a participar en el projecte.

41


Si els privats veuen capacitat d’intervenciñ i establiment de criteris de rehabilitació, serà un bon incentiu per aconseguir-hi la seva participació.

www.derruta.cat info.derruta@tinet..cat Terra Alta, 2011

42


la potencialitat de la via verda de la vall de Zafan