Page 1

projecte CEM


Projecte CEM: Escola de Secundària a Thionck Essyl, Senegal Com va començar

Objectius generals del projecte

Aquest primer projecte de foundawtion neix arrel d’una sèrie de viatges al sud de Senegal, que ens van permetre conèixer de primera mà la realitat dels pobles de Casamance. Vam establir un vincle especial amb Thionck Essyl, on juntament amb la població local, vam comprendre les necessitats dintre del context econòmic i social de la regió.

·Enfortiment de la infraestructura d’equipaments educatius i la millora de la qualitat educativa.

La col·laboració amb les forces de poder de la comunitat (ajuntament, associació de dones, responsables d’educació, etc.) ha estat una part molt important d’aquest procés, en el que, conjuntament, vam definir les mancances de la població i les possibles intervencions valorant com, amb els nostres coneixements, podiem millorar les condicions de vida dels habitants de la regió, tant a mitjà com llarg termini. Un cop definida la necessiat i intervenció prioritària: l’enfortiment del sistema educatiu amb la construcció d’un nou CEM (Centre d’Enseignement Moyen), vam procedir a fer un estudi de necessitats dintre del punt de vista urbanístic i arquitectònic. Vam fer un de concepte cosntructiu de l’escola i de la seva estructura.

·Millora de l’accés dels joves a l’educació dintre de la seva comunitat. ·Eduació constructiva de la població; la construcció com a mitjà formatiu. ·Investigació de materials i tècniques constructives sostenibles en països en vies de desenvolupament. ·Creació d’un sistema construcitu sostenible en el seu entorn, amb la utilització de materials locals adaptats a solucions constructives eficients i estructuralment exigents.


Senegal Context geogràfic La República de Senegal és un país al sud del riu Senegal , a l’Àfrica Occidental. Senegal limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb Mauritània al nord, amb Mali a l’est, i amb Guinea i GuineaBissau al sud. Gàmbia forma un enclavament virtual dintre de Senegal, seguint el riu Gàmbia durant més de 300km terra endins. La població del país s’estima en aproximadament 13 milions de persones. El clima és tropical amb dues estacions, una seca i una altra de pluges. El Senegal té una gran varietat de grups ètnics. El francès és la llengua oficial però només és utilitzada de forma corrent per una minoria. Els wòlofs representen el 43% de la població, seguits pels fulanis o peuls (24%), els serers (15%), els jola (4%) i els mandingues (3%), al costat d’altres petites comunitats. El 94% dels senegalesos són musulmans, sent els animistes només un 1%. El 30% de la població és urbana. La part oriental del país és gairebé deserta.

DADES ESTADÍSTIQUES Govern: República semipresidencialista Independència de França: 20 juny 1960

Deute extern: 2.763 milions $ (2009) Ingressos: 2.431 milions $ (2009) Despeses: 3 miliards $ (2009)

Economia A principis de la dècada de 2010, l’economia del Senegal es mostrava incapaç de seguir l’expansió econòmica que tenia lloc en molts països de l’Àfrica. Entre 2011 i 2015, el creixement dels 7 països africans amb més creixement econòmic estava entre el 6,8% de Nigèria i el 8,1% d’Etiòpia. En contraposició, el creixement de Senegal va ser del 2,7%. Si bé es podien trobar causes externes per aquesta situació, existien factors interns com la corrupció, el nepotisme i el clientelisme. Les èlits van dificultar qualsevol creixement industrial i van optar per enriquirse amb l’acumulació de llicències d’importació de queviures i de productes manufacturats. Un altre causa era la relació de submissió a França i els seus interessos, en detriment dels interessos propis de Senegal. El sector privat estava tot en mans de grups francesos com, per exemple, Bolloré, Bouyges, Total, France Telecom, Société General BNP-Paribas o Air France.

Superfície: 196,190 km2 (87è) Població: 12.534.000 hab. (67è) Densitat: 63,7 hab./km² PIB (PPP): 22,38 milliards $ (2009) (118è) Taxa PIB: 1,7% (2009) PIB per càpita: 1.600 $ PIB per sector: agricultura 13,8%, 23,3%, comerç i serveis 62,9% (2009)

Indústries principals: processament de productes agrícoles i pesquers, mineria de fosfat, producció de fertilitzant; refinament de petroli, mineria de ferro, zirconi i or; materials de construcció, construcció i manutenció de vaixells

indústria

Inflació: 0,8 % (2009) Població per sota del llindar de la pobresa: 54% (2001)

Finalment, la política creditícia i de cotització de la moneda, importants pel desenvolupament, estaven lligades França per un mecanisme de zona franca. Mentre altres monedes africanes tenien una cotització surant, la moneda de Senegal tenia un canvi fix amb l’euro i era convertible i assimilable a aquesta moneda. Aquesta convertibilitat permetia

a les empreses franceses i a les classes dominants de Senegal transferir lliurement les fortunes acumulades ja que estaven protegides de qualsevol depreciació de la moneda. El sector agrícola, que ocupava al 60% de la població activa, mostrava una productivitat feble. El creixement mitjà anual de la producció (1,2%) no permetia respondre a les necessitats d’una població que creixia un 2,5%. Com a conseqüència, el país havia d’importar el 80% de l’arròs que consumia. La important producció de cacauet (podia arribar a ser d’un milió de tones a l’any) majoritàriament s’utilitzava per la producció artesanal de oli i de menjar per el bestiar. Al no existir un important producció industrial, el país es veia obligat a importar l’oli vegetal. La ramaderia presentava les mateixes mancances i s’havia d’importar la carn i la llet a uns preus exorbitants.


Casamance La regió natural de la Casamance engloba les regions administratives de Ziguinchor i Kolda. Es distingeixen l’Alta Casamance a l’est, la Mitja al centre i la Baixa Casamance a l’oest. La regió Meridional de Senegal està limitada al nord per la República de Gàmbia, a l’est per la regió administrativa de Tambacounda, al Sud per la República Guinea-Conakry i la República de Guinea Bissau; s’obre àmpliament a l’oest sobre l’Oceà Atlàntic (al voltant de 86 km de costes).

consta de zones de manglar inundades que conformen canals anomenats “bolongs” (més d’un 50% del territori), de zones forestals i zones agrícoles (principalment arròs i cacahuet). Las zones forestals caracteritzades per la seva densitat, especialment al sudoest d’Oussouye, cobert d’una capa vegetal guineana fetes de grans palmeres, fromagers mil·lenaris, bejucos, teca i mangos gegants. Fins la frontera gambiana, els boscos, sovint patrimonials, són densos i protegits, són els arrossars que dominen en gran mesura el paisatge agrícola de la Baixa Casamance.

La Casamance és una terra de simbiosis física, humana i cultural. Així com les ètnies a tot Senegal són la Wòlof al voltant de 40%, Sereres 14%, Peulh 12%, Toucouleurs 10,6%, Diola 5,3%, Mandinga 3,6%, etc. quasi bé tot aquest percentatge de Dioles habiten a la Casamance. La Baixa Casamance es la regió administrativa de Ziguinchor. Sobre 7339 km2

Les poblacions locals van desenvolupar un tipus de cultiu d’arròs original que malgrat les eines rudimentàries utilitzades (Kayandu) donen un rendiment ampli encara que no arriben a l’autosuficiència. La zona produeix i exporta xufles i també produeix mill, sorgo, blat de moro, arròs i verdures per al consum domèstic.

séléti

makouda touba donbondir

seves aigües encara són riques i permet al govern una bona entrada de divises mitjançant la venda de llicències de pesca a d’altres països, principalment a països de la Unió Europea i al Japó, darrerament també la Xina. Pel que fa al sector de la mineria, s’extreuen fosfats, una mica de ferro i s’esperen els resultats de les actuals prospeccions petrolíferes. L’economia és principalment tributària de la pesca amb els ports importants com els d’Elinkine, Abéné, Cap Skirring o Kafountine, del turisme (Cab Skirring i d’Abéné- Kafountine) i, en una mida molt més petita, de l’agricultura, principalment practicada per l’autoconsum.

tambakounda

baragues

tanbouye

narangs

komboli guiter

mahamoudall koulobori

koudioubé kartong

La pesca és important tant per al consum nacional com per a l’exportació. Les

koba

ouniak

diakoye djioundji

guibara

bassene

guilankoumou sambouladian dar silam

missara

diouloulou

guiral

poukene

karantaba

néma

koba katiou

kandiadou

djibidone goriam

darou haïré

dioloulou

kaleo

massaran

essom

balenian

essom

kabadio katababadjikounda

bandjikaki

bouyem

katipa brikamandine

bitibiti tandine

balandine

karantaba abéné

katinong diannah

teloum silik

niankite

mahmouda suelle

ebinako

kandounie tankoron

katoudié

djinaki

koulaye

sindian suelle

kariaye

silinki koulaye

diacopere

binnkine kafountine

diatang

kakene

kagnarou

badiama diakine

kourouk

erinndian

bougoutoum

baïla

boutolet

kafesse

kaparan

dinaki

thiobon

oussak

diegoune kaouadir

samouna

djimakakor

pakao

morikounda

tangori

yassine mandina

kolonba

radone

boulandor

bignona

sandinier

djiguipoum

kassankili

kandiou

mangagoulak

balmadou

kiniending

niamone badiaol

karantaba

santak

kiniending binntine

guerina

diengi

mandegana

bagaya

yassine

souda

kalounayes tenndiamane

bari

sansamba

djitoukoubon

bangilore

diatok fontama

diana ba

diangho

bignona

djimande

boutegol

sakar

sindialong

falmere

diourou

tendouck

tendouck

marakissa

dieba marsassoum

bougolor

dikes

ediamate

bouhinor

diegoune diarone

kabaline

hilol

thionck essyl

mankono ba

kourouk diondene

oubeme

tendieme

kagnobon mlonp kayéla

kolda

djipakoum diabrinkindiong

kassel kartiack

mampalago

djipakoum

diagon

fangoume tobor

diagoubel

ouonk

bouidate-karanba

boudie

sédhiou

babate

papao kediela

bagaga

djiguinoume

elana kabalang bouteme boukiak

afiniam

boulingue koubalane

djilakoune boutomale

tobor

niandane

atioum koubanao finntiok tanaf sibikouroto

niomoune efok

pointe st. george

itou

adeane

sinbandi

baganha sinndone mankolikounda

sidiounfour dimassane

gurinnhol

bandial

diogue

ziguinchor

kalinguene djifangor kanbinnta

karabane

mlomp

djibelor

kafar nikine

loudia djola

samatit

badiat

sifoka

oukout

diantene

karounate

ourong diakene ouolof diakene djola

yaran

diorere

satioum

blaze

bayettes etafoune

kaguite parc national de la basse-casamance

niassa mpak

nianbalan emaye

katakalousse

kabrousse

djibanar

kaguil bounao

bafikane dioere

ayoune boukitimgo

mangaroungou

fogni

darsalam

boukot ouolof

cap skirring

yatakounda teranbassi

oussouye oukout

guitonhate ehidj

petikan

borofaye

kamobeul

vindaye djémbéreng

djibelor

essil enampore

loudia ouolof

pantodosse djola birkama

mandina

brin

etama séléki

santiaba ouolof elinkine

kachiouane

kaour bissine

boutoute

kagnout

simakounda

fanda djinokouna niaguisse

bafata

fassada


Thionck Essyl Context

Pla de desenvolupament de Thionck Essyl

El municipi rural de Thionck Essyl es troba situat al sud-oest del Senegal, departament de Bignona, a la regió de Casamance i separada del nord del país per Gàmbia. La població estimada de ThiockEssyl és de 15.000 habitants.

El Consell Municipal de Thionck Essyl va aprovar el 25 de febrer de 2003 un “Pla d’Inversió Comunal” com a conseqüència d’un procés participatiu realitzat en el Marc de Concertació Comunal. Dins els eixos principal d’aquest Pla, figuraven la importància de millora i el creament de nous equipaments i serveis. Principalment es mencionava millorar la cobertura sanitària amb la construcció d’un nou centre de salut (la seva construcció va finalitzar el 2011) i la necessitat d’ampliar la cobertura educativa amb la ampliació de les escoles existents i la construcció de nous centres educatius.

La regió de Casamance, que ha patit vint anys de lluita armada, va arribar al març de 2001 a un acord d’alt el foc entre el govern del Senegal i el Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance per tal de facilitar un acord de pau tot i que en l’actualitat, en alguna ocasió, hi ha enfrontaments de petits nuclis d’ex-guerrillers amb la població i l’exèrcit. Aquest acord va propiciar la presentació de diferents candidatures a les eleccions municipals del maig de 2002 (tot i tenint en compte que l’autonomia local al Senegal és mínima). La Casamance va viure, per primer cop, una elecció plural i democràtica de les seves col·lectivitats locals, sense el soroll de les armes. Aquestes van portar a incorporar al capdavant d’alguns d’aquests ajuntaments (sobretot de la baixa Casamance) persones arribades de l’exili amb un talant democràtic i participatiu amb la intenció de potenciar millores per aquesta zona i una millor qualitat de vida de la seva població, ja que la manca d’inversions dels diversos governs anteriors i degut al conflicte armat han fet de la zona una de les pitjors del Senegal, per la manca d’infraestructures, equipaments i altres serveis. Aquesta darrera realitat ha provocat una forta migració del l’àmbit rural (fonamentalment homes) cap a les grans ciutats del Senegal i als països de l’entorn (Gàmbia i Guinea-Bissau) per tal d’intentar fer aportacions econòmiques a la resta de la família que s’ha quedat a la Casamance, fet que ha portat a la destrucció, en molts casos, de l’estructura familiar tradicional de la zona amb la conseqüent crisi d’autoritat parental i fent que tot el pes de la vida social, familiar i productiva recaigui quasi exclusivament en les dones.


Anàlisi de necessitats de Thionck Essyl En un informe realitzat com a resum de les conclusions extretes del “Congrès de diàlegs comunals” celebrat al febrer de 2003 es va realitzar un diagnòstic sobre els equipaments i serveis, les activitats econòmiques i les capacitats institucionals per al desenvolupament local de Thionck Essyl, definint també les mancances i problemes de la comuna i les accions necessàries pel desenvolupament i millora de la localitat. Els plans de millores descrits en el citat informe són els que segueixen:

Millorar i completar la cobertura sanitària i

rehabilitar

les

instal·lacions

Ampliar i mantenir els equipaments hidràulics Creació i manteniment d’una xarxa de clavegueram Assegurar una gestió de residus sostenible i eficaç Enfortir les instal·lacions implicació dels joves

esportives

Garantitzar el manteniment millorar el trànsit urbà

de

carreteres

i

Millora de la cobertura de telefonia, ràdio i televisió Modernitzar i ampliar la xarxa elèctrica Millorar la xarxa de serveis urbans Garantitzar el desenvolupament dels molls i el dragatge del riu Desenvolupar un Pla d’Ocupaciò del Sòl Desenvolupament de les capacitats de bon govern

Millora de l’accés als serveis socials Enfortir escolars

Promoure la circulació de béns i persones

i

la

Valorització de la cultura local Assegurar el desenvolupament econòmic sostenible Incrementar els ingressos de les dones i els joves fabricants Desenvolupar l’agricultura urbana i la ramaderia Crear unitats d’emmagatzematge i transformació de productes agrícoles Enfortir la infraestructura comercial (mercat) Modernitzar i equipar el sector de la pesca Promoure la recepció i la qualitat del turisme Proporcionar suport als productors agrícoles Garantitzar una gestió sostenible dels recursos naturals

Proporcionar a la “commune” d’un ajuntament

Principals necessitats en equipaments i infraestructures Sanitat: Construcció d’un centre rehabilitació i equipament del centre de

mèdic,

salut i els de maternitat i adquisició de vehicles d’evacuació. Educació: Construcció de noves centre de formació polivalent i

escoles,

d’un

rehabilitació del centre de formació a la pesca.

Millorar els recursos financers del municipi

Vida municipal: Construcció d’un nou ajuntament, construcció d’un estadi, un centre

Millorar l’eficiència dels serveis de gestió i administració

cultural i renovació de la biblioteca.

Mobilizar els joves per la participació en el desenvolupament local Promoure la restauració de la pau

Equipaments comercials: Construcció d’un mercat i una estació d’autobusos. Altres xarxes: Millora de les vies urbanes, del subministrament d’aigua i el sistema elèctric


Sistema educatiu a Thionck Essyl

ar Da k

El sistema educatiu senegalès es basa en la mateixa estructura que el sistema francès, i per tant, consisteix en una educació preescolar prèvia a la primària, que es comença a l’edat de 6 anys i compta amb 5 cursos. L’educació secundària consisteix en dos cicles de quatre i tres (o quatre, segons els estudis). El primer cicle es duu a terme als CEM, “Collège d’Enseignment Moyen”(dels 11 als 15 anys) i, el segon al “Lycée” (dels 15 als 17/18 anys).

ció lota

r cho

exp

in Zigu

ca

tal

s pe

s fore

o Bign

agric

t) sita ces ª ne

(p er ç com

.1 rod

na

ultur a recursos artes anat tradicional ia ramader econòmics

Thionck Essyl és l’únic poble de la regió de Boulouf (regió al sud-oest de Bignona) que compta amb tots els centres educatius des de preescolar fins la secundària. No va ser fins 1985 que es va construir el primer CEM i, posteriorment al 2002, aquest mateix centre va integrar els cursos corresponents del Lycée fins el 2010, quan es va construir aquest equipament.

%

99 la

dio

Thionck Essyl

(est. 2007)

39

de

sa n

eja me

nt

a

/h

b ha n

ç for re

de

co l’e

infraestructues

ació

it abil (reh

ce

dic mè tre cen mercat (en curs ) esta ció

i eq

ent) am

uip

t d’a men

tra minis sub a de xarx xarxa elèctr se ica (m rve illora) id en ete ja ig es tió de r

xa rxa

necessitats principals ia om

equip ame nts

eul

1% p

Actualment existeixen quatre escoles primàries, tres de les quals integren un curs d’educació preescolar en les seves instal•lacions, un CEM i un Lycée.

8507* hab

es id

us

igua

) tació abili (reh

El total nombre d’alumnes de primària a Thionck Essyl avui dia és 1,7 vegades el nombre d’alumnes del CEM, lo qual indica que, per manca d’instal•lacions molts joves marxen a altres poblacions en finalitzar la primària per continuar l’educació mitjana en altres centres. La migració d’alumnes entre els pobles de la Baixa Casamance és un fet habitual ja que pocs pobles de zones rurals compten amb tots els equipaments educatius necessaris.

e ntr

se ca du

s(

tiu cc tr u ns co ió i re ) ció

a bilit

ha

Els centres d’educació primària estan distribuïts en els diferents barris de Thionck Essyl: Kamanar (481 alumnes), Batine (472 alumnes), Daga (575 alumnes) i Niaganane (560 alumnes). Tots aquests centres tenen manca d’instal•lacions i molts cursos es fan en construccions provisionals degut a la falta de mitjans econòmics.

El CEM de Thionck Essyl es situa a l’oest del poble, al barri de Niaganane. L’escola va ser construïda al 1985 i la última ampliació es va fer al 2004. Al igual que la resta de centres educatius, les edificacions mostren un deteriorament notable però en aquest cas, el més greu és la manca d’instal·lacions ja que, actualment, el rati d’alumnes per aula és de 53. Lo qual suposa un problema important quant a la qualitat de l’aprenentatge.

no mp co ten


Equipaments educatius

Al 2002 el CEM va incloure els cursos corresponents al Lycée, per tal de millorar el sistema educatiu a Thionck Essyl. No obstant amb la integració de més cursos en un centre ja al límit de la seva capacitat, aviat el CEM-Lycée es va veure saturat. Aquest problema es va pal•liar temporalment amb la ampliació al 2004 de 4 aules construïdes en el solar adjacent.

Al 2013 els pares dels alumnes de l’escola de Niaganane va començar la fabricació de blocs de

Les necessitats més importants són aquelles que afecten directament a la qualitat de l’educació en relació amb les infraestructures: 1. Construcció de més aules per aconseguir reduir la quantitat d’alumnes per classe. 2. Substitució de les aules provisionals per construccions permanents. 3. Rehabilitació de les construccions existents. 4. Crear i rehabilitar la infraestructura d’autoabastament d’aigua corrent i electricitat.

mala qualitat dels el·lements de construcció

patis sense ombra

mala execució constructiva

ES

Als anys 90 Unicef va ajudar a la millora de les infraestructures educatives construint una biblioteca i un aula a l’escola de Niaganane i dotant a la resta d’escoles de primària amb sanitaris i dipòsits per l’emmagatzematge d’aigua.

Un cop definides les diferents problemàtiques en les infraestructures educatives de Thionck Essyl, podem observar que hi ha moltes mancances que necessiten d’una solució a curt o mitjà termini per evitar el seu agreujament.

TIV UC

Mentrestant, les escoles d’educació primària han vist créixer la seva demanda però no disposen dels mitjans per renovar l’estat precari de les seves aules ni tampoc per fer les ampliacions necessàries que responguin al creixent nombre d’alumnes. Actualment intenten solucionar el problema amb la construcció d’aules provisionals fetes amb branques i fulles de palmera.

Anàlisi de les necessitats actuals

TR NS CO

Al 2010, part de la càrrega del CEM es va veure alleugerida gràcies a la construcció d’un Lycée.

Actualment les associacions de pares d’alumnes treballa conjuntament amb la comunitat per la millora de les infraestructures educatives però sense l’ajuda del govern central o la intervenció de organitzacions externes (ONGs) aquesta tasca esdevé gairebé impossible amb els mitjans actuals.

FU N

falta de recursos per rehabilitacions i ampliacions

NAL CIO

S

falta de previsió a futures ampliacions

PROBLEMÀTIQUES COMUNS

fonamentació infradimensionada

S

Fins l’any 1985 en que es va construir el CEM, Thionck Essyl només contava amb equipaments d’educació primària provocant un important èxode de joves que es veien obligats a marxar a altres poblacions per continuar els estudis.

L’última ajuda a la millora dels equipaments es va realitzar al 2014 per part d’una ONG espanyola amb la construcció de 4 aules per l’escola de Kamanar.

ÒM IQ UE

Des dels anys 30, quan es va construir la primera escola a Thionck Essyl (liceu francès que van construir els colons juntament amb una església catòlica), el sistema educatiu d’aquesta població ha anat desenvolupant-se poc a poc però sempre a un ritme més baix que el creixement de la població.

ciment per la construcció d’un tancament per l’escola (la manca de tanca a l’escola provoca l’absentisme escolar i la presència de bestiar als patis) però el projecte va quedar parat degut a les dificultats econòmiques de la comunitat.

EC ON

Centres educatius públics existents

falta de mitjans per fer un manteniment adequat

dependència de la xarxa elèctrica

dependència de la xarxa de subministrament d’aigua

falta de recursos per pagar factures de subministraments urbans


no mp co ten

am CURS

es

alg un

co

pis pro

es a

tr en

rad

es é

Després d’analitzar les diferents necessitats i la repercussió de les possibles solucions, s’ha arribat a la conclusió, conjuntament amb la opinió general de la comunitat de Thionck Essyl, que la prioritat més important actualment és la creació d’un nou CEM, ja que l’existent és el que compta amb un major rati d’alumnes per aula i el que deixa fora a més nombre de joves per la seva falta de capacitat.

Jardin d’enfants

les

llars d’infants

necessitat de més aules

EDAT

400 alumnes

Petite section Moyene section Grand section

3 4 5

reh il ab ció ita d’a

més au les

escoles primàries

recari

tat p en es aules

École élémentaire

x4

s ule

necess itat de

2163 alumnes

CI CP C1 C2 CEM1 CEM2

6 7 8 9 10 11

ce

ne

alu mn

oso

er

alumn

t rehabili

falt a es pe

d’e

EM uC

la ofe rta (60

sp

no

ió de

xcl

’un

satura c

es e

td

centres educatius

ita ss

Amb la construcció d’aquest nou centre, s’han de preveure les problemàtiques que es donen amb més freqüència en els centres actuals com és la pobresa constructiva, la manca de previsió per noves infraestructures i ampliacions del centre que puguin quedar integrades en l’espai de l’escola. Per tant el projecte del segon CEM ha de comptar amb un sistema constructiu durable i replicable que pugi fàcilment integrar futures ampliacions ja que, com hem vist, quan no es disposen dels mitjans econòmics suficients, la població tendeix a créixer amb més velocitat que les infraestructures i per tant aquestes queden ràpidament saturades.

bc

inte g

Justificació del projecte

spa i

r aula

)

les

u ació d’a

College d’enseignament moyen

x1

escola secundària 1246 alumnes

x1 institut

con

l it a stru

1 20

1

Sixième Cinquième Quatrième Troisième

12 13 14 15

Lycée

817 alumnes

Seconde Première Terminalle Terminalle profesionelle

16 17 18 18


El projecte El projecte s’adapta a les necessitats i la situació econòmica de les persones de la regió i respon a les condicions climàtiques aportando un sistema sostenible. Això implica conscienciar a la població local del potencial dels materials de la construcción tradicional, aixi com dels valors de l’organització constructiva i arquitectónica del seu llegat cultural. El programa està condicionat pels principis d’un disseny que garanteixi el comfort climàtic i una construcció de baix cost; que s’aconsegueix treient el màxim partit als materials locals i al potencial laboral de la comunitat local.

Ombres i places. Retícula nord-sud 10x6 metres.

Subjacent al projecte, hi ha un fort component didàctic. És un sistema constructiu concebut com un exemple que ajudi a reforçar la confiança en el materials tradicionals, millorant els processos de producció i construcció amb tècniques senzilles que requereixen de nous coneixements. El projecte s’enten com un sistema adaptable en el temps; mòduls que es poden ordenar dins d’una retícula, permetent així que el creixement de l’escola com la construcció de noves aules -mòduls- segons les necessitats. Rel·lació programa dels volums i places. Una plaça per cada curs

Els arbres donen un valor al projecte, i per tant esdevenen elements organitzadors del mateix, acompanyant els patis/places de cada curs escolar. Aquesta forma d’organització arquitectònica al voltant d’un pati recorda a la manera en com s’ordenen les construccions familiars tradicionals, on l’ombra de l’arbre i l’espai lliure configuren un espai de reunió dintre de l’activitat familiar quotidiana.

Plànol de ple i buit. Thionck Essyl

Visions transversals. Rel·lació d’espais


Emplaรงament


Planta general


Seccions

dawoffice s.l.p c/ l’alzina 1 local 1 08024 barcelona

ABRIL 2015


Mòdul-aula


Pressupost

2015/2016 FASE 0

6 350.63 €

1 2 6ème

F0

3

6

FASE 1

5ème

50 452.66 €

4

5 4ème

F1

3ème

2016/2017 F2

2017/2018 FASE 2

43 925.84 € 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Lavabos Sala de professors Biblioteca Aules d’informàtica i biologia Pista de bàsquet Camp de futbol


AWLA Costos directes: 6 054.44 euros/3 885 758 XOF Costos indirectes: 296.19 euros/194 288 XOF Preu final módul aïllat: 6 174.44 euros

Fonamentació

12%

715.18 euros 891.37 euros

15%

38%

Estructura

37%

33% Coberta

Façana

32%

10% 10%

Acabats

7% 7%

2219.79 euros

1928.06 euros

575.67 euros

439.54 euros


Calendari

Calendari set

oct

nov

dec

gen

feb

mar

abr

mai

jun

1 AWLA

fase 0 - prototip BLOCS DE TERRA

COBERTA

FONAMENTS

2015/16

VOLTA

FAÇANA

CINDRI

fase 1

ACABATS

9 AWLES + instal·lacions

MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS BLOCS DE TERRA VOLTA

2016/17

COBERTA SOLERA FAÇANA INSTAL·LACIONS

fase 2

11 AWLES + urbanització

MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS BLOCS DE TERRA

2017/18

VOLTA COBERTA SOLERA FAÇANA URBANITZACIÓ

jul

ago

Projecte CEM. Escola de Secundària a Thionck Essyl  

Dossier provisional. Projecte de Cooperació Internacional al Senegal. Fundació Foundawtion

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you