Page 1

510 núm.

13 de desembre de 2013

Pacte entre l’Arquebisbat i La Caixa per salvar l’ermita de la Salut L’autoritat religiosa es farà càrrec de l’arranjament interior i l’entitat financera, de l’exterior | pàg. 6

5

L’ANC i Òmnium centren la campanya pel sí al barri del Coll Xavi Tedó

7

La Papallona del Coll serà un espai ajardinat de passeig

14

El KGB es nega a fer cap reforma El Districte rebutja l’informe acústic que el club va presentar divendres per reobrir de manera immediata

L’exregidor Ricard Martínez culpa el director de la sala del tancament i critica la poca constància del Districte | pàg. 7 i opinió

L’Europa, en estat de xoc, per la mort del directiu Romero

ISSN - 1695-4793


l’independent editorial

Acord insuficient per l’ermita L’Arquebisbat de Barcelona i la immobiliària Building Center del grup Caixabank han arribat a un principi d’acord per desencallar la degradació del solar de Casa Morera i de l’ermita de la Salut, una trista història d’especulació en els anys de la bombolla que es va beneir des del Districte pensant en un superbloc de fins a nou plantes que tindria com a crossa obligada, per la part del darrere, el temple que segles enrere va ser l’origen del barri. Aquella especulació es va tornar en solar abandonat, l’ermita va tancar i les imatges van ser traslladades i, finalment, la brutícia i la pols va conviure amb l’okupació. Mentrestant, Vertix es va vendre el terreny a La Caixa i vam saber (i publicar amb l’ajut Ja és ben trist que el dels veïns) que l’ermita perillava manteniment d’una i que mai ningú encara havia demanat cap permís per conspetita ermita s’hagi truir res. Un desastre. de pactar a mitges Dilluns hi havia gent important al solar de Casa Morera: van pactar que l’Arquebisbat El Districte recolzarà un s’encarregaria de salvar l’interior del temple i que Caixabank, que procés negociador del mesos enrere s’havia comproqual se n’ha mantingut mès a elaborar un pla d’arranjament, assumiria la reforma massa al marge estructural. Del solar, però, ni una paraula i, de fet, en cas que ningú no vulgui tocar el Pla de Millora Urbana, el Districte donarà suport a un procés negociador del qual se n’ha mantingut massa al marge. Dilluns, dèiem, hi havia gent important al solar de Casa Morera, fins i tot els arquitectes que han mirat de fer el possible tècnicament per aconsellar de la millor manera. I ja és ben trist que el manteniment d’una petita ermita no pugui ser assumit en la seva totalitat per gent suposadament tan important. Gràcies, en tot cas, per desencallar la història. però nosaltres, a l’Independent, quan parlem de gent important, pensem en l’Elisa Castells, que ella sola i amb l’ajut de la seva família, i sense tenir cap interès econòmic sinó simplement sentimental, s’ha carregat l’ermita de la Salut a l’esquena, ha escrit cartes, ha trucat a totes les portes, ha vingut a l’Independent, s’ha fet pesada davant de totes les institucions, fins que li han començat a fer cas. Ella sola. De ningú més és el mèrit del salvament de l’ermita. La seva pàtria són les seves sabates. I encara falta.

2

opinió

13 de desembre de 2013

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

MÉS De PlAÇA RASPAll Sr. director de l’Independent, el Sr. J. Alberto Pérez ha fet una rèplica molt assenyada a l’article del Sr. González Patata, en la qual parla d’allò que ell considera “tradicions paganes”. Però m’agradaria saber quina nova tecnologia utilitza el Sr. González per comunicar-se amb Déu, perquè si no té línia directa amb l’Altíssim no sé pas com gosa erigir-se en portaveu i afirmar amb tanta rotunditat que “a Déu les tradicions no li agraden”. Com a catòlica penso que Nostre Senyor, en la Seva infinita saviesa, entén i accepta totes aquelles tradicions que practiquen els Seus fills amb fe i bona voluntat. Em permeto dir al Sr. González, des del respecte que em mereixen les seves creences, que em sembla molt poc ètic que aprofiti els seus articles per fer proselitisme d’una determinada manera d’entendre la religiositat, cosa que fa sovint. Però potser es podria donar el cas que la seva columna ja estigués reservada amb una intenció propagandística.

El menyspreu, la intolerància o el fet de creure que es forma part d’una elit social, cultural, política o religiosa d’escollits, diu ben poc a favor de les persones que practiquen tals actituds, que resulten perilloses i mai donen bons fruits. M. Concepció Matute Girau

UnA ÀVIA A l’InDePenDenT Fa poc vaig saber que l’àvia del meu marit té una germana a la que fa com uns 85 anys que no veu. Les van separar quan eren petites, estaven a l’Orfelinat francés del carrer Verge de Montserrat a Barcelona. La germana es diu Anna Capdenat i si encara és viva deu tenir uns 90 anys. L’any 2008 va sortir una senyora en la secció d’opinió de l’Independent de Gràcia que té semblaça amb la nostra àvia i fins i tot podria ser ella.... Si algú reconeix el nom i la història, si us plau, que m’escrigui a akemontse@hotmail. com. Moltes gràcies Montse

el dependent Una cadena de supermercats ha comprat el cinema Alexandra i hi començarà la transformació abans que s’acabi l’any, un cop aquest dimecres s’ha conegut a través dels mitjans només el tancament de la sala. El que poca gent sap és que la mateixa cadena de supermercats també s’ha interessat pels Lauren Gràcia, però les negociacions no han arribat a port. De moment, els Lauren Gràcia, seguiran criant pols.

Conxa Garcia

La directora La reconeguda historiadora Antonina Rodrigo ha reeditat Mujeres Olvidadas (La Esfera de los libros), on parla de dones remarcables de l’època de la República. En vull destacar una de qui no n’havia sentit parlar: Maria Luz Morales. Era periodista. Va néixer a Galícia i va venir a viure a Barcelona, on va entrar a treballar de redactora a La Vanguardia, on va destacar com a cronista de moda i de la problemàtica de la dona. Per a una dona periodista i jove era impensable arribar a dirigir un dels gran diaris del país. La revolució a Catalunya, que es produí amb l’inici de la guerra civil, va capgirar-ho tot. La Vanguardia va ser confiscada per la Generalitat i el comitè que se’n va fer càrrec, amb forta presència dels sindicats, va democratitzar l’elecció de càrrecs. M. L. Morales va ser designada directora pel seu tarannà conciliador, que va ser ben vist pels grups en conflicte. Van ser uns anys difícils, però ella va saber actuar amb mà esquerra. S’explica que sortia a la matinada, tancada l’edició, cap a casa seva, sola. Després de la guerra va passar moments complicats. Va ser denunciada i empresonada, però se’n va sortir, i va col. laborar en altres mitjans.


l’independent

opinió

13 de desembre de 2013

Ricard Martínez, exregidor del Districte (2003-2007)

opinió

El problemat derivat del KGB no és només de decibels El Districte de Gràcia ha precintat la sala KGB, tècnicament per excés de soroll. Som al desembre del 2013 i la direcció de la discoteca ha emès un comunicat on diu que “mai, fins ara, no s’havia sentit tan assetjada pels veïns del barri.” Pobrets, després de tants anys de fer negoci en blanc i negre (i no parlo de colors) ara es fan els ofesos i resulta que són ells els assetjats... Com van fer el 2006 faran una campanya de pressió per evitar el tancament definitiu. Es faran els bons, activaran el bon rotllo a través dels proveïdors de cervesa i faran que tercers, de tots els colors polítics, truquin i mostrin la seva preocupació pel futur del KGB, de les poques sales de concerts que hi ha a la ciutat, etc. No els hi manca raó, la ciutat necessita sales d’aquest format, però això si, ben condicionades i no amb l’acústica i la higiene lamentables del KGB. El 2006 hi havia conflicte veïnal per les molèsties generades tant a la Sala Cibeles (carrer Còrsega) com a la sala KGB. Els dos expedients van arribar al mateix punt, el tancament d’ambdues sales. El cas Cibeles va ser irreversible, pels problemes estructurals de l’edifici i per la manca de capacitat empresarial dels propietaris.

Arxiu / Xavi Tedó

La direcció del KGB va acceptar el compromís, amb la signatura d’un acord a la seu del Districte de Gràcia, fruit del qual es va crear el festival Rumba Club. Els aldarulls al carrer van cessar i hi va haver un període de calma a l’espai públic, corroborat pels mateixos veïns de la zona. El juny del 2007 hi va haver canvi polític i tècnic a la regidoria de

El juny de 2007 es va deixar de controlar el KGB i des del 2010 hi ha hagut tímides accions El KGB haurà de tancar i el seu director ha de ser assenyalat per deixar caure una sala de concerts

La música en viu en aquella època no passava per uns bons moments i tot apuntava que la seva activitat seria més restrictiva en locals tipus bar i pub. El mateix 2006 es va fer el Pla Estratègic de la Música a Gràcia, que pretenia apuntalar, entre moltes altres mesures, la música en viu i els concerts en petit format.

Així doncs el novembre del 2006 es va considerar que pagava la pena proposar un pacte al KGB per tal de garantir el futur de la sala amb el compromís de canviar la oferta de programació, coordinar la seguretat interna amb Guàrdia Urbana i Mossos i vetllar per l’espai públic immediat a la sala.

Gràcia, i es va deixar de fer un seguiment d’actuacions, programació, control, activitat portes endins i portes enfora del local. L’octubre del 2010 els veïns del KGB van demanar al districte de Gràcia una actuació urgent contra els continus aldarulls, fet que es va saldar amb tímides accions contra la sala. Els fets que acompanyaven l’expedient haguessin permès el tancament definitiu. (I no parlo a posteriori ja que vaig fer un article sobre el tema el mateix juliol del 2010) El KGB haurà de tancar per sempre i el seu director ha de ser assenyalat com a irresponsable per deixar caure una sala de concerts.

el bloc Albert Balanzà

Els no llocs Marc Recha i, darrerament, Neus Ballús ens han ensenyat al cinema què és un no lloc, un espai oblidat, en una provisionalitat que s’eternitza i en la qual ningú s’hi fixarà; ni tan sols els passavolants que cada dia l’atravessen en cotxe o en tren. Tots tenim els nostres no llocs: espais que en algun moment han tingut un significat, on hi hem treballat, on hi hem viscut, on hi hem rigut, on hi hem vist figures que formen part del nostre paisatge... i que ara estan orfes de vida. Al meu catàleg personal, on hi ha des de la clínica on vaig néixer fins a l’escola on em vaig educar, des de la caseta dels avis a Gelida o la vaqueria de l’àvia a l’Hospitalet fins al primer pis de Gràcia on vaig viure, s’hi ha afegit aquesta setmana el lleig edifici on vaig treballar. L’han venut per 12 milions. No és el primer: la primera redacció, on hi vaig passar vuit anys i mig, també va passar a millor vida. Molt a prop d’allà, també aquesta setmana hi ha paisatges amb figura humana que han deixat de tenir aquesta figura humana, com el cantant d’òpera de Passeig de Gràcia. El seu relleu ja l’han agafat el cantautor cristià del transbord de Catalunya o el pencaire que ven la carterita Luma al transbord del Clot.

què en penseu...

...del precinte de la discoteca KGB per soroll?

Xavi Tedó

Anna Tobella mestra

JOAN PRAT jubilat

CARLOS PICAZO cuiner

IGNASI CARDONA fuster

Els veïns es queixen més dels problemes que hi ha fora que no a dins. Encara s’insonoritzi el local el problema es mantindrà per culpa de la llei antitabac, però també dels elevats preus de les consumicions de la discoteca.

Si el soroll molesta els veïns que viuen més a la vora entenc que es precinti la discoteca. Aquests locals han de ser molt curosos a l’hora de controlar el so perquè pot ser un calvari pels qui volen dormir.

El problema del KGB és l’ambient que hi ha perquè no ha estat fins ara que el veïnat s’ha queixat de manera més vehement. La discoteca fa molts anys que funciona i mai hi havia hagut aquestes baralles a fora. Amb un canvi d’estil, potser això no passaria.

Ara que sóc pare i visc a prop pateixo el merder que hi ha cada cap de setmana. Molts joves es passen molta estona abans que obrin fent botellot pels voltants i quan deixen sortir per fumar el xivarri creix perquè la gent va més embalada.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà­cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di­rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la­boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD

3


l’independent

opinió

13 de desembre de 2013

per Joan Vall

opinió

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

Ramon Julibert: l’home del metro deixa les andanes El primer cop que el vaig veure potser tenia jo quinze anys. Era al metro de l’estació de Catalunya, i anava andana amunt andana avall gesticulant obertament amb els braços i parlant. No era parlant, era cantant, i era òpera… No vaig saber què pensar, però em va captivar el personatge, un home molt alt d’aspecte gentil i amb massa bona planta per ser un rodamon qualsevol. Anys més tard, el seguia veient, i sempre fent alguna cosa semblant a un do de pit. Un dia de fa deu anys el vaig veure assegut, com quasi sempre, al primer banc de l’estació de metro de Passeig de Gràcia, i va ser quan vaig sentir una conversa que em va fer saltar del tren. Unes noies d´uns 18 anys s’exclamaven mirant-lo i, deien: “És ell… encara és viu… jo el veia, de petita, quan la meva mare em portava a la guarderia”. Aquell dia a l’estació hi vaig tenir la primera conversa. Vaig saber que es deia Ramon Julibert , i que portava cantant més de quaranta anys. Ens vam tornar a veure un altre cop, al cap d’uns mesos, a l’estació de Fontana, i allà li vaig proposar, després de xerrar quasi bé tres hores, de filmar-lo cantant, o, tal com deia ell, assajant. Va ser llavors quan vam parlar de les seves coses més importants, la feina d’antiquari, d’inquietuts, del seu germà Agustí, que tant l’ajudava i estimava, i sobretot de l’admiració que tenia per Fleta, Caruso i Lázaro, dels quals sabia totes les seves vivències i composicions.

tuits [el tuit de la setmana]

alexandrelopez @alexandrelopez 51min #YESYESWECAN

Cedida per Joan Vall

mar Gil @cosesdeCalamar Orgullosa que els partits polítics afins es posin d’acord, tenia els meus dubtes, però la veu del poble ha guanyat i es veurà a les urnes!

Carles agusti @carlesagusti En una paraula: Emoció II*II

aldarull ediciones @ed_aldarull Acaben de comprar el llibre de #Lenin “L’Estat i la revolución”. No us preocupeu els llibreters d’@Ed_Aldarull fan jurament de no parlar

ramoncin @ramonVdG 9 dic “Com tirar endavant un negoci”. El @PIJGracia resoldrà la preocupació n°1 dels joves de la #VilaDeGràcia al @EjLaFontana. La JNC approves!

elcaganerdegracia @caganerdegracia Els comerciants de Gràcia us desitgen Bones Festes

l’enquesta

Sempre tenia ganes de riure, caminar cap al Park Güell o jugar a escacs al casal de Siracusa Així va néixer el documental L’home del metro, que vam rodar durant tres o quatre dies al subsòl, dinant i passejant per Barcelona. No havia conegut mai un esperit tant lliure i salvatge, i d’exquisites maneres. No feia mal a ningú, i sempre tenia ganes de riure, caminar cap al Park Güell o cap al

barri de Gràcia, on jugava als escacs al Casal de Gent Gran de Siracusa, que està situat al costat del mercat de l’Abaceria. En Ramon havia nascut l’any 1929 a Barcelona, i, als seus 84 anys, no va poder debutar al Liceu com ell volia i es preparava, pero no passa res: El passat 5 de desembre, se’n va anar cap... enllà... i jo el seguiré veient sempre assegut al seu banc del metro amb les bosses plenes de menjar, postals antigues d’Andorra i dagerrotips incunables de principis del segle passat.

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Dóna la cara per l’independent L’Independent publica cada setmana les fotografies de totes les persones que han recolzat econòmicament aquest setmanari en el marc de la campanya “Dóna la cara per l’Independent” i que diumenge 5 d’octubre, durant el Dia del Comerç al Carrer, van passar per l’stand de la publicació a la plaça de la Vila. Moltes gràcies a totes!

Josep Maria Contel

4

Sonsoles Santís

Armand i Carina


l’independent

13 de desembre de 2013

política CDC, ERC, l’Assemblea i Òmnium ja treballen per activar la campanya del sí Gràcia s’articularà com a eix de màxima intensitat amb accions programades cada setmana Els quatre quartels generals a Gràcia de CDC, ERC, l’Assemblea Nacional i també Òmnium, que es constituirà oficialment a la Vila el 23 de gener, ja treballen per activar la campanya del sí en previsió de la consulta sobiranista que es pot concretar amb data abans que s’acabi l’any. Ara mateix, tot i que hi ha activistes a títol individual que es troben a més d’un d’aquests quartels, l’estratègia del sí a Gràcia és acumulativa i tant els republicans com les dues plataformes faran accions cada quinze dies, de manera que hi haurà una activitat constant prosobiranista. Albert Balanzà CDC és qui mostra menys immediatesa precaució en l’arrencada de la campanya, però el seu president local, Víctor Cullell, assumeix que “un cop resolt el consens i la data, ens posarem a fer campanya pel sí”. ERC, a través del seu president, Àlex López, ha explicat que multiplicarà la presència al carrer a través de parades cada 15 dies a partir del gener. “Més que mai, és el moment de trepitjar carrer”, ha conclòs López. L’Assemblea, hereva de facto de la plataforma Gràcia Decideix, que va assolir tots els rècords de participació en la

Arxiu

breus ICV recull vots per a les primàries internes a les eleccions europees L’agrupació d’Iniciativa a Gràcia ha començat a recollir vots dels militants per a les eleccions primàries internes que han de decidir el candidat de la formació a les pròximes eleccions europees entre Ernest Urtasun i Salvador Milà. La reunió de dimarts a l’agrupació va servir per activar el procés, que encara comptarà amb noves sessions abans de decidir entre l’exassessor de Raül Romeva i l’exconseller.

El consell de barri de Grassot, previst el 23, canviarà de data

Una nena, votant de manera simbòlica en la consulta del 2010 a Gràcia

consulta no oficial del 2010 amb 27.000 vots recollits i el suport de 60 entitats, ja té 600 socis, ja ha fet el seu primer acte al Coll i portarà la campanya Signa un vot als cinc barris de Gràcia, segons apunta un dels seus portaveus, Joan Vila. Finalment, Òmnium, tot i que ha estat l’última a arribar a la Vila, farà la primera acció de la campanya Un País Normal aquest dissabte 14 de desembre a la plaça Revolució, oferint paper de regal i etiquetes de la campanya als veïns i a les botigues, i el 23 de gener es constituirà públicament per arrencar també una presència quinzenal al carrer durant tot l’any.

“Farem campanya per als indecisos del barri del Coll” El president d’Òmnium-Gràcia, Jordi Foz, explica la campanya d’Òmnium Gràcia pel sí. Què teniu preparat? Tota l’activitat de l’entitat ha girat cap a la campanya pel sí en els últims mesos i, sobretot ara, hem decidit treballar en aquells barris on s’hi concentri un nombre més alt d’indecisos. Quin diagnòstic té Gràcia? El nucli històric està molt treba-

llat i nosaltres ens dedicarem al Coll. Volem parlar amb gent que vol escoltar arguments.

Després de les queixes que es van sentir tant de grups de l’oposició com el PSC com del públic, el Districte ha decidit buscar una nova data per celebrar el consell de barri de Camp d’en GrassotGràcia Nova, que estava previst per al 23 de desembre, en plenes festes de Nadal.

Cercavila en suport als bastoners encausats per “terrorisme” Els moviments socials de la Vila es tornaran a mobilitzar aquest cap de setmana, dissabte, a l’entorn de La Barraqueta en una cercavila de suport als dos membres de la Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop Ferran Blasi i Gregori Saavedra, acusats de “terrorisme” per l’Audiència Nacional, per mostrar cartells de preses l’any passat al Fossar. L’acte engegarà a les 11.30 hores a la plaça del Raspall. Cedida

BCN aprova les consultes de barri i el reforçament del Consell Ciutadà L’Ajuntament dóna poder al Districte per suprimir consells sectorials Redacció L’aprovació inicial de la reforma de les normes de participació ciutadana que aquesta setmana ha aprovat l’Ajuntament de Barcelona, després d’un llarguíssim procés que va arrencar amb el nou mandat, no ha fet més que confirmar les grans novetats que

ja s’apuntaven sobretot a principis de juliol (vegeu l’Independent núm. 492) i que preveien l’autorització de consultes de barri i fins i tot de carrer i una ressurrecció del Consell Ciutadà, a través dels quals ara es podran elevar punts perquè siguin inclosos en l’ordre del dia dels plens de districte.

El procés, que ha estat comandat per l’expresident de CDC a Gràcia i actual comissionat de Participació, Carles Agustí, també preveu “un marge ampli d’actuació als districtes” perquè cada territori decideixi, i suprimeixi, si s’escau, els consells sectorials de què disposa. El debat ara es trasllada a nivell local.

L’expresidenta Elsa Blasco rep el comiat de les entitats. La regidora de Barcelona i expresidenta del Districte, Elsa Blasco, va rebre diumenge passat al Nou Sardenya el comiat de les entitats de Gràcia en una iniciativa encapçalada per la junta del Club Esportiu Europa. L’homenatge va coincidir amb la presentació del futbol base del club.

5


l’independent

13 de desembre de 2013

societat L’Arquebisbat i La Caixa pacten salvar el solar de Casa Morera i l’ermita de la Salut El Districte està a l’espera de l’acord i no posarà traves si es respecta el pla de millora urbanístic Silvia Manzanera

No hi ha cap document firmat i tot són bones intencions, però els veïns de la Salut comencen a creure’s que l’emblemàtic santuari annex a Can Morera –en estat d’abandó des de fa dos anys- té salvació. La prova: una trobada aquest dilluns amb representants de l’Arquebisbat i de Caixabank a la mateixa ermita, i acompanyats d’arquitectes de l’entitat financera. Tot i que no es van concretar terminis, la Caixa assumirà la reforma exterior de l’edifici i l’església del manteniment interior.

2004. El consell de Districte aprova una pla de millora urbanística que contempla la construcció d’un edifici de nou plantes en els terrenys del número 97 de la Travessera de Dalt, l’antiga finca de la família Morera, que data de finals del XIX i que es troba annexa a l’ermita de la Salut. 2012. Vertix anul.la l’operació immobiliària i deixa un solar amb l’ermita de la Salut. L’abril de 2013, ven Casa Morera a Caixabank perquè recuperi l’edifici de 9 plantes. 2013. Caixabank anuncia un pla d’actuació per mantenir el santuari de la Salut. La seva filial immobiliària, Building Center, envia una carta als veïns amb el projecte.

Silvia Manzanera Elisa Castells es mostrava contenta. Sap que no serà immediat però els esforços de la particular lluita d’aquesta veïna -recolzada per altres veïns- per salvar el que consideren patrimoni de la Salut i un signe d’identitat del barri comencen a tenir fruits. “La intenció és iniciar els tràmits per segregar l’ermita i que passi a mans de l’església”, explicava Jaume Torrents, membre de la directiva de Caixabank, a l’Independent, durant la visita al solar i al santuari d’aquest dilluns. Però aquest tràmit està supeditat al Districte -amb qui es reuniran divendres- i al Pla de millora aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el 2004, que permet la

la cronologia

Membres de Caixabank i de l’Arquebisbat de Barcelona, al solar de Can Morera, dilluns

construcció que respecti l’ordenació volumètrica del solar amb l’obligació de preservar l’ermita. Però si l’administració no posa traves, l’església podria recuperar el seu santuari en breu i fer els treballs necessaris per reprendre l’activitat religiosa. Els arquitectes de Caixabank van manifestar que la bona salut estructural de l’edifi-

ci, tot i que requereix neteja a fons, una mà de pintura i la construcció d’una escala de cargol per restaurar l’accés al cor. Alguns veïns i el mateix pare Lluís, responsable de la Parròquia de la Salut, van manifestar que “la millor notícia” seria inaugurar la reforma l’any vinent, en el 150 aniversari de l’ermita. El delegat d’economia de l’Arquebis-

bat de Barcelona, Antoni Matabosch, en acabar la visita, va assegurar als veïns que el procés per recuperar l’ermita estava “encarrilat” i de la “sort” de tenir la Caixa com a contrapart. Del que no es va parlar va ser dels plans que l’entitat financera té per rendibilitzar el solar on hi havia l’antiga masia dels Morera, però els veïns ara ja es conformen -un cop enderrocada la torre i l’última masia de Travessera de Dalt- en recuperar per dins i per fora l’ermita, el lloc on està l’origen del barri.

breus Sol, Virreina, Vila i Lesseps, singulars en el pla de terrasses Les places del Sol, de la Virreina, de la Vila de Gràcia i de Lesseps han estat incloses com a espais susceptibles d’ordenació singular en el pla de terrasses que l’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquesta setmana i que, a Gràcia, es notarà sobretot per l’autorització a les botigues de discussió perquè tinguin terrassa si disposen de lavabo, sobretot a la plaça del Diamant. En el cas de les quatre places, fonts municipals han explicat que la comissió tècnica que encara s’ha de constituir “determinarà els especials paràmetres d’ocupació de les terrasses en aquestes places” i que això inclou el fet de donar coherència o unitat, per exemple, en qüestions de mobiliari. La nova fase ha d’abordar la redacció del projecte en el marc d’una comissió on hi ha tots els sectors implicats des d’Hàbitat Urbà fins a dissenyadors i veïns.

Jornada solidària a Llibertat de dotze entitats de la Vila El diumenge 15 de desembre un total de dotze entitats de la Vila organitzaran una jornada festiva i solidària a Llibertat per recaptar fons per la Marató. Sota el nom de Teixint Connexions, la iniciativa té un marcat caràcter familiar, amb una programació de tallers, jocs, contes, ball o música, i el seu objectiu és crear xarxa entre entitats de diferents àmbits i crear sinèrgies de futur. La jornada servirà per donar a conèixer les activitats que duen terme els participants.

per Albert Balanzà

reportatge

Els Castellers de la Vila de Gràcia parodien l’alcaldessa de Madrid

Camises blaves ‘indeguooool’ “Relaxing beer and patates braves in plaça de la Vila indeguooool”. Sis dels camises blaves més veterans dels Castellers de la Vila de Gràcia són els protagonistes del nou vídeo de la colla, que fa paròdia local d’una altra paròdia amb l’alcaldessa de Madrid. 6

El muntatge, que s’inspira musicalment en la barreja de ritmes electrònics i les frases del discurs ja històric d’Ana Botella a Buenos Aires, arrenca amb els protagonistes sortint de casa ben equipats: camisa blava, faixa i l’Independent sota el braç; òbviament, el número que duia en portada el 3 de 9 (vegeu número 504). Sota el lema Unum

per Circum i signat per Els Venerables, és a dir, els més veterans de la colla, el vídeo, que ja arrasa a Youtube, és un seguit de brindis amb el campanar de plaça de la Vila al fons entre cabrioles que mostra l’estat d’eufòria al qual han arribat els Castellers de la Vila de Gràcia en aquest final de temporada que els ha convertit en colla de 9. El nou

Una imatge del vídeo que han fet els Castellers

crit de guerra, seguint la paròdia del vídeo, és clarament “Indeguooool”. La setmana que ve

la celebració es rematarà amb el concert de Brams a l’Espai Jove del carrer Gran.


l’independent

societat

13 de desembre de 2013

El Districte no mourà fitxa fins que el KGB presenti un nou projecte acústic Descarta l’informe entregat divendres per la direcció del KGB, que es nega a fer cap reforma Arxiu/ Xavi Tedó

El Districte segueix el procés administratiu engegat el 14 d’octubre i que va provocar el precinte de la discoteca d’Alegre de Dalt el passat 5 de desembre, i descarta el darrer informe que la direcció del KGB va presentar divendres per certificar una baixada del volum de la música del local. “Si ens tanquen després d’això es perquè volen, no perquè la música molesti”, explica Lluis Llobet.

L’IES Vila de Gràcia aportarà 1.300 euros a la Marató de TV3 L’Institut Vila de Gràcia aportarà 1.300 euros a la Marató. Els alumnes de l’institut gracienc han superat el repte de fer grulles d’origami amb l’objectiu que una entitat donés 1 euro per cada grulla feta. Així, uns quants estudiants es van organitzar seriosament i en molt pocs dies han aconseguit produir 1.300 ocells de paper durant el temps previst. El centre escolar ha valorat molt positivament l’acció del jovent, coordinada per l’Imma Coma i la Mar Vara.

Albert Om presentarà els darrers llibres d’Heura i Arrels

Silvia Manzanera La resposta del propietari de la sala KGB no es va fer esperar i el mateix dia del precinte de la discoteca d’Alegre de Dalt, Lluis Llobet, ja havia preparat un document per certificar que s’havien fet les modificacions necessàries per rebaixar el volum de la música de la sala -amb un informe de l’empresa responsable del limitador-. De fet, el soroll va ser el motiu pel qual l’administració va decidir tancarla. Però fonts del Districte ja han manifestat aquesta setmana que no acceptaran cap més al·legació que no segueixi el procés administratiu que correspon a aquests casos. És a dir, segons la norma-

breus

La discoteca KGB continua precintada per ordre del Districte

tiva, ara el local haurà de realitzar un projecte acústic que incorpori solucions tècniques, i que haurà de ser aprovat per l’Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, haurà de realitzar mesures sonomètriques de comprovació a través d’una entitat de protecció de la contaminació acústica habilitada abans de poder reobrir. En aquest sentit, Llobet ja va manifestar que no presentarien cap projecte que

representés un cost, malgrat que això signifiqués el tancament de la sala. “Si després de demostrar que el volum de la música compleix amb la normativa, el que volen és tancar la sala i ja està”, sentencia Llobet. El Districte també ha explicat que les al·legacions presentades en el seu dia van ser descartades i ara tot ha de seguir els passos legals. Llobet insisteix en que el problema es troba al carrer,

i la responsabilitat és dels cossos de seguretat. Alguns veïns afectats pel KGB celebren el tancament però creuen que serà temporal.

Em dic Pep i visc al carrer i Con cartones por la calle són els darrers llibre del Centre Obert Heura i de la Fundació Arrels, que dos dels seus responsables -Laia de Ahumada i Enrique Richard- presentaran el proper dijous 19 de desembre a les set de la tarda a la biblioteca Jaume Fuster. El periodista Albert Om serà l’encarregat de presentar l’acte.

El solar de la Papallona al Coll serà un espai enjardinat de passeig L’últim projecte de la llei de barris tindrà 17 arbres, rampes i escales Xavi Tedó

A. B. Els últims projectes de la llei de barris del Coll, que data de 2007, és a dir, la reurbanització del carrer Aldea, la recuperació de la Font-Rúbia, l’arranjament de la plaça Laguna Lanao amb pèrgoles d’ombra, ja estan en la fase final. Falta alguna barana, ja se sap que la Font-Rúbia no donarà aigua del manantial subterrani recuperat i a debat està si les tres pèrgoles de Laguna lanao fan ombra o si se n’han de posar tres més. Però en els propers sis-vuit mesos encara n’hi haurà un que culminarà el rentat de cara del barri: la reconversió en espai ajardinat de passeig del solar de la Papallona. L’espai, ubicat en una finca privada qualificada de zona verda i adquirida per l’Ajuntament, té

El solar de la Papallona en obres, aquesta setmana

una dimensió de 1.600 metres quadrats i exerceix de tribuna en la confluència dels carrers Aldea, Tirso i Pere Llobet. El projecte, que es va presentar aquest dime-

cres en el consell de barri, planteja salvar el desnivell d’onze metres amb dues rampes i escales i enjardinar l’entorn amb 17 arbres i nou enllumenat. 7


l’independent

13 de desembre de 2013

documents Què n’hem fet, de les nostres muntanyes? Amb aquest recull d’articles, Aurora Vila remarca la importància social de l’excursionisme català. Uns escrits on queda ben palès el sentit ètic, formatiu, d’amistat, de germanor i, molt especialment, de compromís patriòtic que l’excursionisme ha representat i continua representant. El cos central del recull el formen els articles publicats a la revista Mai Enrera i al Butlletí Social, tots dos del Club Excursionista de Gràcia. de la Cultura Catalana aquest fet, geogràfic i ecològic, tan essencial, que ens afecta a tots. I amb tota la naturalitat d’un home que es vol al servei incondicional del seu país, no dubtà a oferir al nostre club (vegeu butlletí núm. 371, novembre/desembre 1977) un dels seus poemes en manuscrit, amb aquella lletra seva tan meticulosa i personal, tan minúscula que sorprenia. En la seva gran exigència de la feina ben feta era tan escrupolós que ell mateix rectificava a mà, sobre el text dels seus llibres, les errades d’impremta! Fins i tot, en l’endreça ho feia constar així: A X aquest exemplar, esmenat per mi de les errades, etc., que hi trobarà. Aquest era l’home-poeta que vam conèixer i que avui volem recordar aquí, perquè fórem sensibles a la senzillesa i a la humil perfecció de qui s’exigia tant a ell mateix, com ho feia avinent en el seu poema «Sentit a la manera de Salvador Espriu»: He de pagar el meu vell preu, la mort, i avui els ulls se’m cansen de la llum. Baixats amb mancament tots els graons, m’endinsen pel domini de la nit.

Tot evocant Salvador Espriu Si per recordar Salvador Espriu no fos motiu suficient la seva gran vàlua com a poeta, lliurat en cos i ànima a «salvar els mots» i a la defensa constant i aferrissada dels drets del nostre poble, ens quedaria encara la seva immensa figura humana, fidel a ultrança a la seva identitat. Salvador Espriu era home d’un caràcter de pedra picada —i dient això no descobrim res—, sense escletxes, de conviccions profundes i inalterables. Però és que dedins aquesta personalitat tan sòlida hi havia una gran humanitat, que no escatimava a qui se li atansava la seva conversa seriosa però natural i afable. Va ser el 1976, que tinguérem l’ocasió de fer-ne la coneixença personal en anar a demanar-li la seva autoritzada opinió, com a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 1972, sobre l’excursionisme català, per a uns articles destinats al nostre butlletí. [...] La seva figura sòbria, d’una complexió que revelava una salut més aviat fràgil, reflectia una bondat intel·ligent i una senzillesa innata que inspirava confiança i respecte alhora. No era propens a les expressions supèrflues. Auster i concret en els seus comentaris i judicis, defugia els dogmatismes i respectava tothom. Tanmateix, no per això deixava de dir el que pensava, i si bé no ho feia amb acritud, no hi regatejava ni la convicció ni el coratge, com es pot comprovar per les respostes que ens donà i que figuren al nostre butlletí núm. 361, març-abril 1976. Deia, en referir-se als «vells comtats del nord»: [...] perduts, malauradament, el 1659, pèrdua que no accepto. No accepto el Tractat dels Pirineus. I així assenyalava a l’excursionisme el lloc que havia d’ocupar en el Congrés de la Cultura Catalana que s’estava preparant: [...] hi ha una Catalunya pobra i una Catalunya rica. Hi ha una Catalunya despoblada, que cada vegada s’està despoblant i empobrint més. I vostès són els qui, perquè ho trepitgen i ho veuen, podrien posar de manifest en el Congrés 8

Silenciós, m’alço rei de la nit i em sé servent dels homes de dolor. Ai, com guiar aquest immens dolor al clos de les paraules de la nit? Passen el vent, el triomf, el repòs, per rengles d’altes flames i d’arquers. Presoners dels meus morts i del meu nom, esdevinc mur, ja caminat per mi. I em perdo i sóc, sense missatge, sol, enllà del cant, enmig dels oblidats caiguts amb por, només un somni fosc del qui sortí dels palaus de la llum. El poeta ja ha tornat als «palaus de la llum». El seu missatge resta ara tot nostre. Gràcies, Salvador Espriu, per haver-nos-el llegat, per haver fet lliurament de la vostra obra i de la vostra persona en aquest país, vostre i nostre, que us haurà de ser etern deutor, que us haurà de retre etern homenatge. Mai Enrera, núm. 412, setembre de 1985

També els escaladors ho demanen... Escolta, Sepharad, els homes no poden ser si no són lliures. Salvador ESPRIU En la premsa del dia 15 de setembre proppassat es publicava una nota que, en essència, deia: A Montserrat s’han concentrat alguns milers de persones per celebrar un acte a favor de l’amnistia. Hi eren fent costat a uns quants homes i dones (entre ells, Mn. Lluís M. Xirinachs i el nostre consoci Garcia Fària) que havien començat una vaga de fam, com a captaires de la pau, demanant l’almoina d’una amnistia general. Mentrestant, al cim del Cavall Bernat uns escaladors

Aurora Vila i Guàrdia és un dels puntals de l’associacionisme excursionista català, especialment pel seu activista des del Club Excursionista de Gràcia, del qual fa més de cinquanta anys que n’és sòcia, i també del Mountain Wilderness de Catalunya. Professora de català, va formar part, en la clandestinitat, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell Nacional Català. Membre fundadora de la Nova Associació de Veïns i Comerciants de la plaça del Diamant i l’Entorn, i participa en l’ANC i la Plataforma per la Llengua. Coautora del llibre Som-hi!, del qual se n’han fet quinze edicions, destinat a ensenyar català als adults.

col·locaven un gran rètol amb la paraula «amnistia». Fins aquí la notícia. Ens complau que uns escaladors hagin fet bandera d’aquest esperit de concòrdia. Ens complau, però per ser sincers diríem que no ens sorprèn, perquè a muntanya tots, sense distincions, som amics i estem disposats a ajudar-nos. (Deixo de banda, és clar, aquells extremistes que sempre i arreu es produeixen i que en el nostre esport són summament rars amb relació al gran contingent que el muntanyisme mobilitza.) Però és davant aquest fet concret que esmento d’una manera ben conscient que a muntanya no es demana al company la seva ideologia ni la seva manera de pensar per compartir-hi l’aixopluc o el contingut del portavianda si s’escau. La muntanya aglutina i fa els seus homes i dones d’un tarannà especial. No vull pas dir amb això que siguin millors que els altres, sinó que porten en ells com un aire fresc i sa que elimina molts prejudicis i els agermana ben senzillament, ben naturalment. [...] Penseu que en el mirall de la veritat s’esmicola l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum. Salvador ESPRIU Era o és camí obligat dels escaladors que hi transitaven en gran nombre, i alguns afegien al «Visca Catalunya» un «lliure» que d’altres treien i d’altres tornaven a col·locar. Però això es feia amb tota naturalitat, diria que en amical diàleg silenciós (poques vegades havien estat bandejades les pedres). I és que a muntanya s’és això, company de muntanya. Mai no s’ha preguntat a ningú qui era quan s’ha hagut d’anar a despenjar-lo d’una paret o d’un pas difícil. Evitem el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans. Salvador ESPRIU Per això ens sembla tan lògic que els escaladors demanin l’amnistia, perquè ells sempre han practicat la convivència. [...] I creiem avinent que aquest any del centenari de l’excursionisme els seus homes i les seves dones ens fem ressò d’aquest clam popular que uns quants escaladors han portat fins al cim de Montserrat, fent sentir ben forta la nostra veu per a una amnistia, per a una prompta reconciliació de tots els germans separats pels atzars de la nostra història. Butlletí social del CEG, núm. 361, març-abril de 1976


l’independent

13 de desembre de 2013

9


l’independent

13 de desembre de 2013

agenda Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

eXPOsiCiOns Fins al 24 de desembre Exposició Parisii, de Marcel Pedragosa. En paral·lel a la seva pròpia obra documental, Marcel ha treballat a Magnum Gallery, part de l’agència Magnum Photos, i collabora puntualment com fotoperiodista amb els corresponsals de La Vanguardia i El Periódico a París. L’obra de Marcel ha estat exhibida internacionalment a The Royal Scottish Academy (Edimburg), Bankside Gallery (Londres) així com a París, Moscou i Brussel·les de la mà de Leica. galeria H2o (Verdi, 152) Fins al 21 de desembre ITURRIBIDECIENTODIEZ, la nova exposició de Julio Arriaga, elartixta. Una mostra de pintura de l’artista instal·lat al carrer La Perla fa més d’una dècada. Xtudio (Perla, 10, loc 2) Fins a l’11 de gener Graphic Work, col·lectiva d’obra gràfica original d’autors de prestigi internacional que provenen de col·leccions privades i del fons que la galeria ha anat adquirint al llarg d’aquests anys. En aquesta ocasió es presenten obres d’autors com: Bacon, Clavé, Chillida, Dalí, Guinovart, Hernández Pijuan, Miró, Picasso, Plensa, Ràfols Casamada, Riera i Aragó, Tàpies o Manolo Valdés. Sala d’exposicions del districte (Pl. Vila, 2) Fins al 5 de gener Exposició Com menjar-nos el Sud. Una exposició per conèixer els impactes que té el nostre consum a Amèrica Llatina i el nostre paper com a consumidors. Cedida per la Xarxa de Consum Solidari. centre cívic el coll - la Bruguera (Aldea, 15) Fins al 7 de gener Exposició 50 anys i tan joves. La Galera 1963-2013. Mostra que recorre la història de l’editorial fundada per Andreu Dòria (1920-1995) amb la voluntat de normalitzar l’aprenentatge del català i de formar el jove des de la qualitat literària. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22) aCTes Divendres 13 de desembre Últim dia de l’intercanvi de joguines per fomentar un consum responsable. lluïsos de gràcia (Pl. nord, 7-10), de 17 a 20 h Pessebre artesanal i exposició nadalenca organitzat per la Fundació Festa Major. espai Albert Musons (Alzina, 7-9), a les 17 h Concert de Nadal de la Coral Vent del Nord i recital de poesia de Salvador Espriu. lluïsos de gràcia (Pl. nord, 7-10), a les 21 h

Machancoses i David Verdaguer. teatre lliure (Montseny, 47), a les 23 h Dissabte 14 de gener Parada de roba i joguines de 2na mà a la Fira de Nadal de Pl. Lesseps per la campanya Cap nen/a sense colònies. Plaça lesseps, a partir de les 11 h Sessió de contes catalans tradicionals a càrrec de les Encantacontes. ceiP turó del cargol (Avda. coll del Portell 56), a les 12 h Teatre: Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral Instructiu de Gràcia centr Moral (Ros de olano, 9), a les 18 h Teatre: Adiós a la infancia. Una aventi de Marsé. teatre lliure (Montseny, 47), a les 17.30 i a les 21 h Mostra de cinema italià de Barcelona (MCIB): Sacro GRA (Gianfranco Rosi, 2013). cinemes Verdi Park (torrijos, 49), a les 20 h Concert per la Marató: Obeses + Guillem Riera + Abril. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 20.30 h Concert Glòria de Vivaldi i Messies de Händel. A càrrec del Cor Gregal i la Coral Sant Joan de Déu i Facultat de Filosofia, amb l’orquestra Camerata Bacasis i les solistes Hortènsia Martínez (soprano) i Marta Andreu (contralt). església de la Bonanova (Pl. de la Bonanova, 12), a les 21 h Concert de música antiga i el Cant de la Sibil·la. Parròquia de la Mare de déu del coll (Santuari, 30), a les 21 h Concert: Essaie Pas. la Milagrossa Milanesa (torrent de les Flors, 49), a les 21 h Concert: Bremen. Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h Concert: Yolanda Yone. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h MCIB: L’arbitro (Paolo Zucca, 2013). Verdi Park (torrijos, 47), a les 22 h Diumenge 15 de gener Teatre: El conte de Nadal, de la cia La Trepa. A partir de 5 anys. Jove teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 i 18 h Poesia, a càrrec de Usted es un colectivo: Xaleu, xaleu, quitxalla! Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 13 h

Concert: Vol Menor. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

MCIB: Secció de 8 curtmetratges. Verdi Park (torrijos, 49), a les 18 h

Concert: Què pasa contigo trio. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h

Teatre: Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral Instructiu de Gràcia centr Moral (Ros de olano, 9), a les 18 h

Teatre: Dos machos verdes fritos, d’Oscar 10

recomanem

Fira de Nadal a la Virreina. Gràcia s’omplirà les properes setmanes de fires de Nadal a diversos emplaçaments. A més dels Jardinets, que enguany dobla les parades, un altre punt on s’instal.larà la Fira Solidària serà a la plaça Virreina aquest dissabte. Organitza la jornada la Xarxa Gràcia Solidària. Dissabte 14 de desembre a la Plaça Virreina de 10 a 21 h Jam session de manouche. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 19.30 h

Concert: Bigott. Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h

MICB: Viva la libertà! (Roberto Andò, 2013). Verdi Park (torrijos, 49), a les 20 h

MCIB: Tres hermanos (Francesco Rosi, 1981). Verdi Park (torrijos, 47), a les 22 h

MICB: Anni Felici (Daniele Luchetti, 2013). Verdi Park (torrijos, 49), a les 22 h

Dijous 19 de desembre MCIB: Tres hermanos (Francesco Rosi, 1981). Verdi Park (torrijos, 47), a les 18 h

Dilluns 15 de desembre MICB: Border (Alessio Cremonini, 2013). Verdi Park (torrijos, 49), a les 20 h Concert: 4hiverns. Almeria teatre (Sant lluis, 64), a les 21 h MICB: Il terzo tempo (E.M.Artale, 2013). Verdi Park (torrijos, 49), a les 22 h Dimarts 17 de desembre MCIB: L’ultima ruota del carro (G. Veronesi). Verdi Park (torrijos, 47), a les 19.30 h Concert benèfic per a les persones amb discapacitat. A càrrec de La Fuga dels Lluïsos de Gràcia a favor de la Fundació Auxília i les persones amb discapacitat. Real club de Polo de Barcelona (Av. doctor Marañón, 19-31), a les 20.45 h MCIB: Salvo (A. Piazza, F. Grassadonia, 2013). Verdi Park (torrijos, 47), a les 22 h Dimecres 18 de desembre MCIB: Siempre hay una mujer (Francesco Rosi, 1967). Verdi Park (torrijos, 47), a les 18 h MCIB: Excelentísimos cadáveres (Francesco Rosi, 1975). Verdi Park (torrijos, 47), a les 20 h Jam session de jazz, blues, rock i soul. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21 h

Presentació del conte Em dic Pep i visc al carrer i del llibre Con cartones por la calle, d’Heura i la Fundació Arrels. Presenta l’acte Albert Om. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22), a les 19 h MCIB: Siempre hay una mujer (Francesco Rosi, 1959). Verdi Park (torrijos, 47), a les 20 h Concert: La Pompe Ignition Project. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21 h Contacontes: Cuentos con tacto, a càrrec d’Inés Macpherson. l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h Concert: Tripulante. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Bigott. Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h MCIB: Excelentísimos cadáveres (Francesco Rosi, 1976). Verdi Park (torrijos, 47), a les 22 h Divendres 20 de desembre Concert: Escuchando Elefantes. Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Lluis Coloma & Marc Ruiz. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h


l’independent

13 de desembre de 2013

11


l’independent

13 de desembre de 2013

cultura Els llibreters confien que l’esclat del negoci a Gràcia farà remuntar vendes

breus L’Orchestra Fireluche obre la segona edició de concerts a la Beckett Cedida

Els establiments sortiran al carrer diumenge i a la Fira de Nadal impulsada pels comerciants Xavi Tedó

La venda de llibres cau en cinquè any consecutiu però a Gràcia han obert cinc llibreries en quatre mesos. L’última, Memòria, dijous passat a plaça de la Vila. L’Associació de Llibreters de Gràcia, nascuda a l’agost sota la vella consigna de la unió fa la força, confia en que aquest increment de llibreries es tradueixi en un increment també de les vendes. Més enllà de la campanya de Nadal o de Sant Jordi, el projecte del col·lectiu és de llarga durada, una garantia de futur.

El 14 de gener l’Orchestra Fireluche obrirà la segona edició del cicle Els dimarts em sentiràs, que la sala Beckett i el segell Bankrobber han encetat enguany per oferir concerts de proximitat, oberts a un públic molt reduit i en què els artistes s’integren en l’escenografia dels espectacles teatrals en cartell. Com en la primera edició, la programació aposta per donar veu als artistes i els segells de l’escena independent de la ciutat, amb noms com ara Bedroom + Isaac Ulam, La Marta Rius, Els Nens Eutròfics, Balago, Trau, Ferran Palau i Renaldo & Clara.

Silvia Manzanera Amb 35 establiments, Gràcia és la llibreria més gran de Barcelona. Almenys així la presenten els llibreters que van decidir agrupar-se a l’estiu per guanyar en visibilitat com a col·lectiu. “No és més que la vella història de la unió fa la força”, explica Pere Fernández. El portaveu de l’Associació de Llibreters i també copropietari de Pequod Llibres assegura que l’objectiu d’aquesta iniciativa és posicionarse com alternativa a les grans superfícies. “Diem a la gent, no només de Gràcia sinó de Barcelona, que té un barri sencer que és una enorme llibreria. Cadascuna amb la seva especialització i l’avantatge de la proximitat, perquè la majoria ens considerem alguna cosa més que botiguers, som llibreters”,

Recull de llibres en llengua catalana a la Llibreria Taifa

afegeix Fernández. El mapa amb l’itinerari de les 30 llibreries associades que va servir de carta de presentació de l’associació a l’estiu –i del qual es van repartir 5.000 exemplars- ja s’ha quedat obsolet. Entre les últimes incorporacions està la història llibreria Ona, que va tornar a aixecar la persiana a Gran de Gràcia després de tres anys (veure l’Independent 497) amb l’esperit original de donar suport al llibre en català. I la més recent, La Memòria, inaugurada per Xavier Cortès i Mireia Gispert la passada setmana, especialitzada en títols d’història i dedicats a recuperar el passat.

L’Independent, a l’espai de Diamant de la Fira de Nadal L’Associació de Llibreters de Gràcia sortirà aquests dies al carrer aprofitant que els comerciants organitzen diverses fires per Nadal. Així, aquest mateix diumenge dia 15 de desembre algunes de les llibreries associades tindran parada a la fira que els comerciants han organitzat a la plaça del Diamant. Precisament aquest mateix desplaçament acollirà del 18 al 22 de desembre la Fira

de Nadal, que organitza la Federació d’Associacions de Comerciants de Gràcia. Diamant serà l’espai dels llibres, pessebres i articles de Nadal. Aprofitant aquest espai, l’Independent també tindrà una parada on oferirà altres productes, com ara els nous calendaris d’enguany (amb il·lustracions de Pep Boatella), samarretes, llibres editats per Debarris o l’agenda de la dona.

Chano Domínguez i altres convidats, a la festa d’Art Just el 28-D El proper 28 de desembre el projecte musical Art Just, que Anna Herrero i Marina Albero porten a terme a la Casa Vicens, oferirà uns concerts privats per a micromecenes a l’Atelier amb convidats especials com ara Chano Domínguez, Horacio Fumero i Growing Groovy. També han programat concerts per a famílies on repassaran alguns dels clàssics nadalencs, el 21, 22 i 23 de desembre, i del 2 al 4 de gener, a les 12 i a les 17 h.

Silvia Manzanera

reportatge

Cedida

La pedagoga Dàmaris Gelabert estrena espectacle a la Violeta

La música infantil es reivindica El proper 22 de desembre, la cantautora Dàmaris Gelabert presentarà a la Violeta el seu treball Canta!, un DVD que recull els videoclips de les seves cançons més populars. Escoles i famílies són, des de fa temps, fans de la pedagoga, que reivindica la música infantil. 12

Amb més de 150 cançons escrites i 12 discos editats, part del repertori de la Dàmaris s’ha convertit en un conjunt de cançons vives que es canten dins l’entorn escolar i familiar. Ella recolza el seu treball artístic sobre un ampli bagatge com a pedagoga i musicoterapeuta. Feia un temps que hi havia la demanda de posar imatges a la seves cançons. I es va decidir

a gravar un DVD. “Sabíem que era complicat i costós, per això vam fer un Verkami i vam recollir 14.000 euros”, explica Dàmaris. El realitzador és en Jordi Call, un dels realitzadors del programa televisiu Salvados i l’escenografia ha anat a càrrec del Taller Castells i Planas. Dàmaris confia en la rebuda que tindran a Gràcia, on veu una gran activitat entre les famíli-

La musicoterapeuta Dàmaris Gelabert en una de les seves sessions amb infants

es. Però en general considera que la música que es fa per infants no té el suport i reconeixement que

es mereix, tot i que ara hi ha cada vegada més gent jove que “fa propostes de molta qualitat”.


l’independent

cultura

13 de desembre de 2013

per Silvia Manzanera

reportatge

crítica d’art

Àlex Prunés, la pintura com a metàfora de la realitat

Perla 28 i Athenea Harrington, premiats al festival Musiclip’13

El videoclip de l’any Cedida

L’artista Àlex Prunés (Barcelona, 1972) té el seu estudi al carrer Torrent de les Flors, 24, local 1, on també dona classes de pintura i dibuix. Prunés és un pintor jove provinent de Belles Arts, on la figuració centrada

Els seus paisatges són silenciosos i metafísics, on l’absència de l’èsser humà es fa evident

Athenea Harrington i Rober Ors, realitzadora i productor, en perfecta harmonia

Es tiren floretes l’un a l’altre. Riuen. S’entenen. Es nota que treballen bé plegats. I a sobre els premien per fer el que més els agrada. La productora de serveis audiovisuals instal·lada al 28 del carrer Perla i la realitzadora Athenea Harrington acaben de guanyar el premi al millor videoclip de l’any al festival internacional Musiclip per la proposta ‘Alone’; el tema de Laura Abril en imatges. I estan molt contents, és clar. “No m’ho pensava en un principi però el cert és que el premi m’ha fet molta il·lusió”. Athenea Harrington -que fa un mos al Cafè del Teatre i atén al telèfon i a l’entrevistadora amb una facilitat envejable- reconeix que la falsa modèstia no va amb ella i que espera que el treball que ha realitzat juntament amb la gent de Perla 28 pugui arribar a més gent. Rober Ors, el seu company

de taula i productor del videoclip Alone, recolza la idea. El Musiclip és un festival internacional de música, les arts audiovisuals i el videoclip de Barcelona que es va crear el 2007 i que ha anat creixent en prestigi i difusió. Alone va haver de competir entre més de 4.000 treballs. Gairebé res. La fabricació del millor videoclip de l’any va començar el dia que la DJ Laura Abril va escollir Perla 28 per posar imatges al seu darrer te-

“No m’ho pensava però el cert és que el premi m’ha fet molta il·lusió”, reconeix la realitzadora ma Alone. Rober i el seu equip tenien total llibertat per crear la peça audiovisual i el productor gracienc va escollir Athenea com a realitzadora. A les habituals trobades per compartir idees, propostes i línia creativa, va venir la proposta visual d’Athenea. I com és treballar plegats? “Són productors amb cre-

per Ramón Casalé

ativitat”, diu Athenea, “la gràcia de Perla 28 és que tenen un estil americà de produir”. Rober sentencia: “En aquesta peça era important que els egos quedessin en segon pla en benefici del projecte”. Altres noms del treball Alone són Oriol Bosch, director de foto, i Oriol Murcia, qui va atorgar el ritme i look desitjats a la sala d’edició. Demostrat ha quedat que la combinació ha resultat a la perfecció. És el segon videoclip realitzat per Athenea i el primer que firma amb Rober com a productor, tot i que ella acostuma a fer de productora audiovisual -feina que fa des de fa més de 13 anys-, aquí s’han intercanviat els papers. I ella, encantada: “Realitzant m’ho passo molt bé i m’estresso molt poc. Es més fluït i natural. Gaudeixo més”. Al festival Filmets també li va agradar molt Alone. Aquí no van guanyar, però van ser-hi. I han demostrat que la falta de recursos no afecta la qualitat del resultat quan hi ha creativitat.

en el paisatge urbà és evident, com per exemple també succeix amb altres artistes de la seva generació, cas de David Casals, Miquel Macaya, Jordi Sardà, Carles Díaz o Cristina Blanch. Els seus paisatges són silenciosos i metafísics, on l’absència de l’èsser humà es fa evident –encara que en algunes obres recents hi apareix de manera anecdòtica, ja que el representa d’esquena, en

actitud contemplativa, que ens recorda a Michelle Lehmann o Manel Castro-. A Prunés se’l relaciona amb el treball d’Edward Hooper. És possible que hi hagi un cert contacte amb el pintor nordamericà, però aquest es centrava més en mostrar personatges darrera d’un vidre il·luminat situats en un bar o a casa seva. En canvi Prunés s’endinsa cap a una arquitectura urbana on apareixen edificis solitaris, col·locats en un paisatge impossible, on la línia de l’horitzó la representa el mar. Aquests edificis sí que em recorden a Arnau Alemany o inclús al surrealista René Magritte. La primera vegada que vaig conèixer el treball de Prunés va ser a la Galeria Barnadas a finals dels 90, encara que on exposa habitualment és a la Sala Parés. Ha obtingut diversos premis de prestigi, així com beques. Cedida per Francesc Franco

Exposició ‘Estimats Reis, moments màgics’, a la Violeta. El Taller d’Història de Gràcia, la Fundació Festa Major i La Violeta organitzen una mostra del 13 de desembre al 13 de gener de fotos històriques que recull moments significatius d’aquesta tradició nadalenca a Gràcia. l’Espai Musons acull també fins al 20 de desembre una recopilació de fotos realitzades per Josep M. Contel dels 10 anys de la Cavalcada a Gràcia.

cartellera Cinemes Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • El hobbit. La desolación de Smaug. 16.00, 19.15 i 22.30. • Parsifal - Roh- Live. Dc, 17.45. • El hobbit (digital). Dc, 16.00, 19.15 i 22.30. • Pla de escape. 16.05. • Le week-end. Dv i ds, 16.20, 18.15, 20.10, 22.05 i 00.20. La resta, 16.20, 18.15, 20.10 i 22.05. • 3 bodas de más. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05. • Los juegos del hambre: en llamas. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Blue Jasmin. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Diana. Dv i ds, 16.10, 19.05, 22.00 i 00.35. La

resta, 16.10, 19.05 i 22.00. • 12 años de esclavitud. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.00 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.00. • Frozen, el reino del hielo. 16.00 i 19.00. • Carrie. Dv i ds, 22.00 i 00.30. CINEMES gIRONA. Girona, 175 • El somni dels herois. Dj, 20.00. • Tots volem el millor per a ella. Dv, 21.30. Ds, 22.00. Dg, 20.00. Dj, 18.00. • Marhaba. Dc, 21.00. • Els records glaçats. Dv, 17.30. Ds i dg, 16.00. • Doraemon i Nobita Holmes en el misteri del museo del futur. Ds i dg, 16.00. • Camille Claudel 1915. Dv, 19.30. Ds i dg, 18.00. Dl, 17.30. Dc, 17.00. • El retratista. Dc, 20.00. • Diamantes negros. Dv i ds, 22.00. Dg, 16.00 i 22.00. Dl, dc i dj, 17.30.

• Febrero, el miedo de los galgos. Dj, 20.00. • Phenomena: Superman IV + Masters del Universo. Dg, 18.00. • Lore. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00. Ds i dg, 18.00, 20.00 i 22.00. Dl, 17.30, 19.30 i 21.30. Dc. 17.30 i 22.00, 19.00. Dj, 17.30 i 19.30, 22.00. • Jordi Sabatés presenta: Nosferatu, el vampir de Murnau. Ds, 20.00. • Con faldas y a lo laco de B. Wilder. Dj, 21.30. • Festival Nunes. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00. Dg, 10.00 i 12.00. Verdi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Blue Jasmin. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Le Week-End. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 3: La vida de Adèle. 16.30 i 20.00. • Sala 4: La gran belleza. 16.00, 19.00 i 22.00.

Lore. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Verdi Park. Torrijos, 49. • Sala A: Una familia de Tokio. 16.15, 19.10 i 22.05. • Sala B: Mostra de cinema italià. • Sala C: El hobbit 2. 16.00, 19.00 i 22.00. • Sala D: El consejero. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30..

Teatres Teatreneu. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg, 18.30. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30.

• Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00. • Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00. • Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30. • Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00. Sala Porta 4. Església, 4-6 • Háblame de Lorca, Miguel. Del 08/12 a les 20 h • Postals de Nadal. Fins al 21/12. • Educador social en Alaska. Fins al 21/12 a les 20.00. • Alarma nuclear! Un drama familiar. Fins al 15/12. • Petit Espai: L’arbre de la vida. Fins al 22/12. • Soñeros (Sueños de Marineros). Del 22/12 al 26/01 a les 17.00 h.

13


l’independent

13 de desembre de 2013

esports La mort sobtada del directiu Romero deixa l’Europa en estat de xoc social

breus El nou pavelló Josep Comellas serà la seu del CB Pedagògium Josep C. Pinteño

El club diu adéu a l’advocat i secretari de la junta i li prepara un homenatge el dia del Terrassa Àngel Garreta

Desenes d’amics, socis i simpatitzants del Club Esportiu Europa han acomiadat aquest dijous al tanatori de Sant Gervasi el directiu Josep Maria Romero, un dels puntals de la junta del Nou Sardenya, que va morir de manera sobtada dilluns al vespre mentre feia rúning. Secretari i advocat de l’entitat i membre del patronat de la Fundació, el club li retrà homenatge diumenge 22, abans del matx del primer equip contra el Terrassa, i els jugadors lluiran un braçalet negre aquest dissabte contra la Rapitenca.

El Club de Bàsquet Pedagògium gestionarà el pavelló Josep Comellas, que s’inaugura dissabte amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, els propers dos anys amb la possibilitat de prorrogar la cessió un any més. El nou poliesportiu, situat al carrer Neptú, serà la seu de l’històric club de bàsquet, que fins ara jugava en diferents escoles i espais de Gràcia en funció de la disponibilitat. L’espai també serà utilitzat de manera exclusiva des del matí i fins a primera hora de la tarda pels alumnes de l’escola Jujol i l’institut Vila de Gràcia.

Xavi tedó “En estat de xoc”. Així es com descrivia el president escapulat, Guillaume de Bode, el sentiment que es respira aquests dies al Nou Sardenya. Romero havia tornat recentment d’un dels seus viatges professionals a Brasil i dilluns al vespre, després de despatxar afers personals, professionals i també del club, va decidir sortir a córrer prop de casa seva, a Castelldefels. Un infart el va sorprendre en plena activitat física i els equips mèdics ja no el van poder reanimar. Membre del Col·legi d’Advocats i amb 25 anys d’experiència, Romero exercia de vocal de la junta, amb la responsabilitat d’aconsellar la junta en temes legals. Com a secretari de la junta havia donat el relleu a Carles Anguela. Davant

14

El directiu Josep Maria Romero a l’assemblea de l’any passat

d’aquest tràgic succés, la junta va decidir ajornar l’assemblea de socis que havia de tenir lloc dimarts al vespre al Tennis La Salut. L’enterrament, que es va fer al tanatori de Sant Gervasi dijous al matí, va aplegar directius, staff tècnic, jugadors i aficionats al costat de la família, amb el president De Bode, el president de la Fundació, Joan Josep Isern, i la regidora de Gràcia, Maite Fandos, al capdavant. Tots els partits que l’Europa disputi com a local aquest cap de setmana guardaran un minut de silenci en la seva memòria. L’homenatge al Nou Sardenya es farà contra el Terrassa.

L’impulsor del club brasiler que du el nom de l’Europa Com a membre del Patronat de la Fundació, Josep Maria Romero va ser l’impulsor, l’any passat, de l’UNABB Europa (Uniao Atlético Barro Branco), un equip de futbol d’una zona deprimida del litoral brasiler que porta el nom del conjunt gracienc. El projecte solidari encapçalat pel directiu europeista ha permès crear una escola de futbol que ja ha participat en alguns campionats enfundats

amb la samarreta escapulada que els va lliurar personalment Romero en una visita que va fer a Brasil el mes de juliol.

El CB Coll presenta oficialment tots els seus equips El Club Bàsquet Coll presentarà diumenge a les cinc de la tarda al seu pavelló tots els equips d’aquesta temporada. Després de resoldre el problemes de manca de jugadores pel primer equip femení que va tenir al setembre, el Coll encara aquest curs amb la voluntat de refermar la bona trajectòria dels principals equips i de l’escola, que es vol nodrir amb alumnes dels centres educatius del barri.


l’independent

13 de desembre de 2013

activitat econòmica Els comerciants de Gràcia promouran el català a les botigues

Cedida

És la primera federació de Barcelona que ho fa Tot i que el Codi de Consum estableix que els ciutadans tenen dret a ser atesos en català, el dia a dia ho desmenteix. Ara la Federació de Comerciants de Gràcia ha signat un acord amb el Consorci de Normalització Lingüística (CNL) per promoure el català als comerços. És la primera federació que ho fa a Barcelona perquè fins ara l’havien subscrit associacions de comerciants a títol individual. Xavi tedó L’acord estableix que la federació farà difusió dels cursos de català per adults del CNL de Barcelona,

promourà que els seus associats hi acudeixin i participarà en l’organització del cursos de nivell bàsic per als treballadors nouvinguts. La federació també donarà visibilitat a d’altres programes per fomentar el català al comerç i a la restauració. com Català a taula, que com explica Elvira Nadal, membre del CNL, “està adreçat a cambrers de bars i restaurants que no parlen català”. Nadal no amaga que “el Codi de Consum està encallat perquè hi ha comerços on no t’atenen en català”. Ara amb Política Lingüística han editat un tríptic, que sota el suggerent títol de Ja estàs al dia?, remarquen els beneficis que comporta el seu aprenentatge, com fer créixer la competitivitat o

La Federació de Comerciants de Gràcia, Eduard Ampolla (a la dreta) en el moment de subscriure l’acord amb el CNL

afavorir la proximitat i, per tant, la satisfacció i la fidelització de la clientela. Eduard Ampolla, president de la federació, assenyala que a Gràcia aquesta problemática afecta poc perquè “gairebé la totalitat dels comerciants o dependents el saben parlar”. La minoria restant són gent provinent d’Espanya que “mai parlarà català” o nouvinguts. Entre aquests

Atendre amb la llengua pròpia del país aporta proximitat i fidelitza la clientela últims, Ampolla assegura que una enquesta interna posa de manifest que “paquistanesos i xinesos s’interessen pel català, veuen que

la llengua catalana és el seu futur, que és una eina de relació”. El CNL impulsa la campanya I tu jugues en català? que arriba al seu segon any amb set botigues de joguines de Gràcia ja adherides que ofereixen productes en català. Totes aquestes iniciatives del consorci es promocionaran amb un espai fix a la revista de la federació El teu comerç.

15


l’independent

13 de desembre de 2013

Pere Ponce: “Conec un actor extremeny que diu que és català com un valor afegit” Silvia Manzanera

A l’escola feia teatre ja. Arribat de Tortosa, als 17 anys, puja a l’escenari amb Els tres boleros. Comença Psicologia, i la formació al Institut del Teatre. La primera pel·lícula: Pa d’Àngel (1984), és el inici d’un no parar de més de 50 títols, que l’avalen. Els últims treballs destacats: Cuéntame como pasó i Màcià contra Companys: les claus del 14 d’abril, per a televisió; Blancanieves i El bosque, pel cinema; Un dios salvaje, pel teatre. Té un Ondas en cinema i un Max en teatre. Per Nadal a TVE amb Un cuento de Navidad i acabant gener i fins al març, Teatre Borràs, amb l’obra El crítico. L’actor Pere Ponce, a la plaça Virreina, abans de ser entrevistat aquesta setmana

amb Gràcia

Clara Darder Una bona trajectòria, que en valores més? Gent interessant, amb un sentit de la responsabilitat, un sentit de la vida diferent, amb un punt de bogeria, d’inconformisme. No és l’estabilitat ni la continuïtat. Persones amb afinitats, dubtes, pors, un espai on crear. M’han aportat “creixement personal”. Al principi el teatre... Era un hobby. Jo era molt tímid i en el teatre vaig descobrir que em podia obrir. Em treia la màscara. Amb els actors amb qui començares, t’hi veus encara? Sí, estem tots al voltant dels 50 anys i seguim quedant. Consells per ser bon actor? Valorar molt el talent genètic que és un 50% i un 50% la formació.

16

Amb Gràcia. Visc a Rambla de El Prat i pel matí compro el pa al Forn de Sant Tirs. Els dimecres fan el pa de blat de moro, boníssim. També vaig a la Casa de Portugal, compro fruita a l’Abaceria, a la parada de la Carme i d’en Geroni. La roba a vegades a El Piano. Les millors hamburgueses són al Salambó. Vaig a Taifa, on hi ha llibres de segona mà molt interessants.

Maria Galiana, l’àvia de Cuentame, era mestre, i un cop jubilada comença a actuar. La vida també et forma, observar els altres, a un mateix per aplicar-ho al teatre. En el món dels actors la millor escola és... La vida és la gran escola. Els anys fan que puguis fer més personat-

M’agrada el bricolatge i la Ferreteria Camps la regenta en Ramon, que és un crac. Dinar o sopar al Kibuca o Pepa Tomate que fan unes braves i cuina de mercat excel·lent. Un desig... Poder baixar en bicicleta fins a mar perquè quan surts de Gràcia has d’anar entre cotxes. També un mercat de segona mà permanent.

ges de manera diferent per experiències vitals. Les sintonies, les persones t’aporten coses noves. Hi ha diferencies a l’hora de treballar en castellà o català? La diferència és l’altaveu, el sostre allà és més alt. Tenim un bon col· lectiu d’actors però per ser conegut s’hi ha d’anar. Aquí tots és més

gremial i allà és individualisme pur. Ser d’aquí però dóna solera, conec un actor extremeny que deia ser català, ja que ser-ho és un afegit, com un “vi de Rioja”. Què ha significat Cuéntame? La gent em reconeixia, “eres el Eugenio de Cuéntame”, era una sèrie amb 8 milions d’espectadors, passa poques vegades això. Em va ajudar a provar coses i a créixer amb el personatge. Els impostos i la cultura? L’IVA ens ha fotut una clatellada, ha estat d’una irresponsabilitat! O no? S’ha fet responsablement i conscient, amb una maldat per extorsionar un sector què és incòmode, crític, bel·ligerant. Un intent de fer-nos callar. En Galiardo, un gran actor, em deia: “He pasado del centollo al repollo tantas veces!” Estem perdent una generació teatral.

la torratxa Rafael Vallbona

Tancar o no La relació entre veïns i locals d’oci no s’ha de mesurar exclusivament ni en decibels ni en la força legal, o no, de l’administració per sancionar: fer-ho així no és fomentar la convivència, precisament. I, tanmateix, és poc raonable que el districte actuï amb tanta contundència contra segons quins barets del barri i amb tanta por i cura amb el KGB, per exemple. I no és una qüestió d’exclusivitat en els drets: tant poden dormir uns com anar de festa els altres. Però són 29 anys de trifulgues, bronques, queixes i amenaces incomplertes com per què no hi hagi hagut mai cap acord definitiu que tanqui aquest episodi tan sòrdid i ple de suspicàcies de la història contemporània de Gràcia. Ara l’han tancat. Quan durarà? Poc. Un nou episodi de ridícul col·lectiu i un pas més enrere en la recerca de l’imprescindible acord definitiu. Al cap i a la fi el soroll i les molèsties les ocasionen persones; és sobre elles que s’ha d’actuar, no sobre negocis amb més o menys protecció legal. Anar per on es va és donar voltes a la sínia, i qui dia passa any empeny. Els locals i el districte tenen l’obligació de posar fi a les molèsties sense abandonar un activitat que ha posat Gràcia en el mapa de la modernitat. Que s’asseguin, posin els elements de judici (ni legalismes ni repressió) damunt la taula i que trobin la fórmula.

Independent 510  

Setmanari independent d'informació local a la Vila de Gràcia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you