Issuu on Google+

La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments [*]

Francesc Núñez Mosteo Professor dels Estudis d'Humanitats i Filologia (UOC) fnunez@uoc.edu

Anna Gálvez Mozo Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació (UOC) agalvez@uoc.edu

Agnès Vayreda Duran Professora dels Estudis d'Humanitats i Filologia (UOC) avayreda@uoc.edu

Resum: Aquest article forma part d'una investigació més àmplia sobre la sociabilitat en un fòrum virtual, duta a terme pel grup GIRCOM (Grup Interdisciplinari de Recerca en Comunitats Virtuals de la UOC). En resum, volem destacar algunes de les característiques més rellevants de la participació en un fòrum electrònic: en primer lloc, proposem una aproximació al fòrum com a espai de relació social i no com una simple eina de comunicació electrònica. En segon lloc, indiquem alguns dels motius i les claus que ens permeten entendre la participació en un fòrum electrònic. Finalment, analitzem les principals dinàmiques d'interacció i relació social (posicionaments) que articulen la vida del fòrum.

1. Introducció Fa aproximadament un parell d'anys ens vam proposar d'estudiar un espai de comunicació virtual, amb la mateixa voluntat de coneixement amb què ens podríem acostar a qualsevol espai de comunicació i acció social. Ens vam interessar pel que feien alguns estudiants de la UOC quan participaven en un dels diversos fòrums virtuals d'aquesta universitat, el fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i vam mirar de definir el que caracteritzava aquesta relativament nova forma de sociabilitat.

* La versió original castellana d'aquest article ha estat publicada al número 47 de la revista REDcientífica. Ciencia, tecnología y pensamiento (<http://www.redcientifica.com/doc/doc200211290001.html[url1]>, ISSN: 1597-0223). Volem agrair la col·laboració de la resta de membres de l'equip en la revisió d'aquest article: Elisenda Ardèvol, Blanca Callén i Isaac González. També agraïm a Cátedra Telefónica/IN3-UOC el suport econòmic al grup de recerca.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-1-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

Com a científics i científiques socials, ens interessava el sentit que els individus donaven a la seva participació en el fòrum. Vam indagar quins eren els usos i apropiacions que els participants feien d'aquest tipus d'espai, quins eren els motius que hi participessin, quines regles de funcionament s'hi generaven i des d'on es negociaven posicions i estatus. Per a això vam observar (observació participant) el fòrum durant més d'un any, vam analitzar els missatges rebuts durant un període de sis mesos i vam preguntar als participants (entrevistes) quina fou la seva experiència. En aquest article exposarem alguns dels resultats als quals hem arribat a partir de l'estudi del fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC. Tot i que es tracta d'un fòrum particular, amb característiques pròpies, bona part de les conclusions poden ser aplicables per a comprendre la participació als espais de comunicació electrònica en general. La nostra comprensió del fòrum com si es tractés d'una microsocietat sintetitza bona part dels resultats de la recerca. La classificació dels tipus de participació i motius adduïts pels protagonistes per a formar part del fòrum, i també l'anàlisi de les audiències i dels diferents posicionaments que es poden trobar dins un fòrum, tal com exposarem breument, ens permet fonamentar la comprensió del fòrum com un espai social i justificar la perspectiva adoptada.

2. Què és un fòrum? Si hi ha una paraula que ha fet fortuna als entorns virtuals, aquesta és fòrum. Però, què és un fòrum? La resposta sembla senzilla, gairebé òbvia. Utilitzant com a analogia la realitat presencial, el podríem definir en termes d'un espai i un moment per a la discussió. Així, en un bon nombre d'entorns virtuals hi ha una opció (un botó) que ens permet accedir a aquest espai i moment: el fòrum és un conjunt de possibilitats d'interacció facilitades per un programari determinat. Això no obstant, aquesta caracterització és purament funcional i instrumental, emfasitza la finalitat del fòrum i el paper rellevant que té en la seva definició la dimensió tecnològica, però eludeix completament l'acció que sobrevé al seu interior, els actes de significat, el contingut i els fenòmens de sentit que, de fet, el constitueixen com a espai simbòlic, és a dir, com a condició de producció de sociabilitat. Tornem, per tant, a la nostra pregunta: què és un fòrum? Evidentment una porció de tecnologia, un espai de trobada, un moment per a la discussió i la interacció, ja ho hem dit, però també, i això és el que volem argumentar en aquest escrit, una situació. Una situació, tal com M. Delgado (1999) fa servir el terme, és una societat dotada de lleis estructurals immanents que marquen la producció de la seva organització. És a dir, una (micro)societat autocentrada, autoorganitzada al marge de qualsevol context que no sigui el que ella mateixa genera, cosa que no implica l'absència completa de relacions amb l'exterior, tan sols significa que en permet l'anàlisi més enllà dels límits estructurals que aquests imposen. Definit així, el fòrum es pot considerar un microcosmos, amb normes, regles de funcionament pròpies, en el qual es negocien posicions, estatus, funcions, etc. De cap manera és un simple contenidor de missatges, una mera novetat tècnica, un concepte o el simple teló de fons d'un joc de relacions. Un fòrum virtual és un microambient, un joc d'esdeveniments que puntuen el naixement de fenòmens de sociabilitat. És, per dir-ho en altres paraules, un element bàsic de la vida social als entorns virtuals.

3. El fòrum i la participació La condició mínima d'obertura del fòrum és la participació, amb la qual s'inicia la relació social. Fòrum i estructures socials formen una mena de contínuum indiferenciat: el fòrum proporciona normes, recursos, potencialitats implicades en la participació i, al seu torn, la participació reprodueix les propietats del fòrum, manté les seves normes, enforteix els seus recursos i amplia les seves potencialitats. El fòrum és així, mitjà i resultat, procés i producte.  Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-2-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

Indiscutiblement, la participació és limitada per la dimensió estructural del fòrum, però són les participacions concretes les que generen les propietats estructurals i definitòries. En suma, la participació és alhora la producció i la reproducció del fòrum. De la mateixa manera, és impossible identificar la participació amb els missatges que s'emeten en aquest espai, amb les diferents intervencions que s'hi esdevenen o amb el seguiment de les temàtiques que hi apareixen. Seria una manera molt pobra, limitada i simplificada de definir-ne la participació, la qual va més enllà, transcendeix aquests elements, alhora que els uneix i els relaciona en un tot amb sentit. Així, entendrem la participació com el procés pel qual les intervencions es relacionen i produeixen un sentit que ultrapassa la simple successió de missatges. Participació és l'efecte total que es genera en posar-se en relació els missatges, els textos, les emoticones, el context, l'audiència, els auditoris i la llarga llista d'elements que formen aquest compost. Vegem, amb cert detall, el recorregut que ens permet comprendre el sentit del complex procés al qual fem referència com a participació. El recorregut pels botons Comunitat>Fòrum>Humanitats i Filologia del Campus Virtual de la UOC obre les portes al fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia a qualsevol persona que estigui connectada i que tingui accés al campus. Una vegada és allà és possible llegir i enviar missatges al fòrum sense cap altra restricció que la de fer un ús correcte del mitjà, cosa a la qual s'ha compromès tot membre de la Universitat. Tanmateix, com és natural, no tots els usuaris potencials participen en el fòrum i, com que no hi ha cap altre requisit que el de ser membre de la UOC per a poder-hi participar, l'única propietat que distingeix els participants dels no-participants és el fet d'accedir al fòrum, encara que només sigui per a mirar la llista de missatges rebuts. Quines i quantes persones són les que participen en el fòrum? Què els mou a fer-ho? Quines persones podem considerar que són part integrant dels Estudis d'Humanitats i Filologia? Tenint en compte les característiques de l'accés al fòrum (i a la majoria de fòrums que trobem a la Xarxa), l'única distinció que ens és lícit de fer respecte al tipus de participació és la següent:

• Participació activa • Participació passiva Per participació activa entenem la de la persona que a més d'accedir al fòrum i obrir/llegir alguns missatges també n'envia com a mínim un. En el cas del fòrum estudiat es tractava d'un grup de 105 autors amb una diferència en els nivells de producció molt gran. D'acord amb aquesta diferència de producció ens vam permetre d'agrupar els participants actius en tres categories: 1. Participants habituals 2. Participants freqüents 3. Participants esporàdics Al nostre fòrum, els participants habituals eren cinc estudiants que formaven el nucli dur del fòrum, una espècie de "pares i mares espirituals" –així els qualificaven altres participants– que produïen la major part de missatges, iniciaven els debats, articulaven les converses, sancionaven les intervencions i marcaven el to general del fòrum. Per a estar inclòs en aquesta categoria també és important la distribució en el temps de la participació. Un autor habitual no tan sols ha d'haver escrit una determinada quantitat de missatges (en el nostre cas més de quaranta), sinó que els ha d'haver enviat al fòrum al llarg del temps, progressivament. Al costat dels habituals hi havia un grup de participants freqüents (trenta-dues persones), bons seguidors del fòrum, però que enviaven missatges ocasionalment, segons els temes o depenent de la seva disponibilitat de temps. En aquest cas, hem considerat com a freqüents les  Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-3-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

persones que van enviar més de dos missatges i menys de quaranta. La seva participació també es mantingué al llarg del període estudiat, cosa que ens permet mantenir la regularitat com una característica. Un d'aquests participants ens justificava així la seva participació: "Al principi només em limitava a llegir-lo i, bé, hi havia intervencions que eren cachondes, d'altres que eren més serioses, que provocaven certes polèmiques sobre el tema, i de mica en mica hi vas entrant, fins al punt que al final els missatges me'ls llegeixo absolutament tots. De tant en tant, tot i que no m'entusiasmava, feia algunes intervencions, a vegades sobre els temes que es tracten o coses que no tenen res a veure, fas el teu comentari sobre el que se t'acut i ja està..." (Ent. Oriol)

El grup dels participants esporàdics que enviaven un missatge o dos en un moment determinat i cap més (almenys durant el temps que va durar la nostra observació) era format per seixanta-vuit participants. Això no obstant, s'ha de tenir present que en determinats moments del flux comunicatiu la seva participació va ser molt important perquè entraven en diàleg o en conflicte amb els habituals i perquè eren la punta visible de l'audiència silenciosa que sancionava les accions que hi anaven tenint lloc. Per participació passiva[1] entenem la de totes les persones que es connecten al fòrum i es limiten a llegir algun o tots els missatges, però l'aportació de les quals és molt més difícil de valorar. La nostra intenció no és argumentar les característiques que s'han de complir per a considerar algú participant actiu o passiu, i en tenim prou de remarcar la influència de la que anomenem participació passiva. En el cas del fòrum estudiat, cal destacar que el sistema de missatgeria permet saber l'historial del missatge, és a dir, ens permet saber quines han estat les persones que han obert o llegit els missatges i en quin moment ho han fet. Aquesta audiència passiva era formada per unes tres-centes persones que actuaven de receptors-lectors dels missatges, a les quals hauríem de sumar un grup fluctuant d'ocasionals procedents de l'audiència potencial formada per totes les persones integrants de la UOC. Si tenim en compte que l'acció social no s'esgota en l'acte que la fa actual, sinó que hi ha una llarga cadena des del projecte fins a les seves conseqüències, resulta evident que aquesta audiència silenciosa no solament pren cos en el rastre que deixa en l'historial dels missatges, sinó que també és present en la intenció dels emissors. Així, per exemple, aquesta audiència es converteix moltes vegades en el públic a qui va dirigit el missatge –els participants actius ens van confessar en les entrevistes que havien "espiat" l'historial del missatge per a comprovar qui i quanta gent llegia els missatges que enviaven–, fa d'àrbitre en les discussions –aplaudint o censurant en missatges privats les intervencions públiques i, de vegades, fent-se presents i actius esporàdics– o actua com a senyal de l'èxit dels missatges i del fòrum. Encara més, la participació passiva és molt important quan es tracta d'estimular la participació activa perquè és aquesta la que, almenys en el cas del nostre fòrum, concedeix el reconeixement i el prestigi als participants actius, cosa que és (encara que aquí no ho puguem argumentar)[2] un dels principals capitals que recompensen la participació i estructuren els fòrums en la mesura que espais socials. A més, com veurem, aquesta forma de participació és clau a l'hora de comprendre i conceptualitzar el fòrum. Per què es participa al fòrum S'ha escrit molt sobre la naturalesa de la relació i de la participació als espais de comunicació electrònica, de les seves diferències respecte a les relacions cara a cara o dels seus efectes, però poc sobre les múltiples raons que porten a la participació. Si volem comprendre algunes de les raons de la participació en aquests nous espais socials cal indagar en els motius de participació adduïts pels participants, sense ignorar, és clar, els que no són explicitats. 1. Sobre la conveniència de considerar aquesta audiència silenciosa com una forma de participació, vegeu Vayreda, A., Núñez, F., Miralles, L. (2001). 2. Vayreda, A.; Ardèvol, E.; Miralles, L.; Aibar, E.; Núñez, F.; Gàlvez, A. (2000). La sociabilitat al Campus Virtual. Una aproximació a l'estudi de les comunicacions, interaccions i relacions dels estudiants de la UOC. Informe d'una recerca del Grup Interdisciplinari de Recerca sobre Comunitats Virtuals de la UOC (GIRCOM). Es pot llegir un resum d'aquest informe a la pàgina web del grup[url2].

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-4-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

La llista de raons exposades pels participants al fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC es pot resumir molt breument:

• "Passar-s'ho bé": entreteniment, diversió, temps lliure • Acció terapèutica • Companyia • Sentiment de compromís: fer que el fòrum funcioni, que tingui vitalitat "Passar-s'ho bé" Al fòrum es participa per passar-ho bé, per divertir-se, per trobar un moment de descans, de plaer i de satisfacció enfront de les tasques acadèmiques i el treball quotidià. Aquest és, entre tots els motius expressats, el que destaca per la seva unanimitat, encara que es manifesti de moltes maneres. Vet aquí alguns exemples: "(Procura que els missatges) no siguin massa llargs, ni massa profunds, perquè es tracta d'un entreteniment" (Ent. Oriol)

"Tenia una claríssima intenció de no buscar un enfrontament personal, sinó una autèntica diversió; el que volia era divertir-me, em va semblar que era més divertit, no? (Ent. Montserrat)

"Jo penso que (el fòrum) és un moment d'esplai, no?... Per això mateix, perquè els faig immediats, no? (els missatges) No són una cosa reflexiva, no, no, no són uns missatges que jo reflexioni per fer-los..." (Ent. Bea)

"...som allí per divertir-nos, i ja està." (Ent. Joan)

"Hi ha temes de debat no bonics... t'avorreixes i dius: a fer punyetes el fòrum!" (Ent. Joan)

La percepció i ús del fòrum com un espai lúdic, de diversió i entreteniment, de relaxació enfront de la feina quotidiana no sorprèn gens ni mica. Aquest ús és coherent amb la concepció del fòrum com a espai públic d'interacció social, és a dir, com un lloc d'acció política (en el sentit de vida pública) i també com un espai de diversió i d'entreteniment, lluny del món del treball i les obligacions laborals, allà on l'individu modern cerca la seva satisfacció i realització personal. El fòrum es converteix, així, en un espai de llibertat per a relacionar-se amb els seus iguals. La participació com a acció terapèutica Participar en el fòrum ajuda a alliberar tensions, a desfer el mal humor, a descarregar obsessions personals, a donar curs a la imaginació (i en alguns casos a experimentar amb els sentiments o amb la identitat personal). En aquest tipus de qüestions consisteix l'efecte terapèutic de la participació en aquests espais electrònics. Alguns dels nostres entrevistats manifesten obertament haver-ho descobert.[3] "El fòrum permet abocar les dèries personals i obsessions sense esperar una resposta, i és molt còmode [riu]. Clavar el rotllo i a qui no li interessi pot no llegir-ho." (Ent. Montserrat)

"Soledat, angoixa, neguit ... abocar-ho al fòrum." (Ent. Montserrat)

3. En relació amb el que aquí anomenem efecte terapèutic de la participació, remetem a la lectura dels articles de S. Turkle assenyalats en la bibliografia i a l'article de F. Núñez "Internet, fàbrica de somnis. Claus per a la comprensió de la participació en fòrums i xats", que també figura a la bibliografia.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-5-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

"Jo el necessito per desconnectar..." [parla com d'emocions controlades des de casa "sense necessitat d'anar al bar de veritat"] (Ent. Bea)

Companyia No podem oblidar, encara que sigui una obvietat, que el fòrum, que és un espai d'interacció social, connecta individus per mitjà d'un ordinador. Malgrat l'absència del cos, l'altre sempre és present en la comunicació electrònica. "(Tens la) ...sensació que no estàs tu sol amb una màquina, sinó que hi ha més gent." (Ent. Bea)

"Escrius un missatge i comença a contestar-te gent; em va sorprendre, no m'ho creia." (Ent. Joan)

"Tocar temes entretinguts... i conèixer gent nova encara que sigui virtualment, eh?" (Ent. Oriol)

Llegir o enviar missatges és l'acte comunicatiu bàsic en un fòrum virtual. Encara que no hi sigui present la comunicació no verbal del cos –pròpia d'una relació cara a cara– o que hi falti la intensitat de les modulacions de veu –pròpies de la comunicació telefònica–, la comunicació electrònica no queda reduïda al contingut que poden transmetre les paraules escrites. La presentació en pantalla a través dels missatges escrits pot estar carregada de recursos de gran força expressiva i que els interlocutors d'aquests espais cada vegada utilitzen amb més habilitat (imatges adjuntes –fixes o en moviment–, tipus de lletra, emoticones, enllaços, disposició del missatge, etc.). D'aquesta manera, la presència de l'autor del missatge augmenta, com la possibilitat de simpatitzar amb els seus interlocutors. A més, com expressava un dels entrevistats, la sensació de no estar sol amb una màquina era una raó de pes per a connectar amb el fòrum. Aquest els ofereix la possibilitat d'una relació perquè al fòrum, en la mesura que és un espai d'acció social, hi passen coses. Trobar missatges per llegir, o l'espera d'un missatge, suscita tot un món d'emocions que fan atractiva la connexió. Sí que cal destacar que, encara que el fòrum és un espai on és possible conrear l'amistat i establir noves relacions, cap dels entrevistats ha insinuat la possibilitat de substituir les relacions cara a cara per les relacions que s'estableixen al fòrum. Almenys en aquestes latituds, som molt lluny que els espais de relació electrònica puguin suplir els de relació cara a cara. Compromís El sentiment de pertinença al fòrum ("el meu") és un altre element clau per a promoure-hi la participació. La consciència que només si hi ha activitat té sentit participar-hi, perquè llavors és quan és divertit i val la pena d'entrar-hi, empeny els qui se senten protagonistes del fòrum a entrar-hi i a enviar missatges. Malgrat aquest sentiment de pertinença i d'obligació moral perquè al fòrum hi hagi vida, ningú no està disposat a acceptar que aquesta obligació resulti enutjosa. L'entrada i la sortida del fòrum resta oberta i ningú no està obligat a continuar-hi si no satisfà les expectatives que es tenien, o si baixa la qualitat del servei que oferia. Si els motius pels quals paga la pena d'entrar al fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, tant per a participants actius com passius, deixen de valer, la participació decau. Quan en alguns moments, no relacionats amb el flux acadèmic, la participació semblava minvar, sempre hi havia, en un primer moment, qui prenia la paraula i intentava encoratjar a la participació, però la sortida s'imposava com a actitud general. No podem entrar a fons en les causes de la desaparició de la vida social d'un fòrum, però sí que volem assenyalar la importància de la racionalitat econòmica aplicada a  Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-6-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

l'ús del temps lliure com a element clau a l'hora d'entendre la participació en un espai d'aquesta mena, per a entendre l'assiduïtat o la desaparició dels seus membres. La llibertat individual de participar en el fòrum o de deixar de fer-ho si aquest perd interès és un dels "drets" més unànimement reconeguts pels participants, sense que en quedi perjudicada, insistim, la lleialtat de molts participants vers el fòrum.

4. El fòrum i els auditoris A l'apartat anterior ens hem ocupat de les raons per les quals es participa en el fòrum; a continuació veurem que els participants passius són fonamentals per a comprendre'l i conceptualitzar-lo. Els qui hi participen activament són conscients d'aquesta participació passiva i modelen els seus discursos d'acord amb aquesta presència silenciosa, que als fòrums de la UOC es fa palesa per mitjà del botó Informació. Aquest botó proporciona la llista de persones que han llegit un missatge i constitueix un element important perquè evidencia l'existència d'un receptor. "Ho he après a fer fa poc [fer servir el botó d'informació d'un missatge], però només ho faig servir per a veure si ho ha llegit algú, dels amics, però no exactament dels amics, a veure, no dels amics que participen al fòrum, sinó companys o professors, que de vegades sé que hi van, allà... Però això ho he après a fer fa poc i no ho faig servir per a veure si el missatge té èxit o no, perquè més o menys quan la llista ja creix a partir de més de dues pantalles, tant se val, passen de noms..." (Ent. Joan)

L'audiència silenciosa, en fer-se present a l'historial del missatge, també pot estar present en la intenció de l'emissor, fer-se visible a l'hora d'arbitrar discussions o indicar l'èxit d'un missatge (nombre de lectures i respostes). Com diem, la participació es presenta com un element clau per a definir i entendre el fòrum en la mesura que efecte total i espai simbòlic. La principal raó és que aquesta és un acte que sempre implica que hi hagi un altre, real o imaginari, particular o generalitzat. La participació requereix la constitució d'una alteritat, que implicarà de manera necessària en la seva pròpia definició. Per tant, si parlar de fòrums requereix parlar de participació, referir-se a participació implica automàticament fer referència a auditoris. Quan parlem d'auditori no ens referim només als lectors i les lectores d'un missatge, dels quals parlàvem més amunt i que apareixen quan fem clic a la icona i (Informació) del Campus. Aquestes persones serien l'audiència del fòrum, la mesura objectiva d'aquest auditori, l'historial, les llistes d'estudiants. És a dir, és el registre objectiu, la comptabilització real de lectors de missatges. Més enllà d'aquesta concepció simple i estàtica ens interessa la construcció de l'auditori com una de les formes per les quals es defineix, restringeix i canalitza la participació en el fòrum. L'auditori es construeix en les participacions; és quelcom que el qui parla predefineix, construeix en la participació i en la relació que s'estableix entre els participants, va més enllà de l'audiència "real". És aquest "altre generalitzat" que es performa en els missatges. Perelman (1989) defineix l'auditori, des del punt de vista retòric, com el conjunt de subjectes en els quals vol influir l'orador amb la seva argumentació. La nostra concepció d'auditori té en compte el que apunta aquest autor, però mira d'anar més enllà, s'orienta cap a l'anàlisi del paper que té l'auditori en els processos de participació que es generen al fòrum. A partir de l'anàlisi del fòrum hem classificat els auditoris seguint tres coordenades. La primera fa referència a la ubicació de l'auditori; en aquest sentit parlem d'auditoris difusos enfront d'auditoris situats. La segona té relació amb la pertinença; concretament, la classificació es fa segons auditoris incloents i auditoris excloents. Finalment, la tercera es relaciona amb la finalitat i ens permet de parlar d'auditoris instrumentals i lúdics. Al següent apartat detallarem en què consisteixen i com operen aquestes tipologies d'auditoris.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-7-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

4.1. Tipologia d'auditoris a) Auditori difús enfront d'auditori situat Aquesta tensió es basa en la ubicació que es proporciona a l'auditori en el desenvolupament de les argumentacions. Quan parlem d'auditori difús ens referim a una ubicació indeterminada i imprecisa. És a dir, es construeix un auditori que no apareix clarament enclavat en cap context, grup o situació determinada; més aviat està diluït en una formulació que ho abraça tot. Se sol presentar sota la forma d'enunciacions universalistes. "...i França encara no ha signat declaració internacional sobre llengües minoritàries perquè, senzillament, a França les llengües minoritàries, oficialment, són inexistents. Égalité." (Vicent)

Com veiem a l'exemple, la funció que té aquest auditori en la participació és doble. D'una banda, els efectes que provoca poden obrir i expandir les possibilitats d'interlocució amb qualsevol persona que vulgui integrar-se a la discussió; de l'altra, i pel seu caràcter vague, pot desencadenar un efecte d'interlocució innecessària o inoperant, ja que l'enunciació no necessita, ni demana, cap resposta. Se sol presentar sota la forma d'afirmacions retòriques que tan sols volen donar garantia d'algun fet, circumstància o opinió. Al contrari, l'auditori situat es construeix a partir d'una completa ubicació i contextualització en un àmbit o grup concret. Aquesta ubicació sol aparèixer amb la forma d'un grup o col·lectiu clarament identificable, o com a resposta a un sol interlocutor. "Avui he anat a la manifestació contra Pinochet a Barcelona. I no hi he vist cap de vosaltres. Era una hora prudent, pels volts de les 8 del vespre. La veritat és que estic força trist per no haver-vos vist, ni tan sols a un de vosaltres..." (Marc)

En aquest cas, la funció de l'auditori en la participació és la de tancar les possibilitats d'interlocució a un grup o col·lectiu molt restringit. La dinàmica que cerca consisteix a reclamar una resposta, un aclariment sobre algun fet o situació dels qui són interpel·lats. b) Auditori incloent enfront d'auditori excloent Aquesta segona tensió es desplega gràcies a un eix de pertinença que estableix l'enunciador respecte a l'auditori que construeix. A l'auditori incloent la persona que parla forma part del grup o col·lectiu al qual es dirigeix. Amb aquest auditori l'enunciador construeix un llaç d'unió, comparteix un sentiment de pertinença grupal que inclou normes de conducta, de moral, costums, tradicions, etc. "Aquest tipus d'etapes històriques fosques ens fan riure quan afecten a uns veïns que no són precissament famosos per la seva modestia. Ens agrada demostrar que la grandeur no és més que una petitesse. I arguments no ens falten."

La funció que compleix aquest tipus d'auditori en la dinàmica participativa és la de manifestar una comunió, una unitat entre els participants. L'efecte que es genera es fonamenta en el fet de compartir posicions, punts de vista, història o normes. El sentiment de pertinença que s'origina pren sentit a partir de l'explicitació de certs denominadors comuns.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-8-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

A l'auditori excloent la persona que parla manté una relació d'exclusió i separació respecte a l'auditori construït. "...me la bufa tant si aneu o no a la manifestació de Pinochet, a favor o en contra... Me la bufa tant que agradi o no el que dic. Que us ho llegiu o us deixeu la bandereta vermella... El que tampoc me la bufa és el que jo he dit, dic i diré. Ni tan sols espero que a vosaltres us passi el mateix." (Marc)

Aquesta tipologia compleix el paper de marcar una diferència, d'establir una distància respecte a un col·lectiu concret. Es genera una separació entre un "jo" o un "nosaltres" i els "altres". La conseqüència és que s'erigeixen unes fronteres clares i definides respecte a aquesta alteritat. c) Auditori instrumental enfront d'auditori lúdic La tercera tensió pren sentit d'acord amb la finalitat amb què l'enunciador construeix l'auditori. L'auditori instrumental es construeix amb una finalitat determinada. És emprat amb algun motiu i per a aconseguir un propòsit concret, és a dir, estableix una relació o equació explícita entre el mitjà i la finalitat. "...Bé, heu agafat el sentit. Certament, l'elecció de la paraula pot haver estat desafortunada, i lamento els malentesos i demano perdó a qui pugui haver estat ofés. Etc. Però he fet servir una paraula prou coneguda i utilitzada a tot arreu, per arribar més lluny en el meu missatge. Segur que tots vosaltres dieu coses ptijors, o no? No és pas una excusa, ni tan sols penso que sigui una excusa vàlida."

Per mitjà de la construcció d'aquest auditori es vol generar unes determinades conseqüències en la marxa de la futura participació. La seva funció és la de mobilitzar i provocar una determinada dinàmica que es pot concretar en la disculpa dels altres, el perdó, l'explicitació d'acord-desacord, etc. L'auditori lúdic no té cap finalitat instrumental clara més enllà de servir per a la participació, el lleure, en definitiva, el "passem-s'ho bé". En aquest cas, el mitjà és la finalitat i la finalitat, el mitjà; el que es busca és la satisfacció mateixa. "Us adjunto un document extens i ja clàssic, que alguns ja coneixereu, sobre el tractat dels marrons. Jo no sé d'on treu temps la gent per redactar coses d'aquesta mena... però no hi ha dubte que té mèrit imaginatiu. En fi... que si no voleu menjar-vos marrons aquest document us serà de gran utilitat. Sigueu bons i no us enmarroneu". (Àlex)

La funció de l'auditori lúdic és contribuir al mer plaer de participar i interactuar. No es busca cap altra finalitat que la de fer gaudir amb la contribució pròpia a la dinàmica participativa. A partir de l'anàlisi dels auditoris al fòrum hem constatat el paper estructurador i productiu que aquests tenen en els processos de participació que s'hi desenvolupen. És a dir, l'auditori es pot entendre com un element mediador, com un connectador i generador de línies de participació, alhora que genera dinàmiques participatives, les uneix i les enllaça, de manera que configura el fòrum com un espai coherent i intel·ligible en el sentit que proporciona claus per a entendre el valor simbòlic i el sentit que adquireixen les participacions i la interacció dins seu.

5. El fòrum i els posicionamients Si mitjançant la noció d'auditori és possible analitzar com el qui participa en un fòrum virtual defineix un altre que escolta, una alteritat, amb la noció de posicionament és possible analitzar  Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-9-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

com el participant es defineix a ell mateix i com defineix l'objecte del qual enuncia alguna cosa. Aquesta noció ens ofereix una dimensió complementària de la d'auditori. El concepte de posicionament (Davies i Harré, 1990) ens serveix per a emfasitzar els aspectes dinàmics de les interaccions que tenen lloc al fòrum, i també per a destacar la importància de les pràctiques discursives per mitjà de les quals els i les participants es posicionen i configuren l'esquelet social del fòrum. En l'anàlisi que hem portat a terme dels posicionaments al fòrum virtual hem trobat que s'articulen segons diferents categories. Cada categoria ens mostra una dimensió determinada del posicionament en qüestió, i el conjunt de les categories, en cada cas, ens n'ofereix la dimensionalitat completa. A continuació detallarem aquesta anàlisi. a) Manteniment de l'activitat Dins el posicionament anomenat "Manteniment de l'activitat" hem identificat tres categories. La primera és "l'exposició de relats", en què es construeixen una sèrie de relats o narracions, uns més elaborats que altres, que actuen com a intervencions gratuïtes que es llancen al fòrum per a dir el que es pensa fent servir una narració metafòrica. Les "notes informatives" és la segona de les categories d'aquest posicionament; aquesta categoria és formada per totes les intervencions que utilitzen el fòrum per a llançar qualsevol mena d'informacions, relacionades o no amb la Universitat. La tercera categoria és la "ressonància", en la qual es recullen els diferents temes, es reformulen i es tornen a llançar a la comunitat-fòrum amb noves aportacions. El fet d'introduir "novetats" en els temes evidencia que aquests no han mort, que estan vius i en moviment, i que han de continuar actius. A continuació reproduïm un fragment d'un missatge que exemplifica l'actuació d'aquest posicionament al fòrum. "És a dir, a veure si ho he entés bé: que la venjança és com una vitxisuà que has d'esperar assegut a la porta de casa teva. O, en plan modern, és com aquelles pizzes que demanes a domicili. Truques pel telèfon, i preguntes: 'És aquí on les venjances?' 'Sí, digui'm.' 'És pel meu Jefe...' 'Vol una normal, una gran o una familiar?' 'Home... Una de gran ja m'està bé.' 'D'acord. Feta, poc feta, molt feta? Algun extra?' 'Feta, feta. Allò de les cames trencades que surt al catàleg...' 'Si vol, pot demanar el pac especial 'estilo siciliano', amb cames trencades, pallissa, puny americà, executat per experts professionals...' 'Oh, vale, d'acord. Accepten la VISA?' 'És clar que sí: VISA, Mastercard, American Express, targeta moneder de la UOC. Quina adreça, si us plau?' Algú té el telèfon d'aquesta gent?"

b) Socioemocionals Els socioemocionals constitueixen posicionaments en el discurs que tenen l'objectiu de vetllar per les bones relacions entre els membres del fòrum. Dins aquest posicionament hem identificat quatre categories: la reforçadora, l'harmonitzadora, la integradora i l'avaluadora. La primera, la "reforçadora", el que fa és recompensar positivament les intervencions dels companys i companyes que participen en el fòrum. Es caracteritzen pel fet de crear acord i donar afecte des d'un vessant emocional. La categoria que anomenem "harmonitzadora" té la funció de fer en un moment determinat de mitjancer/a en els conflictes entre les persones participants, de posar-les d'acord i minimitzar els punts de conflicte entre elles. La categoria "integradora" relaciona les diferents persones que participen en el fòrum, aplega tots els participants dins un mateix missatge en la forma d'un tot relacionat. La categoria "avaluadora" té en compte els aspectes positius i negatius de la dinàmica participativa en el fòrum; el que cerca és fer que esdevingui palès que se segueixen amb interès les diferents aportacions al fòrum. En el següent exemple es posa de manifest com actua el posicionament socioemocional:

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-10-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

"He sobreviscut les PACs i el ritme laboral. Sóc aquí de nou. Quina feinada, llegint, llegint, ... m'encanta. Esteu francament animals, oi. Cap crítica, és una mera observació. Ho sabeu desegur... m'agradeu. Primer volia contestar a l'Enric, dient-li que tenia raó. Desprès no entenia la reacció de l'Antonio, però uns missatges més enllà no em semblava pas malament i en canvi em desconcertava l'Enric. La Lola m'encantava, li hagués llençat la segona pedra. La resta estupendos. Pensava en un conegut serbi i per lo vist no era la única. Ai, com m'ho passo de bé amb vosaltres. Sincers, hipòcrites, ... humans. Ei, humans!, heu llegit lo del Museu de la Ciència. No m'ho puc perdre, jo precisament. I, ara, penso... és un dir sense pretensions, així com una activitat de baix nivell. Ja us ho diré demà,... s'em fa tard. Continueu divertint-vos. P.D.: Mai és massa llarg, Maria. Ja hi ha nous missatges. Frenètic"

c) Denúncia social El posicionament de denúncia social s'articula entorn de tres categories: l'erudició, l'experiència i l'adhesió espontània. La primera categoria es fonamenta en intervencions que amb les seves argumentacions miren de dogmatitzar amb el que diuen. L'efecte és el de posar les bases a partir de les quals després es parlarà. Fan servir unes tàctiques determinades: dades històriques, coneixements molt concrets i específics, senyals només coneguts pels experts i expertes... Les participacions que són incloses dins la categoria "experiència" actuen d'element de seguiment i suport de les erudites. Hi donen suport recorrent a vivències personals per a refermar les condicions que ja han posat els missatges d'erudició. L'"adhesió espontània" constitueix la tercera de les categories que determina el posicionament de denúncia social. En les intervencions d'aquesta categoria es produeix una adhesió a la queixa o denúncia de manera "exaltada", entusiasta, espontània i poc elaborada. L'erudició, l'experiència i l'adhesió espontània són les tres categories que determinen i donen forma al posicionament de denúncia social. Aquest posicionament construeix el fòrum com un espai de reivindicació de justícia social, de queixa per la inferioritat de les minories, o per un altre tipus de qüestions susceptibles de denúncia o de rebre alguna mena d'aclariment històric i conceptual. En el missatge que reproduïm a continuació es pot observar la categoria "erudició" d'aquest posicionament: "Certament, l'etapa entre el 1940 i el 1944 és una d'aquelles etapes històriques que els nostres veïns miren de pasar de puntetes. D'una banda, els col·laboracionistes no eren pocs. D'una altra banda, fins a finals del 1943, la Resistència era més un grapat de bandits que es barallava entre ells que no pas una altra cosa. La França ocupada amaga històries molt fosques, és veritat. Però, ai, d'etapes fosques i que provoquen vergonya tothom n'està ple, fins i tot nosaltres. És a dir: aneu amb compte. Com va dir un, qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra. Cloc! Ai! Qui ha sigut?"

d) Normativitzadors Els posicionaments normativitzadors es manifesten amb diferents formes: reguladores de moral i reguladores d'actuacions. En aquestes categories es gestionen comportaments o intervencions ètiques. El discurs pren la forma de lliçó moral, es defineixen i s'aclareixen les confusions més comunes referides al que és o no és ètic i moral. Se sol concloure el que es diu amb fórmules universals que han de funcionar independentment de la situació en què es donin. En definitiva, el que es vol és crear un model de moralitat i d'ètica. En l'exemple que es mostra tot seguit es posen de manifest les característiques d'aquest posicionament.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-11-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

"Allò del porc i Sant Martí i que Déu té una maça que pega però no amenaça (aquesta era la versió que jo havia sentit a casa), a la pràctica, com us n'haureu adonat per joves que sigueu, no funciona. La maça esclafa qui menys culpa té i els porcs, sovint, si reben, acostuma a ésser quan ja són inofensius i jubilats, o gairebé. Respecte a França, no és el mateix la grandeur i el xovinisme que el poble francès, no és el mateix la violència a Euskadi que el poble basc, no és el mateix el poble jueu perseguit que el sionisme, no és el mateix el nazisme que el poble alemany, no és el mateix l'espanyolisme que els espanyols –que jo crec que també són una nació, més o menys, encara que aquest concepte pot ésser eteri i variant, segons els vents que bufin–, i no és el mateix el poble català que el pujolisme i Torras i Bages. Malgrat tot, la política aconsegueix fer-ho creure i, de vegades, fer que s'identifiquin, fins i tot en el subconscient dels innocents –però incoherents– governats. Que el destí ens alliberi de venjances fredes o calentes i que Sant Martí arribi quan ha d'arribar i no al cap de trenta anys."

6. Conclusions L'observació participant duta a terme durant més d'un any i l'anàlisi dels missatges enviats al fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC durant sis mesos ens permet destacar tres aspectes de la sociabilitat dels espais virtuals, que són, alhora, respostes a les preguntes que van suscitar la recerca i punts de partida de nous interrogants. En primer lloc, la relativa novetat d'un fòrum electrònic a les nostres universitats va fer que ens interesséssim i ens preguntéssim per les característiques de les relacions que hi tenien lloc i, entre molts altres interrogants oberts, per la natura de l'espai social que la nova "eina" de comunicació generava. En el cas del fòrum dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, i malgrat la (relativa) simplicitat tècnica del mecanisme de comunicació electrònica, podem concloure que la interacció entre els participants va originar un espai d'interacció social que, en aquest cas, reunia les característiques de les comunitats virtuals, tal com des de H. Rheingold (1993) s'han anat definint. La constatació que del fòrum electrònic dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC va sorgir una comunitat virtual no permet extrapolar que tots els espais electrònics etiquetats com a fòrum (i que funcionen de maneres ben diferents) han de donar lloc a l'aparició d'una comunitat virtual o d'una microsocietat. En segon lloc, hem pogut constatar que la participació en un fòrum electrònic no es pot reduir a la tramesa de missatges i a la seva lectura, i que les que hem anomenat audiències silencioses, fins i tot sense ser actives, són fonamentals per a entendre els processos de participació. Entre les causes de la participació manifestades individualment per alguns dels participants, destaca la necessitat de facilitar la interacció social, perquè sense ella cap dels interessos particulars pot arribar a realitzar-se i, en aquest cas, la sortida del fòrum seria l'acció més previsible fins i tot entre els més lleials. En tercer lloc, hem vist com el procés d'interacció entre els participants –presents o silenciosos, insistim una vegada més– es caracteritza abans que res pel seu dinamisme i versatilitat. Hem emprat la noció de posicionament per a aprehendre aquestes dinàmiques interactives, perquè ens permet donar compte del dinamisme a què hem fet referència i, sobretot, per l'èmfasi que aquesta noció posa en les pràctiques discursives com a elements que construeixen i articulen els processos d'interacció. El conjunt de posicionaments identificat al nostre fòrum el configuren com un univers simbòlic de significació, en el qual els diferents participants negocien dins aquest espai la seva identitat tant individual com grupal, es posicionen els uns en relació amb els altres segons un determinat "ordre moral" de drets i obligacions que sorgeix, sempre, en un context determinat. És a dir, aquests posicionaments només són intel·ligibles dins la lògica concreta que es vertebra en aquell moment i lloc concrets.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-12-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

Llista d'URL: [url1]:http://www.redcientifica.com/doc/doc200211290001.html [url2]:http://www.uoc.es/humfil/ct/recerca/gircom/index.html

Bibliografia: BAYM, NANCY K. (1998). "The emergence of on-line community". A: JONES, S.G. (ed.). Cybersociety 2.0. revisiting computer-mediated communication and community. Londres: Sage. CASTELLS, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. La sociedad red. Madrid: Alianza, vol. 1. CASTELLS, M (2001) La galaxia Internet. Madrid: Plaza y Janés. CHENAULT, B.G. (1998, maig). "Developing personal and emotional relationships via computer-mediated communication". CMC Magazine Masthead [en línia]. <http://www.december.com/cmc/mag/1998/may/chenault.html>. DAVIES, B.; HARRÉ, R. (1990). "Positioning: the discursive production of selves". Journal for the Theory of Social Behaviour. Núm. 20, pàg. 43-63. DELGADO, M. (1999). El animal público: hacia una antropología de los espacios urbanos. Barcelona: Anagrama. GÁLVEZ, A.; VAYREDA, A. (2001). "Entornos virtuales y transformación de las dinámicas grupales". Revista Internacional de Psicología Social. Núm. 1. HARRÉ, R.; LANGENHOVE, L. (1999). "The dynamics of social episodes". A: HARRÉ, R.; LANGENHOVE, L. (ed.). Positioning theory: moral contexts of intentional action. Oxford: Blackwell. HARRÉ, R.; LANGENHOVE, L. (1991). "Varieties of positioning". Journal for the Theory of Social Behaviour. Vol. 21, núm. 4, pàg. 393-407. KOTZRINCKER, J. (2002). "El foro, rey de los portales". Baquía [en línia]. <http://www.baquia.com/com/20020219/art00001.html>. KOTZRINCKER, J. (2002). "Qué hay dentro de los foros". Baquía [en línea]. <http://www.baquia.com/com/20020527/art00013.html>. MIRALLES, L.; NÚÑEZ, F.; VAYREDA, A. (2001). "La interconnectivitat com a model d'anàlisi de la interacció en espais electrònics". Actes del Congrés CMO-Cat [<http://www.ub.es/lincat/cmo-cat.html>]. NÚÑEZ, F. (2001). "Internet, fàbrica de somnis. Claus per a la comprensió de la participació en fòrums i xats" [en línia]. <http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/nunez/nunez.html>. PARKS, MALCOM R.; FLOYD, K. (1996). "Making friends in cyberespace" [en línia]. <http://www.ascusc.org/jcmc/vol1/issue4/parks.html>. PERELMAN, CH.; OLBRECHTS-TYTECA, L. (1989). Tratado de la argumentación: la nueva retórica. Madrid: Gredos. REID, E. (1991). "Electropolis: communication and community on Internet relay chat" [en línia]. <http://sunsite.sut.ac.jp/pub/academic/communications/papers/irc/electropolis>. RHEINGOLD, H. (1993). "The virtual community: homesteading on the electronic frontier". Estats Units: Harper Perennial Paperback. SLEVIN, J. (2000). The Internet and society. Cambridge: Polity Press. SULER, J. (2001). "The online dishinibition effect" [en línia]. <http://www.rider.edu/users/suler/psycyber/disinhibit.html>. TURKLE, S. (1997). La vida en la pantalla. Barcelona: Paidós.

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-13-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


La participació en un fòrum electrònic: motius, auditoris i posicionaments http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html

VAYREDA, A.; MIRALLES, L.; NUÑEZ, F. (2001). "e-communitas?" [article en línia]. UOC. <http://www.uoc.edu/web/cat/articles/vayreda/ecommunitas_cat.html>. VAYREDA, A.; NÚÑEZ, F.; MIRALLES, L. (2001). "La interacción mediatizada por ordenador: análisis del forum de Humanidades y de Filología de la UOC". Apuntes de Psicología. Vol. 19, núm. 1, pàg. 101-122. WELLMAN, B.; HAMPTON, K. (1999, novembre). "Living networked in a wired world". Contemporary Sociology [en línia]. Vol. 28, núm. 6. <http://www.chass.utoronto.ca/~khampton/papers/onandoff.pdf>. [Data de publicació: abril de 2003]

 Francesc Núñez, Anna Gálvez i Agnès Vayreda, 2003  d'aquesta edició: FUOC, 2003

-14-

Títol original: La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos


Fòrums electrònics