Issuu on Google+

507 núm.

22 de novembre de 2013

La reforma de Diagonal farà patir Travessera i el lateral muntanya Mobilitat concreta les obres al juny de 2014 i rep queixes a la comissió d’urbanisme de Gràcia Xavi Tedó

pàg. 6

7

Propietaris i veïns, pel trasllat de l’hort okupat de Farigola

12

L’Europa ja és líder de Tercera onze anys després

ISSN - 1695-4793

La marca ‘Districte de Gràcia’ ja existeix per a l’Ajuntament El nou retoc a la imatge corporativa incorpora la referència oblidada als districtes | pàg. 5

SUPLEMENT

El Punt verd Tabuenca fa 10 anys


l’independent editorial

S’haurà d’explicar molt bé Només són 34 números de l’avinguda Diagonal els que pertanyen a Gràcia, entre el 446 i el 480, entre el passeig de Gràcia i la Via Augusta, a banda muntanya. Però l’impacte que pot causar la reforma de l’espai que l’Ajuntament de Barcelona torna a tenir entre mans, de moment entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia, ja ha provocat els primers dubtes aquesta setmana a la comissió d’urbanisme i al consell de barri de la Vila de Gràcia. Perquè les grans obres de ciutat, com la que ara afecta els Jardinets de Salvador Espriu, en el tram superior del passeig de Gràcia, tenen òbviament un impacte local, sobretot en la mobilitat de la zona. I Gràcia no té l’estructura de l’Eixample. Els plans municipals es van Les grans obres de ciutat començar a conèixer a l’abril a través dels mitjans de comunicatenen un impacte local, i ció generalistes: el tram central Gràcia no té l’estructura quedarà igual, es mantindran els arbres i les voreres que toquen de l’Eixample a façana s’ampliaran de 3 a 7,5-8 metres. Els dos carrils del lateral es desplaçaran cap al centre i seran un de servei i un altre per a El debat no serà ciclistes que passen pels actuals suficient amb una o laterals de passeig. Les bicis correran a tocar de la marquesina del bus que es traslladarà a les puntes de cada tram de carrer i el trànsit de gir s’haurà d’espavilar en aquest únic carril de servei. Segregat, no en plataforma única. No es podrà girar des del tram central i al carril de servei només s’hi accedirà des de les places (Joan Carles I o Francesc Macià). El debat, ara amb tots els detalls i la data definitiva d’inici de les obres, el juny de 2014, ha començat als districtes i no sembla que hagi de ser suficient amb una o dues reunions per explicar. De moment es fa fàcil pensar que cada vegada són menys els vehicles de pas que es fiquen pels laterals de la Diagonal i es fa difícil alhora ser conscients que els cotxes ara passaran pel mig dels arbres; també caldran moltes explicacions per adaptar la mentalitat dels veïns i passavolants perquè sàpiguen que, si volen girar cap a Aribau, hauran d’entrar al lateral ja des de la plaça Joan Carles I i que, si volen baixar des de Via Augusta fins a la Diagonal, serà millor que trenquin per Comte de Salvatierra (que canviarà de direcció) i Balmes els farà seguir a la xarxa de l’Eixample. Ens haurem de fer un diagrama i dur-lo a la cartera. Arriben grans canvis.

dues reunions, perquè arriben grans canvis

2

opinió

22 de novembre de 2013

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Sara Reñé

CRISI O INDEPENDÈNCIA Els intents autonomistes catalans cada cop queden més justificats en detriment de la visió política d’alguns partits polítics que no s’adonen del desig d’una gran majoria. PP, PSOE, Iniciativa i part del PSC no veuen que el moviment social que tenen fora del seu despatx esdevé una onada que ja els ha passat pel damunt. Altres partits com Convergència i ERC surfegen a la cresta d’aquesta onada i és que amb la crisi econòmica, la mentalització dels catalans d’un balanç fiscal negatiu i la necessitat de divisa a les arques de la Generalitat la gent i una majoria parlamentària ha despertat. Un endeutament excessius per part de l’anterior govern Montilla, ara senador, més una especulació no diversificada en el totxo, n’han estat les principals raons d’una crisi que ara ens empeny. Ara els contribuents catalans hem de pagar un deute gegantí, més espanyol que català, que en gran part bancs estrangers

cobren dels nostres impostos. Si això sumem que el Govern espanyol no sembla del tot sensible a la situació catalana, queda més que clar que crisi o independència. Cal recordar però, i vet aquí el greu de l’assumpte, que els catalans no hem après de la història. Durant el segle XIX va transcórrer quelcom semblant amb l’especulació exclusiva en el tèxtil. Com ha passat ara amb el totxo, aleshores no es va diversificar l’economia basada en les teles i va petar una crisi de cavall com l’actual. Davant la manca de calaix català intents autonomistes aparegueren, la d’en Prat de la Riba per exemple, acompanyades de revoltes amb repressió que ara equivaldrien als decrets anticatalanistes del Govern de Madrid. Al final va passar com ara podria esdevenir, que Madrid va fer joc brut i tot va seguir igual, un balanç fiscal català en números vermells. la història ens mostra el camí que podem repetir i patir. David Rabadà i Vives

el dependent Com que ja gairebé tots els cinemes de Gràcia han tancat -només queden els Bosque i els Verdi-, deixarem un vel de misteri a aquest dependent explicant que dissabte, enmig del diluvi, alguns valents es van ficar en una sala d’aquestes i van trobar una dosi afegida d’hiperrealisme: unes goteres van obligar a precintar tres fileres mentre l’aigua anava caient. Caram... Això no passa ni a les sessions de The Rocky Horror Picture Show... Tant era si la versió era doblada o subtitulada.

La Roquer Han tancat la Llibreria Roquer Jardinets. La Roquer, no, no pot ser, vaig pensar en llegir la notícia, però sí. La Dolors m’ho va confirmar. No hi havia més remei que plegar. Qüestions de contracte d’arrendament, com sempre. Vaig sortir entristida i apesarada. Una altra llibreria històrica que tanca. Aquesta vegada, la meva, la nostra. La del costat de casa, aquella on anem a comprar des de fa molts anys, a comprar llibres i objectes de papereria. Serà un altre forat, un altre buit al barri. I un altre forat en la meva geografia personal. Em pregunto què hi posaran al seu lloc. Només m’aconsolo pensant que encara queda la Taifa i Casa Anita i Maite libros... Que la Vila s’ha anat omplint de noves petites llibreries que et vas trobant quan passeges: Novecento, Pequod, Espai Literari, Le nuvole, Aldarull, La Memòria… Totes elles amb una acurada selecció de llibres i amb voluntat de difondre la cultura dels llibres deixant de banda tot allò més comercial i establert. Tinc a la mà el mapa de les llibreries de Gràcia, una iniciativa conjunta dels llibreters del Districte. Hi consten 30 llibreries. “La vila dels llibres. Gràcia, una enorme llibreria”, diu el tríptic.


l’independent

opinió

22 de novembre de 2013

per Maite Fandos, regidora de Gràcia

opinió

Pressupostos 2014: parlem de persones, no de política Dimarts, 5 de novembre, durant l’últim consell plenari del districte de Gràcia, vaig presentar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per a 2014, un pressupost que hem treballat sobre la base del rigor i la solvència, que hem posat al servei dels ciutadans, reforçant el que creiem fonamental: l’atenció i promoció social –especialment d’aquelles persones en situació de vulnerabilitat–, la seguretat i la qualitat urbana dels barris. En total, gairebé la meitat de les partides –més de 903 milions d’euros– estan destinades a aquestes prioritats. Deixeu-me que citi alguns projectes que crec que beneficiaran especialment els graciencs i les gracienques, i que per mi són molt importants. Amb les inversions que hem inclòs dins d’aquest pressupost, al 2014 els graciencs i gracienques podrem tenir un nou Centre de Serveis Socials que doni servei al barri del Camp d’en Grassot. També podrem veure remodelada la Plaça de la Sedeta, i la construcció d’un nou equipament per a famílies amb adolescents en aquell entorn. També donarem un impuls perquè l’Escola Univers sigui una realitat ben aviat, fent-la avançar com mai s’havia fet.

Cedida

només servirà per a avançar els projectes urbanístics. Les partides de l’Ajuntament de Barcelona també permetran els graciencs i gracienques, com la resta de ciutadans de Barcelona, gaudir de l’increment de les prestacions del sistema d’atenció domiciliària, on garantirem que no hi haurà llista d’espera; de l’increment dels ajuts a les famílies, de les places d’allotjament per a fa-

Donarem un impuls perquè l’escola Univers sigui una realitat aviat, fent-la avançar com mai s’havia fet Reforçarem la nostra col·laboració amb les entitats de Gràcia, que tan bona feina fan per al Districte

També, amb aquest pressupost, Gràcia podrà fer les renovacions de la plaça del Sol i del Diamant, el projecte definitiu per a la de Gal·la Placídia, així com avançar en el projecte de transformació de Vallcarca. A la Salut, podrem fer possible la construcció de l’aparcament i urbanització superior dels Jardins Menéndez Pelayo, i iniciarem el projecte de

remodelació de la Travessera de Dalt. Així mateix, veurem començar una altra històrica actuació: la de l’antiga Clínica Quirón. I els veïns i veïnes del barri del Coll veuran recuperada la seva Font Rúbia, i l’acabament de les últimes petites urbanitzacions pendents de la Llei de Barris, com el solar de la Papallona. Però el pressupost de 2014 no

mílies desnonades o dels usuaris de teleassistència, un servei fonamental per a la nostra gent gran, que també veurà estendre’s i consolidar-se el projecte Radars, que vetlla per les persones grans que viuen soles. Però també incrementem els recursos destinats a l’educació, beques menjador o transport públic. A més, reforcem la nostra col·laboració amb les entitats culturals i esportives de Gràcia, que tan bona feina estan fent per al districte.

què en penseu...

... que la Travessia de Sant Antoni faci Festa Major?

el bloc Carina Bellver

L’amic lituà S’ho mira tot amb ulls d’aquell qui arriba per primera vegada a Barcelona. Li sobta que el cel sigui tan blau. I li sorprèn el fred, que l’allunya de la postal de sol i platja que enterra el mite de l’estiu etern, resultat dels estereotips turístics made in Spain que tant de mal han fet i fan a Catalunya. L’Irmantas és lituà i només restarà quatre dies a Gràcia en una visita ràpida a la capital catalana. De passeig per la Vila, una de les coses que més li crida l’atenció és l’explosió d’estelades que esquitxa els balcons per tots els carrers, el termòmetre que denota com l’independentisme no deixa de crèixer, segons la seva visió. I sap del que parla. Ell és fill d’aquella Via Bàltica que el 23 d’agost de 1986 va unir Lituània, Estònia i Letònia. Una cadena humana que va esdevenir l’embrió de la independència dels tres països bàltics que formaven part de la URSS. Vint-i-set anys més tard, no dubta en què la Via Catalana ha estat un èxit. I dóna per fet que Catalunya seguirà els passos del seu país i aconseguirà també la llibertat. Com diu ell, la nepriklausomybės. Mira que em cau bé aquest xaval...

per Silvia Manzanera

jordi fàbregas músic i director del CAT

andrea moliner cap de comunicació del CAT

mercè hernández comerciant

josep fullà geòleg i escriptor

Que hi hagi un altre carrer amb ganes de fer Festa Major és molt positiu. Com a veïns, espero que se’n surtin. Després de sentir que alguns carrers abandonen, aquesta és una molt bona notícia i un bon símptoma. Guarnir és signe d’identitat de la festa.

Em sembla molt bona idea. Tant de bo aquests veïns obtinguin el recolzament de tothom i puguin guarnir el carrer aquesta festa Major, que així creix i es manté.

Em sembla molt bé perquè així s’ajuda a compensar els carrers que ja no guarneixen. Està tot molt complicat, i que hi hagi gent amb ganes de engegar una associació i fer festa major és molt bona notícia.

Aquestes tradicions no es poden perdre perquè mantenen l’esperit del barri. Així que és molt positiu que surti gent nova que vulgui sumar-se a la Festa Major i guarnir el seu carrer.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà­cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di­rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la­boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD

3


l’independent

opinió

22 de novembre de 2013

per Dones Feministes de Gràcia

opinió

En defensa del propi cos: neix a Gràcia una nova xarxa de dones L’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia neix aquest estiu de la inquietud d’unes quantes dones del barri de dur a terme una lluita per la defensa del propi cos a la Vila de Gràcia. Una xarxa de dones de diferents procedències i edats, dones organitzades i dones que s’organitzen per primer cop, filles i mares, en definitiva un grup obert a tota la comunitat de dones. Reflexionar, debatre i mobilitzar-nos per tal de combatre l’estructura heteropatriarcal que diàriament se’ns transmet de la mà de les estructures i institucions, des de la família com a primer agent socialitzador, passant per l’educació i les polítiques econòmiques i socials, fins a les actituds més quotidianes que intenten domesticar-nos, fer-nos vulnerables i callar-nos. Lluitem i ens empoderem contra el patriarcat des de l’àmbit local. Pel dret al propi cos defensem el dret a l’avortament -lliure i gratuït- (actualment en perill per la contrareforma per part del Govern espanyol) i el dret a gestionar lliurement la nostra sexualitat. Per construir relacions lliures de sexismes i de qualsevol tipus de subjugació i violència, per uns carrers lliures de por. Combatem també el capitalisme, sistema d’explotació de la classe treballadora que no és viable sense el patriarcat, sense la divisió sexual del treball i la desvalorització del treball domèstic, reproductiu i de cura que sustenta l’economia entesa com a productiva, i que recau majoritàriament en les

Pensem que és des de l’organització i la lluita com podrem superar les dificultats de gènere dones. Pensem que és des de l’organització i la lluita com podrem superar les desigualtats de gènere i trobar així un espai de solidaritat i empoderament feminista. Aquest passat dijous, en el context de la celebració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere, l’Assemblea ens vam donar a conèixer en un acte a l’equipament de la Violeta amb una xerrada-debat dedicada al masclisme quotidià, una forma

Pep Gorgori

22-N: Dia de Santa Cecília, patrona dels músics Cedida

Volem relacions lliures de sexismes i de qualsevol tipus de subjugació i violència

la setmana

d’exercici de poder, més subtil i encoberta, tant arrelat a la nostra societat que ens costa adonar-nos de la seva presència. Una projecció del documental ‘I tu com ho veus’ i una posterior xerrada a càrrec de la coautora Anna Regué van obrir el debat on varem poder participar intercanviant visions i experiències relacionades. Si hi esteu interessades, si teniu alguna cosa a dir o si us voleu organitzar i reflexionar conjuntament amb altres dones, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia és el vostre espai. Ens reunim cada dijous a les 19h, alternant la Barraqueta de Gràcia i el Banc Expropiat. A més, us convidem a participar-hi i us esperem a la manifestació del proper dilluns 25 de novembre que començarà a les 19h a Canaletes i finalitzarà a la plaça Sant Jaume per juntes dir prou a la violència contra les dones. [donesfeministesdegracia@gmail.com]

Avui, dia de Santa Cecília, patrona dels músics, també és el dia en què fa 100 anys que va néixer el compositor britànic més reconegut del segle XX, Benjamin Britten. Britten va viure el període d’entreguerres i la guerra freda. Just abans de la segona guerra mundial es va declarar i va militar activament com a pacifista. I després va estar a favor de la concòrdia, en plena guerra freda. Si a això afegir la seva relació amb el tenor Peter Pears, en un temps en què l’homosexualitat tenia encara més traves que les que té actualment, doncs tenim un perfil de persona molt lluitadora i que va usar la música per transmetre aquests missatges de pau, Britten va ser una persona concòrdia, llibertat... Arriba, doncs un cap de setmolt lluitadora que mana excel·lent per descobrir, si encara no ho heu fet, mai va amagar la seva la seva obra. Podeu comenhomsexualitat çar, per exemple, per la Guia d’orquestra per a joves, unes variacions sobre una meloLes seves òperes descriuen dia de Händel, el compositor del barroc britànic nascut a personatges sovint Alemanya que té com a obra més coneguda El Messies, marginats, víctimes de típica de l’època nadalenca, rumors i sospites i que fou el mestre indiscutible de l’òpera del segle XVIII i que va influir profundament a altres compositors més tardans, com Haydn, Mozart, i Beethoven, en què els diferents instruments van agafant el relleu, de manera que és molt útil per explicar als joves –i als no tan joves- com funciona una orquestra i com sona cada instrument. Les seves òperes descriuen personatges sovint marginats, víctimes dels rumors o de les sospites. Són éssers ambigus, amb diferents cares, però precisament per això molt humans. El pescador Peter Grimes, o Billy Budd, en són exemples. I també són fràgils, vulnerables, com els nens Flora i Miles de The turn of the screw. Una altra audició obligada és el seu War Requiem, el rèquiem de guerra. El va fer per encàrrec, per a la inauguració de la reconstrucció d’una catedral britànica que havia quedat arrasada durant la guerra. Per a l’estrena va voler tres solistes: un tenor britànic, un baríton alemany i una soprano russa. No va aconseguir que Rússia donés permís per viatjar a UK a Galina Vishnevskaya. En l’obra, intercala el text llatí de la missa de Requiem amb poemes de Wilfred Owen, poeta i soldat britànic que va morir al front a la primera guerra mundial. La llista es podria allargar bastant, però com a tast de cap de setmana crec que és més que suficient. Celebreu Santa Cecília amb Britten, que val la pena!

Dóna la cara per l’independent L’Independent publicarà a partir d’aquesta setmana les fotografies de totes les persones que han recolzat econòmicament aquest setmanari en el marc de la campanya “Dóna la cara per l’Independent” i que diumenge durant el Dia del Comerç al Carrer van passar per l’stand de la publicació a la plaça de la Vila. Moltes gràcies a totes!

Un grup de joves de Puerto Esperanza (Cuba) també donen la cara per l’Independent

Miquel Llivina i Carme Barba

Esteve Suñé

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari 4


l’independent

22 de novembre de 2013

política La imatge corporativa de l’Ajuntament s’obre per fi a incorporar els districtes

breus El PP estrena local a Pi i Margall amb els líders del partit Cedida

L’anunci del consell de barri de la Vila estrena la marca ‘Districte de Gràcia’ als anuncis oficials Cedida

Semblava poca cosa però ha calgut un any i mig perquè el transatlàntic de la burocràcia municipal corregís el rumb i introduís a la nova imatge corporativa de l’Ajuntament una referència als districtes. Sota la denominació ‘Signatura corporativa de districte’, la direcció de Comunicació contempla en el tercer lliurament del ‘Manual d’Identitat Gràfica Municipal’ un capítol de deu pàgines on, per primera vegada des de la reforma, els deu districtes de la ciutat tenen un paper delimitat i no excepcional i secundari com passava des del 2012. Albert Balanzà El nou document, amb data de 23 d’octubre, ha estat oficialitzat amb una notificació oficial als districtes ara fa “una setmaneta”, segons han apuntat fonts municipals, i a Gràcia s’ha començat a posar en pràctica amb l’edició dels cartells del consell de barri de la Vila de Gràcia que s’han penjat per tot el barri aquesta setmana. La polèmica es remunta al juny de 2012 (vegeu L’Independent núm. 442 i 443) quan un document de 90 pàgines amb data de 21 de març sobre el canvi de la imatge corporativa de l’Ajuntament va provocar queixes dels

La secció local del Partit Popular té oberta des de dijous passat la nova seu al número 58 de l’avinguda Pi i Margall, després de deixar la seu històrica del carrer Grassot, on la solitud de la via peatonal havia afavorit els constants atacs a la façana. A l’acte, encapçalat pel president del PP de Gràcia, Rafael González, hi va assistir també la plana major dels dirigents del partit a nivell de Catalunya i de Barcelona, Alícia Sánxchez-Camacho i Alberto Fernández Díaz. També s’hi van sumar les entitats històriques de Gràcia.

“Referèndum sí o sí” es presenta a Gràcia en un acte a l’Orfeó

Un dels cartells en què ja apareix la imatge de Gràcia, aquesta setmana

serveis tècnics tant a Gràcia com a Barcelona, segons van testimoniar a l’Independent responsables de les dues àrees. L’única referència als districtes es feia en una pàgina, la 86, on es donava l’opció de triar entre una signatura “preferent” amb el nom de l’Ajuntament i una altra d’“excepcional” amb l’adreça web del districte. Malgrat la polseguera política que es va aixecar -el PSC va parlar d’estratègia “recentralitzadora” i CiU es va disculpar en comissió-, la segona versió del document (vegeu L’Independent núm. 480), amb data de 22 de gener, va sumar

quatre pàgines però no es va moure en la referència als districtes. La tercera versió té 101 pàgines i entre la 19 i la 28 inclou els districtes, entre els quals la marca ‘Districte de Gràcia’. I dues modalitats: una amb la llima del dis-

tricte amb les lletres en negreta en el mateix cos tipogràfic que les de l’Ajuntament i una altra amb la llima del districte amb les lletres en negreta en un cos tipogràfic menor però amb una tercera línia per a informació afegida en rodona.

El secretari general de Solidaritat per la Independència (SI), Uriel Bertran, Xavier Martínez (Sobirania i Progrés) i Miquel Casals (Escola en Català) van presentar aquest dijous a l’Orfeó Gracienc davant d’un nombrós públic la campanya Referèndum sí o sí, que té com a objectiu pressionar per assolir la convocatòria d’una consulta oficial amb una pregunta clara sobre la independència de Catalunya l’any vinent i evitar possibles demores en la seva celebració.

per Xavi Tedó

reportatge

X.T.

L’entitat ocupa les oficines en desús de l’exsetmanari Actual

La seu de l’ANC, a la frontera Després d’establir-se a l’Espai Ciemen i desplaçar-se posteriorment a un despatx del passeig de Gràcia i més tard al carrer París, l’ANC ha installat ara la seva seu nacional al número 315 de Marina, just a la frontera amb Gràcia.

L’espai que ocupa des de fa dues setmanes són les dependències que fins fa uns anys acollia l’empresa Gestió i Edició de Mitjans, que publicava el setmanari Actual i el Dossier Econòmic de Catalunya, dues capçaleres que van passar a millor vida a mitjans i finals del 2000. Aquestes oficines han estat en desús des d’aleshores,

tot i que estaven en lloguer des del tancament de la publicació de caire econòmic que va ser un referent al país. El desembarcament de l’ANC a aquest espai obeeix a una qüestió de creixement. Amb més de 19.000 socis de ple dret i gairebé els mateixos simpatitzants i col·laboradors, fonts de l’entitat expliquen que “hem canviat per

La seu nacional de l’ANC es troba a només un carrer de Gràcia

necessitat perquè el nombre de socis no deixa d’augmentar”. La seu nacional s’encarregarà de donar suport logístic als nuclis territorials i a les diferents sectorials i serà

el punt de distribució de tot el merxandatge de l’organització, a banda de desenvolupar les tasques merament administratives i de comptabilitat.

5


l’independent

22 de novembre de 2013

societat La reforma de la Diagonal marca el lateral muntanya i Travessera com a punts crítics Mobilitat concreta les obres entre juny de 2014 i abril de 2015 i rep les primeres queixes a Gràcia L’Ajuntament de Barcelona ja té redactat l’avantprojecte de reforma de l’avinguda Diagonal, que només és Gràcia entre els números 446 i 480, entre passeig de Gràcia i la Via Augusta, però que té un impacte a la Vila que ha fet que els tècnics de Mobilitat l’hagin presentat dimarts en comissió i dijous al consell de barri. Avís: el lateral muntanya i la Travessera de Gràcia patiran per absorbir el trànsit sobrant. Albert Balanzà Els plans municipals es coneixen des de l’abril: el tram central quedarà igual, es mantindran els arbres i les voreres que toquen a façana s’ampliaran de 3 a 7,5-8 metres. La revolució: els dos carrils del lateral es desplaçaran cap al centre i seran un de servei i un altre per a ciclistes que passen pels actuals laterals de passeig. Gràficament: les bicis correran a tocar de la marquesina del bus que es traslladarà a les puntes de cada tram de carrer i el trànsit de gir s’haurà d’espavilar en aquest únic carril de servei. Segregat, no en plataforma única. Conclusió: no es podrà girar des del tram central i al carril de servei només s’hi accedirà des de les places (Joan Carles I o Francesc Macià).

Imatge virtual de com quedarà la Diagonal després de la remodel·lació

“El lateral muntanya, com que per damunt no té malla d’Eixample, anirà més carregat i els que vulguin girar només tindran la Travessera de Gràcia”, van apuntar els dos tècnics de Mobilitat de l’Ajuntament dimarts a la comissió d’Urbanisme de Gràcia. Tot i la pretensió de l’Ajuntament de desvincular el pla, que ara es limita al tros de l’avinguda que discorre entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia d’una “reforma radical”, el debat a la comissió ca posar ja un grapat de dubtes sobre la taula, tant dels grups municipals del PSC i ICV-EUiA, com d’entitats com l’AMPA de l’es-

cola Jujol. “Els vianants estaran creuant constantment el carril de servei per anar a la parada de bus”, deia un dels presents. “Com es reabsorbirà el trànsit?”, apuntava un altre. L’Ajuntament assegura que el trànsit de pas s’acostumarà a passar pel tram central i que, entre l’Eixample i Travessera de Gràcia, es rebaixarà la circulació “entre un 35% i un 40%”. El calendari també està fixat: ara s’abordarà el projecte executiu i el juny de 2014 començaran les obres amb una durada de 9 o 10 mesos. Els següents trams tindran els projectes redactats abans que s’acabi el mandat.

Els calendaris amb il·lustracions de Pep Boatella, ja a la venda L’Independent també engega les subscripcions de suport al setmanari Xavi Tedó Els calendaris amb les illustracions que publica mensualment el col·laborador de l’Independent, Pep Boatella, ja es poden adquirir a la seu de l’Independent des d’aquesta setmana en el marc de la campanya de suport econòmic a la publicació. La iniciativa ha tingut molt bona acollida i nombrosos veïns i comerciants ja s’han acostat a les dependències del setmanari 6

(La Perla, 31) per comprar-ne. Els calendaris, en què apareixen originals il·lustracions del Gato Pérez, la Revolta de les Quintes, el Park Güell o del Club Esportiu Europa, es poden aconseguir en diferents formats i preus. El de paret d’un full costa 2 euros i el d’espiral, 7, mentre que el de sobretaula d’un full en val 3 i el que va amb estoig, 8. Parallelament, la cooperativa que edita l’Independent, DeBarris, ha impulsat una nova campanya de

subscripció per aconseguir que l’Independent no desaparegui de resultes de la seva complicada situació financera. Així, els lectors que vulguin col·laborar en aquesta iniciativa poden rebre els quaranta-quatre números que es publiquen cada any pagant 50 o 100 euros en concepte d’ajut. Per incrementar els ingressos, l’Independent també ha adquirit un número de la rifa de nadal, que ja es pot comprar a un preu de 2,5 euros.

Travessera millora la il·luminació La Travessera de Gràcia, després de la reforma del mandat passat amb la miniampliació de 15 centímetres de les voreres, s’ha sotmès a una renovació de l’enllumenat entre el carrer Gran i el carrer Bailèn. La nova installació adopta la tecnologia led amb bàculs de suport.

crònica blava punt i final. El passat cap de setmana els CVG tancaven el que ha estat la millor temporada dels disset anys d’història de la colla a la XVIIa Diada. Era el moment en que podien ensenyar el castell de nou a la seva gent i a la seva plaça i acabar una temporada gairebé perfecte. El catorzè dos de vuit amb folre de la temporada a primera ronda va donar pas al tres de nou folrat, que tot i pujar ferm i ràpid va anar perdent la mida massa aviat, i després de l’aleta un parell de fortes batzegades van vèncer l’estructura. Malgrat la caiguda, van tancar l’actuació i la esplèndida temporada amb el set de vuit, sisè de l’any, i els pilars de comiat.

breus La lluita de l’escola l’Univers, al festival de cinema Alternativa L’Univers veurà la llum, de Mariona Omedes, s’ha projectat aquesta setmana al CCCB dins el marc del festival l’Alternativa. Famílies de l’escola l’Univers van fer acte de presència al festival de cinema independent de Barcelona per donar suport al film de l’acció artística que Mariona Omedes va realitzar el maig passat a Gràcia. Fruit d’un treball conjunt entre l’artista, els infants de l’escola, les famílies i l’equip de mestres, Omedes va projectar un audiovisual de grans dimensions sobre la paret mitgera del solar on s’ha de construir l’edifici de l’escola. L’Ajuntament va aprovar la passada setmana 125.000 euros per la redacció del projecte del nou Univers.

El Grup d’Estudis del Coll se solidaritza amb les víctimes de Sardenya El Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca i la coral Mare de Déu del Coll, a través de l’Espai Llull, representació de la Generalitat a l’Alguer, ha emès aquesta setmana un comunicat de solidaritat amb la vintena de víctimes de les inundacions que ha patit l’illa de Sardenya a causa d’un cicló. “Volem transmetre al poble sard el nostre condol per les víctimes de la tragèdia, així com la manifestació de la nostra solidaritat”, han apuntat en un missatge al mur de l’Espai Llull de Facebook.

per Aleix Vila Fuerte Montserrat Torres


81 novembre 2013

Tabuenca, 10 anys com a punt verd de referència El servei de Guilleries celebra la data amb una festa aquest dissabte Silvia Manzanera

L’aposta per l’alimentació ecològica guanya adeptes L’aposta pels aliments ecològics ja és una realitat consolidada a Gràcia. Tant comerços com usuaris han assegurat un sector que creix any rere any. Cooperatives de consum ecològic, entitats històriques que recolzen el consum responsable o botigues veuen aquesta opció com l’opció de futur. “La

majoria de clients són joves i consumeixen ecològic per militància, però molts altres, com la gent més gran, es passen a aliments ecològics pel gust que tenen”. Hans és un dels propietaris de Eco-Lògic, una botiga que va obrir ara fa un any al costat del Mercat de la Llibertat.

editorial Pioners Després de deu anys, seria molt complicat imaginar-se la Vila sense el punt verd Tabuenca, aquest espai de referència al número 24 del carrer Guilleries i que tanta feina ha fet per fomentar el reciclatge i proporcionar als veïns un punt on poder deixar les deixades i aparells per reciclar. Un servei que ara ens sembla imprescindible i que el tenim integrat en els hàbits. Doncs això que veiem ‘normal’ resulta un exemple únic i pioner pel que fa a la gestió de residus. La seva història, vinculada a la família Tabuenca, va començar a finals dels 30 i va fer un gir cabdal als 90. L’empenta definitiva la va fer l’Ana M. Tabuenca, quan va proposar que s’aprofités la xarxa dels recuperadors que hi havia repartits per la ciutat per oferir un punt on la gent pogués deixar les coses que ja no feia servir i que es podien reciclar o reutilitzar. Però aquesta figura del drapaire va anar desapareixent. Gràcia, però, resistia el del carrer Guilleries i gràcies a l’empenta d’aquesta família, es va poder reconvertir en el que és ara, un punt verd de referència. Un membre dels Tabuenca explicava aquesta setmana al De Verd que estan molt agraïts per la reacció dels usuaris, dels seus veïns, del suport rebut durant tots aquests anys que ara es materialitzarà en la festa que ha preparat per aquest dissabte. Compten per la jornada amb la col•laboració del grup Kabum i d’Albert Gil, amb un taller per fabricar cotxes i titelles amb materials reutilitzables, i també amb Detotskolors, que oferiran un taller d’expressió plàstica. Una dia de reconeixement i agraïment. Felicitats.


[el tema del mes]

[2]

més sostenible

Comerços i usuaris consoliden l’alimentació ecològica a Gràcia

Emissions i qualitat de l’aire

El servei de cistella de Lluïsos, iniciat l’any passat, amplia proveïdors Silvia Manzanera

L’aposta pels aliments ecològics ja és una realitat consolidada a Gràcia. Tant comerços com usuaris han assegurat un sector que creix any rere any. Cooperatives de consum ecològic, entitats històriques que recolzen el consum responsable o botigues veuen aquesta opció com l’opció de futur.

“La majoria de clients són joves i consumeixen ecològic per militància, però molts altres, com la gent més gran, prefereixen aquests productes pel seu gust”. Hans és un dels propietaris d’Eco-Lògic, una botiga que va obrir ara fa un any -juntament amb el seu company Pere- al costat del Mercat de la Llibertat, especialitzada en fruita i verdura ecològiques. La valoració d’aquests mesos és molt positiva i Hans es reafirma en la seva aposta i destaca la resposta dels consumidors. “Tenim diferents tipus de clients, el que ve per

Imatge de la botiga Eco-lògic, al costat del mercat de la Llibertat, que acaba de fer un any

salut, perquè està malalt i és conscient dels perjudicis dels pesticides; qui ve pel gust que tenen els aliments, la diferència

Hi ha diferent tipologia de client: el conscienciat i el que busca gust i qualitat és molt notable; els militants, que consumeixen ecològic per consciència; i ara també ve molta gent gran que troba que són aliments com els que consumien abans”, explica Hans. Tot i que en alguns productes el preu segueix sent un obsta-

MeteoGràcia Gota freda (primera part) El suplement incorpora a partir d’aquest mes una nova secció, que el meteoròleg de la Vila Carles Nerín s’encarregarà de du a terme. L’objectiu és apropar-nos de forma divulgativa al món (apassionat) del temps.

Tractaré un terme que per aquestes dates acostuma a ser molt recurrent i sovint mal utilitzat meteorològicament parlant. El que comunament es denomina “gota freda” i més tècnicament com a DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts). Si fem una mica d’història i ens traslladem a la segona guerra mundial, veurem com van ser els americans els que van descobrir tal fenomen. Tot està relacionat amb les capes altes de l’atmosfera. Quan en meteorologia fem ús de l’expressió “capes altes atmos-

cle per alguns consumidors, el propietari de Eco-lògic opina que cada vegada són més competitius i que “en un gran número d’aliments el preu és igual o inferior als que no són ecològics”. A més dels comerços especialitzats en productes ecològics, les cistelles són un altre dels sectors que més ha crescut els darrers anys a la Vila en quan a alimentació eco. Lluïsos de Gràcia, per exemple, ha ampliat aquest curs el servei de cistelles ecològiques amb un nou col· laborador: la cooperativa Eco d’aquí. L’aposta pel consum ecològic i responsable que va

iniciar el curs passat l’entitat es consolida i ara ja té dos proveïdors que serveixen les seves cistelles ecològiques a través

dels Lluïsos a famílies sòcies (amb un 5% de descompte) o bé a qualsevol persona o família gracienca. Així, la Catxaruda, agrobotiga del Vallès Oriental, serveix la carn i embotit, i la fruita i la verdura, el projecte social Eco d’aquí. A més, l’Hort

Urbà de la històrica entitat de plaça del Nord va reprendre l’activitat el passat més d’octubre amb la primera trobada del curs. Els usuaris que hi participen han de pagar 45 euros a l’any (80 en el cas de persones que no siguin sòcies) i tenen una taula assignada durant tot un any per tal de plantar les verdures i hortalisses de temporada que més els agradin. A més, l’Equip Verd dels Lluïsos de Gràcia dóna assessorament als participants. La cura del cultiu va a càrrec de cada participant i es pot fer en l’horari que més convingui, dins dels horaris d’obertura de l’entitat.

fèriques” ens estem referint aproximadament dels 5.000 metres en amunt, fins arribar al sostre de la troposfera (que és on es produeixen els fenòmens meteorològics). Doncs al que anàvem,els americans quan s’enlairaven amb els seus avions carregats d’explosius amb destí Japó, se’n adonaven que quan arribaven a una certa alçada tenien uns vents molt forts en sentit contrari ( d’oest a est). Això els hi feia gastar molt combustible i molts cops no podien arribar al seu destí i i als japonesos els hi passava la situació inversa. Arribaven molt més ràpid a Amèrica, ajudats per “la bufegada” dels vents. Curiosa-

ment un fenomen meteorològic feia decantar la balança molt a favor dels japonesos. Va ser aleshores, quan van observar l’existència d’aquesta mena de “tub de vents” molt forts, que a l’Hemisferi nord va d’oest a est a partir d’uns 5000 m.s i fins ben bé els 8000m i a vegades més. Aquest tub de vents no és ni molt menys lineal, te moltes ondulacions, però això si, sempre circula el gruix del mateix entre les latituds 40º i 60º nord. Al mateix temps separa masses d’aire de diferent temperatura, depenent de si hi ha un atac d’aire fred o càlid ( a les capes altes), s’ondularà cap a latituds més baixes o més altes.

A aquest tub o cinturó de vents se’l coneix com a “corrent en Jet” o “Jet stream”. Una vegada formada la gota freda el corrent en jet torna al seu estat original i la gota freda queda aïllada i fora de la circulació general atmosfèrica. Això significa que un cop formades les gotes fredes siguin de molt difícil predicció respecte a la seva ubicació i recorregut final, al tenir un moviment molt erràtic.

Les cistelles són un dels sectors que més ha crescut els darrers anys a la Vila

Carles Nerín

Silvia Manzanera

La setmana del 25 al 29 de novembre tindrà lloc la 5a campanya al Districte de Gràcia per informar sobre les emissions de partícules de vehicles dièsel. Dins de les accions previstes al Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de l’Ajuntament de Barcelona, es posa en marxa una nova campanya de sensibilització ciutadana sobre les emissions de partícules de vehicles dièsel. La iniciativa preten informar i conscienciar al ciutadà sobre les conseqüències que té l’ús del vehicle dièsel sobre l’aire que respira i sobre la conveniència de triar energies netes i combustibles menys contaminants. Hi haurà un punt de mesura a l’avinguda Diagonal 687, amb la Guàrdia Urbana i informadors d’Habitat Urbà.


[3]

Agenda 21 escolar Cedida: Escola La Farigola

En marxa l’hort a terra en una parcel·la de Turull L’Escola La Farigola de Vallcarca ha iniciat, de mans dels alumnes de 4rt de primària un hort a l’Aula Ambiental del Bosc Turull. A l’escola només hi ha un hort en taules de cultiu i aquest és a terra. Es tracta d’un projecte ambición i un treball vinculat a la recerca que està portant a terme el centre escolar. Els alumnes de 4t de primària de l’escola La Farigola de Vallcarca han començat aquest curs un projecte força ambiciós: tirar endavant un hort a terra a l’Aula Ambiental del Bosc Turull (a l’escola només hi ha un hort en taules de cultiu). I ho fan partint de zero. Bé, només en el cas de la parcel•la, en el cas dels nens i nenes mai es parteix de zero, perquè sempre hi ha un bagatge personal i cultural, uns coneixements previs que els nens i nenes posen en marxa quan encaren

Cedida: Escola La Farigola

Un nen neteja l’espai Cedida: Escola La Farigola

Els infants de l’escola La Farigola preparant la parcel·la a Turull

qualsevol tipus d’aprenentatge. plantar, quan fer-ho, com hem El treball de l’hort està vinde tenir cura de les plantes, com culat al treball tenir el nostre de recerca que Durant l’inici de curs, propi compost es duu a terme per abonar-les, a l’escola. En el han remogut la terra, què són les planostre cas, hau- han retirat les pedres gues, etc. rem de fer una grans i delimitat l’espai La parcel•la recerca sobre que ens han asmolts aspectes signat, al costat diferents relatius a la posada de la de l’institut Bosch i Gimen marxa i manteniment d’un pera, és prou gran i ens perhort: com preparar la terra, quimetrà plantar-hi força varietat nes eines són necessàries, què d’espècies: sobretot hortalisses,

Imatge de les tasques de preparació de la parcel.la per fer-hi l’hort

però també verdures o plantes aromàtiques. Al llarg de l’inici de curs, els alumnes han preparat la parcel·la: han remogut la terra, han enretirat les pedres més grans i han delimitat l’espai. Ara estan decidint, gràcies al calendari del pagès, quines llavors són les més apropiades

pels mesos de tardor i hivern i estan cercant informació sobre com tenir cura de les plantes que han escollit, és a dir, estan en la part teòrica de la recerca que després hauran de portar a la pràctica. Us seguirem informant del procés.


[per darrere]

[4]

“El més important no és el nombre d’usuaris sinó la relació amb la Vila” S.M.

El Punt verd Tabuenca celebra aquest dissabte 23 de novembre 10 anys de treball conjunt per aconseguir un barri més sostenible. Una família pionera i molt compromesa és la responsable d’aquest projecte. Un dels seus membres, Llorenç Vitalla, ens explica la trajectòria d’aquesta iniciativa exemplar.

El compromís com a entitat també marca la diferència, no? Ara hem tingut una auditoria perquè hem demanat la certificació ISO de qualitat, i l’auditor s’ha quedat sorprès de la gent que ve, que ens coneixen de tota la vida. En això som com els comerços de proximitat que hi ha a Gràcia.

Silvia Manzanera Celebreu deu anys de Punt verd però l’espai de Guilleries 24 té molta més història. La història comença l’any 39, quan el meu avi va obrir el que abans es coneixia com antic drapaire, on la gent venia a vendre les ampolles de vidre, per exemple. Després els meus pares van modernitzar les instal·lacions i van crear l’empresa que va obtenir la autorització que permet gestionar residus. Això va ser cap als anys 90. I com neix el Punt verd? Al 2003 es va inaugurar una part de l’espai que teníem com a punt verd a partir d’una proposta pionera que va tenir la meva mare, Ana Maria Tabuenca. Ella va proposar que els recuperadors de tota la vida poguessin recollir més residus, aprofitant la infraestructura que

són 90 o 100 persones les que passen per aquí. Però el més destacable no és el nombre d’usuaris sinó la relació que hem arribat a establir amb la gent de la Vila.

Magda, una de les treballadores de la família Tabuenca al punt verd del carrer Guilleries

ja es tenia. Va fer la gestió i així és com vam néixer, amb un conveni que es va signar amb l’Ajuntament. Aquesta idea, la d’aprofitar la xarxa de recuperadors, va ser pionera. I a més teniu l’empresa de recuperació pel reciclatge Tabuenca. El servei municipal que s’ofereix al ciutadà no ens reporta cap benefici. Amb l’empresa també ens dediquem a la gestió de residus i també som molt coneguts al barri.

I què és el que diferència al Punt verd Tabuenca de la resta de punts verds de la ciutat? Que nosaltres no ocupem cap espai verd ni públic, sinó que s’aprofita una instal.lació que ja existia. Que això no vol dir que ho fem millor. Tots els serveis som necessaris i cadascú compleix amb la seva tasca. Quants usuaris teniu? En un dia fluix, per exemple amb pluja, podem arribar als 60. Però normalment

I ara voleu celebrar amb ells aquests deu anys de vida. Estem molt contents i orgullosos de poder compartir aquesta festa amb tota la gent del barri. Amb una xocolatada artesana que farem nosaltres mateixos! És un projecte familiar i proper que el fem amb molta il·lusió. També volem agrair el suport de l’Ajuntament i als usuaris, que ens veuen molt més que com un punt on deixar els residus. Saben que fem coses per Festa Major o Nadal. S’ha notat un canvi en els hàbits de la gent a l’hora de reciclar i recuperar? Sí, hi ha gent molt conscient però encara costa, perquè sovint les normatives confonen als usuaris. Crec que s’ha de reeducar amb els valors que ja es tenien abans. S’ha de fer molta pedagogia encara. És una feina que s’està fent des de diferents àmbits, també a l’escola. De fet, nosaltres abans rebíem la visita de les escoles del districte i ens agradaria recuperar aquesta col·laboració


l’independent

societat

22 de novembre de 2013

Propietaris i veïns inicien els tràmits per traslladar l’hort okupat de Farigola L’Ajuntament incrementarà l’acció policial i el control sobre les festes alternatives de Vallcarca Arxiu/ Xavi Tedó

La polèmica sobre el pla Buits, els problemes de convivència i el xoc entre els diferents partits polítics i el govern municipal han situat Vallcarca al centre del debat a la comissió de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona aquest dijous. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va acordar dimecres amb els veïns iniciar els tràmits legals –conjuntament amb els propietarisper traslladar l’hort de Farigola a sota del pont de Vallcarca, al costat de la pista de bàsquet, en un espai de propietat municipal.

El Districte, segons ha explicat aquest dijous en comissió el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha rebut un total de 40 queixes des del maig, la majoria relacionades amb soroll i ocupació de l’espai públic, i ara s’ha obert un període de mediació de dos mesos que encara manté la incògnita del que faran els moviments alternatius que van impulsar l’hort. Trias, després d’un primer intent infructuós de mediació entre les tres parts del vicepresident del

La Travessia de Sant Antoni ajorna l’acord per fer Festa Major El grup promotor que vol portar la Festa Major a la Travessia de Sant Antoni ha ajornat la decisió a aquest diumenge perquè divendres passat va assistir molt poca gent a la primera assemblea. Els precusors han intensificat l’enviament de cartes a veïns i comerciants i han organitzat un vermut a dos quarts d’una a la plaça Anna Frank per sumar el màxim de gent possible a aquesta segona reunió perquè s’involucrin en la celebració de la festa.

La Gràcia de les Tertúlies convida l’arquitecte Josep Acebillo

L’hort urbà del carrer Farigola en una imatge d’arxiu

Silvia Manzanera

breus

consell de barri, Francesc Ruestes, i de la immediata intervenció del nou comissionat Miquel Esteve, es va reunir dimecres amb l’AV Vallcarca-Riera-Viaducte i amb els propietaris del solar, Joan i Jordi Fité. El compromís de l’Ajuntament és traslladar l’hort urbà de Farigola, un projecte col.lectiu que es va posar en marxa fa dos anys, a un espai situat sota el pont de Vallcarca i incrementar la pressió sobre les festes alternatives. “S’ha de calendaritzar i establir

un nombre màxim de festes alternatives”, ha afegit Forn. La representant socialista, Assumpta Escarp, ha aprovat l’acord per desocupar l’hort però ha criticat la “inacció del govern” en els problemes de convivència que pateixen els veïns des de fa mesos. “Ens estranya que el Districte designi un mediador d’immigració a Vallcarca i presenti una diagnosi amb 60 interlocutors quan les coses ja estan calentes”, ha afegit Escarp. Per la seva banda, la presidenta

del Districte i representant d’ICVEUiA a la comissió, Isabel Ribas ha demanat que “les solucions als problemes de Vallcarca es busquin des de Gràcia”. El 2014 també hi ha previstos noves expropiacions a la zona.

El proper 28 de novembre la Gràcia de les Tertúlies organitza un altre sopar-tertúlia a Lluïsos, aquesta vegada amb l’arquitecte Josep Acebillo. El seu treball més conegut és com a tècnic de l’Ajuntament de Barcelona en diferents llocs, que l’han portat a tenir una gran influència en el planejament dels grans projectes arquitectònics i urbanístics de la ciutat.

La reforma de l’eix Casita-Monges es queda sense el ‘petancòdrom’ L’oposició de Gràcia Nord obliga els petanquers a quedar-se a Maignon Xavi Tedó

A. B. L’arranjament de l’espai de l’avinguda Vallcarca limítrof a la Residència d’Obreres, el popularment conegut com el solar de les monges, i del solar de la Casita Blanca, que havia vist avortat el projecte d’hort aprovat en el pla Buits per l’oposició veïnal, ha començat a caminar aquesta setmana amb la instal·lació d’escomeses elèctriques que ajudaran a fer quasi totes les obres previstes. La mateixa oposició, protagonitzada per l’AV Gràcia Nord-Vallcarca, ha obligat el Districte a fer marxa enrere en la voluntat d’ubicar fins vuit pistes de petanca al solar de les monges. La idea frustrada del Districte era resituar les pistes de petanca de Maignon, afectades per les obres del pàrquing

El solar de la Casita Blanca comença a remodel·lar-se

de Menéndez Pelayo i de la Travessera de Dalt, i ara les pistes es quedaran a Maignon fent perdre algunes places de l’aparcament de superfície arranjat enguany.

A la Casita Blanca i a les Monges hi haurà uns vetlladors similars als de la plaça Laguna Lanao, i al segon espai hi anirà el previst espai infantil per a nens de 6 a 10 anys. 7


l’independent

22 de novembre de 2013

agenda Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

EXPOSICIONS Fins al 25 de novembre Exposició Homenatge a Calders, Espriu i Verdi. Mostra impulsada per l’Associació Artesans de Gràcia ‘Celebrant centenaris... amb un objecte de desig. Dissabte s’inaugurarà a la Fontana amb un refrigeri, actuació poètica i música en viu. I del 27 de novembre al 13 de desembre s’instal·larà a l’Orfeó Gracienc. Espai La Fontana (Gran de Gràcia, 190) Ombres blanques. Convivint amb l’albinisme. Exposició del fotògraf Liron Shimoni que mostra els albins negres de Tanzania, població amb el major índex del món (una de cada 2.500 persones enfront d’una de cada 20.000 a Occident). Condemnats a viure amagats i allunyats de les seves famílies, sumen als problemes propis de la ceguesa i el càncer de pell, durant els últims anys, la comercialització dels seus membres per pocions de màgia negra, al preu d’uns 3.000 dòlars per peu o mà, per exemple. Galeria H2O (Verdi, 152) Fins el 27 de novembre “La Síria que no serà!”, exposició de fotografies realitzades per Glòria Giménez. Entre 1991 i 2001, la fotoreportera va recórrer el Pròxim orient en uns viatges que la portaven des de Palestina fins Palmira, des de Latakia fins a Bosrà, passant per Damasc i Alep, fotografiant carrers, mercats, gent, patrimoni, espais de culte, llocs sagrats... Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Fins al 29 de novembre Exposició Incision/s. Mostra de la pintora Feli Manero, artista innovadora que ha experimentat amb diferents materials i tècniques que van des de l’oli a la cal·ligrafia i la pintura xineses. En aquesta exposició les incisions són les protagonistes, amb les que l’artista busca entrecreuar i superposar colors i plans. Mezanina (Ramón y Cajal, 2) Fins el 30 de novembre Coll Fantasy 2013: Exposició Un personatge de còmic que ha esdevingut universal: El jove Lovecraft. La mostra recull

originals dels tres volums del còmic d´el jove Lovecraft, dels autors Bartolo Torres (dibuixant) i Josep Oliver (guionista), publicat per l´editorial Diábolo. L´obra ha estat publicada en set idiomes a diferents països, a més de tenir una important presència a internet. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15) Fins al 7 de gener Exposició 50 anys i tan joves. La Galera 1963-2013. Mostra que recorre la història de l’editorial fundada per Andreu Dòria (1920-1995) amb la voluntat de normalitzar l’aprenentatge del català i de formar el jove des de la qualitat literària. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22) ACTES Divendres 22 de novembre Coral Baluern, amb motiu de Santa Cecília, dia de la Música, concert itinerant per les places de Gràcia. Inici al Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 19 h Concert de Santa Cecília pels alumnes de l’Escola de Música de l’Orfeó. Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 19 h Conferència: L’art urbà i altres expressions culturals com a eina de reivindicació en la revolució egípcia. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h Concert: Joan Viñals. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Los Suplentes. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Veus de la Mediterrània: Carles Dénia. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h Teatre: Homenatge a Salvador Espriu. A càrrec del grup de teatre El Centre. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 21 h

recomanem Cedida

15 anys d’Anita Miltoff. El Centre Cívic de la Sedeta acollirà aquest divendres el concert de celebració dels quinze anys de la banda gracienca Anita Miltoff. L’actuació, batejada amb el nom de “15 anys als marges” servirà per repassar la trajectòria musical de la formació de folk-punk de la Vila que lidera Jordi Llurba. Divendres 22 de novembre, al Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321), 21.30 h Projecció del documental realitzat per Hala Alabdalla sobre Síria Com si haguéssim agafat una cobra. Centre cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h Textos i música des de la Mediterrània, a càrrec de Mònica Van Campen, amb l’acompanyament musical d’Aziz Khodari. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h Concert: Il Xef Malatesta. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Blas Picón & Oscar Rabadan. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Concert: Cassie Ramone + Oj San Felipe. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Diumenge 24 de novembre Titelles: Gong! Luïsos (Pl. Nord, 7-10), a les 12 i a les 18 h

Teatre: Iván i els gossos, de Pau Carrió. Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23 h

Poesia i música: Marçal Font i bLOW. Frutos del desguace. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Dissabte 23 d’octubre Cinema. Marató Morricone. 16 hores de pel·lícules Kuu! Espai la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 10 h

Dimarts 26 de novembre L’escriptor David Safier conversa amb Juan Carlos Safier. Biblio. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Dimecres 27 de novembre Lletra petita: En clau de sol, a càrrec de Santi Rovira. A partir de 3 anys. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h Jam session. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h Concert: Led To Sea. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Dijous 28 de novembre Sac de rondalles. Un viatge sensorial. A partir de 4 anys. Contes inclusius. A càrrec de Mon Mas. Biblio. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h Xerrada: Regeneració de teixits. Com nou (Institut de Bioenginyeria de Catalunya). Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h Concert: Cool Grinders. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h Concert: Songstore. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h OrfeóRock: Indiana i los G. Bar de l’Orfeó (Astúries, 83), a les 22 h

cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • Los juegos del hambre: en llamas. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Thor, el mundo oscuro. 16.15 i 19.10. • ¿Quién mató a Bambi? Dv i ds, 22.00 i 00.20. La resta, 22.00. • Séptimo. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.20. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Plan en las Vegas. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • El mayodormo. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Blue Jasmine. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Turbo. Ds i dg, 16.00 i 18.00.

8

• El juego de Ender. Dv, 16.15, 19.00, 22.00 i 00.30. Ds, 20.00, 22.15 i 00.30. Dg, 20.00 i 22.15. La resta, 16.15, 19.-00 i 22.00. • Malavita. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.00 i 00.30. La resta, 16.10, 19.10 i 22.00. • Gravity (3D). Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.. CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Barcelona, nit d’estiu. Dv, 19.00 i 23.00. Ds i dg, 18.00 i 22.00. Dc, 21.30. Dj, 22.00. • La mejor oferta. Dv, 18.15. Ds, 18.00 i 22.00. Dg, 21.15. Dc i dj, 17.00 i 21.30. • ¿Abandonados? Dc, 19.30. • Arraianos. Dv, 17.00. Ds, 20.30. Dg, 20.00. Dj, 19.30. • Viaje a Surtsey. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30.

• Un hombre solitario. Dv, 17.00 i 21.00. Ds i dg, 16.00 i 20.00. Dc i dj, 17.00 i 19.00. • Los cinco 2: el misterio de la joya escondida. Ds i dg, 16.15. • Phenomena Grindhouse: Maxinger x contra los monstruos + Invasión extraterrestre. Dv, 21.00. • Phenomena collecionts: Planeta prohibido (1956). Dg, 18.00.

• Sala B: Stockholm. 22.30. • Sala C: Una familia de Tokio. 16.15, 19.10 i 22.05. • Sala D: Metro Manila. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Heli. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Verdi Kids: Zarafa. 11.30. Un peix fora del mar. 16.00 i 18.00. MPF. Cine per als més menuts. 12.00. MPF. Animació japonesa. 12.00.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Blue Jasmin. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: La vida de Adèle. 16.30 i 20.00. • Sala 3: La por. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30. • Sala 4: El último concierto. 16.00 i 20.20. • Sala 5: Don Jon. 18.10 i 22.20.

TEATRES

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Malavita. 18.00 i 20.20.

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg, 18.30. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30.

• Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00. • Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00. • Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30. • Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00. • Magia S.A. junior. Ds, 18.30, dg, 17.15 SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Alarma nuclear! Un drama familiar. 24/11. • Desacord 3x4. Del 2/11 a 01/12. • Quan els tomàquets tenien gust a tomàquet. Fins al 24/11. • L’efecte dels rajos gamma sobre les margarides. Fins al 30/11. • Falses aparences. Fins al 30/11.


l’independent

22 de novembre de 2013

cultura L’entitat Jiwar reuneix quatre artistes internacionals en un projecte d’art social El resultat es podrà veure en una exposició fotogràfica al Districte del 3 al 16 de desembre Cedida

La residència d’investigadors en creativitat urbana Jiwar, amb seu a Gràcia, ha reunit a quatre artistes provinents de Sud-àfrica, Rumania, EUA i Canadà per desenvolupar el projecte Construint veïnatges, una proposta que es desenvoluparà fins a finals de mes a diverses parts de la ciutat i també a la Vila i que es visualitzarà, entre d’altres formats, amb una exposició a partir del 3 de desembre a la seu del Districte. Entitat i artistes entenen la creació com una eina de canvi social.

Xoc de veus Catalunya - Euskal Herria al festival EH Sona 2013 Un dels plats forts dels 16è Festival de música basca a Barcelona, l’EH Sona 2013, tindrà lloc el proper 29 de novembre a l’Espai Jove la Fontana a partir de les nou del vespre: la trobada Euskal HerriaCatalunya de cant improvisat de tradició popular i hip hop. Les bandes Ahots Taka-Xoc de veus, 121 Krew, Poker d’Asos, Pulmó Beatbox, Iñaki Viñaspre i Mireia Mena seran els protagonistes d’aquesta batalla musical i d’improvisació oral i artística.

Nova mostra del pintor Julio Arriaga, ‘elartixta’, a la Perla 10

Silvia Manzanera “És un projecte ric que recull la complexitat de la nostra relació amb l’espai públic, amb l’altre i, en definitva, amb el que som tots nosaltres com a ciutadans i habitants de la nostra ciutat”, assegura Mireia Estrada, presidenta de l’entitat. Aquest projecte, subvencionat en part per l’Ajuntament de Barcelona en la convocatòria 2013, recull el treball de quatre artistes entorn del tema Construint veïnatges. La primera d’elles, Sydelle Willow Smith, pre-seleccionada per la Fundació Africa Center amb qui Jiwar té conveni de col·laboració, és una antropòloga visual sud-africana que treballa amb immigrants subsaharians a Barcelona. L’artista va fer una presentació del seu treball previ a

breus

Una de les fotografies del projecte de l’artista Sydelle Willow Smith

Sud-àfrica el passat dijous a la biblioteca Vila de Gràcia. Per la seva part, l’arquitecte canadenc Thomas Strickland està treballant de manera participativa l’apropiació de l’espai públic i la relació amb la ciutat de les persones GLBT refugiades a Barcelona. I l’escriptora novaiorquesa Jessica Lott està fent el seguiment literari del que s’esdevé durant el temps que dura el projecte. La seva és una tercera mirada que quedarà palesa a través dels textos que vagin sorgint al llarg del seguiment que vagi fent del projecte i del treball dels seus companys, també del fotògraf romanès Andrei Farcasanu.

40 graciencs mostren amb fotos com veuen la Vila Andrei Farcasanu, fotògraf romanès afincat a Barcelona i un dels quatre participants a Construint veïnatges, projecte impulsat per Jiwar durant aquest mes, ha treballat des de la visió de la fotografia social amb veïns de Gràcia. Cada participant (la convocatòria dels quals es va recollir a l’Independent 502) és fotografiat en un espai emblemàtic pel fotògraf i, al seu torn, els 40 participants faran les se-

ves fotografies, obrint al públic la seva pròpia mirada (complaent, reivindicativa, festiva o com sigui) envers el lloc on viuen. Una selecció d’aquestes fotografies serà impresa en format postal, i cada autor escriurà el seu missatge al dors per a les autoritats. Aquestes postals es faran arribar en mà a un representant polític, i també es podran veure a la mostra que acollrà el Districte el proper mes.

Aquest divendres neix la nova exposició d’Elartixta, Iturribidecientodiez, una sèrie homenatge al carrer que el va veure baixar i pujar durant més de vint anys, tal i com explica Julio Arriaga, el pintor instal.lat des de fanys al número 10 del carrer La Perla. La mostra estarà oberta fins el dissabte 21 de desembre.

L’espai F. Català-Roca acull una exposició sobre els oficis a Gràcia Fins al 27 de desembre, l’espai F. Català-Roca acull el treball fotogràfic realitzat per l’artista Pablo Gallegos, una mostra de retrats a persones ben diverses que desenvolupen les seves arts o oficis a Gràcia. Un treball de documentació (en progrés) que plasma oficis clàssics i noves activitats.

9


l’independent

22 de novembre de 2013

esports L’Europa se situa líder de Tercera onze anys després de fer-ho per últim cop

breus L’Escola VedrunaGràcia presenta els equips de bàsquet Cedida

Els graciencs golejen la Gramenet al Nou Sardenya i encadenen cinc victòries consecutives Àngel Garreta

L’ensopegada de la Montañesa, que no va passar de l’empat contra el Masnou, permet al conjunt escapulat, que es va imposar per 5 a 0 a la Gramenet, liderar la Tercera Divisió. Des del 15 de setembre de l’any 2002 i en la quarta jornada de lliga, l’Europa no encapçalava la classificació. Els bons presagis no s’acaben aquí. L’equip suma la cinquena victòria consecutiva, una fita que l’entrenador Pedro Dólera mai havia aconseguit des que s’asseu a la banqueta del Nou Sardenya.

Aquest diumenge a la tarda la secció de bàsquet de l’Escola Vedruna-Gràcia presentarà tots els seus equips al poliesportiu CEM Mundet. Després de la disputa d’un partit oficial del júnior femení de categoria interterritorial contra Barça CBS a dos quarts de cinc de la tarda, els 22 conjunts de la secció es presentaran públicament en un acte en què hi serà Francesc Machado, president de l’AMPA de l’escola, Sílvia Mayor, consellera d’esports del Districte, i un dirigent de la Federació Catalana de Bàsquet.

Xavi Tedó De fet, el darrer cop que l’Europa va encadenar aquesta ratxa de triomfs va ser fa dotze anys, en la recta final del campionat, quan va aconseguir disputar el penúltim play-off d’ascens. El míster escapulat mira de rebaixar l’eufòria pel liderat, tot i que entén l’alegria dels seguidors: “Ara mateix no té importància això, perquè queda molt, però l’afició feia molts i molts anys que mereixia gaudir una setmana com aquesta que ara tindrem, a gaudir-la doncs, però amb els peus a terra”. El bon joc de l’equip, amb un Valderas immens, un Rovira que desborda, un Camacho desequilibrant, un Javi Sánchez que segueix fent de killer i un Cebri totalment recuperat, conviden a

Els jugadors de l’Europa celebrant el gol de Cebri contra la Gramenet

l’optimisme. L’Europa, a més, té una magnífica oportunitat per augmentar distàncies amb els perseguidors aquesta propera jornada. La Montañesa, tercera (29), rep l’Ascó, segon (30), mentre que l’Europa (31), que ja treu set punts al cinquè classificat, visita el Vilafranca, que és a mitja taula. Aquest coixí de punts, sumat a la qualitat dels integrants de la plantilla, fan que ja ningú dubti que els escapulats tornaran a jugar el play-off d’ascens a 2B. L’objectiu, encara que no es digui, és acabar primer per gaudir de dues oportunitats a l’hora de jugar a la categoria de bronze.

Del Moral deixa l’equip per la seva suplència El cos tècnic de l’Europa i l’extrem Cristian del Moral han acordat de forma conjunta la sortida del futbolista, que va arribar aquest estiu a la disciplina escapulada provinent del Santboià. El jugador de banda dreta només havia disputat 121 minuts a la lliga i 26 en l’únic partit de Copa Catalunya d’aquesta temporada a Castelldefels. Del Moral havia participat tan sols en 5 dels 14 partits de lliga dis-

putats fins ara. La seva habitual suplència -únicament va ser titular a Sant Boi de Llobregat en la segona jornada- i quedar fora de moltes de les convocatòries ha motivat la marxa d’un dels fitxatges d’enguany que havia de reforçar el joc per les bandes. Del Moral ja té la baixa i ara està pendent de trobar un equip on pugui gaudir dels minuts que li han faltat amb la samarreta escapulada.

El CN Catalunya perd el primer partit i baixa a la quarta posició Després de començar els tres primers partits de lliga i empatar a la darrera contra el Canoe, el CN Catalunya va perdre a casa contra el Mataró Quadis per 7 a 10 en un partit molt disputat. Amb aquesta primera ensopegada, els graciencs baixen a la quarta posició empatat a deu punts amb l’equip madrileny, a dos punts del Terrassa, a tres del Mataró i a cinc de l’Atlètic Barceloneta, clar favorit per guanyar el campionat. El Catalunya buscarà refer-se aquest cap de setmana en la seva visita al CE Mediterrani, setè classificat.

per Albert Balanzà

reportatge

Albert Balanzà

La Torna acull la retransmissió del primer partit amistós de la selecció

Come on, Gibraltar! Dimecres, 19.30 hores, 1.500 quilòmetres de distància separen Gràcia de l’estadi Algarve, a la ciutat de Faro, que acull el debut a Europa de la selecció de Gibraltar contra Eslovàquia. La primera penya a l’exterior és catalana.

10

La penya de supporters Catalan Bay, que homenatja l’estol de catalans que van participar el 1704 en el desembarcament angloneerlandès a Gibraltar que va liderar el cap austriacista Jordi de Darmstadt, no ha enviat cap delegació a Faro, però a la Torna uns quants seguidors es mosseguen les ungles davant dels atacs dels eslovacs i les

aturades del porter llanito Jordan Pérez. “Catalan Bay va ser la manera com els gibraltarencs ens van agrair per sempre als catalans la defensa que vam fer de la seva llibertat i nosaltres avui hem decidit de formar el primer club del món, de fora de Gibraltar, que dóna suport a l’equip nacional de futbol”, diu la penya en un comunicat. A la

La Torna va ser l’escenari escollit per veure el primer partit oficial de Gibraltar

Torna, a l’últim minut, Eslovàquia envia la pilota al travesser. Però el matx s’acaba 0-0. Bon resultat.

Proper partit, l’1 de març contra les Illes Feroe al Victoria Stadium de Gibraltar. I a la Torna.


l’independent

22 de novembre de 2013

activitat econòmica per Xavi Tedó

reportatge

Xavi Tedó

El videoclub Cascabel del carrer Sant Lluís, l’últim a tancar a la Vila

La romàntica empresa de resistir a les noves tecnologies S’ha parlat molt del mal que fa la pirateria per internet als productors de música i de cinema, però hi ha un sector que també la pateix i del qual no es parla tant. Són els videoclubs. Del miler que hi havia fa cinc anys a Catalunya, se n’han tancat més de 300, un cada setmana. A Gràcia, el darrer en tancar ha estat el Cascabel. El videoclub, que es trobava a la cantonada del carrer Sant Lluís amb Joan Blanques, s’ha reconvertit des de fa unes setmanes en una fruiteria i verdu-

leria. El seu propietari va decidir abaixar les persianes fa un mes davant la davallada d’ingressos dels darrers temps. I és que la proliferació de pàgines webs on es poden veure pel·lícules on line ha ensorrat el sector dels videoclubs. Les promocions amb ofertes més que atractives a l’hora de llogar pel·lícules no donen els resultats esperats. Davant d’aquest escenari, els videoclubs que resisteixen opten per l’especialització. és el cas del videoclub Séptimo Arte, que s’ha mudat recentment després d’una dècada al carrer Verdi a Torrent de l’Olla. Aquest establiment ha optat des de la seva fundació per oferir cinema d’autor amb cintes de Weera-

sethakuls, Lisandros Alonsos o Carlos Reygadas, però també de directors més coneguts com els germans Coen, Roman Polanski o Lars Von Trier. L’objectiu és captar el públic més exigent, aquell

Mishima, Manel i Manos de Topo participen en una iniciativa per salvar el videoclub Deuvedés que no està disposat a veure pellícules amb una qualitat que dista molt de l’original i, sobretot, que entén i estima el cinema. Amb la mateixa filosofia resisteix el videoclub Deuvedés, que regenta

El videoclub Cascabel s’ha reconvertit en una botiga de fruites i verdures

el guitarrista dels Mishima, Dani Vega, que ha anat més enllà convertint l’establiment en un punt de trobada on es fan xerrades o concerts de petit format. Aquesta reconversió, però, no impedeix que la davallada d’ingressos continuïi. El seu propietari ha impulsat una campanya #savedeuvedes que ha consistit en la projecció de diferents vídeos amb la presència de gent coneguda com els cantants de Mishima,

David Carabén, dels Manel, Guillem Gisbert, o de Manos de Topo, Miguel Ángel Blanca, amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania que si no es posa remei, el videoclub de Martínez de la Rosa també haurà de plegar. L’ús de les xarxes socials ha ajudat a donar a conèixer aquesta innovadora iniciativa que vol mantenir viu aquell esperit de remenar prestatgeries.

11


l’independent

22 de novembre de 2013

Fiorenzo Ambrosi

mirada enfora Cedida

El propietari del restaurant on érem el dia del tifó tenia de tot, fins i tot fusells La imatge que més recordo és un gos caminant acollonit i desorientat en la foscor

“No he vist ningú plorant a l’illa” Vaig arribar a l’illa filipina de Busuanga, una de les més afectades pel pas del tifó Hayan, dimecres, dos dies abans que ho fes la tempesta més devastadora de la història. Ho vaig fer per capbussar-me a les seves aigües a la recerca de relíquies dels vaixells japonesos enfonsats pels bombardejos nordamericans a la Segona Guerra Mundial. Sabia que el tifó s’aproximava perquè ho havia llegit per internet, però no que ho faria amb aquesta virulència. Em trobava en un restaurant quan va començar tot. No podia anar a petar a millor lloc. Escarmentat pels darrers tifons, el propietari ha convertit l’establiment en un búnquer a prova de bombes. Tenia medicaments per parar un tren, menjar per un any, cinc walkietalkies, respiradors artificials i fusells i pistoles. Això últim no sé si per evitar saquejos. Però tornem al dia de la tempesta. Plovia molt i el vent, que bufava fort, es va convertir

12

en una ràfega d’aire que no semblava normal, era com d’un motor enorme encès, un xiulet molt potent que mai podré oblidar. El propietari va tancar les porta, que s’inflava i es desinflava com si fos una vela. Ningú s’atrevia a sortir. Un que ho va fer va tornar al cap d’un segons amb els peus sagnant perquè li havia caigut un rètol. Al cap d’una hora el vent es va calmar. Vaig sortir al carrer amb altres filipins que hi havia sopant.

Tots vam mirar el cel donant-li les gràcies. Després recordo una imatge que retindré per sempre més. Tot estava a les fosques perquè els pals de l’electricitat s’havien enfonsat i vaig veure un gos que caminava acollonit i desorientat, el vaig il·luminar amb una llanterna que em va donar el propietari, però estava massa espantat i no va entrar. La calma va durar poc. El veritable infern va venir després perquè allò només era l’ull de l’huCedida

racà. El xiulet d’abans guanya potència i el vent agafa una velocitat que ho fa trontollar tot. Jo i la resta de clients observem des del restaurant com un arbre de més de vint metres planta cara al tifó per no caure. Semblava la tija d’un arbre. Tots els arbres que rodejaven la ciutat han desaparegut, alguns simplement mantenen el tronc. Només han quedat dempeus els edificis de formigó, les cases de fusta ja no tenen sostre perquè ha volat o estan partides per la meitat perquè els hi ha caigut un pal d’electricitat o un arbre. Els carreres es converteixen en un immens trenca-closques de rètols, panells i branques en una ciutat on hi han perdut la vida desenes de persones i on els primers dies no hi havia ni aigua ni llum. Tots els hotels gaudien de generadors elèctrics, menys el meu. Tampoc podia canviar d’hotel perquè la resta estaven saturats amb gent que havien evaquat, però tenia espelmes a l’habitació i ens van facilitar unes cisternes per dutxar-me. No em vaig queixar. Veient les imatges de Tacloban, nosaltres encara hem tingut sort. Ara que ja sóc a Itàlia explico als meus amics d’aquí i als de Gràcia que el coratge i la solidaritat dels seus habitants és admirable. Malgrat tot, la gent seguia somrient, no vaig veure ningú plorar tots aquells dies perquè no tenien res i segueixen sense tenir res.

la torratxa Víctor Nubla

Sabies que... Es pot viatjar enrere en el temps? Hi ha una forma senzilla de fer-ho. Mireu el firmament estelat una nit sense lluna: quantes d’aquestes lluminàries poden haver-se extingit i, tanmateix, ser encara visibles des de la Terra! Tot i que la llum va a uns 300.000 kilòmetres per segon, es troben tan lluny que les veiem com eren fa molt de temps. Quan mirem al cel nocturn veiem el passat. Si detectem l’esclat d’una galàxia, assistim a un fet pretèrit. Si ens delectem amb la lluentor dels estels llunyans, tinguem en compte que el seu fulgor és antic. Els estels més propers al nostre sistema solar es troben en el sistema Alpha Centauri i la llum triga més de quatre anys a arribarnos des d’allí. Imaginin-se que increïblement velles són les imatges que ens arriben de l’altra confí de l’Univers. Hi ha una altra manera de viatjar al passat que ens permet, a més, trobar-nos amb nosaltres mateixos. Mira’t al mirall. Suposem que et poses a dos metres de distància. Aquell que veus reflectit ets tu, però6,6 nanosegons abans (un nanosegon és una fracció molt petita d’un segon). Aquest és el temps que la llum ha trigat a recórrer la distància que et separa del mirall. T’estàs veient a tu mateix en el passat. Sembla que emmirallar-se no és precisament garantia d’actualitat.


Independent 507