Issuu on Google+

Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa Ref.: 394DCL04101300003

A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA GESTIÓ EN L’ÀMBIT SANITARI I LES RELACIONS ENTRE EL SSECTOR PÚBLIC SANITARI I LES EMPRESES (CIGAS)

Dolors Camats i Luis, portaveu, Marc Vidal i Pou, diputat, David Companyon i Costa, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, membres de la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les relacions entre el Sector públic Sanitari i les Empreses (CIGAS), presenten, d’acord amb el que estableix l’article 58.6 del Reglament del Parlament, les propostes de conclusions següents per tal que, una vegada debatudes a la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les relacions entre el Sector públic Sanitari i les Empreses (CIGAS), siguin incloses en el dictamen que ha d’ésser debatut pel Ple del Parlament.

1. CONCLUSIONS A.- Objectius del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA 1. El grup parlamentari d’ICV-EUiA a la sessió del Ple del Parlament del dia 13 de febrer d’enguany manifestà, com a proposant de la constitució d’una Comissió d’Investigació sobre les irregularitats en els sistema de salut de Catalunya, vam manifestar tres objectius que al nostre parer eren prioritaris: esbrinar què havia passat en tots els casos de presumptes irregularitats i denúncies de presumpta corrupció que afecten diverses institucions sanitàries del nostre país i delimitar clarament quines responsabilitats que se’n poguessin derivar. El segon era perquè s’havien produït aquestes irregularitats, on havia fallat el nostre sistema perquè permetés que s’haguessin produït aquestes irregularitats i el tercer proposar les mesures necessàries per assegurar que això no tornés a passar. És a dir, per garantir a la ciutadania que hi ha la màxima transparència en els recursos públics que es destinen a un servei tan essencial i tan sensible com és la sanitat i el nostre sistema de salut. 2. Per ICV-EUiA aquesta és una comissió política, que ha de tenir un relat, resultats i responsabilitats polítiques i per tant vinculats a l’ètica de la gestió i administració d’allò que és públic, patrimoni de totes i tots els ciutadans del nostre país. Aquest, entenem ha de ser la responsabilitat del Parlament de Catalunya. Es en altres àmbits on cal delimitar les Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

responsabilitats jurídiques, administratives, comptables o penals que se’n poguessin derivar, no es gens menor el fet que diversos dels casos investigats estan sota tutela judicial i al llarg dels treballs d’aquesta Comissió han estat imputades persones que hi han comparegut. Però els resultats polítics vol dir resultats útils per al conjunt de la ciutadania; útils quant a transparència, útils quant a informació i útils quant a mesures proposades. 3. És important contextualitzar els treball d’aquest Comissió en les circumstàncies presents. Què perceben els usuaris de la sanitat pública? Augment de les llistes d’espera, tancament de llits i plantes senceres als hospitals, privatització de la gestió, retallades de totes les partides pressupostàries, tancament de Centres d’Assistència Primària i de serveis d’urgències, copagaments (millor dit re-pagaments) absolutament injustos especialment per les classes populars, retallades als drets i salaris dels treballadors de la sanitat, desgovern en l’arquitectura del sistema de salut afectant a institucions centenàries com Sant Pau, Hospital Clínic... 4. I mentre tot això es pretén justificar dient que no hi ha prou diners, la ciutadania es troba amb un generós reguitzell de casos on la Sindicatura de Comptes, Intervenció de la Generalitat, l’Oficina Antifrau, la Fiscalia Anticorrupció i els Jutjats han conclòs o han obert diligències o han imputat a alts responsables dels sistema de salut de Catalunya: Grup SHERS, Consorci Hospitalari de Catalunya (CSC) i les seves empreses, el Grup Innova i Sagessa, el Servei d’Emergències Mèdiques, la Fundació de Gestió Sanitària i la Fundació patrimonial de l’Hospital de Sant Pau, l’Institut d’Alta Tecnologia PRBB, el Consorci Hospitalari de la Selva i el Maresme, el Consell Comarcal del Maresme, etc. 5. En el decurs de les compareixences han aparegut, al nostre entendre, irregularitats administratives, contractuals, absència dels procediments de contractació de l’obra pública, conflicte d’interessos entre el dret privat i el dret públic, negociacions prohibides, portes giratòries, mala gestió dels recursos públics, salaris desorbitats fora dels paràmetres del sector públic, etc. que, si més no, en cap cas han estat suficientment desmentides. 6. Irregularitats detectades, tipificades i valorades pels organismes públics de control externs a les entitats i empreses públiques investigades per la Comissió, com són la Sindicatura de Comptes (entre altres, els informes 22/2008 Sistema d’Emergències Mediques, Exercici 2006, Informe 13/2009 Contractació de serveis externs en hospitals de la 2


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública de Catalunya (XHUP) Exercici 2006, Informe 2/2010 Consorci Sanitari de l'Anoia. Exercici 2007, Informe 3/2011 Fundació Privada Hospital de Pobres de Puigcerdà. Exercici 2008, Informe 30/2011 Inversions en equipaments de salut. Pla 2004-2012, 32/2012 Institut d’Alta Tecnologia PRBB, 33/2012 Fundació privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 39/2012 Fundació privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), la Intervenció de la Generalitat o l’Oficina antifrau (expedients d’investigació núm. 004-14022012/002 i 001-25022012/E078), però mai per la empresa auditora privada –que quasi en exclusivitat- les ha auditat any rere any. En aquest aspecte no podem més que recordar les paraules del Director de l'Oficina Antifrau quan alertava de la "debilitat en el propi control intern" atès que "qui està al capdavant té interessos privats. Hi ha una gestió d'allò públic per part del sector privat que beneficia als privats".

7. A la combinació d’aquests dos fets: retallades en l’àmbit sanitari i irregularitats en la gestió pública, s’hi afegeix la percepció lligada a la corrupció, la ineficiència, el clientelisme, portes giratòries, abonades per la manca de transparència i claredat. Pel nostre grup ICV-EUiA més que mai esdevé fonamental parlar d’ètica i gestió pública, de l’ètica dels nostres gestors públics, que en els casos objecte d’investigació, són aquells que eren designats per l’autoritat competent per exercir una funció pública i són els responsables de les relacions contractuals entre empreses, la majoria d’elles de caràcter públic. Funció pública que no és altra que la de garantir alhora els interessos de l’Administració i els dels administrats, tal com posa de manifest la STS núm. 537/2002, de 5 d'abril ("Cas samarretes")

8. Tampoc és aliena a aquesta percepció el fet que la partida pressupostària destinada a la sanitat és la principal en els Pressupostos de la Generalitat, amb un creixement exponencial en els anys 20042010, i per tant d’alt interès per les empreses i entitats privades i el capital financer, fins i tot, de capital risc.

9. Aquesta percepció va ser corroborada quan el senyor Josep Prat fou president de l'Institut Català de la Salut (ICS), assessor del President

3

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Artur Mas en temes de salut i alhora conseller de la multinacional sanitària United Surgical Partners (USP) i director general de les empreses municipals Innova, inclosa la sanitària Sagessa, a Reus. I això passa amb un Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya –i per tant, màxima autoritat sanitària del país- que abans de ser-ho era president de la patronal dels hospitals privats. 10.En els moments de la creació de la Comissió d’Investigació, des d’ICVEUiA demanàvem a tots els grups parlamentaris la màxima voluntat de transparència i no posar cap límit a la demanda d’informació que pogués estar relacionada amb els fets que el Parlament havia d’investigar. No volíem que la ciutadania, conclogués que aquestes Comissions no serveixen per a quasi res. Teníem, tenim, el màxim interès en que el Parlament acomplís el seu objectiu d’escatir les responsabilitats polítiques, si així era el cas, en els casos investigats.

B.- Valoració dels treballs de la Comissió 11.Atesos els objectius abans esmentats, la comissió d’investigació ha tingut poca funcionalitat per a permetre realment fer recerca sobre possibles irregularitats i mals funcionaments dins del nostre sistema sanitari, -que era el principal objectiu que el nostre grup s’havia proposat-, i ha tingut més aviat la característica d’una comissió informativa, però sense la possibilitat que aquesta informació tingués un ampli espectre que permetés composicions de lloc diferenciades. En realitat, doncs, podríem manifestar que donades les característiques del seu desenvolupament aquesta comissió no ha existit -en els termes que exigiria- una investigació i el seu resultat final s’acosta al que seria un frau a la voluntat del Parlament d’investigar. Basem aquesta afirmació en els següents aspectes: a. La clara i inequívoca voluntat dels grups de Convergència i Unió i del Partit Socialista de Catalunya de vetar compareixents, que proposats per altres grups, els hi poguessin ser incòmodes. Van ser rebutjats comitès d’empresa, sindicats, periodistes, els editors de la revista Cafèambllet, experts... La Comissió d’Investigació no ha pogut, doncs, escoltar versions múltiples sobre els fets. Les exclusions de compareixents pactades entre els grups de CiU i del PSC han impedit poder escoltar les versions de persones que havien investigat amb anterioritat alguns dels fets en qüestió i tenien visions diferents sobre alguns dels temes 4


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

objecte de la comissió, així com representants dels treballadors i les treballadores d’alguns dels hospitals que apareixien en els casos investigats que podien oferir versions diferents que les dels seus directius.

b. Creiem que aquesta qüestió ha estat cabdal i determinant pel desenvolupament de la comissió, doncs pràcticament en tots els casos investigats només hem pogut escoltar la “versió oficial” de les pròpies persones objecte d’investigació parlamentària, donant-se la paradoxa que ha pogut servir per determinats compareixents com altaveu i justificació de la seva suposada innocència, sense que s’hagi pogut sentir les argumentacions d’altres veus que han denunciat repetidament i pública determinades irregularitats i que sí han pogut estar criticades i fins i tot ridiculitzades pels compareixents acordats entre CiU i PSC, sense cap possibilitat de contrast o rèplica.

12.En segon lloc, el propi mecanisme de funcionament de la comissió: a. un format rígid i amb poc temps per preguntar per part dels i les diputades i sense límit de temps per respondre per part dels compareixents. b. Una excessiva concentració de compareixents en sessions molt llargues amb el suposat objectiu d’enllestir el tema ràpidament. 13.Això ha facilitat enormement les divagacions i la falta de concreció de molts dels compareixents. Aquesta pressa per acabar ha impedit també que molta de la documentació sol·licitada arribés més tard que la pròpia compareixença a la qual feia referència. Aquests fets, al costat d’un zel excessiu de la presidència davant de possibles preguntes incòmodes, han dificultat l’objectivitat i l’aprofundiment dels temes plantejats. 14.Probablement degut a l’acord inicial entre CiU i PSC per seleccionar les persones compareixents, hem observat una coincidència, propera al discurs únic, tant a l’hora d’escudar-se al voltant de l’anomenat “model sanitari català”, com si l’objecte d’investigar presumptes irregularitats en el sistema sanitari fos un “atac” a tot el model sanitari, com de desprestigiar els procediments de control interns de la intervenció de la Generalitat. L’anàlisi del model sanitari no era ni objecte d’investigació ni tampoc objecte de controvèrsia pel que fa als objectius de la 5

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

comissió. D’altra banda, les persones que podien aportar dades concretes sobre els casos que presentaven més evidències, en estar aquests sota investigació judicial, no s’hi ha volgut manifestar, emparant-se en el “secret de sumari” o les investigacions obertes en seus judicials. 15.Com a conseqüència d’aquests fets introductoris, cal fer les següents observacions referides especialment a tant les conclusions com a les recomanacions que aquest grup presentarà:

a. No podem aportar conclusions contrastades basades en la legalitat o il·legalitat d’algunes actuacions, sinó confirmació subjectiva d’hipòtesis, però sí que podem destacar conclusions importants dels informes de l’Oficina Antifrau i els informes de la Sindicatura de Comptes a partir de la documentació rebuda.

b. Tenim una visió global de la situació del nostre sistema de salut, i hem valorat els riscos de vulnerabilitat que podrien seguir facilitant els elements de mal funcionament objecte que, al nostre parer, han quedat acreditats en la documentació lliurada a aquesta comissió. Això ens permet fer recomanacions de caràcter funcional des de la perspectiva de l’acció política.

c. La majoria d’irregularitats ja han estat detectades en els informes de la Sindicatura de Comptes, com per la pròpia Comissió del Parlament que ha emès resolucions aprovant els seus informes i recomanacions fent resolucions pertinents, com en l’informe de l’anomenat “cas Crespo” informe que Sindicatura no aprovà en el Ple de l’esmentat organisme estatutari, però que ha format part de les compareixences i per les actuacions d’investigació de l’Oficina Antifrau. Cap de les irregularitats descrites per aquests organismes ha quedat desmentida en els treballs de la Comissió d’Investigació, ans al contrari, al parer del Grup d’ICV-EUiA han quedat corroborades.

d. Entenem que fora convenient posar a mans dels organismes de control públics esmentats tota la documentació lliurada a aquesta comissió per tal de complementar la que aquests organismes ja 6


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

tenen en el seu poder i destriar les accions irregulars que s’han produït des de la perspectiva de la legalitat de les que s’han produït des d’una perspectiva de l’ètica de la gestió pública.

16.Els i les compareixents, llevat dels experts, ho han estat en funció del seu càrrec directiu en empreses i/o organismes de titularitat pública, des d’aquest punt de vista pel grup parlamentari d’ICV-EUiA és imprescindible fixar un dels punts de les conclusions en relació al règim d’incompatibilitats i els possibles conflictes d’interessos de persones amb interessos en els sector públic i en el sector privat. 17.La normativa d'incompatibilitats existeix amb l’objectiu d’articular un sistema preventiu de les activitats que poden vulnerar la principal de les funcions públiques i que no és altra que el servei als interessos generals, la raó de ser de l’Administració Pública. La pertinença a un consell d'administració d'una societat pública, igual que en una societat privada, comporta exercir-ne les funcions de direcció, administració i representació, funcions que s'accentuen quan se n'és, a més a més, el president. D'acord amb l’ordenament jurídic, les persones que ocupen càrrecs en societats públiques si bé no tenen dins del dret administratiu la condició de personal al servei d'una administració pública ni d'alt càrrec d'aquesta, no queden al marge del règim d'incompatibilitats administratives, atès que exerceixen funcions públiques, ja siguin de direcció, administració o de representació, (i, en ocasions, amb l’atorgament de poders generals en la societat), i se'ls ha d’exigir la incompatibilitat amb aquelles activitats privades que puguin destorbar l’exercici de les funcions públiques. 18.Respecte dels conflictes d’interessos la LLei 5/2006 (art. 4) diu que existeix conflicte d'interessos quan els alts càrrecs intervenen en les decisions relacionades en assumptes en els que conflueixen a la vegada interessos en el seu lIoc públic i interessos privats propis, de familiars directes o interessos amb terceres persones, la qual cosa, l’existència d'una concurrència d'interessos públics i privats comporta necessàriament un menyscapte a l’estricte compliment dels deures i compromet la imparcialitat o independència en l’exercici de les funcions públiques encomanades. Aquestes conclusions són perfectament extrapolables a altres casos que han estat objecte dels treballs de la Comissió i en els nombrosos casos de “portes giratòries”, de l’anomenada endogàmia dins del sector sanitari i entre les diferents 7

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

empreses públiques i l’administració, en els quals la mateixa persona passava de ser “proveïdor de serveis” a “contractista de serveis”, per tornar a ser “proveïdor” al cap d’un temps.

C.- Valoració dels diferents “casos”

Consideracions sobre el Grup Innova

19.L’Ajuntament de Reus crea el grup empresarial Innova, holding que reuneix diverses empreses públiques que gestionen diferents serveis a la ciutadania. Entre elles Sagessa, que acaba oferint serveis de salut no només a la població de Reus, sinó també a les comarques veïnes. Les decisions de gestió econòmica de les diferents societats que integren Innova, dirigida pel senyor Josep Prat, inclosa la construcció del nou hospital, acaben generant un moviment de diners superior al pressupost del propi ajuntament i, en tot cas, no eviten un endeutament enorme d’aquest municipi. La sospita d’irregularitats estan sota investigació judicial i, per tant, no han pogut ser tractades en profunditat a la comissió. En qualsevol cas, hi ha indicis clars de què la fugida del dret administratiu en la creació de societats mercantils per gestionar bens públics i la falta de transparència en aquesta gestió ha pogut facilitar un excés en la despesa que sovint no està justificat plenament des de la perspectiva de l’ètica pública, la sostenibilitat ni l’equitat social i territorial. a. En la construcció de l’hospital de Reus, els indicis d’una despesa irregular en relació a l’arquitecte, senyor Batesteza, que presumptament va rebre una quantitat propera als 400.000 euros per unes tasques de supervisió que la intervenció va considerar poc justificades i que van ser desmentides oralment durant la compareixença però no provades davant la comissió, han seguit el curs judicial, acabant amb la seva imputació. b. Aquest mateix informe que va ser explicat a la comissió pel secretari i per l’interventor municipals afirma que l’esmentat arquitecte i Josep Prat podrien haver comès delictes societaris, de falsedat i contra l’administració pública. I que Josep Prat va signar entre 2007 i 2011 factures no justificades i 8


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

presumptament falses, referides al senyor Batesteza i al senyor Carles Manté pel cobrament de més de 700.000 euros presumptament sense justificar, fet negat pel propi senyor Manté, però tampoc constatat a la comissió. c. En qualsevol cas, entenem que no va ser prou justificat a la comissió el motiu pel qual aquests informes no es van fer ni presentar en el moment dels fets a l’anterior govern municipal de Reus. Ni tampoc creiem que va quedar prou justificat davant la comissió el perquè l’oposició política al municipi de Reus en el moment dels fets, actualment a l’alcaldia, no va demanar que s’elaborés cap informe si hi havia sospites d’irregularitats, com sí que ha fet ara. d. D’altra banda, les possibles irregularitats detectades des de la mateixa investigació judicial en aquest cas, no formen part en sentit estricte d’un cas referit al sistema sanitari, excepte pel que fa a la construcció de l’hospital, donat que estem tractant d’un conglomerat de múltiples empreses municipals dedicades a activitats diverses, una de les quals és la que gestiona els centres sanitaris. Ara bé, algunes de les persones referides en aquest cas, especialment el senyor Prat i el senyor Manté, han tingut importants responsabilitats sanitàries, en la direcció i gestió del sistema de salut públics i apareixen com a directius en diverses societats. Quan hi ha concurrència d’aquestes activitats, cas del senyor Prat, es fa palesa una falta d’objectivitat en la presa de decisions i, per tant, la possibilitat de comissió de greuges. La seva actuació, a més, convida a pensar en un clar conflicte d’interessos i en la possibilitat d’incompatibilitats que la investigació judicial en curs haurà d’aclarir. e. Durant el desenvolupament de la comissió s’han produït diverses imputacions de l’alcalde i de regidors de l’anterior equip de govern, referides especialment a preses de decisions dins del conglomerat Innova que no afecten específicament o exclusivament al tema sanitari. Aquestes preses de decisions fan referència a la creació d’empreses públiques i a la no utilització dels controls del dret administratiu en relació a les despeses econòmiques que poden haver acabat propiciant un deute immens en el propi ajuntament. La justificació d’alguns compareixents, en qualsevol cas, és la falta d’advertiment per

9

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

part de la intervenció, de d’irregularitats administratives.

la

possibilitat

de

comissió

f. En les compareixences referides a aquest cas s’ha pogut constatar l’existència de clàusules de confidencialitat en relació als salaris dels directius i no s’ha justificat el perquè de la poca transparència en relació a l’ús d’una bona part del diner públic: salaris de càrrecs intermedis, participació en empreses mixtes, nombre de treballadors. Aquesta falta de transparència ha pogut propiciar que la presa real de determinades decisions econòmiques i de contractacions o d’endeutament es prenguessin en una cúpula molt reduïda de càrrecs, mantenint-ne la opacitat i dificultant-ne el control. g. Com a il•lustració d’aquesta conclusió, entenem que no van quedar prou justificats a la comissió els motius de les suposades irregularitats esmentades en l’informe d’una auditoria de Faura Casas en el darrer mandat de l’anterior alcalde de Reus, senyor Lluís Miquel Pérez, entre els anys 2009 i 2011, referides a males pràctiques de gestió. Concretament en el cobrament d’un 30% del sou amb incentius sense justificar per part del senyor Josep Prat i per una vintena de càrrecs directius, el pagament discrecional a treballadors per part del director general, senyor Prat, o la no correspondència entre la facturació realitzada a les mútues i el cobrament reals i, per tant, la possibilitat de doble facturació.

Consideracions sobre SERHS Consorci Hospitalari de Catalunya (CSC)

20.El Grup Serhs és un holding empresarial format per 55 societats mercantils encapçalades per la societat dominant Grup Serhs, SA. El grup té interessos molt importants en el sector sanitari i social ja que proveeix als centres sanitaris de serveis i material divers (serveis de càtering, de bugaderia, instal·lació de cuines, de mobiliari, lloguer d'immobles, etc.). D'acord amb la informació de la web corporativa del grup, la divisió Serhs Food gestiona més de 250 centres, entre els que hi ha hospitals públics i centres assistencials.

10


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

21.De l’estudi de la documentació lliurada a la Comissió, especialment les actes de la Comissió informativa endegada per Badalona Serveis Assistencials, l’informe de l’Oficina Antifrau i de la Sindicatura de Comptes, aquest grup considera acreditat que:

a. Des de I'any 1992, com a mínim una societat del Grup Serhs, presidit del Sr. Bagó, està prestant serveis en els centres gestionats per la societat municipal de Badalona, actualment BSA, SA. b. Des de 1993 fins el 2008 el Sr. Bagó ha estat president de la societat CSC Consultoria i Gestió, SA i que, des de finals de 2011, n'és membre del seu Consell d'Administració i Consell Executiu. c. Que des de l’any 1998 la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA exerceix la gestió integral de la gerència de la societat municipal de Badalona, actualment BSA, SA i els centres sanitaris que li han estat adscrits mitjançant la interposició d'un gerent en la seva plantilla. d. El 17 de juny de 1998 el Consell d'Administració de la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA que el Sr. Bagó presidia va atorgar-li poders que conferien, entre d'altres, les més amplies facultats en matèria de personal que, per tant, es projecten sobre el gerent de la societat municipal BSA, SA. e. Tant l’adjudicació com la irregular execució deis serveis prestats, acreditada en la Comissió que BSA, SL, va efectuar i les pròrrogues per la societat del Grup Serhs així com el contracte desert, que li va permetre continuar prestant el servei, s'han produït mentre el Sr. Bagó estava en una posició directiva preeminent respecte del gerent de la societat municipal, i que les esmentades irregularitats van afavorit la prestació continuada deis serveis de la societat del Grup Serhs durant 19 anys, ens trobem davant la concreció més evident del conflicte d'interessos públics i privats del Sr. Bagó. f. L’Oficina Antifrau estima que aquest conflicte d’interessos podrien revestir les característiques d'un delicte de negociacions prohibides i es contundent en quan a la intencionalitat del Sr. Bagó: “no només va presidir totes les societats de CSC fins el 31 de març de 2008 (malgrat que fins l’octubre de 2008 no s'eleva a 11

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

pública i inscrigué la seva dimissió), sinó que a finals de 2011 s'hi reincorpora de nou a les empreses públiques de CSC, formant part des d’aleshores del consell d'administració de totes i, a més a més, integrant-se en la comissió executiva de l'empresa pública principal, CSC, SA, amb la qual cosa hauria exercit funcions inherents a l'administració ("intervenint-hi" als afers) o, com a mínim, hauria format part del "centre directiu" on es "tramiten, informen o resolen" qüestions relatives a les prestacions de serveis, contractades i/o dutes a terme de facto pel conglomerat d'empreses Grup Serhs, SA, de la qual, com ja s'ha dit, el propi senyor Bagó n'és fundador, accionista de referència i president del consell d'administració. A la situació objectiva de coincidència als consells d'administracions de les empreses públiques i del Grup Sehrs, SA, amb evident conflicte d'interessos, des de la perspectiva subjectiva s'estima que el fet d'haver estat inquirit repetidament per manifestar sobre la inexistència de causes d'incompatibilitat, tot invocant multiplicitat de normes, i havent manifestat no incórrer-hi, denota el coneixement i intenció de burlar aquelles específiques prohibicions”.

Consideracions vers el Consell Comarcal del Maresme

22.De l’estudi de la documentació lliurada a la Comissió i l’informe de l’Oficina Antifrau, ICV-EUiA considera acreditat que:

a. El Consell Comarcal va acordar prestar el servei de monitoratge als serveis educatius (transport i menjador escolar, acollida de sisena hora i vetlladors escolars) el febrer de 2009 i es va fer pública l’abril de 2009. b. L’abril de 2009 el Consell Comarcal del Maresme acorda trobar un soci privat per a la societat d'economia mixta que es vol crear, informació que fou feta pública el maig de 2009. c. Es dona la sospitosa circumstància que pocs mesos abans, l’agost de 2008, la societat Sacalmser, SL, una de les societats del Grup Sehrs (i que després resultarà integrant de l’empresa mixta i adjudicatària) canvia radicalment l’objecte social, passant 12


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

de la fabricació i venda de begudes i explotació, gestió i assessorament d'establiments hotelers, a tenir com a única activitat el monitoratge, entès com a tal l'atenció, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests, en àpats i períodes de lleure. d. L’Oficina Antifrau entén que aquests són fets que apunten l’existència d'un possible delicte de revelació i/o d'ús d'informació privilegiada per part del Sr. Bagó i/o del seu entorn familiar o societari, en una adjudicació remarcablement veloç a criteri de l’Oficina Antifrau.

Consideracions sobre el Consorci Hospitalari de Catalunya (CSC) 23.El Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) es va constituir l’any1984, sota la denominació Consorci Hospitalari de Catalunya. És una entitat local pública. Ha tingut, i té, un paper fonamental en el desenvolupament del model sanitari català. La seva activitat, mitjançant les seves empreses mercantils directament o en aliança amb empreses privades, ha aparegut de forma recurrent en els treballs de la Comissió d’investigació.

24.Actualment el nombre d'entitats consorciades és de 94 sotmeses a diferents règims jurídics (dret públic, dret privat; ambdós alhora), que es poden agrupar de la següent manera: 31 ajuntaments; 2 diputacions, 7 entitats de dret públic; 7 societats mercantils de capital públic; 18 consorcis; 21 fundacions; 3 associacions, i 5 d'altres tipus entre els que destaca 1 cooperativa. L'any 1991, el CSC va crear com a soci únic i amb la mateixa denominació, la societat mercantil Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya, SA (CSC, SA). L'any 2003 es va transformar en una societat d'economia mixta donant entrada en el seu accionariat a part de les entitats consorciades al mateix.

25.De l’estudi de la documentació lliurada a la Comissió d’Investigació, en especial de les Actes del Consell Rector del CSC i dels consells d’administració de les empreses mercantils de titularitat pública participades al 100% pel CSC i els seus associats, i l’informe de l’Oficina Antifrau, ICV-EUiA considera que:

13

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

a. L'increment en nombre i en diversitat jurídica dels ens que integren el CSC: de les 10 entitats originàries ha passat a 94, sotmeses a diferents règims jurídics (dret públic, dret privat; ambdós alhora), que es poden agrupar de la següent manera: 31 ajuntaments; 2 diputacions, 7 entitats de dret públic; 7 societats mercantils de capital públic; 18 consorcis; 21 fundacions; 3 associacions, i 5 d'altres tipus entre els que destaca 1 cooperativa. b. L'increment d'entitats consorciades que integren el CSC des de la seva constitució i la creació de múltiples entitats dependents per aconseguir les seves finalitats ha conduit vers un model organitzatiu certament complex que ha buidat de contingut els objectius originals CSC. c. D’acord amb la informació facilitada per l’Oficina Antifrau, El CSC ha anat perdent contingut en favor de les seves societats anònimes mercantils. En relació amb la societat capçalera CSC, SA cal dir que aproximadament el 93% de la seva facturació es realitza amb les entitats que en depenen i formen grup. D'aquesta manera, bona part deis serveis que el CSC presta als seus consorciats és prestat per mercantils de tercer nivell (p. ex: 1r. nivell CSC-7 2n. nivell CSC,SA -7 3r nivell! CSC, Consultoria i Gestió, SL). d. Aquest aspecte és especialment rellevant doncs al parer del grup d’ICV-EUiA les relacions entre l’Autoritat Sanitària (la Generalitat de Catalunya) i el CSC s’ha caracteritzat per ser aquest mitjà propi del primer. Entenem que la utilització irregular i/o fraudulenta de la fórmula d’adjudicació directa de mitjà propi de les empreses mercantils del CSC, com una de les causes de l’opacitat i manca de transparència en el model sanitari català que desprès fou “exportat” a altres empreses municipals de naturalesa similar al CSC, i com la consorciada dins el CSC Sagessa i integrant alhora al Grup Innova de Reus, empreses que han compartit directius al llarg dels anys.

e. D’acord amb la Junta de Contractació i els informes de la Sindicatura de Comptes la consideració de mitjà propi implica l'adjudicació directa sense submissió a la normativa pública de contractes de la Llei de contractes del Sector públic, segons 14


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

el qual queden exclosos de I‘àmbit d'aplicació de la LCSP els negocis jurídics en virtut deis quals una Administració o poder adjudicador encarregui la realització d'una prestació a un ens que tingui atribuïda la condició de mitja propi i servei tècnic d'aquest, la realització d'una determinada prestació.

f. Dins de la nombrosa documentació lliurada a la Comissió d’Investigació s’ha pogut acreditar com en les prestacions que les diferents administracions o ens consorciats feien al CSC com a mitjà propi aquest actuava alhora com a poder adjudicador i utilitzava les pròpies empreses mercantils vinculades a CSC S.A. com a mitjà propi malgrat no tenir-ne la consideració respecte al primer poder adjudicador. g. Tant l’Oficina Antifrau, com la Sindicatura de Comptes han advertit contra aquesta pràctica: “no pot admetre que tant el CSC, SA com les seves societats participades al 100% puguin considerar-se mitja propi respecte de les entitats consorciades al CSC, SA i, d'aquesta manera poder ometre els procediments de contractació pública basats en la publicitat i en la concurrència”. Concretament a l’informe de l’Oficina Antifrau es pot llegir:

h. Cap d'aquestes societats (CSC, SA; CSC,Consultoría í Gestió, SA; Projectes Sanitarís í Socia/s, SA; ese, Vitae, SA; ese, TecnaliaSalut, SL) no compleixen amb dos deis requisits exigits legalment, el primer formal i el segon de caire material i determinant: Quant al requisit formal incomplert, ni el CSC, SA ni les seves societats participades al 100% reconeixen expressament en els seus Estatuts la condició de mitja propi i servei tècnic. L'incompliment que resulta determinant per no poder considerar aquestes societats com a mitja propi és que cap de les referides societats compleix amb el requisit relatiu a que la totalitat del capital social sigui de titularitat pública.

i. La societat CSC, SA és una societat d'economia mixta en la qual participen directament fundacions privades i societats mercantils i indirectament, fins i tot, una societat cooperativista. En aquest sentit, la diferents dictàmens i sentències mostren 15

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

clarament que no pot considerar mitjà propi d'un poder adjudicador una societat d'economia mixta en què participen, ni que sigui minoritàriament, socis privats, pel fet que aquesta participació obeeix a consideracions característiques deis interessos privats i persegueix objectius de naturalesa diferent de l’interès públic. En aquest mateix sentit s’ha manifestat en I'informe 9/2009 la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya considerant que la participació del capital privat, encara que sigui minoritari, desvirtua l’apreciació d'un ens instrumental com a mitja propí.

Consideracions sobre la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva 26.Centres Mèdics Selva Maresme, SL és una societat que es va constituir l’11 d’abril del 2000, essent administradors únics el senyor Pere Vallribera fins al maig del 2003 i la senyora Núria Constans des d’aleshores fins a l’actualitat. El senyor Xavier Crespo va ser gerent de l’empresa fins al 17 de juliol de 2003. Tots tres han comparegut a la comissió. 27.Aquesta societat es constitueix amb un soci únic que és la societat limitada BCGEST, SL participada en diferents percentatges per l’hospital Sant Jaume de Calella, el Consorci Sanitari de la Selva, l’Ajuntament de Blanes i l’Ajuntament de Calella. La corporació de Salut del Maresme i de la Selva adquireix totes les participacions que integraven el capital de BCGEST, passant a ser titular del 85% de l’empresa. Finalment s’integra a aquesta corporació l’Hospital Municipal de Lloret de Mar. 28.La societat CMSM, SL es crea amb l’objecte de donar suport a l’atenció sanitària prestada al sector turístic, encara que amb posterioritat la seva activitat es va estendre a altres serveis de salut. Així, doncs, realitza atenció primària, medicina estètica, medicina de l’educació física i l’esport, activitat en agroalimentària i, especialment, la gestió econòmica i comercial de l’assistència sanitària a pacients privats prestada pels hospitals públics amb el seu personal, però facturada i cobrada per compte d’ells. La major part dels ingressos d’aquesta societat provenen d’aquesta gestió econòmica i comercial, donat que l’import facturat pels hospitals públics a CMSM pels serveis efectius prestats era només una part de la facturació que aquesta feia als pacients privats. Els ingressos nets obtinguts per la gestió econòmica i 16


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

comercial realitzada per compte dels hospitals s’utilitzaven per finançar la resta d’activitats. a. Totes aquestes informacions van ser corroborades pels compareixents esmentats. b. Ara bé, la negativa a admetre o a contrastar la validesa de les informacions esmentades a l’anomenat “informe Crespo” emès per la Sindicatura de Comptes, però no aprovat en el Ple, referit a la pèrdua acumulada de diners d’aquesta societat, confirma encara més les sospites d’irregularitats que allà s’hi mencionen. c. En concret, tot i els ingressos nets acumulats de més de set milions d’euros a finals del 2004, en els balanços de sumes i saldos de la societat s’hi constaten unes pèrdues acumulades per un valor superior al 1.600.000 euros. Cap dels compareixents ha pogut negar o demostrar que fossin falses aquestes informacions. d. En qualsevol cas, s’han admès pèrdues quantioses en l’execució de les altres activitats de salut privades que no han estat compensades suficientment pels guanys en la facturació de serveis en centres sanitaris públics, sense que cap compareixent hagi pogut o volgut justifica-les. e. De la mateixa manera el senyor Xavier Crespo no va saber o voler justificar els motius ni els criteris per determinar la quantitat de l’abonament pactat de 79.000 euros en concepte de fons de comerç per la cartera de clients propis que aportava a la corporació, quan no s’havia pactat cap tipus de pagament per altres fons de comerç ni cartera de clients aportats per altres entitats. f. Tampoc va poder o voler justificar la manera com es satisfeien despeses en conceptes de comissions, complements i altres pagaments a diferent personal que treballava en la societat quan ell era el gerent, ni despeses de personal o de prestació de serveis professionals de les quals no es disposava de contracte formalitzat. g. De les declaracions del senyor Crespo i de la senyora Constans, -gerent en el moment en què es produeix-, entenem que no queda prou justificat ni l’import final abonat ni el mecanisme 17

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

utilitzat per l’adquisició dels equipaments pertanyents a CMSM per part de l’empresa LLOMECEN, SL constituïda pel mateix senyor Crespo i la senyora Guadalupe Oliva i per part de l’empresa Assessoria Croal, SL, que segons l’apreciació de l’informe “no nat” de la Sindicatura de Comptes podrien haver suposat una pèrdua a preu de mercat de prop de 300.000 euros. h. Tot i la resposta negativa de la senyora Constans, aquest grup manté la sospita que en els centres de la corporació de Salut Maresme i la Selva es segueix fent una doble facturació i la sospita de l’existència de dobles llistes d’espera. i.

Donades les dades exhaustives que hi consten i donada la falta de justificació concreta de moltes d’aquestes dades per part dels compareixents que reforcen la seva versemblança, recomanem a la Sindicatura de Comptes que aixequi el secret i faci públiques les deliberacions a l’entorn de l’anomenat informe Crespo per permetre tornar a revisar les irregularitats que s’hi esmenten.

Consideracions sobre l’Hospital de Sant Pau 29.Si avui dia ningú pot negar que és imprescindible clarificar l’anomenada arquitectura institucional de l’Hospital de Sant Pau, dividida en tres fundacions privades de patrimoni, gestió sanitària i recerca i regides per un patronat nomenat per la Molt Il·lustre Administració formada per l’Arquebisbat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i per tant de majoria pública, hores d’ara aquesta titularitat pública no està establerta amb claredat. 30.Aquesta indefinició entre entitat de dret públic i entitat de dret privat ha portat a l’Hospital de Sant Pau, malgrat ser el nou Hospital haver estat construït i finançat amb diners públics a cedir el seu patrimoni a una Fundació privada, a actuar com un “petit estat” amb les seves pròpies regles d’acord amb la conveniència i interessos dels seus gestors i una proverbial manca de transparència pròpia de les regles vaticanes, com a quedat palès en determinats casos d’alt nivell directiu on el poder judicial determinarà si les seves remuneracions estaven justificades i conforme a la legalitat, però al parer del grup d’ICV-EUiA difícilment justificables des d’una vessant ètica i de rigor en la gestió dels recursos i diners públics. 18


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

31.Moltes de les qüestions sotmeses a la consideració de la Comissió d’Investigació estan actualment sota diligències judicials i diversos dels compareixents imputats. Però el substantiu de les irregularitats estan documentades en els informes 33 i 39/2012 de la Sindicatura de Comptes i han quedat acreditades en les sessions de la Comissió.

32.Ressalta de nou la dicotomia entre la consideració que la Sindicatura de Comptes i al Junta de Contractació fa de l’Hospital de Sant Pau com a “poder adjudicador administració pública” i la pràctica constant que els seu gestors, especialment en la Fundació de Gestió Sanitària en el patronat del qual té majoria la Generalitat de Catalunya, de considerarse “no administració pública” quan es tracta d’adjudicar contractes d’obres o serveis, i si considerar-se ““administració pública” alhora de retallar els sous als seus treballadors.

33.Les principals irregularitats detectades estan precisament en l’adjudicació d’obres, les liquidacions d’aquest contractes i la desviació final respecte a l’adjudicació, l’adjudicació directe de les fases segona i tercera sense concurs, la inclusió dels drets de compra per un preu (entre 6 i 8M€) molt inferior a valor de mercat (entre 28 i 29M€) dels terrenys de Can Masdeu (propietat de l’Hospital de Sant Pau) per part de l’empresa que finalment en seria l’adjudicatària (UTE Sant Pau) en la valoració a la primera fase sense que la resta d’empreses concursants en fossin coneixedores, drets que finalment serien cedits a una empresa immobiliària Sant Llàtzer i Can Masdeu promocions SL propietat del Grup Med (col·legi de metges), operació per la qual el patrimoni de l’Hospital de Sant Pau en sortiria malmès havent de pagar una indemnització al Grup Med. La valoració de l’oferta financera va ser feta per l’empresa auditora Faura-Casas, empresa auditora de la majoria d’entitats i empreses que han estat objecte dels treballs de la Comissió.

34.Al parer del grup ICV-EUiA s’han confirmat les irregularitats següents:

a. A l’adjudicació de la primera fase de les obres del nou Hospital de Sant Pau, l’oferta financera que la UTE Sant Pau va presentar

19

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

l’any 2000 incloïa un pla de finançament complementari en el qual es preveia que la UTE comprés a la Fundació la finca Can Masdeu amb una forquilla entre 6,9 i 8,1 M€. El plec de condicions del concurs no especificava els subcriteris per a la ponderació d’aquesta oferta financera (10 punts sobre 100), sinó que es van determinar en una sessió posterior de la Mesa de Contractació. L’exclusiva publicitat de la puntuació màxima d’aquests subcriteris d’adjudicació no va garantir suficientment l’objectivitat i la transparència de l’actuació administrativa. b. L’Hospital de Sant Pau va adjudicar directament les contractacions de la segona i de la tercera fase de l’obra de construcció del nou hospital per 16.418.448,67 € i 56.496.488,38 €, respectivament. c. La Fundació va adjudicar directament la direcció de les obres de construcció al mateix equip guanyador del concurs d’idees i redactor del projecte executiu quan aquesta adjudicació no estava prevista en la licitació del concurs d’idees. d. La Fundació també va adjudicar de forma directa la direcció executiva de les obres i la prestació dels serveis de project management i de supervisió i coordinació general e. L’execució de les obres ha comportat la utilització de les modificacions de contractes i de contractes complementaris als límits màxims establerts en la LCAP. f. En les quatre fases de la construcció del nou Hospital hi ha hagut contractes complementaris, modificats i es van formalitzar modificacions contractuals sense incloure el preceptiu informe justificatiu de la necessitat de la seva tramitació. La desviació va incrementar el cost de construcció inicial de la fase en un 31,8%, mentre que en el cas de la tercera fase, aquesta suma va incrementar el cost de construcció previst en el contracte primitiu en un 23,2%

2. RECOMANACIONS I PROPOSTES DE MILLORA

20


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

A. Observacions i conclusions de caràcter general referides al sistema sanitari

35.Tenim un bon sistema de prestació de serveis de salut amb uns índexs de resultats positius, que és de qualitat i universal però que està perdent aquestes dues característiques per efecte de la mala gestió de la crisi, de la concepció del sistema sanitari de finançament públic com un camp de relacions polítiques i econòmiques i, fins i tot, de la salut com a negoci. 36.Tenim un sistema mixt, que inadequadament és polaritza entre públic i concertat, però que pròpiament és quàdruple: ICS, públic concertat, concertat privat i subcontractat. Una confusa diversitat incomprensible per la ciutadania que ha permès construir -en positiu- una xarxa de col·laboració entre diferents administracions i organismes però que ha generat -en negatiu- una gran complexitat relacional. 37.La complexitat de relacions, que no s’han ajustat al que preveu la LOSC en els seus articles 5 i 7, i sols s’han definit en termes vinculats a relacions econòmiques imprecises, ha acumulat al llarg dels anys una vulnerabilitat extrema en el control dels recursos públics que s’hi han dedicat. 38.Aquesta vulnerabilitat i el model de concerts per prestació de serveis de salut, sempre signats “a pilota passada” i massa sovint amb data falsa, ha permès actuar amb una opacitat espessament teixida o amb falta de transparència en la majoria dels casos que hem analitzat. 39.En el marc d’aquesta complexitat relacional en la major part dels casos s’ha manifestat que les regles del mercat contribueixen millor a l’eficiència del sistema i s’ha procurat substituir el dret administratiu pel dret empresarial privat sense una contraprestació clara quant a transparència i exigències en l’adequació dels serveis concertats als valors d’ètica, equitat i cohesió social que han de presidir l’acció dels serveis de salut de finançament públic. 40.El paper del Servei Català de la Salut quasi exclusivament com a asseguradora pública que compra serveis a proveïdors diversos, públics i privats, relacionant-s’hi en termes de mercat té una discutible solidesa legal, ha facilitat l’existència de desigualtats interterritorials en les prestacions i ha facilitat la creació d’un mercat relacional amb una gran opacitat en la presa de decisions. 21

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

41.Aquest paper d’asseguradora pública del CatSalut que contracta empreses ha permès manifestar a molts compareixents que la responsabilitat de l’assistència era dels centres i, per tant, permetia desentendre’s al CatSalut del que passés en els centres que pagava amb diners públics, malgrat que la LOSC defineix aquesta com una responsabilitat clarament del Servei Català de la Salut. 42.Aquest mercat relacional ha permès un canvi de concepte en la salut com a dret de ciutadania. Diferent del que estableix la LOSC en el sentit de preveure la prestació de serveis des d’una perspectiva ètica, entesa com a prestació integral i integrada que ha de tenir en compte les diferents necessitats de la ciutadania i ha de permetre un equilibri de recursos planificats territorialment, i s’ha substituït per una simple prestació de servei assistencial que pot estar sotmès a les lleis de l’oferta i la demanda. 43.La planificació dels recursos sanitaris i financers s’han fet i es fan en funció de les relacions entre diferents directius i autoritats dins d’aquest mercat relacional i en cap cas hi ha una política de sinèrgies i serveis comuns, que planifiqui en funció de les necessitats territorials i amb una àmplia participació ciutadana. 44.Malgrat les manifestacions de falta de flexibilitat en la gestió d’organismes exclusivament públics, tots els casos analitzats es produeixen en el marc de les relacions mercantils en organismes concertats.

B. Respecte a la Generalitat de Catalunya

45.L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva: 46.en matèria de regim local, respectant el principi d'autonomia local, que inclou, entre d'altres, les tècniques d'organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals, incloent-hi les formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials, i el règim deis òrgans complementaris de l’organització deis ens locals (art.160) . 47.en matèria de sanitat i salut pública, sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris (art.162)

22


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

48.En els diferents casos investigats la Generalitat de Catalunya no només n’és l’autoritat sanitària i financia amb els seus pressupostos la XHUP, és també part implicada directament en la gestió dels hospitals de titularitat pública de l’ICS, en la gestió de l’Hospital de Sant Pau i és l'Administració territorial més àmpliament representada en els òrgans de govern del CSC mitjançant les 19 entitats consorciades al mateix, els pressupostos de les quals són aprovats per la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i que representen el 20% del total del CSC. A més, la Generalitat de Catalunya és l'Administració que de manera indirecta té la participació més significativa en el capital social de CSC, SA, que arriba fins a un 35,32%. 49.D'acord amb les competències de la Generalitat, resulta raonable concloure, tal com recull l’informe de l’Oficina Antifrau, que “la Generalitat de Catalunya pot i havia de conèixer les irregularitats i disfuncions constatades per la Comissió d’Investigació.” 50.Així mateix, la Generalitat de Catalunya compta amb organismes estatutaris com l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes de Catalunya en els seus informes de fiscalització sobre entitats o contractes directament connectats amb l’objecte de les presents actuacions i que s'han utilitzat en les mateixes.

C. Recomanacions de caràcter general transparència del sistema de salut

per

millorar

la

51.Mantenir el sistema de salut universal i de qualitat implica introduir elements de revisió tant de l’estructura organitzativa, com de transparència i de rendiment de comptes en el sistema de relacions actual. D’altra manera hi ha el perill de perdre aquesta qualitat i universalitat i la possibilitat de facilitar la comissió d’irregularitats.

52.Elements de transparència que recomanem: a. Publicació actualitzada de totes les relacions contractuals entre empreses prestadores de serveis al sistema nacional de salut amb els salaris i contraprestacions dels seus càrrecs directius. b. Publicació actualitzada de totes les anàlisis i informes de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària. 23

Model: 394 Propostes de conclusions


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

53.Elements que recomanem de valoració de resultats des de la perspectiva de l’ètica i no només administrativa: a. Establir en l’AQuAS una sistemàtica d’anàlisi de la informació disponible prou exhaustiva per detectar desequilibris presents i riscos de futur per l’equitat, l’estabilitat i la sostenibilitat de qualsevol entitat o incompliments d’un codi d’ètica i sostenibilitat que s’ha evidenciat és indispensable que s’estableixi i faci complir.

54.Elements i sistemes de control: a. Codi ètic i de sostenibilitat aplicat a totes les entitats del sistema nacional de salut de Catalunya aplicat als respectius òrgans de govern, als professionals propis i a les empreses o professionals que es contractin b. Pla de salut, pla de serveis, i contractes programa actualitzats i compromesos a l’inici de l’exercici econòmic supervisats explícitament pels governs dels Serveis Territorials de Salut. c. Sistema d’informació integrat de la sanitat amb finançament públic per a totes les entitats que integren el SNSC i amb interoperativitat de totes les dades. d. Incorporació als sistemes d’informació, avaluació i control de dades i indicadors de resultats i processos que afecten no sols a la qualitat i eficiència en termes de millora individual i immediata de la salut de les persones sinó també al valors i resultats en equitat, ètica i cohesió social e. Aquests elements han de facilitar que tots els centres sanitaris del SISCAT, i molt especialment, els que són de dependència pública i presten serveis directes a la ciutadania, tinguin iguals pautes de control i avaluació que permeti comparacions unívoques. La transparència no és mesurable sols quantitativament sinó, tan o més, qualitativament per a l’exercici dels valors socials.

55.Elements de simplificació estructural per millorar la governança, a partir d’un servei nacional de salut de Catalunya sota control públic 24


Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

format per totes les entitats que han de tenir caràcter de mitjà propi de la Generalitat. La utilització legal del concepte de “mitjà propi i servei tècnic d’un poder adjudicador” impulsat per la Unió europea, és necessària per a clarificar relacions i situacions jurídiques i, sobretot, per què el Govern assumeixi la responsabilitat de confiar en el seus propis mitjans i assegurar-ne la seva sostenibilitat sense generar manques d’equitat en l’atenció a les persones.

56.Instruments de deliberació ètica, que permetin l’autonomia de gestió dels hospitals i centres d’atenció primària (no d’independència autogestionada) des d’una perspectiva professional per una banda i, al mateix temps, la participació de la ciutadania i una deliberació pública en l’avaluació de l’equitat del sistema.

Palau del Parlament, 4 d’octubre de 2013

Dolors Camats i Luis Portaveu del GP d’ICV-EUiA

David Companyon i Costa Diputat del GP d’ICV-EUiA

25

Model: 394 Propostes de conclusions

Marc Vidal i Pou Diputat del GP d’ICV-EUiA


Propostes de conclusions icv euia