Page 1

LES CANYES DE L’OBOÈ L’oboè és un instrument que pertany a la família de vent-fusta. Té forma cònica i es caracteritza per emetre el so a partir d’una doble llengüeta, col·loquialment anomenada canya, que serveix per tal de canalitzar i permetre el pas de l’aire. La canya, és una de les parts més delicades de l’instrument, ja que d’ella depenen entre altres factors, la qualitat del so, l’afinació i la tècnica. Són els propis oboistes, els qui, generalment s’encarreguen de l’elaboració manual de les canyes, i encara que es poden comprar ja fetes, és un aspecte molt personal de cada oboista, ja que cadascú busca característiques de so i de comoditat diferents. Ara bé... Que es necessita per tal d’elaborar una canya? Els elements bàsics són: •

Dues pales

Un tudel

Fil de nailon

Una navalla

Espàtula

A grans trets, les canyes s’elaboren a través de la unió de les dues pales i el tudel amb el fil de nailon, i el posterior raspat amb la navalla fins que aquesta presente les característiques que busquem. Aprofundim un poc més aquest procés....

Quins passos hem de seguir per tal d’elaborar una canya? 1. Plantació i tall de les pales Les dues pales de la canya, poden créixer espontàniament des del sud d’Anglaterra fins al centre d’Àfrica, encara que les que reuneixen les millors condicions per el clima i la terra, són les del sud de França. També podem trobar canyes per a fabricar-les en Califòrnia, Mèxic o Austràlia, encara que les franceses, continuen sent millors. El que és el propi procés d’elaboració, és molt laboriós i es requereix de paciència i temps. En primer lloc, es procedeix a la plantació de la canya, que sol brotar cap a la primavera i es recull amb la lluna minvant de gener. Una vegada tallada, tan sols es guarden aquelles que poden ser bones ( ja que el fet de saber si una canya es bona o no, no ho sabrem fins que aquesta no estiga completament acabada ). Posteriorment, es deixen eixugar , i una vegada


eixutes, es dona la forma que aquesta les pales han de presentar amb un divisor de canyes i s’afig un esmalt per tal de protegir-la. Normalment els oboistes comprem les pales una vegada ja ha tingut lloc tot aquest primer procés, ja que es necessita un material especialitzat. Per a saber quines pales són les més adequades, a l’hora de comprar-les, s’ha de tindre en compte el color de la pala, que no siga ni molt blanquinós ni molt groguenc, i que tinga un color homogeni ( sense moltes taques).

Aquestes pales estarien ja preparades per a ser nugades, i a més tenen el color i forma recomanables

2. Nugar la canya El pas següent és nugar la canya. S’utilitza s’utilitza el fil de nailon especial per a aquest procés, tudels ( que són tubets de metall rodejats de suro per un dels dos extrems ) que es per on es nugarà la canya, i un “tudelero”, que és un instrument format per un mànec de fusta i un tub metàl·lic per el qual s’introduirà el tudel i permetrà nugar la canya més còmodament. Abans de dur a terme aquest pas, caldrà tindre les pales en aigua uns 20 minuts, per tal de que estiguin blanes i no es trenquen a l’hora de unir-les amb el fil.


Les canyes nugades, haurien de quedar com les de la imatge 3. El raspat L’últim pas és el raspat, la part més delicada d’aquest procés, que requereix una gran experiència i habilitat. S’utilitza una navalla molt afilada per a anar rebaixant ambdues cares de la canya i donant-li forma, i una espàtula ( una peça xicoteta de metall o fusta ), que es fica entre ambdues pales. La forma general que es vol aconseguir és la forma de U, començant amb raspats pròxims a la punta i anant allargant-los poc a poc. Aproximadament el raspat haurà de tindre una longitud de 11 mm. És molt important anar rebaixat de manera equitativa totes les parts de la pala, donant un tracte especial a la punta, a la que se li te que donar forma de mitja lluna. Finalment, es podrà afegir també filferro enrotllat en la part inferior de la canya, a uns 3 mm del final del tudel. La seua funció és mantindré l’obertura de la canya constant.

Model per al raspat de les pales

Imatge de la canya acabada

No obstant, el procés de fabricació de la canya no acaba ací, ja que cada oboista, ha d’anar retocant poc a poc la canya fins que obtinga les característiques de so, de afinació i de comoditat que busca, és a dir, el raspat s’ha de retocar poc a poc, inclús deixant que la canya repose algunes hores, o inclús dies fins tornar a raspar-la.


Com a conclusió, podem dir que el procés de fabricació de les canyes és costós i delicat, i es requereix molt de temps per tal d’adquirir l’habilitat que és necessita per tal de poder fer les seues pròpies canyes, amb les característiques personals de cadascú. Moltes pales hauran de partir-se fins aconseguir la canya perfecta!

Les canyes d'oboè  

Com son les canyes d'oboè

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you