Creacció Nr 2 Cossos

Page 1

REVISTA

MULTIDISCIPLINAR

N.2

21-22

IES BERENGUER BERENGUER D’ANOIA D’ANOIA IES


Coordinació Diana Dezcallar

Professors

Ricard Andueza Arkaitz Arco Maties Colom Irene Espada Mairata Caterina Horrach Rosa Isern Irene Pascual Àngela Pericàs Marga Reus Xesca Sastre Antònia Siquier Antònia Vallespir

Maquetació

Alumnes de Disseny Diana Dezcallar

Portada:

Llucia Canudes, Aibberson Álvarez Nora Gonzalez Mir

Colaboradors:

Aarab Bouzbib, Nat Abril Comas, Adrià Alvarez Alvarado, Aibberson Amat Olmedo, Aitana Amorós Patiño, Elsa Añibarro Catala, Neus Ayala Dols, Maria Ayala Medina, Deisy Maria Aviles , Ámbar Bahía Baez Garcia, Ines Batle Quetglas, Marta Benitez Simon, Irene Bradburn, Maya Sofi Bussalleu Martino, Laia Buzdea Seinaj, Mihaela Caicedo Báez, Juliette Calderón Cano, Iván Calvo Riutort, Miguel Campomar Llabrés, Joan Campomar Alba Campos Sanz, Lluís

Canudas Cladera, Llucia Caparrós Cánaves, Elisabeth Carvajal Masdaa, Luna Carrasco Dominguez, Aitor Cerdà Vicens, Jaume Cifre Bota, Lluc Cifre López, Cate Cobos Alberola, Ainhoa Coll Llabres, Marta Coll Llabres, Marta Cueto Ramis, Alexandre Da Hora Lobo, Rebeca De Esteve Rodríguez, Carla Del Cid Buades, Nuria De Prada Pastor, Isabel Desmet Portela, Natasha Deyanova, Ressi Dominguez, Guadalupe Domínguezl, Juan Ramón Duran Balaguer, Andreu Esteva Puigdemont, David Fernández Jimenez, Eva Fernàndez Simó, Paula Ferragut San Martin, Biel Ferrer, Joana Maria Ferre, Juan Francisco Fornes Cladera, Aïda Gelabert Juan, Pau Gili Mata, Kai Gómez Calafell, Núria Gómez, Jazmín Camila González Mir, Nora Hahn Cànovas, Lila Hernández Scabino, Sheila Ibarigh , Boutaina Insua Alexa, Gorka Llobet Ordinas, Marina Jiménez Louro, Carmen Lancharro, Francisca Lorenzo Wolter, Lilian Llobera Ramis, Júlia Llobet Ordinas, Marina Lluy Puigserver, Marina Manrique, Alejandro Martí Sánchez, Noa Marín Coll, Aina Martí Jaume, Joan Martí Sánchez, Noa Martinez Garrido, Laura

Martorell Mateu, Aina Martorell Morro, Tomeu Martí Sánchez, Noa Martínez Pieras, Judit Martorell Cerezo, Abril Martorell Soler, Daniel Mateu Zikanova, Elisabeth Mendez Esquina, Elisabeth Miranda Mercadal, Neus Monjo Rodríguez, Adrià Moraburu, Nathalie Abril Morales Quintana, Nadia Morales Pagnotta, Renata Moreno Nadal, Alba Moreno Tuero, Cristhian Morro Palou, Simó Morro Pericas, Toni Moyà Megías, Aina Nogueira , Santiago Pahome , Denis Gabriel Pereira, Tatiana Plomer Ginel, Bartomeu Quirante Serra, Víctor Ramírez, Miguel Ángel Ramis Ferrer, Pau Ripoll Ramon, Caterina Ripoll Villalonga, Carla Rosa Molina, Antònia Riu Lillo, Claudia Salazar Garcia, Paula Sansó Bibiloni, Marina Sanchez Ripoll, Marina Santiago Fiol, Silvia Sebastian Arvaniti, Rosa Seguí Munar, Joan Socias Alemany, Jaume Subires Vera, Joan Tamayo Arenas, Deisy Thomas Herrero, Alexis Tomàs Cifre, Paula Tomás Cristina Trejo Toboso, Marta Urbano Amengual, Isabel Valle Mancia, Maria Jose Villalonga Maria Vanrell Ramos, Salma Vanrell, Francesc Carles Villalonga Amorós, Maria


PRÒLEG

Q

uan comencem la nostra revista ens plantegem reflexionar sobre el cos i tots els significats que aquesta paraula pot tenir. Podent parlar de cossos geomètrics, des de la bellesa de les matemàtiques, les proporcions del cos. També reflexionem sobre la relació de l’humà amb la naturalesa i els possibles éssers híbrids que podrien sorgir. Principalment ens va interessar el cos humà, i totes les preguntes que sorgeixen a partir d’ell, com el gènere, la identitat, com ens veiem i com ens veuen, en definitiva el cos humà des de la ciència, la filosofia i l’art. Des del punt de vista de l’art vàrem tenir l’oportunitat d’utilitzar el propi cos com a eina per a parlar d’aquest i comunicar-nos, per a això comptem amb l’ajuda del CEP de Palma i els tallers del grup “La Lioparda teatre” i del Museu És Baluard, que ens van ajudar a preparar una performance sobre el cos.L’IEDIB de Palma ens va donar exemples de gran interès de performance, que adjuntem en aquesta revista per a entendre l’evolució de la utilització del cos com a eina d’expressió. Amb una pandèmia aparentment acabada, ens va esglaiar la guerra d’Ucraïna, que com en altres conflictes que es donen actualment, ens demostra la falta d’escrúpols amb què s’arrabassa la vida i s’arrassa amb un poble, que és el mateix menyspreu que en la vida quotidiana veiem com unes persones imposen les seves idees a altres per la força. Tota aquesta situació ens ha fet prendre consciència de la nostra fragilitat, i de com és de preuada la vida i la llibertat encara que alguns s’obstinin a devaluar-la. Davant tant d’horror i deshumanització, tan sols ens queda la cooperació i la unió, però també la poesia, l’art i els somnis per a sobreviure a tanta injustícia i salvaguardar el seny.

N. 2

A w

REVISTA MULTIDISCIPLINAR ART CIÈNCIA POESIA I PENSAMENT


SUMARI w

3. PRÒLOG 4. SUMARI Dibuix • ANDREU DURAN BALAGUER 8. ANATOMIA BOTÀNICA Il·lustracions •JUAN GATTI •LUNA • NORA GONZALEZ MIR •ISABEL DE PRADA PASTOR•AIBBERSON ALVAREZ ALVARADO • AINHOA COBOS ALBEROLA • LLUCIA CANUDAS CLADERA •ALEXIS THOMAS HERRERO • NEUS MIRANDA MERCADAL • SILVIA SANTIAGO FIOL• ELISABETH MATEU ZIKANOVA • CARMEN JIMÉNEZ LOURO •JOANA MARIA FERRER AMENGUAL • NÚRIA DEL CID BUADES• IRENE BENITEZ SIMON • ANTÒNIA ROSA MOLINA •LILIAN LORENZO WOLTERr• PAU RAMIS FERRER • NATHALIE ABRIL MORABURU • MARIA JOSE VALLE MANCIA • TOMEU PLOMER GINEL • TATIANA PEREIRA • ELISABETH CAPARRÓS 30. ÈSSERS HÍBRIDS • ALEXANDRE CUETO • CARLA DE ESTEVE RODRÍGUEZ •LAURA MARTINEZ GARRIDO•AINA MOYÁ MEJÍAS • CRISTHIAN MORENO •AINA MOYÁ MEJÍAS • MARÍA VILLALONGA •JUAN RAMÓN DOMÍNGUEZ •ROSA SEBASTIÁN • JÚLIA LLOBERA 48. DISSENY PORTADA COSSOS • AIBBERSON ALVAREZ ALVARADO •MIGUEL CALVO RIUTORT • LLUCIA CANUDAS CLADERA •ELISABETH CAPARRÓS •LUNA CARVAJAL •JAUME CERDÀ •AINHOA COBOS •ISABEL DE PRADA •JOANA MARIA FERRER •JAZMÍN CAMILA GÓMEZ •NORA GONZALEZ MIR • XISCA LANCHARRO • SIMÓ MORRO PALOU • BARTOMEU PLOMER •ANTÒNIA ROSA MOLINA • MARINA SANSÓ BIBILONI • SILVIA SANTIAGO FIOL • ALEXIS THOMAS 72. QUÈ FARIES SINÓ TINGUESSIS POR? • AARAB BOUZBIB, NAT •AITANA AMAT •ELSA PATIÑO • INES BAEZ • MARTA BATLE • MAYA SOFI BRADBURN • JULIETTE CAICEDO • IVÁN CALDERÓN • CATERINA CIFRE • ALEXANDRE CUETO • RESSI DEYANOVA • JUAN RAMÓN DOMÍNGUEZ VIDAL • IRENE ESPADA• AIDA FORNES • JUDIT MARTÍNEZ • DANIEL MARTORELL • CRISTHIAN JESUS MORENO • MIGUEL ÁNGEL RAMÍREZ • PAULA SALAZAR • MARINA SAN CHEZ • ROSA SEBASTIAN JOAN SEGUÍ • SALMA VANRELL 98. COSSOS GEOMÈTRICS • CATERINA RIPOLL RAMON Texto • ROSA ISERN 100. PROPORCIONS S GEOMÈTRIQUES • ROSA SEBASTIAN 104. COS I GENERE. INTRODUCCIÓ A LA PERFORMANCE Texto • IRENE PASCUAL 132. EL CABELLS I L’ART 137. EL COMIAT • YALA DOLS, MARIA •AYALA MEDINA, DEISY MARIA •CAMPOS SANZ, LLUÍS• COLL LLABRES, MARTA •COLL LLABRES, MARTA • DA HORA LOBO, REBECA•FERNANDEZ JIMENEZ, EVA•HAHN CÀNOVAS, LILA•IBARIGH , BOUTAINA•INSUA ALEXA, GORKA•LLOBET ORDINAS, MARINA•LLUY PUIGSERVER, MARINA• MARTI JAUME, JOAN•MARTORELL MATEU,


AINA •MARTORELL MORRO, TOMEU• MENDEZ ESQUINA, ELISABETH•MONJO RODRÍGUEZ, ADRIÀ•MORRO PERICAS, TONI•NOGUEIRA RODRIGUEZ, SANTIAGO• PAHOME , DENIS GABRIEL• RIPOLL VILLALONGA, CARLA• RIU LILLO, CLAUDIA•URBANO AMENGUAL, ISABEL 138 . PAISATGES D’UN PENTINAT Il·lustracions •NOA MARTÍ• AIDA FORNES CLADERA • MARTA TREJO • NOA MARTÍ SÁNCHEZ•AÏDA FORNES CLADERA •ABRIL MARTORELL •JULIA V • ROSA SEBASTIAN ARVANITI•NADIA MORALES QUINTANA •VÍCTOR QUIRANTE •MAYA BRADBURN• NATASHA DESMET• AITANA AMAT• AINA MOYÀ •LLUC CIFRE •CATE CIFRE •KAI GILI 166. AUTORETRATS Texto • Xesca Sasre Imatges•ALEX CUETO• PAU GELABERT• RESSI DEYANOVA • CRISTHIAN MORENO •ALEX CUETO•CARLA DE ESTEVE • ROSA SEBASTIAN ARVANITI •ALEX CUETO •VÍCTOR QUIRANTE •ALEX CUETO •NORA MARTÍ 182. LA RULETA Imatges•ISABEL DE PRADA PASTOR•NORA GONZALEZ MIR• AINA MARÍN •MIQUEL CALVO• NEUS MIRANDA •AIHOA COBOS • IRENE BENITEZ •ELISABETH MATEU 192. INCART 2022, COSSOS. Exposició 29/4/22 193. PERFORMANCE• Procés i representació ÁMBAR BAHÍA AVILES•LAIA BUSSALLEU MARTINO •MIHAELA BUZDEA SEINAJ, • JOAN CAMPOMAR LLABRÉS •AITOR CARRASCO DOMINGUEZ •LLUC CIFRE BOTA•CARLA DE ESTEVE RODRÍGUEZ•NATASHA DESMET PORTELA •GUADALUPE DOMINGUEZ BARRERA • DAVID ESTEVA PUIGDEMONT • PAULA FERNANDEZ • SIMÓ FERRAGUT • BIEL SAN MARTIN • JUAN FRANCISCO FERRE QUETGLAS • PAU GELABERT JUAN • KILI GILI MATA HERNÁNDEZ • MARIA SHEILA SCABINO • JÚLIA LLOBERA RAMIS • NOA MARTÍ SÁNCHEZ LAURA MARTINEZ GARRIDO • ABRIL MARTORELL CEREZO • NADIA MORALES QUINTANA • AINA MOYÁ MEGÍAS • JAUME SOCIAS ALEMANY • JOAN SUBIRES VERA • DEISY TAMAYO ARENAS • PAULA TOMÀS CIFRE • MARIA VILLALONGA AMORÓS • IVÁN CALDERÓN CANO • CATERINA CIFRE LÓPEZ • JUAN RAMÓN DOMÍNGUEZ • NÚRIA VIDAL GOMEZ CALAFELL • ALBA MORENO NADAL • CRISTHIAN JESUS MORENO TUERO • MIGUEL ÁNGEL RAMÍREZ MONCADA • MARINA SANCHEZ RIPOLL •ROSA SEBASTIAN ARVANITI • SALMA VANRELL RAMOS • FRANCESC CARLES VANRELL RINCÓN 200. CAIXES INTERCAMBIABLES • Procés i exposició final ALUMNES DIBUIX ARTÍSTIC I i II 224. ESCULTURES • Procés i exposició final ALUMNES DE VOLUM 240. FOTOGRAFIES • DIGITALITZADES PER ARKAITZ ARCO



Andreu Duran Balaguer


8

ANATOMIA BOTÀNICA

L

a relació de l’ésser humà amb la naturalesa ha anat variant al llarg de la història. Des que considerava a la naturalesa com un ser superior diví, al fet que després de la revolució industrial l’home senti que pugui modificar-la, dominar-la i estar per sobre d’ella. En l’actualitat es torna a replantejar si en realitat la naturalesa i l’home són el mateix ja que aquest forma part d’ella; si aquesta sofreix, nosaltres també. Els estudiants per a representar la fusió entre l’humà i la naturalesa, es basen en el treball de Juan Gatti. El director Pedro Almodóvar va encarregar a Juan Gatti el cartell per a la seva pel·lícula “La pell que habito” i per a això va utilitzar combinacions de làmines científiques, on es barrejaven il·lustracions d’anatomia molt conegudes amb dibuixos de zoologia i botànica. Per al treball “anatomia botànica” es van triar Il·lustracions de: Leonardo da Vinci, Alberto Dürer, Georg Diery Ehret, Pierre-Joseph Redouté, Olof Rudbeck, Johannes Scheffer, François Louis Castelnau, Darwin, Edward Lear, Audubon, Maria Sibylla Merian, el mallorquí, Cristòfol Vilella i Amengual, els roses de Perre-Joseph Redouté, l’imaginatiu Ernst Haeckel, els làmines d’anatomia de Nicholas Henri Jacob, etc. es van buscar combinacions de persones amb plantes i animals, creant nous significats. .


CreACCIÓ 2 / COSSOS

9

Luna Carvajal


CIÈNCIA / ART

10

Nora Gonzalez Mir


CreACCIÓ 2 / COSSOS

11

Isabel de Prada Pastor


CIÈNCIA / ART

12

Aibbersson Alvarez Alvarado


CreACCIÓ 2 / COSSOS

13

Ainoha Cobos Alberola


CIÈNCIA / ART

14

Llucia Canudas Cladera


CreACCIÓ 2 / COSSOS

15

Alexis Thomas Herrero


CIÈNCIA / ART

16

Neus Miranda Mercadal


CreACCIÓ 2 / COSSOS

17

Elisabeth Mateu Zikanova


CIÈNCIA / ART

18

Carmen Jiménez Louro


CreACCIÓ 2 / COSSOS

19


CIÈNCIA / ART

20

Silvia Santiago


CreACCIÓ 2 / COSSOS

21

Irene Benitez Simon


CIÈNCIA / ART

22

Joana Maria Ferrer


CreACCIÓ 2 / COSSOS

23

Núria del Cid


CIÈNCIA / ART

24

Antònia Rosa Molina


CreACCIÓ 2 / COSSOS

25

Lilian Lorenzo


CIÈNCIA / ART

26

Nathalie Abril Moraburu


CreACCIÓ 2 / COSSOS

27

Pau Ramis

Maria Jose Valle


CIÈNCIA / ART

28

Tatiana Pereira


CreACCIÓ 2 / COSSOS

29

Elisabeth Caparrós


HÍBRIDS

30

ÈSSERS HÍBRIDS

Alexandre Cueto


CreACCIÓ 2 / COSSOS

31

Carla de Esteve Rodríguez


HÍBRIDS

32

Laura Martinez Garrido


CreACCIÓ 2 / COSSOS

33

Aina Moyá Mejías


HÍBRIDS

34

Cristhian Moreno


CreACCIÓ 2 / COSSOS

35

Noa Martí Sánchez,


HÍBRIDS

36

María Villalonga


CreACCIÓ 2 / COSSOS

37

Juan Ramón Domínguez Vidal


HÍBRIDS

38

Rosa Sebastián


CreACCIÓ 2 / COSSOS

39

Júlia Llobera


HÍBRIDS

40

Victor Quirante Serra


CreACCIÓ 2 / COSSOS

41

Carla de Esteve Rodríguez


HÍBRIDS

42

Noa Martí Sánchez


CreACCIÓ 2 / COSSOS

43

Cristhian Moreno


HÍBRIDS

44

Aitana Amat


CreACCIÓ 2 / COSSOS

45

Victor Quirante Serra


HÍBRIDS

46

Natasha Desmet Portela


CreACCIÓ 2 / COSSOS

47

Iván Calderón


DISSENY

48

Disseny títol revista En l’assignatura de disseny hem buscat les lletres adequades per al títol de la revista “CREACCIÖ” treball complicat ja que dins del títol es poden destacar moltes paraules i conceptes: REACCIÓ; CREACIÓ; ACCIÓ També van tenir la tasca de crear la paraula del tema d’enguany “COSSOS”. per a la seva portada al costat d’una imatge o tan sols es podia crear una portada tipogràfica amb els múltiples significats de la paraula “cossos”. Els estudiants van triar entre totes les opcions tres idees de diferents autors, que es van conjugar per a realitzar la portada d’enguany. La resta de propostes també són molt interessants i val la pena compartir-les.

Nora González


CreACCIÓ 2 / COSSOS

49

Aibberson Álvarez Alvarado

Aquesta paraula va ser la triada la va realitzar Aibersson, també va realitzar les següents


DISSENY

50

Tomeu Plomer

Xisca Lancharro

Antònia Rosa

Luna va ressaltar la lletra “R” de rebel·lia


CreACCIÓ 2 / COSSOS

51

Alba Campomar

Ainhoa Cobos

isabel de Prada

Elisabeth Caparrós


DISSENY

52

Llucia Canudas

Joana Maria Ferrer

Jaume Cerdà


CreACCIÓ 2 / COSSOS

53

Jamin Camila Gómez

Marina Sansó

Silvia Santiago

Simó Morro


DISSENY

54

Disseny portada La portada es va elaborar tenint en compte els diferents significats de la paraula “cossos” es van crear tant imatges com portades tipogràfiques. Al final van votar per la il·lustració de Llucia Canudas juntament amb la paraula dissenyada per Nora Gonzalez van ser seleccionades per a la portada.

Llucia Canudas

Nora González


CreACCIÓ 2 / COSSOS

55

Jazmín Camila Gómez


DISSENY

56

Luna Caevajal


CreACCIÓ 2 / COSSOS

57

Alexis Thomas


DISSENY

58

Alba Campomar


CreACCIÓ 2 / COSSOS

59

Alba Campomar


DISSENY

60

Isabel de Prada


CreACCIÓ 2 / COSSOS

61


DISSENY

62

Elisaneth Caparrós


CreACCIÓ 2 / COSSOS

63

Silvia Santiago


DISSENY

64

Jaume Cerdà


CreACCIÓ 2 / COSSOS

65

Aibberson Álvarez


DISSENY

66

Simó Morro


CreACCIÓ 2 / COSSOS

67

Tomeu Plomer


DISSENY

68

Llucia Canudas


CreACCIÓ 2 / COSSOS

69

Simó Morro


DISSENY

70

Nora González


CreACCIÓ 2 / COSSOS

71


COLLAGE

72

QUÈ FARIES SINÓ TINGUESSIS POR? Irene Espada

En preguntar-te que faries si no tinguessis por, s’obre un món de possibilitats, d’idees: què passaria si no callessis com diu la cançó: LE TENGO RABIA AL SILENCIO Le tengo rabia al silencio, Por lo mucho que perdí. Que no se quede callado Quien quiera vivir feliz. Un día monté a caballo, Y en la selva me metí, Y sentí que un gran silencio Crecía dentro de mí. Hay silencio en mi guitarra Cuando canto el yaraví, Y lo mejor de mi canto Se queda dentro de mí. Cuando el amor me hizo señas, Todo entero me encendí. Y a fuerza de ser callado, Callado me consumí. Le tengo rabia al silencio Por lo mucho que perdí, Que no se quede callado Quien quiera vivir feliz. Atahualpa Yupanqui


CreACCIÓ 2 / COSSOS

73

Juan Ramón Domíngez. “Si no tuviera miedo, diría lo que pienso¨.


COLLAGE

74

Joan Seguí. “Si no tuviera miedo sería yo mismo”.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

75

Paula Salazar. “Si no tuviera miedo, recordaría”


COLLAGE

76

Nat Aarab. “Si no tuviera miedo haría cosas que me hiciera feliz”.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

77

Cate Cifre. “Si no tuviera miedo, mostraría mis sentimientos”


COLLAGE

78

Alex Cueto. “Si no tuviera miedo, perseguiría mis sueños”.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

79

Iván Calderón. “Si no tuviera miedo, volvería a ver a mi madre”


COLLAGE

80

Juan Ramón Domínguez. “Si no tuviera miedo, viviría mi vida y no la de los demás”.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

81

Ressi Deyanova . “Si no tuviera miedo, saldría del closet con mi padre”.


COLLAGE

82

Irene Espada. “Si no tuviera miedo pediría ayuda”.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

83

Ines Baez . “Si no tuviera miedo volvería a expresar mis sentimientos”


COLLAGE

84

Andreu Duran “Si no tuviera miedo haría cosas que me hicieran feliz”


CreACCIÓ 2 / COSSOS

85

Cristhian Moreno. “Si no tuviera miedo desearía sonreir de verdad”


COLLAGE

86

Juliette Caicedo “Si no tuviera miedo, sería más extrovertida y me atrevería a hablar con más gente”


CreACCIÓ 2 / COSSOS

87

Aitana Amat “Si no tuviera miedo, me haría astronauta para morir entre las estrellas”


COLLAGE

88

Marta Batle,“Si no tuviera miedo,”


CreACCIÓ 2 / COSSOS

89

Marina Sánchez “Si no tuviera miedo, expresaría mis habilidades”


COLLAGE

90

Nat Aarab “Si no tuviera miedo, confiaría más en la gente”


CreACCIÓ 2 / COSSOS

91

Rosa Sebastián “Si no tuviera miedo, me atrevería a vivir”


COLLAGE

92

Judit Martínez “Si no tuviera miedo, me sentiría más libre de ser yo o no tendría miedo de que dirá la gente de mi”


CreACCIÓ 2 / COSSOS

93

Salma Vanrell “Si no tuviera miedo, me expresaria tal como soy”


COLLAGE

94

Daniel Martorell, “si no tuviera miedo, me expresaría a mi crush¨.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

95

Miguel Ángel Ramirez “Si no tuviera miedo, expresaría siempre mis sentimientos”


COLLAGE

96

Elsa Amorós “Si no tuviera miedo, lo abrazaría por última vez”


CreACCIÓ 2 / COSSOS

97

Aida Fornés “Si no tuviera miedo, nadaría en lo más profundo del océano”


GEOMETRIA /ART

98

COSSOS GEOMÈTRICS Des de l’assignatura de matemàtiques treballam un tipus de COSSOS, el cossos geomètrics. Per ventura no són tan voluptuosos i bonics com els que sí es treballen a Dibuix Artístic, però els matemàtics i matemàtiques, hi veim bellesa en aquestes línies tan rectes i en aquests càlculs tan perfectes. Aquí en teniu un exemple d’un exercici on es calcula l’àrea d’un COS GEOMÈTRIC. Caterina Ripoll Ramon i cursa 3rESO-C. GRÀCIES Caterina per la teca aportació!


CreACCIÓ 2 / COSSOS

99


GEOMETRIA /ART

100

PROPORCIONS GEOMÈTRIQUES L’Home de Vitruvi és un estudi de les proporcions humanes que data del segle I a.C i que va ser redescobert durant l’Humanisme i difós en el Renaixement per Leonardo da Vinci. També conegut com “L’home ideal” o “Cànon de les proporcions”, se’l considera una suma d’art i ciència. Actualment, el seu estudi continua. L’Home de Vitruvi és, fins avui, la representació més famosa de la morfologia i les mesures humanes. També se’l coneix com “L’home ideal” o “Cànon de les proporcions”. La paraula “cànon” té el seu origen en el terme grec kanon, que significa regla o precepte (Reial Acadèmia Espanyola, 2012). En l’Home de Vitruvi s’estableixen les regles de les proporcions que ha de seguir un cos humà idealment format. Pel fet que la figura està dibuixada en moviment, podria dir-se que també és precursor de l’anatomia funcional. El dibuix, que mesura 34,4 cm x 25,5 cm, és una de les obres més reconegudes de Leonardo, ja que se’l considera una combinació perfecta d’art i ciència. Actualment es conserva en la Galleria dell’*Accademia, a Venècia, Itàlia.

Leonardo da Vinci que va néixer a la ciutat de Vinci, a Florència (14521519). Va ser un dels principals exponents del Renaixement L´italià: va destacar com a anatomista, arquitecte, artista, botànic, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta i urbanista. Leonardo sentia curiositat pel cos humà, com a dibuixant i científic. Prop de 1490, durant el seu sojorn a Milà i gairebé amb 40 anys, va dibuixar al seu Home de Vitruvi . Va il·lustrar i va desenvolupar les mesures i proporcions de Vitruvi, va afegir unes altres i va fer algunes correccions. Utilitzant mesures exactes, va il·lustrar amb detall i perfecció el tractat i va superar el cànon antic (Maiorino, 1992). Descripció proporcional En la descripció proporcional, Leonardo relaciona les mesures de les diferents parts del cos entre si i demostra que són submúltiples de la dimensió del cos sencer o d’una de les seves parts principals. En el text que acompanya al dibuix, Leonardo detalla les proporcions uti-


CreACCIÓ 2 / COSSOS

101

litzades: “4 dits fan 1 palma, i 4 palde l’home. La distància des de la mes fan 1 peu, 6 palmes fan 1 colpart inferior de la barbeta al nas i ze, 4 colzes fan l’altura de l’home. I des del naixement 4 colzes fan 1 pas, i que 24 palmes del pèl a les celles és, en cada cas, fan un home; i aquestes mesures són la mateixa, i, com l’orella, una terceles que ell usava en els seus edificis ra part del rostre”. (...). La longitud dels braços estesos Al llarg de la seva vida, Leonardo va d’un home és igual a la seva altura. establir vincles amb nombrosos inDes del naixement del tel·lectuals. Un d’ells va pèl fins a la punta de ser Lucca Pacioli (1450la barbeta és la dese1514), matemàtic italià . na part de l’altura d’un Van ser amics i junts van home; des de la punta compartir una passió: el de la barbeta a la part número auri. Es coneix superior del cap és un com a número auri al vuitè de la seva alçada; nombre irracional des de la part superior 1,618033… També se’l del pit a l’extrem del denomina “raó àuria” o seu cap serà un sisè “divina proporció”, i li ho Número auri. d’un home. Des de la (A+B) / A = A / B = 1,61803… simbolitza amb la lletra part superior del pit al grega Fi (Φ, φ), en honor naixement del pèl serà la setena part a l’arquitecte més famós de l’Antiga de l’home complet. Des dels mugrons Grècia, Fidias (segle V a. C.) a la part de dalt del cap serà la quarta part de l’home. L’amplària major de El número va ser descobert en l’Anles espatlles conté en si mateixa la tiguitat com una proporció entre quarta part d’un home. Des del colze dos segments que formen una reca la punta de la mà serà la cinqueta. Sorgeix de la divisió d’una recta na part de l’home; i des del colze a (A+B) en dos segments, un major l’angle de l’axil·la serà la vuitena part (A) i un menor (B), i de les relacions de l’home. La mà completa serà la de proporció que hi ha entre ells. desena part de l’home; el començament dels genitals marca la meitat de Aquesta proporció no sols es troba l’home. El peu és la setena part de en algunes figures geomètriques, l’home. sinó que també és present en la naturalesa . En el seu llibre més reDes de la planta del peu fins sota el conegut, La divina proporció, Lucca genoll serà la quarta part de l’home. Pacioli va establir la relació entre el Des de sota el genoll al començanúmero auri i les proporcions de la ment dels genitals serà la quarta part geometria i del cos humà. Va trobar


GEOMETRIA /ART

102

que aquesta fórmula divina és present en les proporcions humanes i Leonardo, que va realitzar nombroses il·lustracions per al llibre, va plasmar aquesta troballa en el seu dibuix de l’Home de Vitruvi (Pacioli, 1991). Ara bé, on s’amaga el número auri en l’Home de Vitruvi? Si s’observa el dibuix i es traça un segment des del cap fins al melic i un altre des

del melic als peus, es veurà que tots dos estan en proporció àuria. El mateix succeeix amb altres parts de la figura, com els braços, cames o fins i tot dins del rostre. A més, és present en les dues figures geomètriques que envolten a l’home: el quocient entre l’altura de l’home (costat del quadrat) i la distància del melic a la punta dels dits (radio de la circumferència) és igual al número auri.

En el dibuix de Leonardo conviuen dos tipus de descripcions del cos humà: una geomètrica i una altra proporcional.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

103

Rosa Sebastian ens presenta la seva visió personal de l’home o la dona de Vitruvi


HISTÒRIA PERFORMANCE

104

COS I GÈNERE Introducció a la performance

Irene Pascual.

Artista performance / Professora Esadib

Què és Performance?

L

a performance (o art d’acció) és una disciplina artística creada a través d’accions realitzades per l’artista o altres participants, presentada a un públic i amb un caire interdisciplinari (dansa, teatre, pintura, escultura, música,...).

• Tradicionalment la performance involucra quatre elements bàsics: 1. el temps, (efímer) 2. l’espai, 3. el cos o la presència física de l’artista en un medi, 4. i la relació directe entre el creador i el públic. • Les accions poden tenir lloc al carrer, un escenari o a l’espai públic i durant qualsevol període de temps (curt o llarg). • L’objectiu de la performance normalment és generar una reacció a l’espectador, de vegades amb l’ajuda de la improvisació i el sentit de l’estètica. • La temàtica sol estar lligada a processos vitals del mateix artista, a la necessitat de denúncia o crítica social i parteix d’un esperit de transformació o canvi de la societat. • La performance implica RISC


CreACCIÓ 2 / COSSOS

105

AIXÒ és art de performance MANIFEST DE Marilyn Arsem AIXÒ és la performance La Performance és ara La Performance és en viu. La performance es revela en el present. L'artista participa a l'acte de creació mentre actua. La manifestació i el resultat de la performance no es poden conèixer per endavant. La recreació d´una obra o fet històric és teatre, no performance. La performance és real La performance opera a escala humana. La persona que crea es troba en el mateix pla que aquells que presencien l'acció. L'artista fa servir materials i accions reals. L'artista no és ningú més que ell mateix. No hi ha fronteres entre art i vida. El temps només és ara. El lloc és només aquí. La performance requereix risc. Els artistes corren riscos físics fent servir els seus cossos. Els artistes corren riscos psíquics en enfrontar-se als límits. Ser testimoni d'una performance suposa un repte per al sentits del mateix públic. Patrocinar (finançar)

l'art de la performance, degut a la imprevisibilitat, requereix assumir riscos. El fracàs sempre és possible. La performance no és un objecte d’inversió (ni un producte de consum). L’obra no es pot separar del seu creador. No es pot retenir. No es pot desar. No es pot reproduir. La performance és una experiència: temps i espai compartits i accions entre persones. El registre de la performance resideix en els cossos de l’artista i dels testimonis. (la documentació (vídeo/foto) és una altra cosa, un altre producte que ens pot servir per recordar però no és la performance en si) La performance és efímera. És una acció creada per un artista per a un moment i un lloc concrets. Els testimonis són testimonis d’una experiència única que mai no es tornarà a repetir. La performance revela la vulnerabilitat de la vida. La performance ens recorda que la vida és efímera. Només som aquí i ara.


HISTÒRIA PERFORMANCE

106

Performance vs escultura

L’

escultura contemporània sovint té aspectes performatius: exemple Rona Pondrick posa el focus no només en les fragilitats del cos, sinó també la frustrada perseverança de l’intel·lecte quan aquest cos comença a deteriorar-se. Mostra l’angoixa que ha de superar una ment aguda mentre contempla que el seu cos s’esgota lentament. Pondick ha canalitzat aquesta impotència, no només identificant-la sinó plasmant-la metafòricament en els materials endurits de la seva obra. Manifesta l’inevitable llimb de la vida tardana que finalment ens posa al dia a tots, d’una manera o altra.

Rona Pondick, “Groc blau negre blanc” , 2013–18, resina pigmentada, acrílic, compost de modelatge epoxi, 20 1/2 x 17 3/4 x 17 7/8


CreACCIÓ 2 / COSSOS

107

Rona Pondick, “taronja rosa verd gris” , 2015–17. Resina pigmentada i acrílica. 19 x 17 3/4 x 17 3/4 polzades. Cortesia de MARC STRAUS, Nova York


HISTÒRIA PERFORMANCE

108

La performance que veiem de David Sherry és potser menys performativa que l’escultura de Pondick. David Sherry dirigeix un taller de performance i escultura. Sherry. És conegut pel seu art de performance. Costura és un vídeo en què apareix cosint trossos de fusta als seus peus mentre ofereix instruccions verbals sobre com fer això.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

109

Louise Bourgeois va mostrar en les obres que va realitzar als anys 40

les relacions existents entre cos/llar/art, denunciant que per a les dones la llar constituïa un parany alienador. Treballa l’escultura a partir de l’experiència personal tan psiquica com cor-

“Femme Maison” (1994) de Louise Bourgeois


HISTÒRIA PERFORMANCE

110

Entre 1945 i 1947 Bourgeois comença a realitzar els seus Femme Maison, done


CreACCIÓ 2 / COSSOS

111

es nues amb el cap atrapat en grans cases, metàfora sobre el desterrament social


HISTÒRIA PERFORMANCE

112

L’artista d’Oslo Malin Bülow crea grans instal.lacions performatives i site-specific on el cos humà apareix com a escultura. Fa us de textures tèxtils per jugar amb l’elasticitat, l’escala i la tensió. El seu treball també fa ús de la coreografia on el cos genera formes i es vincula amb l’arquitectura.

La sèrie “Elastic Bonding” de Bülow es va mostrar com a part del festival anual de dansa contemporània de Noruega.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

113

Live sculptures de l`artísta Xu Zhen’s “In Just the Blink of an Eye” at MOCA. Congelat en el temps La peça de performance de Xu Zhen In Just a Blink of an Eye mostrava als éssers humans com a escultures, congelats enmig de l’acció i restringits de qualsevol moviment que no sigui parpellejar.


HISTÒRIA PERFORMANCE

114

Des del 2014, l’artista Tai Shani ha construït entorns al·lucinants habitats per personatges femenins adaptats del mite, la història i la ciència-ficció. Tai Shani. Semiramis, 2018, Glasgow.

A L’italià Piero Manzoni amb les seves escultures vivents (1961) ens va portar a acceptar que qualsevol empremta física de l’ésser humà podia tenir valor artístic.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

115

Yves Klein va utilitzar dones nues com a “pinzells humans” per fer les seves

sèrie de pintures “Antropometria”, presentades com a performances davant el públic. Klein conduïa (dirigia) les dones mentre es cobrien de pintura (un color que va patentar com a ‘International Klein Blue’) per fer empremtes dels seus cossos, mentre que els músics tocaven una ‘Simfonia Monòtona’, una sola nota interpretada durant vint minuts, seguida de vint minuts de silenci.


HISTÒRIA PERFORMANCE

116

Jackson Pollock (19121956) Expressionisme abstracte:“En un moment determi-

nat els pintors nord-americans, un rere l’altre, van començar a considerar el llenç com un escenari on actuar, en lloc d’un espai on reproduir, redibuixar, analitzar o ‘expressar’ un present. o objecte imaginat. Així, el llenç ja no era el suport d’un quadre, sinó un esdeveniment”.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

117

REFLEXIÓ

Des de l’antiguitat clàssica (Roma) es genera el concepte “geni” entorn el concepte d’artista aplicat a allò masculí, sense acceptar-se fins avui l’equivalent femení. En aquest sentit es desqualifica a les dones en el terreny artístic o científic, motiu pel qual les dones s’han mantingut sovint en l’anonimat. I és que, des de l’antiguitat s’ha suposat la inexistència de genis femenins argumentant la suposada inferioritat cultural i intel·lectual de les dones i, a mesura que ha avançat la història, les produccions de les dones han tingut menys repercussió i reconeixement, ja que socialment no formaven part de l’espai públic.

Lee Krasner. (UNTITLED, 1964.)

Les dones havien de continuar dedicant-se, segons la tradició, als anomenats gèneres “menors”: el retrat, el paisatge o la naturalesa morta, és a dir tot allò que no impliqués el coneixement i estudi del cos humà. La història no ha reconegut a les dones que van pertànyer a l’Expressionisme Abstracte americà com Helen Frankenthaler, Joan Mitchell, Grace Hartigan, i Lee Krasner.


HISTÒRIA PERFORMANCE

118

WW Després de la 2a Guerra Mundial, al japó es dóna un altre dels moviments anticipadors de la performance amb el grup japonès Gutai que realitzaven art d’acció o happening. Aquest grup es va formar entorn l’any 1955 a l’entorn de la regió de Kansai (Kyōto , Ōsaka , Kōbe ). Els seus principals membres van ser Jirō Yoshihara, Sadamasa Motonaga, Shozo Shimamoto, Saburō Murakami, Katsuō Shiraga, Seichi Sato, Akira Ganayama i Atsuko Tanaka. El grup Gutai neix de la terrible experiència de la Segona Guerra Mundial. Rebutgen el consumisme capitalista, realitzant accions iròniques, amb un sentiment de crispació, amb una agressivitat latent (ruptura d’objectes, accions amb fum). Van influir a grups com Fluxus i artistes com Joseph Beuys i Wolf Vostell .


CreACCIÓ 2 / COSSOS

119


HISTÒRIA PERFORMANCE

120

Breu història de la Performance

E

s podrien rastrejar les primeres influències de La PERFORMANCE en les actuacions medievals de poetes, joglars, trobadors i bufons de la cort i també als espectacles i mascarades del RENAIXEMENT.

No obstant això, els orígens de l’Art de la Performance s’associen més habitualment amb les activitats dels artistes de l’AVANTGUARDA de principis del segle XX , en particular aquelles associades al FUTURISME, CONSTRUCTIVISME, AGITPROP, DADA, SURREALISME i BAUHAUS. En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques, Europa vivia una profunda crisi, que va desencadenar la Primera Guerra Mundial, i va posar en evidència els límits del sistema capitalista.

Futurisme Entorn 1910 apareix el que seria el moviment FUTURISTA que celebra tot allò modern i amb un fort esperit de ruptura. Els artistes futuristes, cansats de les formes tradicionals burgeses, van idear noves formes d’art i esdeveniments, com ara accions repetitives, conferències, manifestos, manifestacions massives i accions a l’espai públic, per expressar el dinamisme de la vida urbana moderna. Aquests artistes pioners es van inspirar en totes les formes d’actuació, inclosos els formats d’entreteniment populars, com l’espectacle de varietats, el circ, el cabaret i l’òpera. La participació del públic en directe era primordial i les actuacions implicaven programes improvisats, impredictibles i sovint caòtics impartits per artistes, poetes, actors, arquitectes, crítics i pintors, sovint acompanyats de debats i debats per difondre i iniciar noves idees culturals. Es pot dir que aquestes manifestacions artístiques anticipen el que serà més endavant anomenat PERFORMANCE.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

121

https://youtu.be/Lqej96ZVoo8?t=2

L’artista de so futurista Luigi Russolo va construir instruments especials de manovella per a realitzar un camp expandit de so orquestral. Anomenats intonarumori (entonadores de soroll), aquests instruments poden produir sorolls (explosions, udols, brunzits, xiulades) que no solen emprar-se en la música occidental. Luciano Chessa, compositor i erudit en Russolo, ha supervisat la recreació de 16 intonarumori i ha comissariat aquest concert de partitures originals.


HISTÒRIA PERFORMANCE

122

El constructivisme. Una forma de l’avantguarda sorgida a Rússia, també es considera clau pel desenvolupament de l’Art de la Performance, en una vessant més utilitària i social, al servei de la revolució. Consideren que l’art clàssic de les belles arts (la pintura i l’escultura) són formes artístiques de la burgesia i veuen en l’art la funció transformadora de la societat. Aquesta mentalitat s’expandirà als corrents més experimentals i trencadors com el teatre subversiu de l’Agitprop; el moviment nihilista i antiart del DADAISME amb les seves col·laboracions anàrquiques, cabarets i actuacions; les representacions experimentals i les produccions teatrals dels surrealistes i

les innovacions de l’escola Bauhaus i la seva influència en l’educació artística interdisciplinària. Exemple de performance dadaista que té lloc a l’anomenat Cabaret Voltaire, fundat a Zurich l’any 2016 per Hugo Ball i Emmy Hennings. Allà s’hi representaven obres clarament avanguardistes i experimentals, essent també un lloc de trobada d’artistes i intel. lectuals. Es tracta no només d’una forma de crear sinó d’una forma de viure, una ideologia total, posicionant-se contra la concepció de la bellesa tradicional, en contra de la lògica i de tot allò universal.

Hugo Ball - Karawane

https://www.youtube.com/watch?v=PWKP5OAsYZk


CreACCIÓ 2 / COSSOS

123

Finalment cal destacar

L’escola Bauhaus Fundada a Weimar l’any 1919 va ser la primera escola que va incloure performance dins els seus estudis, com a forma d’experimentació entre cos espai so i llum. Les seves propostes i declaracions d’intencions participaven de la idea d’una reforma necessària dels ensenyaments artístics com a base per a una transformació de la societat de l’època, d’acord amb la ideologia socialista del seu fundador.

Oskar Schlemmer (1888-1943) El ballet lisèrgic de 1922

https://youtu.be/H-N_Hzfe8NE


HISTÒRIA PERFORMANCE

124

Anys 60’ El Black Mountain College, fundat als Estats Units per instructors de la Bauhaus original a l’exili, exiliats pel Partit Nazi, va continuar incorporant estudis escènics experimentals dins de la formació de les arts visuals. En aquesta escola donarà classes el compositor i poeta John Cage, pioner de la música aleatòria, de la música electrònica i de l’ús no estàndard d’instruments musicals, Se’l considera un dels compositors i artistes més influents del segle XX. Entre els 60 i els 70, junt amb altres artistes del moment van ser els impulsos del moviment Fluxus. També suposa un impuls pel que serà la dansa contemporània, sobretot gràcies a la col.laboració amb el coreògraf Merce Cunningham, qui va ser el seu company sentimental

https://www.youtube.com/watch?v=yOAagU6cfBw

Happenings John Cage / Variations V (1966) -Merce Cunningham Dance Company


CreACCIÓ 2 / COSSOS

125

Aquests moviments artístics experimentals i innovadors van contribuir al desplaçament de l’objecte artístic com a lloc del compromís artístic i a l’establiment de la performance com a forma legítima d’expressió artística. Impulsats pels canvis socials, culturals i polítics durant la dècada de 1960, els artistes es van preocupar per la COMMODIFICACIÓ creixent de l’art i la relació de la institució artística amb els processos socioeconòmics i polítics més amplis. Informats pels nous desenvolupaments en una sèrie de disciplines teòriques i pràctiques, com ara el FEMINISME, el POSTCOLONIALISME i la TEORIA CRÍTICA.

Allan Kaprow

1927-2006

El llenguatge no és la fi, sinó el mitjà per a una noció renovada de l’art, entès com a “art total” Segons un dels seus fundadors Robert Filliou, Fluxus escapa de tota temptativa de definició o de categorització. Segons ell, Fluxus és “abans que tot un estat de l’esperit, una manera de vida impregnada d’una superba llibertat de pensar, d’expressar i d’elegir que es dissol amb allò quotidià.


HISTÒRIA PERFORMANCE

126

Joseph Beuys 1921-1986 1943 té un accident de guerra i cau en un espai remot entre Russia i Alemanya. El van trobar uns pastors Tartars i el van cobrir amb grassa per fer-lo sobreviure. Entre 1963 i 1985, Beuys va realitzar més de trenta accions, la majoria als 60, a més d’intervencions en entrevistes i debats.El 1972, durant Documenta V, va assistir durant 100 dies a un fòrum de debat amb interessats a sentir-lo parlar sobre

el sentit de l’ésser humà, la creativitat nascuda de la llibertat individual, la democràcia des de la base… Se servia dels mitjans de comunicació com a vehicle de comunicació del seu concepte d’escultura social i d’art extens, que sobrepassés el mer fi estètic i englobés tots els àmbits de la vida. En definitiva, concebia la seva activitat artística com a programa educatiu de gran abast encaminat a la llibertat.

Who is Joseph Beuys?


CreACCIÓ 2 / COSSOS

127

Performance / Cos I Gènere

P

artir del concepte “geni” es va construir el concepte d’artista i es va aplicar a allò masculí, sense acceptar-se l’equivalent femení i, per descomptat no qualificant en el terreny artístic o científic a les dones. I és que, des de l’antiguitat s’ha suposat la inexistència de genis femenins argumentant la suposada inferioritat cultural i intel·lectual de les dones i, a mesura que ha avançat la història, malgrat equiparar-se la intel·ligència de l’home i la dona, les produccions de les dones dones han tingut menys repercussió i reconeixement, ja que socialment no formaven part de l’espai públic. Sovint s’ha considerat l’artista femenina amb adjectius com el de copista, aficionada, seguidora, imitadora, deixebla. Les Guerrilla Girls, grup d’artistes fisuals dones, anònimes, posen focus en la predominància del masculí a l’art.

El seu primer treball fou desplegar pòsters als carrers de Nova York per denunciar el desequilibri de gènere i de raça dels artistes representats en galeries i museus. Al llarg dels anys van estendre el seu activisme fins a Hollywood i a la indústria del cinema, la cultura popular, els estereotips de gènere i la corrupció en el món de l’art. Les membres del grup originari sempre duien màscares de goril·la i de forma puntual minifaldilles i mitges de xarxa. Comentaven que ningú del seu entorn (ni famílies ni companys ni marits) coneixien llur identitat, tret dels seus perruquers. A més de desconèixer-se’n la identitat, també es desconeixia el nombre de membres del grup


HISTÒRIA PERFORMANCE

128

Anys 70’ La proliferació de l’Art de la Performance a la dècada de 1970 va donar lloc a l’aparició de noves formes i categories impulsades per l’agitació política i social dels anys 60, les actuacions de base activista, com ARTIVISME, ART DE CARRER i TEATRE DE GUERRILA, que pretenien cridar l’atenció sobre els temes polítics i socials mitjançant la sàtira, el diàleg social i les tècniques de protesta. Les actuacions basades en el cos es van veure influenciades per l’aparició de la teoria i la crítica feministes als anys seixanta i setanta, que van tornar a avaluar les representacions tradicionals del cos femení. Els artistes van utilitzar els seus cossos per desafiar les definicions restrictives de la sexualitat, exhibint activament els seus propis cossos nus per transgredir les nocions convencionals de la nuesa femenina.

Carolee Schneemann va advo-

car per un enfocament autodeterminat i desvergonyit del tema sovint estigmatitzat de la sexualitat femenina. A “ Interior Scroll”, es troba nua sobre una taula i llegeix una obra sobre pintura clàssica. Es va desenrotllan un paper de la seva vagina amb una conversa basada en conceptes artístics tradicionalment associats a les dones, com la intuïció i els processos corporals, contra les nocions d’ordre i racionalitat que es perceben habitualment com a homes. En arrelar literalment el discurs artístic dins de la seva vagina, va convertir el cos femení nu en una font de creació artística més que en un espai de projecció del desig masculí.

Carolee Schneemann 1939-2019


CreACCIÓ 2 / COSSOS

129

Chris Burden (1946-2015)

Burden es va fer conegut a la dècada de 1970 per les seves obres d’art de performance com”Shoot” (1971), on va crear una peça en què un voluntari li disparés al braç amb un rifle de petit calibre. Va fer una sèrie d’obres controvertides en què la idea del perill personal com a expressió artística era central. El seu art explora la naturalesa del patiment establint situacions extremes que ell mateix ha de suportar.

Per comprendre l' obra d' un bon nombre d' artistes de la segona meitat del segle XX, cal partir de la base que conceben el cos com a molt més del que externament observem: l'entenen com a mirall i forma de les nostres aspiracions, zona visible del nostre desig humà de perfecció, símbol social i personal de la nostra identitat i element fonamental d' aquesta. No és un organisme, sinó un portador de metàfores. Per tant, la representació del cos s' ha de llegir com a intent de respondre a la recerca d' identitat, i la manipulació i decoració del mateix com a mitjà per tractar que la nostra persona sigui percebuda d' una altra manera i ocupi un lloc reconeixible dins el sistema cultural.


HISTÒRIA PERFORMANCE

130

Marina Abramovic on Rhythm 0 (1974)

Joan Jonas va néixer l’any 1936 a Nova York.

Pionera de la performance i el videoart, sovint col·laborant amb músics i ballarins per realitzar obres d’improvisació que ens acosten a l’art escènic. Trenca les convencions de la narració teatral per emfatitzar símbols potents i consciència crítica d’un mateix. Des de disfressar-se davant la càmera fins a girar miralls sobre l’audiència, converteix la duplicació i la reflexió en metàfores de la divisió tènue entre visió subjectiva i objectiva, i la pèrdua d’identitats fixes. Va ser molt important pel moviment feminista dels seixanta-setanta.


CreACCIÓ 2 / COSSOS

131

Performance / Artivisme Artivisme és una combinació dels mots “art” i “activisme”. L’artivisme s’ha desenvolupat en paral·lel amb l’antiglobalització i les protestes contràries a la guerra. En la major part dels casos els artivistes intenten pressionar l’agenda política mitjançant l’acció de l’art. Durant el segle xx diversos artistes es van fer ressò de la importància d’incidir en la vida a través de l’art. Una forma de fer-ho era mitjançant l’activisme, expressar a través de l’art allò que no funcionava bé. L’art entès com a plataforma de denúncia d’injustícies. Per a això no feia falta ser artista, l’art es posava al servei de tots, es fusionava amb la vida.

Mona Hatoum (1952,)

Performance Still 1985–95

Las Tesis. Performance realitzada el dia contra la violència de la dona al centre de Santiago (Xile) el 25 de noviembre 2019 “Un violador en tu camino”, performance col·lectiva de protesta creada pel col.lectiu feminista xilè Las Tesis, amb l’objectiu de manifestar-se en contra les violacions als drets de les dones. Aquesta acció es va fer famosa i s’ha anat repetint de forma col.lectiva en centenars d’ocasions arreu del món per acompanyar protestes feministes i reivindicar el rebuig a la violència de gènere

https://www.youtube.com/watch?v=aB7r6hdo3W4


AUTORETRAT ELS CABELLS

132

ELS CABELLS

E

l cabell és un dels elements del cos més fràgil, seductor i replet de connotacions de l’ésser humà. Segons Eduardo Cirlot en un sentit general, els cabells són una manifestació energètica.

Al llarg de la història molts artistes s’han deixat seduir pel seu poder d’atracció. En moltes cultures al·ludeix a la força vital del seu amo i gairebé sempre ha tingut un paper protagonista en els rituals iniciàtics de la pubertat en multitud de tribus i civilitzacions passades. En l’antiga Grècia les donzelles que anaven a casar-se oferien les seves trenes a la deessa Atenea. Quan les novícies ingressen en el convent tallen i oculten els seus cabells en un altre “matrimoni” de fe amb el Creador. Ens diu Erika Bornay en el seu assaig sobre la cabellera de les dones que “la cabellera femenina com a constant de mite, com a agent fetitxista , iniciador de secretes imatges en la imaginació de l’home, ha motivat secularment infinitat de narracions orals, escrites i plàstiques”. La reina Berenice II d’Egipte,

esposa del Faraó Ptolemeu III Evergetes, va ofrenar la seva cabellera a la deessa Afrodita, amb la comanda que el seu espòs tornés victoriós de la seva guerra contra Síria.Quan els pintors recreen la seva història la representen sempre amb unes tisores a la mà.

Bernardo Strozzi, “Berenice”,1640,Tenebrisme, oli sobre tela . Museo del Prado


CreACCIÓ 2 / COSSOS

133

Durant segles rasurar el pèl s’ha assimilat amb la vergonya, el pecat o la malaltia. L’artista mexicana Frida Kahlo (1907-1954 ) posseïa una negra i bella cabellera que decorava amb elaborats pentinats, cintes, flors i fins i tot fruites i que podem contemplar en molts dels seus autoretrats. No obstant això, en l’Autoretrat amb pèl tallat (1940) l’artista, que acaba de sofrir una nova separació de Diego Rivera i sembla renegar de la seva condició de dona, es representa amb unes tisores a la seva mà i els flocs dels seus cabells escampats al seu voltant. Després del divorci, Frida va decidir renunciar a la feminitat exigida d’ella. Es va tallar el pèl, va penjar els vestits de tehuana que tant li agradaven a Diego i es va vestir amb robes masculines. L’únic atribut femení que va conservar van ser els seus pendents. Aquest autoretrat sembla expressar el seu desig d’adquirir llibertat i independència d’un home. En la part superior del quadre, Frida presa un vers d’una cançó mexicana que es va popularitzar. en els anys quaranta i que diu: “Mira que si et vull va ser pel pèl. Ara que estàs pelona ja no et vull”. La pintura biogràfica d’aquesta artista ens deixa un altre exemple revelador en l’obra “Diego i jo” (1949), on el cabell de Frida envolta el seu coll fins a gairebé escanyar-la mentre el causant d’aquest dolor presideix omnipresent la ment de la seva víctima-estimada.et vull”.

Frida Kahlo, “Autoretrat amb cabells curts”.(1940)

Frida Kahlo, “Diego i jo” (1949)


ELS CABELLS

134

El cabell com a metàfora en l’art contemporani Les metàfores entorn del cabell estan unides a conceptes com la virginitat, castedat, força, sexualitat, sacrifici, humiliació i deshonra, malaltia, travestismo, temps, amor o record. L’art contemporani ha canviat els llenguatges però continua utilitzant aquestes referències universals, encara que amb plantejaments diferents. Els cabells són ara performances en les quals el pèl es talla, es crema i fins i tot s’utilitza com a pinzell sense separar-ho del cos. Subversions pròpies de nous corrents que han trobat en l’art conceptual un nou camp d’experimentació. Aquest canvi de rumb en la història de l’art té els seus orígens en el segle XX.. És el cas dels dadaistes, els surrealistes, l’escola de Bauhaus i, per descomptat, el futurisme.

Marcel Duchamp (1887-1968) En (1919) apareix fotografiat pel seu amic Man Ray, amb part del seu cabell rapat i un tall que recorda una cometa amb una estrella de cinc pics.

Man Ray (1890, États-Unis - 1976, France) “Tonsure, Marcel Duchamp” 1921


CreACCIÓ 2 / COSSOS

135

I en les seves famoses caixes o maletins portàtils (Boîte-en-valise) que va confeccionar entre 1935 i 1941 amb reproduccions de les seves obres (ready made) Duchamp va emprar flocs de pèl del cuir cabellut, axil·les i pubis pegats sobre un rectangle de plàstic. Tots dos treballs s’emmarquen en un rebuig a l’art tradicional establert, replantejant l’objecte artístic sense obviar la ironia subjacent.

Marcel Duchamp (1887, France - 1968, France) “La Boîte-en-valise” 1936 - 1941 Lloc de realització Paris 1936 - Nova York 1941 Caixa de cartó recoberta de pell vermelle que conté rèpliques en miniatura d’obres, 69 fotografies, facsímils o reproduccions de pintures, pegades sobre carpeta negra Centre Pompidou


ELS CABELLS

136

Henriette Markovitch, o com se la coneix en els circuits artístics, Dora Maar (París, 1907-1997) va estudiar fotografia i pintura al París de l’època. Encara que no seria una acció, en el seu treball de publicitat per a un anunci de xampú (Petrol Hahn ) per a una revista (1937) una cabellera fa les vegades d’ondulant mar en el qual navega un minúscul veler. el cabell d’algú s’interpreta com la mar, sent ones les ones del pèl

Dora Maar, Sense títol (anunci de Pétrole Hahn), 1935 © 2018 Artists Rights Society, Nova York/ADAGP, París. Cortesia de la col·lecció Sylvio Perlstein


CreACCIÓ 2 / COSSOS

137

EL COMIAT Per a celebrar el final de curs i el comiat del seu estimat professor Arkaitz Arco , els seus alumnes li van obsequiar amb un singular i performàtic regal. Un curiós sobre amb una part important per a ells, un floc del seu cabell i uns bonics dibuixos. El més especial regal.


ELS CABELLS

138

PAISATGES D’UN PENTINAT Inspirant-nos en els encàrrecs publicitaris surrealistes de Dora Maar en què el cabell es converteix en un oceà travessat per un vaixell on la trobada entre dos elements (pèl, vaixell) indueix la metamorfosi d’un d’ells. En la poesia el paisatge també es converteix en metàfores del cabell i els seus pentinats en el qual les trenes siguin pujols i la cabellera, cascades o ones de la mar.

Noa Martí Sánchez


CreACCIÓ 2 / COSSOS

139


ELS CABELLS

140

Aïda Fornes Cladera


CreACCIÓ 2 / COSSOS

141

Mar de día de Octavio Paz Mar de día por un cabello solo parte sus blancas venas, su dulce pecho bronco, y muestra labios verdes, frenéticos, nupciales, la espuma deslumbrada. Por un cabello solo. Por esa luz en vuelo que parte en dos al día, el viento suspendido; el mar, dos mares fijos, gemelos enemigos; el universo roto mostrando sus entrañas, las sonámbulas formas que nadan hondas, ciegas,

por las espesas olas del agua y de la tierra: las algas submarinas de lentas cabelleras, el pulpo vegetal, raíces, tactos ciegos, carbones inocentes, candores enterrados en la primer ceguera. Por esa sola hebra, entre mis dedos llama, vibrante, esbelta espada que nace de mis yemas y ya se pierde, sola, relámpago en desvelo, entre la luz y yo.


ELS CABELLS

142

Tu cabellera Juan Flores Arrascue Es un río caudaloso de nocturno recorrido, abre orillas en tus hombros con su vuelo y con su brillo es la luz atardecida de ondulada primavera, cuando pasa por tu cuello es zorzal en la ribera, es un bosque donde el viento extendío sus ojos negros, donde el gusto de la noche desmbarca sus recuerdos, es trigal de suave sombra que ha crecido en tus alturas ahí gira como un árbol con campanas de ternura Es un mar iluminado que navega oscurecido, cuando el sol le pasa el peine es celaje de oro fino,

Es un viento que engalana a la cumbre de tu ritmo, si otro viento lo cosquilla fosforece un remolino, Es el sol que por sus rayos pasa el beso cristalino del carbón que se requiebra en las curvas del cariño, Es un valle que las tardes enumeran con sus sombras, tendidito es una seda que la mecen las alondras, Es un cielo que en sus hilos el café mas claro alumbra, en la paz de su infinito riega estrellas la ternura ¡es un ave a quien le ofrezco! mi ilusión para su vuelo entre tanta luz y sombra ¡es la sombra que yo sueño!


CreACCIÓ 2 / COSSOS

143

Marta Trejo


ELS CABELLS

144

Laura Martinez


CreACCIÓ 2 / COSSOS

145

Laura Martinez


ELS CABELLS

146

Abril Martorell Cerezo


CreACCIÓ 2 / COSSOS

147

Abril Martorell Cerezo


ELS CABELLS

148

Julia Valera


CreACCIÓ 2 / COSSOS

149

Julia Valera


ELS CABELLS

150

Rosa Sebastian


CreACCIÓ 2 / COSSOS

151

Rosa Sebastian


ELS CABELLS

152

Nadia Morales


CreACCIÓ 2 / COSSOS

153

Nadia Morales


ELS CABELLS

154

Víctor Quirante Serra


CreACCIÓ 2 / COSSOS

155

Víctor Quirante Serra


ELS CABELLS

156

Maya Bradbur


CreACCIÓ 2 / COSSOS

157

Natasha Desmet


ELS CABELLS

158

Aitana Amat


CreACCIÓ 2 / COSSOS

159

Rosa Sebastian


ELS CABELLS

160

Aina Moyà


CreACCIÓ 2 / COSSOS

161

Aina Moyà


ELS CABELLS

162

Lluc Cifre


CreACCIÓ 2 / COSSOS

163

Cate Cifre


ELS CABELLS

164

Kai Gili


CreACCIÓ 2 / COSSOS

165

Kai Gili


AUTORETRAT

166

Autoretrats L’autoretrat és un mitjà d’expressió que et fa reflexionar sobre un mateix, requereix una mirada introspectiva, un coneixement dels qui som o com volem ser, a vegades en un autoretrat no es representa el nostre cos ni el rostre, perquè és una mirada més profunda al nostre interior. En cada treball realitzats amb diferents mitjans hi ha una manera d’entendre els qui som o que volem ser. Els somnis o les pors. Els nostres autoretrats no reprodueixen tan sols la realitat, representen

? c o s i

Qu

on

vul l es t a ? i r? u

Am

q b

Qui vu

ll ser?


CreACCIÓ 2 / COSSOS

167

Alex Cueto


AUTORETRAT

168

Les persones i les màscares

L

a persona al teatre romà era la màscara que portaven els actors. Aquesta màscara tenia a la boca un con trencat que ajudava a projectar la veu que feia que sonés més fort. Persona en llatí vol dir això: que sona molt. De la mateixa manera que perfeccionar és fer una cosa molt ben feta. Les persones als teatres llatins eren esterotips o tipus: l’avar, el jove ingenu, la jove seductora, el criat famolenc, etc És així, tipus, com anomena Aristòtil als personatges de la tragèdia a la Poètica. De vegades a la vida social podem percebre els altres segons l’estererotip: el profe jove, la que està a punt de jubilar-se, l’amable, l’engrescat...i ho feim per economia psíquica. No podem aturar-nos a pensar en cadascuna de les persones amb les quals viatjam en el mateix tren de cada dia. Això fa que els percebem estereotipadament : una persona curosa, una cansada, un home amb presses... Avui persona vol dir individu, vol dir ser singular, aquest inquer, aquella ciutadana. Els individus compartim més del 99% del nostre llegat biològic o genètic. Sí, sí, un pigmeu i la llenyataire més gran de Noruega tenen una diferència genètica de menys d’un 1%, però quan parlam de persones parlam de la singularitat de cadascú. Aleshores, gent de la mateixa edat que viu a la mateixa ciutat, que ha tengut una alimentació semblant pot tenir, malgrat totes aquestes característiques comunes, una piga, unes formes més rodones o agudes al nas, que les fa singulars. I al cap i a la fi, úniques. Quan percebem amb detall una persona a totes les cultures allò més singular és el ros-

tre. Param esment sobretot al rostre i no només hi expressem a través dels ulls la fatiga, la sorpresa o el cansament. Els ulls només són una part de la nostra expressió facial. Una part crucial és la boca. Una boca relaxada mostra somriure, tòrcer els llavis indica contrarietat. etc Aquesta part de la nostra expressió ha estat oculta per raons sanitàries, bones raons, durant un parell d’anys. Hem afrontat les classes emmascarats. Intentant projectar la veu i adivinar el feedback de les explicacions i les propostes que hem fet a classe a través d’una màscara de cel·lulosa o de tela. Ara però fa uns mesos ens hem tret la mascareta i podem tornar a fruir d’una expressió personal més matisada, tot i que aquesta expressió més matisada , més rica, pot emprar-se de vegades per emmascarar com fan els hipòcrites. No tothom manté un comportament perfectament recognoscible, com el que mantenien les persones del teatre romà, aquelles mascares que ajudaven a interpretar el paper i a dir allò escaient a cada funció. Ara de nou, sense mascareta, hem d’aprofitar per fruir de l’expressió curosa, elegant i sincera de les persones. Normalitat vol dir que no tenim res per ocultar. Al cap i a la fi, com diu el tòpic, la cara és l’expressió de l’ànima o si més no, de l’ànim del dia. I ara que estrenam normalitat haurem de fer mans i mànigues perquè la nostra expressió transmeti il.lusió per tots els reptes, desafiaments i situacions d’aprenentatge als quals hem d’engrescar el nostre alumnat per al curs que ve. Ànim. Xesca Sastre


CreACCIÓ 2 / COSSOS

169

Pau Gelabert


AUTORETRAT

170

Ressi Deyanova


CreACCIÓ 2 / COSSOS

171

Cristhian Moreno


AUTORETRAT

172

Alex Cueto


CreACCIÓ 2 / COSSOS

173

Carla de Esteve


Rosa Sebastian

AUTORETRAT

174


CreACCIÓ 2 / COSSOS

175

Rosa Sebastian


AUTORETRAT

176

Victor Quirante


CreACCIÓ 2 / COSSOS

177


AUTORETRAT

178

Alex Cueto


CreACCIÓ 2 / COSSOS

179


AUTORETRAT

180

Alex Cueto


CreACCIÓ 2 / COSSOS

181

Noa Martí


182

LA RULETA

L

a identitat personal està constituïda pel conjunt de característiques pròpies d'una persona que li permeten reconèixer-se com un individu diferent als altres, també es refereix al concepte que cada individu té de si mateix ; es construeix en funció del que cada persona percep, sap i té consciència que ser, i la distingeix de la resta. En aquests dibuixos es presenta un cos amb quatre o cinc identitats. L'espectador pot intervenir i reflexionar sobre la diversitat d'identitats de les persones. Es treballa la identitat de gènere, però també els sentiments en els rostres, les edats i la imaginació


CreACCIÓ 2 / COSSOS

183

Isabel de Prada


LA RULETA

184

Nora Gonzalez Mir


CreACCIÓ 2 / COSSOS

185

Aina Marín


LA RULETA

186

Miquel Calvo


CreACCIÓ 2 / COSSOS

187

Ainhoa Cobos


LA RULETA

188

Meus Miranda


CreACCIÓ 2 / COSSOS

189

Simó Morro


LA RULETA

190

Irene Benitez


CreACCIÓ 2 / COSSOS

191

Elisabeth Mateu


INCART

192

COSSOS, INCART

“E

l cos d’un ésser viu és la seva part física i material. En el cas dels humans en particular (cos humà), ha estat associada al llarg dels segles amb l’ànima, personalitat i comportament.” Si en la definIció del diccionari ens trobem amb que el COS és inherent a l’ànima, la personalitat i el comportament, quan intentam situar el concepte de GÈNERE, ens trobam que aquest surt definit com: “Conjunt de persones o coses que tenen unes característiques comunes: El gènere humà.” Dues definicions que “a priori” semblen simples tant en la seva morfologia com en el concepte que reflecteixen, però que en el món actual i principalment en el món de l’art contemporani són plantejades en infinitud de formes i possibilitats. La nostra proposta és el fruit de les reflexions entorn d’aquests dos conceptes i a la seva interacció. Hi hem donat voltes i explorat les diverses possiblilitats que ens ofereixen des d’una perspectiva d’uns joves que es plantegen per primera vegada i en primera persona les possibilitats d’encaixar (o no) cos i gènere en els parámetres de la societat actual. Per tal de fer evident l’atzarositat d’allò que es mostra i que s’amaga del cos humà, hem preparat una instal.lació on les formes en escaiola que reprodueixen les diferents parts del cos

emergeixen de l’aigua de forma aleatòria, aconseguint que fixem l’atenció en el detall, en el fragment, i valorem així l’esteticitat de les parts i no només del conjunt. Per altra banda, i dintre del desenvolupament del curs de “COS I GÈNERE” es presenta en format fotogràfic el resultat de la interacció amb la companyia de teatre de La Lioparda. Aquest recull fotogràfic és la seqüència de la performance que els alumnes van realitzar a partir de les premisses teòriques i pràctiques que els membres d’aquesta companyia van impartir en diverses sessions al nostre centre. per tal d’insistir en l’evidència de l’aleatorietat del cos i en la performatització del gènere, s’ha realitzat una instal.lació de capses que permeten la lliure combinació produint un resultat final de “cadàver exquisit”, on l’atzar és l’única guia per tal de (per)formar un cos final. Aquestes accions són el resultat de posar en pràctica la formació teòrica i pràctica que hem rebut part del professorat i l’alumnat del Batxillerat d’arts de l’IES Berenguer d’Anoia. Dintre de l’oferta de formació de centre, s’ha desenvolupat el curs de “COS I GÈNERE: Projectes transversals de l’art contemporani” organitzat pel CEP de Palma i pel departament didàctic del museu d’ Es Baluard. Caterina Horrach


CreACCIÓ 2 / COSSOS

193

Preparació exposició Incart 2022

La performance, ensayos con la Lioparda teatre

Sessions del Taller Cos i gènere. Projectes transversals des de l’art contemporani, alumnes de primer de Batxillerat Artístic i Escènic. Van treballar amb el cos en convinación dels elements escènics i estètics vinculats a la performance . En col·laboració amb Es Baluard museu i el CEP de Palma. Gràcies a Eva Cifre, Irene Pascual, Maite Villar, Meritxell Esquirol i a “La lio Parda Teatre” amb Gipsy i Manu.


INCART

194

Preparació performance Es Baluard


CreACCIÓ 2 / COSSOS

195

La performance Va inaugurar les exposicions l’alumnat de 1r i 2n de Batx.artístic dins la mostra INCART 2022, al Claustre de Sant Domingo d’Inca i va començar quan les campanes van tocar les 19h.

Tot el grup comença a dispersant-se pel claustre, xerrant entre ells tranquil·lament, repartits, simulant una

Alguns alumnes comencen a caminar enrevoltant el pou central i poc a poc s’hi van afegint tots els altres, formant un gran banc de peixos. Segueixen fent voltes al pou tots junts al mateix ritme.


INCART

196

El gran banc de peixos es va dividint en 4 direccions, formant quatre files i el ritme s’intensifica, fent petjades cada vegada més contundents, simulant les files d’un exèrcit. Amb el mateix ritme i contundència es tornen a juntar tots al voltant del pou i continuen donant-hi voltes, ara com a banc de peixos més estricte, més autoritari. Quatre persones inverteixen la direcció, anant a contracorrent, sortejant a la majoria, zig-zaguejant, i poc després són expulsades de manera violenta. Les quatre persones van caminant cap als quatre extrems del claustre.

El grup majoritari deixa de donar voltes i es dirigeix cap a les quatre persones marginades. Comencen a proferir-lis insults, comentaris despectius, incitant al públic també, discriminant-los de manera verbal i/o amb gestos. El gran grup torna a formar banc de peixos al voltant del pou, donant voltes de nou, de manera autoritària. En un moment determinat, tots queden congelats, sense moure’s. Les quatre persones marginades dels cantons tornen a dirigir-se cap al grup i comencen una dansa en sentit contrari, sortejant-los, amb moviments totalment lliures de braços i cames, en una espècie de dansa corporal. Tot el banc de peixos està immòbil menys ells. Cadascun dels membres comença a caminar cap enrere fins arribar al punt d’origen on havien començat, desfent així el banc de peixos a mode de rebobinació. Maties Colom


CreACCIÓ 2 / COSSOS

197

Si no disposeu d’un lector QR aquí en teniu l’adreça web de la performance.


INCART

198


CreACCIÓ 2 / COSSOS

199


INCART

200

Procés, esbossos caixes intercambiables


CreACCIÓ 2 / COSSOS

201


INCART

202


CreACCIÓ 2 / COSSOS

203


INCART

204


CreACCIÓ 2 / COSSOS

205


INCART

206

Realització caixes intercambiables Procés, proves caixes


CreACCIÓ 2 / COSSOS

207


INCART

208


CreACCIÓ 2 / COSSOS

209


INCART

210

Exposició caixes intercambiables, sala de lectura


CreACCIÓ 2 / COSSOS

211


INCART

212


CreACCIÓ 2 / COSSOS

213


INCART

214


CreACCIÓ 2 / COSSOS

215


INCART

216


CreACCIÓ 2 / COSSOS

217


INCART

218


CreACCIÓ 2 / COSSOS

219


INCART

220


CreACCIÓ 2 / COSSOS

221


INCART

222


CreACCIÓ 2 / COSSOS

223


INCART

224

Escultures- Cossos Procés, esbossos, fotogtafies manipulades per Arkaitz Arco


CreACCIÓ 2 / COSSOS

225


INCART

226


CreACCIÓ 2 / COSSOS

227


INCART

228


CreACCIÓ 2 / COSSOS

229


INCART

230


CreACCIÓ 2 / COSSOS

231


INCART

232

Exposició escultures Incart 2022


CreACCIÓ 2 / COSSOS

233


INCART

234


CreACCIÓ 2 / COSSOS

235


INCART

236


CreACCIÓ 2 / COSSOS

237


INCART

238


CreACCIÓ 2 / COSSOS

239


INCART

240


CreACCIÓ 2 / COSSOS

241



Nr2

2021-22