Page 1

Cada divendres gratis amb La Vanguardia Del 31/5 al 6/6 del 2013

Rihanna presenta disc al Sant Jordi P14

MÚSICA

TEATRE

Les ‘Luces de Bohemia’ de Teatro del Temple P10

El Cafè Godot, un nou bistrot americà a Gràcia. Oferta gastronòmica tot el dia i per a tots els públics. Fins i tot hi ha una ludoteca per als qui hi van amb nens! A l’Addis Abeba, cuina etíop a Sants P23 RESTAURANTS

C_01 Portada Jazz.indd 1

ts r e c n o ic s n o i s es s m a J

Z Z JA

a n o l e c a Bar

29/05/13 11:15

NENS

El Sònar per als petits, al Port de la Selva P21

CULTURA

Vida i obra de Pasolini, al CCCB P16 La faràndula del Bar Tribal P31

NOCTÀMBULS

SHOPPING

El calçat més sostenible P30


Barcelona a ritme de Jam Session. TEXT: DAVID MOREU FOTOS: FLAMINIA PELAZZI

El jazz s’ha convertit en una música envoltada de llegendes i la seva història, a la nostra ciutat, només és la punta de l’iceberg d’una tradició centenària que ha captivat el públic de tots els racons del món. Si viatgem en el temps, podem descobrir com aquest gènere musical nascut al sud dels Estats Units (i popularitzat als clubs underground de Nova York) va arribar a Europa durant la Primera Guerra Mundial, però, un cop acabats els enfrontaments bèl·lics, es va establir com una moda molt popular. Només cal fixar-se en la gran influència que va tenir en l’obra d’escriptors i de cineastes de renom, en el període de postguerra, que van deixar-se seduir per la seva màgia d’arrels negres i pel seu esperit reivindicatiu, en un moment de canvi social. Com que es tracta d’una música urbana i cosmopolita, era inevitable que Barcelona es capbussés en aquest corrent d’avantguarda i que es popularitzessin clubs com el Jamboree o La Cova del Drac, a més de veure néixer revistes transgressores, festivals amb visió de futur i artistes de fama internacional, com Tete Montoliu o Francesc Burrull. Aquests fets van representar un èxit sense precedents, al nostre país, ja que llavors es vivia una època marcada per les prohibicions de la dictadura i el jazz es considerava una intoxicació cultural estrangera. Però la feina incansable dels pioners va permetre crear un ambient únic, que ha anat creixent fins a l’actualitat. En ple segle XXI, el jazz continua movent-se entre el poder de convocatòria de les grans estrelles i l’experimentació dels artistes alternatius, que, gràcies a internet, poden arribar a un públic més nombrós. A Barcelona, trobem figures consolidades, clubs amb història i petits locals que mantenen viu l’esperit d’aquesta música, gràcies a les jam sessions més explosives, en aquest cantó del riu Mississipí. Us proposem descobrir la nostra ciutat a ritme de jazz, gràcies a les actuacions més sorprenents que s’organitzen cada setmana. La resta forma part de la improvisació i de la cara B del mite.

C_04-07 Tema Musica Jazz OK.indd 4

28/05/13 15:49


#1

JAMBOREE Plaça Reial, 17. BCN (Ciutat Vella). d Liceu (L3). € 8 euros preu mitjà de la consumició. Música en directe: cada dia, a les 20 i a les 22h. Web: www.masimas.com/jamboree.

Si existeix un lloc de referència, a Barcelona, per gaudir del millor jazz en directe, és el Jamboree. Un local situat en un soterrani de la plaça Reial que va obrir les portes el 1960, i que ha vist desfilar mites d’aquest gènere, com Chet Baker, Ella Fitzgerald i Ornette Coleman. Actualment, continua al peu del canó i ofereix una programació diària de concerts amb grans figures, sense oblidar que, cada dilluns, sorprèn amb les famoses WTF Jam Session, que s’han convertit en un punt de trobada obligatori per als músics més respectats de l’escena local. Recomanable per a mitòmans i aventurers musicals. CASA FUSTER Passeig de Gràcia, 132. BCN (Eixample). d Diagonal (L3, L5). € 19 euros, preu mínim de l’entrada i la consumició. Música en directe: Dj., de

21 a 23h. Web: www.hotelescenter.es/ casafuster/jazzclub-es.html.

experimentar emocions fortes. Si no el coneixeu, descobriu-lo!

Què tenen en comú Woody Allen i Barcelona? A banda d’una pel·lícula estimada i odiada a parts iguals, també comparteixen la passió pel jazz a la Casa Fuster. Un hotel modernista amb aires de llegenda que, cada dijous, obre les portes del Café Vienés als ritmes del jazz més seductor. Una opció perfecta per gaudir de música en viu amb un sopar de luxe (menú Duke Ellington), un assortiment de tapes creatives (conegudes com a Louis Armstrong) o un còctel deliciós, que us farà somiar en una altra època. Adient per a tothom qui vulgui escoltar bona música en un ambient de cinc estrelles.

JAZZSÍ CLUB Requesens, 2. BCN (Raval). d Sant Antoni (L2). € 6 euros, amb consumició (consulteu la programació). Música en directe: Dl. i dj., a les 20.30 h; dt., dc. i ds., a les 19.45 h; dv., a les 20.45 h, i dg., a les 18.30 h. Web: http://tallerdemusics.com/jazzsi-club.

ROBADORS 23 D’en Robador, 23. BCN (Raval). d Liceu (L3). € 3 euros, preu de l’entrada. Música en directe: cada dia, a les 21.30h. Web: http://23robadors.wordpress.com. Si us voleu endinsar en l’escena musical més underground de Barcelona i descobrir tot allò que no sona a Spotify, teniu una parada obligatòria a Robadors 23. Es tracta d’un bar situat al cor del Raval que, des del 2008, s’atreveix a programar música en directe cada dia, a partir d’una temàtica o un gènere específic: el flamenc, el rock, el funk o les seves famoses jam sessions de jazz dels dimecres a la nit. Un local allunyat de les rutes turístiques, però que s’ha consolidat gràcies al boca-orella entre els aficionats als ritmes alternatius i tots els qui volen

Aquest petit club dedicat en cos i ànima a la música en directe està vinculat al Taller de Músics de Barcelona i s’ha convertit en una de les millors plataformes de promoció i difusió dels nous talents que sorgeixen a la nostra ciutat. Desafiant els temps que corren, ofereix una programació diària de concerts de diversos estils i hi destaca la seva gran aportació al jazz, gràcies al cicle de mestres del gènere dels dilluns i les jam sessions dels dimecres i els dissabtes. Un escenari privilegiat per veure l’evolució dels seus joves alumnes i gaudir de la millor música en viu en un horari per a tots els públics.

Makinavaja

JAZZMAN Roger de Flor, 238. BCN (Eixample). d Verdaguer (L4, L5). € 6 euros preu mitjà de la consumició. Música en directe: consulteu la programació. Web: www.jazzmanbcn.com. Darrere d’aquest nom, s’amaga un dels locals més veterans de l’escena del jazz de Barcelona, ja que va obrir les portes al barri de l’Eixample l’any 1979 i mai no ha parat de programar música en directe. Els responsables afirmen Vinculat al Taller de Músics, el Jazzsí Club organitza jam sessions els dimecres i els dissabtes.

Jamboree

que és un club de dimensions petites, però amb l’ànima gran, i això és el més important, a l’hora de triar els grups que posaran la banda sonora a les seves nits més especials. Una filosofia basada a convidar músics veterans del gènere, però també a donar oportunitats a joves talents que estan començant en aquest món tan competitiu. Un lloc tranquil amb tot l’esperit del jazz clàssic. MAKINAVAJA Carretes, 51. BCN (Raval). d Paral·lel (L2, L3). € 4 euros preu mitjà de la consumició. Música en directe: Dt., a les 22h. Més inf.: www.facebook.com/pages/BarMakinavaja/140661009314790. El famós dibuixant de còmics Ramón Tosas (més conegut amb el sobrenom d’Ivà) no es va imaginar mai que, un dia, hi hauria un bar, al Raval de Barcelona, dedicat a les aventures del seu personatge més popular, Makinavaja. Situat en un antic celler del barri, el local, decorat amb il·lustracions originals d’Ibáñez i Nazario, s’ha convertit en un punt de trobada ineludible per als amants de les tapes casolanes, el rock’n’roll i les vinyetes humorístiques, sense oblidar que, cada dimarts a la nit, s’hi organitza una de les jam sessions de jazz més salvatges de la ciutat. Indicat per a tots els qui vulguin saltar-se les normes.

FOTO: CLAUDIO VALDÉS

Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta a la cultura. Per aquest motiu, és fàcil apreciar la seva connexió amb el jazz i com aquest gènere ha sabut adaptar-se als moments de canvi social que han sacsejat el seu camí de llegenda. Tant si sou uns amants del bebop com uns nouvinguts amb ganes de viure emocions fortes, us proposem una ruta pels clubs més rellevants on es pot gaudir d’aquesta música en directe i dels locals que organitzen les jam sessions més populars.


CASINET D’HOSTAFRANCS Rector Triadó, 53. BCN (Sant Gervasi). d Tarragona (L3). Entrada: gratuïta. Música en directe: dg., a les 12.30h. Web: www.cotxeres. org/musica/musica.htm.

Cada diumenge al migdia, vermut a ritme de jazz al Casinet d’Hostafrancs.

Les actuacions de jazz no són patrimoni exclusiu dels clubs i les sales de concerts, sinó que, a Barcelona, també hi trobem iniciatives tan originals com el Vermut Jazz, que s’organitza cada diumenge al migdia, al pati del Casinet d’Hostafrancs. Es tracta d’un cicle gratuït que comença amb l’arribada de la primavera i que compta amb noms consagrats de l’escena catalana, juntament amb artistes novells que estan obrint-se camí en el món discogràfic. Una oportunitat única per gaudir de la millor música en directe mentre feu el vermut; en cas de pluja, les actuacions sempre es traslladen al teatre del Casinet. BARCELONA PIPA CLUB Plaça Reial, 3, principal. BCN (Ciutat Vella). d Liceu (L3). € 5 euros preu mitjà de la consumició. Música en directe: consulteu la programació. Web: www.bpipaclub.com. El Pipa Club deu ser l’únic local de Barcelona on encara es pot fumar tranquil·lament, però també s’ha consolidat com un dels escenaris més habituals de l’escena alternativa del jazz de la nostra ciutat. Es tracta d’un pis de grans dimensions que funciona com a local social i ofereix un mirador privilegiat sobre l’explosió de colors de la plaça Reial. Cada nit, es transforma en una caldera de música, gràcies a concerts de milonga i tango, encara que el seu punt àlgid són les jam sessions improvisades dels diumenges, a base de hot swing i jazz manouche. Un local diferent per gaudir d’una música d’una altra època.

#9

JAZZPETIT Encarnació, 143. BCN (Gràcia). d Alfons X (L4). € 6 euros preu mitjà de la consumició. Música en directe: De dt. a ds., a les 21h.

Web: http://jazzpetit.wordpress.com. El barri de Gràcia s’ha convertit en un referent cultural de la nostra ciutat i sempre està al capdavant de les activitats musicals. Per aquest motiu, no podia faltar a la cita amb el jazz en directe, gràcies a un local tan emblemàtic com el Jazzpetit. Amb la voluntat de ser un punt de trobada entre músics i aficionats, de dimecres a dissabte, ofereix una programació de concerts en format reduït que ens endinsen en la tradició de la música negra, amb àrregues de blues, descàrregues oul apassionat i del de soul

DE JAM EN JAM

Aprofitant el fenomen de les jam sessions, hem parlat breument amb dos músics habituals de l’escena del jazz barcelonina per saber com es viuen des de dins aquests concerts improvisats. JOSEP TUTUSAUS ‘TUTU’ (trombonista) A quines jams et podem trobar, a Barcelona? Els dimarts acostumo a anar al Makinavaja i els dijous obro bro una jam a Sitges, a la Cava de El Retiro, però també n’hi ha a Robadors 23, al Jazzsí, les WTF del Jamboree, al Carmelitas... tas... Com funcionen, realment, aquestes sessions? Bàsicament, hi ha tres o quatre músics que obren la sessió ió i, a mesura que n’arriben d’altres, es van muntant formacions ions amb els instruments que hi hagi. En principi, s’ha de tenirr un nivell mínim acceptable per poder tocar. Són un complement a l’oferta de concerts o tenen un públic propi? Algunes formen part de la programació del local, d’altres estan potenciades per les escoles i n’hi ha de més underground,, però no crec que complementin gaire l’oferta, ja que les opcions ons de música de petit format en directe són ben minses.

jazz d’avantguarda que es respira a les nits de Barcelona. Un ambient íntim i agradable amb una banda sonora única.

#10

MILANO COCKTAIL-BAR Ronda Universitat, 35. BCN (Eixample). d Catalunya (L1, L3), Universitat (L1, L2). € 9 euros preu mitjà de la consumició. Música en directe: cada dia, a les 20.30 i a les 22h. Web: www.camparimilano.com. Barce Al bell mig de Barcelona, en aquella intersecció màgica on es troben els despi turistes més despistats i la gent

local que realment sap el que vol, trobem l’emblemàtic cartell del Milano. Un local d’aires clàssics que ens transporta a una època plena de glamur, on les nits es fonen amb la matinada, gràcies als ritmes més seductors, i sempre ofereixen còctels deliciosos. Baixar per aquella llarga escalinata significa entrar en un petit paradís de música en viu, ja que cada dia s’hi programen grups locals de gran qualitat i no es té por de barrejar el blues del delta amb el swing o el millor jazz. Adient per als amants dels concerts sense sorpreses.

SA SANTI DE LA RUBIA (saxofonista) onista) En quines jams acostumes a participar? No Normalment, cada dimarts estic stic a la jam de del Makinavaja. També n’hi ha d’altres que m’ m’agraden molt, com la de Robadors 23, el Ja Jazzsí, el Carmelitas, el Jamboree oree o el Valira. Só Són un bon lloc per posar en marxa proje jectes? Só Són un bon punt de partida per troba bar-se i conèixer músics del circuit, ircuit, però el que veritablement es necessita, ssita, a la ciutat, a l’hora de posar enn marxa pr projectes, són espais que enss permetin fer concerts amb més continuïtat. tinuïtat. Qu Què opines del fet que cada a cop sigu siguin més populars? Em sembla molt positiu, perquè rquè vo vol dir que la gent s’interessa pe per la música en directe. D’altra tra ba banda, m’agradaria que aquest est su suport també es traslladés als ls lo locals que programen concerts, rts, ja que fan un gran esforç sense nse ca cap tipus d’ajuda.


RAYNALD COLOM, TROMPETISTA

“EL JAZZ ÉS UN LLENGUATGE I QUAN PUGES A L’ESCENARI HAS D’EXPLICAR VIVÈNCIES” Raynald Colom és un trompetista i compositor de jazz de Barcelona que s’ha convertit en un referent de l’escena internacional, gràcies a les gires i les col·laboracions que ha fet amb músics d’arreu del món. Les ganes d’experimentar l’han portat a gravar quatre àlbums molt ben rebuts per la crítica, en què ha deixat fluir la passió pel flamenc i pels ritmes urbans, com el hiphop, que tant admira. Ens hem trobat amb el músic al barri de Gràcia per descobrir la màgia del jazz i els secrets que s’amaguen darrere dels seus solos de trompeta. Recordes com vas descobrir el jazz i quan vas decidir que volies dedicar-te a la música? No el vaig descobrir, sinó que el tenia a casa. Els meus pares formen part del món de la música i això és el que mamava de petit. No sabia què eren els Beatles o els Stones, sinó que m’agradava el jazz, i era estrany, perquè em sorprenia que la resta de nens no n’escoltessin. Vaig començar amb el violí i, quan vaig fer vuit anys, el meu pare em va portar una trompeta. Però va ser una elecció natural, ja que no em veia fent cap altra cosa. Ell tocava a molts clubs de París i recordo que jo dormia als camerinos, quan tenia sis o set anys. Això t’acaba marcant. En diverses ocasions, has parlat de la tradició oral d’aquest gènere i de la importància dels mentors per als músics joves. Quina ha estat la teva experiència personal? Tinc tres mentors molt marcats: el meu pare, Horacio Fumero i Jesse Davis. Aquestes són les persones a qui encara demano consell en cas de dubte. Però això s’està perdent, i ja no veus una relació entre les diferents generacions. La gent estudia al conservatori, toquen entre ells i volen ser líders d’una banda sense haver fet el camí. Per això es diu que la música no té un públic, ja que tampoc hi ha gaires coses per explicar, quan tot ho has après en una aula. El jazz és un llenguatge i quan puges a l’escenari has d’explicar vivències, però això només s’aprèn amb el contacte amb altra gent. El jazz sempre ha tingut una imatge força intel·lectual, però, quan parleu gent com Llibert Fortuny o tu mateix, el feu més accessible. Com explicaries aquesta música a un nouvingut? És una música molt reivindicativa i la va crear una gent que vivia oprimida al sud dels Estats Units. La base del jazz és la música folk, i podem dir que el hip-hop n’és una evolució lògica. L’única diferència és que, als anys 20 i 30, els músics pobres van agafar els instruments de les bandes, just després de la Guerra Civil Americana, i van crear la tradició que tots coneixem. Amb el hip-hop va passar el mateix, perquè, als barris marginals

C_04-07 Tema Musica Jazz OK.indd 7

de finals dels anys 70, ningú es podia comprar un saxo, però sí que tenien els vinils dels seus pares i van començar a expressar-s’hi. Per això la música té tanta força. Barcelona té una gran tradició de jazz, però potser ha viscut massa del record del passat. Com és l’escena musical actual? No hem d’oblidar que, fins fa 30 anys, aquí no hi havia res i hem hagut d’anar molt de pressa. Ara hi ha moltes escoles de jazz, però jo sóc més partidari de l’escena underground... Voler tocar el mateix que feia Parker no té sentit, en ple segle XXI. Crec que anem bé, però falten més llocs on tocar sense problemes. A Barcelona hi ha molt de potencial, músics que estan pujant i xavals joves, però on poden tocar sense tenir la por al cos? És complicat, tot i que encara hi ha garitos que s’arrisquen perquè no ens treguin la música. És real aquesta imatge d’amistat i collaboració entre músics que es troben a diverses jam sessions? Les jam sessions són festives i s’han convertit en un termòmetre de com està la ciutat. No hi vas a fer una jam session, sinó que acabes el teu bolo i vas a veure els col·legues per tocar uns quants temes. El problema és que ara hi ha poca feina i la gent només va a tocar a les jams. Són els temps que corren i només ens queda veure com evolucionarà. Se’n fan moltes, i he conegut músics més joves que, de tant en tant, aviso per tocar, perquè vull que continuï existint un vincle entre generacions i puguem crear una comunitat. Podries dir-nos quins són els clubs on més t’agrada tocar, a Barcelona, i compartir alguna anècdota que hagis viscut? D’una banda, el Café Royale, perquè em van oferir una residència durant quatre anys i d’aquella experiència van sortir els meus dos primers discos. Era brutal, tocàvem cada diumenge i rebentàvem el local, amb més de 200 persones. Era un ambient molt maco. I després, el Jamboree, ja que em vaig criar a les WTF Jam Session que s’hi fan els dilluns, i ara hi tocaré amb el meu grup de Nova York. Per a mi és com ser a casa. I... les anècdotes no es poden publicar! L’any passat vas presentar l’últim disc, amb el títol de Rise. Què volies expressar, en aquell moment? El que toco forma part del que visc i no puc entendre que un músic separi la vida privada de l’artística. Avui tot és políticament correcte, però ens estan retallant les llibertats i ens venen guerres que no ens importen, però que ens afecten. Els artistes no podem estar en una bombolla i tenim l’obligació de reflectir el que passa. Per a mi, la música ho és tot i la gent que admiro s’hi ha deixat la vida. El títol significa rebel·lar-se i fa moltes

al·lusions al concepte postracial, que encara existeix. Ara sóc pare i això canvia molt les coses, però cada cop tinc més clares les meves conviccions i no em fa por explicar-les. Els pròxims dies reprendràs els concerts amb les teves diverses formacions. On et podrem veure en directe i quins són els teus projectes més immediats? A principis de juny, estaré de gira per Espanya tocant la música de Rise, i

farem escala al Jamboree el dia 6. També estaré al terrat de La Pedrera amb un quartet, els dies 20, 21 i 22 de juny. I el 21 de juliol oferirem un concert especial, amb The Re-fugees, al Teatre Romea, un espectacle que em fa molta il·lusió presentar a Barcelona, perquè som 17 músics imparables, a l’escenari, i barregem flamenc, jazz i hip-hop. El 2014, suposo que hi haurà una gravació d’aquest projecte amb una part d’il·lustració.

28/05/13 15:49

Jazz Barcelona  

Ruta del jazz en Barcelona para el suplemento Què Fem? de La Vanguardia.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you