Issuu on Google+

LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA   [Escriba  la  fecha]      

     

 

Fet pels alumnes de 2n C: • •

Alberto Betes Voro Chilet

Fran Moya

David Peris

LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA   1    


LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA      

 

LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA  

  Per  a  començar  aquesta  activitat  d’anàlisi  i  explicació  del  període  comprés  en  la  Crisi  de  la  Restauració,   hem  de  dir  que  les  dues  fonts  analitzades  a  continuació  son  primàries,  ja  que  estan  escrites  al  període  al   qual  corresponen  les  accions,  un  al  començament  de  la  dictadura  de  Primo  de  Rivera  i  l’altre  una  vegada   aquesta  havia  acabat.   Pel  que  fa  al  tipus  de  textos,  podem  dir  que  els  dos  tornen  a  coincidir.  Es  tracta  de  dos  textos  de  tipus   polític,  ja  que  son  dos  manifestos  i  tenen  la  mateixa  finalitat,  de  la  qual  parlarem  a  continuació.   L’autor  del  primer  text  es  el  general  Prim  de  Rivera  va  nàixer  Jerez  de  la  Frontera  el  8  de  gener  de  1870  i   va   morir   a   París   el   16   de   març   de   1930.   Sigué   un   militar,   polític   i   dictador   espanyol.   Sigué   marqués   d’Estella  y  Gran  d’Espanya.  El  segon  text  està  escrit  per  Alfonso  XIII,  qui  va  nàixer  a  Madrid  el  17  de  maig   de   1886   i   va   morir   a   Roma   el   28   de   febrer   de   1941,   sigué   rei   d’España   des   del   seu   naixement   fins   la   proclamació  de  la  II  República  el  14  d’abril  de  1931.  Va  assumir  el  poder  als  16  anys  ``d’edat’’,  el  17  de   maig  de  1902.  Per  tant  estem  parlant  de  dos  autors  individuals.   La   finalitat   dels   dos   textos   es   la   divulgació,   es   a   dir,   es   vol   fer   públic   una   declaració   de   propòsits   o   doctrines  i  en  aquest  cas  estan  els  dos  textos  lligats  amb  la  política.   Per   a   acabar   l’anàlisi,   parlarem   sobre   a   qui   anaven   dirigits   aquests   escrits.   El   destinatari   del   Manifest   de   Primo  de  Rivera  son  tots  els  espanyols,  tota  la  ciutadania.  El  mateix  ocorre  amb  el  Manifest  de  Alfons   XIII,  son  textos  totalment  públics,  que  van  a  Espanya  en  la  seua  totalitat.     La  idea  principal  del  text  sobre  el  Manifest  de  Primo  de  Rivera  es  la  dictadura  del  mateix.  Pel  que  fa  al   segon   manifest,   el   de   Alfons   XIII,   la   idea   principal   de   la   que   parla   el   segon   text   es   de   la   renuncia   a   la   corona  per  part  d’Alfons  XIII.       Respecte   a   les   idees   secundaries   trobem   al   primer   text   la   pàtria   com   a   signe   de   identitat   i   la   crítica   i   rebuig  als  polítics.  Pel  que  fa  a  les  idees  secundaries  del  segon  text,  es  centrem  en  el  rebuigs  del  poble   cap  a  Alfons  XIII,  i  que  aquest  vol  apartar-­‐se  i  evitar  una  possible  guerra  civil  a  Espanya.   Contextualitzarem  els  dos  textos  que  presentem  enmarcant-­‐los  als  anys  1923  i  1931  pel  qual  es  poden   localitzar   al   període   de   la   Crisi   de   la   Restauració   (1903-­‐1931).   Al   1917   va   esclatar   el   famós   boom   econòmic;   les   fortes   repercussions   socials,   la   guerra   colonial   al   Marroc   i   el   desastre   natural,     van   ser   factors  per  a  que  Primo  de  Rivera  anés  endavant  amb  el  colp  d’Estat,  suportat  per  Alfons  XIII  qui  va  fer  el   paper  del  rei  a  la  seua  dictadura.  Les  causes  i  principis  d’aquesta  dictadura  s’arreplega  al  text  1,  que  data   del   1923   al   manifest   de   Primo   de   Rivera.     Després   de   la   caiguda   de   Primo   de   Rivera,   a   causes   del  

 

2  


LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA  

descontent   social,   i   la   crisi   de   Nueva   York   que   no   tardà   en   expandir-­‐se,   Alfons   XIII     va   optar   per   abandonar   el   tron,   per   falta   del   suport   del   poble,   aquestes   raons   es   poden   veure   al   segon   text,   el   manifest  de  Alfons  XIII.  Aquest  va  abandonar  d’ell,  i  es  quan   es  proclamà  la  República  a  Espanya.   PCE:   El   Partit   Comunista   d’Espanya,   és   un   polític   espanyol   originat   d’una   primera   escissió   del   PSOE   l’any   1920   i   d’una   segona   al   1921.   La   primera   fou   provocada   per   les   “Juventus   Socialistes”.   La   segona   escissió   va   donar   lloc   al   PCOE   (Partit   Comunista   Obrer   Espanyol).   Aquestes   escissions   estaven   formades   per   persones   que   no   estaven   d’acord   amb   la   socialdemocràcia   i   tenien   com   a   objectiu   sumar-­‐se   a   la   III   Internacional   convocada   per   Lenin.   Poc   després,   la   III   Internacional   aconseguí   la   celebració   d’una   conferència   de   fusió   entre   el   PCE   i   el   PCOE   donant   lloc   al   Partit   Comunista   d’Espanya.  El  primer  congrés  del  PCE  tingué  lloc  a  Madrid  l’any  1922.   PROTECTORAT   DE   MARROC:   Entenem   per   protectorat   la   part   de   sobirania   que   l’Estat   Espanyol   va   exercir   sobre   el   territori   de   la   zona   nord   del   Marroc,   que   inclou   les   regions   del   Rif   i   Yebala   sense   annexionar-­‐lo  al  territori  nacional.  Aquest  règim  de  protectorat  es  va  acordar  segons  els  acords  franc-­‐ espanyols   firmats   el   27   de   novembre   de   1912.   El   protectorat   va   durar   fins   al   7   d’abril   de   1956,   amb   l’excepció  del  protectorat  meridional,  és  a  dir,  la  zona  del  Sàhara  Espanyol.     Degut  a  la  crisi  que  colpejava  España  en  l’època,  L’alta  burgesia,  una  gran  part  de  les  classes  mitjanes  i   l’exercit  van  veure  una  solució  en  la  dictadura  militar.  Diferents  factors  que  suportaven  aquesta  solució   eren   principalment   el   descontent   de   l’exercit   després   del   desastre   d’Annual   i   l’objectiu   d’evitar   les   conseqüències  de  l’expedient  Picasso  per  al  Rei,  per  al  general  Berenguer  i  altres  importants  generals.   Altre  factor  va  ser  el  auge  dels  nacionalistes  perifèrics  i  l’ascens  de  republicans  i  del  moviment  obrer  junt   al  triomf  del  feixisme  a  Itàlia,  que  es  va  produir  després  de  la  Marxa  de  Roma  en  1922  i  l’ascens  al  poder   de  Mussolini.   El  13  de  setembre  de  1923,  Miguel  Primo  de  Rivera,  capità  general  de  Catalunya,  va  manar  ocupar  els   servicis  telefònics  de  Barcelona  i  va  llegir  “El  manifest  de  Primo  de  Rivera”  davant  de  tots  els  periodistes,   fent  real  el  Colp  d’Estat  que  anteriorment  havia  sigut  pensat.  Primo  de  Rivera  sempre  va  contar  amb  el   suport   del   rei   Alfons   XIII.   Uns   dels   objectius   principals   que   tenia   aquesta   dictadura   era,   evidentment,   “Alliberar-­‐la  dels  professionals  de  la  política”  com  es  diu  al  text.     Després   d’aquest   colp,   va   entrar   en   escena   el   Directori   Militar,   qui   va   ser   el   que   assessorava   a   Primo   de   Rivera,  que  es  va  constituir  en  Ministre  únic.  Aquest  Directori  Militar  va  prendre  unes  mesures  que  es  

 

3  


LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA      

  basaven   en   prohibir   la   bandera   i   l’himne   català   i   restringien   l’ús   de   la   pròpia   llengua,   en   aplicar   “mà   dura”   en   tot   el   que   fa   referencia   a   l’ordre   públic   i   en   la   formació   de   la   Unió   Patriòtica,   que   era   un   partit   que  estava  dirigit  per  un  militar,  pretenia  seguir  el  model  feixista  de  Mussolini  en  Itàlia.   Trobem  un  govern  civil  a  partir  de  1925,  que  estava  presidit  per  el  general  Primo  de  Rivera.  Trobem  una   referencia   al   text   on   diu   textualment:   “ara   anem   a   recavar   totes   les   responsabilitats   i   a   governar   nosaltres  o  homes  civils  que  representen  la  nostra  moral  i  doctrina...”   Aquest  govern  civil  va  substituir  a   l’anterior   Directori   Militar.   El   que   ací   es   pretenia   era   fer   de   la   Dictadura   una   institució.   Com   a   conseqüència   es   va   crear   una   Assamblea   Nacional   Consultiva,   al   1927,   formada   per   membres   d’Unió   Patriòtica,   que   eren   triats   per   un   sufragi   restringit.   Trobem   ací   algunes   característiques   comunes   amb   el   feixisme   Italià.   Prompte   va   arribar   el   fracàs   de   aquesta   Assamblea,   quan   pretenia   redactar   una   nova   llei   fonamental   que   suposadament   devia   fer   el   paper   de   Constitució   de   la   dictadura.   Conforme   va   anar   passant   el   temps,   els   descontents,   que   ja  eren  evidents  inclús  avanç  de  començar  la  dictadura,  va   augmentar   la   oposició,   que   comprenia   un   ampli   espectre   polític  en  el  qual  trobem  liberals  i  conservadors,  socialistes,   anarquistes,   intel·∙lectuals,   moviments   estudiantils,   etc.   Però  ningun  d’aquests  grups  va  ser  el  causant  principal  de   la  caiguda  de  Primo  de  Rivera,  sinó  que  va  ser  el  propi  exèrcit  qui  va  sofrir  un  creixent  descontent  davant   les  arbitrarietats  de  Primo  de  Rivera.  Aquestes  soles  van  ser  unes  de  les  causes  per  les  quals  va  caure   Primo,   el   descontent   socials   van   ser   factor   clau,   van   aparèixer   els   moviments   vaguístics   i   l’oposició   a   la  

D’esquerra  a  dreta,  Alfons  XIII  i  Primo  de   Rivera  

dictadura   era   cada   vegada   major.   No   sols   apareixen   problemes   socials,   també   trobem   problemes   econòmics,   els   quals   comencen   amb   el   crash   de   la   bossa   de   Nova   York   en   1929,   degut   a   que   la   seua   expansió  va  arribar  a  España.  Va  produir-­‐se  un  devaluament  de  la  pesseta.   El   producte   de   l’oposició   creixent   i   dels   problemes   tant   socials   com   econòmics   va   ser   la   dimissió   de   Primo   de   Rivera,   el   27   de   Gener   de   1930,   que   va   ser   acceptada   per   el   monarca.   Va   morir   dos   mesos   després,  exiliat  a  Paris.   Una  vegada  formalitzada  la  dimissió  de  Primo  de  Rivera,  el  General  Berenguer  va  ser  anomenat  cap  de   govern   per   el   rei,   comença   un   període   conegut   amb   el   malnom   de   la   “Dictablanda”,   que   tenia   l’objectiu   de   revertir   la   situació   cap   a   la   passada,   la   de   1923.   Molts   pocs   partits   eren   els   que   suportaven   a  

 

4  


LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA  

Berenguer,  i  a  la  vegada  Els  partits  tradicionals,  liberals  i  conservadors  no  eren  capaços  d’articular  cap   sistema  de  partits  decent  per  a  la  societat  espanyola.   Una  mesura  que  es  creia  important  i  beneficiosa  es  va  convertir  en  el  fi  d’aquest  govern.  Aprofitant  el   retorn  a  les  llibertats  constitucionals,  a  ‘agost  de  1930,  els  republicans  junt  als  socialistes  i  altres  grups   de   la   oposició   a   Berenguer   van   firmar   el   Pacte   de   Sant   Sebastià,   que   tenia   la   finalitat   de   derrocar   la   monarquia   i   instaurar   un   règim   democràtic.   Va   ser   Niceto   Alcalà   Zamora   el   que   va   dirigir   el   Comitè   Revolucionari  creat  per  millorar  la  coordinació  d’aquest.     Alfons  es  veia  allunyat,  cada  vegada  més,  va  perdre  el  amor  del  seu  poble,  com  es  diu  al  segon  text,  e   inclús   els   militars   van   anar   canviant   d’opinió   i   van   arribar   a   veure   la   República   com   una   bona   solució.   També  va  ser  un  aliat  la  CNT,  que  va  suportar  la  causa.  EL  15  de  desembre  de  1930,  la  sublevació  militar   republicana   en   Jaca   no   va   tindre   èxit,   va   fracassar,   condemnant   així   als   seus   líders   Galán   i   Garcia   Hernández  a  mort.   Finalment   va   arribar   la   dimissió   de   Berenguer,   el   14   de   febrer   de   1932,   va   ser   l’Almirall   Aznar   que   va   heretar   el   poder   i   va   convocar   eleccions   municipals   el   12   d’abril,   les   quals   es   van   convertir   en   un   plebiscit  sobre  la  monarquia.  Va  triomfar  l’opció  republicana  i  socialista  a  la  majoria  de  zones  urbanes,   cosa  que  va  produir  la  abdicació  d’Alfons  XIII,  que  va  voler  evitar  a  tota  costa  una  possible  guerra  civil,   com   ens   diu   al   text   dos,   i   la   proclamació   de   la   República   el   14   d’abril   de   1931,   el   mateix   dia   al   que   pertany  el  segon  text,  el  manifest  de  Alfons  XIII.  

  Es  pot  dir  que  com  a  conseqüència  de  la  crisi  de  la  Restauració,  la  seua  incapacitat  de  renovar-­‐se,  el   descontent  social  que  va  generar  i  la  conjuntura  internacional,  es  va  propiciar  un  colp  d'Estat  dut  a   terme  pel  General  Primo  de  Rivera.  Aquest  es  proclamarà  Dictador  Militar,  encarregat  de  prendre  totes   les  decisions  de  l'Estat  aconsellat  per  un  Directori  Militar,  recordant  així  al  sistema  de  l'Antic  Règim,  regit   per  un  monarca  absolut  i  unes  Corts  consultives.       Durant  la  Restauració  es  va  desenvolupar  un  protagonisme  civil,  que  contrasta  amb  el  protagonisme   militar  característic  del  període  d’implantació  del  Sistema  Liberal  a  Espanya.  En  aquest  moment  l'exèrcit   canviava  els  governs  per  mitjà  de  pronunciaments  militars.  Durant  la  Restauració  es  donarà  un  procés   d'estabilització  en  el  qual  s'intentarà  establir,  en  alguns  moments,  un  sistema  més  participatiu  com  ja   havia  ocorregut  anys  arrere  durant  el  Sexenni  Democràtic.       No  obstant  això,  al  llarg  de  la  Restauració  es  donarà  un  sistema  participatiu  en  aparença,  ja  que  el   caciquisme  i  la  pràctica  de  torn  de  partits  impedirien  la  participació  real.  Així,  no  serà  fins  a  1931  amb  la   proclamació  de  la  Segona  República  quan  podrem  parlar  de  la  primera  experiència  democràtica  real  a   Espanya.    

 

5  


LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA      

  Com  veiem,  aquesta  participació  ciutadana  contrasta  amb  la  nul·∙la  participació  dels  súbdits  durant   l'Antic  Règim,  on  el  monarca  concentrava  tots  els  poders  de  l'Estat,  legislatiu,  executiu  i  judicial,   comptant  únicament  amb  institucions  consultives  per  a  desenvolupar  la  seua  labor.  Per  altra  banda,  en   el  Sistema  Liberal  es  garantirà  una  major  objectivitat,  justícia  i  imparcialitat  per  mitjà  de  la  divisió  de   poders  reflectida  en  la  Constitució.       A  més,  s'establiran  Corts  legislatives,  de  manera  que  la  sobirania  estarà  compartida  entre  aquestes  i  el   Rei  a  la  majoria  de  les  constitucions  de  l’època.  S'afavorirà  així  una  major  participació  ciutadana,  encara   que  el  tipus  de  sufragi  ho  marcarà  el  partit  en  el  poder,  moderats  o  progressistes.  Cal  destacar  que  la   importància  d'aquest  nou  sistema  resideix  en  l'ampliació  del  cens  electoral,  amb  un  major  nombre   d’homes  amb  dret  de  vot.       No  obstant  això,  i  com  hem  dit  abans,  no  serà  fins  anys  després,  amb  la  proclamació  de  la  Segona   República  quan  podem  parlar  d'un  verdader  Sistema  Democràtic.  En  aquest  Sistema  es  donaran  millores   en  les  condicions  de  vida  dels  treballadors  com  a  conseqüència  de  la  tasca  de  les  organitzacions  sindicals   i  la  nova  legislació.  Però  un  dels  trets  més  importants  d’aquest  període  serà  l'establiment  del  sufragi   universal  masculí  i  femení,  amb  el  consegüent  augment  de  participació  ciutadana.       Per  tant,  la  gran  importància  del  sistema  de  la  Restauració  residirà  en  el  major  protagonisme  civil,  el   qual  va  proporcionar  major  estabilitat  en  contrast  amb  èpoques  anteriors.  Però,  la  farsa  d'aquest   sistema  aparentment  participatiu  generarà  un  gran  descontent  entre  la  societat  i  facilitarà  l'eixida   autoritària  de  la  crisi  per  mitjà  del  colp  d'Estat  de  Primo  de  Rivera.    

  BIBLIOGRAFIA:     • • • • • •

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera   http://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_XIII   http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Primo_de_Rivera   http://www.xtec.cat/%7Ejcaste16/historia%20xx.htm   Apunts  complementaris   Apunts  de  classe  

6  


LA  DICTADURA  DE  PRIMO  DE  RIVERA  

 

 

7  


Primo de Rivera, comentari.