Issuu on Google+

1 de Març de 2013

473

arXiu

El Catalunya reviu el somni del play-off Després de l’aturada del campionat per la celebració de la Copa del Rei, el CN Catalunya va aconseguir diumenge una treballada victòria davant l’Helios per 8 a 12 en un partit controlat des del primer quart. El conjunt de Jose Montero s’enfila fins a la novena posició amb opcions clares d’acabar entre els vuit primers. Pàgina 14

sumari

5

NOMENCLÀTOR Un nou llibre oficial actualitza el nom de places i carrers

6

SANT MEDIR Les colles llançaran 52.000 quilos de caramels dissabte

ISSN - 1695-4793

laia coll

Kan Titella reneix amb co-working Han passat onze anys i quatre mesos des que un 17 d’octubre de 2001 el Cos Nacional de Policia desallotgés violentament Kan Titella, l’emblemàtica casa okupada del carrer Astúries. Hi va haver una batalla campal total amb 31 detinguts i després... el silenci. Però el 2011 els nous propietaris, un arquitecte

d’origen suís i la seva dona, van penjar una pancarta premonitòria: “Desperta Can Titella”. Les obres començaran al març. “La seguirem anomenant Can Titella perquè, de fet, els okupes ja van heretar el nom del taller de titelles que hi tenia l’antic propietari, Miquel Badal”. L’arquitecte suís Daniel Tigges va

arribar a Barcelona curiosament l’any que es desallotjava la casa del carrer Astúries, però només en fa dos que va iniciar els tràmits per adquirir l’immoble i ara té el projecte enllestit per iniciar obres “en una o dues setmanes” i acabar-les l’estiu del 2014. Pàgina 7


l’independent

1 de març de 2013

de Gràcia

El debat constata que la Festa Major gaudeix d’una bona salut democràtica

La reforma de la festa no és un tema local quan hi passen milers de persones

2

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreça, telÈFon i Dni a: L’Independent c/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcn o Bé a independent@debarris.com. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del

Conxa Garcia

Independència ja

Que ningú es pensi que una reforma de la Festa Major de Gràcia té un impacte només local. És impossible que sigui així des del moment que la festa rep milers i milers de visitants de tot Catalunya que després no podran dir que no han estat informats. Sí, tothom ha d’assabentar-se del procés profundament democràtic i de maduresa organitzativa que en els últims dos mesos ha viscut l’entitat amb més impacte social de Gràcia i que ha conclòs amb una solució de síntesi en horaris, mesures d’accessibilitat, però que ha evitat a última hora el desacord en una de les qüestions més sensibles: el canvi del dia del pregó. El comitè de direcció del Patronat de la Fundació Festa Major va presentar a finals de desembre (vegeu L’Independent núm. 465) un document en què demanava “un nou pas endavant” amb una sèrie de modificacions d’àmbit general i en el reglament que també implicaven una regulació de la massificació. “La fomentem programant concerts de forma ininterrompuda”, apuntava de manera crítica el document inicial. La resposta dels 18 carrers i places, amb una esmena a la totalitat, amb un treball pensat i debatut, podia haver fet pensar en un conflicte intern, però el resultat final, amb una reunió de quatre hores que es va allargar de nou de la nit a una de la matinada el passat dimecres, porta a la conclusió que la Festa Major gaudeix de molt bona salut democràtica i que els festers no reben sovint el reconeixement popular que mereixen després de passar hores de la seva vida lluitant per fer una millor festa. El debat no s’ha acabat, ni de bon tros, i sobre la taula hi ha una patata calenta amb el dia del pregó, que tradicionalment s’ha fet el 14 d’agost a les set de la tarda: el comitè de direcció plantejava fer-lo el 15 a les 12.30 hores i els carrers donaven com a alternativa el diumenge anterior a l’inici de la festa sempre i quan no fos 14. Aquesta decisió ha quedat postposada perquè, de fet, està inclosa en el Protocol Festiu, que penja d’un acord municipal. Però ens imaginem que, tard o d’hora, si els festers han estat capaços d’arribar a un pacte en totes les altres qüestions, en benefici de la festa, també arribarà el dia que el pregó deixarà de ser un desacord.

ull de dona

De que serveix la legislar lleis al Parlament de Catalunya, i al intentar posarles en actiu, el Parlament espanyol les ANUL.LA, amb majoria dels seus diputats. La llei antitaurina que es va votar a Catalunya per deixar per fi de fer espectacles INCIVICS que sont del tot anti naturals a la majoria d’estats del món civilitzat, doncs ara la majoria dels “Senyors del Congrés els volen impossar altre vegade i volen prohibir la llei de Referendums per decidir la sobirania de Catalunya etc etc. Senyors és hora de dir PROU i oblidar-nos d’una vegada per sempre d’Espanya i cada qual que a casa seva segueixi el seu camí i que no ens toquin més les sevillanes. A casa nostre ja ni ha prou d’aguantar la llosa espanyola. Independència ja. Jaume Fluvià i Crusat

Teatre

Democràcia i Festa Major

cartes al director

He llegit la carta d’Anna Sans sobre el català, però on no parla de teatre. Jo si que parlo de teatre i aconsello a tots que vagin a veure aquest grup d’actors

nostre portal

www.independent.cat/gracia

magnífics, que improvisen d’una manera impressionant, amb una precisió gestual i de sorolls per acompanya el que han de fer, i una imaginació desbordant. De cap manera és una decepció veure’ls com tampoc ho es anar a veure Shakespeare en anglés, o cine en francès o italià, idiomes que ens són molt propers. I nosaltres som bilingues o tri o polilingues. De debò, no us perdeu l’espectacle de l’Improshow al Teatreneu. Ho disfrutareu. Montserrat López

Fàstic de país. Fàstic d’una Espanya on els màxims representants del poble (se suposa) PSOE-PP, són uns corruptes. Ai, presumptament, no sigui que ens busquem problemes. Sigui com sigui, sento fàstic i vergonya. I al nostre país també n’hi ha, d’exemples així. Quines ganes de canviar-ho tot. Susanna E.

Corrupció

editorial

el dependent Aprofitant que l’Europa està en promoció d’ascens i que l’afició europeista és de les que es desplaça als camps rivals, alguns equips miren de fer l’agost. És el cas de la Gramanet, que va pujar les entrades a quinze euros amb la visita dels graciencs per fer caixa. Les principals penyes escapulades van posar el crit al cel, però la directiva colomenca no va abaixar el preu i les penyes finalment no es van desplaçar. Les penyes recorden que fa dos anys a Badalona la pressió sí que va funcionar i el club badaloní va cedir.

Lloguer social Els desnonaments mostren la crisi social i de valors que patim. L’exclusió social, les desigualtats, no disposar d’un habitatge, poden provocar en les famílies frustració, angoixa, inseguretat i baixa autoestima. Això generarà més malalties mentals, fracàs escolar, augment del consum de drogues i suïcidis. Moltes persones signaren una hipoteca sense saber que era un préstec hipotecari. Les administracions no poden restar alienes al deteriorament de la qualitat de vida dels seus ciutadans i la pèrdua d’un dret bàsic. Han de posar en marxa una veritable política d’habitatge públic, amb pisos per als més necessitats: joves, aturats, famílies desnonades, jubilats, discapacitats... amb un lloguer que no hauria de superar els 200 euros mensuals. Cal assignar tots els pisos públics buits a les persones que més ho necessiten. Cal que l’Ajuntament negociï amb bancs i caixes per incloure en la borsa d’habitatge de lloguer social de la ciutat els habitatges subhastats. Ha d’haver suficients habitatges per garantir que tota la ciutadania disposi d’un allotjament digne, un dret bàsic i fonamental que reconeix la Constitució, l’Estatut i la Declaració dels Drets Humans.


Opinió

l’independent de Gràcia

1 de març de 2013

tribuna

La corrupció no és un accident ni en el sistema econòmic ni en el sanitari El sistema capitalista en el qual estem immersos ha derivat cap a una economia especulativa i salvatge, la seva evolució ha permès què l’1% de la població sigui cada dia més rica i acumuli més poder, mentre que el 99% siguem cada dia més pobres i anem perdent els drets aconseguits durant tants anys de lluites. Arribar a aquesta situació ha estat possible per l’exercici de corrupció institucionalitzada dels que tenen poder. L’opinió de la gran majoria de la població és que ha arribat l’hora de castigar els culpables i que ens tornin tot el que ens han robat. Aquesta presa de consciència ha estat un gran pas endavant col.lectiu, però hem anar més enllà. Per combatre la corrupció, a més de castigar corruptes, hem de canviar de sistema perquè la corrupció forma part d’aquest sistema. Aquest és el gran repte! Cada dia surten nous casos de corrupcions que afecten banquers, empresaris, polítics, etc. D’alguns en tenim força informació: immobiliàries, urbanisme, sobres d’agraïment, intercanvi d’influències, bancs... però de la corrupció sanitària encara en sabem poc. A Catalunya a partir del 1981 es desenvolupa

laia coll

el “Sistema Sanitari Català” que inclou en una sola xarxa, d’ús públic, els recursos sanitaris de titularitat pública i privada. Amb el pas dels anys diferents governs de la Generalitat han anat modificant les lleis per permetre que la gestió privada pugui entrar fins als mateixos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i conduir el sistema sanitari públic a la total supeditació dels interessos de la patronal de la sanitat privada, veure la pàgina 4 de l’independent 466: http://www.independent.cat/gracia/Independent_466.pdf. Aquest model ha

Per combatre la corrupció, castiguem els corruptes i canviem el sistema

provocat que l’any 2010 el 57% del pressupost sanitari públic s’hagi transferit a centres no dependents de l’ICS, a través de múltiples concerts i convenis (més de 3.000 l’any 2011), amb molt poca transparència ni avaluació ni possibilitat de control social, però amb la possibilitat que els propietaris o directius d’aquestes centes sanitaris es puguin repartir beneficis. Al llarg dels anys la gestió mixta públic/privada de la sanitat ha anat teixint una opaca xarxa d’amiguismes, privilegis i corrupcions difícils de desxifrar.

La gestió mixta públic/privada ha anat teixint una opaca xarxa d’amiguismes

Textos i fotos: Alfred Cano

staff núm.

473

la perla, 31, 08012 - barcelona tel. 93 217 44 10

Aquí i per proximitat, sols farem ressò de la notícia del País del dia 06/02/2013 que diu: ”Ricard Gutiérrez Martí, ex gerent de l’Hospital de Sant Pau ha cobrat durant 7 anys (2004-11) sense treballar 140.000 euros a l’any”, però la xarxa és immensa; si la voleu conèixer millor us animem a mirar el document que el sindicat CATAC, la revista caféambllet i a la CUP han realitzat. Des d’aquí el nostre reconeixement. http://www. cafeambllet.com/press/wpcontent/uploads/2012/09/ Catacrac.pdf.

Carina Bellver

Comissió de Salut. Associació veïnal Vila de Gràcia (salut@avgracia.cat) Grup de Salut. Assemblea Vila de Gràcia

el bloc

Sumar un altre març Com diu aquell poema, si pogués tornar a viure cometria encara més errors, no intentaria ser tan perfecta, em relaxaria més, correria més riscos, menjaria més gelats, contemplaria més capvespres, tindria més problemes reals i menys imaginaris. Si pogués tornar enrere, em preocuparia menys, m’enamoraria més i per què no, col.leccionaria amants. Potser seria més imprudent i menys orgullosa, no deixaria escapar oportunitats, aprendria dels fracassos i engegaria a rodar tot allò innecessari, sobretot sentiments. Si ho hagués sabut abans, ara tot seria diferent. Sense lamentacions. Ni excuses. Potser seria tot més fàcil o encara més complicat del que és. Però llavors ja no viuria en aquesta realitat que m’explica, que em defineix i em delimita tal com sóc. Sense trampa ni cartró. En un parell de setmanes, sumo un altre març. Un nou aniversari que t’aboca a fer balanç i que t’obliga a acceptar que la teva història, vulguis o no vulguis, ja no la pots canviar.

què en penseu...

.... del preu per entrar al Park Güell en horari regulat?

edita: DeBarris, sccl director: alBert Balanzà amB el suport De:

núm.

473

És una iniciativa de: aVV Vila De Gràcia, DeBarris i GràciaWeB. consell directiu: alBert Balanzà, Joan lou. director local: alBert Balanzà directora adjunta: sílVia manzanera. redactor en cap: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, clara DarDer, meritXell Díaz, núria Falcó, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, patricia monGe, marta narBerHaus, GineBra Vall. col.laboracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, miquel caBal Guarro, alFreD cano, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, roGer roFín, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De l’aVV. FotograFia: laia coll, Jasna HoDzic. maQuetació: serGi l. BoFill. disseny web: maria Vilarnau. publicitat: montse FiGuerola (692 601 263). distribució: cet laBor-90. imprimeix: inDuGraF oFFset, s.a. dipòsit legal: B-32.478-00 distribució controlada per pgd

Enric Rubio administratiu

Penso que hi ha un conflicte d’interessos, primer el potenciar el turisme. Tot i que per mantenir el parc estic d’acord en què es posi una taxa turística però que aquesta quota sigui per a tots els monuments.

Què

Carles Badenes estudiant Em sembla bé que es pagui aquesta entrada si els recursos es destinen al manteniment del parc i sobretot crec que no han de pagar els veïns, perquè ells puguin tenir accés lliure. El districte ha de facilitar tot el procés burocràtic perquè els d’aquí puguin accedir-hi.

et sembla Que es mantingui el

14 d’agost

Cristian Bullam cambrer

Si bé el preu em sembla excessiu, pagar 7 o 8 euros per entrar-hi, em semblaria bé si els diners van destinats plenament a la conservació del parc, llavors no crec que sigui una decisió desmesurada.

com a dia del pregó?

Entra

Enrique Lamas jubilat Em sembla molt malament, és un parc públic perquè així ho va decidir el senyor Güell, i avui en dia ha de ser públic, tant pels que ens visiten, com pels veïns, estrangers... Només hi ha dos parcs grans públics a Barcelona i s’han de mantenir així.

a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

3


Opinió

l’independent de Gràcia

Àngels Tomàs, consellera de districte per ICV-EUiA

1 de març de 2013

Tristam*

tribuna

la setmana

Gràcia amb el ‘No a la guerra’

No marxeu!

El 15 de febrer de 2003 va haver una mobilització mundial per intentar frenar la ocupació d’Iraq per part d’una coalició de països, encapçalats per EUA, Gran Bretanya i Espanya (dirigida pel trio de les Açores –Bush, Blair, Aznar-). La manifestació de Barcelona va donar la volta al món: un milió de persones, va ser el titular. Va haver una feina prèvia de sensibilització, un treball a fons de la Plataforma Aturem de Guerra, que amb un gran esperit unitari, amb propostes de mobilització d’allò més variat, debatent, cassolades, pancartes als balcons, apareixent per arreu el “No a la Guerra”, des del Port fins a Montserrat... i a Gràcia no va ser menys. Es va fer tot això i més. Les escoles feien tallers, s’organitzaven xerrades i debats, fins i tot es va organitzar una consulta ciutadana com exercici de democràcia directa sobre la participació d’Espanya a la guerra. Amb taules, paperetes i urnes a viles i places. Recordo les meses que vam plantar a les portes de l’Abaceria, i a Revolució, on vaig participar... La Plataforma Aturem la Guerra es trobava al Centre

Llegeixo en un prestigiós seminari gracienc que l’Orfeó gracienc fa xerrades per explicar als graciencs com preparar-se per marxar a buscar-se la vida fora, ara que les coses aquí estan tan cardades i surt més a compte marxar al Canadà, Brasil o a la Gran Bretanya. Raons per fotre el camp no en falten, sobretot econòmiques, però no ens precipitem. Hi ha una motivació gairebé mística, que convida a quedar-se aquí per viure de prop com es desllorigaran els tres grans misteris del present: ¿el Barça ha acabat el seu cicle màgic? ¿realment el PSC ha votat diferent del PSOE al congrés? ¿els calçots es van inventar en realitat a Xile? -Sobre la primera qüestió, la resposta és: Potser. El meu amic Margi, tan culé ell, sempre es demana si la ratxa blaugrana s’acabarà algun dia, perquè tem que tants anys de glòria i tans canvis a la banqueta no es poden sostenir. Servidor no té la resposta, però ull, que arriben símptomes malastrucs: en el moment d’escriure això, dimarts a la nit, intueixo una catarsi maligna, perquè el partit Barça-Madrid ja es deu haver acabat i no he sentit cap petard, cap crit, i ni tan sols he patit els habituals brams del “forofo” del pis de dalt. Vol dir això que el Barça ha perdut un clàssic? Ai que tornen aquelles nits de decepció i tristor que els culés més joves només coneixen per la wikipèdia... -Sobre la segona qüestió, la resposta és: Sí. El PSC ha votat diferent del PSOE al congrés dels Diputats. A Madrid, Espanya. Ho tornarem a escriure: Sí. El PSC ha votat diferent del PSOE al congrés dels Diputats. A Madrid, Espanya. I ho ha fet en un tema clau com el dret a decidir, encara que sigui en la seva versió light que passa per un dret a decidir amb permís de Madrid. (Per a molts, un plantejament tímid, però massa ofensiu per a una gran majoria de diputats espanyols que rebutgen el que defensen una majoria de diputats catalans). Però si. El PSC ha trencat la disciplina de vot, encara que sigui per estratègies ocultes o per personalismes ChaconianoNavarrils. El meu amic Margi, tot emocionat, em deia joiós que es pensava que aquest moment no el viuria mai. I no és per menys. Si el Barça porta des del 2008-2009 amb una gran ratxa de victòries, el PSC portava des del 1982 amb una ratxa de respecte absolut al protocol de relació amb el PSOE, encara que això els suposes una bona engolida de gripaus. Perdoneu, però escric això dimarts al vespre i a casa encara estem en estat de xoc... -Sobre la tercera qüestió. La resposta és: No. De fet, la pregunta és una xorrada solemne que m’acabo d’inventar per mantenir l’interès del lector. Espero que em sabrà perdonar. Però ja que ha fet l’esforç d’arribar fins qui, un consell: si mai va a Xile no demani calçots, li recomano que es prengui un bon Pisco sour. Per cert, ara veig a Twitter un malèfic 1 a 3. *Pacient des de 1973

de Treball i Documentació, a Gran de Gràcia 130. Va ser un centre neuràlgic d’organització de la logística per a la gran manifestació. I a nivell local força entitats van treballar plegades. Va ser tot un moviment contra la guerra que a la nostra Vila va continuar desenvolupant-se amb visibilitat en la mateixa Festa Major de 2003. El carrer Igualada va acollir la lluita en favor de la pau i contra la guerra. El seu guarniment fou l’exemple. O el mural que van fer les nenes i nens del Pau Casals... Hi havia motius per ser en contra de la guerra. Perquè érem contraris a l’ocupació d’un país, des de la vessant de defensa de la pau i la resolució pacífica dels conflictes. També perquè es va anar demostrant

el que des del moviment pacifista i les organitzacions d’esquerres s’assenyalava des del inici: es tractava d’una guerra pel petroli. Vells activistes del moviment per la pau i antimilitaristes que anys enrere havien treballat a fons en el referèndum contra la OTAN barrejats amb joves que feien la seva primera experiència amb un moviment social... i algunes de les propostes alternatives que defensàvem llavors, són totalment vigents avui dia: Despesa militar per a despesa social. En època de retallades socials amb aquesta proposta podria cobrir-se una doble vessant: transvasar diners per materials i/o activitats militaristes cap a serveis i necessitats socials. El govern del PP amb el suport de PSOE, CiU i UPyD van decidir no fa gaire participar en el conflicte de Mali, acordant una despesa inicial de 3,8 milions d’euros en 15 meses, em sembla una ociositat i una bufetada a la ciutadania que està sentint i patint cada dia que no hi ha diners per a fer fronts a les demandes/necessitats socials. Per això, avui com ahir continuem defensant: Retallem la despesa militar, invertim en despesa social.

amics de l’independent Aquest és l’espai Amics de l’Independent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publicació. A totes elles, moltes gràcies.

Laia, Quim i Pol Donatiu: 55 euros

Lluís Manel Castelló Donatiu: 55 euros

Ai, que tornen aquelles nits de decepció i tristor que els joves no coneixen

El PSC venia d’una ratxa de respecte absolut al protocol de relació amb el PSOE

Guillem Cifré

L’indEpEndEnt

4

el tio del final

no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari


l’independent

1 de març de 2013

de Gràcia

Política

L’Ajuntament ultima l’actualització del Nomenclàtor en un llibre històric L’expert en heràldica i onomàstica Jesús Portavella presentarà el volum per Festa Major silVia manzanera

Després de la conversió del grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia en comissió, l’únic districte que compta amb aquest òrgan de participació a nivell local veurà refermada la seva autoritat amb la publicació d’una actualització oficial dels noms de places i carrers de la Vila. A través d’un volum de caire historicista, un dels membres més destacats de la ponència de Nomenclàtor de Barcelona, Jesús Portavella, ja ultima l’edició per tenir-la a punt a l’agost, per Festa Major.

A. B.

L’assemblea general del PSC, celebrada aquest dijous, ha presentat el procés de primàries que el partit ha convocat per al 9 de març amb dos dels sis eixos generals de participació coordinats pels dirigents locals Laia Bonet (representativitat i noves demandes de participació) i Toni Comín (nous valors socials). El portaveu del PSC al Districte, Carles Maggi, ha explicat que aquest serà “un primer pas de forma molt oberta” en el qual els socialistes graciencs estan contactant amb veïns de la Vila sense carnet perquè aportin la seva implicació des de fora. A l’asemblea hi ha participat el primer secretari de la federació de Barcelona, Carles Martí.

ALBERT BALANzÀ

L’expert en heràldica i onomàstica, encara que arquitecte de formació, Jesús Portavella (Barcelona, 1932), signa Els carrers de Barcelona: Gràcia, una obra que segueix la col·lecció que ja ha fixat l’evolució històrica dels noms dels carrers i places d’altres indrets de Barcelona com les Corts, Sarrià, Sant Gervasi o Vallvidrera. “Hem anat als documents originals, perquè hi ha carrers que ni el mateix Ajuntament sap per què es diuen així”, apunta Portavella en conversa amb l’Independent. Després de publicar el 2010 el Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, Portavella admet que “no serà tan llarg com em pensava” com a conseqüència de l’estructura històrica de Gràcia

El PSC obre les primàries a veïns de la Vila sense carnet

el

carrer

alzina

en base a grans propietats que es van trossejar posteriorment com, per exemple, la de la família Prat, que posseïa la finca La Fontana. Ara bé, els 370 carrers resultants donen informacions, per exemple, sobre dates de naixement o defunció de personatges que tenen un carrer dedicat com Jaume Alsina, el propietari dels terrenys on es va urbanitzar la plaça del Nord. “La data de naixement està equivocada a tot arreu”, adverteix Portavella. També l’estudi aporta llum a la vida de Ramon Puigmartí, amb informacions familiars de l’empresari tèxtil que té dedicat un carrer a tocar de l’Abaceria.

breus

un Dels emplaçaments inVestiGats en el nou lliBre De nomenclàtors

L’Abans Gràcia arrenca amb força en les primeres setmanes Col·lateral a la iniciativa pública de record de la memòria històrica i aprofitant la xarxa de la societat civil local, la col·lecció de fotografies antigues L’Abans Gràcia ha arrencat amb força i aquest divendres ja ha posat a la venda el segon fascicle. Després de la bona acollida que va tenir el llançament promocional amb

les cobertes de tapa dura i les primeres pàgines, la demanda de fascicles a la seu de l’Independent a la cooperativa Debarris (C/Perla 31), amb més de 50 exemplars venuts setmanalment, ha estat una mostra de l’acceptació de la col·lecció. Quioscos i llibreries són els altres punts de venda, a 2,95 euros.

ICV presenta els documents de la seva assemblea L’agrupació local d’ICV ha estat amfitriona aquest dijous de la presentació dels documents de la X assemblea que haurà d’aprovar una nova ponència política i fer una consulta interna sobre la copresidència. L’acte, el qual ha estat presidit pel diputat Josep Vendrell, s’ha fet al casal Cardener i ha estat adreçat a militants de Gràcia, Sarrià i Horta.

Albert Balanzà

reportatge alBert Balanzà

Amaiur i ERC comparteixen estrategia en un acte a Can Musons

La conquesta d’aquells cels Al Congrés hi ha un virus d’un antic brot franquista que fa engripar els diputats independentistes, però hi ha esperança per als processos sobiranistes. Aquesta és la premissa del diputat d’Amaiur, Sabino Cuadra, en un acte a Can Musons organitzat per ERC amb el diputat Alfred Bosch.

Arribava a Catalunya amb la fama de ser el nou Jon Idígoras pel seu verb esmolat des de la tribuna d’oradors al Parlament espanyol, on el grup d’Amaiur es fa sentir des de les últimes eleccions amb set diputats. Però Sabino Cuadra va desplegar un discurs dur però sense estridències a causa del seu estat gripós i, en la línia de les últimes visites de dirigents polítics bascos, es va desfer en elogis cap a la via independentista catalana ac-

celerada des de la Diada. Cuadra, que va reivindicar en tot moment la seva condició de líder sindical, va relligar l’Euskal Herria i la Catalunya “rebel i antifranquista” amb els processos actuals i les protestes dels treballadors des d’Andalusia a Astúries “en un continu 15-M” per advertir que en aquest escenari “és possible la resistencia i la victòria”. En un discurs seguit per un centenar de persones convençudes que es van arrencar

alFreD BoscH i saBino cuaDra Just aBans De començar l’acte

en aplaudiments, Cuadra va assegurar que en els propers mesos “les portes cap a la llibertat estan

ofertes”. “Podem conquerir el cel mateix en un futur no massa llunyà”, va concloure.

5


l’independent de Gràcia

1 de març de 2013

Societat

La reforma de la Festa Major s’aprova sense canviar per ara el dia del pregó Una esmena a la totalitat dels 18 carrers porta la Fundació a una solució de síntesi arXiu

La Festa Major de Gràcia canviarà enguany, però ni com volia el comitè de direcció de la Fundació ni com es va proposar la setmana passada des de les 18 comissions de carrers i places a través d’una esmena a la totalitat al document inicial de reforma. La solució de síntesi postposa un dels elements de canvi més sensibles, el dia del pregó, però regula amb consens total que no hi hagi concerts de manera ininterrompuda que primin la massificació.

Tots els documents del debat a independent.cat/gracia/docs

ALBERT BALANzÀ

Dos mesos de debat i quatre hores de consens. Així es pot resumir el final de procés que ha viscut la Fundació Festa Major per abordar el “nou pas endavant” que el comitè de direcció del patronat va plantejar el passat 20 de desembre i que va culminar dimecres 18 de febrer amb una llarga reunió on va primar l’acord. Sobre el paper no era una reunió fàcil, ja que a la proposta inicial amb canvis en el dia del pregó, en horaris i en guarnits, els 18 carrers i places hi van respondre amb una “esmena a la totalitat”, tal com apunta el text alternatiu al qual ha tingut accés L’Independent. El punt de desacord més obert, el canvi de dia del pregó, no es va considerar perquè penja

queco noVell

del Protocol Festiu, que requereix un acord municipal en base a una proposta unitària que no existeix. La direcció plantejava passar del 14 d’agost a les set de la tarda al 15 d’agost a les 12.30 hores i els carrers optaven pel diumenge anterior sempre i quan no fos 14. La resta de propostes sí que van trobar acord (vegeu requadre) i la Fundació va acceptar que el 15 es facin activitats, que es descarti pactar un dia per fer un sopar de germanor, que el guarnit s’enllesteixi a les 9 i que els concerts nocturns comencin a les 23.00. D’aquest últim punt deriva un dels grans acords: evitar la massificació amb concerts de matí, tarda i nit.

lleGint el preGó De la

Festa maJor

De l’any

2008

Els principals punts de reforma de la Festa Major

• Pregó. Comitè de direcció: dia 15 a les 12.30. Carrers: diumenge anterior no dia 14. Resultat: No hi ha proposta • Fi del guarnit. Comitè de direcció: entre les 8 i les 8.30 hores del dia 15. Carrers: com a màxim a les 9. Resultat: 9h • Concerts. Comitè de direcció: tarda de 18.00-20.00h i nit a les 23.30h. Carrers: tarda 1820h i nit a les 23h. Resultat: 18-20h i 23h. • Activitats dia 15. Comitè de direcció: Dia mancat d’activitats a excepció de jocs de tau-

la o mostres gastronòmiques. Carrers: Almenys una nit de programació que no causi molèsties. Resultat: dia 15 amb activitat • Sopar de germanor. Comitè de direcció: tots els carrers el mateix dia. Carrers: Llibertat de programació. Resultat: Llibertat de programació • Accessibilitat i guarnit. Comitè de direcció: les entrades i sortides no ocuparan més del 50% de la base. Carrers: pas mínim d’entre 1,5 i 2 metres. Resultat: 2 metres.

breus Quatre parcel.les d’horts urbans de Gràcia, a sorteig L’Ajuntament sortejarà quatre parcel.les d’horts urbans de Gràcia entre la llista d’admesos durant el període d’inscripció que té lloc de l’1 al 15 de març a l’OAC del Districte. Els terrenys són una parcel·la de l’hort de Turull (passeig Turull, 10) i tres parcel·les de l’hort de l’Avi (Torrent del Remei, s/n). El sorteig també té per objecte l’elaboració d’una llista d’espera oficial i general, per cobrir possibles renúncies o baixes. El sorteig es farà el 22 de març a les 12 hores a la seu del districte i la llista d’adjudicataris es farà pública el 26 de març. L’11 d’abril tindrà lloc l’acte d’adjudicació i signatures a l’aula del Bosc de Turull.

La Verdinada fa campanya amb les xarxes socials Un miler de persones passaran pels Lluïsos de Gràcia durant La Verdinada, una setmana dedicada a la sostenibilitat i al medi ambient que se celebrarà del 4 al 10 de març. La Verdinada inclourà com ja és habitual, tallers relacionats amb el medi ambient, una exposició, consells sobre sostenibilitat, la festa de l’Hort Urbà i la calçotada popular a la Plaça del Nord. També es farà una campanya especial a través de les xarxes socials per tal que tothom comparteixi les bones pràctiques que duu a terme per a ser més sostenible. Les paraules clau són #laverdinada #siguesostenible. nika lauper

El film sobre la història de Sant Medir s’enllestirà a finals d’any Les colles llançaran 52.000 quilos de caramels aquest dissabte SILVIA MANzANERA

El projecte Llepolia, el documental que recorrerà la història de Sant Medir i que va arrencar fa tres anys, estarà enllestit a finals de 2013, segons els seus responsables, la productora iKaps, tot i que encara estan recollint material gràfic per incloure’l al film i aquest cap de setmana gravaran més imatges de la festa. Una festa que enguany encapçalarà Cal Ros, coincidint amb el seu 30è aniver6

sari, la colla serà la portadora de la bandera de la Federació. Dissabte un total de 26 colles participaran en la cercavila pels carrers i les places de Gràcia en l’any que la festa compleix 183 anys i en una ambient polèmic sobre la seguretat que ha fet perillar la celebració de diada. Com recorda Marta Saleta, una de les responsables de Llepolia, la festa ha viscut moments tensos durant la seva història, “i sempre ha acabat celebrant-se, amb l’excepció de la guerra civil”.

Saleta insta a les persones que tinguin “en alguna capsa amagada” fotografies de Sant Medir que les facin arribar a la productora. “De la festa tenim imatges amb pluja i sense, però volem incloure més fotos, perquè aporten detalls molt significatius”, afegeix la documentalista. Una altra dada significativa és la progressiva reducció de les tones de caramels que les colles llancen: dels 135.000 quilos durant els anys de bonança fins als 52.000 quilos d’aquest any.

una De les colles participants en la cercaVila De sant meDir De 2011

Per la seva part, el president del Centre, Carlos Pablos, ha reafirmat el seu suport a la festa amb una carta pública dirigida a la Federació de colles de Sant Medir:

“Ha arribat el moment en que totes les entitats i la societat civil gracienca hem de recolzar una festa que és de tots, i resumint - de tota la gent de Gràcia”.


l’independent

SOcietat

de Gràcia

1 de març de 2013

Kan Titella es reforma com a habitatge, oficina de co-working i local comercial L’excasa okupada engega obres al març i serà el tercer immoble Minergie de baix consum ceDiDa

Han passat onze anys i quatre mesos des que un 17 d’octubre de 2001 el Cos Nacional de Policia desallotgés violentament Kan Titella, l’emblemàtica casa okupada del carrer Astúries. Hi va haver una batalla campal total amb 31 detinguts i després... el silenci. Però el 2011 els nous propietaris, un arquitecte d’origen suís i la seva dona, van penjar una pancarta premonitòria: “Desperta Can Titella”. Les obres començaran al març. A. B.

“La seguirem anomenant Can Titella perquè, de fet, els okupes ja van heretar el nom del taller de titelles que hi tenia l’antic propietari, Miquel Badal”. L’arquitecte suís Daniel Tigges va arribar a Barcelona curiosament l’any que es desallotjava la casa del carrer Astúries, però només en fa dos que va iniciar els tràmits per adquirir l’immoble i ara té el projecte enllestit per iniciar obres “en una o dues setmanes” i acabar-les l’estiu del 2014. Tigges, en conversa amb L’Independent, explica que aquests últims dies s’han fet cates al terreny i que el projecte s’ha endarrerit gairebé un any, sobretot per l’alta

croquis

De l’aspecte que tinDrà la Façana De

complexitat administrativa catalana i espanyola. “Volíem un tros de terra a la ciutat, i a Gràcia, pels meus orígens als afores de Basilea

forma interna per ubicar un local comercial amb aparador als baixos i una porta d’accés independent al pis superior, on Tigges hi instal·larà una oficina de coworking i un habitatge. Tot en una superfície d’uns 330 metres quadrats, a la qual s’hi afegeix un pati posterior de 80 metres quadrats més. L’immoble, que no guanyarà alçada i que mantindrà les parts catalogades (nivell C), serà el tercer de l’Estat que seguirà els paràmetres de sostenibilitat i baix consum amb certificació suïssa Minergie. Els dos primers són a la residència d’estudiants de Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) a Sant Cugat i al prototip d’una casa unifamiliar al nucli de Natxitua (Biscaia). Kan Titella no és el primer cas de casa okupada reconvertida a Gràcia, almenys seguint paràmetres de sostenibilitat: la Kasa de la Rovira, a la plaça Rovira, s’ha convertit en un immoble parcialment de fusta i amb piscina.

Miralpeix i el refugi antiaeri centren els actes del 8-M REDACCIó

Els actes centrals que el Consell de Dones ha programat per celebrar el 8 de març tindran a M. Antonieta Cot i Miralpeix i el refugi antiaeri com a protagonistes d’un ampli cartell amb activitats en diversos equipaments de Gràcia. Dimarts 12 de març tindrà lloc una taula rodona a la biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix sobre la figura d’aquesta bibliotecària i l’aportació de les dones a la cultura amb expertes en el món de la Biblioteconomia. I dissabte 16 de març, les actrius Montse Alcoverro, Itziar Castrol i Carme Poll faran una visita dramatitzada al refugi antiaeri de la plaça Diamant. Subterrànies, sobreviure entre bombes -amb la col.laboració del Taller d’Història- convida a reviure les històries d’una Catalunya en guerra, a descobrir, en les veus d les dones, el dia a dia d’una població que lluita soterrada.

kan titella

i pel vincle fort dels últims anys amb la Vila”, apunta. La reconversió de Kan Titella contempla una estructura de re-

Els veïns exigeixen que el Districte faci reposar l’arbrat d’Encarnació La propietat tala tres de les quatre palmeres centenàries del jardí laia coll

S.M.

Només una de les quatre palmeres centenàries del jardí d’Encarnació s’ha salvat de la poda que s’ha efectuat els 26 i 27 de febrer perquè estaven afectades per l’escarabat morrut (veure l’Independent 472). En aquest sentit, la Plataforma de veïns Salvem el jardí ha volgut denunciar la declaració del Districte sobre el tractament contra l’escarabat al setmanari, “que no va funcionar”. “És mentida. Els veïns en tenim testimoni a totes hores i les nostres converses amb el Sr. Altabella inspector de Sanitat Vegetal de la Generalitat, ho pot confirmar, així com el reportatge del 7 de novembre de 2012 a Barcelona TV”, asseguren des de la Plataforma. Els veïns esperen que ara el Districte exigeixi la reposició

una De les tres palmeres Del JarDí D’encarnació tallaDes, aquest Dimecres

immediata d’aquest l’arbrat, així com el compliment del tractament contra el morrut per la darrera palmera datilera: “Volem que aquest equipament que ja porta més de

cent anys de servei al barri, pugui continuar com ha estat sempre, i que el Districte i la propietat informin clarament del que està passant amb aquest equipament”. 7


SOcietat

l’independent de Gràcia

1 de març de 2013

Silvia Manzanera

reportatge

La castellera gracienca Liz Castro explica al món el procés sobiranista que viu el país

‘What’s up with Catalonia?’ Jasna HoDzic

Escriptora nord-americana i gracienca d’adopció, Liz Castro ha volgut que el món entengui el moment polític i social que viu en aquests moments Catalunya. L’edició digital, el micromecenatge i les xarxes socials han possibilitat que ‘What’s up with Catalonia vegi la llum i comenci la seva expansió internacional. Massachusetts, prepara’t.

Estats Units encara no sap ben bé què passa a Catalunya però aviat ho sabrà. Almenys aquest és l’objectiu de Liz Castro, una gracienca d’adopció –la castellera més internacional dels CVG, que ha tirat del micromecenatge i noves tecnologies per editar What’s up with Catalonia?, una recopilació d’articles en anglès de 35 experts sobre la cultura, la història, l’economia i la llengua catalanes que permet entendre a un públic internacional fe-

8

difusió: “Una part de les recompenses que obtenia la gent que ha donat suport al projecte era que podien designar el destinatari de l’obra”. En total han estat 600 mecenes que han aportat més d’un miler d’euros. Probablement la biblioteca del poble de Massachusetts on viu Liz (amb una altra família catalana dels 1.800 habitants) comptarà amb el seu exemplar. Igual que d’altres biblioteques del país. The conquest is coming. Jasna HoDzic

liz castro

Durant la presentació Del lliBre al

nòmens com la manifestació de l’11S, el moment polític actual i la voluntat de convocar una consulta sobiranista. Ara és el moment. “S’han publicat articles sobre aquesta temàtica a mitjans anglesos o nord-americans però sovint s’aprofundeix poc”, assegura Castro a l’Independent. I la idea d’explicar-se millor ha agradat perquè està molt ben recolzada a dins i a fora del paper: el pròleg el signa el

palau roBert

aquest Dimecres

president Mas; i a la presentació al Palau Robert aquest dimecres hi intervenien Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, el periodista Vicent Partal i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, autors de dos dels textos, i Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors. A més de la venda tradicional a les llibreries i a les plataformes digitals habituals, Liz ha utilitzat una altra via de

breus ‘Empenta!’, nova mesura per a joves del Districte El proper dimarts 5 de març a les set de la tarda tindrà lloc a l’Espai Jove La Fontana l’acte de presentació de “Empenta a Gràcia”, la mesura del districte per a promoure l’emprenedoria juvenil i que consta de diferents accions i programes que es duran a terme en els equipaments juvenils de La Fontana, el Punt d’Informació Juvenil i el Casal de Joves del Coll. La presentació inclourà una sessió informativa sobre els recursos existents per a l’emprenedoria.

Es convoquen els Premis Vila de Gràcia 2012 El Districte ja ha publicat les bases per als Premis Vila de Gràcia 2012, un reconeixement que destaca l’esforç de persones i entitats gracienques al llarg de l’any. Es convoquen 9 premis, dos dels quals, els d’honor, no tenen limitació en el temps. La convocatòria és oberta i es poden presentar candidatures fins al 8 de març. El lliurament de premis es farà a l’abril.


l’independent de Gràcia

1 de març de 2013

9


l’independent

1 de març de 2013

de Gràcia

Documents RepORtatge fOtOgRàfic

Un tel blanc sobre Vallcarca

H

i ha qui m’advertia que quan hagués passat tot un hivern a Finlàndia ja me’n cansaria de la neu. Però com a bon amant del silenci, mai he pogut deixar de sentir-me imantat per aquest fenomen meteorològic. Milers de volves decauen combinant trajectòries, textures y velocitats i es posen a les superfícies sense alterar la calma ni la grisor, dibuixant aquest tel blanc

10

que, per a l’ull mediterrani, ho embelleix tot. Vaig trepitjar, tocar i veure la neu per primer cop a Planoles quan ja tenia 13 anys. Des de ben petit m’havia imaginat com seria i, en el meu univers, l’havia creat absolutament diferent a com l’és en realitat. Aquest factor sorpresa em va atrapar per sempre. Així que quan neva a la capital catalana, amb el permís de la gent de muntanya que ems observa amb un som-

riure quan diem que ha nevat quan senzillament ha caigut una enfarinada, surto corrents cap al nord de Gràcia càmera en mà. Aquestes fotografies les vaig realitzar a Vallcarca el passat dissabte 23 de febrer a quarts de set de la matinada, quan la claror del dia començava a despuntar i l’enllumenat taronja encara omplia els carrers de sota el viaducte d’una lluentor volcànica. Text i fotografies: Èric Lluent


l’independent

1 de març de 2013

de Gràcia

EXPOSICIONS

 Fins el 3 de març Mostra Et correspon, ens correspon. Exposició a favor de la coresponsabilitat i la igualtat entre homes i dones. Amb la participació desinteressada d’humoristes gràfics que reflecteixen amb humor i ironia els problemes per conciliar la vida personal, familiar, laboral i d’oci. Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda (Camèlies, 76)

 Fins el 31 de juliol Exposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

ACTES

 Fins el 10 de març

 Divendres 1 de marc

Exposició Respecte els animals. Sobre el maltractament animal i el que podem fer per a lluitar-hi. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Violinàrius: L’imaginari del violí tradicional a Catalunya. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), 17 h

 Fins el 15 de març Exposició Transformándome en la nada, de Margaret Guerra. La fotògrafa veneçolana convida a l’espectador a seguir la seva experiència personal d’autodescobriment. Cada imatge conté una història i una lectura multidimensional. Galeria H20 (Verdi, 152)

 Fins el 18 de març BCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Montalbano és fill de la imaginació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Montalbán, del Maigret de Simenon i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Xerrada: Gdeim Izik, de la revolta a la solidaritat internacional amb els presos polítics sahrauís. Amb Toni Guirao i Núria Salamé. Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19.30 h Concert: Aldrin y collins + Cobarde. AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h Concert: Tapangroup. C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h Concert: Isaac y los Sacrificados. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Espectacle: 88 infinits, d’Arnau Vilardebò. Ruqueria Querbí (Perla, 11), a les 22 h Concert: Land of Coconuts. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Concert: Alondra Bentley. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), ales 22 h Concert: Tubbs & Corckett. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

 Dissabte 2 de març Marató Numèrica. 16 hores de pel.lícules Kuu! Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 10 h Contecontes: Quan el gripau va posar el peu a la lluna, a càrrec de Miriam Malagelada. A partir de 5 anys. La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 18 h Concert: The Hit Makers Soul Band. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Espectacle: 88 infinits, d’Arnau Vilardebò. Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h Jazz: Empty Pockets Jam Band. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Concert: Black & Deckard. Switch Bar (Francisco Giner, 24), al es 23 h

 Diumenge 3 de març XXVIè concurs de teatre català a Gràcia: La mordassa, a càrrec del grup El Rossegall de Vilanova i la Geltrú. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h Contacontes: Contes merveilleux, per Lucía Lainez. Contes en français à partir de 4 ans.

recomanem Aquel aire infinito, de Lluïsa Cunillé, a la Beckett. Paco zarzoso dirigeix aquest text que va obtenir el Premio Nacional de Literatura Dramática 2010 que recupera temes clàssics actuals.

Verónica anDrés

Diumenge 3 de març Sala Beckket (Alegre de Dalt, 55), 18 h

La casa dels contes (Ramón y Cajal, 35), a les 18 h

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Ballaswing: Classe oberta de Lindy hop + Ball Swing amb DJ’s especialistes en swing. CAT, a partir de les 18 h Jam session de jazz. Continental (Providència, 30), a les 20 h

 Dijous 7 de març

 Dimarts 5 de març Lletra petita. Tallers de descoberta: Cómo se hace un libro. A càrrec de Gina Clotet. Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20), a les 18 h Xerrada: Boscos i canvi climàtic, a càrrec de josep M. Espelta. C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h Sopar tertúlia amb Elisenda Roca. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 21 h

 Dimecres 6 de març Concert: López Borneo. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h Concert: Bartlett.

Xerrada: Raons econòmiques per la independència, a càrrec d’Àlex Furest. Espai Albert Musons (Alzina, 7), a les 19.30 h Presentació de llibre Fraccions, a càrrec d’Emília Illamola, l’autora. Presenta l’acte Conxa Garcia. Pequod (Milà i Fontanals, 59), a les 19.30 h Concert: Nucular Aminals + Síctor Valdaña and The Check This Outs. AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h Sessions Sincròniques amb Marcel.lí Bayer, Tito Juan, Marc Cuevas i Ivo Sans. Txincana (S. Lluís, 58), 22 h Superflyparty. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Concert: Colectivo Oruga. Heliogàbal, a les 22 h

la cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Blue Valentine. Dv i ds, 16.10, 19.10 i 00.45. La resta, 16.10 i 19.10. • Lincoln. 22.00. • La jungla - un buen día para morir. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. • El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10. • El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10. •Django desencadenado. 16.00, 19.10 i 22.20. • Hermosas criaturas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Mamá. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00 i 20.00. • Si fuera fácil. 22.00. • Hansel y Gretel. Cazadores de brujas. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Sabatés recrea a Segundo de Chomón. Dv, 21.00. • Una pistola en cada mano. Dv, dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.30. Ds i dg, 18.10, 20.10 i 22.10. • Blue Valentine. Ds i dg, 18.00, 20.10 i 22.10. Dc, 22.00. Dj, 17.30 i 22.00. • El bosc. Ds i dg, 16.00. • Fènix 11.23. Ds i dg, 16.10. • Entre maestros. Dc, 18.00. • El cuarteto. Dv, dc i dj, 17.00 i 19.00. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00. • El corazón de roble. Ds i dg, 16.15. • L’Estigma? Dv, 18.00. • El muerto y ser feliz. Dv, dc i dj,

21.30. Ds i dg, 22.00. • Un tros de formatge. Dc, 20.00. LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205. • Sala 1: Hermosas criaturas. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Las ventajas de ser un marginado. 16.30 i 18.30. Un plan perfecto. 20.30 i 22.30. • Sala 3: Siete psicópatas. 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40. • Sala 4: El lado bueno de las cosas. 16.30, 19.20 i 22.10. VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Un asunto real. 16.00, 18.40 i 21.30. • Sala 2: Amor. 15.45, 18.10 i 20.45. Dv i ds, 23.00. • Sala 3: Weekend. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00 • Sala 4: Blue Valentine. 15.45, 17.45, 19.50 i 22.00. • Sala 5: Siete psicópatas. 15.45,

17.45, 19.50 i 22.00. VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Aquí i allá. 16.00, 18.20 i 20.35. • Sala B: El lado bueno de las cosas. 15.45, 19.45 i 22.00. Dv i ds, 23.00. Bestias del sur salvaje. 18.00. • Sala C: Django desencadenado. 15.45, 18.45 i 21.45. • Sala D: Searching for sugar man. 15.45, 17.35, 19.25 i 21.15. Dv i ds, 23.00. • El meu primer Verdi: Amics per sempre. Ds i festius, 11.30. El chico. Dg 11.30. TEATRES TEATRENEU. Terol, 26 • Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl 21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv

i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55 • El don de las sirenas, de Pere Riera. Fins el 3 de març • Aquel aire infinito, de Lluïsa Cunillé. Fins el 3 de març TEATRE LLIURE. Montseny, 47 • L’onada, d’Ignacio García May. Del 14 de març al 7 d’abril.

11


l’independent

1 de març de 2013

de Gràcia

Cultura

‘Capa Caída’, un fals documental de superherois fet a Gràcia, estrena al juny El director gracienc Santiago Alvarado signa un film independent rodat a la Vila i BCN mckeyHan pHoto

La primera pel.lícula de superherois ‘made in’ Gràcia, ‘Capa Caída’, veurà la llum al juny. El llargmetratge dirigit per Santiago Alvarado segueix l’estructura d’un fals documental per explicar la història de Magno, el superheroi que va salvar el planeta moltes vegades però que una greu acusació el va portar a retirar-se de la vida pública. Un equip gracienc enllesteix el film i segueix a la recerca de distribuïdora.

Més històries per a infants a la Casa dels Contes La Casa de los Cuentos farà a partir d’aquest dissabte la Segona Ronda de Contes, un total de 21 sessions de contes per a infants: onze en català, sis en castellà, una en francès, una en italià i dos bilingües castellà català. A més, dissabte 25 de maig la llibreria de Ramón y Cajal farà una minimarató de contes infantils des de les 17 fins les 20 h.

Mostra de cultura trash dedicat a la dona a la Fontana La mostra de cultura trash que organitza La Oscura Ceremonia, Trash-o- Market, celebrarà tercera edició diumenge 3 de març amb un especial sobre dones: “las Chicas muertas no lloran”. L’esdeveniment, que arrencarà a les 15 h, inclou un concert a càrrec de Mad Mad Chica y los Abducido, titelles, una exposició o cinema.

SILVIA MANzANERA

El bar La Gaviota, al carrer Diluvi, la plaça Rovira o un pis al carrer Sant Lluís són algunes de les localitzacions que l’equip de Capa Caída han escollit per explicar la història de Magno i de Jordi Uno, un documentalista que vol descobrir la veritat sobre el cas del superheroi fallit. El film independent, que va acabar el rodatge a finals de gener, està ara en postproducció i els seus responsables negocien la distribució per l’estrena al mes de juny. La part més difícil ja està feta. “Va coincidir que no teníem feina en aquell moment i la història que ens va vendre Santi [el director] era molt bona i els productors hi vam creure”, explica a l’Independent Carles Curt, ajudant de direcció i productor executiu.

breus

el

Bar

la GaViota,

Curt afegeix que el format de fals documental els ha permès fer una pel.lícula de superherois. “Està clar que no teníem pressupost per fer Los Vengadores”, assegura el productor. També han comptat amb el suport dels actors, que han participat com a “col.laboradors”. El repartiment està encapçalat per Juanjo Pardo (Magno) i Rafa Delacroix (Jordi Uno); Josep Seguí, Joquim Oristrell, Carme Balagué o Juli Fàbregas són alguns dels actors que conformen el resultat coral d’un film que ja ha despertat l’interès de distribuïdores d’EUA i de l’Índia.

al carrer

DiluVi,

és una De les localitzacions Del Film

L’exemple de ‘Carmina o Revienta’ de Paco León El film signat pel director gracienc Santiago Alvarado, Capa Caída, s’emmarca en el concepte de transmedia, una fórmula utilitzada per Paco León al seu primer llargmetratge, Carmina o Revienta, estrenada a Internet alhora que a les sales de cinema. “Pels creadors és una manera de

sobreviviure i et permet utitlizar totes les eines del 2.0”, aclareix el productor executiu Carles Curt. A més del film tenen altres projectes audiovisuals en marxa que acompanyaran la història cinematogràfica en més suports, com ara un bloc amb les heroïcitats fetes per Magno.

Un monogràfic sobre el violí al Tradicionàrius El Violinàrius obre la recta final del Tradicionàrius amb dos dies dedicat al violí amb tallers, concert i xerrades. El duet femení de l’Alvèrnia, les Poufs à cordes, serà un dels protagonistes, juntament amb Bruel, encarregat també d’un taller de dansa de Catalunya.

Ramón Casalé

reportatge ceDiDa / teresa zaFón

Exposició fotogràfica de Teresa zafón a la Hartmann-La Santa

Mirades urbanes “Miradas urbanas” és l’últim treball de l’artista barcelonina Teresa Zafón que ara podem contemplar a la Galería Hartmann-La Santa (Santa Teresa, 8). A través d’una vintena de fotografies l’espectador viatjarà per diferents parts del món, on observarà l’arquitectura, el paisatge urbà i la gent que transita per indrets com Berlin o Milà.

12

Zafón ha visitat ciutats com Berlín, Nova York, L’Havana, Milà, Madrid, París, San Francisco i Barcelona. Totes elles ofereixen situacions que les fan ser especials i úniques. Zafón sap transmetre la diversitat existent en cadascun d’aquests llocs, encara que principalment es centri en oferir una panoràmica urbana, sobretot per l’aparició de grans edificis, cas dels gratacels de Manhattan, la badia de San Francisco o d’un barri de l’Havana antiga, també hi ha aspectes més pròxims i hu-

mans, com és el d’una cafeteria a Paris, un bar a Berlín, una estació de tren a Madrid o gent caminant pel carrers de Barcelona. Allò important és que l’artista capta amb naturalitat moments i instants del que succeeix al seu entorn, oferint imatges que permeten observar allò que normalment ens passa desapercebut i que a ulls de l’artista és essencial per reflectir una vivència concreta. Aquesta “mirada” provoca l’existència “d’històries, sentiments i sensacions” personals mitjançant una de

FotoGraFia De teresa zaFón Dels terrats De Barcelona

les tècniques que més possibilitats ofereix a l’hora de mostrar el realisme com es la fotografia. Encara que Zafón es consideri autodidàctica i “amateur”, és obvi que al darrere seu hi ha un treball de

molts anys. Es va interessar pel món de la fotografia molt jove, amb una reflex, i no va ser fins fa deu anys que aparegué la digital. Ha exposat principalment a Barcelona i a Lisboa.


cULtURa

l’independent de Gràcia

1 de març de 2013

Xavi Tedó

entrevista

Entrevista a Jordi Llurba, cantant d’Anita Miltoff, que publiquen el seu tercer disc

“La ràbia contra l’Estat m’inspira” silVia manzanera

Anita Miltoff acaba de publicar el seu tercer disc, “El futur serà diumenge”, que marca la consolidació d’una de les formacions més inclassificables del panorama musical català. El seu cantant, Jordi Llurba, explica que el títol del treball obeeix al desig que “despertem d’aquest malson”.

Què destacaries d’aquest disc? Són dotze temes molt coherents en les lletres i molt diferents en la música. Hem plantejat cada tema com una història on els personatges que hem anat coneixent, estimat i perdut són els protagonistes i són ells qui defineixen les nostres vivències socials, personals o polítiques. Cada part musical intenta desxifrar el sentiment que proposa la paraula. El compromís social viu. Un dels pilars de les nostres

anita miltoFF

acaBa De puBlicar el seu tercer Disc

cançons és com el sistema i la societat influeixen en les nostres relacions i vivències. És impresentable com la premsa espanyola s’associa amb l’Estat espanyol per destruir un sentiment, una lluita que neix del poble. Aquesta ràbia m’impulsa a escriure “Pamflet” com em pot influir la nostàlgia i l’amor per escriure “Montecristo i el tiet Joan”.

Això explica que musiqueu Vicent Andrés Estellés? Estellés és un poeta compromès en la lluita i en l’amor i per nosaltres és molt intens musicar les seves paraules. “Procés 3” parla de les darreres penes de mort signades per Franco, l’avi cofoi i orgullós dels actuals dirigents espanyols i dels sentiments d’amor i mort d’un dels condemnats.

Cançons com ‘Pamflet’ o ‘Teresa Rebull’ posen de manifest que no heu oblidat l’herència punk de Sé7ge? Anita i SÉ7GE neixen alhora, però Sé7ge s’encarregava de la part més política i reivindicativa i Anita mirava més cap endins per entendre millor el que sortia cap a fora. En desaparèixer Sé7ge al 2008, els dos sentiments van en la mateixa direcció i “El futur serà diumenge“ absorbeix aquestes dues línies de treball en les lletres. Per tancar el cercle hem fet una versió d’un dels millors temes de Sé7ge, “Lliures i salvatges”. Que el pop acapari el panorama musical català actual us deixa poc marge de maniobra? Sempre hem tocat molts pals en la cultura rock i defensem una postura musical àmplia, oberta. Defensem la nostra llibertat com a músics i això fa que els nostre disc sigui molta variat i de difícil encaix, però volem que el màxim de gent ens conegui.

breus Els Miralls de Dylan i La Troba Kung-Fú, a Gràcia El projecte de Gerard Quintana i Jordi Batiste, Els Miralls de Dylan, ha confirmat data a Gràcia aquesta setmana per al 15 de març al CAT, on presentaran el seu tercer lliurament sota el lema Tornarem a ser lliures. El concert comptarà amb la collaboració de Pascal Comelade, Xarim Aresté i Simone Lambregts. Uns dies més tard el 20 de març l’Heliogàbal tornarà a acollir La Troba Kung-Fú cinc mesos després del seu doblet a l’octubre i ara en el marc de la gira Pobles de Barcelona.

Nou monòleg de David Barragán al Teatreneu El còmic David Barragán posa en escena a partir d’aquest dissabte al Teatreneu Cretinus cómicus, humor para inadaptados, una evolució dels seus espectacles de stand up comedy per aportar alguna cosa més al format dels monòlegs humorístics. Barragán ha creat un espectacle que analitza per què els humans esdevenen “autèntics cretins”.

13


l’independent

1 de març de 2013

de Gràcia

Esports

El CN Catalunya lluitarà per entrar al play-off pel títol una dècada més tard Els graciencs guanyen a domicili l’Helios i se situen en la novena posició de la lliga ceDiDa

El CN Catalunya va aconseguir diumenge una treballada victòria davant l’equip de Saragossa per 8 a 12 en un partit que van controlar des del primer quart. El conjunt entrenat per Jose Montero s’enfila fins a la novena posició amb opcions clares d’acabar entre els vuit primers classificats, una fita que no assoleix des de l’enfonsament de part del sostre de la piscina fa deu anys que va desembocar en el descens de categoria per fer front a les despeses.

X. T.

XAVI TEDó

El CN Catalunya no va desaprofitar l’ocasió de sumar una nova victòria davant el penúltim classificat i a falta de sis jornades per acabar la fase regular té el play-off a tocar. Ara mateix el separa només un punt del CE Mediterrani i a dos del CD Waterpolo Navarra, vuitè i setè classificat respectivament. Els homes de Jose Montero s’estan convertint en una de les revel·lacions- de la temporada perquè l’objectiu d’enguany era simplement no patir els problemes de l’any passat per no jugar la temuda promoció de descens. Els graciencs tenen davant seu sis finals per colar-se en la lluita pel títol, un objectiu que comença aquest cap de setmana amb la visita del Mataró, que ja ocupa la

el cn catalunya

aspira a classiFicar-se entre els Vuit primers classiFicats i JuGar el playoFF pel títol

cinquena posició després d’encadenar diferents victòries consecutives. El precedent de la primera volta, quan el CN Catalunya va ser capaç de véncer els del Maresme a domicili, és el millor presagi per sumar tres punts més. El director esportiu del club, Tato Garcia, considera que aquest partit i el del Canoe seran claus per “determinar si aconseguim estar entre els vuit primers classificats”. Garcia no amaga la seva satisfacció per la temporada que està realitzant un equip que s’ha rejovenit completament i només lamenta no haver pogut entrar a la fase final de la Copa del Rei.

L’equip femení cau contra el cuer i és penúltim de Segona La bona temporada que està realitzant l’equip absolut masculí contrasta amb la que està portant a terme el primer equip femení. Les noies segueixen en la penúltima posició de la Segona Divisió després de caure contra pronòstic a casa contra el cuer de la categoria, l’Olot, per 7 a 9 , desaprofitant una ocasió

d’or per escalar posicions. Tanmateix, les gracienques estan a només un punt del CN Molins de Rei amb l’avantatge que han jugat dos partits menys que les del Baix Llobregat. L’equip buscarà sortir del pou aquest dissabte a les sis de la tarda amb la visita de l’UE Horta a Can Toda. Èric Lluent

Oleguer Olivé: “La lliga és a tocar” Ja el dia del seu naixement el van fer soci de l’Europa. El sentiment escapulat li ve família i ja fa anys que és el president de la Torcida Escapulada. Oleguer Olivé ens obre les portes de la seva habitació, una capelleta europeista.

Mare i pare es van conèixer al camp de l’Europa. Així, no era

14

L’Europa empata fora i s’acosta al líder, l’Olot

difícil que el fill fós europeista fins a la medul·la. Encara se’n recorda de la davantera del darrer play off d’ascens a 2a B: Borja Criado i Albert Serrano. En aquell moment, ell tenia 16 anys i guarda les emocions ben endins del partit contra l’Alacant que es va jugar a Gràcia. A la seva habitació trobem fotografies històriques, calendaris de les temporades d’èxit, retalls de premsa, bufandes de l’equip. Un petit temple

El conjunt escapulat segueix sense perdre pistonada i aquest cap de setmana va empatar 1 a 1 al sempre complicat camp de la Gramanet. Aquest empat, sumat a la derrota contra pronòstic del líder, l’Olot, a l’estadi del Gavà, deixa els graciencs a només quatre punts de l’equip de la capital de la Garrotxa. El Cornellà, segon classificat, s’ha distanciat dos punts de l’equip entrenat per Pedro Dólera, després de la seva contundent victòria contra el Vic per 4 a 0. Sigui com sigui, l’Europa es manté còmodament instal·lat en la tercera posició i treu deu punts al Manlleu, que és el quart classificat, i catorze al Rubí, que ara mateix es quedaria fora de la promoció d’ascens a 2B. Aquest dos rivals són els que, a parer de Dólera, cal mirar fins que s’acosti el final del campionat. Així ho va reiterar a la roda de premsa posterior al partit quan va deixar clar que “sempre diré el mateix sobre el play-off, de moment miro el cinquè classificat, quan faltin cinc jornades ja pensaré si estem per optar a alguna altra posició, però avui per avui no miro al Cornellà ni l’Olot, només m’interessa saber a quants punts tinc el cinquè classificat”.

#europaaquestanysí Èric lluent

oleGuer oliVé, presiDent De la torciDa escapulaDa, a la seVa HaBitació

d’un dels incondicionals de la grada del Nou Sardenya. La disputa del play off d’ascens la veu ben clara. “Hem d’intentar aprofitar l’oportunitat de lluitar per ser primers. Si no ho aconseguim no passa res però aquest any la lliga és a tocar, ara només a quatre punts”, argumenta Olivé. De fet, des de la Torcida han editat calendaris de l’Europa que vénen a 8 euros destinats a recollir diners per cobrir les despeses dels desplaçaments per als membres de la Torcida, penya que va néixer el 2002 i que mai ha vist una promoció d’ascens a 2a B.


l’independent de Gràcia

1 de març de 2013

15


ViURe gRàcia

l’independent de Gràcia

Manolo González Patata

1 de març de 2013

A Sant Medir només hi van els que poden arXiu/Èric lluent

Aquest dissabte pels carrers de la Vila no veurem cap colla de Sant Medir formada per la comunitat gitana de la Vila. Els gitanos de Gràcia mai han tingut cap colla pròpia, però fa molts anys sí que hi participaven unint-se a d’altres colles i celebrant la dolça festa amb un dinar popular a Vallvidrera que desembocava en una festa que s’allargava fins a la nit.

Aquest dissabte arriba una nova edició de Sant Medir. Aprofitant l’avinentesa us parlaré d’aquesta festa que la nostra comunitat celebrava fa ja una colla d’anys. Sant Medir era una festa que antigament ens agradava molt. Potser era per l’harmonia que es vivia abans o per la presència de cavalls, un animal amb els qual els nostres avantpassats sempre van tenir una relació molt estreta. Recordo, per exemple, que el meu besavi abans de venir de Múrcia a Catalunya tenia al seu càrrec diferents cavalls. De petit me’n recordo que vaig estar estalviant tot un any per poder anar amb la Gardènia, una de les colles que encara surt per Sant Medir i que es va fundar l’any 1927. M’ho vaig passar molt bé. Ja no vaig poder anar cap any més perquè no és una festa precisament barata per les despeses que implica el vestit, els dinars i sopars o el lloguer de cavalls i carros. Quan passaven totes les colles, totes les famílies anàvem al berenador de Vallvidrera, on les dones feien suculents menjars. La meva sogra, per exemple, feia un arròs espectacular mentre els homes més joves fèiem sempre

16

Rafel Vallbona

plaça Raspall

la torratxa

Park Güell

el nostre partidet de futbol i els més grans jugaven a la botifarra. Quan acabàvem de menjar sempre hi havia algú que agafava una guitarra i començava la festa. Era una tradició sagra-

gria i l’harmonia que es respiraven aquell dia. Hi havia més misèria, sí, però també molta més germanor. Si el meu pare o la meva mare no hi podien anar, sempre hi havi algú que et de-

ia “vine amb mi” i no passava res. Ans al contrari. Però tot això són records d’una època ja passada. Ara ja no hi ha tanta tradició i només hi van els que poden i són molts pocs. arXiu/Èric lluent

Abans si algú no hi podia anar sempre et convidaven a participar-hi da. Més d’un tornava a Gràcia muntanya avall a peu perquè en aquella època no hi havia els cotxes d’ara. Eren altres temps. Com totes les festes, la de Sant Medir també ha canviat. S’han perdut alguns costums. Em comenten que fa molts anys, jo ni me’n recordo, existia una colla on hi anaven molts gitanets del barri. M’hagués agradat veure-ho! Ara segur que ja no ho veuré. Sí que tinc present l’ale-

Si Eusebi Güell hagués sospitat el rebombori que aixecaria el parc que va encarregar a Gaudí l’any 1900 amb l’honorable intenció de fer una promoció urbanística d’alt standing que la Gran Guerra li va fer fracassar, potser s’ho hauria pensat abans d’entrampar-se en la compra de les dues finques de la muntanya Pelada. Però el fracàs d’en Güell el va rescatar l’ajuntament l’any 1926 i el va convertir en parc públic, una iniciativa molt més lloable que la vulgar especulació urbanística, per molt que la firmés en Gaudí. Ara el parc està amenaçat per la plaga del turista, una espècie invasora que, ens agradi o no, dona de menjar a part de la ciutat; o sigui que toca suportar-lo. Però una cosa és ser amables amb ells, i una altra cosa és donar-los la clau de la finca i que hi facin el que vulguin. No. A Barcelona tots els foravilers hi són benvinguts, però és casa nostra. O sigui que és lògic ferlos pagar per veure el Parc, com és evident que s’hauria de treure del lloc els autobusos i cotxes particulars dels visitants. La resta amb dir que som d’aquí, endavant. Què no paguem arreu del món per veure qualsevol fotesa i no ho considerem pas antidemocràtic? No renego del caràcter d’espai públic del parc, però la barra lliure és impossible. Si per en Güell fos seria privat.


Independent de Gràcia 473