Page 1

¡Adiós Cordera!   Leopodo  Alas  “Clarin”  


Autor Leopoldo Alas "Clarín" era un dels grans contistes del Realisme. Va publicar més de cent contes i relats breus que agruparia en diverses col·leccions.

El fet de pertànyer al moviment realista fa que la seva obra reflecteixi l’actualitat de l’època de manera que com, es pot apreciar a l’obra, hi ha un present xoc entre el món rural i la urbanització, és a dir, un comiat del món rural. El context històric es pot relacionar amb els símbols del ferrocarril i el telègraf, símbols de la industrialització, avanç i progres del segle XIX.


Argument La història resumida tracta sobre una família que ha perdut la mare. L’Antón, el pare, i La Rosa i en Pirín són feliços a les muntanyes asturianes allunyats dels perills del món. Només un pal del telègraf i un tren que passa de tant en tant són indicis d'aquest món. Però un dia aquest món es durà primer a la Cordera, ja que necessiten diners per a viure, i després a Pinín, cridat per formar files. Rosa es quedarà sola amb el seu dolor i els seus records sabent que mai tornarà a veure a cap dels dos. La descripció de la casa en què vivien no deixa lloc a dubte les difícils condicions de vida de la família: aquella llar miserable, "…destrozado tabique de ramaje…. Al morir la madre señalaba a la "vaca como salvación de la familia". Relacionant-lo amb l’època, mostra en la pobresa i ‘atur que vivia el món rural mentres que a les noves ciutats milloraven les condicions

"…se abstenía de toda comunicación con el mundo civilizado"

"El tren era un accidente pasajero que se ahogaba en el mar de soledad que rodeaba el prao Somonte"


Paral·lelismes històrics amb l’obra El ferrocarril, i el telègraf, com ja s’ha dit abans, són la única relació amb el món industrial, i, en especial el tren es podria dir que es un “antagonista” ja que podria ser una representació de com el món industrial i urbà pertorba la tranquil·litat del prao Somonte – un lloc on el temps sembla no passar i aïllat del món exterior- , enduent-se a Cordera i finalment a Pirín a la Guerra Carlista. Clarín ens presenta un xoc entre aquests dos mons, presentant els avantatges i desavantatges de cada un i mostrant com el progrés es sobreposa davant la tradició. Si ens fixem en alguns detalls, com per exemple l’admiració que els produeix als nens el pal del telègraf o l'arribada del tren, juntament amb les llargues estones que arriben a passar sols al prat, podem deduir que té molt poca educació i estan totalment habituats a un ambient de tipus rural. “Aquella paz sólo se había turbado en los días de prueba de la inauguración del ferrocarril. La primera vez que la Cordera vio pasar el tren, se volvió loca. Saltó la sebe de lo más alto del Somonte, corrió por prados ajenos, y el terror duró muchos días, renovándose, más o menos violento, cada vez que la máquina asomaba por la trinchera vecina. Poco a poco se fue acostumbrando al estrépito inofensivo. Cuando llegó a convencerse de que era un peligro que pasaba, una catástrofe que amenazaba sin dar, redujo sus precauciones a ponerse en pie y a mirar de frente, con la cabeza erguida, al formidable monstruo; más adelante no hacía más que mirarle, sin levantarse, con antipatía y desconfianza; acabó por no mirar al tren siquiera.” D'aquesta manera Clarín ens mostra que amb el progrés no tot el que ve és per a bé i que tot el modern inclòs el que ens podia semblar inofensiu es pot tornar en contra.


Temàtica

En quant a la temàtica, a part del xoc urbà-rural, podríem dir que és el comiat. El dolor i la tristesa al acomiadar a algú estimat sabent, que no se’l tornarà a veure.

“¡Adiós, Cordera! -gritaba Rosa deshecha en llanto-. ¡Adiós, Cordera de mío alma! -¡Adiós, Cordera! -repetía Pinín, no más sereno.”


Valoració personal És un conte curt ple d’emocions on és evident la diferència entre el dos món i la tranquil·litat del paisatge rural i l’estrau que fa la urbanització i la industrialització en ell. L’espant de la Cordera al veure el tren, la fascinació dels nens amb el pal de telègraf, les reaccions recauen el la por a lo desconegut. Penso que Clarín ha fet molt bona combinació de les dues realitats de l’època i l’impacte de l’una sobre l’altre, permetent-nos conèixer-ho des d’un altre punt de vista.

La imatge del tren enduent-se la vaca és un bon símbol de com el progrés deixa enrere la ruralitat ja que, si mirem al nostre voltant, tot està urbanitzat. Poques famílies tenen vaques. Nosaltres vivim en un món urbà i, en aquesta obra sens mostra com es vivia fa més de cent anys a la tranquil·litat de les muntanyes. Per a nosaltres avui en dia es normal el soroll constant de cotxes però, en aquella època els espantava el soroll del ferrocarril. La por a lo nou i desconegut. A l’avenç.

En conclusió, és una obra per pensar com era tot abans de l’arribada del món urbà i com la introducció d’aquest va modificar les vides del qui vivien e la ruralitat.

Adios Cordera