Page 1

Ciències de la terra

Pedraza MElgar, Henry David B1B Ins Ferran Casablancas 2013/2014


Índex 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Portada Índex L’Ordovicià Clima Fauna Flora Final de l’Ordovicià Contraportada


Ordovicià L’Ordovicià es el segon període dels sis en els que es divideix l’era Paleozoica. Va començar al final del Càmbric fa 488 milions d’anys i va finalitzar fa uns 443 milions d’anys al principi del Silúric. Aquest període el va descobrir Charles Lapworth l’any 1879, va dir que els fòssils de la fauna d’aquells estrats eren diferents als del Cambrià i als del Silúric i per tant es tenia que considerar com un nou període.

Els nivells del mar van ser molt elevats durant aquest període, es on les transgressions marines mostren mes evidencies a les roques que va tenir aquest període. Hi havia un gran continent situat a l’hemisferi sud, que va rebre el nom de Gondwana. Al principi es trobava a l’equador, i al desplaçar-se cap al sud una part del continent va quedar coberta per glaciars. També hi havien tres continents independents al principi d’aquest període (Laurenita, Siberia y Bàltica).


Clima Es va produir una llarga era glacial afectant principalment al gran continent Gondwana, però sense contar amb aquesta glaciació el clima era càlid i humit (tropical) amb temperatures que en algunes parts del mon arribaven als 50 ºC. A finals d’aquest període hi ha proves d’una activitat climàtica molt violenta amb moltes tormentes. Es creu que el final d’aquest període es degut a la glaciació que va produir una extinció massiva. Immenses zones de les actuals Europa i Nortamèrica estaven submergides. En aquestes zones hi havia molts organismes que van anar dipositant carbonat calci de les seves petxines i les parts dures del seu cos. Hi havia un gran oceà que cobria gran part de l’hemisferi nord (Panthalassic) i d’altres mes petits com Lapetus .

Fauna Aquest període va començar amb una extinció massiva i va finalitzar amb una altre. Va haver una gran explosió adaptativa, no tan gran com la coneguda explosió càmbrica. La fauna marina es va multiplicar per quatre que era el 12 per cent de tota la fauna marina coneguda. Abundaven els trilobits, graptòlits, braquiòpodes, bivalves... També van aparèixer nous grups com el dels escorpions marins. Tots els animals eren marins ja que l’atmosfera era escassa en oxigen però es creu que alguns grups d’animals van començar a sortir a l’exterior encara que no es podien considerar animals terrestres ja que tenien que tornar a l’aigua per poder respirar. Els primers peixos amb mandíbula van aparèixer en aquest període.


Flora Els fongs marins eren molt abundants, descompassaven els cadàvers dels animals. Un dels primers fongs terrestres, probablement van ser els glomerals jugant un paper molt important per la colonització de les plantes a la superfície terrestre. Les primeres plantes terrestres van aparèixer de forma no vascular paregudes a les hepàtiques. Les algues eren molt abundants en el càmbric i també a l’ordovicià.

Fa 460 milions d’anys aproximadament la flora terrestre constava només de plantes similars als briòfits.

Final de l’Ordovicià El final d’aquest període va arribar amb el conjunt d’una sèrie d’extincions i es col·loca en la segona extinció massiva mes gran que a patit la terra d’un total de cinc. A finals del període ordovicià tots els organismes pluricel·lulars vivien en el mar. El 49% de la fauna va desaparèixer. Una de les teories mes acceptada, de la qual ja em parlat es que aquesta extinció massiva va ser produïda per una gran glaciació amb una baixada de temperatures molt gran que no va durar mes de 1’5 milions d’anys.

Ordovicià