Page 1


Índex Contextualització del tema triat pàgines 2-3 Recull d’informació pàgines 4-7 Conclusions pàgina 8 Bibliografia pàgina 9

David Rodríguez 2n Gràfica Publicitària Grup Matí


Contextualitzaci贸 del tema triat


Estudi de la situació en la que es troba l’Amèrica Llatina en referència al tema de les multinacionals petroleres, en concret s’analitzarà les accions de l’empresa d’origen espanyol Repsol.

Al cap d’uns anys va passar de ser una empresa pública espanyola, a una empresa privatitzada amb accions repartides per tot el món. Va entrar el 1989 en les borses Española i de Nova York.

Dins de la zona d’Amèrica Llatina hi ha diversos països que en són els més afectats per Repsol, que estàpresent en 17 territoris indígenes al llarg de Bolívia, Ecuador, Colòmbia, Argentina, Brasil (una de les últimes zones on s’hi començen a instal·lar multinacionals per explotar-hi els recursos) i sobretot Perú, que és el cas que s’ha analitzat més profundament.

El 1999 va comprar l’empresa argentina YPF que va començar a significar la extensió de Repsol per tot el món que els generaria un important benefici, tot i que al 2012 YPF va ser expropiada de Repsol pel govern argentí produïnt certa tensió entre els empresaris espanyols i Argentina.

Repsol és una empresa que neix el 1986 a partir de l’agrupació de diferents companyies en les que l’Estat Espanyol tenia una participació majoritària (com Campsa o Petronor), en els camps de l’exploració i producció de diferents combustibles com el petroli i el gas natural.

Repsol també és coneguda per haver sigut denunciada per nombrosos col·lectius de diverses parts del món per casos de vessaments, contaminació, ... Per exemple en el cas més proper, de Tarragona, on en els últims 6-7 anys l’empresa ha estat la responsable d’almenys 8 vessaments en la costa i on també s’han fet estudis que han detectat l’emissió de molècules prohibides en zones urbanes prop de la refinería de la Pobla de Mafumet.


Recull d’informació


Repsol ja fa uns anys, des de la compra de l’empresa argentina YPF, que es va començar a establir en una gran part de païos de l’Amèrica Llatina, entre ells: Colombia, Ecuador, Veneçuela, Cuba, Perú, Bolivia, Brasil, Guyana, Méxic i Argentina, tot i que també operen avui en dia en llocs com Argelia, Libia, Marroc, Mauritània, Serra Leone, Libèria, Angola, EEUU i també obviament a Espanya. Des de fa ja 40 anys, amb Texaco com a inciadora del procés, en aquests països és molt freqüent la presència de grans multinacionals que extreuen gas i petroli, ja que pels governs d’aquests països, permetre que aquestes grans empreses foredin en el seu territori i s’hi estableixin, es una gran font d’ingressos. El problema ve quan aquestes empreses s’estableixen en territori de tribus indígenes sense el seu consentiment, ja que es va crear una llei que afectava a totes aquestes poblacions que viuen aïllades, dient que només la superfície que abarca tot el gruix de terra per conrear, és de les tribus, més avall, el subsòl, ja es propietat de l’estat, donant via lliure a les empreses a establir-se a on vulguessin amb total llibertat.

En aquest cas, l’estudi d’aquest problema l’he centrat en el Perú, tot i que en els països veïns de l’Ecuador, Bolívia o Colombia la problemàtica ve a ser la mateixa, l’expropiació de terres a les tribus indígenes per a fer prospeccions petrolíferes i extreure’n el màxim de recursos d’aquestes terres amb el vist-i-plau dels governs respectius, mentre la vida, la subsistència i les diferents cultures d’aquestes persones es posa en greu perill. El Perú també apareix en les estadístiques com el país amazònic amb més territori destinat a activitats petroleres amb un preocupant 84%. M’he centrat en el Perú perquè és un dels llocs mencionats on he trobat més informació sobre les accions de les petroleres, gràcies a un treball de camp de Marc Gavaldà , un català que ha estat 4 anys vivint de primera mà la situació amb algunes d’aquestes tribus. En la seva estada allà va aprofitar per denunciar aquestes accions creant documentals com ara “Alerta Amazónica”, i que també després ha fet varies conferències i xerrades així com nombrosos escrits i fins i tot la creació de la plataforma “RepsolMata”.


El govern del Perú ha dividit durant aquests últims anys la seva part de selva amazònica en el que denominen lotes, en aquests lotes, hi ha sempre d’alguna manera participació de Repsol, sobretot en una regió que inclou els lotes 56, 57 i 88, d’una immensitat de gairebé 1.000.000 ha, incloses dins del jaciment de Camisea. Per aquesta regió hi passa el riu Urubamba on hi ha la planta més gran de la zona, coneguda com Malvinas plant, i que conecta mitjantçant oleoductes i gaseoductes amb altres plantes més petites de la zona. De la Malvinas plant es transporta subterràniament tot el que s’emmagatzema i s’extreu de la zona per arribar finalment al litoral del país, on es troben els grans nuclis de població urbana i la capital, Lima, des d’on s’exporta a tot el món. D’aquest riu es d’on neix el veritable problema per a les tribus ja que serveix de transport per les grans multinacionals per portar amunt i avall tota la maquinària necessària o molts dels recuros extrets.

D’aquí a que hi hagin hagut nombrosos vessaments tant de petroli com de gas i el riu s’hagi vist afectat, afectant a la vegada a la manera de viure dels indígenes que en la seva majoria el riu representa la principal font d’alimentació i de vida en general, produïnt la contaminació dels peixos que pesquen i dels aqüífers subterrànis d’on obtenien l’aigua que bebien. En aquests països els índex de càncer són els més alts del planeta. La instal·lació d’aquestes empreses provoca greus canvis en les poblacions indígenes perqué ells que volen viure al marge del món “desenvolupat”, que viuen aïllats per pròpia voluntat, d’un dia per l’altre es veuen gairebé invadits pel contacte amb les multinacionals i el món occidental, cosa que els provoca un gran canvi en la seva manera de viure i les seves cultures. Les empreses volen compensar aquests territoris sense parlar-ho abans amb el propi govern, així doncs construeixen escoles, centres socials, contracten gent per a les plantes de producció, ...


Creant un tipus de gent que no està preparada per viure a la manera occidental amb aquest canvi tant brusc però a la vegada tampoc aprèn a viure com un indígena perquè no es sap construïr la seva pròpia casa o no aprèn a pescar per menjar, per exemple. Molts d’aquets pobles decideixen deixar la zona i moure’s a una altre on encara no hi hagi l’amenaça de les multinacionals, alguns altres de Bolívia, s’han organitzat per a combatre-les produïnt-se moltes manifestacions d’aquesta gent que reprimeix violentament l’exèrcit, desplegat per voluntat del govern a petició de les empreses, uns governs sempre moguts pels interessos econòmics en contes de mirar pel benestar de la seva gent.

S’ha de dir també que la idea que es té en les zones més poblades i desenvolupades d’aquests països com ara el Perú, veuen als pobles indígenes com a un país diferent dins del mateix estat, que viuen al marge de la resta amb els seus propis costums i maneres de viure. Així que tampoc es d’extranyar que un govern que només té clars interessos en els diners, acabi concedint terres lliurement a les empreses sabent prefectament que es territori indígena. A part de tot això, tampoc existeix cap visió de futur per part d’aquets governs i les multinacionals, perquè a la llarga tot el que s’està desforestant del gran bosc de l’amazones i sobretot la rapidessa amb la que s’està fent, és molt preocupant. Segons un artícle publicat el 2012 al diari veneçolà El Nacional en la seva versió digital, en els últims 10 anys s’ha deforestat a l’amazones una àrea del mateix tamany que el Regne Unit i que en el 2050 a aquest ritme, s’haurà destruït la meitat del bosc complet. La situació en el bosc de l’amazones pot ser molt delicada


d’aquí a uns pocs anys per culpa de la manca de visió de futur per part de governs i multinacionals en tenir-ne cura. També està amenaçada la manera de viure d’aquestes tribus que es volen mantindre aïllats per pròpia voluntat de la resta i que viuen del bosc, que veuen com se’ls arrebata allò que tenen, tant el territori, com la contaminació del seu menjar i el seu medi en general. El petroli degut a que cada cop en va quedant menys per tot el món, es van buscant nous terrenys per perforar i extreure’n més i més. Això proporciona a les empreses petroleres uns grans beneficis degut a que molts països competeixenentre ells per “baixar-se els pantalons” davant d’aquestes empreses amb el fi de convencer que es quedin en el seu territori i es una manera de que el país obtingui també diners. Una oferta a la que és molt difícil de dir que no i en la qual el tema de la contaminació es l’últim que es mira (si es que es mira).

Conclusions

Tots aquests fets que es produeixen a tants quilòmetres de casa i que ens semblen tant llunyans no són aïllats, l’empresa Repsol també ha estat responsable de fets que s’han produït al nostre territori com nombrosos vessaments a la costa de Tarragona a la plataforma Casablanca, fet acompanyat de la troballa de 2 jaciments marins prop de la plataforma que s’han batejat com a “Lubina” i “Montanazo” i que es preveu explotar-los fins 2016. S’han fet estudis en els quals s’ha demostrat que en l’aire existeixen partícules prohibides en les inmediacions de la central petroquímica que poden afectar negativament la salud, aquestes partícules fins i tot espoden notar quan olores i alguns dies fa una certa olor extranya.

A part dels problemes ambientals, també Repsol s’ha apoderat de gairebé tot el mercat dels recursos de gas i petroli, tant en l’estat espanyol, que ho sabem de primera mà, com en els països de Amèrica Llatina, creant un mercat monopolitzat on ho controla gairebé tot. En països com el Perú no només n’extreu el petroli, sinó que el ven als mateixos habitants del país a uns preus elevadíssims que molts no es poden permetre. D’aquí es d’on Repsol treu la seva gran fortuna. Hem vaig centrar en el que té l’empresa entre mans en Amèrica Llatina perquè la problemàtica originada allà hem sembla més greu que el que s’ha pogut produïr aquí, tot i que no deix de ser greu. També gràcies als nombrosos videos i documentals fets pel Marc Gavaldà ha sigut una gran font d’informació ja que fora de la informació que ell o el seu blog proporciona, ha costat molt trobar més coses sobre el tema, sembla com si la mateixa empresa silenciés tot el que vol amagar, o la gent veritablement no estigui al cas sobre tots els problemes que això suposa.


Documental Alerta Amazònica https://vimeo.com/83847726 Documental en anglès sobre el petroli i Perú https://vimeo.com/74846578 Conferència de Marc Gavaldà a Lanzarote https://vimeo.com/43237731 Pdf sobre Repsol http://codpi.org/images/stories/noticias/campana_repsol/cv_repsol_en_deuda.pdf Conferència a Kaosenlared de Marc Gavaldà http://www.kaosenlared.net/america-latina/item/15701marc-gavald%C3%A1-desvela-la-otra-cara-de-repsol-en-am%C3%A9rica-latina.html

Bibliografia

Artícle sobre Repsol a “Nuevo Mundo” http://cesaraching.wordpress.com/2011/09/06/la-sombra-de-repsol-ypf-en-nuevo-mundo-video/ Documental sobre empreses espanyoles a Amèrica https://www.youtube.com/watch?v=tl-NZAWYzpA Documental “La selva lo tiene crudo” https://www.youtube.com/watch?v=E7NWQ-mgftE Artícle al diari digital El Nacional sobre l’Amazones http://www.el-nacional.com/ciencia_y_ambiente/mitadAmazonia-podria-desaparecer_0_93592868.html Blog creat per M. Gavaldà de denúncia sobre Repsol http://repsolmata.ourproject.org/spip.php?article266


Protesta gràfica3  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you