Page 1

il.lustraci贸: pEp BoatElla

494

26 de juliol de 2013


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

les novetats

La Festa Major de Gràcia 2013 recupera tremp polític amb el permís de la rumba Gràcia condensarà en set dies cadenes humanes, l’espelmada independentista i ‘bolos’ combatius de Cesk Freixas o Miquel del Roig però també fins a 14 cites rumberes on destaca la hiperactivitat d’Arrels de Gràcia cEdida

ALBERT BALANZÀ

L’historiador Eloi Babiano, en el programa oficial, ho ha desempolsegat d’una nota de La Vanguardia de l’any 1913 que deia: “...totes les societats de Gràcia van contribuir a l’esplendor de la festa, excepte La Unió Radical, per pertànyer á ella molts obrers que es troben en vaga...”. I no fa cent anys que la Festa Major de Gràcia es tintava fortament de política i mai més, perquè a cada edició hi ha hagut alguna manifestació habitualment fora de programa. Per citar tres exemples històrics: el 1935, en l’última festa abans de la Guerra Civil, ja s’havia declarat l’estat de guerra i molts festers -els més afortunatsja no es van tornar a trobar fins al 1939; el 1975, el 20 d’agost, va haver-hi la gran carregada de la Policia Armada a la plaça del Sol enmig d’un concert de Raimon; i el 2004 un grup de neonazis van apunyalar i matar en Roger, un jove anarquista, amb un ganivet de caça. Però el 2013, cent anys després d’aquella festa amb obrers en vaga, el clima d’alt voltatge sobiranista que ho amara tot a Catalunya s’ha traduït en una implicació directa de la sempre ponderada Fundació Festa Major. Al programa oficial hi figurarà la cadena humana de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que el dimarts 20 d’agost pretén unir les 14 places principals amb 3.000 persones agafades de les mans, i també l’encesa d’una gran estelada el diuemenge 18 amb 7.000 espelmes a l’avinguda

2

Pi i Margall. I una fira amb 44 paradetes independentistes a Pare Claret amb Bailèn... Enguany, amb 17 carrers guarnits i la baixa significativa de Joan Blanques de Dalt -el carrer del president de la centenària entitat-, els preparatius ja han estat molt calents: en primer lloc, al gener l’organització va voler canviar el dia del pregó i uniformitzar horaris i al final va pactar al març amb els carrers només la segona part (no es toca, de moment, el dia del pregó, però el guarnit s’ha d’enllestir a les 9 del

Los Tiki Phantoms i el britànic Vic Godard són els referents del Festigàbal a Rovira Els

actEs dE l’anc, prEsEnts pEr priMEr cop al prograMa oficial, EspErEn acollir MilErs dE ManifEstants

“Que ningú s’atreveixi a fer-li mal”, diu en l’adéu el president de Festa Major Entre els poc atractius discursos oficials del programa, que per quart cop consecutiu edita Debarris, editora de l’Independent, enguany destaquen les paraules del president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, que va detallar a finals de maig en una entrevista al setmanari que aquesta seria “la meva última

Festa Major”. Estruch, que tanca una etapa de set anys en el càrrec després de la llarga presidència de 18 anys d’Albert Torres, se’n va argumentant que “deixem una Festa Major millor, i desitja “que ningú s’atreveixi a fer-li mal”. Per aquesta nova empenta, el president aposta, sense dir noms, “per gent més jove i preparada, amb la mi-

rada posada a nous horitzons”. No ha estat un any fàcil per a Estruch, amb les dificultats afegides de polèmiques amb el Districte pel cartell, pel Festigàbal o pels actes independentistes -que ell ha recolzat. Però acaba el discurs citant ‘Ara mateix’ de Martí i Pol i proclamant “via fora, que tot està per fer i tot és possible”.

dia 15 i no hi pot haver tres franges de concerts en un espai en un mateix dia); en segon lloc, el concurs del cartell no va agradar gens el Districte (unes tisores ballant) i els festers es van plantar contra l’Ajuntament davant d’una proposta avalada oficialment per traslladar el Festigàbal de la plaça Rovira a Joanic; i, en tercer lloc, el patronat ha ratificat aquest 1 d’agost amb alguna oposició el posicionament polític de la Fundació encabint els actes de l’ANC al programa. A les actuacions musicals, en aquest sentit, també es notarà el vernís combatiu amb els noms de Cesc Freixas (dia 18, plaça de la Vila) o Miquel del Roig (dia 21, continua a la pàgina 4


l’independent de Gràcia

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013

l’editorial

El pregó de l’Independent s, però aquesta a gent de Gràcia hem vist passar moltes feste sembla perquè s’esdevé sembla que hagi de ser especial. Potser ho les coses més clares que en un moment en que la gent corrent tenim en els comentaris francs mai. Aquesta clarividència comuna se sent ons endomassats durant i en les actituds decidides, es veu en els balc e. Es nota en les mirades tots els dies de l’any, més enllà de setembr còmplices i en el gest segur i decidit.

L

sentim valents, potser a gent estem comunament desinhibits i ens les del dia a dia, les perquè no hi ha espai per a més pors que solitud. En un temps on les petites pors de sempre, la feina, la salut, la . altures del poder, no hi incerteses i les pors estan instal lades en les vida quotidiana, i la festa ha cosa més certa i concreta que la nostra també en forma part.

L

a, sabem tenir a gent corrent solem tocar de peus en terr lients i tenim una paciència, sabem tenir pressa, sabem ser resi ens enerva. Patim . enorme capacitat d’audàcia col lectiva, i això ú dels serveis públics, que l’atur, patim la regressió del patrimoni com cues, patim les llistes es dónen a fer fora o que es venen. Patim les

L

d’espera, patim l’augment dels preus i pati m quan ens fan fora de casa. Si ho sabessin alguns com en som de capaços de resistir. Però fem festa quan ens abelleix de fer-ho. Si, i què passa?

E

l carrer en poder de la gent constitueix un dels paradigmes més nostrats de l’exercici de les llibertats públiqu es. El carrer en festes és un exemple de cultura democràtica. A Grà cia sóm tan festaires que fem ballar fins les tisores.

D

e nit, i al carrer, encenem l’estelada més gran , espelma a espelma, els vells i els joves, dones i homes, tothom qui vol. De dia, al carrer, fem la cadena humana per la dignitat, pel dret a decidir, per la llibertat, sentint-nos part de la comunitat, participant, tothom qui vol. I celebrem, tothom qui vole m, la festa més gran de l’estiu del Pla de Barcelona. Perquè així ho volem, que se sàpiga.

Josep Fornés, director del Museu Etnològic i activista gracienc

3


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

les novetats cEdida

Albert Balanzà

entrevista

Entrevista a Los Tiki Phantoms, caps de cartell del Festigàbal 2013

“Qui pugi a l’escenari, no viurà!!”

Els catarrEs

tornEn a la fEsta, pErò ara a la plaça dEl

ve de la pàgina 4

sol,

la plaça dEl

folK

els carrers guarnits

plaça de la Vila) i fins i tot de la Coral Iaioflautes (dia 15, carrer Ciudad Real). Les festes alternatives de la plaça del Raspall, amb el primer any que l’esquerra independentista gestiona l’històric bar Resolís, o els programes no oficials del carrer Sant Pere Màrtir i del solar okupat d’Encarnació acabaran d’arrodonir els set dies. A més, hi ha previstes tres manifestacions d’Arran, Rescat i en record a Roger, el jove anarquista assassinat l’any 2004. L’espai itinerant de la rumba

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17.

Berga. Camprodon. Ciudad Real. Fraternitat EFIT (Torres-Tordera). Fraternitat ETIS (Tordera-Siracusa). Joan Blanques de Baix (Sant Lluís-Encarnació). Joan Blanques de Baix de Tot (Ramon y CajalTravessera). Llibertat. Mozart. Perla. Plaça Rovira. Plaça de la Vila de Gràcia. Placeta Sant Miquel. Progrés. Puigmartí. Tordera. Verdi (Providència-Robí).

Com a contrapès de relleu, i tres anys després de la promesa de l’organització de crear un Espai de la Rumba, l’autogestió dels les comissions de festes dels carrers guarnits ha provocat que enEspais guarnits no federats guany hi hagi fins a 14 concerts 18. Plaça Raspall. amb la rumba com a protagonis19. Sant Pere Màrtir. ta. El cas més espectacular arriba de la mà d’Arrels de Gràcia, el grup liderat per Jonatan i Samu- britànic post-punk Vic Godard el Jiménez, fills de Yumitus del (exSubway Sect). Els cada cop Pichón, que han tancat sis bolos més clàssics, referents del FEA als carrers (el 15 a Sant Miquel, el Festival, Ultraplayback, seran la 16 a Verdi Mig, el 17 a plaça de la cita diferent de Mozart, els RaVila, el 18 a Tordera, el 20 a Joan dical Animal Beat seran els caps Blanques de Baix i el 21 a Berga) de cartell de la Perla i Ze Esatek, Soweto i Inseri encara pujaran show donaran a l’escenari dels L’antic casino La una bona ració Rumba All Stars (plaça del Sol, Violeta s’incorpora com de bastó a les dia 20). La Bana espai de festa amb festes alternatives del Raspall da del Panda, activitats de vespre i de Sant Pere Sabor de Gràcia, Màrtir. Soweto, Rumb al Bar i Rumba Wey tancaran el cercle de fet, faran doblet perquè han per a aquells que només vulguin estat fitxats per a la programació del nou espai de festa a l’antic fer anar el ventilador. Una mica més diluïda que al- casino La Violeta. tres anys la Gràcia indiependent La Festa Major 2014 serà molt es tornarà a reconcentrar en els diferent. Potser encara més polítres dies de Festigàbal a la pla- tica i amb cartells més polèmics. ça Rovira i en cites puntuals Hi haurà un nou president de la en carrers com Mozart o Perla. Fundació Festa Major, que teòL’Heliogàbal, que ha moderat ricament s’estrenarà la primavela programació passant de tres a ra que ve en la presentació del dos bolos per dia, treu pit acon- cartell de la festa; no hi haurà seguint al quart intent que l’hor- alguns dels organitzadors dels ror-surf-rock instrumental dels espais de festa com La Caldera, Tiki Phantoms soni a la Rovira que tanca una etapa de 15 anys o que el públic tasti en directe a la Vila per traslladar-se a les l’aliança entre Mates Mates i el Corts. Només falta un any. L’Independent

4

cEdida

La porta catalana de l’infern, segons Joan Amades, és a Ripollet, però el Gran Volcán d’on van sortir fa 200 anys els quatre membres de Los Tiki Phantoms esclatarà a Gràcia. Per primer cop la paraula del Gran Déu Tiki s’escoltarà a la Festa Major, al Festigàbal de plaça Rovira (19 d’agost). En aquesta entrevista clandestina, el Kanibal, baix de la banda d’horror-surf-rock instrumental, aconsegueix acollonir-nos.

Voleu dominar la terra però heu trigat a tocar a Festa Major, on hi ha molta gent per dominar... Tocar a Gràcia marcarà un abans i després en la nostra ofensiva, seguint la paraula del Gran Déu Tiki, i convencerem tothom fent-los ballar amb una actitud de catxondeo. A qui atacareu primer? Als cantants, esclar. Ens fotrem amb ells perquè no serveixen per a res. Les grans dosis d’alcohol ens hi ajudaran. On és el Gran Volcán? No és ni a Ripollet ni del tot a Gràcia, sinó a un txiringuito de la platja. Allà comença l’infern, amb música i un anunci de tinto de verano. Ara que es parla de cadenes humanes: sou la baula perduda entre els Shadows i Los Straitjackets?

El BEat,

Bravo,

El

KaniBal

Ni baula perduda ni hòsties. Fa 200 anys que toquem, o sigui, que els que ens han seguit i copiat són ells. Com que són americans sembla que siguin més guais. Nosaltres ens vam voler quedar a Barcelona perquè hi ha moltes turistes franceses i ens va sortir el tret per la culata. Sempre hi ha hagut el dubte de si porteu màscares. Què passarà si a Gràcia algú salta a l’escenari i us toca la cara? Si això passa, aquest algú, que tingui per segur, que no tornarà a baixar; no viurà!! Esteu més a prop del Psychomeeting de Calella que d’una festa major? Ens és igual. Toquem on sigui mentre ens donin jalar. Ja hem

i El

Kahuna,

En posició d’atac

tingut experiències a festivals de moderns i a tot arreu. Fa dos anys de ‘Los Tiki Phantoms mueven el esqueleto’, heu sortit a pel·lis... i el nou disc? Encara no. No parem! Jalem, fem migdiada, toquem... L’any passat vam fer el single ‘Siete pulgadas’ per a ‘Papá soy una zombie’, hem sortit a ‘Amazing mask’. De fet, si ho vols posar, segur que la BSO de ‘La Família Munster’ també és nostra. Qui farà més por en el vostre concert: vosaltres o la colla de moderns que vindrà? La gent de Gràcia no fa por. No són moderns. Tenen aquell rollo català-jipi que està bé i que els fa estar més pendents del concepte que d’actualitzar l’instagram.

staff

Tornem el 30 d’agost L’especial de Festa Major dóna pas al període de vacances per a l’equip de L’Independent, si bé enguany ens podreu seguir amb més força a www. independent.cat/gracia i al twitter @indepe_gracia. Ens tornarem a trobar amb forces renovades el penúltim dia d’agost, quan tots tinguem al cap el setembre. Bones festes a tots i a totes!

El

núm.

494

núm.

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona TeL. 93 217 44 10

ediTa: dEBarris, sccl direcTor: alBErt Balanzà PuBLiciTaT: carlota frEixEnEt tEl. 692 601 263 Producció i disTriBució: dEBarris, sccl imPressió: indugraf offsEt s.a. diPòsiT

LegaL:

disTriBució

B-32478-00

conTroLada Per

Pgd

494

avv vila dE gràcia, dEBarris i gràciaWEB. conseLL direcTiu: alBErt Balanzà, Joan lou. direcTor LocaL: alBErt Balanzà. direcTora adjunTa: sílvia ManzanEra. redacTors en caP: xavi tEdó i carina BEllvEr. redacció: MEritxEll díaz, Èric lluEnt, clara dardEr, Eduard calvEt, JosEp Maria contEl, Marta narBErhaus, anaïs Barnolas, anna BuJ, lídia haro, laura Millan, paula solanas, andrEa rodorEda, ginEBra vall, david zorraquino. maqueTació: sErgi lou. iL.LusTració de PorTada: pEp BoatElla coL.LaBoracions: lluís Bou, àngEl garrEta, sEBastià Jovani, víctor nuBla, rogEr rofín, tristraM, ricard valEntí, rafaEl vallBona, vocalia dE la dona dE l’avv. FoTograFia: laia coll i Jasna hodziK. És

una iniciaTiva de:

no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d’aquest setmanarI


l’independent de Gràcia

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013

el pregoner

Leslie: “El San Carlos Club ple ens va portar a triomfar al Palau d’Esports” En Leslie, el pregoner de la Festa Major, ens espera al Cafè Vall, llegint tranquil.lament el diari amb la seva copa i el seu puro. Amablement, l’excantant dels Sírex ens saluda afectuosament. “Sóc molt xerraire, no tindràs problema amb mi”, es confessa. Com que ja el vam entrevistar ara fa unes setmanes, avui es digna a acompanyar-nos en una passejada imaginària per la seva Gràcia. CLARA dARdER

La plaça Rovira En Leslie, o per la gent de la Barceloneta, l’Anxoveta, de ben jove agafava el tramvia a la parada d’inici del seu barri i feia tot el recorregut fins al final, a la plaça Rovira. Era d’obligació parar-se al Vall “a fer el quintet” i anar al local d’assaig per reunir-se amb el grup. El que ell no sabia en aquell moment és que posteriorment la plaça Rovira adquiriria també un altre significat important per a ell. “La meva Pepa”, la dona que el va seguir durant els inicis i tota la seva vida davant dels micròfons, va faltar-li ara fa dos anys. Quan estava ingressada a l’Hospital de l’Esperança, i baixava de visitar-la, en Leslie explica que per passar l’angoixa tenia unes llargues converses amb el senyor Rovira. “Ell em va ajudar molt en moments com aquests”, argumenta. La Barceloneta Quan ell era molt jove veia, des de casa, com els vaixells americans atracaven al port de

Barcelona. Els mariners que passaven la nit al barri cantaven rock and roll al més pur estil americà. Leslie em canta “Come on everybooooody” i el conegut “Be bop-a-lu-la she’s my baby”. Així es com un jove que es deia Antoni descobreix que la música és la seva passió i que pot apassionar la resta amb “xupes de cuero i botins negres”. Fins llavors el rock and roll, entre “folklòriques i peinetes”, lluïa per la seva absència i es va apoderar de tots els escenaris de la ciutat. Estem parlant dels inicis dels 60. Van començar per divertir-se. “No buscàvem res, però després van començar a passar coses”, apunta Leslie. Quan van treure el primer disc, els va sorprendre, perquè ells no esperaven fer-se’n professionals.

Carrer Verdi 101 En aquesta finca, de pis i planta amb jardí al darrera, dels pares del Guillermo, també membre dels Sírex, hi havia un tancat on assajaven. La insonorització no existia i la música creuava per terrats i cases de Gràcia. El seu veí més entranyable era l’Eugeni, sí, sí, l’humorista. Hi vivia amb la seva dona, encara no era conegut pels seus acudits i moltes vegades passava a l’altra banda per escoltar-los. A l’acabar tenien entre vint i trenta “noies maques” esperant-los per conèixer-los. Eren els més trencadors del moment. Cal Ros Després de l’assaig, els Sírex anaven tres cases més avall, a Cal Ros, a prendre la copa. Allà jugaven al dòmino amb els avis del local. Ells, que eren tan jo-

silvia ManzanEra

El

prEgonEr d’Enguany,

lEsliE,

aMB El sEu ‘aMic’ El sr.

rovira,

a qui ha fEt MoltEs confEssions

silvia ManzanEra

ves, van aprendre les malifetes del joc. “El sis doble mai el tenia ningú, i mira que repartíem bé, però desapareixia”.

San Carlos Club El local es trobava al 137 del carrer Gran de Gràcia. Ara hi ha una oficina de La Caixa. Omplien tots els diumenges a les dotze del migdia. “Això ens va portar a triomfar al Palau dels Esports”. Leslie, el nom que li va posar un noi italià perquè era més artístic, els deia que havien de moure’s per l’escenari. “Em posava el micro per sota la camisa i el treia per dalt per poder fer piruetes entre el públic”. Aquells anys van néixer cançons com La escoba, Que se mueran los feos, Que bueno que bueno. L’any 1965 va ser l’any màgic per als Sírex. Aquest èxit els va portar a ser teloners dels Beatles a la plaça Monumental. Ells, que sempre actuaven vestits de cuir i amb botes negres, aquesta vegada volien marcar la diferència i sorprendre als seus seguidors cantant i ballant bon rock. Amb esmòquing. Després va arribar la gira per sud-amèrica amb la Pepa Flores. Havien de ser de quinze dies i finalment va durar tres mesos, amb el conseqüent disgust “per la meva Pepa”. L’altra Pepa, la Flores, va fer de pacificadora per salvar el seu matrimoni. Cap dels membres dels Sírex va deixar la seva activitat professional més enllà de la música. Actualment alguns estan jubilats i en Leslie, després de ser regidor per l’ajuntament de Barcelona des de l’any

l’anxovEta,

fEnt un gintoniquEt al Bar

1994 a l’any 2000, segueix col. laborant amb el Districte de Les Corts.

Plaça de la Vila Avui els artistes comencen les gires al Palau Sant Jordi. Abans les iniciaven aquí a Gràcia perquè “era el pilar de la música d’aquells anys”. La competència

vall

que hi havia per actuar a Gràcia era brutal, segons admet avui l’històric rocker, sobretot entre algunes places com ara la del Sol o Rovira. Per recordar aquella època, Leslie revela que “el meu pregó serà musical”. “Un cant a la vida”. No pot avançar res més. Ho sabrem puntualment el 14 d’agost a les set del vespre.

5


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

les festes alternatives

Èric Luent

la baula

Passarel.la Qui digui que no s’ha de polititzar la Festa Major potser no se n’ha adonat que els polítics duen dècades utilitzantla com a passarel.la mediàtica per captar l’atenció dels periodistes assedegats de notícies en ple mes d’agost. Vénen aquí vestint americanes o camises de colors llampants i es passegen amb un somriure auto complaent, com si tot el treball dels veïns i veïnes del barri fos gràcies a la subvenció que han atorgat. Gairebé ningú qüestiona aquesta pràctica, no fos cas que els senyorets s’enfadessin i deixessin de repartir calerons. Gràcies, senyor! Vostè és l’amo, senyor! Però aquest any resulta que hi ha uns quants, els de la tisora i les privatitzacions, que estan molestos. Que el cartell de la Festa Major inclogui unes tisores s’ho han pres malament i no se n’han estat de comentar el seu malestar als festers, no sigui cas que un fet tan greu com aquest es torni a repetir. La festa la fa i la gaudeix la gent, la mateixa gent que les està passant putes durant la resta de l’any. Els encorbatats que bramen per despolititzar la festa (sí, els que curiosament vénen a Gràcia a fer els seu discurset precuinat) que es fumin un canuto i volin a un país llunyà. La resta gaudirem de la celebració sense oblidar-nos de les injustícies que ataquen la nostra nació, la nostra llibertat i els nostres drets més elementals.

Les festes alternatives ‘homenatgen’ la policia i les marees antiretallades La Comissió de Festes Populars (CFP) mantindrà la línia engegada els darrers anys potenciant les activitats de dia i defugint els concerts de grups de renom amb la voluntat

de ser una festa més veïnal que turística. A la plaça del Raspall, enguany amb el Resolís ja en mans de l’esquerra independentista, la CFP retrà ‘homenatge’ al comissari dels

Mossos, David Piqué, que va rebatejar Gràcia amb el nom de Sherwood. A Sant Pere Màrtir la comissió de festes sense sants ni màrtirs es vestirà de marees antiretallades. arxiu

xAVI TEdó

Els rebels de la plaça del Raspall esperaran el xèrif de Nottingham en un frondós bosc amb el rètol prou eloqüent de Gràciawood i els manifestants de Sant Pere Màrtir visualitzaran el seu guarnit amb la representació d’un escarni. Més enllà del tema genèric, les dues festes alternatives principals -sempre a última hora s’hi afegeix el solar del carrer Encarnació/Montmany amb programació sorpresa- estaran dominades per una programació equilibrada entre activitats de

Insershow, el grup del Gos (exL’Odi Social), tornen a ser caps de cartell a l’altra festa matí, tarda i vespre per a totes les edats. Al Raspall les activitats infantils es concentraran a primera hora del matí i de la tarda. Cada dia, a la una del migdia, se celebrarà el tradicional vermut musical, que emprendran els Filibusters amb música tradicional catalana el dijous. Una altra tradició que no es perd són els dinars populars que es faran a la plaça i que permetrà degustar un porc rostit i paelles o truites en el marc del concursos que s’organitzen divendres i diumenge. Una xerrada sobre les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil, organitzada per l’Assemblea de la Vila de Gràcia (AVdG), a qui

una

Edició passada dE lEs fEstEs altErnativEs aMB una pancarta rEivindicativa

la CFP cedeix l’espai diumenge, i la projecció d’un documental de la Plataforma Defensem el Parc

Güell dimarts configuraran la part més formativa de la FM. La reivindicació es farà visible amb els principals actes

Dijous 15

22.30 h Pirat’s Sound Sistema i Ze Esatek. Plaça del Raspall 22.30 h Soweto. Sant Pere Màrtir Divendres 16

21.30 h Monòlegs de la vagina. Plaça del Raspall Dissabte 17

22 h Insershow. St Pere Màrtir

23 h Exèrcit d’Alliberament Musical i Sobieht. Pl. Raspall Diumenge 18

22.30 h Concurs de Monòlegs Pepe Rubianes. St Pere Màrtir Dimarts 20

20 h Documental ‘El dret a Gaudí (r)’. Raons per a una reconquista veïnal”. Plaça del Raspall

una manifestació dissabte contra l’elitització de la Vila i en suport dels espais alliberats i una marxa per les preses. En l’àmbit musical, cal destacar l’actuació dels Pirat’s Sound Sistema i de Ze Esatek. A Sant Pere Màrtir el cap de cartell serà Insershow, el grup del Gos (exL’Odi Social), que versionarà clàssics de Kortatu o La Polla. La Comissió de Festes de Sant Pere Màrtir, de la qual hi forma part l’Ateneu Independentista La Torna, seguirà fidel a una de les seves tradicions més recents amb el Concurs de Monòlegs Pepe Rubianes, que ja fa cinc anys, tornarà a ser un dels plats forts d’aquest combatiu carrer de la Vila.

xavi Tedó cEdida

Pirat’s Sound Sistema reapareix per festes amb la nova banda

“El nou disc ens ha ressuscitat” Dos dels tres integrants del conegut grup de ragga debuten a la Festa Major. Soto, el cantant històric, admet que el relleu de Rodri no ha estat fàcil, però es mostra illusionat amb la nova etapa. L’apretada agenda de concerts que tenen és la millor prova que tot torna a rutllar.

6

Com prepareu el concert? Les retallades fan que cada concert ara sigui una aventura perquè no saps, per exemple, quin equip de so et trobaràs. Tenim clar, però, que la plaça del Raspall estarà plena a vessar i esperem que la gent vingui amb ganes de ballar. Sent de Sants, Gràcia és territori hostil? Ara haig de dir des de Sants i del

Maresme perquè els altres dos integrants són d’allà, però és una rivalitat sana, amb molta conya. Va néixer dels col·lectius de les alternatives, però sempre hem treballat de manera conjunta en l’àmbit polític. Recordo un any que la gent de Gràcia va venir amb una pancarta que deia “Sants no és un barri, és una estació” i això va acabar en una guerra d’aigua.

En soto

i En

pEp

En un concErt rEcEnt

El nou disc ha donat impuls? Des de la marxa del Rodri, Pirat’s havia anat sobrevivint, però

entrevista

els primers anys van ser durs. El nou disc, que ens ha portat tres anys de feina perquè hem hagut de superar molts obstacles, ens ha permès activarnos. Ha estat com la primera comunió, hem tornat a ressuscitar perquè ara ja tenim nous temes i tant l’any passat com aquest farem una cinquantena de concerts. Sonaran els clàssics? Hi ha cançons com “Mossos d’Esquadra” o “Bombes” que ens les demanen sempre i les toquem perquè cantar-les en directe és increïble perquè la gent jove també se les sap.


l’independent de Gràcia

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013

7


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

1992-2013 festa sí, lluita també

Va de lluites,

Tristam*

la baula

Perfils desconec quanta gent aspira a aplegar l’ANC per la Cadena Humana del 20-A. Però segur que es poden recollir tants insults com participants hi hagi. El meu amic Margi i jo hem fet un manual per rebatre els insults del sempre constructiu unionisme espanyol. dERIVAT: Si estem davant d’una deriva sobiranista (deriva que se separa del recte camí de la unitat en allò universal), els que hi participen són derivats. O al menys això se’n deriva, oi? dESAFIAdOR: Variant de l’anterior. “desafío” a l’ordre establert. ANTIdEMOCRATA: “Sense llei no hi ha democràcia”. Ergo si ets un derivat que fa un “desafío” a la llei, no ets demòcrata. Ja sabem que les lleis establertes no sempre ho són. ANTIESPANYOL: Fàcil de rebatre. “Usted se siente Portugués?”. “No”. “Antiportugés!” “Oiga, que digo que no me siento portugés, no que odie los portugueses”.”doncs això...” SUPERB: Us diran, si voleu marxar és que us sentiu superiors o millors! Resposta: “I tu? tan escollit et sents que no pots entendre que algú pugui arribar a renunciar a l’orgull universal de ser espanyol?” FARSANT: “Cataluña nunco fue un estado y España ya existia en el Carbonifero!”. I què? Importa la voluntat del present. FANÀTIC: És el granític argument d’una ex ministra de la guerra. No cal perdre-hi temps. NAZI: O “Nazionalista”. Sovint qui ho diu, ho acompanya de frases violentes i d’insults i/o té parents o passat feixista. Sol nedar en la ignorància o en la malla llet rància. Cauen per si sols. *Via fora des de 1973

La Festa Major de Gràcia sempre ha tingut un moment per a l’activitat política, des de les vagues obreristes del 1913 fins a les protestes de la Transició passant per la tensió de preguerra dels anys trenta. Però no ha estat fins als últims vint anys que s’ha consolidat una dinàmica de pluja fina, sobretot articulada pels moviments socials,

C

Han plogut pedres i dictadures però la Festa Major de Gràcia encara sobreviu la tendència dels seus habitants a sortir de casa per trobar-se amb d’altres amb els quals fer un dia festes i un altre protestes i revoltes; és per mitjà seu que els membres d’una societat poden apropiar-se, quan escau, d’allò que per definició els pertany: el carrer”. Debat polític, per això alguns disparen sempre contra la festa

lEs

fEstEs altErnativEs dEManant l’aBsolució dEls

major, encara obert. Quin model de festes per a quin model de societat? De consumidors compulsius, espectadors passius i institucionalment controlada? O activa, crítica, comunitària i solidària que fomenti la cultura popular i de base? Han plogut pedres i tramussos. I dictadures. Però la festa major encara sobreviu. Gràcies cEdida

ManifEstació

8

cEdida

ap fet sociocultural més polític que una Festa Major. Ahir, avui i demà. En el fons i en la forma. En el què i en el com. I arreu dels Països Catalans. És clar: mai, enlloc, no és pas el mateix que la festa la vulgui organitzar i controlar el poder, que l’autoorganitzi i dinamitzi el carrer. La gent. Potser en Manuel Delgado o en Pep Fornes ho explicarien, des de la vessant antropològica, social i cultural, molt millor i endinsant-se en la crònica silenciada i rebel de la nostra pròpia història: “hi ha poques coses més tradicionals a Barcelona que

contra lEs dEstrossEs als guarnits l’any

2005

3

dE

gràcia

a la gent. A la defensa política la denúncia de la llei d’estrangeque n’ha fet la gent. De l’antic i ria, el transvassament de l’Ebre, insistent ‘festa sí, lluita també’, la denúncia del fòrum de l’espehem anat passant a una tupida culació que trinxava els barris, xarxa de festes majors populars, la llibertat dels Tres de Gràcia, alternatives i autogestionades l’homenatge a Ovidi Montllor. arreu del país. Fins i tot, la crò- I fins l’any passat. 2012: contra nica generacional xiuxiuejada Eurovegas a Sant Pere Màrtir, ens ho descriu. A penes sortíem contra l’economia de casino del del Vila de Gràcia que ens vam capitalisme tafurer a Raspall. incorporar a la festa major de la Sempre una crítica a l’ordre mà del moviment veïnal. Dallà injust realment existent. Fets polítics. Festes el 1992, denunciant l’horror de després dels llençols polítiques. I polititzades, tamla guerra als Balcans. Llençols contra la guerra dels bé. blancs. Balcans va arribar la En un barri viu, barri viscut, on Després va venir la dècada inten- dècada del diamant per uns dies esclata la transforsa a Diamant, un altaveu insubmís de les mil mació de l’espai urbà, es demolluites dels moviments socials, cratitza l’espai públic, s’igualen dels batecs de la solidaritat in- les relacions socials i la cultura ternacional i de la denúncia de popular pren cada cantonada. les imposicions que patia el pa- La Festa Major de Gràcia, sí. ís. Si el ‘93 eren els presos in- El nostre potent Carnestoltes dependentistes, el 94 era el torn d’Agost, singular i particular. del zapatisme. Després vindria Aquests dies on cap poder no Palestina, el Sàhara, el record pot manar, perquè qui mana és dels brigadistes internacionals, la gent. Grândola Vila Morena.


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

1992-2013 festa sí, lluita també

va de festes en què cada lluita nacional i internacional ha tingut un cert ressò. La guerra dels Balcans amb llençols blancs, els presos independentistes, la revolució zapatista, el transvasament de l’Ebre, la llibertat dels Tres de Gràcia... Viscut en primera persona, l’ara diputat David Fernàndez fa un relat del binomi indissociable festa i lluita. cEdida

ManifEstació

pEr l’assassinat dEl rogEr a Mans d’un grup dE nazis

O póvo es qui mais ordena. Pla- tot, contracultural i alternatiu. ces i carrers com espai predilecte Com ho és encara. Una festa, per al punt de trobada, l’assem- en temps de privatitzacions salblea comuna, l’autogestió social vatges i retallades impunes, que i l’autorganització veïnal. Sí. Po- no retalla ni privatitza. Perquè la lítica en estat pur. Ho vam dir el legítima propietària de la Festa 2005, arran del Major és la gent. tens debat sobre No hi ha fet més polític Per això ha perles festes alternadurat. No s’ha que una festa com tives. Tots som, vengut, perquè i érem, alterna- aquesta, que mai ha mai ha estat en tius. En aquell venda: patriestat en venda context d’espemoni popular i culació desbocacol·lectiu. Amb da i de valors socials en fallida, metodologia assembleària, teixit com avui en l’actual escenari comunitari, esforç col·lectiu i de crisi profunda, que un barri horitzontalitats de carrer. L’enencara s’autorganitzi, treballi de tre tots, tot. El junts i juntes, povalent per retrobar-se al carrer i dem. Sí, clar que sí. No hi ha fet s’enxarxi col·lectivament, és del més polític, ni major política en cEdida

una

cEdida

ManifEstació antiBorBònica, al carrEr

gran

dE

gràcia

prEgó

altErnatiu dE la

fEsta MaJor

majúscules, que una Festa Major com aquesta. La festa col·lectiva que fa possible la llibertat, preludiant i anunciant l’altre país possible. I a veure qui és el valent polític de torn què diu què això no és pas política. O què ho és massa. I tant que ho és. De fet, és la festa major de la política. La real. La que es fa al carrer. La que tan bé ha descrit sempre Vicent Andrés Estellés:

“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”

En una Edició passada

les principals lluites

• Llençols blancs contra la guerra als Balcans • Amb els presos independentistes • En defensa del Zapatisme • Per Palestina • Amb el Sàhara • En record dels Brigadistes internacionals • Denúncia de la llei d’estrangeria • Contra el trasvassament de l’Ebre • Fora el Fòrum de l’especulació • Llibertat dels Tres de Gràcia • Fora Eurovegas

Clara darder

la baula

Decidir Per escriure aquest article he demanat consell al meu amic Jordi Lluís. Volíem parlar de “Gràcia, ja ha decidit” i ens hem trobat desfent la paraula decidir. El mot “decidere” prové de la unió de dues partícules llatines, “caedere”, que significa tallar, i el prefix “de”, que significa separar. La unió d’elles ens permet entendre que decidir vol dir tallar selectivament, seleccionar la via més ràpida per satisfer els nostres interessos. Per poder-ho fer, abans hem de saber quins interessos tenim i fins a on volem arribar. Si es així podríem continuar, però la cosa es complica quan algú es pregunta: Qui som nosaltres? On hem de fer el “caedere”? I on hem d’aplicar el “de” per poder separar? Si sabem qui som nosaltres sabem qui són ells i elles? des del constitucionalisme més acèrrim, el nosaltres és la població d’un Estat, l’espanyol, tal com fixa la carta magna, un text en el que més del 50% de la població que avui dia habita l’Estat, no va votar perquè no hi era o no érem majors d’edat. També hem de valorar que la Constitució només ha patit dues modificacions, la primera l’any 1992 per introduir el dret a sufragi passiu com manava Maastricht, uns altres “ells” que ara esdevenien en un “nosaltres”. I la segona fou al 2011, tractant de posar un sostre de dèficit a les administracions públiques. Aquest cop el “nosaltres” es va reduir als representants de dos únics partits de la càmera, PP i PSOE. Potser el “nosaltres” i el “ells i elles” no és quelcom tant clar, o si ho és cadascú ho manipula com l’hi interessa, o depèn des d’on mirem i de quin color tinguem al vidre de les ulleres. Hem de decidir? Amb qui? de quina manera hem de separar per no malmetre allò que sentim tant nostre?

9


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

la cultura popular

Sebastià Jovani

la baula

Pres(s)a de decisions Costa prendre decisions. En un temps en què les coses, més que prendre’s, es perden, l’esforç d’apropiar-se d’una porció d’hom mateix, acaronar-la i dotar-la d’una cuirassa jutjosa que ens permeti romandre al marge de tempestes exteriors (còsmiques i còmiques, tot i que en la majoria dels casos són tràgiques quan no falsàries) és sens dubte un exercici que reclama esforç, determinació quasi filosòfica. i grans dosis d’entusiasme. Però s’arriba a aconseguir. Exemples preclars i excepcionals en què s’ha arribat a la presa de decisions. Més d’una. I, en els casos més feliços, aquestes decisions han estat interconnectades. En aquest sentit (tot i que podria ser tal vegada en un altre, ja que de fet no hem arribat a definir exactament el sentit d’això que estem dient), m’afegeixo a la constatació que aquest diari ha fet lema: efectivament, Gràcia ja ha decidit. Era fins a cert punt lògic, essent com som un territori avançat, tant pioner que a voltes sembla atàvic, que fossim dels primers en adequar el dret genèric i infinitiu a decidir a una realitat participativa en què ja hem decidit. En què s’ha donat resposta a aquesta peremptòria necessitat d’establir els paràmetres verbals i nominals del futur. I arriba el moment en què la resta es pregunta: “i què ha decidit Gràcia?” I arriba el nostre torn, en què -imagino i fins i tot arribo a desitjar amb del.lectança- responem alguna cosa similar a “no ens creuran tan ingenus com per començar a escampar-ho, oi?” Gaudeixin de l’espectacle.

10

‘Pirotècnia de festa’, una mostra per liderar els actes de cultura popular Fa més de 30 anys un grup de graciencs acompanyats per gent de Sitges que freqüentava Gràcia van posar en marxa la primera colla de Diables de la Vila i segona de la ciu-

tat, que amb el seu foc i el pas dels anys, aquest foc festiu s’ha convertit en un atractiu important, tant per als festers com per al públic en general, que han trobat en els balls

de diables i de les bèsties un ritus ancestral, el d’aplegar-se al voltant del foc, i una manera nova de fer país. Enguany una exposició lidera els actes de cultura popular. cEdida: MusEu Etnològic

JOSEP MARIA CONTEL

dE

BarcElona

Amb motiu de la Festa Major de Gràcia del 2013, l’espai Albert Musons, seu de la Fundació Festa Major de Gràcia acollirà l’exposició Pirotècnia de Festa, una producció del museu Etnològic de Barcelona sobre el món màgic del foc festiu. Des de fa segles aquest foc festiu ha estat present en tota classe de festivitats importants: sense anar massa lluny, si repassem la història de la festa, ens podem aturar a la darrera Festa Major celebrada a Gràcia com a municipi independent el 1896. Una festa celebrada i boicotejada per una part dels veïns de la Vila, que tenien el seus fills a la guerra de Cuba,

La diada castellera constatarà el moment dolç dels Castellers de la Vila de Gràcia mentre el seu alcalde accidental era en Francesc Derch, líder de la Revolta de les Quintes de 1870. En aquest context l’ajuntament de Gràcia va programar tres castells de focs artificials: un a la Diagonal amb la Rambla de Catalunya, un altre al carrer Gran davant de la fàbrica de xocolates Juncosa, i un tercer, en un lloc que avui per la seva ubicació seria impensable, al carrer Ample -avui Verdi- amb Providència, celebrat el 17 d’agost de 1896 a les deu de la nit. En l’actualitat és gairebé impossible organitzar un castell de focs en aquest indret, però per aquests carrerons se celebra el darrer dia de la festa el ja tradicional correfoc, un invent barce-

iMatgE dE la fEsta dEl canó, a la BarcElonEta, quE forMa part dE la Mostra ‘pirotÈcnia dE fEsta’

loní dels anys vuitanta que amb el pas dels anys s’ha solidificat perfectament en la societat d’arreu del país. En el cas concret de

Gràcia, les colles de foc han anat a poc a poc augmentant, a partir de la Vella de Gràcia, creada fa més de trenta anys, a la qual en els principals actes

Dijous 15

8 h Traques i matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i grups de foc. Plaça de la Vila 12.30 h Matí de Festa Major. Des del Pla d’en Salmerón 18 h Cercavila de cultura popular. Sortida Carrer Gran/Santa Àgata Dissabte 17

20 h Baixada del pilar caminat. Plaça del Sol

Diumenge 18

12 h Diada castellera amb els Castellers de la Vila de Gràcia, Xicots de Vilafranca i Xiquets de Reus. Plaça de la Vila Dimecres 21

20 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de GràciaPlaça Trilla- plaça de la Vila de Gràcia 00 h Versots. Plaça de la Vila de Gràcia

aquest temps s’han anat afegint la Diabòlica de Gràcia, la Malèfica del Coll, les infantils els Malsons de la Vella i els Escuats de la Malèfica del Coll, nova d’aquest any, els Trabucaires de Gràcia, i les colles de bèsties del Drac de Gràcia, el Drac Gaudiamus, a les que sembla ser que properament s’hi sumarà un altre animaló de foc. La cultura popular, que enguany compta amb l’antic casino La Violeta com a nou nucli d’activitats, tindrà en la diada castellera del diumenge 18 la primera prova dels Castellers de la Vila de Gràcia per assaltar el repte de ser colla de 9. Els blaus estaran acompanyats dels Xiquets de Reus i els Xicots de Vilafranca.


l’independent de Gràcia

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013

la cultura popular tribuna

Resposta als veïns de la plaça Joanic És decebedor i esfereïdor llegir segons quines opinions. En aquest cas faig referència a l’article que va publicar la setmana passada, l’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Joanic. Vagi per endavant que les activitats que organitza la Fundació (no la Federació) a la plaça han tingut sempre el vist i plau i col.laboració de l’Associació i de diversos veïns i comerciants, i sempre ens han agraït l’esforç..., sempre menys enguany. Encara no fa dos mesos la nova presidenta de l’Associació em va demanar una entrevista personal per assabentar-se de la programació de la plaça i em va manifestar que els veïns no eren partidaris de que a la plaça s’ubiquessin les entitats protectores de gossos. Li vaig advertir que la programació ja estava pràcticament tancada i que al no haver rebut cap comentari en contra de les altres edicions, més aviat tot el contrari, vam decidir apostar per

arxiu

tat també. durant els últims anys la Festa Major ha tingut en el seu punt de mira cercar la proximitat i la complicitat amb els veïns, hem fet molts esforços, hem procurat fer una festa més familiar i el premi és que uns ens critiquen perquè fem una festa pels gossos, (si us plau, mireu la programació de Joanic)

durant els últims anys la Festa Major busca proximitat i complicitat dels veïns continuar amb aquesta activitat humanitària envers els nostres millors amics. Més endavant és van celebrar més converses amb el regidor de la plaça, on es va informar a la presidenta de la programació definitiva. La voluntat de la presidenta era fer activitats programades per l’Associació i, sobretot, disposar de barra de bar a la plaça, intueixo que per servir-se de la festa per fer calaix. Aviat

s’obliden les peticions dels veïns i de la mateixa Associació, amb un altra presidència, demanant-nos l’ocupació de la plaça per evitar massificacions i grans concerts promoguts per persones alienes a la festa, com va passar més d’una vegada. Si la nova senyora presidenta ho desitja, l’any que ve tindrà la possibilitat d’organitzar el que vulgui... la plaça serà seva, però la responsabili-

i uns altres que ens prohibeixen clavar uns claus a les parets. El no disposar de més espai no em permet ser més contundent en el argumentari però sí que vull dir, una vegada més, que som Festa Tradicional d’Interès Nacional i Creu de Sant Jordi i això, de moment, només ens serveix per fer bonic... Amb la Festa Major qualsevol s’atreveix i per qualsevol finalitat.

Raimon Garriga, cap de colla dels Castellers de la Vila de Gràcia

Una colla de la Vila arrelada al país Si ets afeccionat casteller ja deus saber que aquest any 2013 està essent l’any de la eclosió dels Castellers de la Vila de Gràcia (CVG). Si no ho ets, però et sents gracienc i estàs orgullós de la teva Vila, has de saber que els CVG som actualment la vuitena colla del país i estem passejant el nom de la nostra Vila arreu del Principat rebent moltes felicitacions per la feina que estem fent. Orgull de Vila i orgull de cultura nacional. Si les institucions representen al poble (cosa actualment força discutida) els CVG només podem estar agraïts al suport que el poble ens ha donat en forma d’un nou local al carrer Alzina que ens ha permès assajar amb més

qualitat i pujar el nostre nivell. Ara encarem una Festa Major en la que volem fer història i volem comptar amb l’ajuda de tot aquell que vulgui provar això de fer castells ni que sigui per un dia – i quin millor dia per un gracienc que la diada de Festa Major!!! durant la present temporada els CVG hem aconseguit descarregar fins a sis vegades el dos de vuit amb folre. Es tracta d’un castell amb una pinya suplementaria damunt de la habitual-anomenada folre- que les darreres temporades havíem intentat però sempre se’ns havia travessat. Aquest castell es considera tradicionalment com el que t’obre les portes a les estructures més difícils que es poden intentar.

rosEr latorrE

A més hem assolit fins a tres castells més difícils que el 2d8 amb folre. El set de vuit, el cinc de vuit (la catedral dels castells) i el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig. de tots ells podeu veure vídeos al nostre canal de

tribuna

youtube o al web cvg.cat i us fareu una idea de com de bonics i emocionants són els castells d’aquest nivell. I ara què? doncs ara Festa Major i la hi volem fer grossa! Estem cofois, això segur, però no ens volem adormir al llorers i tenim objectius molt ambiciosos sempre tocant de peus a terra. Tot el món casteller i el periodisme que l’envolta ens pressiona per intentar un castell de nou pisos. S’ha de reconèixer, la marca “9” ven molt. Nosaltres ho volem intentar, i tant que sí, però seguint el nostre ritme. El que has de saber és que si t’acostes a nosaltres en algun dels assajos que farem a la Plaça de la Vila durant la Festa Major i et poses a la pinya, ja serem un passet més a prop del castell de nou pisos.

la baula Lluís Bou

Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major de Gràcia

Tots a la cadena La cadena humana que es farà el dia 20 d’agost enllaçant les catorze places principals de la Vila serà un dels actes més graciencs d’aquesta Festa Major 2013. Ha estat una gran pensada, un encert rotund per part de l’Assemblea Nacional Catalana. Perquè Gràcia ha estat sempre això, una vila que ha sentit com a propis els batecs de la història. des de la Revolta de les Quintes fins a la reivindicació de la democràcia durant la transició. Gràcia sempre ha tingut un paper singular en els episodis del país. I en la independència de Catalunya no hi serà una excepció. Què pot ser més festiu que participar el dia 20 en la cadena humana alegre i reivindicativa? I també acudir a l’encesa de l’estelada de la llum a Pi i Margall, amb milers de persones. i visitar després la fira Estelània a Sant Antoni Maria Claret amb Bailèn. Aquest és el millor complement de la Festa Major d’aquest 2013. No us perdeu cap d’aquestes activitats, passegeu pels carrers guarnits de la vila, aneu a escoltar les orquestres, i passeu-vos-ho bé amb els actes que ja ens faran entrellucar la llibertat. Cal felicitar l’Assemblea Nacional Catalana de Gràcia per la imaginació que ha tingut aquest any i la il.lusió que hi està posant. L’actor Joel Joan ja va dir fa uns dies en la presentació dels actes, amb l’actriu Carme Sansa i la periodista Eva Piquer, que sobretot el que hem de fer és creure en nosaltres mateixos. doncs això, visca Gràcia i amunt i crits. Gràcia és així, viva, vibrant i diferent, i per això n’estem tan orgullosos.

11


EspEcial FE

l’independent de Gràcia

Les 50 recomanacion DIMECRES 14 19.00 h

Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec d’Antoni Miquel i Cerveró ‘Leslie’, cantant dels Sírex. Plaça Vila de Gràcia DIJOUS 15

08.00 h

12.30 h 12.30 h 13.00 h 18.00 h 20.00 h 23.00 h 23.00 h 23.00 h

Traques a tots els carrers i Matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i grups de foc de la Vila. Inici: plaça de la Vila Matí de Festa Major. des del pla d’en Salmeron a la plaça de la Vila. Balls de Saló. Exhibició. Carrer Berga. Coral Iaioflautes. Vermut concert. Carrer Ciudad Real Cercavila de cultura popular. Inici: carrer Gran/Santa Àgata CE Europa - UE Olot. Trofeu Vila de Gràcia. Estadi Nou Sardenya. Preu: 3 euros Ze Esatek i Pirat’s. Ska. Festes alternatives. Plaça Raspall. Radical Animal Beat. Funk. Carrer Perla Ultraplayback i Las Tropas. Funk. Carrer Mozart DIVENDRES 16

18.00 h 21.00 23.00 23.00 23.00

h h h h

Titelles amb la companyia l’Estenedor. Carrer Ciudad Real Soweto. Ska. Centre Cultural La Violeta Arrels de Gràcia. Rumba. Verdi del Mig Stompers. Celta. Carrer Joan Blanques de Baix Blackcelona Experience i Electric Gozarella. Soul. Plaça Rovira DISSABTE 17

18.00 h 20.00 h 22.00 h 22.00 h 22.30 h 23.00 h

12

Lliurament de premis de guarniments de carrers. Plaça Vila de Gràcia Baixada del pilar caminat. Castellers de la Vila de Gràcia. de pl. del Sol a plaça Vila de Gràcia Big Mama & The Crazy Blues Band. Blues. Plaça de les dones del 36 El Pont d’Arcalís. Plaça del Folk. Plaça del Sol Insershow. Versions punk. Festes alternatives. Carrer Sant Pere Màrtir The Incorregibles Blues Band. Carrer Joan Blanques de Baix de Tot.

23.00 h 23.00 h

Chino & The Big Be Ebri Knight. Rock. P

DIUMEN 12.00 h

15.45 h 17.30 h 21.00 h 21.30 h

Diada Castellera am ca, xiquets de Reus i Plaça de la Vila de Grà Gimcana de Festa Igualada, 10. Sortida: Pallassos amb Els P Sopar de l’Independ Ciudad Real. Preu: 18 Estelada d’espelme


Esta

Major

29 de juliol de 2011

ns de L’Independent

eat. Blues. Carrer Progrés Plaça Rovira

NGE 18

mb les colles xicots de VilafranCastellers de la Vila de Gràcia. àcia. a Major. Inscripcions: Carrer : Plaça Vila de Gràcia Pipos. Carrer Camprodon dent i concert de Shine. Carrer 8 euros es. Encesa. Carrer Pi i Margall.

22.30 h

23.00 h 23.00 h

Concurs de monòlegs Pepe Rubianes amb Montserrat Escopinya. Festes alternatives. Carrer Sant Pere Màrtir La Vella Dixieland. Plaça del Swing. Plaça del diamant Cesc Freixas. Cançó combativa. Plaça de la Vila de Gràcia DILLUNS 19

19.00 h 22.00 h 22.30 h 23.00 h 23.00 h 23.00 h

23.00 h

The Pinker Tones presenten Rolf & Flor. Llibres i música. Plaça Rovira Els Catarres. Plaça del Folk. Plaça del Sol Sabina Witt amb Andreu Zaragoza i Oriol Roca. Plaça Revolució. Sabor de Gràcia. Rumba. Plaça Joanic ‘La festa’ amb l’Orfeò Gracienc. Cantata. Plaça del Swing. Plaça del diamant Los Hermanos Cubero i Los Tiki Phantoms. Folk-fusió i Surf-rock. dins del Festigábal. Plaça Rovira Orquestra Mitjanit. Rock. Plaça Vila de Gràcia DIMARTS 20

18.30 h 19.00 h 22.00 h 23.00 h 23.00 h

Sardanes amb la cobla La Nova del Vallès. Carrer Llibertat Cadena humana per la independència. Catorze places de la Vila. Rumba All Stars. Plaça del Folk. Plaça del Sol Vic Godard & Mates Mates i Valius. Post-punk i pop. dins del Festigábal. Plaça Rovira. Bonobos i Mad Skauts. Rock. Plaça Joanic DIMECRES 21

20.00 h 20.00 h 23.00 h 23.00 h 23.00 h

00.00 h 00.30 h

Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de Gràciaplaça Trilla-plaça de la Vila de Gràcia. Mar Endins. Havaneres. Fraternitat de dalt Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”. Punxadiscos. Carrer Verdi del Mig La Banda del Panda. Rumba. Carrer Joan Blanques de Baix de Tot De Mortimers Gang Live Karaoke Band i Empty Pockets Jam Band Pand. dins del Festigábal. Plaça Rovira. Versots. Plaça de la Vila de Gràcia Miquel del Roig. Cançó combativa. Plaça Vila de Gràcia

13


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els carrers guarnits Meri díaz

la baula

ADN Els graciencs portem el caràcter reivindicatiu escrit a la nostra seqüència genètica. Som combatius, perquè creiem en un futur amb més drets i major progrés social. Som lluitadors, perquè volem que pervisqui l’educació pública i de qualitat que garanteix un futur millor per a les noves generacions. Sortim a les places i carrers, per evitar que s’enderroqui un sistema sanitari que dóna cobertura a tothom. Som somniadors, i defensem la nostra identitat i les nostres tradicions. Som inconformistes de mena, i mirem amb lupa qualsevol avantprojecte, malgrat arribi embolicat amb un llacet. Som bel.ligerants, perquè sabem que les batalles es guanyen a les trinxeres. Som associatius, perquè en la col.lectivitat trobem la força i les idees brillants. Restem vigilants, per evitar que ens marquin gols per l’escaire. Som ciutadans compromesos, amb principis i fonaments. Som idealistes, perquè no està de més demanar la lluna. Som gent conscienciada, amb el medi i amb la societat. Som molt nostres, o els altres són massa seus. Som exigents, amb els qui ens governen i amb els qui maneguen els fils. Som alternatius, perquè ens allunyem de la línia de pensament hegemònica per trobar solucions creatives. Som tossuts, i probablement alguna coça haurem clavat. I sí, estem polititzats i fem política, durant tot l’any i també durant el nostre prime time, la Festa Major.

Verdi s’endinsa a les profunditats marines amb un oceà de detalls Una idea que va evolucionant, flueix i es transforma fins a agafar la forma adequada. Aquest és el procés que ha dut als veïns de Verdi cap a un mar de petits detalls ple

de peixos i colors lluminosos. El carrer aposta de nou per un guarnit molt més subjectiu i al.legòric, com ja havia demostrat amb el guanyador de 2010 que simulava un

bosc de fusta surrealista. Tot i estar marcats per la reducció de les subvencions, l’esforç constant i la motivació són els pilars bàsics en aquests dies de tràfec. paula solanas

PAULA SOLANAS

“Treballar per la il.lusió de participar en la Festa”. Aquestes són les paraules que més ressonen al local de l’Associació de Veïns de Verdi del Mig, on ni el sol de primera hora de la tarda ni el fet de ser els actual guanyadors, passen factura. El carrer deixa enrere els cowboys i els indis que els van donar la victòria el 2012, per aventurar-se en un guarnit més al.legòric amb el mar com a protagonista. El tema d’enguany, que duu el nom “Mar endins”, ens transportarà cap a les

Primer Premi 2011

El carrer tindrà una estructura menys marcada i sense espais diferenciats

MEMBrEs

dE

profunditats d’un oceà amb sardines de porexpan i onades de paper de diari. Blaus, verds, grocs... Una gran quantitat de colors vius, coberts per un sostre de tela marina, que contribuiran a fer del carrer un espai refrescant i original. Entre els materials reciclats trobarem un gran volum de paper de diari, ampolles i cartró, transformats en diferents habitants del mar com algues o meduses. A diferència de l’espectacular Far West de l’any passat, el carrer tindrà una estructura menys marcada i sense espais diferenciats.“No hi haurà una història que es pugui seguir des del principi al final del carrer, sinó que serà un tema molt més obert i senzill”, afirma Èric Bosch, membre de l’Associació de

Veïns de Verdi del Mig. El 2011 ja havien apostat pel tema de l’aigua amb un mar de sirenes que rebia

Oriol Planas estudiant

Jordi Roig estudiant

vErdi

trEBallant aquEsta sEtMana En El guarnit

als visitants a través d’un vaixell. Aquest serà un fons de mar molt especial, totalment inventat pels els principals actes del carrer p.s.

Dijous 15

23 h Havaneres. Mar Blava Divendres 16

23 h Ball amb Arrels de Gràcia Diumenge 18

23 h The Singermornings Dilluns 19

11.30 h Plan B: jocs de rol Dimecres 21

23 h Albert Malla Show

‘Mar

Endins’

veïns, i que amaga alguns elements sorpresa que encara no volen desvetllar. Un mes abans que arranqui la Festa, els veïns ja porten temps enfeinats amb els preparatius, tot i que encara queda feina perquè tot estigui a punt. “La gent pensa que som 50.000, però aquí hi ha els de sempre”, explica Bosch. Mentre que a altres carrers la participació ha baixat, el relleu generacional ha anat de la mà de Verdi. Les nits de Verdi s’ompliran de música i ball durant la setmana de Festa, quan es podrà gaudir de la tradicional cantada d’Havaneres i el show musical del punxadiscos i locutor Albert Malla. Un bon remei contra la calor de les nits d’estiu.

Textos i fotos: P. Solanas

Què en penseu... dels actes polítics en el marc de la Festa Major d’enguany? 14

Serà un espectable més. Em sembla bé si la Fundació ho recolza perquè l’important és que representi a la majoria dels graciencs. Però tinc por que la gent de fora no entengui què vol dir i que pensin que es tracta d’una festa independentista.

Crec que la idea es mereix un deu. És una manera de demostrar que la reivindicació és constant i que no és cosa d’un cop a l’any. A més, podem aprofitar les Festes per donar a conèixer el sentiment independentista del nostre país.

Marc Planas encarregat de logística

Cristina Martínez dependenta

No em sembla ni bé ni malament. En la meva opinió, s’hauria de fer alguna cosa encara més radical. Crec que la política és cultura i no es pot de deixar de relacionar amb les Festes. Són un espai més per reivindicar la independència.

Em sembla horrorós que es barregi la política amb la Festa Major. D’aquesta manera, poden arribar a aconseguir que gent que no estigui d’acord amb aquestes idees es quedi fora de la Festa, que ha de ser de tots i per a tots.


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els carrers guarnits

La comissió de festes del carrer de Mozart, que s’ha emportat el tercer i segon premi en els últims anys, dedica el guarnit a fer un homenatge al moviment ‘steampunk’, que

s’inspira en la literatura de ciènciaficció de Jules Verne i Mary Shelley. Aquest corrent retrofuturista qüestiona com seria la societat si s’hagués seguit utilitzant maquinària de

vapor. Amb el metall com a material estrella, l’entitat demostra com a partir de les deixalles es pot crear obres d’art i, per difondre-ho, l’associació s’estrena a les xarxes socials. anaïs Barnolas

ANAÏS BARNOLAS

Els visitants que es passegin pel carrer de Mozart durant la Festa Major de Gràcia no tindran més remei que alçar la vista si no es volen perdre l’espectacle de la gran cursa de globus aerostàtics. En aquesta competició però, el temps tindrà un significat i un ritme especial. Maquinàries de vapor anacròniques, cadenes de metall enginyoses, zepelins i objectes voladors seran els encarregats d’avançar i rebobinar en el temps en un decorat que pretén ser un homenatge

Segon Premi 2011

L’era digital cada cop desperta més escèptics i l’‘steampunk’ guanya adeptes ara a la festa

Els

vEïns dE

al moviment retrofuturista conegut com a ‘steampunk’. L’‘steampunk’, que s’inspira en la segona Revolució Industrial, es qüestiona l’actualitat imaginant el futur en el cas que la societat s’hagués desenvolupat utilitzant maquinària de l’era de l’acer com, per exemple, les locomotores de vapor. Per això, beu de les influències dels pares de la ciència-ficció com Jules Verne, Herbert George Wells i Mary Shelley. Com que l’era digital cada cop desperta més escèptics, l’‘steampunk’ guanya adeptes. “Tenim previst que ens visiti una colla d’‘steampunks’ per explicar-nos la seva ideologia i comprovar com és la seva estètica que es recrea en la burguesia i l’aristocracia de l’era

victoriana”, afirma l’artista Héctor Escudero, que s’estrena a la associació com a encarregat de la il-

Òscar Lecea educador i artista

Àlex Farrés cambrer

Els actes convocats durant la Festa Major són cursis i no m’agraden però tothom hauria de poder fer el que volgués. No m’estranya que una organització amb tan mal gust i tan fidel a les institucions com la Fundació hi doni suport.

Mozart

EnllEstint El dEcorat dE l’Edició d’Enguany

luminació en la decoració.Aquest any els veïns del carrer de Mozart han engegat motors abans. “Un els principals actes del carrer a.B.

Dijous 15

18.30 h Batucada amb Unidos de Montjuca 23 h Concert. Ultraplayback Divendres 16

12 h Taller infantil: pistoles nerve Dissabte 17

19 h Swing Maniacs Dilluns 19

23 h Red Rass i Lujbiana

Em sembla bé que es barregi la part política amb la tradició de les Festes. Gràcia sempre ha estat un barri que defensa l’independentisme i els moviments alternatius sorgits del carrer. Per tant, té força sentit.

Sara Ibáñez estudiant Hi ha d’haver lloc per la política a les Festes, però no entenc perquè es dóna veu a unes idees i no a unes altres. A banda de la cadena i l’estelada, també s’haurien de recordar els desnonats de Gràcia o el mal que estan fent les retallades.

cop vam decidir la temàtica vam tirar pel dret, però també ens hem hagut de frenar perquè amb tanta imaginació i creativitat a vegades se’ns escapava de les mans”, afirma Sonia Lucas, membre de la comissió. El muntatge serà el moment crucial, “quan subjectem els globus a més de tres metres sobre el terra”, apunta Escudero. Els autors del guarnit volen fer-se ressò a través de la seva creació. “Volem demostrar que de les deixalles en sorgeixen obres d’art”, destaca Escudero. Per recalcar això dedicaran la programació de diumenge al reciclatge i se’n faran ressò a les xarxes socials, ja que s’han estrenat a Facebookw (https:// www.facebook.com/ComissioFestaMajorCarrerMozart).

Júlia Bertran estudiant de fotografia Estic molt d’acord en què es facin tot tipus d’iniciatives per demanar la independència, sempre que siguin de manera pacífica. Crec que no crearà cap problema per la Festa Major, sempre que s’organitzi bé i no hi hagi malentesos.

la baula Sara Reñé

Mozart toca el cel amb una cursa retrofuturista de globus aerostàtics

El país de les dones Llegeixo aquests dies la novel. la de l’escriptora nicaraguenca Gioconda Belli, El país de las mujeres. En un país imaginari de Centreamèrica, Faguas, un partit de nova creació, el PIE (Partido de la Izquierda Erótica) format únicament per dones, guanya les eleccions i inicia una sèrie de reformes radicals que canvien el país. La presidenta Viviana i les seves ministres decideixen que durant sis mesos els homes s’encarregaran de tenir cura de la casa i dels fills i filles. I elles netejaran i tindran cura del país. de seguida, el nou govern pren iniciatives altament necessàries: reformar la democràcia i la Constitució, millorar els mètodes educatius i els horaris de treball, organitzar menjadors comunals i escoles bressol, inaugurar una Facultat de Maternitat i Paternitat. També promulga la Llei de l’Avortament Inevitable i elabora un Pla per al repartiment equitatiu de les feines domèstiques. Belli, amb molt d’humor, ens presenta una utopia viable, on la democràcia participativa i equitativa són possibles. La novel.la també fa reflexionar i sobretot imaginar, imaginar com es podria reformar un país per deixar endarrera l’abús de poder, la corrupció, la ignorància i la desigualtat. Estaria bé llegir la novel.la i després debatre. Pensar, més enllà dels discursos establerts, què és allò que realment volem decidir i quin país volem tenir.

Carina Garcia estudiant Les Festes de Gràcia són una setmana de diversió i cultura per a tots i per a gent d’arreu. Tot i ser independentista, hi ha molts dies per assajar la cadena i no hem de fer que qui no hi simpatitza se senti fora d’unes festes de tothom.

15


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els carrers guarnits Ricard Valentí

la baula

Els gitanos i la política Els gitanos no ens fiquem mai en política, vivim el dia a dia, la nostra música, la nostra feina, la nostra església evangèlica són el més important. Els pensaments polítics ens els guardem per nosaltres, mai veuràs dos gitanos a Gràcia parlant de política. A casa som d’esquerres i independentistes, jo mateix tinc simpaties cap a la CUP perquè són joves i representen un canvi en la manera de fer política i hem establert uns llaços molts forts amb ells per la presència de la Barraqueta al Raspall. Els hi estem molt agraïts perquè sempre ens ajuden en tots els actes que organitzem. Els avis de la nostra comunitat són d’esquerres perquè van patir la Guerra Civil i els seus fills sovint diuen que es vivia millor als anys setanta que no pas ara. També és veritat que la majoria no acostumen a anar votar i els que ho fan es decanten per ERC, CiU o el PSOE. Els gitanos de Gràcia no participem en manifestacions i a la diada no va baixar ningú al centre de la ciutat. I tampoc ho faran ara amb la cadena humana per la independència que s’ha organitzat a la Vila. No sé si amb la consulta sobre la independència, la nostra comunitat anirà a votar. Però som catalans, som molt diferents de la resta de gitanos dels barris perifèrics de la ciutat i això ho tenim molt clar.

Jordi Flotats administratiu Una cosa és la Festa Major i una altra molt diferent els actes polítics que decideix muntar una organització amb unes idees concretes. Molts mitjans de comunicació es centraran més en la cadena o l’estelada que en la tradició.

16

Fraternitat de Baix serà la granja del Pepito, com ‘la vieja factoría’ Els veïns de Fraternitat de Baix diuen que mai pensen a guanyar però, de fet, ja fa dos anys consecutius que no abandonen el podi del concurs de guarnits. L’any passat

van quedar en tercera posició amb les seves espectaculars ballarines gegants de faldilles acolorides. I en l’edició d’enguany volen fer-se un lloc entre els tres millors trans-

formant el seu carrer en una divertida granja de dibuixos animats, sorgida de l’imaginari infantil i amb un regust més que accentuat dels anys seixanta. carina BEllvEr

CARINA BELLVER

“El guarnit respon als dibuixos que fa un nen petit sobre les històries de la granja familiar que li explica el seu rebesavi”, assegura Marta Soteras, presidenta de la comissió de festes. Tot això es tradueix en un esclat surrealista de gallines, espantaocells i tot tipus d’animals de granja elaborats amb materials reciclats, paper matxé i molta paciència. “No ens hi hem pogut estar i li hen posat noms a les gallines: la Quiqui, el Galileu....”, explica

Tercer Premi 2012

“És la granja del Pepito, com a la cançó, per això el títol és iaia-ó”, diu en Jaume

Els

vEïns dE

fratErnitat dE Baix

EnllEstint El guarnit d’aquEst any

la Conxita. “Però ho vam deixar estar quan vam començar a fer les mosques, perquè n’hi ha moltes!”, bromeja el Jaume mentre el Pepe treballa per poder acabar el guarnit el 13 d’agost i celebrar-ho anant a la platja el dia abans del muntatge. “Morirem en l’intent!”, defensa fent bandera d’un optimisme massa agosarat, que no comparteix la resta del grup. Un guarnit on el protagonista principal serà, precisament, el rebesavi d’aquesta història, que donarà la benvinguda a la portalada d’entrada. “És la granja del Pepito, com a la cançó. Per això el títol del guarnit és ia-ia-ó. Serà un personatge molt catxondo”, riu la Marta. La posada en escena recordarà els di-

buixos animats dels seixanta en un carrer en què es reproduiran els diversos espais de la granja,

Maria Martí enginyera

Carla Jiménez cambrera i dobladora

Anna Saperas educadora i artista

No m’agrada molt aquesta idea de polititzar o nacionalitzar la Festa, que sempre ha estat del barri. És un espai per gaudir i passar-s’ho bé, sempre hi ha altres moments més adients per a les manifestacions polítiques.

No hi estic d’acord. El fet d’ajuntar la política i la Festa popular portarà més altercats i baralles entre aquells que no coincideixen en el tema sobiranista. Si ja costa que es mantinguin els guarnits durant els dies de Festa, així la cosa anirà a pitjor.

Com a festa popular hauria de ser un lloc de trobada dels veïns. Les qüestions polítiques depenen de cadascú i no haurien de venir de les institucions, sinó de l’interès públic. També hi ha altres missatges que mereixen ser escoltats.

com el paller, l’hort o el corral ple d’aviram. “El més difícil és aconseguir que totes les plomes els principals actes del carrer

Dijous 15

anaïs Barnolas

23 h Duo Mediterráneo. Divendres 16

12 h Taller Bastoners de Gràcia Diumenge 18

00 h Red Boots i Nuances Dilluns 19

12 h Shakti dance i arts marcials amb Jardín de Hara 24 h Actuació musical i ball amb Lissy

de les oques vagin en la mateixa direcció perquè no et quedin punkis”, assegura la Maria Àngels. “No, el més complicat és que anem fent però fins al dia del muntatge no sabrem si hem pres bé les mides”, afegeix preocupat el Jaume, l’encarregat de les grans estructures, entre elles el tractor que es col·locarà a la portalada de sortida. Una granja, però, que no s’aixecarà amb l’objectiu de guanyar el concurs de guarnits. “No està a les nostres mans, és cosa del jurat. El que és important és que la gent que hi participem disfruti amb allò que fa i que estigui content amb el resultat. Que pensi que ha valgut la pena tot un any de feina”, assegura la Marta.

Glòria Guerrero jubilada Ho trobo bé, ja que la política intervé en tots els aspectes de la vida. També quan es treuen les subvencions pels guarnits dels carrers és cosa de la política. Almenys d’aquesta manera s’aconsegueix un altaveu per a aquest missatge.


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els carrers guarnits

Ensucrar la plaça de la Vila: això és el que s’han proposat enguany els Castellers de la Vila de Gràcia. Són els encarregats de guarnirla i porten des del mes de febrer

ideant mil i una maneres de transformar material reciclat en les llaminadures més enginyoses. Els caramels i les piruletes creixeran fins a dimensions insospitades, i

tot perquè un dels espais més emblemàtics de Gràcia esdevingui tan dolç com l’etapa que estan passant els castellers. Tota una declaració d’intencions. Marta farrés

ANNA BUJ

Quan falten poques setmanes per les Festes de Gràcia arriba el moment crític per la majoria de carrers que participen en el concurs de guarnits. Queda poc temps i es necessita una embranzida final perquè la feina feta durant tot l’any no queda deslluïda. Però tot i la delicadesa del moment, l’Eduard Marron i el Martí Urgell no semblen gens afectats per la pressió d’acabar un decorat. Ells formen part dels Castellers de la Vila de Gràcia i

Els Castellers passen per un moment dolç i així ho reflecteixen en el guarnit

MEMBrEs

dE la

són alguns dels membres del nucli dur que aquest any convertirà una de les places més importants de la Vila en el paradís de Charlie i la seva Fàbrica de Xocolata. Caramels, piruletes, ‘sugus’ i llaminadures de tot tipus cobriran l’espai per fer entrar la golafreria als petits i als no tant petits. “No estem nerviosos perquè cada any passa el mateix, i al final sempre ens en sortim”, explica l’Eduard. Ja fa uns quants anys que la Plaça de la Vila va deixar de ser un espai per esdevenir un carrer més que participa en el concurs com la resta, i l’experiència que carreguen sobre les espatlles els ajuda a relativitzar les presses. Enguany, però, han volgut que el motiu que guar-

neixi la plaça coincideixi amb una etapa personal que han viscut últimament els Castellers de

Joan Amell consultor

Maite Ducun dissenyadora gràfica

Hi estic d’acord sempre que sigui una cosa que surti del veïns i de les diferents entitats o associacions populars. No deixa de ser una eina per difondre la independència, la qual cosa s’ha de fer.

coMissió

dE la plaça dE la

vila

trEBallant En El dEcorat

la Vila de Gràcia. “Estem passant per un dels moments més dolços de la nostra història” – els principals actes del carrer

Dijous 15

Marta farrés

22.30 h Bonobos i Barra Lliure Dissabte 17

23.30 h Arrels de Gràcia Dilluns 19

23 h Orquestra Mitjanit Dimarts 20

23.30 h Pastorets Rock Dimecres 21

24 h Miquel del Roig

La Festa és la Festa i la política és una altra cosa. No haurien de mesclar-se, tot i que entenc que ara és un moment clau perquè el poble pugui dir obertament el que pensa. I les Festes de Gràcia són uns dies que concentren molta gent.

considera el Martí Urgell, – “i ens agrada que la plaça així ho reflecteixi”. Així doncs, la Plaça de la Vila de Gràcia serà, per uns dies, una tenda de llaminadures. Es tenyirà de vermell i rosat i fins i tot comptarà amb una màquina màgica que transformarà fruites en ‘sugus’ de colors. “Si tot surt bé farà bombolles de sabó”, afegeixen entre rialles els organitzadors. Han fet servir més de 500 garrafes, ampolles, film, escuma i tot tipus de materials reciclats que aporten els integrants de la colla castellera. Tot perquè la quimera de crear el sostre d’una plaça tan gran amb pocs elements de suport sigui una miqueta més dolça.

Álvaro Rodríguez comercial

Marc Canet Informàtic

La Festa és quelcom popular i hauria d’expressar el que la gent vol. No es tracta d’instrumentalitzar, són uns dies per a tothom, tant de la Vila com de l’estranger. Poden assajar la cadena si volen, però potser no és el millor moment.

Em sembla perfecte que s’aprofiti per reivindicar aquest missatge durant les Festes. Ho trobo lògic, tenint en compte que Gràcia sempre ha estat un barri que tradicionalment ha defensat la independència.

la baula Rafael Vallbona

La plaça de la Vila es converteix en una botiga de llaminadures

Cadena curta No entenc l’afecció a fer cadenes. No són precisament un símbol de llibertat. Malament rai si un cadenat ens ha d’ajudar a decidir. O no, perquè potser el que es pretén no consisteix en decidir, sinó en expressar aquiescència sense matisos. Aquí hi haurà el bàndol dels bons, vista la cosa des d’aquest punt. A l’altre s’hi alineen els dolents, que a la vegada són també els bons, vist des del punt de vista contrari. I hi ha algú que consideri bona la dissensió? No. dissentir és nociu, genera soroll, opinió. És pensar críticament. I això no interessa a cap de les baules de cap cadena; ni de la que lliga curt, ni de la que, simbòlicament, allibera. L’onze de setembre de 1976 eren quatre els que onejaven estelades. Ara, que les venen als xinos, una gran massa de ciutadans s’ha afegit al voleiar sentimental acríticament. Ha augmentat la quantitat dels que ho volen a costa de la qualitat del què en pensen. Però el fotut del cas és que, aquesta idea ara majoritària, a penes admet opinions divergents, lectures crítiques que es desviïn del tema que encadena la massa cap a la llibertat (sic). Com que passa exactament el mateix en l’altre bàndol, penso que tenim un país poca cosa, massa dèbil per afrontar un futur adult, de responsabilitats plenes. Un dia o altre, hi haurà sectors d’aquests que ara estan tan engrescats, que se’n començaran a desdir. I ja hi serem pel pedregar.

Mercè Costa mestra de parvulari

Penso que és genial. A la Festa Major no només hi ha gent de Gràcia, sinó que també hi ha qui ve de l’estranger per veure-ho. És una manera de poder donar a conèixer la reivindicació del poble català.

17


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els carrers guarnits

Tadeo Jones, Jurassic Park, Mafalda o la impremta envaeixen la resta de carrers Infatigables i generosos, els veïns que es llancen al carrer aquests dies per crear móns divertits i impactants fets a base de cartró, ampolles de plàstic, paper, fusta o tela de galliner, i de robar temps a l’oci o la família, con-

formen un dels pilars més valuosos de la Festa Major. Tenen la competitivitat sana del que vol superar-se i mantenir el nivell d’un concurs que, a més dels quatre primers guardonats, enguany aplega un total de 13 carrers. A

partir d’ara les hores es fan curtes i les mans són el tresor més preuat. Tots coincideixen en què no arriben... Però somriuen i deixen anar allò de, tranquils, que el 15 d’agost estarà tot llest. Text i fotos: Silvia Manzanera

Carrer Berga

plàstic, paper o tela de galliner conformen els principals materials amb els que s’ha construït la proposta del carrer, que tornarà a fer un taller relacionat amb el decorat, de làmpades amb fulls de llibres. Els concerts-vermut i els tallers de dansa repeteixen. Activitat recomanada

Safari Parc. Molts i molts ani-

mals. Els veïns de Berga semblen haver agafat el gust pels animals, de tots els tipus i de diferents mides. L’hàbitat del carrer serà una selva habitada per goril·les, girafes, mussols, flamencs i fins i tot un elefant gegant, amb un prota conegut: Tadeo Jones, a qui no falta l’ocell que no parla i l’exuberant exploradora. Nombroses làmpades que simulen fulles fetes amb paper verd cobriran el sostre. Una serp de grans dimensions, una cascada, arbres i un poblat ‘caníbal’ seran els principals protagonistes d’un guarnit que promet color, detalls i molt esforç.

Dissabte 18 d’agost. 23 h. Concert Contrablues.

Carrer La Perla

El

carrEr

BErga s’ha

inspirat Enguany En El filM

tadEo JonEs

pEr rEprEsEntar una sElva plEna d’aniMals

Carrer Ciudad Real

Activitat recomanada

Diumenge 18 d’agost. 24.30 h. Mad Skauts (reggae / ska).

Carrer Camprodon El món de Mafalda. “Els

Angry birds. La famosa apli-

cació de mòbil, tot un fenomen de petits i grans, ha convençut als membres de l’AVV de Camprodon, que ompliran tot el carrer d’ocells emprenyats fets amb tetrabrick, folrat de paper i pintats de diferents colors. Amb capses de cartró -el principal material utilitzat, juntament amb els envasos de tetrabrick- es muntaran diversos elements, com el castell (a una de les portalades) i núvols (que aniran penjats). El programa de Camprodon segueix la línia de l’any passat, amb la música com a protagonista i la clàssica botifarrada. Activitat recomanada

Dimecres 21 d’agost. 23 h. Nit de balls llatins. 18

grans hem viscut tota la trajectòria del personatge del Quino, i la gent jove l’ha anat descobrint. La Mafalda ens agrada a tots”, explica Rosa Bofill, presidenta de l’AVV Ciudad Real per justificar el tema escollit pel guarnit d’aquest carrer. Així que no faltaran la sopa, boles del món, tortugues, televisions... Per fer els elements del decorat han substituït la cola per farina, que barrejada amb aigua calenta proporciona l’espessor ideal pel cartró pedra, i és més ecològic. Activitat recomanada

va particular fàbrica on es manufacturen paisatges bonics i originals. Un concepte menys figurista i més al·legòric. “Ens va agradar la idea i ens vam enganxar”, reconeix la Laia, que dedica, com molts dels seus companys, les vacances a la festa. No faltarà el llançament de mongeta (un clàssic) i el segon concurs d’acudits Emilio López. Activitat recomanada

Dissabte 17 d’agost. 23 h. Concert soul amb No Name.

l’alfabet. I un detall, a la part central de sostre hi aniran penjats els noms de totes les persones que hi ha col·laborat. També destaquen les làmpades de paper amb lletres, unes 40, que aportaran lluminositat a carrer que enguany només decorarà dos trams. Durant la festa se sabrà el guanyador de concurs literari (encara hi ha temps de presentar-s’hi). El primer premi és un curs d’escriptura creativa al Laboratori d’escriptura. Activitat recomanada

Dissabte 17 d’agost. 19 h. Demostració de cervesa artesana.

Carrer Joan Blanques de baix de tot

Dimensió Perla. Inspirats en

la ciència ficció retro, els membres de la comissió de festes del carrer Perla s’embruten les mans aquests dies fent, per primer cop, figures de robots i ‘platillos volantes’ (que no ovnis) de paper maixé. Els films Metrópolis o Ultimàtum a la Tierra marcaran l’estètica d’aquest guarnit que preveu coets fets de cartró, planetes i extraterrestres. D’entre els concerts previstos, destaca el de Seek’em All; diuen que és un concert de Metallica low cost. És el tercer any de Soweto i Andreu Zaragoza omplirà de nou el carrer a ritme de jazz i blues. Activitat recomanada

Dimarts 20 d’agost. 24 h. Concert amb Superfly Party.

Carrer Llibertat

Carrer Joan Blanques de baix

Dijous 15 d’agost. 13 h. Vermut amb la coral Iaioflautes. Lletra a lletra. Un guarnit que

Carrer Fraternitat de Dalt La fàbrica de guarnits.

Amb tres elements centrals: tisores, sistema per pintar i ventiladors amb ampolles, Fraternitat de Dalt construeix aquests dies la se-

La impremta. Aquest gran in-

vent que va canviar la història de la humanitat centra el decorat de Joan Blanques de Baix. I moltíssimes lletres, números i signes de

recorrerà la història de la comunicació escrita des de les pintures rupestres (una de les portalades) fins els e-mails i whatsapp, passant per l’època egípcia, grega, edat mitjana o la irrupció de la impremta. Com explica la Carla Carbonell, han descobert les mil maneres de fer servir un llibre. Ampolles de

La mina encantada. Influ-

enciats per l’estètica Hobbit i les històries fantàstiques, els veïns de Llibertat enllesteixen aquests dies un drac gegant que anirà penjat en una de les portalades, una dotzena de trols fets amb feltre, 250 estalactites i un nombre indeter-


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els carrers guarnits

MEMBrEs dE la coMissió dE puigMartí fEnt El guarnit, aMB El partit dEl Barça dE fons

minat (totes les que es puguin) de roques que faran de làmpades. “Ens falta temps, però la gent ja comença a baixar al carrer i s’anima a treballar”, explica el Ferran. De les activitats destaquen, sense pensar-s’ho dos cops, el concurs de puzzles; tenen un èxit total. Hi ha gent per tot... Activitat recomanada

na s’intensifica ara per tal de plasmar tots els detalls que els veïns de Rovira han dibuixat al paper. Activitat recomanada

Dvendres 16’agost. 20 h. Músiques del Món: Zeca do Rolete.

Placeta Sant Miquel

Divendres 16 d’agost. 18 h. Jocs tradicionals: trenquem l’olla.

Carrer Progrés

Carrer Puigmartí

Carrer Tordera

Juràssic Progrés. Amb mo-

Passeig per la lluna. Un passeig per la Lluna. El saló de ball proposat pels veïns de Puigmartí ha donat pas enguany a un paisatge lunar replet de planetes, asteroides, cometes, estels (els punts de llum del sostre) i astronautes. Un coet de grans dimensions ocuparà una de les portalades. “No seríem nosaltres si no diguéssim que anem malament de temps, però segur que acabarem i quedarà maco”, explica Mayte Torres, membre de l’AVV. En quant el programa, els veïns subratllen l’actuació dels S’temple Bar el 15 d’agost, música irlandesa amb versions en català, i les dues obres de titelles.

Natura en expansió. Els guardonats en diverses ocasions i sempre trencadors veïns de Tordera tenyiran de verd i de múltiples colors de les flors fetes amb paraigües el carrer, amb un decorat diferent al més conceptual cub de Rubik de l’any passat. Un enorme cactus verd donarà la benvinguda als passejants i els convidarà a gaudir d’un paisatge amable i alegre. Enguany, els veïns de la comissió de festes de Tordera no ha fet servir tanta fusta com l’any passat i ha tirat més de paper, plàstic, cartró, tela de galliner o fulles de plataner recollides al carrer i que recobriran algunes de les làmpades.

tiu del vintè aniversari del film d’Steven Spilberg, els cinèfils veïns de Progrés faran reviure als passejants les principals escenes de la pel.lícula de dinosaures. L’entrada del parc, en una de les portalades, donarà pas a la zona de selva –on campen els velociràptors o els espinosaurus, o el laboratori, i acabarà amb el ferotge rex. S’ha fet servir quantitats industrials d’ampolles de plàstic i bosses d’escombraries, cartró, paper, tela de galliner i fusta. Materials que dominen com volen les mans de la Pepi i la Isabel, de 86 i 87 anys, o les de l’Alba i la Bruna (9 i 5). Activitat recomanada

Activitat recomanada

Activitat recomanada

Diumenge 18 d’agost. 22 h. Cinema a la fresca: Jurassic Park.

Dimarts 20 d’agost. 18 h. Titelles al Bavastell.

Divendres 16 d’agost. 12 h. Sortija i piscina.

Plaça Rovira Venècia. Les màscares del car-

L’envelat Rovira. La plaça Rovira serà durant una setmana un gran envelat, on els més nostàlgics recordaran, sota unes enormes i precioses làmpades fetes amb moltes i treballades ampolles de plàstic, el ball del fanalet, el del solter o el de l’orinal. A més d’aquestes emblemàtiques làmpades (hi hauran tres grans), s’està construint un miler de fanalets petits. “La llum és clau”, assegura Joan Llusà, “la temperatura del color és el més important”. La fei-

naval venecià, els ponts, les gòndoles i els canals han inspirat el paisatge que construeixen a bon ritme els veïns de Placeta Sant Miquel. Un centenar de bidons de cervesa artesana és la base per fer les làmpades que penjaran del sostre, on també hi haurà els escuts de les famílies venecianes. El pont de Rialto fet de fusta, amb una gòndola, donarà al benvinguda als assistents i les partes estaran decorades amb els típics pals amarradors de les embarcacions de la ciutat italiana. Activitat recomanada

Divendres 16 d’agost. 23.30 h. Quartet de la Chata.

la K

taMBé corrE aquEsts diEs pEl local dE l’associació dE

vEïns

dE Joan

BlanquEs

xavi Tedó cEdida / Karlitos Bastida

El cantautor Miquel del Roig debuta enguany a la plaça de la Vila

“Gràcia forma part del meu top 10” Només l’artista de l’Atmetlla de Mar és capaç de cantar dues hores sense parar enllaçant cançons populars, peces pròpies com “La farola” o versions de clàssics en català. No és d’estranyar, doncs, que ja l’hagin batejat com a “cantautot”.

Com afrontes el teu debut a la plaça de la Vila? He actuat set vegades a la Festa Major de Gràcia, però serà el

primer cop que ho faig a aquí i ja m’han dit que hi haurà molta gent. A veure com estic de veu!”. La teva agenda treu fum. A l’agost tinc 23 concerts, si no en surt cap més ara. Sovint haig de dir que no a algun poble perquè em coincideixen concerts. Fa uns anys tocava tres i quatre hores seguides, però ara només dues perquè m’haig de cuidar la veu. La meva dona, que sempre m’acompanya a les actuacions, em va dient que begui aigua, però només faig un glop en tot el

concert. Gaudeixo molt a l’escenari i no m’agrada parar. I actuar a Gràcia té un plus, un afegit de motivació? Hi ha deu concerts que faig cada estiu i que són un deu perquè fa goig i hi estic molt a gust i Gràcia és un d’ells, com també ho són Arenys de Mar, Palamós, Sants, Vilanova o Vilademat. Podríem dir que ets el cantautor més intergeneracional? Als meus concerts hi ha joves, gent gran i nens perquè canto temes antics però també actuals.

dE

Baix

dEl

tot

entrevista

ació i per aquest motiu sempre volen que toqui a l’estiu. ‘La farola’ és el teu gran hit? És un clàssic, és l’himne de Catalunya, tothom la coneix i la canta. La vaig començar a cantar fa vint anys quan actuava per estrangers en càmpings amb un grup. Ara ja fa dotze anys que actuo en solitari.

MiquEl

dEl

roig,

En acció

Els meus concerts són festius, de festa major perquè són per xal·lar, per riure i passar-ho bé. Aquest és el meu únic objectiu, que la gent gaudeixi amb l’actu-

Has incorporat nou temes al repertori? Tinc algunes sorpreses preparades com una pel Miquel Roca per representar l’infanta Cristina en el cas Noos o el “Compra en Sabadell”. La meva música és com un telenotícies, vaig renovant el repertori, sense oblidar els grans clàssics.

19


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

la festa des de la barrera

Per què els dirigents històrics de la Festa Major abandonen el vaixell? Aquest any un tros de cel plora a Gràcia perquè s’ha quedat descosit. La desaparició del carrer Joan Blanques de Dalt en el mapa de la Festa Major de Gràcia preveu que aquest agost no hi vessin històries de colors, uto-

pies màgiques que deixen enrere un estil propi. Amb l’adéu de Joan Blanques de Dalt se’n va també el president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, i el seu cognom s’afegeix a una ja llarga llista de dirigents

històrics de la festa que ja han plegat veles. Joan Blanques de Dalt resta, així, en disset trams de carrers la Festa Major de Gràcia; sumant-se a Providència, Bruniquer i Reig i Bonet entre els més recents. arxiu

Són molts els motius que amb els anys han anat despullant i vestint la Festa Major de Gràcia, tal com argumenta Josep Maria Contel, expresident de la comissió de festes de Verdi de Dalt, que va deixar de fer festa el 2006 després de guanyar tots els primers premi que va voler. Ara patró de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, i responsable de comunicació, Contel posa el seu vernís d’historiador per recordar els grans relleus de festers que es van produir amb la Guerra de Cuba de 1896. “El principal problema de la desaparició pro-

ample que ara. Però van dir prou el 2006. Des dels principis dels noranta participava activament en el guarniment fins que va complir els setze i va passar a formar part de la junta. “Van ser els meus millors anys”, reconeix. El mateix problema va acabar amb l’essència de Reig i Bonet. En Toni en tenia setze i el següent cinquanta-nou. Fins que els grans van haver de plegar i es va veure incapaç de vestir un carrer de 135 metres. Quatre veus d’històrics però en falta una, la de l’arquitecte de guarnits que més premis ha aconseguit a la Festa Major. En Joan Martorell, autor de les propostes

“Quan ens trobàvem els quatre que quedàvem, dèiem: vinga va”, diu Aromí

Els exdirigents són a la Fundació o es dediquen a altres activitats ocioses

dAVId ZORRAQUINO

gressiva dels guariments dels carrers és justament aquest, el relleu generacional i cada carrer compta amb problemes individuals –econòmics o logístics– però que alhora sempre concorden amb situacions d’altres guarnits”. Solució: Aprofitar el temps lliure que ens concedeix la crisi econòmica i els problemes de l’atur per participar i fer-ne d’aquesta crisi una oportunitat que ens ompli. En Lluís Aromí, expresident de la comissió de festes de Bruniquer, és un dels últims que va abandonar el vaixell del seu carrer guarnit l’any 2011. L’ara tresorer de

“El temps lliure que ofereix la crisi és una oportunitat per a l’altruisme” Josep Maria Contel expresident de la Comissió de Festes de Verdi de dalt 20

El prEsidEnt dE la fundació fEsta MaJor i dirigEnt dEl carrEr Joan BlanquEs dE dalt, ricard Estruch, rEcollint un prEMi El 2003

la Fundació té raons de pes personals. “Quan va morir en Rafael, el Lolo, sabíem que havíem acabat. Quedàvem quatre”, afirma. Vuitanta-sis anys tenia el decorador del carrer Bruniquer quan va deixar-los. Aquesta es la realitat latent de molts carrers de la Vila de Gràcia. La mitjana d’edat supera els límits de les capacitats per tal de tirar endavant tals infraestructures. “Quan ens trobàvem els quatre que quedàvem, ens miràvem i ens deiem: Vinga, va, muntem! Però un segon més tard ens adonàvem que era impossible sense el Lolo”. “El jovent no

té sang”, ironitza davant del repte que tenen les noves generacions. L’expresident de Bruniquer afegeix que és impossible tirar endavant unes festes de carrer només venent cerveses a les barres. La Manolita Domínguez, possiblement la dirigent més coneguda de la Festa Major, amb el permís de Mar Gil, ha viscut intensament sempre la festa del carrer de Providència. Fins l’any passat. Com a veïna de Gràcia i tresorera del seu carrer fins van decidir plegar. Ara és vocal de la Fundació. “No pot ser que qui estigui pujat a la bastida tingui 70 anys”. Com tots

els altres emfatitza el problema del relleu generacional i dóna les gràcies no haver patit problemes de deutes o de local. La implicació en el tram de carrer cada cop era menor, “els de sempre”. Suposava recórrer a amics, familiars, familiars d’amics... Però el treball és de tot l’any”. És evident que la corda es pot tensar però arriba un moment que es trenca. En Toni Zafra era un dels veterans més joves de la Festa Major, ara té vint-i-sis anys, i des de ben jove va involucar-se en la comissió de festes del carrer Reig i Bonet, quan la festa tenia un mapa més

monumentals que més han quedat a la retina popular (la fuga de presos o el galliner de Verdi de Dalt; la lluita mexicana de Verdi del Mig), argumenta que va deixar la festa l’any 2008 “perquè vaig canviar d’activitat ociosa”. “Els festers, en aquella època, ens imposàvem un nivell molt alt; ara bé, ningú és imprescindible”, assegura. La festa, no obstant això, segons Martorell, sí que necessita un replantejament de finançament per “no basar-se en el diner públic”. I llança una proposta: atorgar llicències de bar a un local social amb compromís cultural.

“Quan va morir en Rafael, “el Lolo” sabíem que havíem acabat, érem quatre”

“No pot ser que qui estigui pujat a la bastida tingui setanta anys”

“Jo sol i amb 18 anys em veia incapaç de trobar un equip i encarar el decorat”

“Els carrers, per finançar-se, podrien tenir un local social amb llicència de bar”

Lluís Aromí expresident de la Comissió de Festes de Bruniquer

Manolita Domínguez extresorera de la Comissió de Festes de Providència

Toni Zafra expresident de la Comissió de Festes de Reig i Bonet

Joan Martorell exarquitecte de guarnits de Verdi de dalt i Verdi del Mig


l’independent de Gràcia

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013

la festa des de la barrera estrevista

Entrevista a Jordi Lanuza, líder d’Inspira i amo del bar Vinil

“Al músic li interessa la política, però hi troba molta merda” silvia ManzanEra

Jordi ‘Inspira’ Lanuza (Barcelona, 1976) viurà un any més la Festa Major de Gràcia des de la seva doble condició de músic que serveix copes des de la barra del Vinil, justament allà on s’hi troben tots els músics. Per primer cop a ‘Amunt’ (Amniòtic Records, 2013) parla de política i n’ha deixat prou constància a les seves columnes a la contra de l’Independent.

Només heu tocat un cop per Festa Major. Sí, va ser el 17 d’agost de 2010 a la plaça Rovira, en el primer bolo de la gira ‘Escapistes’. Vam sonar fluixos aquell dia... I ara ‘Amunt’. És més concret i pensat com a disc i no com a recull de cançons. No és tan eufòric, però sí que hi ha una constància i una manera de veure la vida. És un créixer sense parar... Dius que “la pujada mai s’acaba”... Qui en té la culpa? És més fàcil donar-li la culpa a l’altre, quan nosaltres generem també algunes contres. Un dels teus germans musicals, Pau Vallvé, deia que venia d’una mala llet i que ara ho veu millor. Tu a l’inrevès? No he deixat de ser conscient dels problemes que tenim, he intentat comprendre el meu

El

MÚsic graciEnc al sEu Bar, diEs dEsprés dE l’EntrEvista

voltant. Potser a ‘Escapistes’ mirava més cap endins, i ara he mirat més enfora.

Estem tan lluny d’aquesta trama que intentes treure la pols i no pots, perquè hi ha molta merda.

Ho dius a ‘Petits’ al nou disc. Sí, és un homenatge a compartir essències amb tu i els altres.

T’interessa la política? Sí, però m’entristeix. No tenen sentit uns dirigents que estan per sobre teu i que poden fer coses que tu no pots fer. Hi ha dos temes on parlo de política i de l’ésser humà en el seu costat més fosc.

De què es parla al Vinil? De política però sobretot de coses que t’enriqueixen internament. Ara els temes de parella triomfen. És un consultori emocional.

Tu venies del punk i altres del hardcore. Què us ha passat? Som ‘perros viejos’. Ja fa 23 anys que toco, i fem el que volem fer de veritat. Copiar ja ha passat.

Hi ha polítics al teu bar? No, o no ho sé. Els de la CUP hi passen pel davant. Al músic li interessa la política? Molt, però la segueix com una sèrie on t’has perdut moltes temporades i no l’arribes a entendre.

Quina és la cosa més estranya que s’ha parit al Vinil? Quan el Raemon Rodríguez va portar al Jeremy Enigk. Vam fer una banda una nit de borratxera. S’acabarà el ‘forever young’? És una manera d’estar en contacte amb una part de tu que mai deixarà de ser infant. Si no tenim això, caiem en l’amargor.

Sempre m’ha interessat el pont que fas o fa el bar entre músics. A través del Pep Rius vaig conèixer la Dharma. Mishima i Standstill eren totalment oposats i al Vinil van congeniar. També amb Love of Lesbian. N’estic orgullós que es creïn lligams en un simple bar.

la baula Roger Rofín

Albert Balanzà

Gràcia is not Barcelona Que en fa d’anys que Gràcia va dir que no volia ser Barcelona, però Barcelona va decidir que sí. durant tot aquest temps, tot i l’esforç del poder polític de la capital per crear una marca forta i única sota les sigles BCN, Gràcia ha mantingut el caràcter propi que la fa diferent de la resta de Barcelona i que omple d’orgull els seus vilatans. Ho sabem els qui vivim a Gràcia i ho saben la resta de barcelonins. Gràcia ha reivindicat des de sempre la seva personalitat diferenciada de la resta de Barcelona. La festa major, n’és un dels exemples més destacats, però no és pas l’únic. El fet diferencial gracienc s’evidencia de moltes més maneres: la singularitat dels seus carrers i places, el dinamisme i la força de la seva societat, el lideratge exercit en temes com la democràcia participativa, el paper reinvindicatiu i inconformista que li dónen caràcter, la convivència entre veïns de diferents ètnies, llengües i origens… Sovint, però, no n’hi ha prou en ser diferent perquè et reconeguin aquesta singularitat. L’única manera de ser reconeguts és exercir el dret a l’autodeterminació. És sa, democràtic i necessari. Catalunya té ara una oportunitat històrica. Si no l’aprofita li passarà com a Gràcia que, tot i tenir tots els arguments per exclamar que is not Barcelona, continua sent de Barcelona. deixeu-honos decidir.

21


EspEcial FEsta Major

l’independent de Gràcia

26 de juliol de 2013

els esports Víctor Nubla

la baula

Politització de la festa? Les festes populars que se celebren en la data de la Mare de déu d’Agost, tenen un orígen rural i, a banda d’assimilar-se a aquesta festivitat religiosa, corresponen, en el calendari camperol, al final del cicle agrícola. És la celebració del gra al graner i la palla al paller i d’haver extret de la terra, amb molt sofriment, aliment per a bèsties i humans de cara al dur hivern. Ara bé, les úniques bèsties que els graciencs tenim a casa, menjen boletes de pinso, nosaltres comprem pa de panificadora i el nostre cicle laboral més aviat es basa en el que anomenem vacances (una paraula sense sentit a l’antic món rural i també si no tenim feina, és clar). Així, en un context urbà i majoritàriament laic, podem arribar a la conclusió (potser massa superficial) de que la Festa Major és senzillament una manifestació lúdica. Ara bé, jo diria que des de finals del segle xIx la Festa, a banda de la simbologia rural i religiosa, és una decisió política dels graciencs. I el suport que rep de les institucions públiques prové de polítiques concretes. L’organització de la festa, la cooperació popular, el treball col.lectiu, el sistema assembleari de les associacions de carrers, són situacions polítiques. des de la decisió del tema d’un guarnit fins a les estratègies de pacificació, passant per les festes alternatives o l’aposta pels materials reciclables, el protocol festiu o la tria del pregoner... són accions polítiques. Tothom té dret a pensar que la festa no està, no estava o no ha d’estar polititzada, però la defensa de la despolitització de la festa també és una posició política, i ja sabem que la política és una cosa humana (i sana, si tots la podem fer). Les retallades i el dret a decidir interessen als graciencs. La política professional i la premsa es concentren aquí. El poble també.

22

El Trofeu Vila de Gràcia diu adéu a Delmàs, el gran capità de l’Europa Molt més que un partit. Molt més que la presentació oficial de l’equip davant de l’afició. El Trofeu Vila de Gràcia adquireix enguany un protagonisme especial amb l’homenatge

al gran capità escapulat, Àlex Delmàs, que penja les botes després de set temporades al primer equip amb 245 partits oficials disputats i sent el cinquè jugador que més par-

tits ha disputat amb la samarreta escapulada. Serà la darrera oportunitat d’acomiadar-se d’un jugador que ja és una llegenda de la història d’aquest club centenari. àngEl garrEta

xAVI TEdó

El migcampista de la Roca del Vallès saltarà a la gespa del Nou Sardenya per darrer cop el proper 15 d’agost a les vuit del vespre. Ho farà com a titular per ser substituït al cap d’uns minuts perquè rebi l’ovació de l’afició, que ja l’ha elevat a la categoria de llegenda per la seva implicació en el club. Als 35 anys d’edat, Delmàs es retira en el club del seu cor com va manifestar en la roda de premsa que va convocar a finals de temporada per anunciar el seu adéu. La di-

El preu de les entrades es mou entre els 3 i 5 euros i els menors de 14 anys no paguen novena edició del Trofeu Vila de Gràcia serà la més especial, doncs, de totes les fins ara disputades perquè serà el reconeixement a tota una trajectòria personal. La junta directiva espera que l’estadi presenti un bon aspecte tenint present que les entrades costen entres tres i cinc euros i que els menors de 14 anys no paguen. Més enllà de l’homenatge, el partit contra l’Olot, que acaba de pujar per primer cop a 2B després de derrotar a l’última ronda a l’Aradina (botxí dels graciencs), servirà per

àlEx dElMàs

plorant dEsprés dE l’EliMinació dEl play-off d’ascEns a

2B

En El sEu darrEr partit oficial aMB l’Europa

els altres clàssics esportius de Festa Major

17è Torneig de Bàsquet 3x3 La Salle de Gràcia celebrarà el 15 d’agost i durant tot el dia aquesta competició de bàsquet que obre el programa esportiu de la Festa Major. 12è Torneig de Tennis Taula El Centre Moral de Gràcia organitza aquest tradicional torneig que es disputarà el divendres 16 d’agost a l’Espai Albert

Musons a partir de les deu del matí en diferents categories. Les inscripcions es poden fer a la Fundació Festa Major. Pedalada popular Amb un recorreguts pels carrers més emblemàtics, el Club Ciclista de Gràcia celebra el dissabte 17 la pedalada popular, que s’inicia al passeig de Sant Joan i es clou a la Travessera.

mesurar les forces dels escapulats en el seu nou assalt per entrar a la promoció d’ascens. També per veure les sis cares noves de l’equip després d’una pretemporada en què els graciencs juguen, com és habitual, tots els partits lluny del Nou Sardenya. Una temporada en què l’afició espera reviure de nou el somni del play-off quedant entre els quatre primers classificats. Un èxit que permetria de ben segur eixamplar una massa social àvida per portar l’Europa el més amunt possible.

Àlex delmàs, excapità del Club Esportiu Europa

Fins sempre! És difícil descriure totes les emocions i records amb els que afronto aquest partit d’homenatge. El meu cor desperta dos sentiments contraposats. d’una banda, la tristesa pròpia de deixar la pràctica d’aquest esport que m’ha donat tant i per haver de deixar de ser el capità de l’Europa. Em trobo bé, encara em sento jugador i això encara ho fa més difícil. Però alhora marxo content. Amb la satisfacció d’haver-ho pogut deixar quan, com i on he volgut. Aquest és un privilegi només a l’abast de pocs i dóna sentit a la meva decisió. Sempre ho havia imaginat així i he pogut fer-ho realitat. Els minuts que estigui al camp em

passaran pel cap grans moments com a futbolista i també els instants més durs. Em vindrà al cap molta gent important per a mi i que no tinc suficient espai per mencionar. Ara és el moment de donar les gràcies sobretot al futbol, li agraeixo tots els valors que m’ha ensenyat i tota la gent que m’ha permès conèixer. Agraeixo al meu pare que em transmetés l’amor pel futbol. Serà un repte encisador fer el mateix amb el meu fill Arnal. No puc deixar de donar les gràcies també a la gent de Gràcia. Una vila orgullosa de sí mateixa. Símbol de catalanitat i que, molt castigada durant la Guerra Civil, ha sabut sobreviure sempre a

tot. Un barri únic, diferent, que m’estima i que m’estimo molt. He sentit molt a prop l’afecte de la seva gent, entitats i institucions. Fins i tot vaig guanyar la votació per ser el pregoner de la Festa Major de 2012, que vau proposar des d’aquest setmanari! És un plaer

tribuna

immens poder ser un dels referents d’aquesta vila tant màgica. Gràcia i l’Europa són ja per sempre dins del meu cor i el de la meva família. Per tot plegat, vull que la gent sàpiga que he volgut penjar les botes aquí, al nostre club. És un gest que demostra el que aquest club significa per mi. La meva manera particular de tornar tota l’estima i tot el que m’ha donat l’Europa. La meva mostra de respecte i estima a aquest club, a la seva història, al seu barri i, sobretot, a la seva fantàstica gent. Així que, encara que sigui només per uns minuts, i com diu el nostre himne, portaré amb orgull el 10 del blau escapulari. Fins sempre! Visca l’Europa!


l’independent de Gràcia

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013

23


l’independent de Gràcia

24

EspEcial FEsta Major

26 de juliol de 2013


Independent 494  

Setmanari independent d'informació local a la Vila de Gràcia

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you