Issuu on Google+

515 núm.

31 de gener de 2014

El pla de motos legalitza la invasió en carrers secundaris Gràcia demana un canvi de l’ordenança per deixar aparcar en vies de plataforma única de 7,5 metres d’amplada

L’estudi aspira a senyalitzar 764 espais nous i arribar als 2.200 per satisfer almenys la meitat de la demanda

X.T.

5

La plaça Flandes honorarà l’heroïna dels polonesos X.T.

7

El parc de la Font del Carbó de la Salut es recuperarà

Xavi Tedó

Arxiu

Casa Vicens es ven i obliga a marxar la família que hi viu fa 115 anys L’andorrana Morabanc reobrirà l’espai en dos anys però convertit en casa museu | pàg. 13

7

‘La primera pedra’, pregoners del Sant Medir 2014

ISSN - 1695-4793


l’independent editorial

Legalitzar la invasió No hi havia més remei. Després de moltes promeses i no poques informacions de l’Independent fent-se ressò dels projectes municipals per expulsar les motos de les voreres, la tossuda realitat i el fracàs d’aquella experiència pionera que va ser el pàrquing exclusiu de motocicletes del carrer Gran ha portat els serveis tècnics del Districte a plantejar cruament a l’Ajuntament un canvi de normativa. O acceptem que la pressió que exerceix la demanda d’aparcament de vehicles de dues rodes a la Vila s’ha de solucionar d’alguna manera o mirem cap a un altre costat. Algú ha arribat a la conclusió que no n’hi ha prou amb els aparcaments senyalitzats (1.436 espais al nucli històric per a una demanda Cal posar ordre perquè pròxima a 4.000 motos) ni amb l’aparcament legal en voreres ha esta trist el paisatge de més de tres metres ni amb l’aparcament tolerat en tants i a Jardinets, Trilla o la tants carrers. No n’hi ha prou i s’ha rambleta de Via Augusta de canviar la normativa. No és un plantejament a la lleugera el que fa al Districte perquè, a la vista de la llista exhaustiva de Volem saber si hi ha carrers, sobretot secundaris, i de alguna altra alternativa, la conclusió que s’ha de deixar aparcar en aquells carrers de plaperò el pàrquing del taforma única que facin més de carrer Gran ha fracassat 7,5 metres d’amplada, no és ociós advertir que algú s’ha dedicat a anar amb el metre i carrer per carrer a veure i comptar quantes places es podrien senyalitzar per almenys satisfer la meitat (el 53%) de la demanda actual, sobretot durant les hores de dia. Cal posar ordre, fins i tot des de la perspectiva motera, perquè en els darrers anys ha estat trist el paisatge que s’ha dibuixat en espais com els Jardinets, amb 300 motos sobre la vorera que ara s’han reduït amb la creació de 107 espais senyalitzats al cantó Llobregat; però encara hi ha invasions que fan mal, per exemple, a la plaça Trilla, a la banda de l’església, amb motos envoltant la rèplica de la font de Canaletes en horari nocturn, gairebé fent mofa del pàrquing de pagament que hi ha davant; o de la rambleta de Via Augusta, on malgrat la creació d’espais senyalitzats als carrers secundaris, encara la illeta central serveix més per aparcar que per passejar. No estem a favor del pla de motos, però volem que s’obri un debat i saber si hi ha alguna alternativa. Els pàrquings de motos municipals no han triomfat, i al nou que s’està fent a Menéndez y Pelayo només hi haurà 8 places per a moto. Segurament no hi ha alternativa.

2

opinió

31 de gener de 2014

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

priMÀrieS del pSc Benvolgut Albert, mitjançant aquesta, desitjo agrair-te la publicació de la Carta dirigida a tots aquells que se senten socialistes en la passada edició. Però crec poc encertada l’informació publicada a la plana 5, en la qual, en base a suposats posicionaments d’alguns dels dirigents de l’Agrupació de Gràcia en torn d’alguns dels sis precandidats, s’afirma que aquests “són, a priori, els tres candidats favorits de l’agrupació”; que “d’altres dos també sumen vots entre la militància local”; i que jo sóc un “outsider”; de la qual cosa es pot interpretar que o bé heu fet una consulta a tots els militants i coneixeu el seu posicionament; o bé els militants de base no tenen criteri o personalitat doncs seguiran el mateix criteri dels dirigents de l’Agrupació; o que en l’Agrupació no funciona la democràcia donat que els militants de base funcionen a toc de pito dels dirigents. I no crec que cap de les tres opcions sigui correcta. Amb el text reflectiu qui són els candidats fa-

vorits de la direcció en el procés de primàries del partit per a l’alcaldia de Barcelona, quan, sota el meu punt de vista, l’interessant és conèixer l’opinió dels militants de base, que, una vegada més, queden relegats a un segon pla. Crec que aquesta informació és més partidista i tendenciosa que independent o neutral, doncs, sense consultar als afiliats, atorgueu un major protagonisme a alguns dels candidats sense que els militants de base s’haguin pronunciat. Si pregunteu als militants de Gràcia, podria ser que coincidissin amb la directiva, però, i si no és així? Crec que els mitjans de comunicació hauríeu d’adoptar una postura neutral en un procés de primàries tan rellevant com el de Barcelona i donar el mateix tracte a tots els candidats, perquè els lectors puguin conèixer les opinions i propostes de cada un de nosaltres sense una visió partidista o arbitrària i esperar a que la gent s’expressi per saber exactament quin serà el seu posicionament. Manel Fernández

el dependent Els consells de barri de la Salut són sempre interessants perquè, en un ambient de forta proximitat, els veïns s’han d’acostar a la taula a preguntar perquè el cable del micròfon no arriba enlloc. L’estretor és tal que dimarts els assistents a les files del mig van poder seguir un debat paral·lel entre dos membres d’una associació de veïns que es tiraven els plats pel cap. L’un va marxar primer, i després l’altre. Com va dir un dels assistents, “no cal plorar per la llet que s’ha tirat per terra”.

Conxa Garcia

Isabel Vicente Actualment s’estan fent obres de remodelació al Centre Cívic La Sedeta, fet que cal aprofitar per fer una proposta, senzilla, de reconeixement a una dona que en fou treballadora, la Isabel Vicente García. En el llistat que ja fa uns anys es facilità a la Comissió del Nomenclàtor per part del Consell de Dones de Gràcia, hi havia el seu nom. Realment, és difícil que en aquella banda del Districte s’obri un carrer nou i, tot aprofitant l’avinentesa, se la podria honorar tot posant el seu nom a un espai de la fàbrica, al voltant de la qual girà la seva vida de dona obrera. La Isabel ens va deixar el 21 de març del 2000, tenia vuitantatres anys. Era una dona senzilla, amable i amb fermes conviccions, que va lluitar sempre per defensar les seves idees. Recordem que fou una de les barcelonines que el 26 de gener del 1939 alçaren una barricada a la plaça de la Bonanova per impedir que les tropes de Franco entressin a la ciutat. Abans de morir va formar part, durant pocs mesos, de l’associació Les Dones del 36. El seu lema, com recordà la seva amiga Teresa Pàmies en l’article que escrigué al diari Avui amb motiu de la seva mort era ‘la lluita per la justícia no s’acaba mai’.


l’independent

opinió

31 de gener de 2014

Jordi Martí, candidat a primàries del PSC a l’alcaldia de Barcelona

opinió

Cinc idees contra la ciutat dual Conciutadans graciencs, sóc en Jordi Martí i Grau i vull ser alcalde de Barcelona. Per què? Per tres raons: per la rebel·lia davant la injustícia, per posar l’experiència acumulada de vint anys dedicats a Barcelona al servei d’un projecte col· lectiu, i pel desig que la meva ciutat doni les mateixes oportunitats a la generació dels meus fills que les que m’ha donat a mi. I qui carai és Jordi Martí? Sóc un veí de Barcelona, de 1965. La meva parella i jo tenim quatre fills i sóc llicenciat en Ciències de l’Educació. He dedicat la meva activitat professional principalment a l’àmbit de cultura, la gestió pública i la docència. A l’Ajuntament des del 1996, en àmbits culturals. Sóc regidor des de les darreres eleccions municipals, assumint la presidència del Grup Municipal Socialista el febrer de 2012. Del PSC? Sí, em presento a les primàries obertes per ser el candidat a l’alcaldia de Barcelona del PSC. Estic plenament orgullós de la feina feta pel meu partit durant tants anys al servei dels ciutadans de Barcelona i d’arreu de Catalunya, i no obstant sóc molt crític amb la direcció actual. La crisi del PSC és complexa i amb diverses causes, algunes d’estrictament pròpies i d’altres més conjunturals, com és

Arxiu / Laia Coll

que faciliti el canvi i la innovació en les polítiques socials. 3. Estratègia econòmica per fer la indústria més competitiva basada en el desenvolupament, la innovació i el coneixement. 4. Barcelona com a referent de l’economia social i col· laborativa. 5. Municipalitzar l’energia. Tran­sició cap a una economia verda augmentant l’eficiència energètica i aposta per les renovables.

Estic orgullós de la feina feta pel meu partit però sóc molt crític amb la direcció actual Mentre uns segueixen gaudint dels avantatges de viure en un entorn urbà altres hi malviuen una crisi sistèmica del model de democràcia, dels mecanismes de representació i defensa de l’interès comú. El PSC, i la socialdemocràcia en general, ha de renovar el projecte, i pot oferir solucions als problemes vigents i representar a la ciutadania actual, basant-se en la radicalitat democràtica. La proposta que encapçalo. He formulat en el meu contracte amb Barcelona (veure sencer a http://www.jordimartigrau.cat): Barcelona ha de construir una res-

posta a la triple crisi que patim: socioeconòmica, territorial i democràtica. Contra la desigualtat: S’està dibuixant una ciutat dual, mentre uns segueixen gaudint dels avantatges de viure en un entorn urbà, altres malviuen a la ciutat. Cinc propostes: 1. Educació: clau per la igualtat d’oportunitats. L’Ajuntament ha d’impulsar un procés de renovació pedagògica d’alta volada. 2. Un pla de Barris per Bar­ce­lona

Barcelona, capital d’Estat: Bar­celona ha de ser una de les grans ciutats internacionals, sen­se renunciar a la tradició ni al cosmopolitisme: Un projecte per a la ciutat gran, la regió metropolitana de Barcelona. Aposta per la capitalitat cultural de Barcelona. Una aposta metropolitana pel transport públic. Si voleu que defensi i intenti portar a terme aquestes idees ara us demano l’aval i d’aquí uns dies el vot.

el bloc Xavi Tedó

Vox populi La llei antiavortista és un motiu més per convèncer als indecisos sobre la necessitat de votar sí a la independència. Quins partits donarien suport a aquesta llei al nostre Parlament? El PP es quedaria sol. Per què hem d’acatar lleis que no tenen cabuda en la nostra filosofia? Per què hem d’abordar debats ja superats? Alguns diran que aquest projecte, com la llei Wert, són coses del PP, però és que cada quatre anys o governa el PP o el PSOE. No hi ha més alternatives. Bé, sí que n’hi ha que poden ser determinants a l’hora de formar govern, però no se les pot ni anomenar autonomistes. Les alternatives per acabar amb el bipartidisme a Espanya passen per UPyD, que advoca per recentralitzar l’Estat i eliminar competències com Ensenyament amb Rosa Díez al capdavant, que casualment és la líder més ben valorada a l’Estat segons les darreres enquestes. No parlem de Vox, la nova formació ultradretana que defensa directament la supressió de les autonomies i que podria fer el sorpasso a les properes eleccions espanyoles. Aquí, en canvi, tot apunta que les forces d’esquerra podrien pilotar un nou futur que ens allunyi de les ombres del passat.

què en penseu...

...del monument a Salvador Espriu dels Jardinets?

Xavi Tedó

Jordi Requena restaurador d’art

Secundino García professor

Mireia Grisolia empresària artesana

Josep Puig jubilat

M’agrada el monument perquè està en consonància amb l’obelisc, tot i que no hagués tret l’escultura de Josep Llimona que hi havia fins ara.

No està molt aconseguit, hauria fet una altra cosa, els versos d’Espriu no són visibles. També hagués mantingut l’escultura de Josep Llimona.

Em sembla innecessari amb la crisi actual fer aquestes obres, més enllà que és un monument que passa desapercebut perquè no es veu.

La idea és bona, però no m’agrada perquè el trobo petit i poc cohesionat amb l’obelisc que hi ha just a sota, penso que es podria haver dissenyat d’una altra manera.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà­cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di­rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la­boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD

3


l’independent

opinió Jordi Margarit, periodista

opinió

La llegenda de les mosques transparents (i si fos veritat?) Una vegada hi havia, en un petit poblet situat al vell mig d’un mapa perdut en el temps, un grup d’habitants, possiblement els més insignificants, que jugaven, dia si dia també, al joc de les mosques transparents. Heus aquí doncs com aquests simples homenets, i alguna que altre doneta, insignificants en la seva respiració diària, van unirse, sempre des de la malversació ètica, per tal de jugar al joc de les mosques transparents. El joc, com a tal, es basava únicament en fer-se visible o no, a través d’una coloració determinada, depenent sempre dels colors despresos pels gasos de l’atmosfera del poder, en llocs i moments concrets i sempre pensant en quedar el primer en aquesta sàvia competició. Qui més punts feia guanyava la possibilitat de poder ser la més gran mosca transparent de l’any i, conjuntament amb aquest títol honorífic, el reconeixement unànime a la seva eterna mediocritat. No cal dir que entre ells i elles les batusses per aconseguir aquests premis eren una constant, mentre que per la resta de mortals, amb respiració personal i intransferible, només eren una patètica i ridícula manera de ser. Afegir que, al tractar-se sempre d’un joc molt competitiu, sempre hi havia qui s’extralimitava en la seva execució. Compten algunes cròniques que hi va haver qui va deixar la seva empremta en forma de defecació intellectual en diferents actes, més que heroics, en la seva lluita

L’excés de zel jugava males passades alhora de voler ser condecorat amb màxima celeritat i honors Sempre quedava el Tribunal de la Mare de Déu de la Mediocritat per arribar a un consens per ser reconeguda la seva tasca com a millor mosca transparent. L’excés de zel, a vegades, jugava males passades alhora de voler ser condecorat amb màxima celeritat i honors. Sortosament sempre quedava el Tribunal de la Mare de Déu de la Mediocritat per arribar a un consens en les regles del joc. Així doncs, arribats en aquest punt, només queda per explicar la llegenda que n’ha quedat, amb el temps, de tot plegat. Un bon

Dóna la cara per l’independent

31 de gener de 2014

la setmana

Roger Rofín

El teu mirall

dia els gasos de l’atmosfera del poder es van acabar, de manera que els simples homenets, i alguna que altre doneta, que jugaven al joc de les mosques transparents, que es feien visibles o no segons convenia gràcies els colors despresos pels gasos de l’atmosfera del poder, es van quedar tintades amb un únic color, per sempre més. A més, els i les aspirants a poder jugar a aquest joc mai van poder conèixer el plaer de poder canviar de tint i, així, saber que representava ser el/la mediocre etern/a segons el color predominant. I sobretot que, tant els uns com els altres, van buscar, per sempre més, suports socials, econòmics, polítics i culturals perquè, malgrat tot, els hi reconeguessin, com fos, el premi al mediocre de l’eternitat, encara que descolorits de poder per manca de gasos. Heus aquí la llegenda de les mosques transparents... i si fos veritat?

Quan buscava escola per al meu fill recordo haver coincidit amb un pare amic meu que a més de fixar-se en el model educatiu, en els patis i les instal·lacions del centre, en aquelles particularitats que cada director o directora destaquen del projecte, s’aturava un parell de minuts a contemplar els penjadors de la classe. La primera vegada vaig pensar que buscava alguna cara coneguda. La segona, no me’n vaig poder estar i li vaig preguntar discretament si coneixia algun dels nens les fotografies dels quals presidien cada penjador. No va tenir cap recança en reconèixer que observava els noms de les criatures per fer-se una idea de la procedència de les famílies que anaven a l’escola. Vaja, que el meu col·lega comptava si hi havia més Paus, Martins, Ones i Janes que Desirés, Fàtimes, Shiaufens o Abduls. Ell diu que és d’esquerres, critica tot Digues a quina escola allò que soni a neoliberalisme portes el teu fill o i s’erigeix com a defensor de les causes perdudes. El seu quines extraescolars fill, però, anirà a la concertada fa i et diré com ets religiosa del barri. “Surten més preparats, és una escola molt catalana, fan piscina des Aflora la desconfiança amb de P-3 i a més a més, treballen molt bé l’anglès” – em diu l’escola pública on potser molt orgullós. La dona del meu amic està embarassada hi ha més immigració de de tres mesos. Com ja van fer la que voldríem amb el primer fill, parirà en una clínica privada de la zona alta de Barcelona. “Amb la mútua ens entra, i la veritat és que això de tenir una habitació per a tu sol és tota una comoditat” –m’argumenta. Digues a quina escola portes el teu fill, a quin centre mèdic passa les revisions periòdiques o a quines activitats extraescolars l’has apuntat i et diré com ets. Sovint donem una imatge que no es correspon amb la nostra veritable manera de ser. Potser fa tant de temps que ens pensem que som d’una o altra manera que ja no sabem ni com som. Però quan es tracta d’escollir per als nostres fills surt l’autèntic jo. Aflora la desconfiança amb l’escola pública on potser hi ha més immigració de la que voldríem, amb un CAP on potser no ens atendran amb la rapidesa que ens agradaria o apareixen les pors del nostre ADN que no volem traslladar al nostre fill. I només faltaria que no poguéssim escollir el futur que volem per a ells. És condició de pare. Totes les opcions són respectables i no considero que ningú pugui retreure la tria que cada família fa de l’escola, la sanitat o el lleure que escull per al seu fill. Només que siguem conscients que ells són el nostre autèntic mirall.

l’enquesta

Subscriu-te!

Desitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any) per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació Dades Personals Nom i cognoms ............................................................................................................. Adreça .................................................................................................. C.P. .................. Localitat ................................................................. Telèfon ......................................... Dades bancàries (per a la domiciliació) Titular del compte ......................................................................................................... IBAN

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a: c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: independent@debarris.com

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari 4


l’independent

31 de gener de 2014

política Nomenclàtor dedica la plaça Flandes a l’heroïna que va refugiar els polonesos Wanda Morbitzer és el primer canvi de nom d’un espai públic que s’executa sense consulta Xavi Tedó

El grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia, l’únic descentralitzat que hi ha a tota la ciutat, ha aprovat aquesta setmana la primera proposta de canvi de nom d’un espai, en aquest cas una plaça, des que es va constituir l’any 2009. La plaça Flandes, al barri del Coll, es rebatejarà a favor de Wanda Morbitzer, l’heroïna que durant la Segona Guerra Mundial, des de la seva posició de treballadora del consolat de Polònia, va ajudar a refugiar a l’alberg del barri sobretot nens polonesos que fugien del nazisme.

Dues places i un solar, a la llista El canvi de nom de la plaça Flandes, només pendent de comunicar-ho als pocs veïns que hi viuen, va animar dimecres els integrants del grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia a fer rebrotar noves propostes de canvi clàssiques com Quevedo, Ramiro de Maeztu i Secretari Coloma. Però, sobre la taula, almenys sobre el terreny, hi ha tres espais que poden ser motiu de bateig per part de la comissió: la placeta nova que s’ha obert a la cantonada d’Escorial i Travessera de Dalt, el solar de la Papallona al Coll (en construcció) i la placeta que s’obrirà a la confluència d’Antequera i Santa Elionor a la Salut, quan s’obrin els jardins de la Font del carbó (vegeu p. 7).

Albert Balanzà El 2006 els veïns de l’avinguda de l’Hospital Militar van votar entre tres opcions inscrites en unes butlletes que van rebre a la bústia el canvi a avinguda de Vallcarca. El 2008 butlletes i urnes van servir per canviar el nom de la plaça Rius i Taulet per plaça de la Vila. Però mai fins ara, en els últims anys, i des que Gràcia va activar el grup de treball de Nomenclàtor, s’havia aprovat un canvi de nom sense consulta com el que aquest dimecres s’ha aprovat: la plaça Flandes serà la plaça Wanda Morbitzer i la referència flamenca s’afegirà en una solució sui generis al carrer

La plaça Flandes en una imatge d’arxiu

del Baró de la Barre. De fet, en algunes referències oficials, aquest carrer es coneix com Baró de la Barre de Flandes. Així culmina la proposta que el Centre d’Estudis Coll-Vallcarca va portar a l’última reunió del grup de treball (vegeu L’Independent

núm. 509) i es reconeix d’aquesta manera l’èpica d’una treballadora del consolat de Polònia. “Fugen de París, i intenten remuntar clandestinament els Pirineus. Alguns porten un paper a la mà i el paper porta el nom de Wanda. La dona organitza passos clandestins

de la frontera, el cami a Barcelona i l’alberg a la ciutat”. Així ho explicava el periodista Arcadi Espada el 2005 a El País. L’alberg era el de la Mare de Déu de Montserrat del passeig de la Mare de Déu del Coll, també conegut com l’edifici de Els Polacos.

breus El jutge Santiago Vidal, nou convidat a la Gràcia de les Tertúlies Els Lluïsos de Gràcia han convidat el jutge Santiago Vidal en el sopar-tertúlia del mes de febrer que es durà a terme el dimarts 18 a les nou del vespre a la seu de l’entitat i que se centrarà en el debat sobiranista. El preu del tiquet del sopar és de 15 euros i per assistir-hi cal reservar plaça obligatòriament a secretaria@lluisosdegracia.cat.

L’ANC segueix amb la campanya ‘Signa un vot’ amb més parades La secció local de l’ANC es desplegarà aquest dissabte a partir de dos quarts d’onze i fins a les dues al carrer Gran amb Travessera i amb Lesseps, a la República Argentina amb Crawinckel i a Pare Claret amb Nàpols per seguir recollint firmes de la campanya ‘Signa un vot per la independència’.

Concert solidari pels bastoners acusats d’enaltiment a ETA L’Espai Jove La Fontana acollirà el divendres 7 de febrer un concert en suport als dos bastoners graciencs de la colla Cop a Cop, que l’Audiència Nacional ha citat a declarar per sortir a la Diada del 2012 amb retrats de preses polítiques catalanes que van col·laborar amb ETA. Poca Broma, Pirat’s i Rumb al Bar seran els grups que actuaran amb bo d’ajut de dos euros.

Albert Balanzà

reportatge

A.B.

La plataforma Súmate engega la campanya sobiranista a Penitents

‘Independentistas con Ñ’ A la planta baixa de la biblioteca de Penitents avui no s’escolta jazz sinó les veus d’experts en balances fiscals, desnonaments, lleis de la dependència i retallades en sanitat. Bé, no són experts, són gent amb interès pel seu futur. Tots són independentistes, i parlen en castellà.

Tal com van vaticinar l’ANC o Òmnium, a Gràcia la independència no està feta, però ha estat la plataforma Súmate, els nous independentistes castellanoparlants, qui han engegat la campanya sobiranista als indecisos barris del nord del districte. La cara del moviment, Eduardo Reyes, exerceix de portaveu, flanquejat per Joan Batlle, fill d’uns pares que es van conèixer al ball

dels Verdi, i Carlos Treviño, “un espanyol de dretes”. Idees de cadascun: volen un país nou, sense privilegis, sense involucions, on es pugui votar el que es vol ser. Però el més interessant és el públic. “Primer justícia social”, diu un. “Els meus amics militars hauran de marxar?”, pregunta un altre”. “Per canviar de bandera, no val la pena la independència”, repliquen des de la taula.

L’acte de la plataforma Súmate a la biblioteca M. Antonieta Cot

El debat és viu, i contrastat amb les unanimitats que es respiren en qualsevol reunió de partit. Els independentistes amb Ñ es

comencen a organitzar i tenen idees pròpies. Com diu Reyes al final, “si teniu dubtes, penseu en els fills i els néts”.

5


l’independent

31 de gener de 2014

societat El pla de motos legalitzarà i senyalitzarà la majoria de zones envaïdes de la Vila Gràcia planteja una regulació diferent de l’ordenança per satisfer almenys la meitat de la demanda A Barcelona hi ha 295.000 motocicletes i ciclomotors, però només hi ha unes 50.000 places senyalitzades gratuïtes. Gràcia, en aquest sentit, proposa un canvi de reguulació que, sens dubte, generarà debat: ja no només les motos podran aparcar en carrers amb una vorera superior als tres metres sinó que també ho podran fer “en un carrer de plataforma única només quan aquesta tingui una secció superior a 7,5 metres i on les places estiguin senyalitzades”. Albert Balanzà Els serveis tècnics del Districte han plantejat aquesta mesura agosarada un cop fet l’anàlisi que només el nucli històric de la Vila ha de suportar de dia una demanda mínima de 4.000 motocicletes i només compta amb 1.436 places regulades. “Només el 36% estan regulades en calçada; la resta, un 63,6%, ocupen voreres, zones de vianants, places”, apunta l’informe municipal. L’estudi previ ha analitzat la concentració d’aquests vehicles de dues rodes en tres àmbits: Perímetre Còrsega, Bailèn, Travessera de Gràcia i Via Augusta; perímetre Verdi, Príncep d’As-

Albert Balanzà

Motos envaint la plaça Trilla aquesta setmana

túries, Travessera de Gràcia i Travessera de Dalt; i perímetre Verdi, Travessera de Dalt, Escorial, Travessera de Dalt i Bailèn. També s’han analitzat cinc places: Virreina, Diamant, Sol, Revolució i Vila. La pressió a la zona centre arriba a satisfer només el 26% de la demanda. Amb la legalització i senyalització en carrers de plataforma única de 7,5 metres d’amplada, el Districte creu que pot guanyar entre 689 i 764 places i satisfer almenys el 53% de la demanda i en la zona central es passaria del 26% al 65%. Al primer lloc on s’ha aplicat el pla, els Jardinets, amb un altre criteri, s’han guanyat 107 places.

Principals carrers implicats en el pla de motos Jardinets .................................107 places Església ............................................32 p. Nil Fabra...........................................32 p. Plaça Llibertat ................................31 p. Topazi ...............................................30 p. Jaén ..................................................28 p. Trilla / Santa Rosa...........................25 p. Apel·les Fenosa ........................22+16 p. Planeta / Sol / Sant Joaquim.........22 p. Mariana Pineda ..............................21 p. Àngel ................................................20 p. Profeta .............................................20 p. Bonavista .........................................19 p. Trilla / Santa Àgata..................18+11 p. Torrent de l’Olla / Lesseps.........18+5 p. Puigmartí / Pl. John Lennon .........18 p. Travessera de Gràcia / Quevedo ....17 p.

El centre obre portes a l’antiga seu de l’Istituto Europeo di Design

Després de 30 anys d’experiència com a escola especialitzada en comunicació i marketing ubicada a Sarrià Sant Gervasi, INSA Business s’acaba de traslladar a l’antiga seu de l’IED, a Torrent de l’Olla. Les raons del canvi responen, segons expliquen des de la direcció del centre, a la necessitat de comptar amb més espai i unes instal.lacions més modernes. Els seus responsables afegeixen que 6

Talls de trànsit per convertir Vilafranca en plataforma única Del 6 al 14 de febrer el Districte durà a terme les obres de millora de la calçada del carrer Vilafranca per tal de convertir-lo en carrer de plataforma única. Per això, aquesta via i la de Martí (entre Alzina i Massens) es veuran afectades per un tall de trànsit en horari diürn (de 8 a 19 h). Es permetrà l’accés a particulars, vehicles d’emergència i de serveis.

La renovació de la junta impulsa l’associació de comerciants de Bailèn

L’escola INSA Business es trasllada de Sant Gervasi a Torrent de l’Olla Silvia Manzanera

breus

Gràcia aporta més centralitat i una millor comunicació i mobilitat que l’anterior ubicació, a tocar de Can Carelleu, atenent l’elevat percentatge d’alumnes estrangers de l’escola, prop del 70 percent. El centre, que té aquest divendres una jornada de portes obertes, ofereix les carreres al matí i els màsters a la tarda; totes dues propostes s’ofereixen en castellà i en anglès. Un altre dels trets característics que diferencien l’escola és, segons els seus responsables,

“que compta amb professors que són professionals en actiu que desenvolupen les seves habilitats i coneixements en diferents àmbits i tipus d’empreses, per tal d’oferir una formació molt pràctica”. Les jornades de portes obertes se celebren de forma periòdica i el centre concerta una entrevista amb aquells interessats per poder oferir “una atenció personalitzada”. Actualment comptem amb més de 13.000 antics alumnes de 40 nacionalitats diferents.

Riera St. Miquel / St. Gabriel.........17 p. Robí ..................................................16 p. Samsó ...............................................16 p. Verntallat ........................................16 p. Virtut / Sol .......................................16 p. Sèneca / Riera .................................15 p. Bailèn / Pare Claret ........................14 p. Bailèn / Travessera de Gràcia ........14 p. Planeta.............................................14 p. Travessera de Gràcia / Bailèn ........12 p. Matilde ...............................................9 p. Canó ....................................................8 p. Ciudad Real........................................8 p. Santa Creu / Astúries.................0+19 p. Ramis / Pl. John Lennon ...........0+16 p. *Places proposades + opcionals

crònica blava comença la temporada. Finals de gener i com sempre els CVG comencen la temporada amb el ja tradicional cercavila dels Foguerons de Sa Poble a Gràcia, on van bastir un cinc de sis, un dos de sis i un quatre de set, a més de dos pilars de quatre. Després de l’extraordinària temporada passada es presenta un any molt il·lusionant. Amb l’elecció d’un nou president, l’Oriol Francolí, i la renovació al càrrec d’en Raimon Garriga com a Cap de Colla, els graciencs es plantegen un curs amb la intenció de mantenir tota la gamma de castells de vuit i mig i en la mesura del possible millorar els registres aconseguits la temporada passada amb el tres de nou.

L’associació de comerciants del carrer Bailèn té nova junta -encapçalada per Isidoro Morales i Paco Núñez- i ha començat a elaborar tot un seguit de propostes per tal d’incentivar el comerç de la zona, donar un nou impuls a l’entitat i sumar més suport.

El Centre celebra el seu 145è aniversari i cent anys del teatre Aquest diumenge el Centre celebra el seu 145è aniversari amb tot un seguit d’actes commemoratius i el centenari de la construcció del teatre. La jornada arrencarà a les 11 h amb una eucaristia, i abans de l’acte institucional -amb l’entrega de les insígnies d’or i plata-, tindrà lloc un petit concert a càrrec de la Coral Baluern.

per Aleix Vila Fuerte Montserrat Torres


l’independent

societat

31 de gener de 2014

La Salut unirà l’eix Antequera-Mercedes amb un parc en honor a la Font del Carbó La històrica font, contaminada i molt deteriorada, serà el centre d’un passeig costerut el 2015 Xavi Tedó

Els veïns més veterans recordaran la Font del Carbó com un lloc on s’hi anava a berenar, però els nous residents només parlen d’un espai deixat on s’hi amaguen els joves del ‘top manta’ i alguns turistes hi fan les seves necessitats. Ara s’obrirà una nova etapa després que el Districte hagi anunciat un projecte per fer-hi un parc costerut que enllaçarà l’entrada a Rambla Mercedes/Marianao amb el carrer Antequera, a tocar del Cottolengo.

Quatre escoles ofereixen pati obert durant el febrer Un total de quatre escoles de Gràcia ofereixen durant els mesos de gener i febrer tot un seguit d’activitats de dinamització educativa en l’espai de patis escolars oberts. Les escoles Baldiri Reixac, Escola Montseny i Institut Pere Bosch i Gimpera, l’escola Josep Maria de Sagarra i La Sedeta són els centres adherits a aquest projecte educatiu. Aquest darrer centre ha programat l’activitat Les arts al pati el proer diumenge 9 de febrer de 12.30 a 14 h.

El Taller d’Història descobreix la Gràcia oculta de nit

Albert Balanzà Una brigada d’obres treballa des de fa dues setmanes als deteriorats jardins de la Font del Carbó, arreglant conduccions d’aigua del Cottolengo del Pare Alegre. Sense tenir-hi res a veure, però, la regidora de Gràcia, Maite Fandos, va anunciar dilluns al consell de barri de la Salut, que el Districte té un projecte per reconnectar la part alta i la baixa del barri, això és, la Rambla Mercedes amb el carrer Antequera amb un parc costerut que tindrà com a centre la Font del Carbó que hi ha a l’entrada. La font, que data de 1875, va ser restaurada per últim cop el 1940, va quedar contaminada i ara és

breus

L’entrada principal dels jardins de la Font del Carbó, tancada, aquesta setmana

un niu de brutícia, com la resta del jardí. La font encara deixa intuir dos plafons de majòlica, emmarcats sobre una paret de totxo, i en un pilastre s’hi representa la Mare de Déu de la Salut. Tal com explica la Mercè Barau, farmacèutica i veïna activa del barri, la font, visible des de la reixa de la Rambla Mercedes amb Marianao, s’acompanyava fa uns anys d’una caseta dels guàrdies del Cottolengo, “el senyor Vicenç i la senyora Júlia, que era cega”, i el camí s’enfilava amb motius de via crucis, “i encara en queda algun”.

La part baixa de la finca, cedida al Cottolengo als anys 30, va ser objecte de negociació entre la casa de beneficiència i l’Ajuntament als anys 90. Fins i tot Gestmusic va estar a punt de fer-hi un aparcament, però el Cottolengo condicionava el retorn a fins socials. També era zona verda. L’espai, darrerament, ja municipal, va estar okupat, s’hi va fer botellot, els veïns hi passejaven el gos i els turistes hi feien necessitats. Però ara ja té nou projecte: un jardí amb terrasses que salvin el desnivell i una placeta a la sor-

tida pel carrer Antequera, on ara hi ha un mur gris. Fonts municipals apunten que el projecte estarà enllestit el 2015, amb un milió d’euros, i la font i la Mare de Déu es recuperaran.

El Taller d’Història ha programat pel 15 de febrer un recorregut nocturn per descobrir aquelles coses que han quedat sovint oblidades o són desconegudes. Dues hores per conèixer la crònica negra i misteriosa del districte, com el suposat “àngel de les trinxeres, l’Amalia Domingo Soler, la gran mèdium feminista o l’home que va voler homenatjar al Dimoni.

Jordi Margarit i ‘La primera pedra’, pregoners del Sant Medir 2014 El programa de RAC1 arrencarà la prèvia de la festa el 16 de febrer Cedida

A. B. El Sant Medir 2014, després de presentar fa tres setmanes el cartell d’enguany, ja ha triat els pregoners que el pròxim 16 de febrer protagonitzaran la prèvia de la festa del 3 de març. L’equip del programa de RAC1 ‘La primera pedra’, Jordi Margarit i Jordi Joan Alsina, encapçalaran la intervenció a les 12.45 hores des de la balconada del Districte. La diada del pregó, que s’ha consolidat en els últims anys, engegarà de fet a les 11 del matí amb l’ofrena floral al monument de les colles a la plaça Trilla i amb els tallers infantils a la plaça de la Vila. El president de la Federació de Colles de Sant Medir, Josep An-

Jordi Margarit, periodista de RAC1, en una imatge recent

toni Torralba, que enguany serà Rei Carnestoltes l’1 de març, ha argumentat la tria en “la difusió que fa el programa de les activitats

de cultura popular”. Es dóna el cas que Alsina, un dels pregoners, és president de la Federació dels Tres Tombs de Barcelona. 7


l’independent

societat

31 de gener de 2014

per Xavi Tedó

reportatge

El gracienc Ricard Valentí ret tribut als gitanos morts pels nazis

Encenent la flama contra l’oblit

Enllestides les obres de neteja de la Casa Ramos Retiren la bastida instal·lada des de setembre

Xavi Garcia

Xavi Tedó

Ricard Valentí encenent la flama en record a les víctimes gitanes del règim nazi aquest dimarts a la plaça Sant Jaume

Aquest dimarts l’ajuntament i la Generalitat van celebrar l’acte institucional del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust a la plaça de Sant Jaume. El gracienc Ricard Valentí va ser l’encarregat d’encendre l’espelma en homenatge a les víctimes del poble gitano que van morir en mans dels nazis. Unes víctimes que, segons l’activista de la plaça del Raspall, han passat a un segon pla. Tothom sap que el III Reich va acabar amb sis milions de jueus, però en canvi es desconeix el nombre de gitanos que van ser assassinats als camps de concentració. Això s’explica perquè la població gitana de l’Europa oriental no estava organitzada com la jueva i, per tant, no se sabia quants hi vivien el 1935. Els es-

8

tudis publicats fins ara no passen del milió i mig de gitanos morts. Valentí discrepa i estima que “l’Alemanya nazi va matar tres milions de gitanos, el 34% de la seva població mundial”. I ho argumenta amb una dada: “A la dècada dels anys trenta quan els nazis pujen

L’activista discrepa de les dades oficials i estima que el III Reich va matar tres milions de gitanos al poder, una comissió de gitanos de Quebec, descendents de francesos, van calcular que hi havia dotze milions de gitanos al món i al final del segle XX seguíem sent els mateixos, és estrany que en 70 anys una de les minories ètniques amb més descendència no progressés”. L’onclo Ricard, com el coneixen a Gràcia, lamenta que no es parli d’aquest genocidi. “Ni Alemanya ni els mateixos jueus ho volen admetre i l’ONU ens exclou dels actes

de commemoració”. L’activista gracienc es va començar a interessar pel genocidi del poble gitano quan només tenia 18 anys i li va caure a les mans una revista nazi que duia un drapaire: “Em vaig preguntar com pot ser que una persona no pugui veure els jueus o els gitanos?”. Un viatge al Brasil l’any 1966 on va conéixer un professor universitari que estudiava el tema el va animar a seguir investigant i amb la democràcia les institucions catalanes també li van donar noves dades. Una tasca que l’ha dut al Parlament i a la plaça Sant Jaume aquesta setmana: “De gitanos grans en queden pocs a Gràcia, i que coneguin el genocidi que vam patir, menys” remarca Valentí, que deixa clar que als camps de concentració també hi havia gitanos catalans. “N’hi va haver perquè eren republicans que van fugir a França i que van ser empresonats quan Alemanya va ocupar el territori francès”.

Imatge de la façana de la Casa Ramos, a la plaça Lesseps, aquest dijous

inspirada en Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch. L’edifici té La modernista Casa Ramos ja ha a més un dia on guanya més proenllestit les obres que va encetar tagonisme, la diada de Sant Jordi, a finals de setembre i que han reon tradicionalment els seus veïns presentat una neteja de cara de col·loquen una senyera al balcó. tota la façana. La bastida instal. La singularitat en la construcció lada els darrers mesos per tal de de l’edifici rau en què es va projecdur a terme els treballs que li han tar poc després de l’annexió per atorgat volums i part de Barcelona lluentor (veure L’edifici s’ha fet popular per de Gràcia i les L’Independent edificacions dels 499) ja ha estat l’engalanament de senyeres seus voltants eren retirada. L’obra a tots els balcons per la construccions de ha estat possible dues o tres plandiada de Sant Jordi per l’impuls dels tes sense cap meveïns, que van na d’ornamentaencarregar la intervenció de neció. Contràriament, la casa Ramos teja i consolidació de les tribunes gaudia de cinc plantes amb tres a un equip de restauradors. Ara, cossos d’escala que va projectar-se com van informar els veïns en com a habitatge de Ricard Ramos el seu dia, es preveu una segona Cordero, Conseller-fundador del fase que preveu reformar la façaFoment d’Obres i Construccions. na que toca a l’avinguda General L’edifici, declarat bé cultural d’inMitre. La Casa Ramos, al número terès nacional, va ser l’escenari de 30-32 de la plaça Lesseps, és una part del rodatge de Todo sobre mi obra de 1906 de Jaume Torres madre”. Redacció


l’independent

31 de gener de 2014

9


l’independent

31 de gener de 2014

documents

‘L’Ètica’ És l’onzè títol de la col.lecció Crims.cat 11. La tercera novel·la negra d’una ploma inquieta que ha deixat els escenaris locals per traslladar una història inquietant i sòrdida a paisatges sense nom. L’Ètica, de Sebastià Jovani, explica el cas del meticulós i desenganyat sergent Héctor Beltrán i els seus homes que s’enfronten al rastre de crims que un assassí anomenat Kakurenbo està deixant al seu pas: el cos esquarterat d’un noi de tretze anys i la desaparició d’una altra noia de la mateixa edat. Personatges complexos i un estil propi que demostra l’estat de gràcia del gènere. I si algú s’ha perdut les presentacions que l’escriptor gracienc ha fet aquests dies per la Vila, té una altra oportunitat el 5 de febrer a La Central del Raval, a les 19 h, on compartirà taula amb Rafael Vallbona (El tant per cent. Crims.cat 10) on no arriben els teus ulls, les teves mans i les teves cames. La impotència et faria creure que l’única sortida és l’estirabot, la histèria. I tot plegat es faria molt més incòmode per als dos. Per això prefereixo tenir-te immòbil, arrecerat en un captiveri que a la llarga et manté resguardat de tu mateix. D’aquesta manera podrem afrontar el temps que tenim per davant amb més calma. Perquè jo també necessito un temps d’aclimatació. Les coses no arriben per si soles, les decisions no es prenen a la valenta en casos com aquest. Necessito que tots dos convisquem en un cert estat de repòs perquè jo pugui pensar detingudament què fer i com fer-ho. Cada persona reclama un tractament específic, cada individu reclama una aproximació diferent. En aquest sentit, tinc un gran respecte per la idiosincràsia de cadascú. No treballo a l’engròs, mai no ho he fet. Sóc més aviat un detallista. Hauràs de tenir una mica de paciència; però, com ja t’he dit, al final sobrevé la calma, aquí a baix. I, tard o d’hora, aquesta calma puja lenta i metòdicament a la superfície. Sempre és així. No té pèrdua.

va mudar-se perquè tenia la convicció que calia fer-ho. Que aquest era el lloc que li corresponia. Simplement. Però les coses no són fàcils. Tindrem ocasió de comprovar-ho. Les connexions són, a voltes, doloroses, obliguen a sacrificar certes pautes de l’organisme que aquest no està disposat a entregar així com així. Afrontar el caos no és una tasca gratificant i els transbordaments entre el cos i la ment no sempre operen en la direcció prevista. El sergent Beltrán sent com la pauta de la rutina s’esquinça mentre obre els ulls. Com l’estranyament respecte a la nova casa i el nou barri s’infiltra en el mecanisme d’estímul/ resposta i entorpeix la comunicació entre l’interior i l’exterior. En Beltrán és un policia meticulós, d’això no hi ha cap mena de dubte, i també podrem constatar-ho en el futur immediat. El problema és la realitat. La realitat no és tan meticulosa, es deixa endur per inèrcies bàsiques, gairebé primitives. La realitat parla un llenguatge visceral al qual costa accedir i al qual hom no sempre es veu amb forces d’interpel·lar. Però per damunt de tot això hi ha la determinació racional. L’ordre. Quan tot defalleix o s’entrega al desori, el principi d’ordre preval. Instal·la un sistema de navegació d’urgència i mobilitza els esdeveniments.

(...) Preàmbul 06:53 h

S

í, en efecte, aquí a baix la foscor és densa, gairebé absoluta. Ho dic perquè és possible que no hagis experimentat fins ara una sensació de foscor tan nítida com aquesta. Al principi fa basarda: és com estar suspès en algun punt molt llunyà de l’espai, on no hi arriba ni la llum. Al melic d’un forat negre. Passat l’esglai inicial, hom s’hi acostuma. Tot i que els teus ulls no arribaran a veure-hi, en aquesta negritud. No serà com llevar-se en plena nit i passejar-se a les palpentes per casa, tot esperant que les coses comencin a prendre forma sota un tel boirós que et permeti almenys no ensopegar pel camí. Aquí a baix la foscor és sempre la mateixa, inalterable. Impol·luta. Per altra banda, serà francament difícil que puguis llevar-te i passejar-te com ho faries per casa: això que notes als canells és una corretja de precinte. Com més forcegis més fermament es premerà als canells. I arribarà un punt en què la pressió et causarà un dolor gairebé insuportable. També en tens una als turmells. És una mesura preventiva, i, en certa manera, també generosa per part meva. Resulta molt més fàcil acostumar-se a la foscor i al silenci d’aquí a baix si hom no es mou. La quietud duu a l’abandó, i amb aquest arriba també certa calma. Si poguessis moure’t lliurement per aquí, no trigaries a caure en la desesperació. La de no saber en quina direcció anar, la de no saber cap a quin tipus d’obstacle et pots estar precipitant sense adonar-te’n. L’angoixa de ser lliure de moure’t per allà d’on no tens cap manera de fugir-ne. Ben aviat els teus renecs i potser els teus plors intentarien arribar allà 10

L’objectiu s’obre i el temps d’exposició de la història s’amplia per poder abastar una panoràmica general de la ciutat. Un tel de franges porpres, pinzellades escampades amb una tècnica mixta de llum primerenca, núvols baixos i partícules en suspensió. És relativament fàcil esbrinar la densitat de l’aire, la càrrega tèrmica i els presagis de pol·lució que nodreixen l’atmosfera. Aprofundint en el detall, focalitzant l’enquadrament ens apropem a una concatenació d’universos interiors dins d’altres universos interiors: la trama urbana, encara desdibuixada, dóna pas a la trama humana, el bosc sinàptic d’un cervell que just en aquests moments comença a espolsar-se el son. O potser no es tracta només de son, sinó d’una reticència global a despertar-se, una renúncia a formar part de cert ordre de coses. Una renúncia a la causalitat. El cervell del sergent Beltrán rebel·lant-se contra les circumstàncies, resistint-se a impartir ordres motrius. Fa dues setmanes que va traslladar-se, obligat per les mateixes circumstàncies que ara tiren del fil de les connexions: la proximitat amb les noves germinacions del crim, amb l’actualització de les estadístiques. Calia reduir el temps de resposta, agilitzar els desplaçaments i convertir la reacció davant d’un cas en una fórmula d’efectes immediats. Buidar, en definitiva, l’existència diària de qualsevol zona de transició. Eliminar els parèntesis i fer del dia a dia un flux que corre paral·lel i se simbiotitza amb les corrents per les que circulen i es despleguen les actituds criminals. Simetria constant entre la llei i la delinqüència. En Beltrán

En el fons es tracta sempre d’això. Justificar la pròpia existència en base a un principi fonamental d’ordre. I assumir que en el procés cal emprar tots els recursos disponibles. Fins i tot els que semblen espurnejar a l’altra banda d’aquella línia fantasmagòrica que sabem que no es pot creuar. Però no ens avancem, per ara. Ja hi ha algú que ho ha fet abans que nosaltres.

Sebasità Jovani, (Barcelona, 1977) és llicenciat en Filosofia per la UAB i especialitzat en Estètica per la UB. És novel·lista, poeta, assagista i agitador cultural a hores convingudes. Ha publicat l’assaig Los Libros del Diablo (Llibres de l’Índex / Ediciones de la Tempestad, 2006) i les novel·les Emulsió de Ferro (La Magrana, 2009, Premi Brigada 21 a la millor novel·la negra en català i Premi Vila de Gràcia) i Emet o la Revolta (La Magrana, 2011), traduïda al castellà per Duomo Ediciones (Emet o la Rebelión, 2012). També ha participat a les antologies de relats Matar en Barcelona (Alpha Decay, 2009) i Crims.cat (Alrevés, 2010), així com a l’antologia poètica Nueve Fresquíssimos d’Espanya (Produccions Escopeta, 2009). Ha estat autor convidat a les conxorxes llibresques de BCNegra (2010), Madrid (2012), Bogotà (2013) i Medellín (2013). Ha impartit tallers sobre el gènere negre i ha col·laborat i col·labora amb diverses publicacions i revistes de cultura com ara Barcelonès, Quimera, Sigueleyendo, Nativa o L’Independent de Gràcia.


l’independent

31 de gener de 2014

agenda Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

EXPOSICIONS

ACTES

Fins al 31 de gener Exposició de pintura de Taller Escola Trebolari. Aquest divendres 10 de gener l’entitat ha programat la inauguració a la seva seu. UEC Gràcia (Encarnació, 131)

Divendres 31 de gener Concert: Qué pasa contigo trio? Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Fins al 2 de febrer pessebre artesanal i exposició nadalenca a l’Espai Albert Musons organitzada per la Fundació Privada Festa Major de Gràcia. Espai Albert Musons (Alzina, 9) Fins al 5 de febrer Exposició l’Àfrica salvatge i l’Àfrica humana en blanc i negre, de Joan Canals. Amb retrats que gràcies al blanc i negre afegeixen una capa de complexitat a l’individu i els atorga més força a les imatges de les persones i al món salvatge. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Fins al 7 de febrer entre éssers i formes, de la fotògrafa argentina Ale Rei. Una mostra que sorgeix de llargues caminades amb la seva càmera per diferents ciutats. Sense buscar res especials ni particular, només una sensació que sigui especial en ella. Galeria H2O (Verdi, 152) Fins al 22 de març 27è Festival Tradicionàrius: exposició cançons de pandero. La Xarxa de les Cases de la Festa i el Museu Etnològic de Barcelona han creat aquesta exposició per donar a conèixer el món del pandero. La història d’aquest instrument a Catalunya s’explica en 15 rollers amb diferents punts de vista des de etnomusicòlegs que van estudiar el pandero fa anys fins a grups i músics que ara l’utilitzen. CAT (Pl. Anna Frank, s/n) Fins al 17 de maig Si més no, Simenon. Mecanografia i radiografia negres en Georges Simenon. Exposició que obre la setmana BCNegra, comissariada per Paco Camarasa. Simenon és autor d’un tipus de narració que capgira els clixés associats al gènere. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

recomanem

Concert: Barcelona Gypsy Klezmer Orchestra. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Tori Sparks & Xavi Garcia. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Concert: Dj Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h Dissabte 1 de febrer Teatre: Lo Cantador, a càrrec de VadaRetro Teatre. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h Concert: Pistola + Fogué. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Fredy Fresquet & Red Light. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Concert: DJ Angelito. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h Concert: Dj Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), ales 23.30 h Diumenge 2 de febrer Teatre: Lo Cantador, a càrrec de VadaRetro Teatre. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h Teatre: El casament dels petits burgesos, pel grup jove de teatre del Centre. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h Jam session de jazz manouche. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h Concert: Marc López + Pere Martínez + Gandom Garousi. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h Dimarts 4 de febrer Audició comentada: Viatge musical pels Balcans. Biblio. M. A. Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65), a les 19 h

Za! presenta Les Nits del Caballo. Vetllada d’improvisació organitzada per Za! i la violinista Sara Fontán. Cada vetllada (un cop al mes) comptarà amb intèrprets, instruments i formats diferents. El públic també participarà activament en el resultat. Alineació per la primera Nit del Caballo: Joan Colomo, Miguel Ángel Blanca (Manos de Topo), Guillem Caballero (Surfing Sirles), Sara Fontán (Piña, Árbol, The New Raemon, Manos de Topo), Papadupau i Spazzfrica Ehd (Za!).

Fofo

Dimecres 5 de febrer, a l’Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Xerrada: Fem el salt cap a un futur renovable. Vine a conèixer Som Energia, la cooperativa d’energia verda. La Violeta (Maspons, 6-8), a les 19.30 h

Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.30 h

Concert: Mark Sultan + Mujeres. La Milagrossa Milanesa (Torrent de les Flors, 94), a les 20 h

Concert: Marc López + Pere Martínez + Gandom Garousi. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Els dimarts em sentiràs: Els Nens Eutròfics. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Open Mic Night. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Dj Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

Concert: Que pasa contigo trio. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Coses. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h Concert: Manu Ferrón. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dimecres 5 de febrer Lletra petita: Conillets de vellut. A càrrec de Gina Clotet. De 2 a 4 anys. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h

Concert: Dj Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

Jam session de jazz, blues, soul i rock. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Divendres 7 de febrer Presentació del llibre Contrada, de Jordi Llavina. Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217), a les 19 h

Concert: Za! presenta Les Nits del Caballo. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Concert: Dj Cuixaforta. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h Dijous 6 de febrer Cicle de cinema francès: Vous n’avez encore rien vu (Alain Resnais. 2012).

Teatre: Els 10 minuts del bar de la Beckett. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 19.30 h Concert: Wild Honey + Doble Pletina. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h Concert: Andreu Martínez & Matthew Simon. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • El lobo de Wall Street. 17.00 i 21.00. • La vida secreta de Walter Mitty. 16.10. • El lobo de Wall Street. 18.30. • La gran estafa americana. 22.30. • Jack Ryan: operación sombra. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.10, 22.15 i 00.30. La resta,16.00, 18.10, 20.10 i 22.15. • La ladrona de libros. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.00 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.00. • Mindscape. 16.00, 18.05 i 20.10. • Mandela, del mito al hombre. 22.15. • El médico. 16.00, 19.05 i 22.15. • Al encuentro de Mr. Banks. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.30. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10. • 12 años de esclavitud. 16.00 i 19.00.

• Agosto. Dv i ds, 22.00 i 00.30. La resta, 22.00. • La gran estafa americana. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.. CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Ignasi M. Dv, 17.00, 19.00 i 23.00. Ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00. Dg, 16.00, 19.00 i 21.00. Dm, 18.00, 21.30. Dc i dj, 18.00 i 22.00. • Barrufets 2. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i 16.00. • Frozen, el regne del gel. Ds i dg, 18.15 i 18.15. • Presentimientos. Dv, 17.00. Ds i dg, 18.00. Dm, dc i dj, 17.30. • Corredors de fons. Dj, 20.00. • En solitario. Dv, 19.00. Ds i dg, 22.00. Dc, 22.00. Dj, 21.30. • Otel·lo. Dv, 21.00. Ds i dg, 20.00. Dc, 20.00. Dm i dj, 19.30. • 20 años no importan. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00. Ds, 16.00. Ds i dg, 20.15 i 22.15. Dm, dc i dj,

17.30, 19.30 i 21.30. • El retratista. Dc, 20.00. • The night of the creep. Dc, 21.00. • Re-animator. Dv, 23.00. • Nosferatu, el vampir. Ds, 20.00. • Il·lusions perdudes. Ballet directe Teatre Bolshoi. Dg, 16.00. • Madame Butterfly. Òpera en directe Teatre Regio Torino. Dm, 20.00. VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: La gran estafa americana. 16.30, 19.15, 20.15 i 22.00. • Sala 2: Vous n’avez encore rien vu. 20.30. • Sala 3: A propósito de Llewyn Davis. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: Blue Jasmine.16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 5: Oslo, 31 de agosto. 16.00, 18.10 i 22.15. La gran belleza. 16.05 i 19.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Nymphomaniac. Volumen 1. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala B: El Lobo de Wall Street. 18.20, 20.00 i 21.40. • Sala C: Todo el santo día. 16.00 i 18.00. • Sala D: Nymphomaniac. Volumen 2. 16.45, 19.30 i 22.15. Verdi Kids. Ernest & Celestine. 11.30 i 17.30. La petita fàbrica de colors. Dg, 11.30.

TEATRES TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg, 18.30. • Esperanto-te. Ds, 20.30.

• Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00. • Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00. • Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30. • Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00. SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Apagada analógica 2.0. Del 02/02 al 23/02 a les 20.30. • Xup-xup (infantil). Fins al 09/02. • Cèl.lues-T. Del 02/02/ al 23/02. 17.30 h • Els llobatons (infantil). Del 02/02 al 23/02. • Desacord 3x4. Del 02/02 al 23/02. 20.00.

11


l’independent

31 de gener de 2014

cultura L’Almeria Teatre aposta ara per obres de temporada curta per guanyar públic

breus El Regina rebateja els dijous com a ‘Montoro’s day’ i rebaixa l’entrada

La sala de Sant Lluís programa al febrer tres obres diferents unides per la contemporaneïtat i la música Cedida

L’Almeria Teatre ha estrenat aquesta setmana la programació pel mes de febrer amb què modifiquen el seu ‘estil’ habitual, escorçant la durada de la temporada “perquè així surti a compte per tothom”, segons ha explicat el seu director, Víctor Álvaro. Comença ‘Equilibristes’, escrita per Mireia Izard i dirigida per Roger M. Puig, fins al 9 de febrer. La contemporaneïtat i la música són els trets que uneixen les tres obres que proposa l’Almeria per omplir la sala les properes setmanes.

El Jove Teatre Regina ha impulsat una nova iniciativa per atreure espectadors a la sala. Ara, els dijous -anomenats Montoro’s Day- les entrades valen 12 euros. “Ell va apujar l’entrada de teatre fins a un 21%, nosaltres l’abaixem un 40%”, justifiquen. L’obra que està aquests dies en cartell a la sala del carrer Séneca és El Pare Noël és un cabró, la comèdia que ha aconseguit a França més d’un milió i mig d’espectadors, traduïda i dirigida aquí per Matthieu Duret.

Silvia Manzanera “Vam fer més 180 representacions de ‘El casament dels petitsburgesos’ i encara hi havia gent que em deia que se li havia passat”. Víctor Álvaro, el director de l’Almeria Teatre, creu que amb les temporades llargues “els espectadors es relaxen”, i escorçant la durada de les obres en cartell “surten els número per a tothom”. Amb aquest esperit, la sala gracienca presenta tres obres que, fruit de la casualitat, comparteixen alguns trets, entre ells el nom, Equilibristes. La primera, que es podrà veure fins al 9 de febrer, és l’estrena a la dramaturgia de la periodista cultural Mireia Izard. Es tracta d’un text que reflexiona sobre “una d’aquelles màgiques incògnites de la vida: i

Els tres intèrprets de l’obra ’Equilibristes’, de Mireia Izard

tu i jo, per què som amics?”. I el segon Equilibristes -aquests més literals que els sentimentals que fan els personatges de l’obra anterior- és la proposta de la companyia Farrés Brothers del 14 de febrer a l’1 de març, que sumen força amb la formació musical Amants de Lulú, en un espectacle multidisciplinar on es juga amb l’equilibri i el desequilibri. Però la proposta on la música adquireix més protagonisme és Killer, de Guillem Clua (text) i Xavier Mestres (disc), del 12 de febrer al 2 de març). Un espectacle sobre la mort i el destí que fusiona el monòleg, el thriller, la tragicomèdia i l’humor negre.

Vuit títols es presenten al XXVIIè concurs del Centre El Centre Moral compta enguany amb la participació de vuit companyies d’arreu que presentaran les seves produccions en la XXVIIa edició del concurs de teatre català organitzat per l’entitat gracienca. L’obra Després de l’obra El dubte, que va obrir el concurs el passat 26 de gener, diumenge 9 de febrer es representarà Larissa, de Diego García Fernández. La següent setmana

Blackie Books llança el primer llibre escrit pels seus lectors

serà el torn de Clau per a dos. Durant el mes de març, Mentides, encens i mirra, Hem de purgar el tete, Caràcters de Txèkhov i 25 de gener seran les obres que optaran a un dels diversos premis que atorgarà l’entitat durant l’acte de cloenda que se celebrarà diumenge 27 d’abril. Abans però, el 6 d’abril, la companyia veterana de Centelles Pierrot Teatre representarà Maria Rosa.

L’artista Laura Iniesta treballa el seu estil en la seva màxima dimensió

Cedida

Expressionisme abstracte

permet treballar amb una certa comoditat, amb les teles a terra, per poder enfrontar-se a elles més directament. 12

Amb motiu del llançament de la tercera edició de la novel·la de Howard Buten, Cuando yo tenía cinco años, me maté, Blackie Books comença un nou projecte, El club del Escrilector, amb el primer llibre escrit pels lectors, titulat Incomprendidos. Així, l’editorial gracienca ha seleccionat un total de 44 records infantils de tots els lectors que van enviar el seu text inspirat en la novel·la de Buten a la pàgina de Facebook de Blackie Books.

Ramón Casalé

reportatge

Al carrer Vic, 21, local 2, es troba el taller de la pintora Laura Iniesta (Barcelona, 1955), que des de fa uns quants anys va decidir instal·lar-se a Gràcia. És un espai que li

FERPFAFF

L’artista necessita sentir el contacte entre la matèrìa i el suport, integrant-se dins de l’obra Laura Iniesta va realitzar la primera exposició l’any 1979 a Barcelona. Al poc temps, se’n va anar deu anys a Equador i Colòmbia, on va exposar amb regularitat en les principals galeries d’ambdòs països. Torna a Barcelona l’any 1992, i no serà fins el 2002, amb motiu d’una individual que va celebrar

a la recent desapareguda Galeria René Metrás, que vaig conèixer la seva obra. En aquell moment l’artista es movia en uns altres paràmetres, més conceptual, però a partir de llavors es va interessar per l’expressionisme abstracte, on la matèria, el color, la taca, el gest i l’espai omplen les seves teles. També apareixen elements relacionats amb l’estètica oriental, cas de la cal·ligrafia o deter-

Mural signat per la pintora Laura Iniesta

minats signes gestuals. Aquests dos darrers anys ha realitzat uns grans murals a Shanghai, on ha pogut expressar amb tota llibertat

el que porta dins seu. El públic xinés ha gaudit de l’espontaneïtat, la llibertat i l’expressivitat d’una artista de referència universal. L’any passat també va exposar a la Fundació Vilacasas, concretament al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, juntament amb Faustí Llucià, amb una mena de joc de l’oca, que portava com a a títol “Paté de Foie”. A Laura Iniesta li agrada enfrontar-se a nous reptes: no li fa por treballar a l’exterior del seu estudi ni exposar en grans espais, ans el contrari, doncs d’aquesta manera pot ensenyar millor les seves creacions.


l’independent

31 de gener de 2014

La venda de Casa Vicens fa fora els inquilins i fa suspendre els concerts Morabanc reobrirà l’espai en dos anys però convertit en casa museu Xavi Tedó

crítica de cine

Scorsese, un provocador The Wolf of Wall Street està basada en el llibre autobiogràfic de Jordan Belfort, i explica la història d’aquest agent de borsa, des de la seva arribada a Wall Street quan encara li queda una mica de moralitat (“si a més de nosaltres també pot guanyar el client millor, no?” diu al principi del

‘The Wolf of Wall Street’ són tres hores d’hilarant comèdia negra, provocadora i excessiva

Vista de la façana de la Casa Vicens, al carrer Carolines, des del jardí

La compra de la Casa Vicens per part de Morabanc per 30 milions d’euros, feta pública aquest dijous, posarà fi a tres generacions d’inquilins i també al projecte musical Art Just, que Anna Herrero –filla de la família propietària de l’edifici des de 1899- i Marina Albero van posar en marxa fa més de dos anys. Els seus concerts de petit format van significar l’obertura i difusió de la història d’un edifici que en dos anys es convertirà en casa museu. El 20 de febrer serà el darrer dia de concerts. Silvia Manzanera “Nosaltres sabíem que podia passar, ens ho van dir l’any passat, però no ens ho acabàvem de creure”. Marina Albero i Anna Herrero han estat les responsables d’obrir

explica a l’Independent Marina durant més dos anys la Casa ViAlbero. Ara el duet farà itinerant cens per dur a terme Art Just, un el projecte Música&Modernisme projecte musical íntim i original i, tot i que encara no tenen cap que ara ja té els dies comptats. lloc confirmat, han començat ja Almenys a la casa de la família la recerca per seguir difonent una Herrero, propietària de l’emblemúsica lligada a la casa i a la famàtic edifici -construït per Antoni mília de l’Anna. “Havíem aconGaudí- des de 1899 i des de 2007 seguit un públic a la venda. Aquesta setmana s’ha La família Herrero hi molt maco, i tot i ser un projecte de donat a conèixer l’operació de Mo- ha viscut des de 1899, petit format, els rabanc, l’entitat i des del 2007 la casa resultats han estat molt positius, andorrana que ha estava a la venda i amb aquella comprat l’edifici cosa clandestina modernista per 30 que el feia encara més especial”, milions d’euros i que en el termini afegeix Albero. de dos anys l’obrirà al públic conArt Just s’havia consolidat, a vertit en casa museu. més, en determinades dates, com El 20 de febrer serà el darrer dia ara Nadal i Sant Jordi. “No tenim que les artistes oferiran un dels més remei que fer-lo itinerant, seus concerts en aquest monuens emportem el llegat cultural ment històric-artístic d’interès de la casa, a la que ens sentim nacional i Patrimoni de la Humamolt lligades (l’Anna hi va néinitat. “Com a gracienca em sento xer), i traslladarem tota la seva molt orgullosa d’haver format història familiar i musical a d’alpart de la història d’aquesta casa. tres llocs”. Això no m’ho pot treure ningú”,

per Pau Garcia Garibaldi

film) fins que la cobdícia s’apodera de tota la seva ànima. El director Martin Scorsese (Infiltrados, 2006) ens explica, en forma de comèdia negra, l’estil de vida de Belfort i els seus companys de l’agència: drogues, sexe i cinisme. Scorsese, com ha dit en nombroses entrevistes, només fa cinema, no jutja: deixa a l’espectador que pensi per ell mateix si el que passa a Wall Street, on juguen amb les vides de la gent per aconseguir una comissió i alimentar una

mica més la seva avarícia, és o no moralment acceptable. En determinats moments de la pellícula, l’espectador pot dubtar de si el que està veient és una apologia o una denúncia, però si una cosa és clara és que Scorsese posa el tema damunt de la taula, reflecteix el cinisme i la falta d’escrúpols de l’ambient de Wall Street i desafia a l’espectador perquè prengui consciència i desperti de la seva actitud d’indiferència. The Wolf of Wall Street són tres hores d’hilarant comèdia negra, provocadora i potser excessiva, amb una direcció vibrant i unes brillants interpretacions de Jonah Hill, Matthew McConaughey i sobretot Leonardo DiCaprio, que es postula com un dels clars favorits per endurse l’Oscar a millor actor protagonista. The Wolf of Wall Street Director: Martin Scorsese Any: 2013. País: EUA Repartiment: Leonardo DiCaprio, Jonah Hill, Matthew McConaughey

Cedida

Pulmons, a la Beckett. Fins al 9 de febrer la Sala Beckett ofereix l’obra de Duncan Macmillan, Pulmons, dirigida per Marilia Samper i interpretada per Pau Roca i Carlota Olcina. Segons el propi Macmillan, Pulmons és la història d’una conversa. Un dia, tot comprant mobles, una parella es troba inesperadament discutint si haurien de començar a intentar tenir fills o no.

13


l’independent

31 de gener de 2014

esports El Femení de l’Europa se situa a les portes del play-off d’ascens a 1a Divisió

breus Els dos Séniors del Club Bàsquet Coll, en zona de descens Josep Maria Contel

Les escapulades, que ja són quartes, derroten en dues setmanes el Sant Andreu i el Barça B Josep Maria Clemente

Després de derrotar la setmana passada el Sant Andreu a domicili, l’equip femení de l’Europa va superar diumenge al Barça B al Nou Sardenya i se situa a només tres punts de la promoció d’ascens a la màxima categoria estatal. Les escapulades estan signant la millor temporada de la seva història en una competició que és l’equivalent de la Segona A masculina. L’Europa, que ja ocupa el quart lloc, sommia amb pujar per primer cop a l’elit del futbol femení en una empresa, però, més que complicada.

El CB Coll està vivint una temporada complicada. El primer equip masculí ocupa ara mateix la plaça de promoció de descens de Tercera Catalana després de perdre de nou aquesta darrera jornada. L’equip del nord de la Vila té, però, la segona volta per allunyar-se del descens. Pitjor ho té l’equip femení, que encara no coneix la victòria després de catorze jornades. Amb un conjunt que es va configurar una setmana abans de l’inici de la lliga, les gracienques esperen remuntar a la segona volta per abandonar les dues places de descens directe i lluitar per seguir a 2a Catalana a la promoció.

Xavi Tedó Al Nou Sardenya no només donen alegries els homes de Pedro Dólera a l’afició aquesta temporada. L’eufòria es va desfermar entre els nombrosos aficionats que es van aplegar diumenge al matí al camp de l’Europa quan Teixi, a la sortida d’un córner, rematava a boca de canó i marcava el gol de la victòria contra el filial blaugrana. Un gol que feia justicia al bon joc desplegat per l’equip entrenat per Carlos Navas, que va dominar tota la segona part i que hauria pogut sentenciar amb tres ocasions clares de Guiu, Alcocer i Andra. Amb aquests nous tres punts, les escapulades sumen vuit victòries per només tres empats i quatre derrotes i se situen a les portes del play-off d’ascens a Primera Divi-

El Femení de l’Europa està fent història aquesta temporada

sió. I és que ara per ara la cobejada plaça per disputar la promoció és a només tres punts perquè tot i que l’Espanyol B es manté ferm en el liderat, amb cinc punts de marge, no pot pujar per la seva condició de filial. L’equip que ara jugaries les eliminatòries finals seria el Lleida Esportiu, amb trenta punts, que en treu només un a l’Estartit i tres a l’Europa. Darrera seu només el Badalona inquieta les gracienques a quatre punts. Precisament el conjunt badaloní serà el proper rival de les escapulades en un partit clau per definir la zona alta de la classificació a l’equador del campionat.

Tercer empat consecutiu dels homes de Pedro Dólera El primer equip de l’Europa va signar el mateix resultat que el de les dues anteriors jornades i va empatar a un gol en el desplaçament a Gavà, penúltim classificat. Els graciencs es van avançar amb un nou gol del pitxitxi Javi Sánchez, però els del Baix Llobregat van igualar de penal. Un empat amb regust agredolç perquè era un camp propici per sumar tres punts més i ampliar la distància amb

la Montañesa i el Rubí, que van caure. L’Europa es manté líder, però l’Ascó és a només dos punts, el Cornellà, a tres, i el Rubí, a quatre. Contra el Castelldefels a casa, els graciencs buscaran trobar de nou el camí de la victòria per conservar el liderat. “Hem de mirar endavant” afirma l’entrenador Pedro Dólera, que insisteix en la necessitat de no estar pendent dels altres resultats.

El CN Catalunya acusa les lesions dels seus pilars i perd de nou Nova desfeta dels graciencs, que no aixequen cap després de les lesions dels seus puntals, que es perdran el que resta de lliga. Els homes de Tato Garcia acusen les baixes d’homes tan importants com Árpád Babay, un dels màxims golejadors del campionat, i dissabte van caure golejats per 11 a 5 davant el CN Barcelona, que només havia sumat dues victòries en 11 jornades. Amb tot, el Catalunya segueix vuitè.

resultats i classificacions FuTBol

SeGona diViSiÓ FeMenina, Grup 3 resultat 15a jornada Europa - Barcelona B

Tercera diViSiÓ, Grup 5 propera jornada (23a) Europa - Castelldefels resultat 22a jornada Gavà - Europa

1-1

classificació punts 1. Europa ................................................... 44 2. Ascó ........................................................ 42 3. Cornellà ................................................. 41 4. Rubí ........................................................ 40 5. Montañesa ........................................... 39 6. Terrassa.................................................. 38 7. Palamós ................................................ 37 8. Santfeliuenc .......................................... 33 9. Pobla de Mafumet ............................... 33 ... 17. Rapitenca .............................................. 24 18. Vilassar de Mar ..................................... 20 19. Gavà ...................................................... 18 20. Gramenet .............................................. 10

14

1-0

classificació punts 1. Espanyol B ............................................ 35 2. Lleida Esportiu .................................... 30 ... 4. Europa ................................................... 27 ... 14. EE Guineueta ......................................... 8 diViSiÓ d’Honor JuVenil, Grup 3 resultat 20a jornada Europa - Girona

1-0

classificació punts 1. FC Barcelona ........................................ 53 2. RCE Espanyol ....................................... 39 ... 11. Europa ................................................... 25 ... 18. CD Menorca .......................................... 10

BÀSqueT copa caTalunYa MaSculí, Grup 2 resultats 16a jornada Grup Barna A - Lluïsos de Gràcia

WaTerpolo

1a caTeGoria MaSculina, Grup 2

81 - 64

classificació .................................. p.G. 1. Martorell ...................................... 14 2. Grup Barna A .............................. 12 3. River Andorra B ........................... 12 4. JAC Sants ..................................... 10 5. Physic Igualada ............................9 6. Castellar A ......................................9 7. Baricentro Barberà ......................9 8. S.E.S.E A ..........................................8 9. UE Sant Cugat 1.............................8 10. AESC Ramon Llull..........................8 11. Sant Pere-Solmania ......................7 12. Gavà ................................................6 13. Lluïsos de Gràcia ...........................6 14. El Vendrell ......................................5 15. La Salle Reus A ..............................3 16. Sferic Terrassa ...............................2

p.p. 2 4 4 6 7 7 7 8 8 8 9 10 10 11 13 14

resultats 16a jornada SAFA-Claror A - CB Roser A

62 - 58

classificació .................................. p.G. 1. CB IPSI A ....................................... 11 ... 6. SAFA Claror A .............................. 10 ... 16. CB Santpedor A .............................4

p.p. 5 6 11

2a caTeGoria MaSculina, Grup 1 Dionisos Ciutat Vella - Vedruna UE Claret - AE Minguella B

85- 73 59 - 56

classificació .................................. p.G. p.p. 1. Santa Coloma .............................. 14 2 ... 5. Vedruna Gràcia ........................... 10 6 ... 8. UE Claret............................................8 8 ... 16. S.E.S.E B...........................................1 15

diViSiÓ d’Honor resultat 12a jornada CN Barcelona - CN Catalunya

11 - 5

classificació punts 1. Atlètic Barceloneta ............................. 36 2. CN Mataró Quadis ............................... 29 3. CN Terrassa ........................................... 28 4. CE Mediterrani...................................... 21 5. Real Canoe ............................................ 20 6. CN Sabadell........................................... 20 7. CN Sant Andreu ................................... 19 8. CN Catalunya ........................................ 13 9. Waterpolo Navarra .............................. 12 10. CN Barcelona ......................................... 9 11. CN Helios ................................................ 3 12. AR Concepción-Cdad Lineal ................ 1


l’independent

31 de gener de 2014

activitat econòmica Les botigues d’e-cigarretes prenen Gràcia amb una allau de franquícies

Xavi Tedó

És el districte, després de l’Eixample, que concentra més establiments Un nou model de negoci s’ha obert pas a la Vila els darrers mesos. Una desena d’establiments es dediquen a la venda d’e-cigarretes al centre de Gràcia prenent com a referència Itàlia, on fa cinc anys que s’ha convertit en un producte de moda. Es tracta de franquícies amb locals avantguardistes que sovint imiten la decoració futurista de les botigues de mòbils.

Xavi Tedó Una d’aquestes franquícies és Blue Smoke, que ha establert la seu central de Barcelona al número 189 de la Travessera de Gràcia, i que ofereix als interessats la possibilitat

d’obrir noves botigues amb tot un seguit de condicions. Aquesta mateixa seu ofereix un ampli ventall de productes, com ara la cigarreta electrònica Ego-T, la més venuda arreu del món, pipes o tots els complements necessaris per satisfer el desig de fumar quan s’inhala el vapor perquè proporciona sensacions tàctils i físiques que estan associades a l’hàbit de fumar. Les franquícies que desembarquen a la Vila requereixen una forta inversió inicial perquè busquen emplaçaments concorreguts. Com el Puff Store, empresa d’origen italià que s’ha ubicat al carrer Gran, com a pol d’atracció d’aquells que volen deixar de fumar. En Carles, un jove gracienc que s’ha passat a la cigarreta electrònica, és un dels clients habituals d’aquesta botiga i assegura que els principals beneficis d’aquests productes són

“el preu i el fet de poder regular gradualment tu mateix la quantitat que vols de nicotina fins que al final no n’hi poses”. Ben a la vora, Vapeoo, una empresa d’àmbit europeu, ha obert botiga al carrer

Els estancs poden vendre les e-cigarretes des de fa un mes gràcies a una nova normativa Santa Eugènia, just al costat del mercat de la Llibertat, i Vinirette ho ha fet al carrer Biada. Més enllà de totes aquestes franquícies, persones a títol individual han obert comerços d’e-cigarretes aprofitant el boom d’aquest negoci, tot i que alguns experts rebaten que els elements que contenen no són nocius i que les autoritats han prohibit el

Una de les franquícies que ha obert els darrers mesos de cigarretes electròniques

seu ús als espais públics. El que sí que podria aturar l’obertura de més negocis d’aquest tipus o fins i tot provocar el tancament de les que ja estan obertes és que ara els estancs ja en poden vendre. El Comissionat per al Mercat de Tabacs

ha inclòs aquest producte entre els denominats articles del fumador obrint la veda perquè no només es puguin adquirir els centres comercials, botigues especialitzades o a bord dels avions de companyies de baix cost.

15


l’independent

31 de gener de 2014

Carla Gràcia: “Les dones hem d’ajudar als homes a connectar amb les emocions” Xavi Tedó

Durant la carrera de Comunicació va formar la seva primera empresa, Answer, d’ajuda a dones emprenedores. Després treballa a empreses de renom però decideix fer la volta al món. Quan torna se n’adona que ha descobert l’essència de les coses, també la llibertat de viure diferent i sense por. Té publicats dos llibres d’assaig, dóna classes d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès i fa un programa d’economia en valors a Ràdio Estel. El 10 de febrer presentarà ‘Set dies de Gràcia’, ambientada durant la Revolta de les Quintes, a La Casa del Llibre.

L’escriptora Carla Gràcia a l’editorial durant l’entrevista aquest dijous

Clara Darder Com neix el teu fill literari? Els tres primers anys van ser de documentació, creació dels personatges, sinopsi i estructura. Però me n’adono que no puc continuar treballant i escrivint alhora, era molt esquizofrènic. Deixo la feina i me’n vaig a viure a la muntanya. Dona valenta... Tenia les meves prioritats. Estalvio i em beco a mi mateixa. Marxo a la muntanya, on es pot viure amb molt menys i no gastar gens. Com eren les dones d’aquella època? Eren molt valentes. No sabien llegir ni escriure i vivien en el silenci. Les obreres treballaven tot el dia i no podien opinar i les burgeses havien d’aparentar. A Set dies s’ajunten els dos crits, la Mariana, i les dones de la Vila, simbolitzats pel so de la campana que vol llibertat.

16

amb Gràcia Amb Gràcia. Ara visc a Sant Pere de Torelló però tinc un pis a Gràcia. Quan hi sóc esmorzo a la granja Teo (Escorial amb Providència). Compro la fruita a la parada ecològica d’uns nois marroquins, a l’Abaceria. I m’agrada dinar a l’Abissínia, i una xocolata amb nata a La Nena. Compro la cosmètica natural a Tresors de Tanit (plaça del Diamant), la roba a El Pia-

I les dones actuals també som poc visibles? El nostre problema és que som mares d’aquests homes, sempre estan pendents de lluitar per sobresortir, i ens els estimem. La valentia no rau en dir aquí estic jo i imitar-los. Hem de sensibilitzar-los, ajudarlos a que connectin amb les emocions i fer un millor món per a tots.

no (Verdi). I per passejar, plaça Virreina i un gelat a Revolució. Les copes al Chatelet i al Sant Germaine. També em faig massatges a Gir (Rabassa). Un desig... Que amb aquest llibre recordem el que han lluitat persones abans que nosaltres i que no se’ns oblidi que també hem de seguir lluitant. Gràcia és un referent a la ciutat.

I les emocions del llibre? Volia parlar de què ens passa quan hi ha un moment que diem prou! Parlo de l’amor, de la por i les expectatives, de la gelosia i la traïció, de la necessitat de controlar als altres, de la ràbia i la injustícia. Com es fa per no patir explicant una guerra?

És esgotador, vaig acabar la novel· la al llit malalta. En els moments més intensos parlen els propis protagonistes, i per tant puc deslligarme’n. També amb el silenci de casa meva, sense preocupacions ni interferències. Allà he pogut ser feliç. Per poder escriure un llibre abans s’ha de ser feliç? Per escriure un llibre “necessari” has d’estar prou buit i prou connectat amb tu mateix, sinó el que fas es abocar tot el dolent que tenim dintre. Escric perquè ho necessito, m’equilibra. Em costa viure en aquest món, i viure en el món dels personatges m’és més fàcil. Com rebrà Gràcia un llibre com el teu? És una novel·la de personatges. Està ben documentat però jo no sóc historiadora. No vull fer història sinó acompanyar una mica més a la Vila en el que va viure.

la torratxa Rafael Vallbona

Coses, any 38 Tornen els Coses, el dia 6 al Centre Artesà Tradicionàrius, trenta sis anys després de Perquè no s’apagui l’aire, el darrer disc i un dels millors de la història de la música popular catalana. El concert serà una de les dates importants d’enguany a l’agenda cultural de la vila. A meitats dels setanta, Miquel Estrada, Ton Rulló i Jordi Fàbregas van capgirar la cançó d’autor, que ja començava a fer badallar als més joves, introduint l’estètica i el llenguatge del folk rock britànic que havien mamat de grups com Pentangle o Fairport Convention. La crítica i el descontentament envers la societat establerta que incorpora el gènere fan que avui, tres dècades i mitja després, cançons dels Coses com Au jovent, Ara és demà o Goig en la llaor de Felip Vè siguin vigents i desvetllin l’interès d’un públic que, quan ells tocaven, no havia nascut. Tot i que han anunciat que no faran les versions dels temes que havien enregistrat als tres elapés, la Cançó del campaner de Taüll, autèntica simfonia rock, un format inèdit aquí llavors, és un símbol musical, cultural i polític (la unitat del territori, la revolta contra l’opressió) que no hauria de faltar al concert. He avisat l’estimat Jordi Fàbregas que, si no la toquen, tindrem raons. Els Coses són una part massa fonamental de la nostra educació sentimental per prescindir-ne.


Independent 515