Page 1


Caminants Sergi Oliva Ostos Oscar Marcelo Fernandez Ramon Ribé Donada Marcel Pi Saguer MontPuntí Marc Barnils Riera Iris Clos Guitart Victor P Ramon Villegas Guix Albert Baquer Gómez Berta Carreras Xènia Isern Irene Marcos Jordi Lafon Eva Marichalar-Freixa


“Ens hem anat ensenyant els nostres universos. Per això hem hagut de trobar el moment.” Sergi Oliva Ostos


Durant l’hivern i la primavera 2016, vam organitzar un grup de persones per sortir a caminar cada dimarts al matí de 10 a 12. En aquesta nova proposta, la nostra intenció se situava en facilitar un grup de caminants format tant per persones que pateixen o han patit un trastorn en salut mental com per persones que han tingut poc o cap contacte amb aquest tipus de diagnòstic per així poder crear un espai de relació i confiança que contribuís a trencar l’estigma que envolta aquest tipus de malalties.

factors clau que han acabat per definir una proposta que finalment vam decidir traduir en format de publicació. Si bé des d’un inici ja havíem convidat en Xef Vila a oferir-nos el seu relat documental com a visitant de la nostra experiència, van ser els Adicciones Porquesí en qui vam pensar de seguida per afegir-se al procés i poder fer possible aquesta voluntat de recollir i publicar les singularitats expressives de cadascú de nosaltres que tot aquest temps caminant ens havia animat a recuperar o crear de nou.

El ritme que marca Deriva Mussol es fixa en el camí i en la sorpresa d’allò que ens anem trobant i en l’impacte que tot això genera en els i les participants de les nostres propostes. El rastre dels processos i de les experiències viscudes es veu transformat en els diversos llenguatges que s’entrecreuen en els camps de l’art, l’educació i la recerca. A Caminants, la dimensió estètica del caminar i el clima de confiança que emergeix mentre es comparteixen hores de caminades i converses van facilitar que ens expliquéssim, mostréssim i fins i tot arribéssim a recuperar les nostres passions més poètiques, aquelles expressions artístiques que de forma més íntima o ja més pública cadascú de nosaltres estava duent a terme en la seva vida quotidiana. Descobrir les habilitats i talents de les persones que caminàvem juntes, reconèixer-ne el valor i col·laborar entre nosaltres per trobar l’espai i la manera de compartir-ho han estat uns

En el transcórrer dels dimarts de tardor, hivern i primavera en què vam gaudir d’estar junts, el teixit de confiança i de suport va anar creixent i l’encreuament de col·laboracions entre nosaltres es va anar multiplicant, ens vam començar a visitar fora de les hores de Caminants i els límits de la nostra relació es van estendre a d’altres moments de les nostres vides i altres projectes que cadascú podia estar duent a terme en aquell moment. Aquesta publicació que teniu entre les mans és un relat d’això i més. És una altra visita als nostres dimarts, una altra manera de viure’ls i de caminar-los amb la mirada. És una de les infinites històries que han passat i una de les infinites maneres de veure-ho. A nosaltres, els i les Caminants, aquesta publicació ens fa il·lusió, una il·lusió que entenem com a motor social que se’ns fa necessari i que ens és de gran ajuda a l’hora de tirar endavant cap a la transformació i el canvi.

4


Caminants: un grup de persones que sabien el que volien fer i amb bon rotllo i acceptaciĂł amb els companys sense cap mena de crispaciĂł; i passant bones estones us diem: no us canseu de caminar, nosaltres ho intentarem. Ramon RibĂŠ


Com em puc aprendre el camí si només us puc observar i escoltar a vosaltres? Ramon Ribé


Descobrir Marcel Pi Saguer

El mot descobrir té infinitats de significats ja que cada persona té la seva pròpia definició i va variant segons l’etapa de la vida en la que un es troba. Personalment aquest ha estat un any en el qual m’he descobert a mi mateix, un nou entorn i companys/es noves. En primer lloc, he començat una carrera nova que m’està mostrant nous camins per anar avançant que desconeixia totalment. És evident que quan un realitza allò que més l’entusiasme ho fa des d’una altra perspectiva. És per aquest motiu que puc afirmar que he descobert el meu jo personal, ja que ara mateix puc percebre el món que m’envolta amb uns altres ulls. En segon lloc, aquest any he tingut la oportunitat de conèixer una nova ciutat amb tota la seva essència. Durant els primers mesos, gràcies a un professor i un antic alumne de la UVic vaig poder contemplar la ciutat dels sants des d’una perspectiva molt propera ja que la descoberta de racons, històries i anècdotes van començar a despertar aquell sentiment que tota persona vigatana deu tenir. Van anar passant les setmanes i els mesos i ja em trobava al segon semestre, que ha estat l’espurna de tot canvi: Vaig trobar feina aquí a Vic i fins i tot vaig tenir la sort de descobrir la ciutat a partir dels Caminants conjuntament amb algunes companyes de classe a partir de l’assignatura de l’Eva.

Descobrir, quina paraula tan bonica oi? Si un en parla des d’aquest punt de vista tot sembla que siguin flors i violes, però no és del tot així no creieu? Fent una petita recerca a diferents persones que m’han acompanyat per aquest nou camí de què significa per a ells i elles la paraula tan esmentada en aquestes línies, m’he adonat que potser està un xic idealitzada. Quan hom parla d’aquesta temàtica ho fa amb bons ulls, paraules esperançadores i d’entusiasme però tanmateix, la realitat és que el que és nou sempre fa un xic de por al principi. És per això, que trobo que reconèixer aquesta por no hauria de ser tan dolent perquè de les debilitats es poden crear potencialitats. Haig de reconèixer que quan vaig descobrir que hauria d’anar a Vic a estudiar i amb tot allò que comportava vaig tenir por. Però també hauria d’afirmar que quan vaig vèncer aquesta basarda tot allò que vaig poder contemplar davant meu em va entusiasmar molt més que si no hagués tingut aquest temor des d’un principi.

7


Col·laboració al projecte “Com una cadira” www.jordilafon.net/projectes/com-una-cadira

8


Una cadira entre les ombres Ara són hores de silenci en una carcassa buida: les parets d’una antiga indústria carbonera; el terra acumula ruïnes mentre les ombres aturen la llum exterior que només deixa passar alguns raigs de sol pel buit de vidres trencats de velles finestres que ni en els moments de més vitalitat no havien animat l’ànim dels obrers i les obreres. I aquí estic jo: sóc una cadira que ningú s’ha volgut endur o no s’ha recordat de fer-ho. Sóc el testimoni del silenci, d’una indústria morta; és possible que ningú torni a seure en mi, si més no cap treballador ni treballadora. Tal vegada uns okupes em faran sentir útil altre cop, tot i que sé que ja no serà el mateix que quan tot aquí era fressa i xivarri de màquines i de ritmes industrials, de veus humanes donant i rebent ordres però també de somnis i frustracions d’empresaris, encarregats i peons dedicant moltes hores a treballar drets guanyant-se

la vida bo i permetent-se les poques estones de descans asseguts en mi tot menjant-se ràpidament un entrepà i algun beure; sentint, en el fons, una certa indiferència per la meva existència secundària. Per això mateix: perquè sóc una cadira per ser utilitzada una estoneta de pausa insignificant dins de les llargues hores de feina, de manera que no em sento ni més ni menys viva que quan aquí hi havia moviment. No em sento orgullosa de ser una cadira però sí de ser testimoni de la vida rutinària d’homes i dones que no seran recordats en els llibres d’història més enllà d’alguna nota a peu de pàgina i tanmateix, potser, allà on siguin fora d’aquesta fàbrica, recordaran que han rigut i han plorat en algun moment d’humana intimitat, asseguts en mi, confiant-me les seves frustracions però també les seves esperances. Sergi Oliva

9


Camins d’art Iris Clos Guitart

10


Camí / Destí Sergi Oliva

Fent camí hem après que l’amistat és el destí més bonic de la nostra llibertat. El destí del nostre camí el compartim persones bones que amb el goig d’aquestes estones cada dia som més amics. El camí és una descoberta constant; si el fas acompanyat, ningú t’esborrarà el somriure de felicitat perquè comparteixes amb amor... l’amor que t’acompanya. Quan siguis al final d’un camí que et porta a un camí nou, mira enrere i carrega’t sobre l’esquena l’equipatge de l’experiència enriquidora. Camí n’hi ha un amb milers de rutes: la vida amb milers de batecs del teu cor valent.

13


Ocells Òscar Marcelo Fernandez + Sergi Oliva

Les espècies d’ocells de competició són quatre: el verdum, la cadernera, el passerell i el pinsà, que són considerats ocells de bosc. Són aus migratòries que crien a la primavera, normalment uns tres mesos; de fet, es consideren novells els ocells criats des del primer mes. Hi ha qui els agafa directament del niu i els alimenta amb una xeringa. Són espècies protegides fins que fan el primer vol. El temps de caça d’aquests ocells dura tres mesos pel mètode “Tela de terra”. L’exposició d’ocells és de tres mesos a l’hivern i tres mesos a la primavera. L’exposició osonenca comença a Canovelles i va baixant cap a Tona, Taradell, Manlleu, Torelló, Sant Julià, Folgueroles... El mètode consisteix en taules obertes on fan remeses d’ocells de les quatre espècies; hi han puntuadors per anar marcant les cantades de cada ocell (amb banderilles que es claven en suros) Cada remesa dura cinc minuts i les puntuacions són derivades depenent de les cantades. Hi ha deu guanyadors. Els premis poden ser fuets, pernils, copes, etc.

14

Quan tenia tretze anys, l’Òscar, tornant de pescar i plovent es va refugiar en un balcó amb un cosí i un germà; el propietari de la casa tenia ocells i els va deixar entrar per la pluja. L’Òscar va preguntar quins ocells eren i l’home li va donar explicacions. Com que a l’Òscar li van agradar els ocells va continuar anant-hi fins que l’home li va regalar tres ocells; a partir d’aquí el va acompanyar a caçar i a exposicions. Després, l’Òscar ho va deixar córrer durant sis o set anys, fins que hi va acabar tornant. Quan canten els seus ocells, l’Òscar s’emociona perquè els ha cuidat ell.


15


La famĂ­lia Cactus Marc Barnils Riera

16


Dibuixos + Coincidències Marc Barnils Riera / Jordi Lafon

Dibuix i poema de Marc Barnils, (2006, 2008) Poema de Marc Barnils a partir d’una lletra de Camilo Sesto

Dibuix de Jordi Lafon (1982) Poema de Vicent Andrés Estellés

19


Dibuixos + Poema Iris Clos Guitart

20


Descobrir camins, descobrir paisatges amb mirada clara, descobrir el compartir amb companys de camí, caminades, passos, vivències viscudes en el descobrir d’aquest nou caminar.

21


22


Retrat a cegues consisteix en una pràctica lúdica del dibuix. Un exercici que posa en joc la percepció de la mirada desvinculada de la verificació del traç en el paper. És una mà lliure a l’atzar, que dibuixa millor sense por, perquè el resultat final esdevingui una autèntica sorpresa.

23


24


25

Eva dibuixada per en Jordi

Jordi dibuixat per l’Eva


26

Iris dibuixada per l’Eva

Eva dibuixada per l’Iris


27

Iris dibuixada per en Ramon V.

Ramon V. dibuixat per l’Iris


28

Albert dibuixat per en Ramon R.

Ramon R. dibuixar per l’Albert


29

Oscar dibuixat per en Ramon R.

Ramon R. dibuixat per l’Oscar


30

Oscar dibuixat per l’Alexis

Alexis dibuixat per l’Oscar


31

Cristina dibuixada per la Montse

Montse dibuixada per la Cristina


32

Víctor dibuixat per en Sergi

Sergi dibuixat per en Víctor


33

Teresa dibuixada per l’Agustín

Agustín dibuixat per la Teresa


34

Sergi dibuixat per en Xef

Xef dibuixat per en Sergi


35

Ramon V. dibuixat per en Marc

Marc dibuixat per en Ramon V.


36

Jordi dibuixat per en Marc

Marc dibuixat per en Jordi


37


Proposta de Jordi Lafon

Caminants 2016 38


39


Dibuixos Marc Barnils Riera

40


41


Després de caminar. Expressions des de l’inconscient Ramon Villegas Guix

42


Després de caminar. Expressions des de l’inconscient Ramon Villegas Guix

45


Càmera sense carret Ramon Ribé Donada / Eva Marichalar-Freixa

Un dimarts d’hivern vaig sortir a caminar amb la meva càmera de fotos antiga. Fa fotos color sèpia i en el moment de disparar deixa anar un fantàstic clec. Clec. Clec. El so i el tacte en disparar són això, fantàstics. Vaig fer-ne moltes de fotografies, totes sense carret. Les recordo totes. Clec. Clec.

46


47


Ocells a la fĂ brica. Dansa Iris Clos Guitart / Ă’scar Marcelo Fernandez

48


Calamars en tard. [sèrie #records] Eva Marichalar-Freixa

El 16 de febrer a les 15:50 en un bar de Berlin vaig aturar la lectura del llibre que ara em disposo a reprendre. Ara són les 19:01 del 24 de juliol i també sóc en un bar, a Vic. Vaig cosint no perquè en sàpiga sinó perquè veig fils. I penso en els calamars, en quan tenia dos anys i vivia a Cambrils. Amb els fils es poden cosir pedres, pedres roc, pedres sense gràcia. Escoltes una veu i t’imagines cosint, passant el fil. Entre aquell febrer i aquest juliol he passat els dimarts matí, de 10 a 12, caminant. Cada dimarts hagués pogut collir pedres per cosir i tot just ara hi penso. Hagués pogut. Hagués. No sé si a la gent amb la que he caminat cada dimarts els agraden els calamars, no sé com se’ls mengen tampoc, ni si els agrada despu-

llar-los de la farina i fer-ne una muntanya sobre el plat. La vida es pot mesurar entre els temps en què tanques i tornes a obrir un llibre [el llibre roman allà quiet, inert, ha perdut protagonisme en aquesta història]. Un cop tancat surts a caminar. L’obres i penses en calamars. I ara, aquest record, es fon amb les pedres i amb tot allò que volies cosir i que haguessis haguessis haguessis hauries hauria de allò que hauria d’haver fet o aprofitat mentre caminava els dimarts. He de convidar als caminants del dimarts a un bon plat de calamars. Però no sé quan fer-ho, és estiu i ja no caminem. Penso en tard.

Escolta el relat a www.ivoox.com/13736444 51


Retorn a la creativitat espontània MontPuntí / Sergi Oliva

Després de caminar, de compartir, de conèixer, de connectar, sorgeixen espontàniament informacions que no podies ni imaginar-te d’altres persones. A mi m’ha enriquit, m’ha estimulat, m’ha re-connectat en el món de la creativitat. Al tenir els ulls ben oberts ressorgeixen punts, visions, connexions que m’han portat a mostrar una part creativa meva, sorgida espontàniament davant de vosaltres amb l’acció amb una cadira. Vull donar les gràcies per tot el que tots heu mostrat de vosaltres mateixos. Què important és poder expressar petits detalls de molt endins d’un mateix que en el fons et fa vergonya d’ensenyar perquè som tan simples i alhora tan tan tan vitals.

52


53


Regal reflexiu als caminants Sergi Oliva

La vida et porta per camins que ni tu t’esperaves, però la sorpresa és el camí mateix, on vas trobant amics i companys que, com passa amb els trens, pugen i baixen en diferents estacions o, dit d’una altra manera: t’acompanyen o marxen en trens diferents del camí. Mai m’hagués imaginat que els passatgers de Caminants, o els passejants, em guiarien per un camí del tot insòlit: fer del camí en si una experiència emocional i filosòfica. Compartim la llibertat (la d’expressió, que trobo a faltar en altres llocs) i la llibertat de fer el camí o els camins dels Caminants voluntàriament. Quan tries amb llibertat els teus amics, a més a més que tots els

54

camins porten a Roma, també porten a la felicitat, encara que només sigui una engruneta de felicitat. No sé quin grau de coneixença hem fet entre tots, però coincidim en el fet simpàtic i creatiu que fem una cosa bona: compartir una mica del nostre temps per adonar-nos d’una cosa fonamental a la vida: que hi ha trams en les teves vivències que són somriures que fan somriure a les altres persones; un somriure que sempre sembla breu quan t’ho passes bé, quan camines fent feliç les persones extraordinàries amb les quals fas una abraçada universal i amorosa en el recorregut de la vida una mica menys trista i una mica més alegre.


Peça visual Xef Vila

La documentació en paral·lel de les caminades i trobades per parlar ens serveix com a anàlisi i reflexió de tot allò que ens va passant i que ens toca en primera persona. Com ja havíem fet en d’altres ocasions i de la mateixa manera que hem volgut fer amb aquesta publicació, ens interessava incorporar una mirada que ens acompanyés des de la distància i ens oferís un dels innombrables relats que resten ocults a qui protagonitza la història. Aquesta mirada és la del realitzador i músic Xef Vila, qui acompanyat per la composició i interpretació musical de Víctor P ens ofereix aquesta peça visual que aquí podeu veure sencera: https://vimeo.com/191385995

57


Durant els mesos de Caminants, a Deriva Mussol han anat succeint de forma paral·lela altres propostes i esdeveniments que no volíem deixar de compartir amb el grup. A més, els projectes que tots dos, en Jordi i l’Eva, portem a terme de forma individual seguien també el seu curs i pensàvem que seria bo afegir-los a aquesta voluntat d’entrecreuar visites entre tot allò que anem fent. A Deriva Mussol això és habitual i forma part de la permeabilitat que ens agrada perseguir; tots dos ens visitem sovint en els projectes de l’altre i volíem seguir promovent aquestes visites entre els i les participants de Caminants i la resta d’activitats amb les quals estàvem implicats i vèiem que coincidien en el temps. L’objectiu era clar: augmentar les possibilitats de contacte social entre participants i oferir el màxim d’oportunitats per fer créixer la xarxa entre altres llocs, altres persones, altres mons.

Els i les Caminants han entrat en relació amb:

Així, doncs, aquests són alguns dels encreuaments que han succeït durant aquest temps entre els i les participants que han passat a formar part de Deriva Mussol amb Caminants i la resta de participants de totes les nostres propostes que des de Deriva Mussol o a mode individual han coincidit durant aquest període.

Participa amb un text per “Com una cadira”, projecte de Jordi Lafon.

Com una cadira, de Jordi Lafon Monogràfic en pintura, Escola d’Art Caminada Vic-Cantonigròs, de Deriva Mussol X-mas Festival, d’Eva Marichalar-Freixa amb el Doble Grau en Educació Infantil i Primària de la UVic-UCC Deriva a Berlin, de Deriva Mussol Assaig Obert de Maria Capell, Fira Tàrrega A sota el meu llit hi viuen cocodrils, d’Eva Marichalar-Freixa amb l’Aula de Teatre de la UVic Tarda de performances, d’Eva Marichalar-Freixa amb el Grau en Educació Social de la UVic-UCC Camí Ral, de Deriva Mussol Performar-nos, exposició col·lectiva a ACVic Documental Caminants, de Xef Vila Fundació Humanitària Dr. Trueta Els Caminants han anat a visitar: Sergi

Víctor El curs 2016-107 es matricula a l’Escola d’Art on vol realitzar un monogràfic de pintura amb possibilitat de continuar posteriorment amb un cicle formatiu de 3 anys. En Jordi com a professor col·laborador de l’Escola d’Art l’acompanya en aquest pas. Composa i interpreta l’acompanyament musical per al documental sobre Caminants realitzat per Xef Vila. Ramon R Ens ve a rebre a Cantonigròs en la caminada VicCantonigròs del 10 de gener de 2016 per preparar la caminada posterior Camí Ral de Deriva Mussol. Participa del recital de poesia espontani de Biel Barnils i del sopar de cloenda. Assisteix a l’assaig general del X-mas Festival, un festivalet en arts de carrer del 3r curs de Doble Grau en Educació Infantil i Primària de la Universitat de Vic, on imparteix docència l’Eva.

58


Marc

Grup de Caminants

Participa de tota la caminada Vic-Cantonigròs. 10 de gener 2016.

El grup assisteix a l’activitat de clausura de l’exposició col·lectiva Performar-nos a ACVic en la qual participa l’Eva (del 3 de març al 3 d’abril 2016).

Ens envia una postal durant l’estada Deriva Mussol a Berlin, febrer 2016. Assisteix en companyia de l’Eva i la Judit (actriu de l’Aula de Teatre) a un assaig obert de Fira Tàrrega, 15 de juny 2016, on coneix l’equip de la Fira amb el qual treballa l’Eva i també en Jordi. Òscar Cedeix material d’atrezzo i participa com a públic de l’espectacle de l’Aula de Teatre de la UVic, “A sota el meu llit hi viuen cocodrils”, dirigit per l’Eva.

Han visitat Caminants Adicciones porquesí, Montsita Rierola, Teresa Mulet, Agustín Villasana, Cristina Artigas, Jordi Vilarrodà, Mar Recarens, Neus Vila, Alba Fontserè, Santi Atienza, Sascha Chaves, Joan Petit, Mònica, Mica, Sílvia.

Montse Assisteix al festival “Tarda de performances” de l’alumnat de 1r curs d’Educació Social a la Universitat de Vic, el 25 de maig de 2016, assignatura on imparteix docència l’Eva. Ens ve a acomiadar abans d’engegar el Camí Ral de Deriva Mussol, el 21 i 22 de maig de 2016. Envia fotografies de cadires trobades al carrer per a l’arxiu d’en Jordi. Jordi S’encarrega del disseny i construcció de màscares de l’espectacle de l’Aula de Teatre de la UVic, “A sota el meu llit hi viuen cocodrils”, dirigit per l’Eva. Acompanya en Víctor en el procés d’informació i matrícula al monogràfic de pintura de l’Escola d’Art. Assisteix a l’estrena del X-mas Festival, un festivalet en arts de carrer del 3r curs de Doble Grau en Educació Infantil i Primària de la Universitat de Vic, on imparteix docència l’Eva. Eva Participa amb un text per “Com una cadira”, projecte de Jordi Lafon.

Edita: Deriva Mussol + Adicciones porquesí

Participa del procés creatiu d’Hombre Bala, de Ramon V.

Dibuix portada: Ramon Villegas Guix

Disseny: Adicciones porquesí Impressió: Copyset ISBN: 978-84-942006-3-2

59


Durant l’hivern i la primavera 2016, vam organitzar un grup de persones per sortir a caminar cada dimarts al matí de 10 a 12. En aquesta nova proposta, la nostra intenció se situava en facilitar un grup de caminants format tant per persones que pateixen o han patit un trastorn en salut mental com per persones que han tingut poc o cap contacte amb aquest tipus de diagnòstic per així poder crear un espai de relació i confiança que contribuís a trencar l’estigma que envolta aquest tipus de malalties. La dimensió estètica del caminar i el clima de confiança que emergeix mentre es comparteixen hores de caminades i converses van facilitar que ens expliquéssim, mostréssim i fins i tot arribéssim a recuperar les nostres passions més poètiques, aquelles expressions artístiques que de forma més íntima o ja més pública cadascú de nosaltres estava duent a terme en la seva vida quotidiana. Endinsats ja en tot el procés, vam convidar a Adicciones Porquesí i Xef Vila a afegir-se al nostre caminar i a produir, respectivament, una publicació i un documental on es pogués recollir tot aquest relat i on cada participant pogués presentar aquella part del seu treball amb la que se sentís més còmode. Aquesta proposta ha rebut el finançament i suport tècnic d’Obertament, l’Aliança Catalana de Lluita contra l’Estigma en Salut Mental i s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració i complicitat entre Deriva Mussol i Osonament (FCMPPO). ACVic, Centre d’Arts Contemporànies i la UVicUCC Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya han col·laborat en el transcurs de les diferents etapes.

Deriva Mussol + Adicciones porquesí

Caminants  

Durant l’hivern i la primavera 2016, vam organitzar un grup de persones per sortir a caminar cada dimarts al matí de 10 a 12. En aquesta nov...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you