Page 1

Emmagatzemar Compareu la forma, la mida i el volum d’aquest objecte amb el que heu creat vosaltres per a emmagatzemar. Quines diferències hi trobeu?

1. Orifici: ample, estret, mitjà?

2. Esquerdes: es

va trencar per l’ús o va ser més tard?

3. Nanses: estètiques o utilitàries?

Dades Alçada: 370 mm Diàmetre màxim: 330 mm Diàmetre de boca: 129 mm Jaciment: Pla Riu de les Marcetes (Manresa) Dipòsit: Museu de Manresa

4. Materials: amb quin material s’ha restaurat?


Objecte Atuell de ceràmica trobat en un dels enterraments del jaciment Pla Riu de les Marcetes (Manresa). La peça està feta a mà i, posteriorment, cuita al forn. És un objecte voluminós apte per a emmagatzemar les collites de cereals (gra del blat i d’ordi), lleguminoses (faves, pèsols), i de productes derivats com la farina o líquids.

1. Forma

Els atuells per emmagatzemar aliments eren voluminosos per encabir gran quantitat del producte que es volia conservar. La tècnica d’anar disposant els xurros d’argila permetia assolir l’alçada desitjada (de fins a mig metre). La boca del recipient és prou ampla per extreure l’aliment i suficientment estreta per mantenir les condicions de l’interior estables i preservar les propietats del producte. Hi podia haver elements externs com tapes (fusta, cistelleria o pell).

2. Esquerdes

Les peces de ceràmica solen aparèixer trencades en el moment de l’excavació. Es difícil de precisar si la ruptura es va produir durant el seu ús o durant l’abandó de l’objecte. En els jaciments funeraris, les peces solen arribar en més bon estat, com és aquest cas, i la fragmentació sol ser deguda al soterrament del jaciment i l’abandó de l’objecte. En contextos domèstics, l’aparició d’esquerdes hauria fet que els objectes deixessin de ser útils i que ens arribin només alguns fragments.

3. Nanses

L’atuell conserva una nansa i en tenia una altra en el costat oposat. La nansa que falta no s’ha refet, segurament perquè amb una es disposa de la informació necessària per fer-se una idea de l’objecte original. Les nanses s’utilitzaven per agafar l’objecte més no per penjar-lo o transportar-lo, ja que al ser voluminós i pesat –més si estava ple-, no hauria aguantat el pes. Una manera d’assentar l’objecte, donat que la base és corba, podia haver estat fent un orifici al terra.

4. Materials

Està fet a mà i sembla que fou sotmesa a una cocció oxidant. Les parets i les nanses són força gruixudes per poder suportar el volum del propi recipient i per facilitar el desplaçament; altrament, es trencaria amb facilitat. L’objecte s’ha restaurat ‘farcint’ les zones on hi havia pèrdua de material (reintegració volumètrica) i segellant amb escaiola les unions dels fragments, prèviament enganxats amb cola nitrocel·lulòsica. El to més baix de la pintura permet diferenciar les parts afegides de l’original, un criteri clau en la restauració de peces de ceràmica.

5. Curiositats

En les sepultures d’aquest període no solen deixar recipients tan grans. Aquests solen documentar-se habitualment en estructures domèstiques com hábitas, silos o fosses i sempre molt fragmentats. De fet, allò més freqüent és trobar únicament alguns fragments petits.

Estris de ceràmica. Fitxa1. Emmagatzemar  

TalentLab, CSIC