Page 1

núm.7 juliol 2017

Sant Cristòfol 2017


Us desitja a tots els migjorners i visitants molt bones festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes

CĂĄlzate Menorca


12

Sumari 04 Editorial 06 Junta de Caixers 08 Jaky, millor cavall de Sant

14

22

40 Joan Camps, Caixer Capellà 44 Els meus primers cinquanta Sant Cristòfols Marga Camps

Cristòfol 2016

46 10 anys d’I Ja duen sa

10 ACR Pregoners 12 Fotografies Reset Events 14 Isaac Mascaró Nevado i la

bandera David Caules

48 Fotografies David Caules 52 Dos retrats atribuïbles al

banda des Migjorn Nito Janer

pintor Pons Alzina Joan Pons Moll

20 La somera galana Anna-Maria

56 De nou les festes

Ticoulat

Foguet

22 José María Triay Nito Janer 26 Fotografies Trevor 28 El bastó de comandament i

58 Recepta Restaurant Ca na Pilar 56 Fotografies Eugeni Martí 64 Membres de la Qualcada de

l’anècdota de la festa David Caules

30 L’arxiu den Jaume des Pi 32 Una mirada de les festes

Josep Maria

Sant Cristòfol 2017

66 Programa de festes

de Sant Cristòfol CEIP Francesc d’Albranca

26

34 en Berto Gonyalons Gomila Nito Janer

38 Altres protagonistes David Caules

Juliol 2017, Núm. 7 PVP: 6,50€ IVA INCLÒS. DL: ME 539-2014. Edició: Nito Janer i David Caules. Correcció: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM. Disseny i maquetació: Bep Febrer.

44

34

Col•laboradors: Anna-Maria Ticoulat i Coll, Joan Pons Moll, Marga Camps, CEIP Francesc d’Albranca, Joan F. Camps Serra, I JA DUEN SA BANDERA, Ca na Pilar. Portada: Reset Events. Fotograies: Reset Events, Trevor Fryatt, Eugeni Martí, David Caules. Dibuixos: CEIP Francesc d’Albranca.www.retallsdefesta.info


4

Editorial Novament ens tornam a trobar per celebrar la festivitat de Sant Cristòfol de ses Corregudes, i ho feim de la manera que millor sabem fer des de retalls de festa: l’escriptura, la imatge i la imaginació, un compendi d’emocions festives i reflexió que ens portarà a ser el preàmbul de les festes, els pregoners avançats d’unes festes que ja estan al tocar. retalls de festa obre la porta a unes festes ja passades, però ben vives en el record de qui les va viure i, per descomptat, les vol reviure. Personatges que van ser importants en uns moments en què organitzar una colcada era de tot menys fàcil. Així mateix, recordarem caixers històrics, encara ben presents en la memòria col·lectiva. Posats a recordar, recuperarem la memòria d’un migjorner que va ser batle de Maó i un gran pintor. Recordar està bé per saber on anam, però les festes són el present, i al present ens referim destacant la figura dels membres de la Junta de Caixers, amb l’avinentesa que enguany el batle i el rector de la parròquia ocuparan el lloc que els pertoca en la Colcada, fet que no passava d’ençà que Pere Comella deixà la rectoria. retalls de festa també ve amarat d’imatges, que ens recordaran com van ser les festes de l’any passat, tot apuntant cap enguany. Imatges festives i plenes de colors que representen el sentit de la festa. Per acabar, volem donar les gràcies a tots els que han inserit anuncis a retalls de festa amb l’objectiu final de fer possible aquesta nova revista de les festes des Migjorn Gran. retalls de festa de Sant Cristòfol de ses Corregudes desitja unes festes plenament viscudes. Bones festes Retalls de Festa -Sant Cristòfol 2017


L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca ( IPCIME )

Què és l’IPCIME? L’IPCIME és el futur Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, i constituirà un recull de tots els usos, les expressions, els coneixements i les pràctiques culturals que, d’acord amb la definició de patrimoni cultural immaterial que fa la Convenció de la UNESCO, són característics de Menorca.

Qui el promou? El Consell Insular de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner.

Objectiu Comptar amb un instrument que identifiqui els elements vius del patrimoni cultural immaterial de l’illa, els catalogui, en faci la diagnosi, proposi mesures per a la seva salvaguarda, valorització i difusió, i permeti millorar la gestió del medi natural i de l’activitat cultural en el marc de la reserva de biosfera.

Participa-hi a través de l’adreça electrònica ipcime@cime.es


Sant Cristòfol 6

La novetat de la Junta de Caixers de Sant Cristòfol del present any potser sia que els càrrecs de caixer batle i capellana l’ocuparan els titulars d’ambdues funcions. El caixer batle ho és del poble i la capellana és el rector de la parròquia, una situació que caldria recular un bon grapat d’anys per tornar-la trobar.

Caixer batle

Hernando

Reset Events

Junta de Caixers i fabioler 2017

Caixer capellà

Pere Moll Triay

Joan F. Camps Serra

Per setena vegada, el batle des Migjorn Gran presidirà la colcada de Sant Cristòfol de ses Corregudes, tres com a regidor durant el mandat de Pere Fayas i la resta presidint la batlia, i ho farà colcant en Ramos, cavall que ja colcà l’any 2015, el darrer en què sortí. Considera que enguany serà un any força especial, tot recordant son pare, que està segur que estaria molt orgullós de veure com torna a sortir ocupant el lloc del caixer batle. Desitja unes festes força viscudes i que tothom s’ho passi molt bé.

Joan F. Camps Serra (1989). Rector de la parròquia de Sant Cristòfol ara just farà un any. És el prevere més jove de la diòcesi menorquina i ocuparà per primer cop el càrrec de caixer capellà de les festes de Sant Cristòfol. Ha participat, com a capellana, a les festes del seu poble natal, es Castell (Sant Jaume), a les de Sant Joan, la Mare de Déu de Gràcia i Sant Nicolau. Per tant ja té experiència en aquest càrrec, però aquesta vegada ho farà com a rector, ja que aquesta és la primera parròquia que regeix. Colcarà en Xiquilín.


Caixer fadrí

Reset Events

Reset Events

Reset Events

Caixer casat

ra Fabiole

Joan Mir Arguimbau, 23 anys

Pau Martí Salas

Miquel Sales Florit

Adriana Moll Sales

Pau Martí Salas (1986), que ja ocupà el càrrec de caixer fadrí fa set anys, tindrà l’honor de tornar a formar part de la Junta de Caixers, aquesta vegada com a caixer casat, càrrec que considera més discret que l’anterior. De família molt relacionada amb la festa i el món dels cavalls, ja que tant son pare, Xisco Martí, com els seus cinc germans surten o han sortit per Sant Cristòfol de ses Corregudes. Colcarà n’Àgil, cavall de la seva propietat.

Miquel Sales Florit (1998). Aquest jove fadrí, portador de la bandera de l’obreria de Sant Cristòfol, està impacient perquè comencin les festes. Des dels sis anys que ja puja dalt un cavall i surt des dels dotze. S’inicià de la mà de son pare, Pere Salas, que sortí un parell d’anys, si bé la seva afició és més l’enganxall. Colcarà amb en Renio, de la seva propietat i que té des de poltre. Li fa molta il·lusió poder ocupar el càrrec de sobreposat i a la seva família, tant o més que a ell. Creu que hi haurà nirvis a l’hora de sortir, però no té cap dubte que li espassaran tot d’una.

Amb la mateixa il·lusió i ganes que el primer any, enguany en farà onze que fou la fabiolera de Sant Cristòfol. Tornarà a encapçalar la colcada, marcant el ritme, al so del tambor i el fabiol, mantenint la llarga tradició de fabiolers que el poble des Migjorn ha tingut al llarg dels anys.


8

Jaky

coronat com el millor cavall de Sant Cristòfol 2016 Seguint el rastre d’aquests anys passats, i després de passar pel sedàs de l’escrutini d’uns entusiastes santcristofolers, el cavall Jaky, propietat de Tóbal Camps, de sa Creueta, fou elegit com a millor cavall de les festes de l’any passat. En primer lloc podem dir que aquesta és una elecció prou encertada, des del nostre punt de vista. En Jaky és un cavall veterà, de vint-i-un anys, que ha passejat per totes les places de Menorca, on ha mostrat la seva vàlua, colqués qui colqués. Fill de Lester, semental de la parada militar, que tan bona descendència va tenir, de la qual en Jaky n’és bona prova, fou criat per en Ricardo (Richard) de Fornells i després passà a mans de Bep Martí, el qual el va treure uns quants anys a Ferreries, i quan en tenia sis el comprà en Tóbal Camps, i fins ara. A sa Creueta, amb les qualitats innates que ja tenia, se li conferí més seguretat i li poliren el bot, de manera que ha esdevingut un cavall noble, elegant, de bona planta i que s’adapta a tothom, tant si el colca un al·lot com gent avesada al maneig del cavall, i aquesta és la seva gran vàlua.

Reset Events

Nito Janer


IMATGES D’UNA ANTIGA CASA DE POBLE REFORMADA TENINT EN COMPTE LA SEVA HISTÒRIA I FENT SERVIR PRODUCTES RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT.

Bones Festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes!


ACR E

pregoners de les festes de Sant Cristòfol Nito Janer

L’Associació Cultural i Recreativa organitza l’arriba dels Reis d’Orient, excursions, tallers, exposicions, etc.

ls membres de l’Associació Cultural i Recreativa (ACR) des Migjorn Gran seran els encarregats d’obrir les festes de Sant Cristòfol amb el pertinent pregó, que, de manera alterna, l’Ajuntament encarrega un any a una persona significativa i l’altre a una entitat, com és al cas d’enguany. L’ACR és una entitat prou antiga, ja que és l’hereva de l’Associació Catòlica de Pares de Família, i com a tal continua la tasca dinamitzadora de la vida social del poble, alhora que dona acollida i cobertura a altres entitats, com ara el grup folklòric o la banda cornetes i tambors. Una fita prou important de l’ACR fou la iniciativa de construir una zona d’esport i oci, amb la construcció del camp de futbol, de bàsquet i un parc infantil, tasca duita a terme pel col·lectiu, atès que el poble no tenia ajuntament propi i li calien aquests equipaments. Dintre de les tasques habituals de l’Associació Cultural i Recreativa, i força apreciada pel poble, hi ha l’organització de l’arriba dels Reis d’Orient, excursions, tallers, exposicions, etc. Té molt de sentit la seva elecció com a pregoners, perquè la màxima de l’Associació Cultural i Recreativa és fer des Migjorn Gran un poble actiu, participatiu i vinculat a la cultura i les tradicions del poble, i sempre obert a tothom. Disposa de local propi, situat a la plaça de Menorca núm. 8, espai que posa a disposició per a esdeveniments tant públics com privats. La presidenta actual de l’entitat és Àngela Triay Pons i té uns 250 socis, força implicats en les tasques de l’associació.

ACR

Sant Cristòfol 10


Andreu Serra Barber

pared seca HI HA UNA ENERGIA MÉS PODEROSA

QUE L’ELECTRICITAT… i és l’energia de Sant Cristòfol!

ELECTRICITAT

CALEFACCIÓ

FONTANERIA

ENERGIA SOLAR

Bones festes a tothom! Pere Pons Gomila

Av. Binicodrell 11 - 2. Es Migjorn Gran. 07749 Illes Balears. Tel.: 670 37 57 37 instal.lacionsperepons@gmail.com

Ens agrada celebrar les festes de Sant Cristòfol amb tu.

Bones festes a tothom!

Av. de la Mar, 6 Es Migjorn Gran 971 37 02 48

Menus casolans, tapes i bocates.


12


La mirada del fotògraf

Reset Events


Sant Cristòfol 14

Isaac Mascaró Nevado

i la banda des Migjorn la simbiosi perfecta

Nito Janer

F

a setze anys (2001) que la Banda de Música des Migjorn Gran té com a director Isaac Mascaró Nevado, que està casat amb na Marina i tenen un fillet preciós, n’Eric. De ben jovenet, ja tenia clara la seva faceta musical, quan anava a escola de música amb Joana Gomila, as Mercadal, i formava part de la Banda de Música Nura, que dirigia José Carretero, que l’encaminà cap a la tuba. Una volta acabat el batxillerat, partí cap a Valencià a capbussar-se de ver en el món musical, on cursà estudis de tuba i direcció d’orquestra, la qual cosa comporta l’estudi i coneixement de diferents instruments, com trombó, trompa, piano, violoncel, etc. La seva estada a Valencià, a més dels estudis, li donà un profund coneixement del món de les bandes, tant en la seva idiosincràsia, com pel que fa a la seva incardinació en el món festiu, com ara en les festes de moros i cristians, i fou un d’aquells moments que li quedà gravat, en veure que els membres de les bandes eren uns dels pilars de la disbauxa dels carrers. Finalitzats els seus estudis a Valencià, i un cop a Menorca, entra com a professor a les escoles municipals de música de Maó i des Migjorn, alhora que formava part de la banda d’aquest darrer, primer sota la direcció d’Andreu Menorca i després de Laura Camps, de la qual agafà el relleu al capdavant de la banda. Cal assenyalar, i així ho recorda Mascaró, que Andreu Menorca fou qui primer va veure el nou camí que havia d’agafar la banda des Migjorn a fi de donar-hi uns nous aires. La música de les festes, en concret de Sant Cristòfol de ses Corregudes, era el Jaleo i els pasdobles més arrelats, com el Gato Montés (per a quan entren batle i capellana), Paquito el chocolatero, Maniquí (que fou introduïda per mestre Xicu Fumeta), darrerament també Un senyor damunt un ruc. D’ençà que n’Isaac Mascaró està al capdavant de la banda, aquesta entitat musical ha experimentat una gran transformació, tant en la concepció pròpia de la banda com en la seva dinàmica. La banda que va trobar tenia una concepció anqui-

losada, acomodada als actes tradicionals, processons, jaleo i poca cosa més, com algun concert al poble. El nucli central de la banda està format per migjorners i migjorneres; després hi ha un bon nombre de músics d’Alaior i uns quants de Maó i Ciutadella. Deixant de banda els grans concerts, per a les actuacions no extraordinàries componen la banda entre quaranta-cinc i cinquanta músics. Isaac Nevado tenia molt clar, des d’un principi, que volia una banda marxosa i alhora una banda que qualitat per arribar a oferir grans espectacles. Tal com ho explica ell mateix, una cosa no desmereix l’altra, serietat i qualitat, alhora que se sap estar en el rovell de l’ou en els moments principals de la festa. Tots els que formam o hem format part d’una banda -així ho explica el director Isaac Mascaró- sabem que, quan acaba la tanda de les canyes, la gent demanava i demana més música, tant és així que sempre hi havia uns quants pasdobles, però en aquest moment de la festa els músics ja estan rebentats. Potser fa tres hores que sonen el jaleo, i el jaleo del dia anterior, més cercaviles, més completes, més anar a missa de caixers, i tenen els llavis adolorits de tant de bufar. Crec que hi ha un moment, continua explicant el director, tot i que potser exager un poc, que si poséssim un CD amb la música del jaleo molta gent ni se n’adonaria, però sí que esperen el que vindrà després: la samba. Generalment, una volta acabat el jaleo, tocàvem un parell de pasdobles i prou,

Isaac Mascaró Nevado, 38 anys, casat amb Marina (Maó), un fill, Eric, de 4 anys


David Caules


Jaume Gonyalons

16

i ens xiulaven, i això no és agradable, si tenim en compte el que dúiem al darrere, i d’aquí sortí la samba, la qual és sostinguda per la percussió, intercalada amb els metalls. N’Andreu Menorca, com ja hem dit, fou el primer a obrir aquest camí. Açò va ser per Sant Cristòfol, on quasi tot fou a base de percussió, i a Alaior ja li vam donar més cos, afegint-hi una part més instrumental, i va agradar tant que ja figura en alguns programes de festes dels pobles. El que anomenam la samba pot arribar a durar prop de mitja hora. L’èxit de la samba és per açò, per la interactuació amb el públic, mesclant música, per exemple, des de la ”movida” madrilenya fins a l’Abella Maya, passant per altres de més canyeres per als més joves, ja que és un moment on hi ha gent de diferents generacions (hi ha gent que diu que espera especialment aquest moment), tot embolcallat amb coreografia, lletres (”Es Migjorn, Es Migjorn” o ”Es Migjorn és una festa”, etc.), per fer moure la gent. Qui té un somni, una il·lusió, si és prou insistent, quasi segur que ho aconsegueix. Jo de petit, segueix narrant n’Isaac, ja em veia portat a les espatles de la gent tot dirigint una gran disbauxa, i la realitat va superar la ficció, fins al punt que, en més d’una ocasió, pràcticament caminava damunt la gent; tota una bogeria, un èxtasi. La popularitat que assolí la banda amb les festes fou la targeta d’entrada perquè, a més de ser la banda que animava les festes de la majoria de pobles del llevant de l’illa, fos contractada pels ajuntaments dels dits pobles per oferir els grans concerts, pels quals també és reconeguda la Banda des Migjorn Gran. Assolit el reconeixement, com ja hem dit, per la interacció entre músics i poble en festes, arribà l’hora que més desi-

Qui té un somni, una il·lusió, si és prou insistent, quasi segur que ho aconsegueix. tjava el director de la banda, l’hora de fer un passa més, la d’aconseguir prestigi musical, el d’una gran orquestra. El primer gran concert fou un especial dels Blue Brothers, amb Joe Mina (José López) des Migjorn, Rafel Salas amb la trompeta i Pepe Mercadal (també músic de la banda). Aquest gran concert va ser l’embranzida, el tret de sortida, i ja són tretze els concerts espectacle posats en escena. Amb Conan el Bàrbar, per Isaac Mascaró, assoliren el punt àlgid, per la quantitat de músics, posada en escena, etc. Entre músics i actors, eren unes dues-centes persones, a més d’uns quants cavalls en escena. Com aquesta obra cap, tant pel grup coral, com pel muntatge. Li va comportar moltes hores de feina, fins al punt que tenia una llibreta on apuntava tot allò que en qualsevol moment li brollava del cap, fos l’hora que fos, de manera que quan anava al llit la deixava damunt la tauleta de nit per si li sorgia la inspiració. La complexitat d’aquest i els altres grans concerts que el seguirien comportava uns espais idonis per a la posada en escena, una altra de les dificultats per portar-los a terme, però Continúa a la pàgina següent


La cadena menorquina posa a l’abast dels vesins des Migjorn Gran una botiga que respon a les demandes actuals dels clients.

E

s Migjorn Gran compta ara amb més oferta comercial gràcies a l’obertura, a principis de juny, d’un nou supermercat de la cadena menorquina Binipreu a la Plaça Menorca de la localitat. Amb la inauguració d’aquest establiment, els vesins disposen d’una botiga que respon a les demandes actuals dels clients: varietat en l’oferta de productes, preus ajustats, un bon servei d’atenció al públic i comoditat a l’hora de fer la compra. A la secció d’alimentació, destaca l’oferta de fruita i verdura de Menorca, d’aquí, de proximitat; la variada l’oferta de carn preparada i envasada en còmodes safates per fer la compra més àgil i més fàcil; les propostes de menjar preparat de Febrer Serra; els congelats de la prestigiosa marca La Sirena; i els productes ecològics Veritas. El nou supermercat de confiança dels vesins des Migjorn Gran també compta amb una secció de petits electrodomèstics; calçat i roba esportiva d’Intersport; joguets per a disfrutar a l’aire lliure i articles per a la platja. La nova botiga, que ha tingut una molt bona acollida des de la seva obertura, també forma part del Club Bonacompra de manera que els clients que tenen la targeta de socis es beneficien de descomptes i avantatges especials a l’hora de fer la compra.


Sant Cristòfol

Eugeni Martí

18

18 així i tot, assevera Mascaró, ho aconseguien. A més del que ja hem esmentat, cal afegir moltes hores d’assajos, arranjaments de partitures, coreografies, sonorització, il·luminació. Tot plegat requeria una implicació no sols d’ell mateix, sinó dels qui hi participaven. Si Conan el Bàrbar fou el punt àlgid pel que fa als grans concerts espectacle, el punt d’inflexió el donaria el que van fer amb el guitarrista David Russel com a solista. Segons n’Isaac, fou aquí on la banda va reeixir i va donar tot el seu saber, un concert memorable que recordaran sempre. La crisi econòmica comportà que els ajuntaments rebaixassin les partides per a aquesta mena de concerts espectacle, a més que no són pocs els anys que duen aquesta dinàmica de dedicar moltes hores a la banda, afegit al fet que avui en dia prou músics tenen feines relacionades amb el turisme i s’agreugen els problemes que tenien per aconseguir que tots els músics poguessin tenir el temps necessari, no sols per als concerts sinó també per als assajos. Per açò van optar per deixar aquest any sense el que coneixíem com a concert d’estiu per traslladar-lo a l’hivern, com fou el de música sacra del Dijous Sant. D’aquesta manera es donen un temps per carregar piles i poder estar més temps en família, sense deixar de banda l’activitat diríem pròpia de la banda i que la incardina en la vida del seu poble, es Migjorn Gran, participant a la processó del Divendres Sant, la del Diumenge de Pasqua (amb la Regina), el Dijous Sant amb el concert de música sacra esmentat, els Reis, etc. Ja per acabar aquesta xerrada amb el director de la Banda des Migjorn Gran, Isaac Mascaró Nevado, volíem saber com veu el ressorgiment de les diferents bandes de Menorca. N’Isaac opi-

Aquests darrers anys hi ha hagut una revifada pel que fa a les bandes i assenyala que té molt a veure amb les escoles de música, que han guanyat molt de pes i tenen professors de qualitat na que aquests darrers anys hi ha hagut una revifada pel que fa a les bandes, ja que a més de la des Migjorn, Ferreries i Ciutadella, que diríem que són les tres més sòlides i de més pes, han sorgit les des Mercadal, Alaior i Maó, i assenyala que tot té quelcom a veure amb les escoles de música, que han guanyat molt de pes i tenen professors de qualitat, sense els quals no hauria estat possible aquesta primavera musical pel que fa a les bandes de Menorca. Per acabar, l’anècdota: Després de tocar el jaleo a les festes de Gràcia, un senyor se li atraca i li diu: ”Escolta, que no sabeu tocar res més?”, i ell un poc sorprès li contesta: ”Sempre tocam la mateixa peça perquè ens queda molt bé!”.


Transports & trasllats Andrés Moll Barber Classes teòriques gratuïtes amb professor

Bones festes!

Bones Festes!

C/Fred, 72. 07750 Ferreries 971155023 bgornes@hotmail.com Autoescola Ferreries

Fusteria ca s’Arader Polígon Industrial B-7 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 00 98 / 629624793 casarader@gmail.com

Bones festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes!

Any 1941

Sa Fusteria ca s’Arader sempre queda bé

Any 1969

Fusteria en general Mobles de cuina i bany Mobles decoratius a mida Vestidors Escales de fusta Parquets flotants i massissos Manteniment de la fusteria interior i exterior

Av. Binicodrell, 2. 07749 Es Migjorn Gran tels.: 971370276 - 670573199


Bouchra

Carla

20

Álvaro Joana

La somera galana

Héctor

Lluís

Anna-Maria Ticoulat

La somera amb les gales d’un senyor viu la festa pels carrers des Migjorn.

Laia

Els cavalls ben plantats porten flocs d’un arc iris que han pres del cel blau. La qualcada fa goig des del cap a la cua i és un somni d’estiu.

Marian Sasha

Els al·lots van darrera la somera galana i galleja orgullosa. La gent canta, els cavalls ballen ritmes de música de tambor i flabiol.

Toni

Per la festa del sant tothom resta al carrer i també jo vindré!

Roser Justin


Tel. 696492656 (Paco) menorcanimals@hotmail.com Es Migjorn Gran

Transport d’animals vius

Continuam amb les nostres tradicions

Bones festes de Sant Cristòfol!

Tots duim a dins els millors moments de la festa Bones festes de Sant Cristòfol!

Ferreteria Pons&Gomila

a!

professionals com una cas

Ferreteria Pons&Gomila

a!

professionals com una cas

Plaça Mestre Andreu Ferrer, 5 07749 Es Migjorn Gran Pere: 620 17 67 46 Félix: 669 01 53 73 escayolamigjorn@hotmail.com

Bones festes de Sant Cristòfol!

Polígon industrial, A3. 07749 Es Migjorn Gran Tels: 971 37 03 63 / 682 656 267 ferreteriapg@gmail.com Ferreteria Pons&Gomila


Sant Cristòfol 22

José María E Triay quan la festa neix dels sentiments més profunds Nito Janer

ntrevistar José Triay (80 anys) fou tot un plaer, tant pels sentiments i experiències viscudes, com per les històries que té per contar dels anys que va organitzar les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes. Als vuitanta anys, José Triay, casat amb Paulina Bosch i amb tres fills, Miquel, Mª José i Andreu, recorda, com si fos avui, aquells anys que no sols organitzava les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes, sinó que també les va presidir, al llarg dels quatre anys que va ser batle des Migjorn Gran. Les festes, no només les des Migjorn, també les dels altres pobles, especialment dels pobles veïns, es Mercadal i Ferreries, sempre li han agradat, fins al punt que, exceptuant les de Llucmaçanes, les ha seguides en molts cops. A Sant Tomàs, a ca seva, acompanyat de la seva dona i la seva filla, a més de parlar, vam repassar les fotografies que gelosament guarden dels anys que va presidir les festes de Sant Cristòfol. Vam repassar aquells anys i els actuals, perquè, malgrat que podríem dir que ara se situa en segona línia, no deixa d’estar a l’aguait: té un fill, n’Andreu, que fa un caramull d’anys que surt, tants com més de vint-i-cinc, i l’altre fill també va sortir un any per Sant Miquel. A l’hort que té as Migjorn hi ha, a més del del seu fill, tres cavalls més, el de Bosco Moll, el d’en Païsses i un de Fornells. Així que el món dels cavalls sempre el té present, sense oblidar son pare, Miquel Ametller, en Miquel es caminer (era el caminer de la caseta devora na Foradada), que fou un cavaller força reconegut per les seves bones mans a l’hora de colcar. Si bé és cert que li agradaven els cavalls, i per descomptat la festa, no és menys cert que més d’un d’aquells caixers de la postgue-


rra sortien per guanyar uns quants cèntims, ja que tenien el ball subhastat, o dels caixers, i si l’aconseguien vendre ja feien unes quantes pessetes. A més hi havia l’aigua-ros, que se’n cuidava de fer el caixer casat (parlam dels anys quaranta-cinquanta del segle passat). Recorda com un any son pare havia de treure el cavall de sa Font Santa. Va anar a cercar-lo amb bicicleta i va tornar colcant el cavall, mentre un del lloc va venir amb la bicicleta, va romandre els dies de festa as Migjorn i una volta acaba la colcada del dia se’n tornà amb el cavall. Però l’anècdota és que a aquell pobre home li hagueren de comprar unes avarques perquè les espardenyes que duia estaven ben rompudes. As Migjorn no hi havia cavalls. De jove li hauria agradat colcar, però sa mare creia que amb son pare n’hi havia prou. Va estar llogat d’al·lot, amb deu anys, a ses Barreres d’Enfora; després a ses Fonts Redones de Dalt, que tenien un cavall que era de nom Pinto (d’aquí li ve el malnom a en Borràs); després anà a Son Saura, que també tenien cavall, que tenia molta sang i quan veia que el venien a provar per sortir per Sant Cristòfol li agafava un frenesí. Després el llogaren a Son Carabassa. Aquell va ser un any que va ploure molt i collint moniatos, tot ben xop, li va agafar reuma i va haver de jeure una bona temporada. Aquí acaba la seva vida al camp, per passar a fer de manobre. Va ser regidor de l’Ajuntament des Mercadal i d’ençà de l’any 70 del segle passat en José s’ocupava de les festes, més concretament d’arreplegar prou cavalls per fer una bona colcada per Sant Cristòfol de ses Corregudes, i els quatre darrers anys, és a dir del 74 al 78, ocupà el càrrec de caixer batle, com a batle que era del poble, tasca que li va encomanar (o suggerir) Joan Hu-

La dècada dels seixanta-setanta, organitzar unes festes as Migjorn era molt difícil: no sols faltaven els cavalls, faltava de tot guet. Mai va tenir cap problema amb l’ajuntament mercadalenc, exceptuant un any en què, com cada any a l’hora de repartir el pressupost de festes entre els tres pobles, de les cent mil pessetes que hi havia, la meitat eren per as Mercadal i l’altra meitat a repartir entre es Migjorn i Fornells. Ell s’hi va oposar dient que amb aquesta quantitat era impossible organitzar unes festes, i va aconseguir millorar la partida. Val a dir que, en el seu període de regidor, ocupà la batlia des Mercadal al llarg de sis mesos, a final dels anys setanta. Tornant al seu paper com a caixer batle, recorda que els caixers batles dels pobles veïns, com ara Alaior i Ferreries, també empraven els mateixos cavalls que ell. Així mateix recorda com va colcar el cavall des Lloc Nou (dos anys), en Quico, de ses Talaies, cavall del qual guarda un molt bon record, reflectit en una gran fotografia on el cavall està ben dret, al costat, també fent un bon bot, de qui li feia de guia a l’hora de cercar cavall, en Toni de Son Morro. El darrer cavall que va emprar va ser en Vadi, propietat d’aquest darrer. La dècada dels seixanta-setanta, organitzar unes festes as Migjorn era molt difícil, segon ens conta José Triay: no sols faltaven els cavalls, faltava de tot, comenta somrient. Un conco seu (en Xico Fumeta) també va ser batle des Migjorn i recorda que, igual que ell, sempre tenia problemes per organitContinúa a la pàgina següent


24

zar una bona colcada. Tot apuntava que cert any no hi hauria colcada, no hi havia manera de trobar cavalls, i vet aquí que ell li va suggerir al seu conco, ja que tenia tan bona amistat amb n’Squella, que fes de xerrar amb ell perquè alguns dels cavalls dels seus llocs vinguessin as Migjorn. I així va succeir, perquè de migjorners amb ganes de colcar sí que n’hi havia, el que mancaven eren els cavalls. Trobar sis o set cavalls significava haver de voltar perquè vinguessin. Però tombant els anys setanta la cosa va canviar, tenies més cavalls dels que volies, fins al punt que no hi havia prou estables per als que volien venir. Triay ressalta que comptava amb un bon grup d’amics, que sempre li donaven una mà, quan la necessitava, i amb una cosa i l’altra sempre ho treia a llum. D’aquests anys té ben present els pocs migjorners que sortien. Tóbal Camps en Gasela, en Granada i en Berto eren els qui colcaven. Tot i açò no sempre hi havia un jove migjorner per dur la bandera i més d’un cop la va haver de dur gent de fora, com ara en Toni de Son Morro. Un altre maldecap era trobar cavall per a les capellanes, exceptuant Pere Oleo, que tenien cavall a casa seva. Recorda com un any son pare li va suggerir demanar el cavall de Torralba, on el pagès era de Ferreries, Xec Coll, que tenia un cavall bo per a capellanes i que segur que li faria aquest favor. Esperant trobar-lo a la missa del diumenge a Alaior, sols va trobar-se un dels fills. Així que amb un taxi partí cap a Torralba, i efectivament l’amo, una volta José Triay li explicà de part de qui hi anava, va accedir a deixar el cavall. Però encara no havien deixat de parlar quan va arribar un cotxe i en veure l’amo qui eren, se’l mirà i li digué que no podria ser, perquè si l’hi deixava per Sant Cristòfol, també ho hauria de fer per Sant Martí, que és d’allà on eren els darrers que havien arribat.

va presidir les festes de Sant Cristòfol al llarg dels quatre anys que va ser batle des Migjorn Gran. Essent regidor, veient la peculiaritat de la plaça, amb tres sortides, on no poques vegades hi havia cavalls que provaven de fugir, cosa que li va passar a ell mateix, va suggerir posar un camió per tancar el carrer que dona cap a Binocodrellet. Va ser un escàndol, recorda, i no ho va poder fer. Un altre punt que tampoc veu bé és que quan fan les voltes, o replec, tenen el mal costum d’entrar dins la plaça com si es tractés d’un jaleo, i no és així, si bé vol remarcar que no tots ho fan. Per acabar, quan el sobreposat entra per deixar la bandera, o agafar-la, torna a sortir de la plaça per després tornar a entrar-hi, però troba que una volta deixa, o agafa la bandera, el més lògic seria continuar allà dins per anar després ja darrere la somera. Tot plegat acurçaria la colcada, perquè creu que es fa massa llarga. Sense deixar de tenir un esperit crític, però enamorat de les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes i el món dels cavalls menorquins, no deixa, com cada any, d’esperar que arribin les festes. Destaca que enguany sortirà una neboda, amb el cavall del seu fill Andreu. Ell la veu provar el cavall i quan va a l’hort per ensellar-lo i açò és un motiu mes per desitjar que les festes arribin i que tot vagi bé.


Sempre amb tu en els moments especials! Bones festes de Sant Cristòfol a tothom!

Bones festes de Sant Cristòfol! Et fem arribar la festa al cor

niyma flors i regals Cope Menorca 89.6

Rock FM 106.4

Cadena 100 101.3

C/ Major, 75. 07749. Es Migjorn Gran Tel.: 971370156 Niymaflorsiregals

L’oficina des Migjorn Gran vos desitja unes bones festes de Sant Cristòfol 2017 Plaça Menorca, 14 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 971 48 96 40 1885@caixabank.com


26

La mirada del fotògraf

Trevor


NLT

PROPERTY SERVICES

Bones festes de Sant Cristòfol 2017! C/ De s’era, 46 6B 07749 Es Migjorn Gran 971 37 02 93 / 628 43 65 56 nancytew32@hotmail.com


Sant Cristòfol

David Caules

28

El bastó de comandament i l’anècdota de la festa Nito Janer

D

e tots és sabut que, d’ençà fa uns anys, a les festes de tots i cada un dels pobles de l’illa se’ls ha conferit tota una vestimenta de protocols, els quals són per a assenyalar els procediments que cal seguir i tenir un guiatge pel qual tothom s’ha de regir. Bé està, però a voltes sorgeix l’anècdota que retorna aquests protocols a la realitat més terrenal i alhora divertida. Tal cosa va succeir l’any passat a l’hora de fer l’entrega del bastó de comandament a la caixera batlessa, de mans del batle, com a insígnia del seu càrrec al capdavant de la colcada de Sant Cristòfol. Au idò, ja tenim el senyor batle fent un sentit parlament moments abans de fer el dit lliurament. Tot ple de gent, silenci i respecte per l’acte que presenciaven, cavall de la caixera batlessa un poc nirviós i banda de música esperant per arrancar amb la peça acostumada, una volta el bastó restés davall el braç de la caixera batlessa. Tot enllestit, parlament acabat, el batle allarga la mà tot cercant el bastó i... A on és?, i ja tenim tots els regidors a veure qui té el bastó, i aquest no apareix: l’havien deixat. Corregudes, nirvis, somriures i qualque rialla dels presents, i les autoritats... Quin paperot! Tot es va resoldre ràpid, amb un poc d’humor de part del batle. El bastó fou lliurat a la caixera batlessa, entre els forts aplaudiments dels presents, alhora que la banda arrancava amb un alegre pasdoble, mentre la caixera feia botar el cavall tot saludant els presents i la festa seguia al ritme alegre de sempre, com ha de ser, perquè les festes n’estan plenes, d’anècdotes, que podríem dir que són la sal que falta per tenir el gust desitjat.


Bones Festes!

C/ Sa Figuarenya, 18. 07749 Es Migjorn Gran 616 95 36 36 / 971 37 03 63 http://sacreuetamigjorn.wix.com/sacreueta club hipic sa creueta sacreuetamigjorn@gmail.com

Pupil•latge - Doma de poltres - Classes de doma menorquina - Espectacles

Els que formam part del forn M. Pons desitjam a tots els migjorners i vistants un bon sant Cristòfol

c/ Sant Jaume, 11. Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 00 80 Edifici Migjorn. Sant Tomàs Tel.: 618 63 59 44


L’arxiu de la família den Jaume des Pi De ben jovenets en Jaume i els seus germans es varen traslladar amb els seus pares de pagesos al lloc de Binigaus, per després passar al lloc des Pi, per la qual cosa és conegut com en Jaume des Pi. Amb divuit anys sortia no sols per Sant Cristòfol, sinó també a Ferreries, es Mercadal, Alaior, etc. El seu cavall, en Monte, era un cavall molt festiu i botador i per on anava sempre quedava bé.

30


ESTÈTICA MONTSE CARETA

Vos desitja bones festes Perquè t’has de començar a cuidar Fotodepilació, alta freqüència, tractaments

corporals i facials, manicures i pedicures, etc.

C/ Francesc d’Albranca, 13 A. Es Migjorn Gran. Tel.: 971 37 04 13

serveis i manteniments

Molt bones festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes

Serveis i Manteniments Nono Av. Binicodrell, 8. 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 669 550 051. nonobarrera@hotmail.es


Sant Cristòfol

Una mirada

de les festes de Sant Cristòfol CEIP Francesc d’Albranca. Es Migjorn Gran

Claudia Ametller Moll

L

’ambient de les darreres setmanes de classe ens recorda que prest farem vacances. La calor ens evoca records d’estiu i de gresca. No hi queda gaire per Sant Cristòfol i cadascú viu la seva festa d’una manera especial. Segurament si demanam a infants, joves i adults què és per ells la festa, tots ells tindran una visió diferent, perquè l’experiència particular fa que cada moment tengui quelcom de propi i d’únic. A l’escola hem fet algunes preguntes a fillets i filletes de diferents edats sobre les festes del poble i molts coincideixen que el que més els agrada és tocar els cavalls. “M’agrada quan passen els cavalls pel carrer i els podem tocar abans del jaleo. Baix de casa hi sol haver el cavall i el puc tocar i a vegades muntar. La meva àvia, Nancy, ha fet de caixera uns quants anys”. (Harmonie) Tant na Yaiza com n’Aitana estan encantades de poder reunir-se amb tota la família a ca l’àvia Pilar. Allà són cinc els fills que qualquen a les festes i hi ha molt bon ambient. A n’Àfrica, tot i ser ben santjoanera, li agraden molt les festes des Migjorn perquè surt a passejar amb les amigues, va a la fira i xala amb la samba. Tots troben els seus moments especials. “És guai -diu na Martina- perquè m’agrada

tocar els cavalls i jugar amb les amigues”. “M’agraden els cavalls, perquè m’agraden molt els animals”. (Martí) I és que les festes de Sant Cristòfol són més que bulla i cavalls. Aquí destaca també la família, el respecte pels animals, l’amistat, els somnis, l’emoció... “Jo vaig a veure com surt el meu cosí, en Miquel. Hi vaig per donar-li ànims i a vegades em pos un poc nerviosa perquè no vull que li passi res dolent”. (Aida)

Martina Ledesma Aguilar

32

“A jo m’agradaria poder sortir de caixer, com el meu germà Manu, amb sa roba blanca i negra. Quan sigui gros jo també sortiré”. (Francisco) A na Clàudia li agraden també tots els preparatius de la festa. Amb l’àvia Antonia preparen menjar per convidar tothom: coca bamba i xocolati, pizzes, pastissets, banyetes... I a més, reben cosins i amics de Ciutadella, que s’instal·len dins la cotxeria com si fos un campament. A en Juli el que més li agrada és la banda de música, perquè a ell, de gros, li agradaria poder tocar la trompeta. Igual que na Gemma, que ja ha participat amb la banda sonant el clarinet. Veure botar els cavalls des del balcó del Bar Peri també és un moment ben especial per a ella i per a altres que tenen el privilegi de ser-hi. Música i alegria, hospitalitat i companyia... Són trets característics de les festes des Migjorn, que, com qualsevol altre poble, cerca fer brillar la màgia d’una tradició compartida entre petits i grossos, vesins i visitants. Aquesta és una mirada de les festes de Sant Cristòfol. Segur que, com en tot, hi ha altres mirades. Totes elles formen el calidoscopi de la festa patronal.


Hotel Rural Binigaus Vell Turisme eqüestre • menús gastronòmics • entorn rural privilegiat

Bon Sant Cristòfol! Camí de Binigaus, km 0,9. 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 971 05 40 50 / 971 05 50 51 www.binigausvell.com reservas@binigausvell.com

Restaurant Es Bruc Especialitats en carn i peix

Us desitja unes bones festes de Sant Cristòfol! Obert per les festes. Dilluns vespre tancat. Platja Sant Adeodat. 07749 Es Migjorn Gran. Tel.: 971 37 04 88


34

Llorenç (en Berto) Goñalons Gomila

trenta-tres anys a la colcada Va presidir Sant Cristòfol de ses Corregudes al llarg de catorze anys Nito Janer

Q

uan vam parlar amb en Llorenç Goñalons Gomila, en Berto, de la possibilitat d’entrevistar-lo, la cara se li il·luminà. Era evident no sols que acceptaria, sinó que a més ho faria de bon grat, i així va ser. La festivitat de Sant Cristòfol i els cavalls li tenen el cor pres. De ben jovenet, ja tenia a casa seva a qui admirar: son pare, en Jaume Goñalons, un dels grans caixers que han tingut les festes des Migjorn Gran. Abans d’entrar en matèria festiva coneguem un poc la persona. En Berto, fill de Jaume Goñalons i de Maria Gomila, va néixer as Migjorn Gran l’any 1948, és a dir, fa seixanta-nou anys. Ell i els seus dos germans, Joan (al cel sia), Jaume i Genoveva, vivien al carrer den sales, ara, carrer Major. Va treballar de manobre, fent jornals per diferents llocs, i de cambrer a Sant Tomàs. No ens ha d’estranyar que la fal·lera per colcar per Sant Cristòfol de ses Corregudes prest és manifestés. Després de veure, des de petit, son pare vestit de caixer tants anys, ell també ho volia ser i cap allà el 1974, amb vint-i-sis anys, sortí per primera vegada. Ho recorda com si fos avui: va sortir amb el cavall de Binissuès, un cavall plantós i noble. Va ser mitjançant es País, que n’era el majoral, que va poder treure aquest cavall un parell d’anys. El 1982 es casa amb Isabel Camps Bosch, de Ciutadella, ciutat on van anar a viure, per després de set anys, retornar as Migjorn, on s’establiren. Tingueren una filla, Maria, i amb el temps passaren a tenir dos nets, en Joan i n’Albert. A na Isabel també li agradaven els cavalls, tant és així que també se’n cuidava de donar aigua i menjar a l’animal. Amb aquest gust pels cavalls i la festa, la seva filla Maria no va quedar enrere i va participar un parell d’anys a la colcada de Sant Cristòfol amb un cavall des Barrancó.

En Berto riu quan recorda que, menys de capellana, ha ocupat quasi tots els càrrecs de colcada, si bé el de referència és el de caixer batle, que exercí al llarg de catorze anys. Podríem dir que va agafar el relleu de son pare, el qual també sortí com a caixer batle uns quants anys. Ser el caixer batle té la seva responsabilitat, ja que representes l’Ajuntament, diu amb certa solemnitat, i tothom et mira. Anys enrere era molt comú que fos així, si bé veu positiu i encertat que el batle mateix o un regidor ocupi aquesta representació. Trenta-tres anys de presència continuada en el si de la colcada, és a dir tres decennis de Sant Cristòfol de ses Corregudes, són un cabal força important i alhora una font de records, vivències, amics, etc. Al llarg d’aquests anys n’ha passat de tot color, com aquell any que va sortir amb el cavall de Binietzèn. Un animal vermell, malcriat, que a la primera volta va passar de llis. Ni va veure la plaça, diu tot rient en Berto. Ja a la segona, aconseguí returar-lo un poc, però així i tot va tornar a fugir, fins que la tercera volta va aconseguir dur-lo a la música. Parlant de cavalls, la figura central de la festa, el nostre entrevistat en té un bon record de tots; d’uns més que d’altres, però de tots en parla bé, com no pot ser d’una altra manera. La majoria de cavalls amb què ha sortit a la colcada foren de

Cap allà el 1974, amb vint-i-sis anys, va sortir per primera vegada. Continúa a la pàgina següent


1 fabioler, Biel Camps, Rafel de Santa Clara, Miquel Coll Camps (en Rascadet), Andreu Triay (en Llesca) i Jaume Goñalons 2 Berto amb els seus amics 3 Jaume Goñalons. 4 Berto amb la seva germana, de petits. 5 Berto amb el pare Oleo. 6 Berto colcant un cavall de Binissuès. 7 Berto sortint de cas Ferrer

1

2

3

4 6

5

6

7


Sant Cristòfol 36

8

9

10

8 Jaume i Juanito 9 Berto enmig del jaleo 10 La filla den Berto, na Maria,

que li ha donat el relleu generacional. 11

Berto sortint de la Palmera

12 Isabel i Berto.

11

la seva propietat. Així, el primer fou en Polan; després vingué en Tuco, d’aquest darrer podríem dir que fou un fenomen de la naturalesa, atès que era un cavall bessó, cosa molt rara i que passa poques vegades. L’egua que els va parir, que era de Binicodrell de Darrere, s’ho va passar molt malament, la varen haver d’apuntalar -ho recorda amb certa admiració- per culpa de l’esforç fet durant el part. Aquest cavall, en Tuco, fou una ”eminència”, sols li faltava xerrar, diu amb orgull. Seguint amb els seus cavalls, el següent va ser un amb la cara blanca que li deien de nom Moro, el qual morí un parell de setmanes abans de Sant Cristòfol i va deixar en Berto fora de lloc. «I ara què feim», es va dir, la solució vingué de Ferreries: un bon amic seu, en Mingo Marquès, li va deixar el seu, també de nom Moro, cavall que va treure al llarg de cinc anys, gest que valora i aprecia molt, tant per l’amistat que manté amb en Mingo, com perquè amb aquest cavall va xalar molt. A més de Sant Cristòfol també sortí per Sant Joan; fou l’any 74, quan a Ciutadella no miraven tan prim. Recorda que hi va anar amb en Tóbal de sa Creueta i en Xec Pepelin de Ferreries, i també sortí a Sant Lluís. Fa catorze anys que ja no surt, forçat per mor de la salut. El darrer any que colcà per Sant Cristòfol de ses Corregudes fou l’any 2001 i de llavors ençà s’ho mira des de la vorera. Ja fa set anys que viu as Mercadal, molt a prop de la casa on viu la seva filla i els seus dos nets, n’Albert i en Joan. La seva delicada salut, i un parell d’operacions que duu damunt, li fan veure la vida des d’una altra perspectiva. De les festes actuals, creu que falta respecte a la figura del caixer batle, i el que li sobra, i sense voler molestar a ningú, són les disputes que hi ha hagut darrerament, sembla que hi ha dos bàndols, i açò no li agrada.

12

Trenta-tres anys de presència continuada en el si de la colcada són una font de records, vivències, amics, etc.

En Jaume Goñalons, també conegut per en Jaume de ses Coves, perquè va habitar prou tems en aquest lloc, fou un cavaller d’anomenada. Era d’aquells a qui sense provar-lo li deixaven treure un cavall que no coneixia. Fou segador i jornaler de ses Fonts Redones, on els senyors d’aquest lloc l’apreciaven molt. Quan s’atracava l’estiu, ell ja dins el lloc segant, deia a dony Carlos o dony Pepe: «Tal cavall m’agradaria treure», ja fos el de Binimel·là Vell o Nou o el de ses Fonts Redones, el d’aquest darrer lloc, sempre que volia. I la resposta, de part dels senyors era sempre positiva, però amb un condicionant, que havia de sortir a Ciutadella, llavors ja ho podria fer per Sant Cristòfol o allà on volgués. Tenia molt bona mà, recorda la gent gran des Migjorn, i per maleit que fos l’animal ell sempre el duia a la música. Abans que el seu fill, ell també va sortir uns quants anys de caixer batle.


Bones Festes de Sant Cristòfol! Plaça Mestre Andreu Ferrer, 1, 2n 07749 Es Migjorn Gran construccionesflorit@msn.com

• Toni Moll Moll

Tel.: 626 054 302 • Quito Florit Ballesteros Tel.: 606 129 672 Fax: 971 15 50 35

Treballs de guix, escaiola i pladur Fem de ca teva un lloc millor

Plaça Mestre Andreu Ferrer, 5 07749 Es Migjorn Gran Pere: 620 17 67 46 Félix: 669 01 53 73 escayolamigjorn@hotmail.com

Bones festes de Sant Cristòfol!


altres

38

protagonistes David Caules

L’any passat, a la revista Retalls de Festa, vaig escriure sobre les vivències festives de migjorners, que jo vaig escollir a l’atzar, i vam poder descobrir les diferents maneres de viure la festa i participarhi. Enguany hauria pogut continuar cercant gent i segur que ens haurien contat moltes coses, però vaig decidir obrirme a tota l’illa. Sé que es Migjorn Gran és un poble d’acollida, per això vaig pensar que podria trobar persones d’arreu de Menorca que haurien tingut vivències festives en aquest petit gran poble. Ara bé, havien de ser persones que hi tinguessin una mica de connexió. Coneguem idò alguns d’aquests altres protagonistes. A tots ells, moltes gràcies!

Antoni Moll Marquès Bep Pons Fullana Som de Ciutadella, tenc cinquanta-tres anys i som l’amo de la Marcona, que és a Ferreries. De jove anava a veure totes les festes i as Migjorn Gran vaig venir moltes vegades. Veníem amb els amics a veure cavalls i ens agradava acompanyar els migjorners i viure l’ambient de la festa amb ells. Record que partíem de ca nostra sobre les quatre i vivíem tot el procés de la festa, on els cavalls eren els protagonistes: els replecs, el jaleo, les voltes pel poble. En aquell temps record haver vist només deu cavalls, poc a veure amb el nombre d’ara. També aprofitàvem per fer qualque pomada i si hi havia sort qualque amic de la colla lligava, però expressament per açò no hi veníem.

Som des Mercadal i tenc cinquanta-quatre anys. As Migjorn Gran tenc amics de quan anàvem a escola i de quan vaig ser regidor des Mercadal i us puc dir que es Migjorn és un poble que m’encanta. Record que quan érem jovenets veníem a fer festa i no hi havia la gran massificació que hi ha avui en dia. La rivalitat entre es Mercadal i es Migjorn Gran, abans de la independència, era més accentuada i sovint quan arribàvem els mercadalencs sentíem aquella expressió tan típica de “Ara venen es verros”. A vegades érem ben rebuts i a vegades no, depèn amb qui te trobaves, però en general tenc records molt bons de les festes! De cavalls n’hi havia pocs. Es Migjorn Gran ha tingut molt controlat el tema dels cavalls. Amb els juvenils des Mercadal veníem a jugar a futbol i sempre hi havia el puntet més que quan jugàvem amb un altre equip.


Anònim Som de Ciutadella i som de la quinta dels seixanta i tants… Veníem as Migjorn amb bus i tornàvem al vespre. Record que allà on hi havia una gran festa era a can Subi, can Subirats. En Subirats va fer feina a Correus molts anys i record que ca seva era al costat de la plaça de l’església. Hi havia menjar per a dues-centes o tres-centes persones, tenia molts de convidats, era un espectacle; només per anar a can Subi ja valia la pena.

Sito Servera Gomila

Josep Lluís Martí Oliver Som mercadalenc, faig feina de policia a Ferreries i he fet feina as Migjorn Gran durant tretze anys, però n’he reforçat les festes durant divuit anys (el primer any va ser el 1989). Avui en dia quan venc as Migjorn Gran venc a gaudir de la festa i de les amistats que hi vaig fer. Us puc assegurar que en guard molt bons records, és un poble que es fa estimar. Durant les festes acullen molta gent i sempre estic convidat a moltes cases a fer un mos. De tot d’una estava regirat perquè era un mercadalenc que venia a posar ordre as Migjorn, que quan jo vaig començar s’independitzava de l’Ajuntament des Mercadal, però mai va passar res i no puc dir res dolent des Migjorn. La missa de completes del dissabte és el que vull destacar de la festa. La celebració és molt polida, però preferia que es fes després del jaleo, però està bé com ho han fet perquè ho ha decidit així el poble. Com diuen els migjorners, Sant Cristòfol és com Sant Joan, però ”a lo grande”!

Som en Sito de sa Foganya i som des Mercadal. As Migjorn no tenc família, però tenia un amic que venia as Mercadal a afaitar-se a ca n’Eugenio i per les festes me convidava a fer la bereneta. Record que l’aigua era molt fresca, perquè as Migjorn hi ha cisternes naturals de penya que fa que les aigües estiguin ben fresques. Açò que fan ara de les revetles al camp de futbol antigament no era així, tot es feia dins el poble. El ball es feia a la plaça i xalàvem molt i per aquest tros només hi havia dos bars i una sucreria. Una cosa que m’ha quedat gravada és que antigament hi havia molta pols, es veu que no la regaven, i sempre quedàvem ben bruts. Abans la gent no bevia tanta pomada com ara, bevien més cervesa, gin, gin i palo, herbes. Més endavant, es va fer el ball del blanc i negre. Era un ball molt polit i si no hi dues blanc i negre ja sabies que no hi podies entrar. Pel que fa a la rivalitat, abans els al·lots de cada poble estaven més gelosos de les seves coses i hi havia qualque baralla. Si venies per aquí a festejar mentre no et coneixien et donaven mala vida. Puc dir que les festes han canviat moltíssim, no hi havia tanta gent, no hi havia turistes i de cavalls n’hi havia pocs, com als altres pobles.

Juanlu Gener Guillem

Som ciutadellenc, tenc quaranta anys i he estat policia local as Migjorn del 2005 al 2010. M’agradava molt fer les feines policials durant aquests dies de festa i avui en dia sempre que puc venc a reforçar la policia local. Venir as Migjorn, llavors, és un regal: puc veure el somriure de la gent quan me veu i me saluda, recordant el meu pas com a policia local des Migjorn Gran. Una vegada quan feia vigilància a una barrera de l’avinguda Binicodrell un senyor va davallar de ca seva i me va donar un refresc i una formatjada de carn. Em va posar la pell de gallina, la veritat, llàstima que no me’n recordi del nom. Amb els companys de feina, en Paco, en Xisco, en Ruper, en Sergio, feia molt bo, però també amb tota —sí tota— la gent del poble. Però vull fer menció a n’Antonia dels congelats, una bellíssima persona que sempre va tenir un detall amb la policia; en Riki, tota la família del forn Pons, i un llarg etcètera que no acabaria mai. Per açò puc definir es Migjorn Gran com la meva segona família. Sempre m’heu fet sentir com un migjorner més. L’acte que m’agrada molt és quan la banda de musica fa la cercavila per avisar de l’inici de la festa. M’emociona veure la gent gaudint de la música.


Hernando

Sant Cristòfol 40

Joan Camps S Caixer capellà de les festes de Sant Cristòfol 2017

Eugeni Martí

Joan Camps

ortir de caixer capellà i representant de l’estament eclesiàstic a les festes patronals de la nostra illa de Menorca es tot un privilegi i més quan un ho fa amb gust, ganes i sobretot acompanyat de l’escalfor de la gent que des de baix t’acompanya, t’observa i saluda. Enguany tindré el privilegi i l’honor de poder sortir de capellana a les nostres festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes. Després que el 23 de setembre passat vaig ser nomenat pel llavors administrador diocesà rector d’aquest poble des Migjorn, un dia ja al despatx preparant com posar en marxa el curs i repassant tasques que havia de fer va arribar el punt de les festes patronals i vaig telefonar a Mn. Llorenç Sales, capellà, fill del poble, per demanar-li si voldria presidir les festes com a caixer capellà, però em va respondre: “No, Joan; molt agraït pel teu oferiment, he sortit alguns anys amb molt de gust, però enguany et toca a tu, com a rector, presidir aquestes festes.” Així que, dit i fet, jo mateix sortiré a cavall al nostre poble des Migjorn. Abans d’aquestes festes des Migjorn, hauré sortit com a caixer capellà a set festes patronals, dues vegades as CasContinúa a la pàgina següent


Bones festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes

David Caules

Eugeni Martí

Farmàcia Sant Tomàs Ana-Britt Sánchez Tuomala

C/ Francesc d’Albranca, 16. 07749 Es Migjorn Gran. Tel. 971 37 00 82 Carrer Nou, 7. 07750 Ferreries. Tel. 971 37 30 31 canagenera@gmail.com

Bones Festes! Av. Principal - Edifici Llevant, s/n Sant Tomàs. 07749 Es Migjorn Gran 971 37 04 63/ 620 08 23 79 farmacia@farmastocksonline.com

farmastocksonline.com Parafarmàcia al millor preu

Menú diari, tapes i panets

Reset Events

Plaça Menorca, 10. 07749 Es Migjorn Gran. Tel.: 971370546 Sa Branca Bar-Restaurant

Bones festes de Sant Cristòfol

Passió per la nostra festa!


Hernando

42

tell, el meu poble, dues vegades a Sant Joan, dues vegades a Sant Nicolau, dalt el Toro i just la setmana anterior a Sant Cristòfol sortiré a les festes de Sant Antoni de Fornells. Es Migjorn però em té un poc a l’expectativa. És el primer poble del qual som rector, vaig arribar de bell nou i de pressa i corrents sense pensar-m’ho gaire. La veritat és que sou un poble que em va acollir amb els braços oberts, després que un 19 de setembre es Migjorn es despertés amb la trista notícia que Mn. Rafel Portella Moll morís sobtadament, després de quatre dies d’haver pres possessió del càrrec de rector del seu poble natal; persona -i no em cansaré de repetir-ho- a la qual estic encomanat des del primer dia i que sé que ara protegeix aquest poble. Ja ho vaig dir el dia de la visita del Sr. Bisbe a la nostra parròquia: “Encara que és un dels pobles petits de Menorca, ja li faig saber que és un poble gran, amb una població entregada, que viu des de la senzillesa”, i açò continui pensant-ho avui. Es Migjorn és gran de per si. El camp verd de la zona sud de Menorca rodeja un petit poble que quan un hi entra el fa sentir gran, estimat, protegit, un poble en què es respira serenor,

Es migjorn és un poble en què es respira serenor, humilitat, senzillesa i a la vegada valentia humilitat, senzillesa i a la vegada valentia. I ara que arriben les nostres festes patronals, sé cert que açò es multiplicarà. Són dies de viure en comunió fraterna, de deixar de banda les nostres desavinences, de passar-ho bé i, sobretot, de demanar al nostre sant patró sant Cristòfol que ens continuï beneint i acompanyant com a poble. Només em queda donar-vos les gràcies. Gràcies per haver-me fet sentir un més entre vosaltres, gràcies per la vostra acollida, gràcies migjorners per ser com sou i, a tots, gloriós Sant Cristòfol. Bones festes!


Eugeni Martí

Avinguda de la Mar, 20. 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 03 11 / 629 60 68 89

us desitja Bones festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes Reset Events

Bones festes Es Migjorn Gran!

OBRA NOVA, REFORMES I REHABILITACIONS Pol. industrial B-5. 07749 Es Migjorn Gran Tel. i Fax: 971 37 03 62 609 411 998 / 639 664 636 menorcaobresloga@gmail.com

Polits records, grans vivències!. Bones festes!

Aquestes festes tenim la sabata per a tu

Bones Festes!

Carrer Major, 42. 07749. Es Migjorn Gran. Tel.: 971 37 01 05 marga@ sabateriamargacamps.com


Sant Cristòfol 44

Els meus primers cinquanta Sant Cristòfols Marga Camps

S

i les matemàtiques no em fallen, aquest any ja seran les meves cinquanta-cinquenes festes viscudes. De les festes de la meva infància gairebé no en guard records, però hi ha una cosa que me va quedar gravada: la qualcada. La màgia de Sant Cristòfol me va entrar pels ulls. De petita estava captivada quan veia passar els cavalls amb ma mare dins la botiga o a la porta de davall el pont. Llavors, van arribar els anys de l’adolescència i l’hora de viure les festes amb el meu ranxo d’amigues: na Gary, na Toñi, na Toy, na Tònia, na Nina, na Joana, na Margot, n’Esperança, na Paca, na Maria i na Marga Febrer. D’aquesta època sí que en tenc, de records, i molts! Les amigues quedàvem a les tres, per tenir prou temps d’anar per totes les cases a fer la pomadeta abans de la repicada de campanes. Imaginau que contentes que arribàvem a les cinc a la repicada; en teníem, de ballera! Un any, quan vam anar a ca na Toy, son pare -que era molt bromista- ens va sortir amb un banyador de floretes ben estret; ja ho va valer! Allò va ser riure! Quina estampa! També record la bulla que fèiem quan anàvem a can Toni es general i na Joana des bar. Amb en Toni -que també era molt graciós- solíem acabar amb parauletes picantones que ens feien riure a totes. Un altre any després de beure unes quantes pomadetes i cervesetes, ens va agafar molt de pixo, i com que frissàvem molt perquè no ens volíem perdre es primer toc de fabiol vam anar corrents a can Ramon i na Josefa. Al bany, en Ramon s’afaitava i entre totes el vam fer sortir, i allà de dins


vam fer al·lotades... Es bany treia fum! No sé quantes vegades he recordat aquesta anècdota. D’aquests anys en podria escriure un llibre. Els Sant Cristòfols anaven passant, ens fèiem unes joves molt guapes, començàvem a festejar i algunes ens vam casar, però mai vam deixar d’anar juntes per les festes. El dissabte les dones anàvem amb les dones i els homes amb els homes, i el diumenge ens ajuntàvem tots. Anys més tard, i com és normal, van començar a venir els fills. Per les festes de 1988, jo estava embarassada de sis mesos del meu primer fill. Però com que m’agradaven tant les festes no em volia quedar a casa i sortia igual amb el meu ranxo, i en a passar per la plaça les amigues em posaven enmig i amb els braços em rodejaven i em protegien la panxa i cridaven ”Paso! Paso!, que hi ha una embarassada”. Vam fer molta bulla fins que de sobte va aparèixer la meva mare i em va fotre un bon puro! Vaig haver de pujar al balcó del Peri -amb molt bon criteri, però amb les llàgrimes als ulls per no poder ser baix. Els amics no només hi són per anar de festa. És molt important el seu suport quan les coses, per circumstàncies de la vida, es torcen. El 2001 passava una mala època i per les festes de Sant Cristòfol un dels meus amics -tal vegada ell ni se’n recorda- em va posar damunt el coll i em va treure a la plaça damunt les espatlles. N’estic molt contenta, d’aquest fet, perquè en aquell moment necessitava sortir i fer un poc de bulla per agafar forces i tornar agafar sentit a la meva vida.

El dissabte les dones anàvem amb les dones i els homes amb els homes, i el diumenge ens ajuntàvem tots. Amb els nostres fills també hem viscut plenament les festes. De més petits solíem quedar tots a la porta del Peri amb tot el ranxo d’amics i cada any me deixaven gaudir d’una merescuda volta de jaleo. Ara, ja de grans, puc dir que els meus fills s’han convertit en tres jovenots ben guapos i una jove preciosa que estimen la festa igual que sa mare. El meu ranxo encara es continua reunint i seguim gaudint com el primer dia de Sant Cristòfol i esper que seguim per molts anys més! Fixau-vos que el fil conductor d’aquest article són els meus amics. Tots ells me donen aquesta força interior que em mou a escriure totes aquestes anècdotes i el meu desig és que aquestes paraules els agradin de tot cor, i també a tu que llegeixes aquesta revista. Només em queda desitjar un bon Sant Cristòfol 2017, que xalem al màxim i que les preocupacions les deixem aparcades, ja les retrobarem es Dimarts.


Sant Cristòfol 2011

46

10 anys

d’I ja duen sa bandera Aquest any el canal de YouTube I JA DUEN SA BANDERA celebra el desè aniversari. Va ser un 15 de maig de 2008 quan es va crear el canal més festiu de Menorca, que, a mitjan juny, comptava més de 415.000 visualitzacions i més de 500 subscriptors. El canal va començar exclusivament amb vídeos de les festes de Sant Joan, però anys més tard es va obrir a totes les festes de Menorca.

Sant Cristòfol 2013

Sant Cristòfol 2014

David Caules En aquesta nova etapa del canal, el primer vídeo que trobam de Sant Cristòfol va ser del 2011. Aquest vídeo va ser un primer tast de les festes. Es va penjar un fragment del replec i el jaleo del dissabte i uns quants preparatius del jaleo d’ases. El 2013 I JA DUEN SA BANDERA va tornar a publicar un vídeo del replec del dissabte; aquest any va ser el darrer any que el fabioler Joan Riudavets va participar a les festes. El 2014 ja es va publicar un vídeo més complet, que tenia una durada de 23 minuts i feia un resum de la vigília. Aquest va ser el darrer Sant Cristòfol d’en Plutó, el cavall que va presidir les festes en múltiples ocasions i ens va fer xalar amb els seus elegants moviments. El 2015 I JA DUEN SA BANDERA va millorar el vídeo de l’any anterior i va tenir una durada de gairebé mitja hora. Aquest Sant Cristòfol en Ramos va prendre el testimoni d’en Plutó, un cavall que no és el millor en res, però que és capaç de tot. El 2016 va ser l’any de la plenitud de la festa al canal, es van penjar 4 vídeos, 2 del dissabte i 2 del diumenge. Aquest any serà recordat com l’any del bastó, que vaig poder gravar, i cada cop que hi faig una ullada se m’escapa un somriure. Amb tots aquests vídeos que trobareu a I JA DUEN SA BANDERA us garantim que no només passareu una bona estona, sinó que també serviran per encendre aquella espurna que fa esclatar el sentiment cap a la festa. Així que us convidam a tornar-ne a gaudir. Anau a YouTube i cercau I JA DUEN SA BANDERA. Com es llegeix un codi qr Instal·la en el teu mòbil una aplicació que et permeti llegir codis QR. Obre l’aplicació, apunta cap al codi i s’obrirà el vídeo. Recorda que per veure un vídeo convé estar connectat a una xarxa wifi.

Sant Cristòfol 2015

Sant Cristòfol 2016


SERVEIS DE LES INSTAL·LACIONS:

SERVEIS ESPECIALS EMBARCACIONS:

• • • • •

2 pistes de rentat manual. 1 pista de rentat automàtic. 2 aspiradors ultrapotents. Sacsesajor d’estores. Servei de neteja de llantes i desincrustant d’insectes amb sabó especial. Suport per a netejar bicicletes de muntanya.

Esbandida de motor foraborda (4 minuts d’aigua per només 1€). Pots aprofitar per fer net la barca amb aigua calenta i sabó per treure la sal. Omplerta del dipòsit amb aigua corrent (70 litres per 1€).


Sant Cristòfol 48

La mirada del fotògraf

David Caules

Continúa a la pàgina següent


GERMANS MOLL PELEGRÍ, S.C. PINTURA I DECORACIÓ Pintura interior - exterior Esmalts - vernissos Lacats en cabina Microciments Impermeabilitzacions Aïllament tèrmic exterior

Bones festes de Sant Cristòfol C/ Polígon Industrial A-1. 07749 Es Migjorn Gran Toni:649 411 836. Tomàs: 649 804 349

Bon Sant Cristòfol Polígon Industrial, A-10. 07749 Es Migjorn Gran Tel. i Fax: 971 37 03 78. Mòbils: 639 107 226 / 639 107 162 ielaosl@yahoo.es

Reparació de vehicles en general Polígon Industrial A-6. Es Migjorn Gran Tel. i Fax: 971 37 00 52 gomilaijaner@hotmail.es

Gestoria, Assegurances i Agència de viatges

Bon Sant Cristòfol a tothom! C/ Francesc d’Albranca 15. Es Migjorn Gran 971 37 04 59 - 971 37 01 33 joana@comptabilitats17.com

Bones festes!


50


”A ca n’Antonia hi trobaràs pa, pastes i congelats.”

David Caules

Souvenirs,Regals,Roba, Avarques,Banyadors

! s e t s e F s e n Bo

Bones festes de Sant Cristòfol a tots Congelats Ca n’Antonia C/ Major, 34. 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 02 30 David Caules

Centre Comercial Son Parc, s/n. 07740 Son Parc - Es Mercadal Tels.: 675 129 741 / 680 224 310

C/ Maria Auxiliadora, 20 Es Migjorn Gran Tel.: 971370495

Club de Jubilats des Migjorn Gran desitja bones festes a tothom

Pizzes, creps, panets i plats combinats.

Ses millors pizzes, ses de Sant Cristòfol!

Bones festes!

Av. de la Mar, 103. Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 01 71 Bar Pizzeria S’Auba


Sant Cristòfol 52

Dos retrats atribuïbles al pintor

Pons Alzina Joan Pons Moll

A

l’hotel rural de Binigaus Vell es troben exposats a la paret d’un ull d’escala dos preciosos i molt ben conservats retrats a l’oli sobre tela, de forma ovalada, de 90 x 75 centímetres, amb molta probabilitat obra del gran pintor i retratista migjorner Francesc d’A. Pons Alzina, conegut popularment com en Xec es pintor. Aquests olis són avui propietat d’Amparo Barber Riudavets, la qual els guarda amb gran estima. Les dues persones retratades són Bernat Fàbregues Sintes (1838-1910) i la seva segona esposa, Joana Lladó Huguet (1844-?). El retrat de Bernat Fàbregues no era inèdit, ja que l’any 1963 una còpia figura com a il·lustració de la seva biografia inclosa en l’Antología poética menorquina de Lluís Casasnovas. Ens posà sobre la pista d’aquests dos retrats un besnet de Bernat Fàbregues i de Joana Lladó, resident a Barcelona, el senyor Joan Obrador Pont, al qual agraïm tota la informació prestada. Bernat Fàbregues Sintes va ser un personatge destacat a Menorca durant gran part del segle xix i principi del xx. Home de cultura, demòcrata convençut i d’idees progressistes, va ser tipògraf i editor de periòdics: El Menorquín, El Liberal, El Pueblo, El Porvenir del Obrero, i com a poeta va ser autor prolífic especialment en castellà. Bernat Fàbregues s’havia casat en primeres núpcies amb Margarita Pons Fàbregues, filla del pintor Francesc d’A. Pons Alzina, i havent enviudat es casà amb Joana Lladó Huguet i tingueren les filles Isabel i Joana. La filla Isabel Fàbregues Lladó es casà amb Remigio Alejandre Prieto, i tingueren els fills Miquel (+1982, als 73 anys) i Antonieta Alejandre Fàbregues (+1994, als 87 anys). Aquests dos

germans guardaren els retrats dels avis materns dins la sala noble de l’edifici número 29 de l’Arrevaleta de Maó, on s’hi troba un cel ras del gran pintor Pasqual Calbó. La directora de la Casa de Cultura i del Museu de Maó, Maria Lluïsa Serra, s’havia interessat per aquests dos retrats, segons el parent barceloní, no sabem si per la personalitat d’en Fàbregues o per haver sabut o intuït que els dos retrats eren obra de Pons Alzina. Per la nostra part, tenint en compte la identitat de les dues persones retratades, no ens sembla aventurat atribuir l’autoria dels dos retrats al pintor migjorner Francesc d’A. Pons Alzina. Francesc d’Assís Pons Alzina, nascut as Migjorn el dia 11 d’agost de 1817, fill de Miquel Pons Vivó i de Margarita Alzina Albertí, morí a Maó, el 29 d’octubre de 1890, a l’edat de 73 anys. Quan tenia deu anys quedà orfe de mare i el seu pare es tornà a casar. De molt jovenet s’exercità en el dibuix i la pintura, art pel qual demostrà tenir una gran afecció i qualitats. Devia tenir uns disset anys quan passà a viure a Maó, on l’any 1843 es casà amb Margarita Fàbregues Pascual.

Home de cultura, demòcrata convençut i d’idees progressistes va ser, també, tipògraf i editor


Productes delicatessen

Fruites locals

Reset

Verdures ecològiques

PLATS PREPARAT

Peix fresc

arcuteria i carnisseria

kilòmetre zero

PLATS Gloriós PREPARATS

Verdures ecològiques

Peix fresc Sant

Productes delicatessen

kilòmetre zero

productes de forn i rebosteria

Cristòfol PEIX 2017 FRESC k i l ò m e t r e Fruites locals

Productes Delicatessen

Productes de

Xarcuteria i carnisseria

zero

xarcuteria i carnisseria

PRODUCTES Peix fres DE FORN i reboster

Verdures ecològiqu

Verdures Productes delicatesse ecològiques Peix fresc ES MIGJORN GRAN Supermercats Cooperativa San Crispin: Av. Binicudrell, 11 Delicatessen San Crispin: C. Major, 64 I recorda que pots fer la compra on-line a www.tienda.sancrispin.net i et portem la compra a ca teva!


54

Francesc d’A. Pons Alzina va ser un pintor notable. Exercí com a mestre de dibuix i pintura durant tota la seva vida. S’especialitzà en el retrat (cinc retrats de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó són obra seva). Practicà també la pintura religiosa (decoració de la capella de la Porciúncula de Sant Francesc de Maó). Però el que li proporcionà major popularitat va ser exercir durant trenta anys l’ofici de decorador del Teatre Principal de Maó, per al qual pintà dos telons de boca, un conegut com el “teló verd”, estrenat amb motiu de la visita de la reina Isabel II, l’any 1860, i l’altre, dit el “teló vermell”, pintat el 1871. Durant aquests anys no sols pintà els decorats per a les òperes i funcions teatrals del Teatre Principal de Maó, sinó que també feu telons de boca i decoracions per a altres teatres de Maó, Ciutadella i Alaior. Pons Alzina va ser també un polític destacat i fou el primer alcalde de Maó elegit per sufragi universal, durant els anys 1871 i 1872. Francesc d’A. Pons Alzina era oncle de Bernat Fàbregues i passà a ser-ne també sogre

Exercí com a mestre de dibuix i pintura durant tota la seva vida quan la seva filla Margarita Pons Fàbregues es casà amb el seu cosí Bernat Fàbregues Sintes, el del retrat. Donada la relació i vincles familiars entre Pons Alzina i Bernat Fàbregues Sintes és molt versemblant que els dos retrats a l’oli, de forma oval, avui conservats a Binigaus, siguin obra de l’artista migjorner Pons Alzina. Benvolguts lectors, no us sembla que Francesc d’A. Pons Alzina bé mereixeria que l’Ajuntament des Migjorn el declaràs com un dels seus fills il·lustres? Jo crec que honorant la seva memòria ens honoraríem a nosaltres mateixos i al nostre poble, que el va veure néixer.

Reset Events

Assessoria fiscal, comptable, laboral i legal

Bones festes de Sant Cristòfol! Av. Verge del Toro, 19. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 37 04 Av. Jaume I el Conqueridor, 43. 07760 Ciutadella de Menorca. Tel.: 971 38 16 15 Fax: 971 38 57 20

www.triaymesquida.com

• menorca@tax.es

• www.tax.es


Bones festes!

Les fotos de les festes les trobaràs a Ferreries. Reset Events
 Av. Verge del Toro, 21. Tel. 667 405 925 reseteventsjb@gmail.com Es Mercadal. Reset Informàtica Av del Dr. Llansó, 52, Tel. 971 15 42 90 mercadal@resetmercadal.es

Cal Nani Sa perruqueria d’homes de tota sa vida

Portau-vos bé i molt de seny!

Bones festes de Sant Cristòfol! C/ Fred, 5. 07750 Ferreries. Tel.: 971373143

Bones Festes!

PINTURES I REFORMES MANOLO Pintam de color les teves il·lusions de festa Carrer Sant Llorenç, 28. 07749 Es Migjorn Gran 618 27 68 76


Reset Events

Sant Cristòfol 56

De nou les festes D Josep Maria Foguet Coll

Fa deu anys em van demanar el mateix per un setmanari ja desaparegut. Un escrit sobre festes. Pensava si podia dir res de nou del que ja havia dit. Segurament no, però sí dir-ho d’una altra manera. Els anys passen i la mirada canvia. Posar en paraules imatges, sensacions i experiències íntimes no resulta fàcil perquè les festes van lligades a la pell, als sentits. Cada any són el mateix i no ho són. Les notes del Jaleo són les mateixes i no ho són. I açò és el que m’agradaria compartir.

iuen que la pàtria és la infància. Una part de la meva, probablement la més feliç, està lligada al pati de Binicodrellet, on de ben petits els meus germans i jo passàvem els estius. Per festes ens arreplegàvem una gentada. Veure pastar les coques i dur-les al forn. Anar als bouers a xafardejar. D’allà sortien alguns cavalls i caixers de la Colcada. Qualque “capadeta l’amo”. El dinar de diumenge amb tots a taula i aquelles síndries que ens semblaven gegants. I després l’aigua-ros. I la fira i el futbol. Amb això en teníem prou. Passen els anys i aquells fillets es fan grans. Les festes esdevenen espais de llibertat, iniciàtiques en cert sentit. Ja ens atrevim a anar pel Jaleo i fer botar qualque cavall. Primers gats de pomada i de besades furtives a les escales del camp de futbol. Les revetles amb Huracán. Amores que se lleva el viento. El vent s’ho endú gairebé tot. Els anys passen i ara són les nostres filles i fills que ballen al so d’altres melodies, però també se’ls posa pell de gallina en sentir el primer toc de fabiol. Festa al Peri. Canyes verdes i samba amb la Banda diumenge matí. Sempre és el mateix i no ho és, perquè ho vivim ben diferent cada any. Ganes de trobar-te amb la gent que estimes. Fer un parèntesi en el dia a dia. Xalar i riure. Això són les festes. Sensacions, imatges, moments molt especials i personals, però alhora compartits per diferents generacions de migjorneres i migjorners. No podem fer altra cosa que, tot i el pas del temps, viure i reviure aquests moments feliços com quan érem infants. I de nou fer festa.


ALUMINIS TOBAL

Alumini - Vidre - PVC

Obre una finestra a sa Festa

Carn i productes de Menorca

David Caules

Fidels a la nostra tradició

Bones Festes! Polígon industrial, A-5. Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 97 59 / 699 39 49 90 aluministobal@gmail.com

Bones festes! C/ Major, 79. 07749 Es Migjorn Gran Tel. 971 37 00 30 - 659 960 102

Es Migjorn Gran

Material d’oficina, Segells, Articles de regal, Premsa, Llibreria M. Dolores Vidal Per les festes de Sant Cristòfol, nosaltres hi posam els complements!

Sant Tomàs

Bones Festes! Av. Binicodrell, 2. 07749 Es Migjorn Gran tel.: 971370276 C/Llevant 9 - Sant Tomàs. 07749 Es Migjorn Gran


Restaurant Ca na Pilar A l’entrada del poble des Migjorn Gran, al bell mig de l’illa de Menorca, trobam Ca na Pilar. 58

Ca na Pilar és un petit restaurant familiar, ubicat a una casa típica menorquina i amb un bonic pati interior per poder gaudir d’unes agradables nits d’estiu. Des de fa tres temporades el restaurant està dirigit pel Víctor Lidón i Ona Morante. En Victor, el xef, ofereix una cuina cuidada al detall, on aposta pel producte de temporada. Per aquest motiu la seva carta està en constant variació coincidint amb els canvis d’estació. Com que és un local petit és convenient demanar reserva al 971 370212.

ingredients 58

1 peça de 600 g de llamàntol

salsa nantua 1 ceba 4 grans d’all 2 tomàtics Herbes aromàtiques Pebre en gra 200 ml de nata

Llamàntol

amb salsa nantua i raviolis de cap i pota

200 ml de fumet de peix

preparació

pasta fresca 100 g de farina 100 g de semolino 2 ous Sal

1 2

cap i pota 100 g cap de vedella 100 g de peu de vedella

3

1 ceba 2 tomàtics

4

1/2 bastanaga 1 caiena Herbes aromàtiques Pebre en gra Picada (all, pa, ametles i julivert)

Primerament hem d’escaldar el llamàntol: 6 minuts les pinces i 1 minut el cos. Després el refredam amb gel, el pelam i el reservam. Amb el cap del llamàntol hem de fer la salsa Nantua. Hem de marcar el cap a trossos, flamejar amb brandi i retirar. Feim un sofregit amb els alls, la ceba, la bastanaga, les herbes, el pebre i finalment el tomàtic. Hi tiram el cap i ho mullam amb la nata i el fumet, 20 minuts a foc lent i colam. Finalment ho reduïm fins a aconseguir textura de salsa. Per fer el cap i pota hem de coure la carn fins que sigui tendra. Ho deixam refredar i ho tallam a daus petits. Feim un sofregit amb les verdures i hi incorporam la carn. Finalment hi afegim la picada i una mica d’aigua de cocció de la carn.

5

La pasta l’haurem feta 2 hores abans. Estiram la massa i feim els raviolis amb el farcit de cap i pota.

6

Per muntar el plat hem de coure els raviolis en aigua, després marcam el llamàntol i acabarem afegint-hi una mica de salsa Nantua i els raviolis.


Reset Events

Bones festes de Sant Cristòfol!

Andreu Serra Barber especialista en paret seca

Conservem les nostres tradicions Avinguda Binicudrell, 14 D. 07749 Es Migjorn Gran. Tels: 655795528 - 971370628


Mibo

obre una nova botiga a l’antiga casa Basilio. La botiga més important de Maó

El 10 de juny passat, la reconeguda marca de calçat Mibo Cosits s. l. va obrir una de les botigues més importants de les que ha obert fins ara, ubicada a l’antiga casa Basilio, situada a la Costa de sa Plaça (Hannover) de Maó. La nova botiga se situa al mateix centre comercial maonès, prop del Claustre del Carme, l’Ajuntament, l’església de Santa Maria i la plaça del mercat i del peix, tot plegat a la cruïlla de la vida social i comercial de Maó. Cal destacar que l’indret que ha triat l’empresa per obrir el nou establiment de venda d’avarques Mibo, l’únic i tradicional calçat menorquí, sigui un establiment també tradicional ben arrelat a la ciutat de Maó. Així, idò, la botiga de sempre dona pas a l’avarca de sempre, la de Mibo. A la nova botiga, que està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, com totes les botigues Mibo, podrem trobar tota la gamma d’avarques, de dissenys i colors variats, rústica, ergonòmica, amb els millor acabats, fabricades com s’ha fet sempre, tenint en compte tots i cada un dels detalls. Entre els models més destacats de les avarques Mibo podem esmentar: Chic Sargantana, Chic Escarcha, Chic India, Hook&Loop Niño, Casual Cork Escarcha, Casual Cork i Chic Deia, totes amb motius al·legòrics als noms que les identifiquen. Mibo fabrica a partir del núm. 18, tant per a home com per a dona, i per descomptat per a fillets i nadons. Per als més petits les soles són més lleugeres, ja que són microporoses (goma injectada).


Botigues de Menorca Ciutadella

• Carrer de Josep M. Quadrado, 30 • Carrer de sa baixada de Capllonc, 22

Es Mercadal

• Plaça Constitució, 1

Maó

• Carrer de ses Moreres, 46 • Costa de sa Plaça (Hannover), 24

Es Migjorn Gran

• Polígon industrial, B-6

Son Bou

• Centre Comercial (davant els hotels)

Arenal d’en Castell

• Carrer de Romaní (davant la parada de taxi)


62


La mirada del fotògraf

Eugeni MartĂ­


Sant Cristòfol 64

Membres de la qualcada de Sant Cristòfol 2017

PERE MOLL TRIAY

7a vegada que hi participa

JUAN FRANCISCO CAMPS SERRA

1a vegada que hi participa

ADRIANA MOLL SALES 11a vegada que hi participa

MIQUEL SALES FLORIT

PAU MARTÍ SALAS

8a vegada que hi participa

11a vegada que hi participa

MIQUEL PONS PONS

ÀNGELA BARBER SERRA

BARTOMEU BAGUR PONS 2a vegada que hi participa

JOANA MARIA CAMPS PONS 2a vegada que hi participa

MAXI BORRÀS XUPS

ESTER BAGUR BOSCH

IRENE CAMPS PONS

CARLES MOLL BORRÀS

MARIA ALLÈS SALES

MARGARITA CAMPS PONS 12a vegada que hi participa

IRENE CAMPS PONS

MARTÍ MERCADAL FEBRER 17a vegada que hi participa

4a vegada que hi participa

4a vegada que hi participa

7a vegada que hi participa

6a vegada que hi participa

3a vegada que hi participa

7a vegada que hi participa

17a vegada que hi participa

6a vegada que hi participa


PILAR VERDÚ CAMPS

10a vegada que hi participa

PERE SALES MOLL

22a vegada que hi participa

ÀGUEDA SALES ORFILA 5a vegada que hi participa

LLUC MARTÍ SALAS

26a vegada que hi participa

NIEVES BOSCH GONYALONS 11a vegada que hi participa

MARIA GOMILA GONYALONS

MAGDALENA TALTAVULL FERNÁNDEZ

ANDREU TRIAY BOSCH

11a vegada que hi participa

28a vegada que hi participa

16a vegada que hi participa

JOSÉ A. BARRERA BOSCH

J. BOSCO MOLL GOMILA

MIQUEL PONS COLL

JOAN MARQUÈS PELEGRÍ

TONI MESQUIDA PONS

JOSEP CAMPS PONS

PACO MARTÍ SALAS

ÀNGELS SERRA BOSCH

14a vegada que hi participa

19a vegada que hi participa

5a vegada que hi participa

17a vegada que hi participa

16a vegada que hi participa

32a vegada que hi participa

39a vegada que hi participa

22a vegada que hi participa

JUNTA DE CAIXERS SURTEN ELS DOS DIES SURTEN DISSABTE

NÚRIA JANER GOMILA 1a vegada que hi participa

PILAR MARTÍ RIUDAVETS 2a vegada que hi participa

PEDRO BARBER PELEGRÍ 31a vegada que hi participa

SURTEN DIUMENGE


Programa de festes 66

Divendres 28 de juliol 21.30 h. Pregó de festes al pla de l’Església a càrrec d’ACR.

00.00 h. Revetlla de festes a la

zona esportiva.

Dissabte 29 de juliol 17.00 h. La repicada de campanes i

20.30 h. Sortida de Completes i cercavila i seguidament la tradicional Beguda. 21.00 h. Primer JALEO. En acabat,

es faran tres voltes al poble.

22.00 h. Revetla a Sa Plaça i

entrega del trofeu al millor cavall.

24.00 h Concert a Sa Plaça.

Dilluns 31 de juliol

00.30 h. Gran Revetla a la zona esportiva.

9.00 h. Diana a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors des Migjorn Gran.

Diumenge 30 de juliol

10.00 h. Competició de tir al plat a

cercavila pel poble.

8.00 h. Diana florejada.

18.00 h. Permís per començar

9.00 h. Replec de caixers i cavallers. 11.00 h. Missa.

el replec, primer toc de flabiol i lliurament del penó de Sant Cristòfol al caixer fadrí.

19.00 h. Lliurament del bastó de comandament i la medalla de Sant Cristòfol al caixer batle. 20.00 h. Solemnes Completes en honor de sant Cristòfol.

les antigues depuradores.

10.15 h. Missa Solemne de Caixers. 12.00 h. Darrer JALEO i lliurament

de les canyes verdes. Seguidament, la Qualcada farà tres voltes pels carrers i places del poble.

15.30 h. Cercavila i Beguda popular. En acabat, s’acomiadarà el caixer batle i el caixer capellà i es dissoldrà la Qualcada. Més tard repartiment de l’aigua-ros.

17.30 h. Cercavila de la Banda de Cornetes i Tambors i festa infantil.

19.30 h. JALEO D’ASES a Sa plaça 21.00 h. Darrera cercavila de

festes.

00.30 h. Darrera revetla a Sa Plaça.

Farmàcia Es Migjorn Gran Llic. Bernat Moll Mercadal

Modista i brodats

• Confecció de gualdrapes i jocs de flocs personalitzats al gust

• Guindoles i conjunts de caixers fets a mida • Confecció i brodats de penons, banderes i escuts per a capirotes de confraries

Bones Festes! C/ Major, 179. 07749 Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 05 64 bmoll@cofarme.com

• Brodats per a publicitat a camisetes, gorres • Mostraris de brodats per a calçat

Bones Festes! C/ Santa Bàrbara, 82 01. 07760 Ciutadella de Menorca Tel. 971 48 28 51 Mòbil 651 939 882 et.brotats@hotmail.com http://www.etbrodats.com


Bones festes de Sant Cristòfol!


Reset Events

As Migjorn Gran amb una sola veu celebram la nostra festa Bon Sant Cristòfol a tothom!

#7 - Retalls de festa: Sant Cristòfol 2017  

Novament ens tornam a trobar per celebrar la festivitat de Sant Cristòfol de ses Corregudes, i ho feim de la manera que millor sabem fer de...

#7 - Retalls de festa: Sant Cristòfol 2017  

Novament ens tornam a trobar per celebrar la festivitat de Sant Cristòfol de ses Corregudes, i ho feim de la manera que millor sabem fer de...

Advertisement