Page 1

534 núm.

13 de juny de 2014

Xavi Tedó

“Casa Vicens és un diamant en brut que explica un Gaudí 5 desconegut”

L’ANC ultima ‘Gràcia vol votar’ però no al Nou Sardenya

Silvia Manzanera

Jordi Falgàs, el nou coordinador del projecte, explica que “la casa museu tindrà discursos per a públics diferents” pàg. 12

Gràcia acollirà l’única The Tintin Shop de l’Estat i mimarà els col·leccionistes La iniciativa, a Travessera de Gràcia, al costat de la biblioteca Vila de Gràcia, obrirà al juliol

pàg. 7

Xavi Tedó

6

L’escola Montseny s’engrandirà cap al Bosch i Gimpera

ISSN - 1695-4793


l’independent editorial

Els nous veïns del carrer Carolines Al carrer Carolines cada vegada hi ha més trànsit turístic. No només perquè així ho ha registrat Gràcia en els últims anys –els turistes ja no només surten del metro, van al Park Güell i tornen a ficar-se al túnel- sinó perquè la Casa Vicens va sortint de l’anonimat. Als Herrero-Jover, després de generacions i generacions en què el pater familias els deia que allò s’acabaria venent, els han passat set anys des que la web d’una immobiliària escrita en anglès, xinès, japonès i rus posés el rètol d’On Sale, i al final la propietat ha anat a petar molt més a prop: a Andorra. Al carrer Carolines cada vegada hi ha més trànsit turístic, i es va diluint aquella vida de barri que ja no hi és sense els botiguers de Can Sardana (sempre hi sonaven sardanes al colmado), sense la botiga de souvenirs de la Carme o sense els jipis de la sala A Carolines cada clandestina de concerts, però vegada hi ha més amb els despatxos d’arquitectes, trànsit turístic, i es va el cafè del Plantaciones i del Cafè o kè, la peixateria, la farmacia diluint la vida de barri Abajo, la fruiteria dels nois, el txino, el badulaque del noi indi que sempre saluda, el quioscoLa casa serà un museu llibreria, la Pere Tarrés i els seus centenars d’alumnes, les boti“amb múltiples gues de pintures, la floristeria, discursos” on sabrem qui l’arreplegador de mobles antics, la ferreteria, les monges.... era Manuel Vicens Tot això canviarà en el termini de dos anys, tal com ho augura aquesta setmana el nou coordinador del projecte museístic de Casa Vicens, l’empordanès Jordi Falgàs, en una primera entrevista on posa en valor l’oportunitat nova d’obrir al públic “el primer capítol” de l’obra de Gaudí, l’únic edifici gaudinià encara no visitable de Barcelona, un espai que a finals del segle XIX estava envoltat de Camps i només dialogava amb la finca veïna dels Prat, La Fontana, en una Gràcia independent. Tot això canviarà en el termini de dos anys, i ja ha començat a canviar. La gent de Morabanc tenen un interès social en obrir Casa Vicens, però sobretot econòmic, i aquesta setmana hi ha hagut, per exemple, un esdeveniment de Freixenet. D’aquí a dos anys, la casa serà un museu “amb múltiples discursos” on sabrem qui era l’empresari Manuel Vicens o com era aquell Gaudí de 30 i pocs anys que va rebre aquell primer encàrrec. Els nous veïns del carrer Carolines seran molts més, i la vida seguirà.

2

opinió

13 de juny de 2014

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

QUI DEFENSA AL CIUTADÀ En primer lloc, dir que sóc una privilegiada, visc en un pis a Gràcia amb una terrassa acollidora i fins ara tranquil·la. D’un any i mig ençà ha arribat a l’edifici del costat una empresa de coworking, BETAHAUS BARCELONA. No estic en desacord en habilitar aquest tipus d’espais però sí en què la seva activitat pertorbi la tranquil·litat dels veïns. Després de mesos trucant a la Guàrdia Urbana a causa de les seves obres fora d’horari o en dies festius, concerts, festes, música en hores de descans, ús de micròfons amb volums desorbitats, etc. no hem obtingut cap solució. Davant d’aquesta situació hem presentat queixes a l’Ajuntament del Districte i l’única resposta és que BETAHAUS BARCELONA no disposa de llicències per les activitats que duu a terme. Dia rere dia la tranquil· litat de la meva terrassa es converteix en una vintena de persones a 1 metre de distància, dinant o fent gresca com si de la terrassa d’un bar es tractés. Sr. Alcalde a qui ens

hem de dirigir? Només demanem respecte. I sobre la restricció de donar llicències de bars a Gràcia, ells queden exempts? Ma Àngels Costa Garcia

ON VAS PSC? La renúncia de Pere Navarro a seguir dirigint el PSC no servirà de res si no implica un canvi de rumb en la seva política. Els socialistes catalans no poden competir amb el PP i C’s en espanyolisme i, en canvi, poden trobar un salvavides si s’incorporen al dret a decidir. Amb un PSOE que tampoc troba el seu lloc, que es diu republicà però només tres dels seus diputats no voten a favor de Felip VI i que es veu seriosament amenaçat per forces d’esquerra, el PSC hauria d’iniciar un nou camí lluny dels lligams de Ferraz. Només així, aquest partit que fins ara tenia un paper central en la política catalana podrà evitar que es quedi com una força residual. Alfred Ramírez

el dependent La presència dels Castellers de Vilafranca a la Grand Place de Brussel·les va sacsejar diumenge la rutina dominical dels belgues de naixement i d’esperit, un dels quals es va afegir a la pinya amb mocador dels Castellers de la Vila de Gràcia al cap. Era Amadeu Altafaj, portaveu del vicepresident de la Unió Europea i comissari d’Afers Econòmics, Oli Rehn. “Em vaig fer gran als carrers de Gràcia i per això duia el mocador dels @cvg_cat”, va dir a Twitter.

Conxa Garcia

Objecció fiscal? Des del grup Dones x Dones, com cada any, aposten per la necessitat de practicar la resistència civil no violenta mitjançant l’Objecció Fiscal, per manifestar el nostre desacord amb els pressupostos militars, que només porten a la mort i a l’enriquiment de les empreses militars, quan és tan necessari donar suport a la vida de les persones. El 2013, la despesa militar suposà 721,23 euros per persona. Els cossos militars de l’estat espanyol estan desplegats en alguns escenaris bèl·lics de països en desenvolupament, cosa que està en relació amb l’interès comercial del gran capital peninsular (bancs, energètiques, empreses d’infrastructures...). Aquests desplegaments són causants de mort en forma directa. Els nostres soldats, efectivament, disparen les seves armes sobre éssers humans. Però també de forma indirecta, a conseqüència de les relacions injustes i les formes de vida miserables que contribueixen a establir i mantenir. Per un nou concepte de seguretat sense exèrcits i grups armats! Ni un euro per a la guerra i la destrucció de vides! Aquí va l’adreça web: www.retallemladespesamilitar.org


l’independent

opinió

13 de juny de 2014

Josep Callejón, Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca

opinió

Una celebritat del cinema i veí del Coll Jesús Colomer González és un personatge veí del nostre barri, inclòs en el llibre que estem elaborant perquè quedi, sinó immortalitzat com una celebritat de Hollywood, almenys sigui recordat com algú que per arribar a fer-se un lloc en aquest món del cinema i a l’època en què la indústria cinematogràfica d’aquest país estava poc desenvolupada i a mans d’uns quants privilegiats, va haver de lluitar i treballar molt. Jo vaig anar amb el seu germà petit, en Josep, al Col•legi Balmes, i també vaig conèixer la seva germana, la Carme. Recordo que els seus pares tenien una peixateria, crec que en el mercat de Santa Caterina. En Jesús va néixer a Barcelona l’ any 1931 i va viure al Coll, al carrer Font del Remei. Després de finalitzar els estudis elementals, va aprendre música, per acabar introduint-se en la professió a partir del teatre d’aficionats. El seu debut cinematogràfic, amb un paper de certa rellevància, va ser a La família Vila, de 1949, d’Ignacio F. Iquino. A partir d’aquest moment treballa amb continuïtat, gairebé sempre en papers secundaris i, en general en produccions catalanes. El seu físic un tant singular (baix, de cabells arrissats, i rostre un xic acriaturat) li procura papers de noi extrovertit, destacant com un més de la colla d’amics, encara que

Carina Bellver Arxiu

amb relativa freqüència acaba pagant cara la seva ingenuïtat. És una figura assídua en el cinema d’Ignacio F. Iquino, sigui en films dirigits per ell mateix o produïts per la seva companyia, Emissora Films: Història de una escalera, I.F. Iquino (1950), Los gamberros, J. Lladó, (1954), o Pasaje a Venezuela (1956), R. J. Sàlvia. Per la seva part, Antonio Isasi Isasmendi amb Pasión bajo el sol (1956) i Julio Coll amb Distrito quinto (1957), li ofereixen oportunitats que no acaben de quallar. En la dècada següent, decau la seva activitat. Es detecta la seva presència en films de Pedro Lazaga com Aprendiendo a morir (1962), o Posición avan-

En Jesús va néixer a Barcelona l’ any 1931 i va viure al Coll, al carrer Font del Remei El seu físic un tant singular li procura papers de noi extrovertit zada (1965), però la filmografia s’ atura el 1967 amb La mini tia, d’Ignacio F. Iquino. Després d’aban-

donar el cinema, va exercir com a practicant ATS. Va intervenir en més de quaranta pel·lícules. L’únic film que puc recordar vagament va ser El Pórtico de la Gloria, amb José Mojica com a protagonista, un tenor mexicà que després es va fer frare franciscà en un Convent a Lima (Perú). També recordo que van fer la seva biografia en un programa de radio que es deia Recortes de Prensa i el presentava un locutor que es deia Antonio Losada. En aquesta pel·lícula de l’any 1953 o 1954, va ser la primera vegada que vaig sentir la popular cançó de La Bamba” cantada per una Coral.

què en penseu...

... de l’eliminació de l’Europa del play-off d’ascens?

el bloc

L’Indepe Diuen que les crisis són l’oportunitat d’or per als canvis. I d’això els de l’Independent en fem bandera. Ara som molt més que un setmanari. Hem decidit iniciar amb valentia una nova etapa deixant de banda les incerteses inherents a un futur que ja sabem que no ens ho posarà fàcil. Des de fa només tres mesos hem començat a caminar com a associació cultural, amb l’ambició d’aglutinar esforços per continuar sent un projecte cohesionador dels cinc barris. Sí, volem créixer. Però ho volem fer a través de les sinergies creades amb la resta d’entitats. Per guanyar-hi tots. Per sumar i fer més barri. Per treballar plegats però mai per fer ombra i esdevenir competència. Només entenem el futur de l’associació a través de la col·laboració amb la resta d’entitats gracienques. Us necessitem ara més que mai per materialitzar diferents projectes ara encara en potència però que de ben segur us sorprendran ben aviat. En aquest nou projecte hi cabem tots. I volem que hi siguem tots. Teniu les portes obertes.

per Xavi Tedó

anTonio millan jubilat

JOAN FORT jubilat

VICENÇ FERRER jubilat

Quim viLAjoSana estudiant

Era previsible que quedéssim eliminats perquè no hem generat ocasions de gol. És un èxit havernos classificat per segon any consecutiu pel play-off d’ascens i a més enguany hem arribat a la segona ronda, a diferència de l’any passat.

El Socuéllamos ha estat superior tant en el partit d’anada com al de tornada. La temporada, però, ha estat bona, tot i que podíem haver guanyat el campionat si no haguéssim fallat a l’últim tram de la temporada.

Amb aquest entrenador no pujarem mai perquè sempre juguem a la defensiva, amb onze homes al darrera. No hem xutat a porteria en els dos últims partits de play-off d’ascens i així és impossible aconseguir l’ascens.

Està bastant bé haver arribat fins aquí. Té molt de mèrit haver repetit play-off, però no deixem de ser un club petit de Gràcia i és molt complicat pujar de categoria.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà­cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di­ rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Llu-

ent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la­boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fo-

tografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD

3


l’independent

opinió

13 de juny de 2014

Jordi Oriola, realitzador audiovisual

opinió

Cedida

Dissolem la BRIMO dels Mossos? Sembla que faci broma amb la revolada mediàtica d’aquests dies respecte de Can Vies, però ho dic seriosament. En la Catalunya que volem, la millor opció seria tenir uns Mossos d’Esquadra sense Brigada Mobil d’antiavalots. Els moviments socials, en la seva croada per millorar i transformar la societat, no obliden els cossos de seguretat. Ja hem aconseguit que se’ls prohibeixi una arma lesiva com són les bales de goma, i també hem fet fora un mal comandament. En la campanya per seguir millorantla proposem, ara sí seriosament, dissoldre la BRIMO. Amb més motiu encara en el marc de conflicte social que es viu aquests dies Barcelona. Els Mossos s’encarreguen de qüestions molt importants: homicidis, màfies, delinqüència, violència de gènere, gestió del transit,... però resulta que totes aquestes unitats han patit retallades mentre que el cos d’antiavalots ha rebut una dotació extra de 2 milions d’euros per nous materials, armes, furgonetes... 2 milions d’euros en plena crisi! És que les manifestacions són problemes tan greus per a la societat? No. Potser és que, els polítics tenen por del poble i volen poder-lo reprimir si fes falta. Algú aixecarà el braç i dirà “I què passa amb els violents que hi ha a les manifestacions?” Es refereixen als que han trencat ulls, i que l’altre dia van trencar l’oïda a un manifestant d’un cop de porra?

Quan apareixen uns policies vestits com robocops generen amenaça i inquietud “No, no, ens referim als violents de part dels manifestants!”. Ah, el mantra político-mediàtic! En realitat què vol dir això de “violents”? Vol dir que són persones violentes de natural que aprofiten qualsevol excusa per exercir-la, com he sentit dir a Espadaler i a Trias? Totalment fals! Estarem d’acord o no amb la reacció, però tots sabem que la gent s’enfada per certes coses i no per altres. I de quin tipus de violència estem parlant? Morts? Ferits? O trencadisses i focs? Més aviat això últim, oi? Val, llavors és més vandalisme contra mobiliari públic que violència pròpiament dita (que té connotacions d’atacs contra persones). I és que els manifestants no han ferit mai a un ciutadà de a peu! “Però és que també ataquen a la policia!” Bé, això ja és capítol a part. Un dels motius pels que crec que s’hauria de dissoldre la BRIMO és perquè la seva sola aparició en una manifestació, ja incentiva la con-

Dóna la cara per l’independent

frontació. A la última vaga general, quan els manifestants desfilaven per Via Laietana a l’altura de la Plaça de la Catedral. A un cantó hi havia un cordó impressionant de Mossos. A l’altra banda de la Via Laietana, la Patronal del Treball, enemic número u del proletariat. No podent controlar-se els treballadors comencen a llançar crits primer i alguns objectes després. Cap a on? Cap a la Patronal? No! La gent donant l’esquena a la Patronal, s’encarava cap al cordó policial que encenia els ànims. S’entén? No tothom ho està passant bé en aquesta societat, no tothom està feliç amb el sistema capitalista-consumista-competitiu que està organitzat. I algunes persones disconformes creuen que ho ha d’expressar socialment. Senten impotència i ràbia perquè els sembla que tot està “atado y bien atado”. Llavors, quan apareixen uns policies vestits com robocops, diran ells que la indumentària és defensiva, però el cert és que generen amenaça i inquietud, que és el menys indicat per contenir a algú que sent ràbia. [...]

Subscriu-te!

la setmana

Clara Darder

M’escoltes? No, tinc pressa L’altre dia em preguntava com és que cada vegada som més individualistes i en lloc de parlar, discutim. Volem imposar les nostres idees sense valorar les dels altres. Quan ens asseiem per aprofundir i dialogar acabem escridassant-nos. Volem imposar el nostre criteri però no sabem com se sent l’altre. Ens costa empatitzar amb els problemes de tercers: “Buff, amb els que tinc jo de problemes, només em falten els de la resta”. I la meva pròpia conclusió va ser que no sabem escoltar. Està clar que no. Les preses, les exigències pròpies i alienes, no ens deixen. Anem a la nostra i aquest fet ens fa més pobres cada dia. Més pobres d’esperit, més pobres de coneixements, de tracte, més inútils en l’amor. Volem parlar però no escoltar, i és clar, sinó escoltem als altres al final ningú ens vol escoltar a nosaltres. Si no es recíproc, ens quedem sols. I la soledat no ens agrada però cada dia està més estesa. És una xacra. Si sabéssim escoltar, la resta ens escoltaria. Ja que quan estem pendents de l’altre el fem sentir millor i li millorem l’autoestima, per tant, aquesta persona ens buscarà de nou per a que altres vegades li fem d’interlocutor. I després ja va tot més rodat, com el fem sentir bé, ell ens farà sentir bé a nosaltres Anem a la nostra i això ens quan ens escolti, i així creem una conversa amb respecte. fa més pobres d’esperit, de I el millor que he descobert és que escoltant ampliem coneixements, de tracte, vocabulari, opinions i coneimés inútils en l’amor xements, també progressem com a persones. Les persones amb més maduresa i eficàcia són les que amplien cada dia aquests tres aspectes, ja que tenen més capacitat per resoldre conflictes i problemes personals. Escoltant descobrim persones, mètodes, maneres de fer i gaudir, amics de veritat i experiències, millorant tots els nostres sentits. Però si no ens han ensenyat o ens hem preocupat de fer una bona escolta, la tasca no es fàcil i hem de dedicarno- hi. Per on podríem començar? La primera regla bàsica es callar i no interrompre. Per tant hem d’aprendre a no opinar de tot i en tot moment. I.... ai, com ens costa. Feu la prova. Deixeu de parlar. No feu res mes que estar pendent de l’altre, sense distreure-us amb res. Mirant al vostre interlocutor als ulls amb sinceritat. Assabentant-vos del que us diu. Mostrant veritable interès pel que us està explicant. No interrompent fins que l’altre hagi acabat, pacients i amb actitud positiva. Després feu-li preguntes. Borreu els vostres pensaments i abandoneu el jutge interior que teniu. Escoltar s’ha de fer conscientment i valorant el que ens diuen amb totes les seves emocions. Per tant saber com s’està sentint aquella persona en aquell moment i amb el que explica, posar-nos en la seva pell. Sentir-lo. Escoltar podríem dir que és tot un art. Cal escoltar, dialogar, no imposar la força, la llei implacable de l’autoritat. Si tots sabéssim escoltar una mica més el món aniria millor. El món? No cal anar tant lluny, els nostres grups socials i polítics, el nostre entorn més immediat, els barris, el carrer, la nostra llar, les nostres relacions i objectius. Les nostres “vies” serien més comunicatives i “podríem” arribar a pactes més entenedors, on el poble se’n veiés més escoltat.

l’enquesta

Desitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any) per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació Dades Personals Nom i cognoms ............................................................................................................. Adreça .................................................................................................. C.P. .................. Localitat ................................................................. Telèfon ......................................... Dades bancàries (per a la domiciliació) Titular del compte ......................................................................................................... IBAN

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a: c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: independent@debarris.com

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari 4


l’independent

13 de juny de 2014

política L’ANC ultima el macroacte ‘Gràcia vol votar’ en un lloc alternatiu al Nou Sardenya El camp de l’Europa se sotmetrà a unes obres urgents a l’agost per filtracions al pàrquing subterrani Xavi Tedó

El macroacte a favor del dret a decidir que l’Assemblea Nacional Catalana de Gràcia prepara per Festa Major, tal com va avançar l’Independent (vegeu núm. 525), ja està pràcticament a punt, tot i que a última hora ha patit un contratemps que només el farà canviar de lloc en el pitjor dels casos. Unes obres d’urgència al Nou Sardenya, per les noves filtracions d’aigua al pàrquing que hi ha a sota del camp, han obligat a buscar un espai alternatiu.

El programa rces d’esquerres. de Festa Major inclourà l’acte El patronat de la Fundació Festa Major de Gràcia ha aprovat en la seva última sessió del parrat 26 de maig la inclusió del macroacte de l’ANC en el programa oficial. Aquesta qüestió no es pressuposava i s’ha hagut de votar, ja que l’any passat la decisió gairebé unilateral d’incloure els actes sobiranistes per part de l’aleshores president, Ricard Estruch, va obligar a fer una votació a pilota passada que es va saldar amb 26 vots a favor, dos vots en contra i dues abstencions. Enguany el resultat tampoc ha estat unànime, amb un vot en contra i cinc abstencions.

Albert Balanzà “L’acte es farà en un espai o en un altre però el 20 d’agost Gràcia cridarà que vol votar”. Amb aquesta declaració d’intencions Montserrat Higueras, coordinadora de l’acte en nom de l’ANC-Gràcia, ha diluït el possible impediment que ha sorgit, després que el club ha informat que les obres s’han de realitzar de manera urgent. Tenint en compte que encara no hi ha la licitació concedida d’aquestes obres, fins i tot es dóna per fet que el primer equip de l’Europa haurà de disputar els primers partits de la propera temporada al Camp de l’Àliga. La dimensió de les obres, tal com expliquen fonts del club, no és sectorial sinó que afecta tot el camp i per això no es pot optar ni per una

ERC desplega a la Vila Bosch i Amorós per les primàries

El carrer Pi i Maragall és un dels escenaris possibles per a l’acte de l’ANC

El mosaic representarà una V i el logo ‘Gràcia vol votar’ i el futbolista Àlex Delmàs llegirà el manifest final adequació de l’acte almenys a un espai concret. “S’ha d’aixecar tot el límit del camp per posar-hi tela asfàltica, desplegar tanques a tot el perímetre i treure les primeres

files de pedra i les baranes”, han afegit aquestes fonts. L’organització de l’ANC, tenint en compte tot això, ja ha començat a buscar un escenari alternatiu, i aquí es descarta el camp de l’Àliga, de la plaça Alfons Comín, però guanya punts l’avinguda Pi i Margall. El que no canvia és l’estructura de l’acte: el gran mosaic inicial -ara segurament a peu de carrer- donarà pas a una

mostra de cultura popular i un espectacle central amb actuacions diverses d’una hora i mitja de durada. El manifest que llegirà el capità etern de l’Europa, Àlex Delmàs, serà l’únic parlament de l’acte i el colofó el posarà el cant dels Segadors interpretat per les corals de Gràcia. La fi del macroacte està previst a les 21.30 hores i l’entrada, on es faci, serà gratuïta.

A. B. Sense gairebé temps per païr els resultats de les eleccions europees que han situat ERC com a primera força a Gràcia, els dos candidats a les eleccions primàries que serviran per elegir l’alcaldable per Barcelona, Alfred Bosch i Oriol Amorós, ja han fet els primers actes de precampanya. Bosch, que ja recull avals des de finals de maig, va aplegar una quarentena de persones dijous al CAT amb Martí Metge o Jordi Vilanova com a suports locals. Amorós va triar un bar de plaça Revolució per aplegar una vintena llarga de simpatitzants amb Jordi Isabal o Josep Roca d’amfitrions. Entre els caps visibles, la consellera Alba Metge ha signat un manifest a favor d’una llista conjunta final.

breus Iolanda Collboni, número dos del nou PSC de Xavier Barberà L’exconsellera tècnica del districte durant el mandat de Guillem Espriu, Iolanda Collboni, és la viceprimera secretària del nou PSC liderat ara per Xavier Barberà. Com a incorporacions, també destaquen Alberto Lacasta a Organització i l’expresident de l’AV de Passeig de Sant Joan, Lluís Castañeda.

Albert Balanzà

reportatge

A.B.

L’exconseller repassa la seva etapa com a dirigent veïnal i polític

Altarriba, memòries d’activista Hi havia un temps no llunyà en què tot el que ara a la Vila fan els anomenats moviments socials ho feien les associacions de veïns. Bé, l’AV Vila de Gràcia, i alguns activistes que avui pentinen cabells blancs i que es van dedicar també a la política. Jordi Altarriba (Barcelona, 1947) ho recorda.

Va plegar de conseller de Medi Ambient el 2002 (vegeu l’Independent núm. 20) “per motius personals de debò”, però Altarriba ja feia molts anys que remava, i ja havia estat conseller de Cultura sis anys en els mandats de Cesca Masgoret i Teresa Sandoval. Dimecres a la Violeta va desenterrar papers gairebé prohibits de la seva etapa política com el Llibre Blanc de la Cultura, on va regis-

trar 90 entitats en un treball amb un altre dels gracs, Josep Fornés. “Tenia molt poques eines i la feina moltes vegades te l’havies d’inventar”, va explicar. Però el que va atraure més l’atenció van ser les batalletes documentades d’Altarriba amb l’AV Vila de Gràcia, la Sosi (la va presidir deu anys), fins i tot quan exercien de festers alternatius a la Virreina per Festa Major i denunciaven “el caci-

Jordi Altarriba, dimecres a la Violeta, repassant documents

quisme” del president dels carrers, Simó. Van fer un passaport de la República de Gràcia i van rifar un porc amb tricorni pel carnaval de

1981, “pocs dies després del cop d’Estat”. A Vic i a Reus aquesta generació ha estat reconeguda. A Gràcia també va existir.

5


l’independent

13 de juny de 2014

societat L’IES Bosch i Gimpera es destinarà en part a l’escola Montseny, antic propietari

breus L’ampliació de la vorera a Maria Claret provoca embusos X. T.

Educació rep la proposta de la direcció i l’AMPA i obre un estudi tècnic de les necessitats del centre Xavi Tedó

El Consorci d’Educació ha engegat un estudi tècnic que determinarà en les properes dos setmanes les necessitats d’espais que té l’escola Montseny com a primer pas per decidir quina part de l’edifici de l’IES Bosch i Gimpera els retorna. La direcció i l’AMPA del centre de primària -propietari de l’edifici quan era una escola de dues línies ara fa 20 anys- solliciten que els espais ocupats per l’institut tornin a formar part de l’escola per tal de solventar problemes organitzatius.

Les obres d’ampliació de la vorera del tram inicial de Sant Antoni Maria Claret, que s’estan portant a terme aquestes darreres setmanes, està provocant retencions de trànsit bona part del dia perquè els operaris tallen el carril bus. Les obres, que es realitzen entre el passeig de Sant Joan i Roger de Flor i s’allargaran fins a finals de juliol, s’efectuen per ampliar la vorera de la banda muntanya, on està ubicat el CAP i que registra un alt volum de vianants.

Silvia Manzanera El definitiu tancament d’activitats de l’Institut Pere Bosch i Gimpera ha despertat l’interès de diferents col·lectius per ocupar l’edifici. En les darreres setmanes i segons fonts municipals, s’ha parlat de la possibilitat de destinar l’espai com a residència de gent gran o escola d’idiomes. Però tot apunta, almenys d’acord amb la reunió que van mantenir aquest dimecres l’escola Montseny i el Consorci d’Educació, que l’equipament de primària podria recuperar una part del seu antic espai. “Trobem lògic que si l’IES forma part del complex arquitectònic del Montseny, es puguin tornar a utilitzar les instal·lacions que es quedaran

L’IES Bosch i Gimpera, en una imatge d’arxiu

buides al setembre per l’escola”, explica Albert Peña, president de l’AMPA. L’escola argumenta que la pèrdua dels espais ha suposat problemes organitzatius com ara la manca de laboratori i d’espai per fer la biblioteca del centre o dificultats d’accés per l’alumnat de parvulari, entre d’altres. El Consorci ha demanat “calma” i dues setmanes per realitzar l’informe tècnic de les necessitats de l’escola Montseny. “Si hem de compartir l’edifici, almenys que sigui un ús compatible amb el projecte d’escola verda i natura”, clou Peña.

Un equipament escolar de doble línia ara fa 20 anys Quan es va construir l’escola Montseny, al carrer Torrent del Remei, tocant al Parc Güell, era un centre de doble línea. Amb l’envelliment del barri se’n va tancar una i això va permetre obrir-ne una altre d’ESO que ha ocupat l’edifici de l’IES Bosch i Gimpera durant els darrers dos anys. Segons les famílies de l’escola, al llarg d’aquest temps hi

ha hagut diferents dificultats en l’organització del dia a dia, per les diferències d’edat dels alumnats dels dos centres i amb l’obligació de compartir uns espais comuns; amb problemes per organitzar els horaris de gimnàstica, compartir la sala d’actes, el laboratori, la distribució de les estones d’esbarjo, l’hora del menjador o les entrades i sortides.

Les escoles de Gràcia es mobilitzen contra la llei Wert La Comissió de Retallades de l’AMPA de l’Escola Josep M. Jujol, va organitzar dijous una taula rodona sobre la llei Wert sota el títol “Les conseqüències de la LOMCE versus l’escola que volem”. El colloqui va servir per presentar la XEI (Xarxa d’Escoles Insubmisses). Paral·lelament, l’Assemblea Groga de Gràcia organitza dissabte a la plaça Joanic a partir de les dotze una jornada en defensa de l’educació pública amb tallers infantils, música i una paella popular que clourà amb la participació a la manifestació de Somescola.

Laura Aragó

reportatge

Laura Aragó

El Bar del CAT, nou espai per fomentar l’ús del català per a nouvinguts

Ens parlem a l’Artesà El Consorci per a la Normalització Lingüística de Gràcia, el Voluntariat per a la Llengua i el Bar del CAT creen un punt de trobada per a practicar el català. La idea dels organitzadors és dur la immersió lingüística un pas més enllà i traslladar-la al terreny cultural i participatiu. 6

El Bar del Cat es converteix cada dimecres en un lloc d’intercanvi per a que persones foranes puguin practicar el català i conèixer la xarxa associativa gracienca. Setmanalment assisteixen a l’activitat la dinamitzadora Elvira Nadal, el gestor d’El Bar del CAT, Miquel Gómez, i un convidat d’un collectiu del barri per a que expliqui el que fan i engresqui les persones assistents a involucrar-se. La set-

mana passada va venir la Presidenta de l’Associació de Veïns de la Travessia de Sant Antoni i aquest dimecres compten amb la presencia d’Oriol Francolí, president de la Colla Castellera de Gràcia, que ha aprofitat la trobada per explicar tots els detalls del món casteller. Elvira Nadal explica que “aquesta proposta cultural s’emmarca dins de la Campanya Català a taula, un programa per estendre l’ús del ca-

Grup de conversa al bar del CAT aquest dimecres

talà entre les persones nouvingudes en el sector de la restauració”. Les trobades es mantindran cada dimecres fins el dia 15 de Juliol i

es tornaran a reprendre a partir del Setembre amb la voluntat de consolidar l’activitat i sumar molts més participants.


l’independent

societat

13 de juny de 2014

Gràcia acollirà l’única The Tintin Shop de l’Estat i mimarà els col·leccionistes La iniciativa, a Travessera de Gràcia, a tocar de la biblioteca Vila de Gràcia, obrirà aquest juliol Xavi Tedó

Els col·leccionistes, aficionats i lectors de Tintin de 7 a 77 anys tindran a Gràcia a partir de la primera quinzena de juliol l’espai que els faltava en part des del gener de 2013, quan va tancar The Tintin Shop al centre comercial Les Arenes. Ara, amb el canvi d’ubicació i després de mesos de recerca del local ideal, la nova The Tintin Shop, l’única botiga de tot l’Estat exclusivament especialitzada en l’intrèpid reporter, es complementarà amb un espai museu.

Assaig obert dels Castellers de la Vila de Gràcia Aquest divendres a les vuit del vespre a la plaça Virreina els Castellers de la Vila de Gràcia faran un assaig obert al carrer per sumar més gent a la colla. Sota l’enginyós reclam de “A Gràcia no tenim rei, tenim Virreina”, els castellers graciencs fan una crida a no abdicar i a sumar-se al seu projecte de cultura popular. Després de l’assaig hi haurà un pica-pica a l’Espai Cultural Albert Musons, seu de l’entitat.

La Fontana organitza activitats i tallers per a joves a l’estiu

Albert Balanzà Sota l’impuls de Zephyrum, la distribuïdora oficial de Tintin per a l’Estat espanyol, la nova The Tintin Shop s’instal·la en un espai de dues plantes de la Travessera de Gràcia, a tocar de la biblioteca Vila de Gràcia, on abans hi havia una botiga de regals, i en els propers dies visualitzarà el seu aterratge pintant el característic coet d’Objectiu: la Lluna (1953) i Hem caminat damunt la lluna (1954) a la columna d’entrada del local. No serà aquest l’únic element definitori de l’espai, ja que la segona planta s’utilitzarà com a

breus

Local amb les prestatgeries buides a la dreta on s’ubicarà l’espai dedicat a Tintin

espai museístic i de trobada de col·leccionistes, a més d’acollir presentacions i actes relacionats amb el món tintinòleg. “Qualsevol llibre nou relacionat amb Tintín es presentarà aquí”, explica Javier Reyes, portaveu de Zephyrum. L’últim esdeveniment, encara en el període d’interregne sense The Tintin Shop, es va fer a la Fundació Tàpies, amb la presentació del llibre-catàleg Museé Hergé. La reobertura de The Tintin Shop coincideix, de fet, amb el 25è ani-

versari de la Boutique Tintin de Brussel·les, a tocar de la Grand Place, i amb el 5è aniversari de la inauguració del Museu Hergé de Lovaina la Nova. “Però sobretot l’aposta passa per ajudar a mantenir la força del nom a Barcelona”, apunta Reyes. Respecte a l’anterior experiència de les Arenes, els nous responsables han triat Gràcia per la visibilitat a peu de carrer -abans estaven en una primera planta d’un centre comercial- i per la

nova dimensió del local -ara disposaran del doble de metres quadrats, dues plantes i fins i tot un petit jardí interior.

L’Espai Jove La Fontana promou tot un seguit d’activitats per a joves d’entre 12 i 16 anys que inclouen un masterclass de hip-hop amb tres professors diferents, taller de graffiti per sensibilitzar sobre les amenaces mediambientals, activitats esportives com campionats de futbol, tennis-taula, futbolí, Wii i Slack Line. Per als més grans, la Fontana organitza tallers de cuina, salsa, fotografia i de rol.

Les festes del Coll fan suspendre ‘in extremis’ el consell de barri Segona suspensió d’una comissió en deu dies per problemes d’agenda Cedida

A. B. El Districte va suspendre aquest dijous, només cinc hores abans que se celebrés, el consell de barri del Coll, atenent in extremis la proposta dels veïns de traslladarlo de dia perquè coincidia amb una part de la programació de les festes joves. Tot i que en la comissió de seguiment de la setmana passada, que posa data definitiva al consell, no es va registrar cap petició en aquest sentit, sí que es van registrar peticions després que no van ser ateses i fins i tot el Districte tenia constància de l’absència del conseller de govern responsable del barri, Xavier Fillol, que es troba de viatge. La polèmica es va

Cartell promocional de la Festa Major del Coll

precipitar dimecres amb un cartell alternatiu, amb el mateix estil del que oficialment convoca el consell, on els veïns asseguraven que el consell seria “una festa”.

Es dóna el cas que el passat 5 de juny ja es va suspendre el consell de Medi Ambient, programat en el marc de la Primavera Verda, i encara no hi ha data. 7


l’independent

societat

13 de juny de 2014

El pla de motos ja s’aplica fins i tot Grassot cedeix de nou el en els carrers amb places opcionals pregó de la festa al comerç El concurs de pintura té 1.200 euros de premi

La pintada dels aparcaments en els carrers més estrets genera protestes S.M.

X.T

El carrer Grassot es vestirà de gala aquest cap de setmana

El carrer Planeta amb el senyal d’aparcament per a motos ja pintat al paviment

El pla de motos, que es va presentar a finals de gener en l’última comissió de mobilitat i que té com a novetat la legalització de la invasió en carrers secundaris, s’ha començat a aplicar aquesta setmana i en els propers deu dies es concretarà amb la pintada de 764 espais nous. L’aplicació ha posat en evidència que el Districte opta també per senyalitzar les places que considerava opcionals i això ha aixecat protestes. Albert Balanzà L’ambiciós pla de motos de Gràcia demanava un canvi d’ordenança a Barcelona per deixar aparcar en vies de plataforma única de 7,5 metres d’amplada, però la realitat final ha anat més enllà i s’han acabat pintant pla-

8

ces d’aparcament en carrers que no arriben a aquests 7,5 metres com el carrer Ramis o Planeta, on la pintura envaeix matusserament l’espai de vianants. Els serveis tècnics han decidit tirar pel dret, en un debat tractat en comissió i al ple sense massa profunditat, i no només han encarregat la pintada de les 689 places proposades sinó també les 75 opcionals que es contemplen a Ramis/John Lennon, Santa Creu/Astúries, Trilla/Santa Àgata o Torrent de l’Olla/Lesseps (vegeu quadre de places a l’Independent núm. 515). Reacció política i social Aquesta concreció del pla ha aixecat una bona polseguera aquesta setmana a les xarxes socials amb missatges majoritaris de desaprovació en els quals també hi han participat dirigents

polítics del PSC com Francesc Freixa, mentre altres socialistes com Guillem Espriu o Carles Maggi o ecosocialistes com Roger Amigó s’han limitat a constatar l’entrada en vigor del pla amb certa sorpresa. Un primer capítol d’aquest pla de motos ja es va començar a aplicar amb el dibuix de 107 places en el cantó Llobregat dels Jardinets de Salvador Espriu. El Districte ha defensat que el pla permetrà satisfer almenys el 53% de la demanda actual de places d’aparcament per a vehicles motoritzats de dues rodes, ja que es calcula que, sobretot de dia, les puntes de demanda al nucli històric de la Vila es mou a l’entorn de 4.000 places i amb el pla es vol arribar a senyalitzar 2.200 llocs. Només així el Districte es plantejarà el pla sempre avortat de multar les motos que no aparquin en l’espai senyalitzat.

Les festes de Grassot i Gràcia Nova s’acosten més al model del carrer Argentona que al dels barris com Vallcarca o el Coll i ja no diguem Gràcia. Però, com cada any, torna posant en valor el pregó, que enguany torna a anar a càrrec d’un comerciant, Lourdes Moure, i el concurs de pintura que es farà al passeig de Sant Joan, on hi ha un ressò fins i tot estatal, i no només perquè el premi sigui de 1.200 euros. A.B. Amb el pregó de l’assessora fiscal Lourdes Moure, el barri de Grassot i Gràcia Nova tornarà a viure la seva festa major els dies 27, 28 i 29 de juny. “És un premi als comerciants del barri”, explica Josep Serra, president de l’Associació de Veïns de Grassot, que passa pàgina al model de fer venir famosos poc o molt lligats al barri. La festa no perdrà alguns dels seus valors clàssics com les havaneres de divendres o canviarà el dinar de carmanyola de dissab-

te al migdia per una arrossada, però també recuperarà la part de cultura popular que no havia estat present en altres anys amb una cercavila i un correfoc que es farà dissabte. Els comerciants també sortiran al carrer, i enguany comptaran amb l’afegit dels botiguers del carrer Bailèn, que no van participar en l’última diada del comerç del Districte al camp d’en Grassot. Però el gran altre atractiu seguirà aportant-lo l’Associació de Veïns del Passeig de Sant Joan, que enguany celebra la 14a edició del concurs de pintura amb un jurat de luxe. Hi haurà, per exemple, el premi nacional de pòesia i crític internacional d’art, Josep Corredor Matheos; el secretari de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya, Ramon Casalé; i el Joaquín Díez-Cascón, col·leccionista i director de la fira SWAB. El premi, dotat amb 1.200 euros, s’adjudicarà l’últim dia de la festa, 29 de juny, a les 19.45 hores al passeig de Sant Joan, on també es farà el concurs dissabte a primera hora de la tarda i l’exposició, que s’allargarà fins diumenge.


l’independent

13 de juny de 2014

9


l’independent

13 de juny de 2014

documents

El color i el cor de Roig Korai La combinació de la veu d’unes mans expertes com ho són les de la directora Laia Santanach, de la melodia d’un piano que canta al compàs de l’agilitat d’en Paul Perera, i de catorze instruments humans completament diferents que es deixen portar pel cantar de qualsevol música, són els pilars indispensables que sostenen l’estructura de Roig Korai, el cor jove de noies de l’Orfeó Gracienc. Text i fotos: Elvira Carmona Garcia

S

ortir un dilluns qualsevol de la universitat o de la feina corrents amb desesperació; agafar la Línea Verda i maleir el metro perquè, avui que tens pressa per arribar a l’hora, es para llargues estones a cada estació; pujar les escales mecàniques esquivant la gent i sortir a la boca de Fontana amb un somriure únic que du el color de Roig Korai. Un somriure que, enfilant el carrer Astúries cap a l’Orfeó Gracienc, es fa a cada passa més evident. Aquest és el model estàndard dels minuts previs a l’hora de l’assaig per les coristes, el pianista i

la directora de la coral de noies de l’Orfeó del barri de Gracia de Barcelona. Arquitectes, periodistes, actrius, músiques i d’altres són les dedicacions de cadascuna de les parts del grup. Dedicacions que, tot i que requereixen moltes hores, no impedeixen a les noies reunir-se cada dilluns de 20:45 del vespre a 22:30 de la nit per fer treballar la veu i entonar cançons de tots els estils. <<Korai>> en grec vol dir <<noia>>, i a la vegada la seva fonètica recorda a <<coral>> i al color vermellós del corall, un color que és part de la indumentària del grup i que reforça el nom que les identifica amb la paraula <<Roig>>. Aquest nom identificatiu, <<Roig Korai>>, va ser triat per algunes de les noies que avui encara segueixen al

grup i que, 4 anys enrere quan ocupaven un lloc a les corals dels més petits, van impulsar la idea de fer néixer una coral per veus més joves. Aquesta va iniciar-se sent una coral mixta (de nois i noies) però, amb el temps, els pocs nois que hi havia van anar marxant i el transcurs del temps va acabar desembocant en la família femenina que són avui, on l’únic noi es el pianista Paul Perera. Sent el membre més jove de 19 anys i el més gran de 33, l’energia a Roig Korai es fa notar a cada moment. Assajos intensius de tot un cap de setmana, concerts vinculats

al passat històric català, d’altres per l’únic plaer de gaudir i fer gaudir, intercanvis amb altres corals de Catalunya i d’Espanya –com ara amb Santa Coloma de Queralt o amb el País Basc–, sopars, festes, riures i més riures són els colors que han anat creant l’aquarel·la que és avui l’equip. Una aquarel·la que, tot i plena d’energia –vida apassionada que identifiquem al vermell dels llavis i del mocador que les noies porten a l’hora dels concerts– també està carregada de seriositat i compromís –una actitud que trobem representada en el color negre de les robes que llueixen a les cantates–. Amb la guia d’unes mans il·lusionades com ho són les de la directora Laia Santanach Vallvé, que només amb 33 anys ja

ha dirigit 7 grups corals, tres anys després de la creació de Roig Korai el grup és tota una solida estructura que difícilment pot desfer-se. Tot i que són ben poques les noies que dominen el solfeig, amb l’empeny de totes elles per aprendre les cançons i donar el seu toc distintiu, la seva música inspira al públic a esbossar el somriure vermell i negre. Tal i com la Laia reconeix: “Potser tindran mancances a un altre nivell, però son el grup amb una energia aclaparadora”. I és que, tant com les catorze noies com el pianista o la directora es prenen el grup d’una forma molt seriosa. Un exemple clar d’aquest compromís són les estones lliures en que moltes es dediquen a seguir perfeccionant el cant, o els dilluns després de l’assaig de camí a casa, en que les noies continuen assajant sigui l’hora que sigui a l’interior del metro. De fet, aquesta i no una altra és la poció que fa possible que tant com un Pater Noster com cançons de swing d’allò més modernes transportin als espectadors a les tristes, nostàlgiques, boniques o curioses histories que narren les veus de Roig Ko-

rai. Repertoris per tots els estils que recullen vivències del segle XVI –que les noies interpreten amb molta serenor i profunditat– i també dels anys 2000 –que els hi donen peu a moure el cos i a fer-lo moure a qui se les mira–. Els seus concerts són plenament desinteressats. Canten per l’únic plaer de sentir-se en harmonia amb altres noies com elles i amb l’esperança de transmetre aquest benestar a aquells curiosos que s’acosten a sentir-les. De la mateixa forma, és també desinteressada la feina de la Laia Santanach que, tot i que la seva feina amb el grup està establerta per 1 hora i 45 minuts els dilluns, arriba cada primer de setmana a les 19:30

10

per donar tècnica de més a més a aquelles noies que ho volen. Aquest desinterès es corrobora en tot el llistat de concerts que ofereixen i que estan disposades a fer: concerts a esglésies on la temàtica és religiosa malgrat que no totes elles són creients; concerts a la intempèrie en ple hivern; i un llarg etcètera que els hi treu hores “SON UN GRUP AMB UNA ENERGIA ACLAPARADORA”. i hores de temps lliures i de caps de setmana, però que a la vegada els hi regala moments meravellosos. Records que guardaran tota la vida i que són possibles amb Roig Korai: un grup on tots els elements són indispensables, encara que no per això tancats a la idea de rebre noves veus que complementin l’equip.


l’independent

13 de juny de 2014

agenda Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

eXPOsiCiOns Fins al 6 de juny Aquarel·les de Mª José Bellsolà; recorregut colorista per paisatges de casa nostra i escenes de la vida quotidiana. Després d’una dilatada trajectòria artística al llarg de la qual ha explorat diverses tècniques i ha exposat en diversos espais, Bellsolà ha dedicat les últimes dècades a cultivar a fons l’aquarel·la. Foment gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 911, baixos) Fins al 13 de juny World heritage ART. Exposició de pintures de l’artista japonès Koichi Matsuda: un viatge més enllà de les fronteres, a través del valor de la història i la civilització que la humanitat ha construït plasmada en una explosió de mil colors. Una manera de contemplar el món que t’envolta per la finestra que t’ofereix els dibuixos d’aquest artista. espai Jove la Fontana (gran de gràcia, 190) Exposició de pintura de Francesca Mateo. Al Racó de l’Art de l’Orfeó Gracienc, es podrà visitar una exposició de pintura a l’ili autoria d’aquesta artista. orfeó gracienc (Astúries, 83) Fins al 14 de juny A big load és la desena exposició individual de Sebastián Boesmi, segona a la galeria Espai [B], que presenta els seus nous treballs realitzats entre 2013 i 2014. Aquesta mostra busca convertir la realitat en una conversa, en un diàleg entre la mirada d’éssers vius, elements domèstics i éssers fantàstics que conquisten les seves teles. espai [B] (torrent de l’olla, 158) Fins al 25 de juny Exposició Míriam: de somiatruites a rodamón. Mostra de les il·lustracions originals d´aquest conte realitzades per Miquel Cazaña, pintor i dibuixant. centre cívic la Sedeta (Sicília, 321) Fins al 6 de juliol Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada: Una selecció de fotografies que l’escriptor Jesús Moncada va fer del seu poble, Mequinensa -abans que desaparegués sota les aigües del pantà de Ribaroja-. Una mostra que confirma la mirada sensible de l’autor de Camí de sirga sobre la història d’un poble, d’una cultura, d’un país. Divendres 30 a les 7 de la tarda s’inaugura amb l’espectacle Al cafè de la Granota, a càrrec de La remoreu teatre, un espectacle basat en contes de Jesús Moncada. L’acte contarà amb la intervenció de Rosa Maria Moncada i Josep Fornés, comissaris de l’exposició. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22) aCTes Divendres 13 de juny Festes Joves del Coll. Guateque, botifarrada i cinema a la fresca. Parc de la creuta del coll, a les 17 h

Concert: Acoustic Guiri Explosion + Saffran. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

recomanem Willi Villacorta

Concert: Lluis Coloma & Blas Picón. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h Concert: Malva de Runa. cAt (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h Concert: Galaktika presenta, Dj’s Filippo Moscatello + Michelle Owen. Switch Bar (Francisco giner, 24), a les 22 h Concert: Barnouche. la Sonora de gràcia (de l’or, 19), a les 22 h Concert: Pere Vilanova. l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22.30 h Dissabte 14 de juny Botifarrada popular 35è Aniversari dels Patufets. Venda de tiquets al bar l’Amistat (Torrijos, 13). torrijos (entre terol i travessera de gràcia) a les 13.30 h Festes Joves del Coll 2014: Música amb vistes al Parc Güell. Mirador del Park güell (olot, 7), a les 16 h Teatre: L’hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra. A càrrec del Casal Corpus. Sala Montseny (Montseny, 31-39), a les 21 h Concert: Sitja + Flip Soundsystem. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h Reggae Sound Systema 2014. Música reggae, bones vistes i la millor companyia per acomiadar les festes joves del Coll. Mirador del Park güell, a partir de les 21.30 h Concert: Acoustic River. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h Contes: De bruixes, ànimes i històries tenebroses. A càrrec de Jordi Vila. la casa de los cuentos (Ramón y cajal, 35), a les 22 h Concert: John Ward. l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h Concert: Compass Crew: Dj’s The Baeume + Gullen + NTRNSTR. Switch Bar (Francisco giner, 24), a les 23 h

‘1714-2014’, dues Catalunyes en concert. L’Orfeó Gracienc presenta l’espectacle 1714-2014. Dues Catalunyes en concert. Trobada de compositors i cantaires . La primera part, la del 1714, és una missa de difunts a doble cor de Francesc Valls (1665-1747), el màxim exponent del barroc català. Aquesta peça fou composada el 1714 tot just després la desfeta catalana per al funeral d’un bisbe austriacista. I la segona, cantata Born, lletra de Manel Forcano i música de Poire Vallvé. A partir del Born arrasat, des d’un cant de desfeta es desvetlla un cant d’esperança i de reafirmació de la voluntat de ser. Amb la participació també del cor de noies de l’OG i el cor infantil de l’OG. Diumenge 15 de juny a les 12 h a la salle de Gràcia (Plaça del nord, 14) Gandom Garousi. gràcia latina (de l’or, 19), a les 21.30 h Concert: Base Music presenta: Dj’s Acid Pimps + Usmev. Switch Bar (Francisco giner, 24), a les 22.30 h Dimarts 17 de juny Seminari Multimèdia. Segones oportunitats a la xarxa. casal de Joves (Aldea, 15), a les 17 h

cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.30 h Concert: Diorama Jazz. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21 h Concert: Marc lópez, Pere Martínez, gandom garousi. gràcia latina (de l’or, 19), a les 21.30 h Concert: Belén Cuturi. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Flamenc. gràcia latina (de l’or, 19), a les 21.30 h

Concert: Basmatti & Vidaur + Monsieur H. Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h

Dimecres 18 de juny Jam session de jazz, blues, soul i rock. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Cita a ciegas. la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22.30 h

Cineforum: Big Fun in the Big Town (Bram van Splunteren, 1986). untitled Bcn (topazi, 14), a les a 21 h

Concert: Patty Lodeiro. l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22.30 h

Teatre: T’ho diré en vers, cia Confidents. la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21 h

Concert: The Dijous SAved My Life: Dj Arildo. Switch Bar (Francisco giner, 24), a les 22.30 h

Concert: Teresa del Rio Trio. cAt (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Divendres 20 de juny Mostra: El pes de l’aire + Campo de pruebas. nunArt (sol, 8), a les 21.30 h

Concert: Yuma Brothers. gràcia latina (de l’or, 19), a les 21.30 h

Concert: Ingma + Esferes. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

Jam session manouche. Jazzpetit (encarnació, 143, a les 19.30 h)

Concert: Senior. Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h

Concert: Juke Movie. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Gigi Mcfarlane and Wassylli Kandinsky. la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 19.30 h

Concert: Jordi Lligadas & Oscar Neira. l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22.30 h

Concert: Perotá Chingó. cAt (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Loveless, Dj Professor Angel Sound. Switch Bar (Francisco giner, 24), a les 22.30 h

Concert: Flat Pack. la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

Dijous 19 de juny Cinema: Un cuento francés (Agnès Jaoui).

Concert: Rumbason. gràcia latina (de l’or, 19), a les 22.30 h

Diumenge 15 de juny Teatre: L’hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra. A càrrec del Casal Corpus. Sala Montseny (Montseny, 31-39), a les 18 h

Concert: Les claus de jade. l’Astralabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h Concert: Marc López, Pere Martínez,

11


l’independent

13 de juny de 2014

cultura Jordi Falgàs: “Casa Vicens és un diamant en brut que explica un Gaudí desconegut” “La casa museu tindrà discursos per a públics diferents”, diu el nou coordinador del projecte museístic S.M

La Casa Vicens, l’únic edifici de Gaudí no visitable encara de Barcelona, ha començat una nova etapa des de la setmana passada amb el nomenament de Jordi Falgàs (La Tallada, 1964) com a coordinador del projecte museístic que s’estrenarà a la finca del carrer Carolines l’any 2016. En aquesta primera entrevista pública, el també director de la Fundació Masó de Girona dóna pistes de la futura casa museu i de la seva relació amb l’entorn.

A més, aquella Gràcia de finals del segle XIX estava formada per grans finques, com la dels Prat a La Fontana. Sí, i això s’ha d’explicar. Perquè les solucions que aporta Gaudí no s’entenen sense saber com era Gràcia en aquells moments.

Albert Balanzà Quin és l’encàrrec que se t’ha fet per a la reconversió de Casa Vicens? Que en una casa com aquesta s’hi podrien fer moltes coses però, un cop la nova propietat decideix ferhi un museu, aquí s’hi ha d’establir un discurs. I és un discurs que pot ser molts discursos, perquè Gaudí permet desplegar molts nivells de discurs. El repte és la multiplicitat perquè preveiem públics molt diferents. Per tant, en aquesta diversitat, preveieu exposicions temporals, fixes, botiga...? És prematur per dir-ho perquè encara no està decidit. Tenim dos anys per endavant. Sí que puc dir que almenys l’espai físic no és una limitació.

Un home que va tenir l’atreviment d’encarregar aquesta casa a un jove arquitecte poc conegut, i Gaudí, amb poc més de 30 anys, va fer una proposta no pensant en la radicalitat sinó en la idea d’adequar la casa a l’entorn com a vil·la de relax. Vicens la va poder disfrutar poc, perquè va morir de seguida.

Jordi Falgàs, després de l’entrevista a la Casa Vicens dimecres

Per què creus que Casa Vicens mantindrà aquesta multiplicitat de visitants? És poc coneguda encara? Sí, com a casa que encara no estava oberta al públic, és un diamant en brut. Hi ha molt de potencial per explicar moltes coses. No ens hem d’autolimitar, i avançar per fases, si cal, en la museografia. L’estructura ha de ser flexible i anar creixent amb el visitant. Què tenen en comú les cases reconvertides en museu? Que són viatges en el temps. Que

qui entri coneixerà l’obra d’un geni però també el seu entorn de ciutat i de barri. I l’avantatge que té una casa-museu, més que un museu, és que els elements no s’han tret del context original. I la Casa Vicens té l’interès arquitectònic afegit: explica el primer capítol de la història d’un gran arquitecte, que no l’ha explicat ningú més. I ajuda a entendre el que Gaudí va fer després perquè aquí hi va deixar elements en potència. Hem conegut els Herrero, però qui era Manuel Vicens?

Després vindria el Park Güell. Al parc va intentar fer el que ja havia fet aquí: una casa envoltada de jardins, i aquí envoltada de flors, encara que siguin de ceràmica, i les fulles de palmó que li van servir per fer la reixa. Quin missatge li voleu transmetre als Herrero-Jover? Que aquí se salva, es restaura i es potencia un element del barri. Que es restaurarà amb molta cura i tothom el podrà disfrutar. Terminis, timing, equip... Parlem d’obrir el 2016. Fa temps que treballem: arquitectes, restauradors, l’equip de coordinació... Com es relliga Casa Vicens en el pla de turisme de Gràcia? Comportarà canvis en la vida, i també en l’economia del barri.

Concurs de teatre al bar de la Violeta a la tardor j.F. La Violeta de Gràcia vol recuperar la millor tradició teatral amb un concurs literari de teatre breu. Les tres obres finalistes del concurs es representaran aquesta tardor al bar del centre, i el jurat escollirà el text guanyador després de veure les representacions. De moment, els aspirants tenen temps de presentar els originals fins el 15 de juliol. El tema de les obres ha de transcórrer per força al voltant de la taula d’un bar i no poden tenir més de cinc personatges. Tampoc no poden ser gaire llargues: 15 fulls a doble espai com a màxim. També han de ser originals, inèdites i no han d’haver rebut abans cap premi. Faran de jurat un representant de la Violeta, el director de la sala Beckett, Toni Casares; l’autor teatral Carles Batlle i el director teatral Oriol Broggi. El primer premi està dotat amb 300 euros.

breus Fusió de música japonesa i flamenc, al Tradicionàrius El proper 26 de juny el CAT presenta Germans d’Art, amb la bailaora Kayoto Nakata, que vol crear un pont cultural entre la música de Japó i el flamenc. També hi participen el guitarrista Rafael Rodríguez i el cantaor Raúl Levia Amador.

The Slingshots obrirà la nit ‘negra’ de la Festa Major de plaça Rovira

Cedida

El minifestival Blackcelona repeteix amb tres bandes la nit del 16-A S.M. La proposta musical de The Slingshots, una explosió de deep funk & soul, obrirà la segona edició de la Blackcelona Rovira Experience el proper dissabte 16 d’agost a les onze de la nit, en un minifestival de quatre hores de durada en el marc de la Festa Major de la Plaça Rovira. La 12

Blackcelona Rovira Experience es consolida així com la nit dedicada a les músiques d’arrel afroamericana de les festes, amb el suport de la comisió de festes de la plaça Rovira i la col·laboració de la plataforma musical Blackcelona. El cartell de la nit es completa amb la Blackcelona All Stars, que faran un tribute a James Brown i un fi de festa amb el latin-soul i

boogaloo de Los Fulanos. La Blackcelona All Stars dona vida a un repertori format -entre d’altresper cançons com Hot Pants, Sex Machine o Get on the good foot. I los Fulanos són un autèntic terratrèmol musical, amb un directe espectacular. La Blackcelona Rovira Experience coincideix amb el segon aniversari de Blackcelona, plataforma

The Slingshots encetaran el Blackcelona de la plaça Rovira

de promoció dels grups de música negra de la ciutat comptal, que va néixer a la Vila l’estiu del 2012. Ha publicat dos discos recopilato-

ris amb els millors grups de soul & funk de la ciutat, i que recull l’efervescent moguda de la música negra de Barcelona.


l’independent

cultura

13 de juny de 2014

per Silvia Manzanera

entrevista

L’empresa Figura’t exposa a la Violeta una mostra de les seves creacions

Cultura popular en miniatura

El Festiu-Fringe avança el programa a les botigues Verdi i Astúries faran d’escenaris aquest divendres Thomas Williams

S.M

S. M.

Una de les vitrines de l’exposició que acull aquests dies la Violeta amb les figures de Figura’t MF

La seva tasca és clara: posar a l’abast de tothom gegants, bèsties, diables, balls i un llarg etcètera de totes les poblacions i viles dels Països Catalans en miniatures de metall (escala 1:32) totalment artesanals i amb tots els detalls. Això és el que fan a Figura’t, una empresa de Sitges que ha aterrat a la Vila amb una exposició a la Violeta del seu art. Les figures de Gràcia (encara en procés) mereixen vitrina a part. Evidentment. Tot va començar ara fa dos anys, quan un grup d’amics amants de les festes populars van decidir passar la seva implicació social a l’àmbit comercial. El resultat, Figura’t Miniatures Festives, o com donar continuïtat a la tradició de col.leccionar

miniatures festives, un hobby que compta amb molts fans de la cultura popular arreu del país. I, és clar, també a Gràcia. L’objectiu de l’aventura liderada per Nacho Benazet és agrupar, en una mateixa escala /1/32) i recordant les joguines de plom dels pares, la imatgeria, els balls i els entremesos del

L’objectiu del projecte és, tot recordant les joguines de plom, agrupar la imatgeria del folkolore català folklore català. L’equip d’aquesta empresa nascuda a Sitges està format per professionals de les arts i el disseny entre els quals es troba Joan Milelire, l’arquitecte i escultor barceloní que precisament va participar en el projecte de reforma de la Violeta. Milelire ha estat la darrera incorporació i de les seves mans han sorgit les darreres novetats presentades. A més de

les figures que composen el seu catàleg, amb petites obres d’art sorgides d’un procés artesanal i molt acurat i complex, també han creat una col·lecció de vinils decoratius amb el Drac, l’Àliga o els Gegants Moros mirant per una finestra, que volen omplir de festa i tradició les habitacions dels més petits, i han servit, a més, per decorar establiments i biblioteques. L’exposició que acull la Violeta fins al juliol dóna bona mostra de la diversitat i la qualitat de la proposta de Figura’t. També s’explica el procediment d’elaboració d’aquestes figures així com l’equip humà encarregat de materialitzar-les. En una vitrina a part, hi figuren els gegants de Gràcia, les properes creacions que prepara l’empresa i que tot a punta a que estiguin llestes per la Festa Major de Gràcia d’enguany. I després dels gegants, potser venen els castellers, els trabucaires, el drac...

El festival Festiu-Fringe escalfa motors per la inauguració el proper 6 de juliol amb una avançament de la programació a les botigues de Gràcia. Així, aquest divendres 13 de juny, de 17 a 20 h, les botigues del carrer Astúries i del carrer Verdi es convertiran en petits teatres, esdevenint escenaris de diverses càpsules d’espectacles que estan programats dins del Festival. Els espectadors podran fer un tast de la programació que es durà a terme a Gràcia i altres espais de l’Eixample durant tot el mes que ve. A més, els assistents a Botigues Festives i Mercats Festius que consumeixin als establiments podran obtenir vals de descompte per als espectacles del festival. Tant les Botigues Festives com el festival volen concentrar i donar visibilitat a artistes, companyies i projectes unitaris que no tenen cabuda encara en els circuits comercials habituals. Els propers protagonistes seran els Mercats Festius; el mes de juliol la

Inspira s’ha sumat al festival

fórmula es repetirà als mercats de la Llibertat, de l’Abaceria, de l’Estrella i de Lesseps. El tret de sortida serà un concert el dia 6 de juliol al CAT, en què els protagonistes seran els membres del segell discogràfic Amniòtic Records: Maria Coma, Pau Vallvé, Ferran Palau, Nico Roig i Jordi Lanuza, darrera incorporació al cartell. Al llarg de tres setmanes, diverses companyies oferiran les seves obres a L’Almeria Teatre, al Regina, a l’Akadèmia, la Fontana i l’IED. Cedida

XV Concert de Primavera amb els Cantaires Muntanyencs del CEG. Els cantaires muntanyencs del Club Excursionista de Gràcia, dirigits per Víctor Barbé, homenatjaran aquest dissabte 14 de juny dCarles Albesa i Riba, escriptor, excursionista i nom clau en la història esportiva de Catalunya. L’actuació tindrà lloc a les set del vespre a la sala de plens del Districte (plaça de la Vila, 2).

cartellera Cinemes Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • Maléfica. Dv, ds, dg, dl i dc, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20. Dm, 16.00. • La Traviata - Ópera de Paris. Dm, 19.30. • Pancho, el perro millonario. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00 i 18.00. • Aprendiz de gigoló. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 20.00 i 22.00. • Tarzán. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00. Dl, dm i dc, 16.00 i 18.00. • Viva la libertà. Dv, ds i dg, 22.00. Dl, dm i dc, 20.00 i 22.00. • Las dos caras de enero. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20. • No hay dos sin tres. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.05, 19.00 i 22.00.

• X-Men, días del futuro pasado. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00, 19.00 i 22.00. 20.00. • Al filo del mañana. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 17.00 i 22.30. • Solo los amantes sobreviven. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.15, 19.00 i 22.00. • 8 apellidos vascos. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20. CINEMES gIRONA. Girona, 175 • 10000 noches en ninguna parte. Ds i dg, 22.00. Dc, 21.30. • Big bad wolves. DV, 18.00. Ds, dg i dc, 22.00. Dm, 19.00. Dc, 18.00. • Astral City. Ds i dg, 16.00. • Blockbuster. Dv, dc i dj, 17.00. Dg, 20.00. • Un castell a Itàlia. Dv, dc i dj, 19.00. Ds i dg, 18.00. • Escocia. Dj, 20.00. • La memòria de la matèria. Dc, 20.00.

• Dragon Ball Z: la batalla dels Déus. Ds i dg, 16.00. • Días de vinilo. Dv i dc, 17.00, 19.30 i 22.00. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Dj, 17.00 i 21.45. • Casa Asia: Afro Tanaka. Ds, 20.00. • Barcelona Surf Film Festival. Dv, 21.45. • Seré asesinado. Dj, 19.30. • Seleme Seleme. Dm, 20.00. • La Traviata: ópera en directo desde la bastilla. Dm, 19.30. • Panorama de cinema alemanya: exit Marrakech. Dv, 20.30. Ds, 16.00. Dvm 22.45. Ds, 18.30. Dg, 22.00. Ds, 20.30. Dg, 16.00. Dg, 18.00. Dg, 20.00. Verdi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: The Invisible Woman. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Viva la libertà. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Sala 3: El Gran Hotel Budapest. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: El hijo del otro. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 5: Dos madres perfectas. 16.00 i 20.20. Tren de noche a Lisboa. 18.10 i 22.30. Verdi Park. Torrijos, 49. • Sala A: Nueva vida en Nueva York. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala B: Sólo los amantes sobreviven. 16.00, 18.00, 19.30, 20.30 i 22.15. • Sala C: 10.000 km. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

Teatres Teatreneu. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15.

• Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00. • Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00. • Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30. • Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00. Jove Teatre REgina. Sèneca, 22 • Quiero jugar a un juego. Els dilluns a les 21 h. • Ara que ho tenim tot. Dj, dv i ds, a les 21 h. Dg 8/06 a les 20 h. Almeria teatre. Sant Lluis, 64 • La Gran Duquessa de Gerolstein. Ds, 22 h i dg, 20 h.

13


l’independent

13 de juny de 2014

esports Dólera mantindrà el mateix bloc amb petits retocs en el tercer assalt a l’ascens

breus El Sénior Femení dels Lluïsos torna a pujar a la Copa Catalunya Lluïsos

L’Europa cau eliminat en la segona ronda de la promoció a Segona B per la manca de gol Àngel Garreta

No hi haurà revolució. L’entrenador gracienc, Pedro Dólera, que complirà l’any de contracte que li queda, pensa fer únicament petits retocs per apuntalar una plantilla amb la que confia per intentar de nou l’ascens a 2B. Amb els jugadors ja de descans fins l’inici de la pretemporada a finals de juliol, les entrades i sortides es concretaran en els propers dies. El tècnic escapulat confia en el bloc d’aquest any i no es preveu que hi hagi més de sis baixes d’un total de 21 jugadors.

El primer equip femení dels Lluïsos ha tornat a Copa Catalunya després del descens la temporada passada a Primera Catalana. L’equip gracienc havia perdut a les semifinals contra el Sant Fruitós, però dissabte es va imposar al Sabadell per vuit punts de diferència al partit pel tercer i quart lloc i va certificar l’ascens. Tot i l’ascens, l’entrenador Robert Balagué, que portava cinc anys dirigint el Femení, ha anunciat que deixa l’equip. El club ha anunciat que Roger Cucala serà el seu substitut a la banqueta de la plaça del Nord.

Xavi tedó El mateix entrenador serà l’encarregat de cridar durant els propers dies tots els integrants de la plantilla per parlar de la seva situació. Tenint present que l’Europa ha estat l’equip menys golejat del seu grup a Tercera i només ha encaixat 2 gols als 4 partits de play-off que ha disputat, es buscarà reforçar la davantera. I és que la promoció ha servit per comprovar també la manca de capacitat ofensiva dels graciencs. Diumenge, de nou, els escapulats van ser incapaços de marcar a Socuéllamos i van encaixar els dos únics gols en tot el play-off, que els van eliminar de la darrera ronda d’ascens a 2B. Els graciencs no han pogut aprofitar ni la basa de Javi Sánchez, que havia fet 20 gols a la lliga regular,

Dólera, en un instant del partit de tornada contra el Socuéllamos

perquè no s’han generat ocasions. Si els Víctor Duran, León i companyia no tenen cap gran oferta per marxar, les incorporacions seran a la zona medul·lar i a la part atacant. Caldrà veure si cau alguna vaca sagrada com Cebri o Rovira, que ja porten quatre tremporades vestint la samarreta escapulada, a banda d’Aitor, que ha arribat al mercat d’hivern i que no ha gaudit de minuts. La continuïtat de Sánchez i Camacho només depèn de la seva voluntat, mentre que en el cas de Diego, que acumula suplències, Dólera haurà de decidir si confía en la seva progressió atesa la seva joventut.

L’Europa torna a l’Històrics amb el Sant Andreu com a rival L’Europa tornarà a disputar el Torneig d’Històrics del Futbol Català aquest agost quatre anys després de fer-ho per últim cop, l’any 2010, per desavinences organitzatives. Aleshores es va proclamar campió d’aquesta competició que organitza el Martinenc des de l’any 1984 derrotant el Sant Andreu. El retorn serà contra els andreuencs en un duel que no es produeix des de la Copa Catalunya de fa tres anys i que tindrà lloc el 5

d’agost a dos quarts de set. El sorteig també ha emparellat l’Europa amb el Sants. El cos tècnic ha decidit que aquesta competició, que es juga en un 3x1 de 45 minuts, i després semifinals i final, formi part de la pretemporada de l’equip. El vencedor jugarà les semifinals contra un primer dels altres tres grups presents, on hi ha equips com el Badalona i el Cornellà, de 2B, i el Prat o el Martinenc, que ha pujat a Tercera.

Xavier Solsona, campió del Torneig Social del Club d’Escacs Tres Peons En una ronda final amb molt bones partides a les tres primeres taules, Massip empata amb Masferrer, Miki Torrents guanya a Corominas i Solsona a Vives. Amb aquests resultats Enric Masferrer queda primer, Xavier Solsona, segon, però es converteix en el 43è campió social del Club d’Escacs Tres Peons. Miki Torrents també puja al podi i ocupa el tercer lloc. Paral·lelament, els trams d’Elo els guanyen Corominas, Massip, Marquínez i Manucharyan.

Ramon Ortiz

dies de play-off

Àngel Garreta

Les llàgrimes dels jugadors demostren la seva implicació amb el club

A la tercera va la vençuda Una cinquantena d’aficionats vivim en directe a Ciudad Real l’eliminació de l’Europa del play-off d’ascens a 2B. Des de l’inici del partit ens fem sentir, però amb el gol encaixat, són els manxecs qui porten la iniciativa a la graderia.

14

Podria fer molt d’anàlisi sobre l’eliminatòria de semifinals, podria sortir l’entrenador que tots portem dins i criticar plantejaments i tàctiques, però no ho faré, perquè el mes important d’aquesta eliminatòria va passar just desprès del partit. Exactament quan passava un minut de tres quarts de nou del vespre al Paquito Gi-

ménez de Socuéllamos. Va ser en aquell moment quan realment vàrem poder veure la qualitat humana i la implicació d’una plantilla amb el seu tècnic (Pedro Dolèra) al capdavant, acomiadant-se de la cinquantena de graciencs desplaçats, decebuts i amb llàgrimes als ulls... Aquelles cares eren les d’haver perdut una batalla, la

L’afició de l’Europa animant l’equip a Socuéllamos

segona consecutiva, però també eren cares de ganes de seguir lluitant i de guanyar l’anhelat ascens a 2B l’any que ve. Caldrà el seu

esforç, el de la directiva i el de les penyes, socis i aficionats... Si des d’ara fem pinya, l’ascens l’any vinent no s’escaparà!


l’independent

13 de juny de 2014

activitat econòmica La Nit del Comerç es farà finalment el proper divendres 11 de juliol

Xavi Tedó

El Districte busca ara que els botiguers del carrer Gran, reticents, s’hi sumin Habemus data. La Shopping Night que es vol celebrar a Gràcia a l’estiu ja té per fi data de celebració. Serà el divendres 11 de juliol. Es gira full, d’aquesta manera, a mesos de desconcert en què aquesta novedosa iniciativa que segueix l’exemple del que es fa al Passeig de Gràcia es va haver de postposar per manca de coordinació entre les administracions. Xavi tedó De fet, el Districte i la Comissió de Promoció del Comerç de Proximitat havien acordat en un principi que el divendres 4 d’abril les botigues podrien obrir fins a la matinada per dinamitzar els

eixos comercials de la Vila. Els problemes administratius a l’hora de gestionar els tràmits entre el Consell Comarcal i la Generalitat, però, van obligar a ajornar la seva celebració. Més endavant es va parlar de portar a terme la iniciativa a mitjans de maig o a principis de juny perquè no coincidís amb Setmana Santa, que enguany ha arribat a finals d’abril, ni amb el Dia del Comerç al Carrer, que es va realitzar a principis de maig. Ara finalment s’ha tancat ja una data definitiva que satisfà les diferents associacions de comerciants, tal i com van ratificar en la reunió del grup de treball que es va celebrar fa un parell de setmanes. Els botiguers del carrer Astúries, del casc antic i centre de Travessera , Torrijos (la nova), Portal de la Llibertat, Bailèn, Verdi o Vallcarca ja han

confirmat la seva participació en un event en què només es posa com a condició que les botigues ofereixin descomptes i regals com a reclam comercial. Qui encara no ha donat el sí és l’Associació de Comerciants del carrer Gran, que no ha amagat mai les seves reticències a parti-

El conseller de Comerç, Esteve Suñé, admet que estan valorant acceptar tallar al trànsit aquesta via cipar-hi si no s’atenen les seves demandes. Els botiguers de l’eix comercial més important de la Vila volen que es talli el carrer aquell dia, una opció que el Districte no veia amb bons ulls pels problemes de mobilitat que podia

La Nit del Comerç se celebrarà a mitjans de juliol

implicar. Ara, però, el Districte es mostra més predisposat a acceptar-ho. El conseller de Comerç, Esteve Suñé, assenyala que “ho estem valorant com una mesura excepcional perquè és una de les

vies comercials més emblemàtiques”. Que facin activitats durant la nit podria ser la contrapartida que demani el Districte per acceptar que es talli el carrer durant unes hores.

15


l’independent

13 de juny de 2014

Sebastià Jovani

les golfes del soterrani S. J.

Divertimnos fins a morir Aquesta setmana la televisió pública estatal va estrenar un programa que busca el poble més divertit d’Espanya. Així, tal i com raja. Un cerimonial catòdic amb tuf a mohositat pre-constitucional (és a dir, pre-històrica, que ja se sap que amb l’actual constitució va néixer la història pròpiament dita, així com la geografia, l’escriptura o la música de les esferes, i amb ella moriran, també) i embolcall de gala benèfica arrenjada als despatxos d’una corporació de caníbals. La irradiació espectacular de la massacre moral. Tot i que és possible que molts de nosaltres ni tan sols tinguem la temptació de passejar-nos per aquest ni per cap altre programa d’aquesta ni de moltes altres cadenes de televisió, per molt que, des dels nostres assentaments particulars considerem que el que passa en aquells escenaris és d’una malsana especificitat que no ens afecta, valdria la pena deturarse uns instants a reflexionar sobre el per què d’una idea com aquesta. I personalment crec que el perquè és força diàfan. De fet tot el que s’hipostatitza

16

la torratxa Rafael Vallbona

L’època en què un territori es media per la seva capacitat de resultar simpàtic ha quedat morta No estan les coses com per a perdre’ns en laberints de pintoresquisme ni de brumes/bromes

Maquejant-se per a la festa

des de la desastrada trascendència institucional resulta, de fa un temps, diàfan. No hi ha excuses de mal pagador ni mínims esforços d’encobriment. És la conseqüència de sentir-se ungit per la impunitat divina. En fí. El que m’interessa de tot això és el fet de que, precisament ara, es pretengui no només buscar sinó premiar (amb bestretes destinades a beneficència, per a fer-ho tot encara més vergonyant) els territoris que exhibeixin una presència d’ànim més des-enfadada, més ocorrent. ¿Pot tenir alguna cosa a veure

amb la persistent tendència de que molts pobles, barris i d’altres categories d’espai social comú hagin creuat la franja vermella de la simple indignació i comencin a mostrar preocupants símptomes d’activitat real, de combustió fàctica? Gamonal en peu de guerra, Sants esvalotat a causa de la sociopatia policial i la displicència municipal, i així una llarga corrúa de llocs en què la gent es mostra amb poques ganes d’aparentar lleugeresa i comicitat i en canvi sí bastantes ganes de provocar punts de fisió en el sistema que

obliguin a parar les maquinàries. L’època en què un territori es podia medir per la seva capacitat de resultar simpàtic ha quedat morta i enterrada al temps en què també ho quedava el fantasma nadalenc del turisme a qualsevol preu, del mercadeig dels béns i espais comuns a canvi d’una mínima participació en les postals de tràfic internacional d’imaginaris. Tinguem-ho present, doncs. No baixem la guàrdia. No estan les coses com per a perdre’ns en laberints de pintoresquisme ni de brumes/bromes fruit d’un descens de la pressió atmosfèrica. Toca estar cabrejat, fart, toca sentir corrents ignífugues a les artèries dels nostres carrers i palpitacions d’infart a les places. No som, no podem ser divertits quan amb prou feines s’ens deixa ser ni estar, així, en un dramàtic abstracte. Ni molt menys. Ja es s’han divertit prou ells a costa nostra.

Urban life El què és una opinió contrària a la general, en la vida urbana pot ser un paradigma. L’existir convuls de la ciutat esperona la creativitat. Les contradiccions són poderoses perquè amb elles convivim. La paràlisi urbanística a Vallcarca ha abonat el terreny als buscadors de no llocs. El que la majoria entén com una mala gestió política s’ha convertit en un filó audiovisual. Vallcarca plató de publicitat; un barri amb desgavells es converteix en model per al consum desenfrenat. Un dia li vaig dir al director d’un diari gratuït que vigilés, doncs el carrer quedava empastifat d’exemplars que la gent, en regalar-lo a cabassos, llençava sense miraments. Ell, que havia viscut als EUA em va respondre ‘urban life’, bo i arronsant les espatlles. El mitjà feia campanyes contra la brutícia de la ciutat fins i tot amb abrandats editorials, però la paradoxa volia que les voreres anessin plenes de fulls del diari i allò esperonava la direcció, que considerava que era un senyal d’èxit, un símbol del futur que esperava a una ciutat tan provinciana que ni tan sols entenia la resignació creativa de ‘l’urban life’. Això si, amb la crisi de la publicitat, el diari va acabar per tancar i ara ja no embruta ni la xarxa. A voltes les paradoxes són tant potents com breus.

Independent 534  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you