54
a població de Llanars, tal com passà amb la majoria de municipis catalans , es veié afectada per les guerres carlines del segle XIX. En els tres enfrontaments c ivils van combatre dues alternatives polítiques, totalment oposades, que cercaven dirigir l'estat espanyol després de la mort , el 1833, del rei borbó Ferran VIl. Els carlins donaven suport al germà del rei, Carles, i es caracteritzaven pel seu conservadori sme, mentre que els liberals, que es present aven com a defensors de la modernització del país, tenien en Isabel, fi lla del rei Ferran , el seu cap polític. En les tres g uerres els vencedors van ser els liberals .
L
La major part de la primera guerra (1833-1840) Llanars estigué subjecte a les ordres que les autoritats liberals donaven des de Camprodon. La comandància militar manà el maig del 1835 que Llanars subministrés a la tropa, establerta a Camprodon, 3 mantes, 6 llençols i palla per a les cavalleries. Durant aquell any se succeïren les aportacions d'ordi, civada i herba, essent la quantitat d'uns vuit quintars. Miquel Pavat, tinent coronel del regiment d'Amèrica, durant la seva estada a Camprodon es preocupà de fortificar la vila, tasca en la qual aportaren diners tots els pobles de la Vall, inclòs Llanars. El gener del 1838 la població subministrà 63 quintars de llenya, 40 arroves de
Els traginers de Llanars durant la tercera carlinada portaren militars carlins fins a Prats de Molló.
carbó, 8 quintars de civada i 5 d'herba a les tropes de Camprodon. Durant el tercer conflicte bèl·lic (1872- 1976) l'entrada dels carlins a la població es produí a mitjan 1873. L'únic desperfecte conegut que ocasionaren fou la crema de documents de l'arxiu municipal i dels llibres de naixement, matrimoni i defunció del Registre Civil. Els veïns Pere lsern, Francesc Noguer, Joan Resplandí i Josep Planella manifestaren que els