Page 1

nĂşm.6 agost 2016

Sant Bartomeu 2016


Sumari 06 Junta de Caixers i fabioler 2016 08 Gloses per sa qualcada d’or Bep Moll 10 Domicilis de festa 12 Vicent Rotger Larache Nito Janer 14 Escoltes, pregoners de Sant bartomeu Joan Pons Moll

16 La mirada del fotògraf Reset 18 L’amo en Tomeu Martí Pons, 50 anys participant a la colcada Nito Janer

46 El confessor ferrerienc de Santa Caterina Tomàs Miquel Pons-Portella

48 Sentiment justificat Jaume Espuny Casademunt

50 El tambor i el fabiol Pere Cortès 52 La mirada del fotògraf Trevor i Nancy 54 Detalls de la festa Eugeni Martí 56 L’arxiu fotogràfic de Biel Marquès Martí 58 Enguany pel Dia, també un “Fin de

20 La festa en primera persona

Juerga” David Caules

David Caules

60 Qualcada d’ases 62 Reflexions des de la banda

26 Fa 56 anys que vaig colcar de capellana Enric Enrich

Joan Triay i Vidal

28 Sant Bartomeu de 1956 Transcripció

64 Una paret inoportuna Víctor Martí 68 La mirada del fotògraf Frans Lindsen 70 Neix l’exposició de Sant Bartomeu

del manuscrit de n’Antoni Camps per part de na Sònia Marquès

32 La mirada del fotògraf Eugeni Martí 34 Torroneres, actrius secundàries Joan Pons

36 Toni Goñalons Ponsetí, en Niet Nito Janer

40 L’arxiu fotogràfic de Nofre Janer Sansaloni 42 Una baula rodona Antoni Gomila 44 L’arxiu fotogràfic de Joan Huguet

David Caules

72 DVD de les festes Eugeni Martí 74 Fabiolers Nito Janer 76 Membres de la qualcada 84 Recepta de coa de brau Gabriel Portella 85 La mirada del fotògraf David Caules 86 Programa de festes.

Agost 2016, Núm. 6 PVP: 6,50€ IVA INCLÒS. DL: ME 539-2014. Edició: Nito Janer i David Caules. Correcció: Servei d’Assessorament Lingüístic del Cim. Disseny i maquetació: Bep Febrer. Col·laboradors: Bep Moll, Joan Pons Moll, Enric Enrich, Sonia Marquès Camps, Joan Pons, Antoni Gomila, Miquel Pons- Portella, Jaume Espuny Casadamunt, Pere Cortès, Joan Triay i Vidal, Victor Martí, Gabriel Portella. Fotografia portada: Joan Barber (RESET) Fotografies: Joan Barber (RESET), Trevor i Nancy, Eugeni Martí, Toni Pons Barro, Xisca Martí, Frans Lindsen, David Caules Arxiu de fotografies: Tomeu Martí Pons, Joan Huguet, Nofre Janer Sansaloni, Toni Goñalons Ponsetí, Biel Marquès Martí, Nito Janer Il·lustració: Joan Mir. www.retallsdefesta.info


4

Editorial Un any més, i ja són tres, Retalls de Festa torna a ser al carrer, com un element més de les nostres festes de Sant Bartomeu. Sense cap més pretensió que voler ser una finestra oberta on tothom qui vulgui pugui guaitar i gaudir del que allà se li ofereix: la cultura festiva, que no és poca, des de diverses vessants, però amb un eix comú, que no és altre que les festes de Sant Bartomeu. Vivències, somnis, propostes, imatges i molts somriures, perquè el que sí que volem transmetre és il·lusió, alegria, i moltes ganes de passar-ho bé. També volem ser portaveus de la preservació d’aquest llegat cultural i popular, conscients d’unes arrels més que centenàries, però no per açò ens negam a la seva evolució, ans tot el contrari: volem fugir de messianismes que no porten enlloc i seguir un camí de consens, perquè tots ens hi puguem sentir còmodes, immersos i alhora participatius, tant joves, com infants, majors o gent amb problemes de mobilitat. Per açò cal obrir un debat de quin és el Sant Bartomeu de futur que volem. Retalls de Festa 2016 és color, seny, olors festives, família, ranxos d’amics, reflexió, un poc de bogeria, atreviment, i tot posat dins una coctelera, que dóna un esclat de festa pel que més ens estimam: Sant Bartomeu i el nostre poble de Ferreries. Bones festes 2016 Retalls de Festa -Sant Bartomeu 2016


fotos David Caules i Trevor Fryatt

Somriures, cants

i colors, omplen

els carrers

de festa major

Bones festes de

Sant Bartomeu


Sant Bartomeu

Junta de caixers

6

Frans Lidsen

David Caules

Caixer batle

Vicent Coll Pons

Xisca Martí

i fabioler 2016

Caixer capellà

Joan Tutzó Sans

54 anys

35 anys

D’ençà que ocupà aquest càrrec l’any 2010, no ha deixat de practicar la doma menorquina, atès el gust i afició que li agafà. Amb l’experiència d’haver ocupat ja aquest càrrec, i tenir més hores de pràctica amb el cavall, encara que els nirvis hi seran, espera viure les festes més intensament. Però si hi ha alguna cosa que el motiva més que mai són els seus néts, que tenen molta il·lusió de veure el seu avi colcar per Sant Bartomeu.

El rector de la parròquia de Sant Martí repetirà com a caixer capellà a Ferreries. Després de l’experiència de l’any passat, manifesta que Ferreries viu amb intensitat les festes, que neix de les entranyes. Per açò es presenta amb ganes renovades de tornar a colcar per Sant Bartomeu i ho farà amb en Chiquilín.

Caixer casat

Pedro Martí Marquès 40 anys

Després de 29 anys a la Colcada, en Pedro ocuparà el càrrec de caixer casat amb tota la il·lusió d’una persona que des que va néixer va tenir sempre caixers en casa. El seu pare, l’amo en Tomeu, i els seus concos, etc. Va ser caixer sobreposat l’any 1989, i l’efemèride dels cinquanta anys de participació de son pare a la Colcada és el que l’omple més de goig. Potser el moment que més espera és quan el vagin a cercar, especialment quan passin davant ell els cavallers més veterans, que són els qui mantenen la festa més arrelada.


Toni Pons Barro

osat

Toni Pons Barro

Toni Pons Barro

Caixer pagès

Sobrep

Joan Mir Arguimbau, 23 anys

José Martí Marquès

Oscar Salas Coll

L’amo del lloc d’Avall, sense tenirho previst, tot i que era el suplent, tornarà a ocupar el càrrec de caixer pagès, la qual cosa li dóna responsabilitat, atès l’estament que representa, la pagesia. Té il·lusió per coincidir amb el seu germà com a caixer casat i, per descomptat, pel cinquantè aniversari de son pare al si de la Colcada. L’únic petit entrebanc és que el seu fillol, Tomeu, sortirà per primer cop, i voli fer parella amb ell en els jaleos.

Ja feia uns quants anys que sabia que prest li tocaria el torn, fins que fou el suplent, i enguany, a la fi, serà el sobreposat. No per sabut que ho seria de fa temps li manca il·lusió, ans el contrari, l’alegria és immensa. Recorda amb emoció el seu avi, en Xec Coll (en Xec canaló), que va ser un referent en moltes festes, i principalment a Ferreries, igual que també ho foren els seus germans, especialment n’Àngel. També recorda com els cosins de part de la seva mare (tots els quals han sortit per Sant Cristòfol), i més concretament en Paco, l’ajudaren quan començà. Sortirà amb el seu cavall, en Xeco, un cavall de vuit anys, ensenyat per ell mateix. Desitja unes bones festes a tothom, respecte i que tots xalem.

29 anys

37 anys

r Fabiole

Joan Mir Arguimbau 25 anys

Per quarta vegada en Joan repetirà en l’ofici de fabioler, amb la responsabilitat que açò comporta, la mateixa il·lusió de sempre i nirvis que mai faltin. Pel que fa a les someretes, hi ho deim en plural perquè en colcarà dues, l’una és del lloc d’Avall i s’anomena Pintat i l’altre és d’en Miquel de Barbatxí. La seva família, implicada al màxim, també espera el moment tan anhelat de l’inici de la festa.


8

Gloses per sa qualcada d’or 1. Sempre sol ser tradicional fer unes gloses as caixers, que salut a tots per igual, de sa festa en sou es primers. Però aquest any trob normal que es meu cap ho enfoqués cap a s’artista principal.

2. Aquest nostre patró lluirà llums i trons per un caixer amb tradició, que és en Tomeu Martí Pons i per conèixer-lo millor sense perdre es sons ell és en Tomeu des Barrancó. 3. Ara està as lloc d’Avall,

la pagesia du dins el cor cinquanta anys que és gall ses qualcadas com un tresor. Açò és el que pens jo: sa canya per as cavall i per a ell sa cullereta d’or.

4. Ses festes duen un protocol

que per tot en Tomeu ha passat: caixer fadrí, caixer casat, ell ha estat en qualsevol. Capellana mai ho ha estat, tampoc sap tocar es fabiol i batle perquè no s’hi ha presentat.

5. Sempre complint es compromís

6. Cinquanta anys ja fa que amb cavall mou sarau i molts més puguis qualcar amb amor, salut i pau. Així acabaràs demostrant tot el que te va mostrar mestre Xisco de Montpalau. Bep Moll

Toni Pons Barro

fent vibrar moltes places. No vull deixar passar de llis es teus cavalls de races i quan veig que t’abraces a uns altres des teus fills, que segueixen ses teves passes.


Us desitja un bon Sant Bartomeu C/ Araders, 5-7 (POIFE) 07750 Ferreries - Menorca Tel.: 971 374 026 - Fax: 971 373 638 web: www.quesosacanova.com e-mail: canova@infotelecom.es


Sant Bartomeu 10

Domicilis dels caixers i fabioler, per odre de sortida

1

Fabioler Joan Mir Arguimbau sortirà del domicili patern, carrer del Beat Joan Huguet 29, davant el club de jubilats. Anecdòticament direm que al dit carrer s’hi ha afegit l’adjectiu beat després de la beatificació del prevere Joan Huguet.

C/ del Beat Joan Huguet, 29

2 Sobreposat Oscar Salas Coll. Aquest jove fadrí estrena nom de carrer, atès que sortirà de la nova avinguda de Jaume Mascaró 19, al costat de Mobles Barber (antiga carretera general).

Av. de Jaume Mascaró, 19

3 Caixer pagès ... 4 ... i caixer casat José i Pedro Martí Marquès. Ambdós germans sortiran del domicili patern, tal com han fet des de sempre: avinguda de la Verge del Toro 26, d’on també surt son pare, l’amo en Tomeu.

Av. Verge del Toro, 26

5 Caixer capellà Joan Tutzó Sans, com és costum d’ençà les capellanes resideixen a la rectoria o són convidats d’altres parròquies, sortirà de la rectoria, Pla de l’Església.

Pla de l’Església, 7

6 Caixer batle

Vicent Coll Pons. Per segon cop, el carrer de sa Sínia 8 tornarà a viure un dels moments vius de la festa, com és la recollida del caixer batle. Aquest carrer ample que permet veure còmodament l’entrada de Vicent Coll a la colcada.

C/ de sa Sínia, 8


Pizzes cuites amb forn de llenya Cuina menorquina Postres casolans Menú Vimpi diari

Bones festes de Sant Bartomeu Plaça Príncep Joan Carles, 4 07750 Ferreries. Tel.: 971373199 Segueix-nos a Facebook Nou Vimpi

MENORCA OBRES

LOGA

SL

Pol. Industrial, nau B - local num. 5 OBRA NOVA,REFORMES 07749 - Es Migjorn Gran - Illes Balears

I REHABILITACIONS EN GENERAL 609 411 998 - 639 664 636 Tel. i fax: 971370362 menorcaobreslogasl@gmail.com

Us desitjam unes bones festes de Sant Bartomeu! Tel. i fax: 971 37 03 62. 609 411 998 - 639 664 636 Av. de la Mar, 36. 07749 Es Migjorn Gran menorcaobreslogasl@gmail.com


Vicent Rotger Nito Janer

Ja fa un any que ens va deixar

F

altaven pocs dies per Sant Bartomeu del 2015, quan un reconegut sant bartomeuer, en Vicent Rotger (Larache), ens va deixar. Per començar era un espectador privilegiat de la festa, ja que vivia al carrer de sa Plaça. Fou un dels actors principals de la colcada l’any 1954, en què va ocupar el càrrec de sobreposat. També va participar com a cavaller uns quants d’anys fins que va decidir deixar-ho per continuar treballant per la festa des d’una segona fila. Biel Martí li proposà que es podria responsabilitzar de fermar les culleretes de plata a les canyes verdes, i ell amb molt de gust acceptà l’encàrrec, al qual mantingué un munt d’anys fins als seus darrers dies. Val a dir que en una festa col·lectiva, com és Sant Bartomeu, els principals actors són els caixers, els cavallers i els cavalls, però sense la gent, i sense persones com en Vicent, la festa tampoc tiraria endavant. Així idò, volem, amb aquest petit escrit, recordar un home que s’estimà les festes i les vivia de tot cor.

Eugeni Martí

12


Autèntic sabor de tramuntana!

Bones festes! Formatge Curat i Formatge semicurat Lloc Son Vives Camí de Sant Patrici, km 4,5 07750 Ferreries. Tel. 649 40 97 86 FORMATGESSONVIVES@GMAIL.COM

Agroturisme Son Vives Camí de Sant Patrici, km 4,5 07750 Ferreries. Tel.: 699 08 21 99 http://www.sonvivesmenorca.com/ info@sonvivesmenorca.com Son Vives Menorca

Gaudeix del millor paissatge de Menorca Bon Sant Bartomeu!


Sant Bartomeu 14

1

Escoltes L’ pregoners de Sant Bartomeu Joan Pons Moll

agrupament escolta, que ja ha complit trenta anys, serà el responsable d’obrir els dies grans de les festes de Sant Bartomeu, un agrupament per on han passat molts joves de Ferreries i en les activitats del qual participen més de noranta al·lots i al·lotes en l’actualitat. L’Agrupament Escolta Sant Bartomeu tingué l’embrió en el club parroquial, el qual, amb l’arribada com a vicari de la parròquia de Ferreries d’Antoni Fullana, va implantar la metodologia escolta i va ajudar a fer el pas cap a l’escoltisme. Açò succeí en el curs 1984-1985 i va quedar com a cap d’agrupament Pere Allès (en Pere de sa Llibreria), que va ocupar aquest càrrec al llarg de cinc anys. De llavors ençà ja han passat poc més de trenta anys... i molts al·lots, joves i caps d’agrupament i, per descomptat, molts monitors i pares, que sempre s’han implicat en l’agrupament. L’actual cap d’agrupament és Biel Barber. Com ja hem comentat, l’agrupament mou mes de noranta al·lots, dividits segons les edats en Llops/Daines, Rangers/Guies i Pioners/Caravel·les. Les seves activitats sempre tenen uns objectius ben definits: fe, educació i país. Aconseguir saber el perquè i el com, mentre maduren com a persones. L’escoltisme ha ensenyat, i ens ensenya, a estimar la natura, l’entorn, la nostra terra i la nostra cultura. El que ha estat escolta un dia ho és tota la vida i açò es fa palès en el seu dia a dia, en el seu comportament. Si avui hi ha escoltes és per algun motiu: perquè la proposta educativa del moviment ofereix alguna cosa més que un lloc on passar unes quantes hores el dissabte. El pregó vol ser un repàs del camí de l’Agrupament Escolta Sant Bartomeu fins avui en dia i dels valors que vol transmetre l’escoltisme, compaginat amb testimonis de gent que ha passat per l’agrupació i amb moltes imatges.


2

3 1 Trobada anual de totes les branques dels escoltes a Sobrevell. 2 Fotografia testimoni dels primers anys dels escoltes, en un dels celebrats campaments d’estiu. 3 Una acampada als voltants de Sobrevell, en un moment de reflexió.

4

4 Els escoltes i els pares acomiadant una estada a Sobrevell, tot fent l’hora dels adéus.


16

La mirada del fotògraf Reset


Sant Bartomeu

D’ Tomeu L’amo en

18

Martí Pons 50 anys participant a la colcada Nito Janer. Fotos família Tomeu Martí Pons

en Tomeu podríem contar moltes anècdotes, però si bé és cert que sempre parlam del cavaller i alhora en feim una semblança, aquesta vegada mostrarem els qui han estat els seus companys al llarg d’aquests cinquanta anys, o sigui, els cavalls que ha colcat, alguns seus i d’altres que li han deixat. El primer fou en Xum, anys 1962/1968 (de Santa Ponça) [Foto 1], després en Moro 1969/1974 (es Barrancó) [Foto 2], el seguiren Brillante [Foto 3] 1975/1980 (es Barrancó), Terry 1982/1991 (es Barrancó) [Foto 4], Yeti 1992 (Vicente Florit) [Foto 5], Rayo 1993/2005 (es Barrancó) [Foto 6], Calisco 2003 (es Barrancó) [Foto 7], Nou Mil·lenni 2007 i 2012 (lloc d’Avall )) [Foto 8], Plomí 2012 (es Barrancó) [Foto 9] i Delfy 2007/2015 (lloc d’Avall) [Foto gran pàg. dreta]. Així idò, deu són els cavalls que en Tomeu ha emprat al llarg d’aquests anys. Tots menys en Yeti, el qual emprà l’any que fou caixer casat, foren criats i ensenyats seus. De tots ells quatre són els preferits: en Xum, en Terry, en Rayo i en Delfy; aquest darrer, que tanta festa va fer, va morir l’any passat, per la qual cosa enguany encara no sap amb quin sortirà i per tant serà una sorpresa. Només volem afegir que en aquesta fita prou important, es dóna l’avinentesa que els seus dos fills, en Pedro i en José, seran el caixer casat i caixer pagès respectivament, tota una festassa, i per arrodonir-ho el seu nét, en Tomeu Alberto, sortirà per primera vegada. La nissaga cavallera de l’amo en Tomeu no para.

En aquests cinquanta anys de colcades, l’amo en Tomeu ha sortit amb deu cavalls diferents

1

2

3

4


5

6

7

8

9


primera persona

La festa en

20

David Caules

Escriure articles de Sant Bartomeu vol dir escriure de les festes de Ferreries. Unes festes en què els protagonistes són els ferreriencs —i ferrerienques— i cadascuna de les persones que d’una manera o altra s’emocionen i desitgen viure aquests dies en primera persona. Hi ha moltes maneres de viure-la, la festa, moltes maneres de participar-hi. I amb aquest article us vull presentar les vivències i els records d’uns quants protagonistes escollits a l’atzar un dia del mes de juliol. A tots ells, gràcies!

Xec Pallicer Allès Ja fa set anys que m’encarrec de la somera per les festes de Sant Bartomeu. Vaig agafar el relleu d’en Xec de Barbatxí, que era major i ho havia fet molts anys. La feina consisteix a fer net l’ase, vestir-lo i menar-lo a cal fabioler. Quan comencen els jaleos, l’he de guardar dins una cotxeria i tornar-lo a donar al fabioler. Quan han acabat les voltes el torn dur a resguard i li don menjar. L’endemà torn a fer el mateix. De Sant Bartomeu ho seguesc tot al màxim que puc, però un dels actes que trob més emotius és el primer toc de fabiol i el replec a cal batle. Quan érem al·lots hi havia pocs cavalls i poca gent enmig del Jaleo. Allò que tenc molt present són els bots i les arronsades del cavall de sa Terra Roja, que en aquell temps era molt espectacular.

Robert Pulido Hidalgo L’any passat vaig dur la bandera i puc afirmar que va ser una experiència molt polida, que val la pena viure. Vaig poder comprovar que la festa la vius amb més intensitat estant a primera fila que des d’enmig de la colcada. La meva família també ho va viure des d’una perspectiva completament diferent i es va emocionar molt. Enguany sortiré el dissabte, perquè també m’agrada viure la festa des de baix amb els amics. També ajudaré a repartir els cavalls i donaré una mà als cavallers que m’ho demanin.

Martí i Sergi Barber Salord Tenim vuit anys i quatre anys. El que ens agrada més de Sant Bartomeu són els cavalls, els capgrossos i la fira. Per Sant Bartomeu anam amb els pares a veure els cavalls i els ases i aprofitam per fer capedetes. També quedam qualque estona amb l’avi. A escola hem après moltes coses de Sant Bartomeu i hem fet dibuixos de la festa. L’atracció que més ens agrada són els llits elàstics.


Rafel Ramón Lluch

Antònia i Nina Mascaró Florit Som germanes i per Sant Bartomeu tenim els fills a dinar a ca nostra. Vivim les festes amb les nostres famílies, però sempre trobam un moment per gaudir-ne totes dues juntes. De jovenetes sortíem amb les amigues, érem moltes i vivíem unes festes amb molta alegria. Record que el Dia ens ajuntàvem fins a quaranta persones a dinar a una cotxeria. Ara ja no ho podem fer perquè la festa s’ha allargat i els joves vénen tard. Allò que ens agrada a totes dues és el primer tot de fabiol i l’entrega de la bandera, però també trobam molt polit el Jaleo del Dia i les canyes.

Gent tranquil.la, gent esvalotada, amb família o amb amics... cadascú viu la festa a la seva manera, però entre tots la fem com és

Som el president de Jubilats de Ferreries i durant tot el curs realitzam moltes activitats cada dia per a tots els socis: informàtica, tai-txi, gimnàstica, ioga, balls de saló, fandango... Les activitats que organitzarem per Sant Bartomeu seran una xocolatada, teatre amb un grup des Castell i diverses actuacions musicals. Fa dos anys nosaltres vam fer el pregó i vam estar molt contents amb el resultat: la gent diu que li va agradar molt. A nivell particular, m’agrada veure la colcada perquè els cavalls, des que els vaig descobrir, me fascinen.

Joan Martí Huguet Jo som fill d’una família molt arrelada a les festes, en Serito i na Mari. El meu pare ha sortit 26 vegades, la meva germana ho va fer tres anys i el meu conco de caixer batle molts anys. Sempre hem estat vinculats als cavalls i a les festes. De ben petit, devia tenir dos mesos, van detectar que tenia al·lèrgia als cavalls i vaig fer molts de tractaments mèdics per veure si solucionava aquest problema. Quan ho havia donat per perdut, el 2013 vaig començar un tractament que ha funcionat i m’ha permès colcar. Així l’any passat vaig sortir el diumenge per primera vegada a la festa.

Joana Febrer Rotger Som regidora de festes i de serveis socials i conjuntament amb les entitats del poble organitzam tots els actes que formaran part del programa de festes. Miram que hi hagi activitats per a tothom. El programa serà similar al d’altres anys, però hi haurà activitats que surten del programa perquè es fan una setmana abans, però que també formen part de la festa, com són els Fosquets d’Art i l’espectacle de la Creu Roja. De les festes de Sant Bartomeu m’agrada tot, sobretot viure-les intensament, i m’agrada veure que altres persones també ho fan. De petita tenc molt present que a les torroneres comprava un capellet, un plomall i una pilota plena de serradís i també quan jugàvem amb els fillets a tirar avellanes, que recollíem de en terra. Quan tenia tretze anys m’agradava molt la fira i els xoques. Si no venien els xoques semblava que no era Sant Bartomeu.


primera person

La festa en

Sant Bartomeu 22

Joana Morlà Moll Visc les festes de Sant Bartomeu molt de prop perquè tenim una casa al carrer Fred i els meus néts xalen molt donant aigua als caixers. També m’agrada fer els plats típics d’aquestes festes: ensaïmada amb xocolata, conill amb pebre i salsa de tomàtic, llom amb salsa de ceba i pastes. Record de quan era petita que quan pastàvem les ensaïmades les duem a coure al forn. Com a anècdotes us puc contar que vaig néixer el dia de Sant Bartomeuet i l’avi meu, en Galdano, i una neboda van ser fabiolers. Ma mare quan sentia el fabiol sempre plorava i aquest sentiment ens l’ha transmès a nosaltres.

Carlos Janer Hidalgo Me diuen Charly i residesc as Mercadal des de fa 22 anys. Ara visc les festes de Sant Bartomeu amb enyorança, perquè no vius la festa tan intensament com quan hi eres. El que m’agradava molt era fer els preparatius per a la festa. Amb els amics sempre organitzàvem un dinar de paella a Vimpi, i ens ajuntàvem fins a quinze al·lotots. Primer anàvem a veure la bandera i més tard a dinar, ja un poc tocats, i llavors anàvem a fer bulla fins que el cos aguantés. Mon pare va fer de pagès i va sortir de cavaller uns quants anys; crec que treia un cavall de Son Abatzer. També tenc molts bons records de quan anàvem tots dos a veure el Jaleo.

eres Lluís Janer Các Som el propietari del Bar Sa Font i per les festes de Sant Bartomeu faig feina darrere la barra. Intent fer molta bulla amb la gent que ens visita al bar aquests dies de festa. Sempre que tenc un moment, m’escap a veure quatre cavalls. La gent sobretot beu aigua i també pomada i cervesa. Es nota quan la festa cau en cap de setmana: tenim més feina, perquè avui en dia poca gent de Menorca pot fer vacances el mes d’agost. De Sant Bartomeu vull destacar la gran germanor que hi ha aquests dies de festa.

Carlos Fullana Coll En general, m’agrada tot de Sant Bartomeu, però amb l’entrega de la bandera i el replec se’m posa la pell de gallina. Enguany sortiré dissabte de Sant Bartomeu i diumenge sortiré a cantar i a fer bulla a peu. La gent diu que som el qui em senten més, açò és perquè jo som un poc més esvalotat que els altres i ho he de treure cantant. Quan hi ha cosa dins és perquè hi ha un sentiment que cruix. Pel que fa a les canyes, no veig malament com han anat els darrers anys i puc dir que la gent es comporta bastant bé. Els animals els hem de respectar i no els hem de tocar la cara, però a vegades hi ha una poc de les dues parts.

Vivències recents i records d’altres festes, que inevitablement, formen part de noltros


DECORACIONES MENORCA, S.C. LA TEVA TENDA ESPECIALITZADA EN PINTURA I DECORACIÓ Av. Son Morera, 24 - 07750 Ferreries (Menorca) Tel. i Fax: 071 37 39 36 Particular 971 37 31 30 / 689 68 19 26

• PINTURES PLÀSTIQUES • REVESTIMENTS EXTERIORS • ESMALTS SINTÈTICS • VERNISSOS • INDÚSTRIA EN GENERA • ESTUCS I ART MURAL • ESMALTS A L’AIGUA • POLURIETÀ Y EPOXIS • ESMALTS ANTIOXIDANTS

Pintam de color les nostres festes. Bon Sant Bartomeu a tothom! INFINITES POSSIBILITATS DE COLOR AMB

I LA GARANTIA DE


primera person

La festa en

24

Esperança Moll Mesquida Jo som migjornera i estic casada amb un ferrerienc. Tenim dos fills, en Joan, de set anys, i na Laia, de deu. Els actes de Sant Bartomeu que m’agraden més són els actes en què hi ha cavalls. Els meus pares van ser pagesos de Son Saura i Sant Tomàs i per açò teníem un cavall que el meu germà va treure un parell de vegades a Sant Cristòfol. Amb els meus pares anàvem a totes les festes dels pobles del centre i per açò de joveneta també venia a Sant Bartomeu, i també aprofitàvem per veure la meva germana, que justament també està casada amb un ferrerienc. Ara, amb els fillets, ja no puc veure tants de cavalls, però anam a veure els capgrossos i a fer una estona per la fira.

arquès Peleg Mingo Marquès Allès, Joan M i Tomeu Marquès Pelegrí

Som una família de cavallers que ens estimam molt les festes de Sant Bartomeu. Enguany serà la 28a vegada que jo —en Mingo— hi particip, en Joan la 8a i en Tomeu la 4a. Sant Bartomeu és present tot l’any a la nostra família. Cuidam amb molta il·lusió els dos cavalls que tenim a mitges amb un amic per poder sortir a la festa aquests dos dies. Jo —parla en Mingo— des que vaig començar a participar a Sant Bartomeu no hi he deixat d’anar. En aquests 27 anys de colcada he tingut moltes vivències molt bones i desgraciadament una de molt dolenta. Estic molt agraït a la meva dona que ha fet molta feina perquè tot surti bé. Jo —parla en Joan— vaig començar a colcar darrere el pagès i ara cada vegada vaig més enrere i no veig el fabioler i prest no sentiré el toc de fabiol. Jo —en Tomeu— amb en Joan me duc quatre anys i m’encanta veure el sentiment de festa del poble de Ferreries. Tots dos de ben petits per la festa pujàvem damunt el cavall a fer fotos i ja volíem sortir a la colcada. L’any passat vam poder fer una volta de jaleo tots tres i va ser molt polit.

La festa és dels cavallers, dels capgrossos, dels de fóra que van venir per quedar-se o dels que només hi són de pas.... tothom s’endur un troç a ca seva.

Xavi Janer Coll Tota la meva família és de Ferreries i sempre he viscut les festes molt intensament. Els meus cosins hi surten i ara que faig feina a l’Ajuntament m’encarrec dels capgrossos. És una feina molt polida i agraïda: prepar la roba, trec els capgrossos del soterrani de l’Ajuntament i acompany els fillets a la cercavila. La inscripció dels capgrossos comença quan ho fan els cavallers, però la gent m’atura al carrer i m’ho demana. En acabar la cercavila vaig a fer una estona de festa amb la família i els amics. De petit record que anava botant botant a veure el Jaleo al terrat de l’església des del terrat de ca l’àvia. Açò no s’ha de fer!


Marc Florit

Bon Sant Bartomeu Sa Peruqueria Benjamín vos desitja molt bones festes de Sant Bartomeu C/ Bisbe Sever, 20. 07750 Ferreries Tel.: 971 37 39 72

Toni Pons Barro

Carrer Nou, 7. 07750 Ferreries   Tel. 971 37 30 31 C/ Francesc d’Albranca, 16 07749 Es Migjorn Gran Tel. 971 37 00 82 canagenera@gmail.com

Bones festes de Sant Bartomeu a tothom! C/ Fred, 47. 07750 Ferreries. Tel.: 971 15 50 94 Segueix-nos a Facebook Supermercat Nofre Janer

Supermercat

Nofre Janer


Sant Bartomeu 26

Enric Enrich

Fa 56 V anys

que vaig colcar de capellana

per primera vegada per Sant Bartomeu (1960)

aig ser ordenat prevere el dia 19 de juny de 1960, el Dia des Be. Aquell mateix dia, el bisbe Pasqual Maroig em va nomenar vicari de la parròquia de Ferreries, i també aquell mateix any vaig ser la capellana de les festes de Sant Bartomeu. Vaig sortir amb el famós cavall de Son Bou. Fou una experiència única, i sobretot recordant el meu pare que havia estat un dels millors caixers del seu temps. Ell aleshores vivia a Son Gornés amb els seus pares, Josep Enrich i Joana Casasnovas. També vaig ser capellana els anys 61, 62 i 64. L’any 1965 vaig ser destinat a Fornells i allà sortia a la colcada cada any, fins que vaig caure dins el barranc d’Algendar. Estant a Fornells, vaig sortir as Mercadal, es Migjorn, Alaior, Maó, Llucmaçanes. En complir-se els vint-i-cinc anys que vivia a Fornells ho volia celebrar fent de capellana al meu poble i no va poder ser. En aquell moment era batle de Ferreries en Biel Martí (en Bielet) i em va dir: «Idò, surt de caixer» i així hi vaig fer-ho. L’any que el vicari, Miquel Cortès, se secularitzà, vaig tornar a sortir de capellana al meu poble. Voldria recordar que l’any 60 la capellana no presidia les completes, ni la missa de caixers. Tots els membres de la colcada sèiem baix, devora la gent, en cadires de la rectoria. La fila de caixers i capellana començava davant la trona i s’allargava un bon tros del passadís. Va


La vida es renova dia a dia, crec que també els actes religiosos haurien d’ocupar unes hores més adients per a tothom.

ser una llàstima que els capellans de Ferreries no poguessin tenir el dret que tenien els capellans de Ciutadella, cosa que comentàrem tant en Joan Febrer, com en Bartomeu Febrer i jo mateix; en Tomeu ja era gran i a en Febrer açò de colcar no li anava gaire bé. Jo sempre he pensat que els actes religiosos s’han de fer primer. No val dir que sempre s’ha fet així. Jo he conegut gent que m’ha contat de després de missa els caixers anaven a fer les corregudes de cavalls al cós. Hi ha moltes coses que no es feien, ho bé es fan d’una altra manera, ja que les festes neixen i es van acomodant als temps guardant sempre el que és essencial. Bé, jo no som ningú per a dir com s’han de fer les festes, sols puc dir que no sempre s’han fet així. L’any 1960, hi havia, comptant batle i capellana, deu cavalls i el fabioler; ara crec que voltam els cent. La vida es renova dia a dia, crec que també els actes religiosos haurien d’ocupar unes hores més adients per a tothom. Em dol de sentir arguments com aquest: «Que dinin més prest i després que vagin a missa». Les festes són per a tothom, ningú se’n pot sentir exclòs, ni els infants ni la gent major, ni malalts i invàlids, com tampoc es pot obligar ningú que assisteixi als actes religiosos. Hem de ser lliures i respectuosos amb tot. Bon Sant Bartomeu 2016.


28

Sant Bartomeu de 1956 ara fa 60 anys

Llibretes de n’Antoni Camps Fullana, cronista de Ferreries Transcripció del manuscrit: Sonia Marquès Camps 20 de agosto Esta noche, en toda la velada, Ferrerías no ha tenido luz y los músicos han ido a ensayar su repertorio para las fiestas con luces de casa, velas y otros tipos de luz.

22 de agosto Hoy, mi hijo Miguel y yo, con una civera, hemos ido a traer dos sacas vacías de avellanas de casa Pito Allés “Pericàs”, que es un carretero y las trajo de Ciudadela, y las hemos puesto en el sótano, pues estas próximas fiestas venderemos avellanas a la juventud de Ferrerías para tirarlas a las jovencitas. Mi hijo Juan Jesús también ha venido con nosotros, y mientras subíamos por la calle Fría, mi esposa y Antoñita bajaban por la misma calle llevando las coques ensaimadas al horno de Bartolomé Allés “Temu”. Esta noche volvemos a estar sin luz, y sabemos que Bartolomé Pons del Casino y Vicente Huguet del bar han comprado una moderna luz que va con petróleo, porque no se fían de que estas próximas fiestas tengamos luz eléctrica. Toda Menorca hoy está sin luz y las fábricas siguen paradas y hay un malestar en todos los pueblos.

23 de agosto Jueves. Por la mañana ha estado muy nublado, con rachas de sol y calor. Mis hijos José María y Juan Jesús, de cuatro y seis años respectivamente, se han levanta-

do muy ilusionados porque ya se dan cuenta de que empiezan las fiestas de San Bartolomé. Muy de mañana, ya se ve entrar algún caballo por las calles de Ferrerías, y todos los niños corren detrás de ellos. Desayunamos de coca y chocolate. Después de comer, al mediodía, ya han salido los caixers que pasan por las casas y venden billetes de una rifa que hacen, y también venden velas de San Bartolomé. Este año, son ocho de Ferrerías y dos de Ciudadela. Estos dos últimos no toman parte en la venta de billetes, solamente serán jinetes. Pues, este año, el Ayuntamiento acordó que en el programa se hicera por primera vez el caragol después de comer el día 24, y en Ciudadela hay mucha animación para poderlo ver, y es por eso que hay dos ciudadelanos que toman parte en nuestra qualcada y no quieren participar en la ganancia de las pesetas que se recaudan para los caixers. También este año por primera vez tenemos los cabezudos, que son de Villacarlos, y esto ha entusiasmado mucho el ambiente de la fiesta. Los caixers son los siguientes: Sobreposat: Bartolomé Capó Camps, de Santa Rita. José Coll Pons, de Es Molí de Baix. La capellana ha sido el vicario D. José Pastór; y el fabioler, Antonio Serra de San Cristóbal. Pedro Villalonga Riudavets, de Son Bell-lloquet. Miguel Gomila Cardona, hijo de Carmen. Juan Marquès Pons, de Son Arro. Cristóbal Janer Villalonga, de Son Abatzer. Antonio Marquès Pons, de Son Arro. José Febrer Florit “Pepe es roig”. Manolo Barro Crespo de Mercadal, yerno de Juanita Cavaller. A los dos ciudadelanos no los conozco. El que hacía de alcalde es Antonio Marquès Pons, hijo mayor del predio de Son Arro, quien actualmente es concejal del Ayuntamiento. Los dos caballos que han dado más bonitos saltos son el de Son Gornés, que lo monta Miquel Gomila, y el de Son Bell-lloquet, que lo monta el hijo del mismo predio. Después del jaleo, en la plaza, la juventud,

Después del jaleo, en la plaza, la juventud, en la calle Deán Febrer, ha tirado muchas avellanas. en la calle Deán Febrer, ha tirado muchas avellanas. Por la noche, no ha faltado la luz eléctrica, cuando no se tenía seguridad de sí la tendríamos. Así, todos los bares y entretenimientos y el baile han podido funcionar de forma normal.

24 de agosto Día de San Bartolomé. Viernes. Sol todo el día y calor. Voy a misa primera, y una vez terminada esta misa, muy pronto, la Banda y los cabezudos salen por las calles a tocar Diana. Los cabeContinúa a la pàgina següent


Complements de vestir

Aquest Sant Bartomeu, posa’t més xula que mai

Volem fer més fàcil la teva feina

Bones festes!

Bones festes de Sant Bartomeu!

Av. Verge del Toro, 7 baixos. 07750 Ferreries Tel.: 971 37 34 09 Es violí regina13_669@hotmail.com

C/ Trencadors, 1 (POIFE). 07750 Ferreries Tel. i Fax: 971 37 31 27. Mòbil: 620 92 59 30 canandreuesferrer@hotmail.es


Sant Bartomeu 30

zudos se colocan en medio de los músicos, que hacen una circunferencia y bailan, mientras se toca la pieza en cada plaza del pueblo. La gente disfruta con este número que era desconocido. Pues es el primer año que han venido los cabezudos a Ferrerías. Después, muy pronto, sale la cabalgata, y en la plaza de la iglesia se hace el jaleo. Terminado el jaleo, se empieza el paseo de la calle Deán Febrer, y ahora la juventud se vuelve loca lanzando avellanas y polvos talco. Esto de los polvos es lo siguiente: cada joven va a comprar varios potes de los que se emplean para las criaturas y van a derramarlos sobre las cabezas de las mujeres, dejándolas hechas una calamidad. Esto empezó el año pasado, y en un momento, todas las tiendas agotan las cajas o potes de polvos, igual que sucedió el año pasado. Pero las autoridades, al final, han llamado la atención, y creo que el próximo año no dejarán hacer esto a la juventud. Hace ya varios años que las autoridades no dan permiso para que se tiren petardos. Y yo opino que el próximo año pasará igual con lo de los polvos, ya que es una cosa indigna ver cómo dejan a las muchachas tapada con estos polvos. A las 11 y media se celebra la misa mayor, y el Sr. Olives hace el sermón del patrón San Bartolomé. Por la tarde, empiezan a venir correos llenos de ciudadelanos, y es imponente ver a centenares y centenares de personas cómo van llegando. A las cuatro, se empieza el nuevo caragol, y en la calle Deán Febrer, los caballos casi no pueden pasar de tantísima gente que hay. Este número ha entusiasmado mucho a los forasteros. Después, voy a ayudar a vender entradas de

fútbol cerca del campo, enfrente del matadero. Los equipos son el Menorca de Mahón y el Atlético de Ciudadela. El campo se llena de público. El partido no ha resultado mucha cosa. El resultado es 3 a 1 a favor del nuevo Atlético ciudadelano. El alcalde, Jaime Febrer, entrega la copa al capitán del equipo ciudadelano en la terraza del campo. Una vez terminado el partido, se ha empezado el baile en la calle Deán Febrer. Era impresionante ver cómo estaban las calles de Ferrerías en este momento; casi no se podía transitar. Desde luego, es el momento en el que hay más gente. Después del fútbol y hasta las nueve de la noche es el momento cumbre. Después de cenar, se han celebrado dos partidos de baloncesto en el campo Vista Alegre, que está a n’es Pla d’es Xorc. Sobre la una de la madrugada, Layeta de Marcos Moll, quien vive en el café-bar, al entrar en una habitación dormitorio, le ha salido un ciudadelano corriendo que estaba solo por allí dentro, y este se ha escapado por la escalera, saliendo por la entrada y puerta principal, directo a la calle, mientras el conserje del bar y sirvientes han salido escapados detrás de él, y en plena calle Fría lo perseguían gritando a todos los de la calle que lo detuviesen. Pero tanto corría, que a este ciudadelano nadie ha podido detenerlo. Se ignora si ha podido robar algo.

25 de agosto Sant Bartomeuet. Sábado. Sol y ventoso con menos calor. Ayer, en el fútbol, hubo algunos muchachos que se pegaron, y esta mañana también dos muchachos han reñido y uno ha pegado al otro. Hacía varios años que no sucedía nada de puñetazos en las fiestas de San Bartolomé.

Los dueños de los bares este año han ganado muchos miles de pesetas. Parece que volvemos a tiempos pasados, en que las fiestas consistían en riñas y puñetados. Los dueños de los bares este año han ganado muchos miles de pesetas. La fiesta de hoy por la mañana, después de la misa que se ha hecho por los difuntos fallecidos de este año, ha sido comentar por parte del público lo de ayer. Después, por la tarde, se han celebrado unas carreras de bicicletas que no figuraban en el programa. A las tres de la tarde han empezado a venir ciudadelanos y han invadido otra vez Ferrerías. Todos los corredos son de Ciudadela. Despúes, terminadas las carreras, se ha celebrado un partido de fútbol: Atlético de Ciudadela contra el CD Ferrerías, reforzado por tres alayorenses. La Banda de Música ha ido al fútbol, tocando un pasodoble frente al público.

26 de agosto Domingo. Día de calor sofocante con sol fuerte. Cuarta fiesta; con este domingo son cuatro fiestas seguidas que celebramos este año de San Bartolomé. Por la tarde, en la calle Deán Febrer, se ha hecho la fiesta para los niños, disparando cohetes y soltando globos, hacienda carreras de muchachos con sacos y otros números propios de lo típico que llamamos de sant bartomeuet. Ayer, igual que hoy, también hicieron la fiesta del toro, que consiste en una aparato que tiene la cabeza igual que un toro, y un muchacho se pone dentro, y en medio de la calle, persigue a los niños, pareciendo que es un toro de verdad, y produce pánico a los niños y niñas, hacienda mucha gracia y haciendo gritar mucho a toda la gente.

Peu de foto escrit per l’autor: San Bartolomé de 1956. Vicente Janer Rotger es el director de la Banda. La foto muestra cuando ya se ha hecho “Sa beguda” y la Banda acompaña a los caixers a su casa; sobre las dos de la tarde, cuando la gente, cada cual, ya se ha ido a comer, porque ya es tarde y bien hora de almorzar.


Tot el personal de LOAR us desitja que passeu unes bones festes de Sant Bartomeu!

Visita la nova secció d’hípica

Bones festes de Sant Bartomeu C/ Teulers, 10 (POIFE). Tel. i Fax: 971 37 41 34 web: www.ferreteriaeines.com

Av. Son Morera, 48. Tel. i Fax: 971 37 35 16. 07750 Ferreries - Menorca email: eines@ferreteriaeines.com


32

La mirada del fotògraf Eugeni Martí


Trevor

Sant Bartomeu

Torroneres actrius secundàries Joan Pons

34

D

iuen que el rígid i sòlid món antic, com si fos una pedra calcinera, s’ha diluït, s’ha tornat líquid i ha passat a formar part d’una la mar que arriba a totes les costes virtuals del planeta. Dit d’una altra manera, el món que hem deixat enrere ha perdut jerarquies, la verticalitat ha esdevingut horitzontal, la nostra vida quotidiana s’ha tornat fumosa. Les festes patronals són com un tobogan que accelera la velocitat per assolir la vida adulta. Ja dins l’aigua, només ens queda moure braços i peus, nedar. Abans del tabac hi ha la fulla seca de la patatera o les cigarretes de camamil·la. La infantesa, l’adolescència i la joventut han desaparegut igual que van desaparèixer en el seu dia les torroneres. M’agraden molt les pel·lícules de John Ford perquè dóna molta importància als personatges secundaris. John Wayne, per exemple, acapara els focus i l’ull escrutador de la càmera del director d’origen irlandès, però les ànimes cinematogràfiques que es mouen al seu voltant tenen la mateixa presència espectral. Esdevenen inoblidables i així el món és mostrat d’una manera més completa. Amb totes les seves criatures, amb tot el seu món. John Wayne va davallar del iot a Cala Galdana. Va ser reconegut per la canalla acampada i els joves s’hi van fer fotos. El cinema va desembarcar a l’arena de Menorca. John Wayne anava molt sovint en cavall. Era el jove bo. L’actor principal. El mateix passa amb les festes patronals. El protagonista és el caixer. I, dins la jerarquia estricta de les festes, el més important és el caixer batle, sa cape-

llana, el caixer sobreposat, el caixer pagès, els caixers, el flabioler. Les torroneres formaven part d’aquest exèrcit d’actors secundaris i actrius secundàries que enriqueixen les festes de Sant Bartomeu. La vida s’acaba a la frontera de la memòria. El meu record -una remembrança més- situa les torroneres davant es Convent, just davant la gran porta que donava directament al pati. Venien xufles, cocos esquerdats i llescats, capellets i plomalls de paper, caramels, cigarretes de camamil·la, petards… Aquelles donetes se sabien moure bé entre la patuleia i ens mantenien a retxa. De quin indret venien? De quin poble? De quina ciutat? Puc anar errat, però les record rallant en menorquí. No eren de Ferreries. De Maó, de Ciutadella, de Sant Lluís. Devien anar a totes les festes patronals de Menorca i devien confeccionar els capellets i plomalls a ca seva, on devien preparar també els famosos cigarrets de camamil·la, que fumàvem amb una delectació creguda i impotent. Només treien fum i espargien una agradable olor al nostre voltant. Les festes són una escala per als més petits. Les torroneres i els seus productes ingenus i efectius, els futbolins de la plaça Espanya o del carrer Joan Huguet, els autos de xoc, les barraques de tir, les atraccions mecàniques més audaces, els cavalls, el perillós jaleo a la plaça costeruda, el futbol o el ball a la pista de bàsquet. Actors i actrius secundaris imprescindibles per a tirar endavant la pel·lícula i els escenaris de la festa més important de l’any. Bones festes de Sant Bartomeu!.

Venien xufles, cocos esquerdats, capellets i plomalls de paper, caramels, cigarretes de camamil·la, petards…


El gust de la tradició al millor preu! Especialistes en pernil salat i productes gurmet Bones festes de Sant Bartomeu! CORNER EL PALADAR · FERRERIES. C/ Pau Pons, 20 (Supermercat Suma). Horari de 9:00 a 21:00 h., de dilluns a dissabte. Tel.: 971 37 35 75

Festa i tradició Fidels a les nostres tradicions, revisquem la nostra història mirant el futur. FABRICACIÓ DE BARANES, ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I PORTES SECCIONALS TOT TIPUS DE FEINES AMB FERRO I ACER INOXIDABLE

Bones festes de Sant Bartomeu! C/ Trencadors, 9 (POIFE). 07750 Ferreries Tel.: 971 37 31 93 / Fax: 971 37 35 19 oficina@ferreriagmh.com


Toni Goñalons Ponsetí, en Niet

36

Nito Janer. Fotos Niet

una vida plena d’experiències

T

oni Goñalons Ponsetí, conegut per tothom com en Niet, fill d’en Toni i na Juanita (a. c. s.), va ser el tercer de cinc germans; el major era en Joan (Tins) (a. c. s.), després hi havia en Climent, en Miquel i na Niní (a. c. s.). Casat amb Àgueda Febrer (a. c. s.), té cinc fills. En el moment de l’entrevista tenia una infecció a un peu, per mor de ser diabètic, però malgrat açò va ser un plaer poder parlar amb una persona tan vitalista, agraït per tot el que ha ha viscut, amb un cúmul d’experiències al llarg de tants anys, que li han aportat una vida ben viscuda. Va néixer el 1929, i com molts altres al·lots de famílies amb pocs recursos, que era la majoria del poble, el llogaren a Alpútzer Nou quan just tenia set anys. En aquest lloc hi va estar fins als setze anys, d’allà va anar a cas Moixot (Son Martorell), seguí un temps a Santa Maria i els darrers cinc mesos de l’any els passà a Binissaid, on finalitza la seva etapa llogat per aquests llocs.

En Niet ciclista. Va competir contra Guillermo Timoner Mentre estava llogat a Binissaid, amb una bicicleta que tenia a mitges amb el seu germà Climent, duia la llet a Ferreries. Era una manera d’entrenar-se, perquè per aquell temps ja corria, i recorda molt bé una carrera que va guanyar a Maó, l’any 1947. Al llarg de sis anys va continuar participant a les curses que hi havia pels diferents pobles de Menorca. Famosos eren els enfrontaments dels corredors a peu contra ciclistes; un d’aquests era en Nan (Joan) Morlà, famós corredor de Ferreries, contra el qual es va provar un parell de vegades. En Nan partia des Mercadal i ell de dalt la Trotxa; havia d’anar as Mercadal i tornar. Mai aconseguí guanyar-lo. Una vegada va fer prop, el va encreuar quan en Nan pujava la costa del desmunt, però no hi va haver manera: de tornada cap a Ferreries, quan en Niet ja era devora el revolt del cabrer, en Nan arribava a meta ―«Era un dimoni per córrer, no hi havia manera de passar-lo». Abans de deixar la seva etapa de ciclista, cap allà l’any 52, va guanyar un parell de carreres més. Dels anys de corredor de velo en té un record ben fresc: fou quan va poder participar en una carrera amb el gran campió mallorquí Guillermo Timoner, Trobat, Bover i tres mallorquins més. En total eren

una dotzena. En Timoner va guanyar, seguit de la resta de mallorquins, i ell, en Niet, va ser el primer dels menorquins. Una gran gesta.

Per a guanyar-se la vida, reïna i esclata-sangs Per a continuar guanyant-se la vida, començà a recollir reïna i quan era el temps cercava esclata-sangs; a vegades amb els seus germans i moltes altres tot sol. En Niet era més aviat independent i li agradava fer les coses pel seu compte. L’any passat encara va anar a fer-ne una cercada; no es va lluir gaire, sols en va dur quatre quilets! D’aquests anys, recorda una setmana que va fer per la Vall, amb el seu germà Climent, recollint reïna. Dormien a la pallissa de sa Font Santa: «molt de menjar patata i moniato», diu somrient.

Cala Galdana, proveïdor d’aigua des Desmais La seva arribada a Cala Galdana vindria donada per una d’aquestes tasques que feia, com era cercar reïna, aquest cop amb en Climent, una volta tornà de fer el servei militar a Palma (partí l’any 47). Baixaven a dormir a la cova de la platja. Passat un temps ell va continuar tot sol aquesta tasca, fins que coincidí que grups de famílies i amics davallaven a Cala Galdana ―era a finals dels anys cinquanta, principi dels seixanta― a fer unes setmanes, especialment les prèvies a Sant Bartomeu, i se li va ocórrer proveir-los d’aigua. Amb una tèquina, anava a la font des Desmais i carregava una vintena de garrafes de vidre plenes d’aigua d’aquella font. La gent anava a la cova que ell habitava, a la zona propera on ara hi ha el darrer xiringuito, s’emportaven l’aigua que volien i li deixaven les garrafes buides, perquè en Niet les tornés omplir. La necessitat li obria l’enginy. Veient que allò funcionava ―«amb l’aigua vaig fer quatre pessetes», comenta satisfet― va ampliar el negoci, va comprar una moto i pujava cada dia a Ferreries a cercar el pa, a més del que la gent li encomanava. D’aquesta manera tenia com una petita botigueta en aquella cova. Aquella nova vida de proveïdor dels qui passaven els dies a la platja acampats, a les coves, trinxeres i blocaos, va continuar fins que s’iniciaren les obres del Saronga (hotel Los Gavilanes).

Un quiosc i els primers biquinis Veient que eren molts els qui treballaven en la construcció d’aquell hotel, va decidir-se: demanà permís a l’Ajuntament i posà un quiosc (el primer xiringuito de Cala Galdana) bé enmig de la platja, prop de l’hotel, i no li faltaven clientes, que eren els obrers d’aquella imponent construcció. L’any venidor, ja amb turistes, i a mitges amb en Xec es Perdigot i en Pedro des banc, seguiren explotant aquell baret. Un dels records d’aquell darrer any és el primer biquini que, amb el seu germà Climent, va veure a la platja. Cosa així no ho havien vist mai!

Per guanyant-se la vida, començà a recollir reïna i quan era el temps cercava esclata-sangs


Sant Bartomeu

Els propietaris de la urbanitzadora, veient que era molt pràctic per aquell territori, li proposaren que quedàs com a guarda. Però ell no ho va acceptar, pensant que li seria molt difícil, per no dir impossible, dir a la gent que coneixia que ja no podien acampar allà baix. D’aquests anys a Cala Galdana, al llarg de la conversa, no deixaren de sortir part dels seus topònims: es Mollet, la cova de s’Embarcador, s’Embarcador, s’Illot, es Desmais, el pi de s’Embarcador. D’aquest darrer recorda que, de jovenet, amb un bon ranxo hi anaven per tirar-se a la mar, a veure qui aconseguia anar més enfora.

38

S’Arenal i na Macaret, fins a la seva jubilació Al segon any del quisoc a Cala Galdana, en Sebastià de la Sala li va oferir anar a s’Arenal d’en Castell per regentar un xiringuito que hi havia en aquella platja, i no s’ho va pensar gaire. Va partir cap allà i ja no se’n va moure fins a la jubilació. Vint anys per s’Arenal que li van donar temps per obrir un supermercat i un bar a na Macaret.

Com xalava al mig dels cavalls... m’hi fotia per davall, ben loco. Era un loco dels cavalls, un malcriat Si hi ha una cosa que va trobar a faltar tots aquests anys que va estar enfora de Ferreries els mesos d’estiu són les festes de Sant Bartomeu. En Niet era un enamorat de les festes de Sant Bartomeu, dels cavalls, del jaleo. Amb el seu germà Climent, el seu conco, en Quel es Puto, i un parell de familiars més eren dels més agosarats a l’hora de posar-se al mig dels cavalls. «Jo era dels més locos per fer por als cavalls» ―comenta, amb un petit somriure. «Jo era molt dolent, un malcriat» ―diu, com si fos ara mateix―. Un any, en Juanito Basili colcava el cavall de Son Gornés i en Niet no deixava de molestar-lo perquè no pogués atracar-se a la música. En Basili vell (son pare), maleit, el va agafar per darrere i amb quatre estropades li esquinçà la camisa. Un guàrdia civil, en veure que anava sense camisa, no tardà d’engegar-lo de la plaça. En Niet partí cap a ca seva, es posà una altra camisa i agafà una bombeta (petards). Enfilà cap a la plaça i just entrar en Juanito Basili l’hi tirà als peus del cavall, que s’escapà plaça avall. «Va ser un esvalot; em van dir de tot» ―comenta amb resignació. Amb Ferreries no en tenien prou. Per Sant Martí i Sant Cristòfol també hi eren ben presents, i ben coneguts. Recordant com xalava al mig dels cavalls en Niet té un pensament clar: «Idò, encara ara, que tenc una edat avançada, hi aniria. Quan veig aquests al·lots joves, creu-me que no quedaria enrere. M’hi fotia per davall, ben loco. Anàvem as Mercadal, as Migjorn, i xalàvem molt. Però ja no puc, es va morir la dona, tenc diabetis, un peu em fa mal... Però no em puc queixar. He fet molta feina, però m’he divertit i m’ho he passat bé.» Aquestes darreres paraules bé poden ser l’epitafi d’un home que en pocs anys va conèixer què era guanyar-se un tros de pa, però l’enginy, la capacitat de supervivència i les ganes de viure han coronat una vida exitosa.


Plaça Espanya, 4. 07750 Ferreries. Tel. 971 37 33 60 INFORMÀTICA • FOTOGRAFIA • PAPERERIA

David Caules

Les fotos de les festes les trobaràs a Reset Es Mercadal

Reset

Bones Festes

Bones festes! Avinguda del Dr. Llansó, 52, 07740 Es Mercadal. Tel. 971 15 42 90 mercadal@resetmercadal.es

Acuario 971 15 46 59

Es Passeig 971 15 46 96

Sa Cova 971 15 46 32

Us desitgen que passeu unes molt bones festes de Sant Bartomeu! Polígon industrial, A-5. Es Migjorn Gran Tel.: 971 37 97 59 / 699 39 49 90 aluministobal@gmail.com

David Caules

Els xiringuitos


40

L’arxiu

fotogràfic de

Nofre Janer Sansaloni


Bones festes de Sant Bartomeu! HOGAR

MUEBLE

TODO UN MUNDO PARA TU HOGAR

SI LO IMAGINAS,LO TENEMOS!

COCINA

C/Sabaters, 5A (POICI) 07760 Ciutadella de Menorca De Lunes a Sábado 09.00h-13.30h/16.00h-20.00h www.facebook.com/decohogalia 971 38 40 84

A PARTIR DE

500€ Transporte

GRATIS

www.decohogalia.com El precio de los muebles NO incluye montaje ni transporte

em j t i s e d s o V Festes de Bonets Bartomeu San


Sant Bartomeu 42

Una M baula

rodona Antoni Gomila

Hi ha tantes maneres de viure la festa com persones hi participen. Cada parell d’ulls viuen i veuen la celebració a la seva manera, i cada any fixen en la memòria imatges i episodis que formaran part del particular àlbum de vivències, una entranyable col·lecció de records de bons moments, a més d’un bagatge de coneixements de la història, dels fets o del sentit que ens identifica com a poble i ens construeix les crosses on recolzar-nos en sentir-nos tots sols.

ilenars d’ulls obriran les mirades al sol de Sant Bartomeu, les dels infants dubtoses de si els capgrossos són reals, les il·lusionades d’adolescents que estrenen llibertat enmig de la festa, les de reüll del jovent descobrint l’amor, les d’adult que per uns dies retroben els ulls de trenta anys enrere al lloc exacte on els deixaren, o les silencioses mirades d’àvia enmig de la renouera nissaga reunida. Enguany, però, d’entre totes les mirades, en trobarem una fixada en la fita aconseguida en el temps dels impossibles. Quan tothom se’l miri, ell mantindrà perduda la mirada, tal vegada emocionada però sense llàgrima; els ulls, enguany, vessaran sentit. El sentit del deure, de la responsabilitat, de la devoció, fins i tot, sense ser-ne gaire conscient potser, aquells ulls i aquella mirada vessaran l’explicació, racional i emocionada, de per què ens importa tant trobar-nos ara i aquí, en aquest instant en què els cavalls boten part damunt els problemes del món. Una explicació en forma de baula, d’enllaç, de l’home que ha recorregut, any a any, passa a passa, serenament, tots els llocs de la teringa de cavallers, fins a ocupar ara el lloc de més solera. Un pagès que mentre espera el torn per entrar a la plaça pensa en les vaques que avui munyirà més tard; en el nét i els fills que surten davant ell, que no prenguin mal; o les nétes que encara no surten però viuen els cavalls tant o més que ell; pensarà en la família, reunida tota per fer les trunyelles, davant tres taules llargues plenes del fruit de la terra passats per la cuina de madona —sempre—: en altres indrets en diuen «plats tradicionals» i aquí en diuen «venga, menjau, no faceu s’empegueït»; pensarà en els que hi foren i ara ja només hi són a la memòria, tan viva, tan present; recorrerà ulls clucs el paisatge irregular d’aquesta terra, tan semblant a l’estora de caps alegres que borinant l’esperen al Pla de l’Església, aquella ona de gent sobre la qual en Delfi regnava, surant com un déu; pensarà en l’ofici, en el seu primer cavall, en tots els pobles on eren convidats aquells anys d’estables abandonats; tantes i tantes vivències, sense més recompensa que el sord aplaudiment de la bellesa natural de les florides buguenvíl·lees que l’esperen en tornar a ca seva. Potser no en pensi cap, de totes aquestes coses, ben segur. Potser només sigui un reflex del sol a la seva mirada, o un aire de nostàlgia que li volem donar en contemplar aquella actitud, la del veterà devot que manté una fe llaurada a la infantesa, sense res que l’hagi poguda tòrcer, malmenar ni vèncer. La devoció d’un pagès que estima la terra perquè la treballa; per qui els animals no són un complement, sinó la vida; que no colca el Dia, sinó cada dia; que acompanyarà la capellana no per beat, ans per respecte; que coneix cada racó de la festa; que sap quan toca ballar amb cavall i quan ballar tocant madona, quan toca servir en silenci i quan toca ser el senyor del Jaleo. Ho sap, en sap. I aquest coneixement és saviesa, saber estar al seu lloc, saber el protocol per vivència, saber fer cada passa sense més pressa que la necessària per mantenir l’equilibri i amb tota la pausa possible per allargar cada moment el goig de la vida, com els retrats que fa sa filla. Una vida resumida en cinquanta imatges de Sant Bartomeu, cinquanta sortides que uneixen i converteixen la festa d’avui en la devoció de segles, un passat i un present de vaques, terra, cavall, família i poble. Una baula ferma que lliga el jovent d’avui a una celebració de sentit i devoció amb més gotes de suor i treball que de gin i vacances. Cinquanta anys de discreció, voluntat i estima al sant, al poble i al cavall. Cinquanta anys de madona que espera amb un somriure agradós. Una baula exemplar, encarnada en un home que era un fillet quan pujà al cavall i enguany en davallar el rebrà una nora amb un nét nou, festa rodona, vaixella argentada de culleretes, canya de verdor merescuda, aigua-ros d’enhorabona, l’amo en Tomeu i família del lloc d’Avall.


Xisca MartĂ­


44

L’arxiu

fotogràfic de

Joan Huguet 40 anys que va sortir de caixer batle


Sant Bartomeu 46

El confessor ferrerienc

de santa Caterina Tomàs

Miquel Pons-Portella

L’

il·lustre migjorner Francesc Camps i Mercadal, metge d’ofici i folklorista d’afició amb el pseudònim Francesc d’Albranca, estimà el vesí poble de Ferreries —al qual exercí la seva professió en diversos períodes— fins al punt que li dedicà alguns dels seus erudits treballs. És el cas del llarg article «Ferrerías y su término», publicat per la Revista de Menorca l’any 1910 [pàg. 129-141], al final del qual planteja —entre d’altres— la següent excursió al Barranc d’en Fideu: «En coche hasta Son Marcer de Baix. La expedición puede hacerse también cómodamente desde Mitjorn-Gran, pudiendo llegar en carruaje hasta Albranca, que como Son Marcer, está junto al barranco. Junto a la casa de Son Fideo, al otro lado del torrente, cuentan que en una casucha nació y vivió el confesor de San-

ta Catalina Tomás. Su madre, jornalera y viuda, para atender a su trabajo, le puso, siendo niño, de escolanet en Ferrerías, para que pudiese, al mismo tiempo, asistir a la escuela parroquial. Cuentan que amén de muy bueno, era muy listo el niño. Y eso que era del Barranc d’en Fideo!… Para mucha gente de Menorca, especialmente para la del extremo de Mahón, ser del Barranc den Fideo, significa el colmo de la estupidez. Y añaden que, para predicar la Cuaresma, fue enviado a Ferrerías un padre mallorquín, que enamorado de la bondad e inteligencia del adolescente sacristán, se lo llevó a su convento…» [pàg. 136] El curiós relat del Dr. Camps i Mercadal, desgraciadament, acaba aquí: no ofereix més detalls —ni en aquest ni en cap altre dels seus treballs— sobre aquest eclesiàstic ferrerienc que hauria tingut l’alt honor d’ésser el


director espiritual de la religiosa valldemossina Caterina Tomàs i Gallard (1531-1574), canonitzada el 1930 pel papa Pius XI. La biografia de la santa mallorquina per excel·lència és prou coneguda: després d’una infantesa difícil, professà com a canongessa regular de Sant Agustí en un monestir de Palma i tingué una vida breu però marcada per la seva fama de saviesa i prudència, que s’escampà arreu de l’illa, i sobretot pels èxtasis que experimentà en diverses ocasions. La seva devoció s’expandí després de morta i encara avui se celebra amb gran solemnitat la seva festa a Valldemossa i Santa Margalida, entre d’altres llocs. Un dels biògrafs moderns de santa Caterina Tomàs és mossèn Antoni M. Alcover, que va escriure la seva famosa Vida abreviada el mateix any de la seva canonització. Aquest autor confirma la importància que tingué en la vida de la monja agustina «la direcció sapientíssima dels [seus] directors espirituals, mestres consumats de l’esperit», que haurien estat, per ordre cronològic, els tres següents: Mn. Antonio de Castañeda, soldat val·lisoletà al servei de Carles V que, després d’una desastrosa campanya, acabà fent-se ermità al col·legi valldemossí de Miramar; Mn. Rafael Bonet, prevere diocesà que exercia de confessor ordinari al monestir de Santa Maria Magdalena de Palma, i Mn. Joan Salvador Abrines, prestigiós teòleg i canonge de la Catedral, que a partir del 1593 seria inquisidor de l’illa de Mallorca. El cèlebre cardenal palmesà Antoni Despuig i Dameto, a la seva obra sobre santa Caterina Tomàs publicada el 1816, refereix també els noms de Castañeda, Bonet i Abrines. A propòsit del darrer, per

Para mucha gente de Menorca, especialmente para la del extremo de Mahón, ser del Barranc den Fideo, significa el colmo de la estupidez. exemple, afirma que «bajo la dirección de un varón tan esclarecido hacía nuestra Religiosa los más rápidos progresos en todas aquellas virtudes que poseía ya en grado heroico desde su niñez; pero podemos decir que ocupaba su primera atención la puntual observancia de los tres votos religiosos de pobreza, obediencia y castidad». El relat de Francesc Camps i Mercadal amb què obríem aquestes retxes no encaixa en absolut amb les biografies —ben conegudes i estudiades— ni d’Antonio de Castañeda ni de Joan Salvador Abrines. En canvi, el demble personal de Rafael Bonet permetria qualque conjectura al respecte, sobretot perquè es tracta d’un personatge molt manco estudiat. De qualsevol manera, és ben cert que el Dr. Camps —que, a part de folklorista, també fou historiador— inicia les seves paraules sobre el suposat confessor ferrerienc de santa Caterina Tomàs amb un significatiu «cuentan que…». Es tracta, tot plegat, d’una llegenda popular del segle xvi? Ho haurem de seguir investigant.


48

Sentiment justificat

Aquell no va ser el primer cop que trepitjava “sa roqueta”, però sí que era el primer cop que ho feia amb la intenció de viure una de les seves festes. Hi anava molt ben acompanyat i encara més ben preparat. Des que un grup de ferreriencs i ferrerienques havien entrat a l’esplai on faig de monitor havia sentit a parlar de les festes de Sant Bartomeu, les molt esperades festes majors del poble de Ferreries. Jaume Espuny Casadamunt. Il.lustració Joan Mir

A

quest mateix grup va ser l’encarregat d’instruir-me en la festa: els actes, la música, els personatges i tot plegat fent ús de les innumerables paraules que per a un barceloní són francament estranyes. Pensàvem que no seria tant, que per capricis del destí hauríem topat amb una colla de fanàtics del folklore menorquí i que aquelles serien unes festes de poble com moltes d’altres hi ha pel nostre territori. Però com que els nostres amics menorquins havien aconseguit despertar el nostre interès per la festa, vam decidir viure en primera persona l’experiència. A més, aquell any les festes tenien un valor afegit per a nosaltres, ja que un dels nostres amics n’era el fabioler i ens hostatjàvem ni més ni menys que a cal caixer batle. Tot un honor i segur que l’enveja de molts. Per demostrar que érem uns forasters assabentats vam voler vestir una samarreta com les que duen les colles del poble durant els dies de festa, en el nostre cas per constatar la nostra adMIRació, amorosament exagerada, pel fabioler. Així doncs, amb l’uniforme posat, vam enfilar cap a la plaça de l’església per presenciar l’inici de la festa, sense entendre ben bé per què estàvem nerviosos, suposo que per contagi de la gent que ens envoltava i que cada cop omplia més la plaça. Mentre el fabiol sonava a l’Ajuntament sentia com l’energia dels ferreriencs i ferrerienques es focalitzava en aquell instrument, com si tothom volgués que sonés bé i que d’alguna manera acabés la melodia per començar la festa, però per altra banda no parés mai de sonar. I, en acabar, l’explosió d’eufòria de la gent va acabar d’encarrilar-nos cap a les festes de Sant Bartomeu. He de confessar que no vaig acostar-me gaire als cavalls durant el Jaleo. Aquells animals majestuosos em van fer força respecte i com a català vaig decidir fer un pas al costat i deixar aquesta part de la festa als autòctons. De totes maneres, em va agradar molt veure com l’energia de la gent no defallia en cap moment, sempre acompanyant els caixers i animant-los a botar. En veure el caixer batle i un parell més de coneguts dalt del cavall vaig sentir admiració per aquestes persones i vaig pensar que en un poble com Ferreries, on tothom coneix pràcticament a tothom, aquesta sensació es deu repetir en cada un dels caixers que surten a la plaça. Llavors vaig poder entendre, una mica, què animava la gent a seguir acompanyant els caixers i cavalls, tot i el sol de justícia i la calor infernal que queia sobre la plaça.

vam enfilar cap a la plaça de l’església, sense entendre ben bé per què estàvem nerviosos També em vaig endur una sorpresa quan la tradició descansa fins al dia següent i és el moment de baixar als bars del poble. La pomada és indiscutiblement la màxima protagonista, acompanyada de música, aigua i entrades i sortides constants dels bars. Però més enllà de ser un dels moments més esperats pels joves, de cos o d’esperit, vaig veure com sobretot era un moment de retrobament entre amics, que mai es perden aquestes dates i tornen de qualsevol punt del planeta sabent que trobaran cares conegudes enmig de la plaça amb un got a la mà. Si bé el darrer toc de fabiol ja anuncia que la festa està apunt d’acabar, el punt i final el posen els focs artificials. Els nostres amics ferreriencs ens van desafiar a veure si érem capaços d’arribar a veure els focs d’una sola peça després dels tres dies tan intensos. Heu de reconèixer que heu de ser una mica més ambiciosos en aquest punt de la festa si voleu competir amb el piromusical de les festes de la Mercè de Barcelona. Però com deia abans, els focs tenen un significat especial per a la gent de Ferreries: és l’anunci que el comptador tornarà a començar, que toca esperar tot un any fins a tornar a sentir el primer toc, l’olor de l’aigua-ros, una abraçada enmig de la plaça de Loar o una dosi de jaleo. Sé que un barceloní com jo mai podrà acabar de saber què sent un ferrerienc durant les festes de Sant Bartomeu, però van ser tantes les sensacions que vaig viure durant aquells tres dies que puc arribar a imaginar per què són tan especials per a vosaltres i ara comprenc que el sentiment cap al vostre poble i la vostra tradició està totalment justificat. Així que només em queda agrair a na Gemma, n’Anna, en Joan i n’Àngel i a les seves famílies i amics el fet d’haver-nos obert les portes de casa seva i de la vostra festa. Espero poder viure al vostre costat més experiències com aquesta. Per molts anys, Ferreries!.


... ara comprenc que el sentiment cap al vostre poble i la vostra tradiciĂł estĂ totalment justificat.


Sant Bartomeu

El tambor i el fabiol Pere Cortès

50

En terres catalanes, des de ben antic, apareixen documentats els sonadors de flabiol i tamborí acompanyant les celebracions més diverses. Jordi Argelaga, a la Gran Enciclopèdia de la Música, el defineix com un “instrument de vent fusta de petites dimensions que consisteix en un tub recte de fusta amb embocadura de bisell, que es toca amb una sola mà i que s’ha emprat des de l’edat mitjana associat a un instrument de percussió anomenat tamborí, tambor o tambor de cordes, tocat pel mateix instrumentista”.

A

Menorca, el tambor i el fabiol (que és la forma amb què es coneix a l’illa) formen part de les festes tradicionals de tots els pobles, concretament en les colcades, en què el fabioler és l’encarregat d’anunciar el pas de la comitiva i d’avisar els membres de la colcada a l’hora dels replecs o a l’hora de començar alguns actes. La primera vegada que apareix documentat l’ús del tambor i el fabiol és l’any 1703, al Llibre de Consells de l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella: “Y en totes les cavalgades han acostumat aportar davant el penó, persona qui toca el tamborino i flauta [...]”. Tanmateix, a Menorca cal diferenciar, tant pel que fa a l’instrument en si com a la tonada, entre Ciutadella i la resta de pobles de l’illa. El fabiol de Ciutadella és un petit instrument fet amb un tub de canya comuna (Arundo donax) sense nusos, de devers 16 centímetres de llargària per uns 10-12 mil·límetres de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems per tal de col·locar-hi els dits índex i del mig de la mà esquerra, i una finestra de la mateixa forma amb un tallavents o bisell a l’altre extrem. Aquesta finestra ve tapada amb un tros de suro deixant un canal de pas per a l’aire.

La melodia que sona el fabioler és més complexa que la de Ciutadella i té una major durada Hi ha la creença que el fabiol de Ciutadella és de tres forats; però la confusió neix de comptar com a forat la finestra del tallavents. Com que les dimensions del fabiol són variables, l’afinació també canvia d’un instrument a l’altre, però es podria dir que l’extensió és d’una tercera menor i hi ha un to de la nota més greu a la següent i mig to d’aquesta a la més aguda. L’instrument, per tant, produeix tres sons fonamentals, de so feble, que no s’utilitzen, ja que només s’empren els harmònics, per la qual cosa s’ha de bufar amb força. La tonada del fabiol de Ciutadella és una mena de toc d’avís, amb tres notes que es repeteixen de forma un tant monòtona (do, re, mi bemoll), tot i que cada fabioler hi dóna un aire propi, que més que res és gestual. D’altra banda, la tonada presenta matisos diferents segons els moments de la festa:


• Quan la festa comença, per avisar els cavallers que s’afanyin a afegir-se a la comitiva, el so és urgent. • Si el fabioler s’atura a una casa que tenen dol, amb la porta tancada, el toc esdevé lent i llastimer. • En el darrer toc, en el comiat de la capellana, el so també és trist, pausat i repetit sense interrupció fins que s’acaba l’acte. • Quan avisa els cavallers que participen en els jocs des Pla •

perquè tornin al lloc de sortida, el fabiol fa una nota llarga amb els dos forats destapats (la més aguda de les tres). I quan van a peu i se’ls ha d’avisar perquè s’agrupin, el tambor sona de manera urgent, fent uns quants cops ràpids.

Pel que fa al fabiol utilitzat als altres pobles, té una mida aproximada de 25 centímetres, una mica més gran que el de Ciutadella, i té set forats melòdics. Quant a la tonada, la melodia que sona el fabioler és més complexa que la de Ciutadella i té una major durada. Les més conegudes són les del Ball des còssil i la que rep el nom de Sa Colcada. Tot i que aquesta és la tonada més característica de les festes tradicionals de l’illa o la que il·lustra els moments més carregats de sentiment, és una d’aquelles peces que perd el seu origen en la nit dels temps i de la quals menys dades s’han pogut recollir. Es tracta d’una peça única que no se sol sentir en cap altra celebració aliena a les colcades de Menorca. Mestre Biel Cardona, a més d’aquestes dues tonades, va recollir tres peces més de fabiol que se sonaven entre 1880 i 1890. Finalment, una altra tonada de

fabiol és la que fa el fabioler en el moment de repartir l’aigua-ros durant les Completes i la Missa de Caixers. En tots els casos, per sonar el tambor i el fabiol, mentre la mà esquerra va tapant i destapant els forats, la dreta pica amb una maceta el tambor. A Menorca existeixen alguns pocs constructors de flabiols. Tradicionalment, l’única eina que utilitzen per construir-lo és un trinxet o un ganivet ben esmolat, i tots ells saben que perquè l’instrument doni el resultat esperat la canya ha de ser tallada amb la primera lluna vella de gener i, abans de començar la construcció, se l’ha de deixar eixugar un mínim de dos anys. En el cas del tambor, no existeix un model que es pugui considerar com a tambor menorquí. Únicament sol coincidir que la matèria primera és la dels timbals primitius: el cos de fusta amb membrana de pell, amb la peculiaritat que el tambor de les festes de Menorca s’adorna amb flors de paper de colors vistosos que donen més plasticitat a la figura del fabioler.

la tonada presenta matisos diferents segons els moments de la festa

Bones festes de Sant Bartomeu! Es Magatzem de tota la vida al teu servei. C/ Pau Pons 20. Tel. 971 37 30 51. 07750 Ferreries


52

La mirada del fotògraf

Trevor & Nancy


NLT

PROPERTY SERVICES

Bones festes de Sant Bartomeu 2016! C/ De s’era, 46 6B 07749 Es Migjorn Gran 971 37 02 93 / 628 43 65 56 nancytew32@hotmail.com


54

Detalls de la festa Colcada

Sant Bartomeu

121 caixers i cavallers per a la Colcada, 88 cavalls per tanda. Bartomeu Martí Pons (71 anys) és el cavaller més gran (pagès jubilat, ex l’amo del lloc d’Avall), i Tomeu Alberto, nét de l’anterior (14 anys), el més jove. Amb 121 participants, 88 cada tanda, dos menys que l’any passat, la Colcada de Sant Bartomeu continua situant-se al voltant dels noranta cavalls. La Colcada està formada per força joventut, ja que la mitjana d’edat és de 26 anys, mentre que el més vell és l’amo Tomeu Martí, pagès jubilat del lloc d’Avall. Amb 71 anys, hi ha participat 49 vegades, i en tots aquests anys ha pogut ocupar els càrrecs de sobreposat, casat i pagès, aquest darrer en diverses ocasions.

54

Els domicilis dels caixers, per ordre de sortida La sortida dels caixers depèn del desenvolupament de la Colcada. L’horari de sortida del fabioler és a les 16.30 h del carrer del Beat Huguet 29. Primer va a recollir el sobreposat i demanen permís al caixer batle, s’hi afegeix el caixer pagès i tot seguit tots els cavallers de més jove a més vell. Una volta tots els cavallers s’han integrat a la Colcada, toca entrar al caixer casat i tots plegats aniran a cercar la capellana. Per acabar van a cercar el caixer batle.

1. Sobreposat, avinguda Jaume Mascaró 19. 2. Caixer pagès, Av. Verge del Toro 26. 3. Caixer casat, Av. Verge del Toro 26. 4. Capellana, Pla de l’Església, rectoria. 5. Caixer batle, carrer de sa Sínia 5.

Les avellanes S’han comprat 100 sacs d’avellanes de 22 kg, i per a una millor venda de cada dos en faran tres. Es vendran com sempre al local dels escoltes, devora es Mur. El preu és de 5 euros el sac.

Candeles S’han comprat 6.000 candeles a una empresa de València, les mateixes que els cavallers repartiran a l’església i per les cases. Recordem que aquestes candeles, a més de ser un element d’acapte, també conta la tradició popular que ens deslliuren dels trons i llamps en temps de tempesta.

La música

Dilluns 22 A les 16.30 h, cercavila amb els gegants de Llucmaçanes i batucada de Ferreries Petit concert de la banda, després del pregó a la plaça de l’església, dirigida per mestre Josep A. Colom Ball de caixers al carrer Nou, davant es Mur, amb Blue Moon, a les 22.15 h Dia de Sant Bartomeu (dimecres 24) A les 21.30 h, actuació del Bastió de s’Illa, a la plaça d’Espanya A les 23 h, revetla amb el grup Blue Moon, carrer Nou (davant es Mur) A les 24 h, revetla popular al camp de futbol, amb el grup Sarau i el Dj Menorca FM Dia de Sant Bartomeuet (dijous 25) Gran revetla popular a les 22.30 h, amb els grups Huracan i Garden of Eden

Castell de focs A les 24 h, llançament de focs artificials i traca final de festes al camp de futbol

Llocs per aparcar Davant el cementeri, al polígon i a la tanca de Son Telm (devora el pont de sa Rovellada, carretera des Migjorn). Davant la previsible presència massiva de visitants es recomana emprar el Jaleo Bus.


C/ Dels Trencadors, 7. Polígon industrial. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 30 15 sagarlopa@hotmail.com www.fusteriasagarlopa.com (en construcció)

Bones festes de Sant Bartomeu!

Bones Festes! Bar Llevant PLAÇA ESPANYA 13 BAIXOS. FERRERIES (MENORCA) TEL.: 971 373 287

Plaça Francesc d’Albranca, 1 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 42 25

Bon Sant Bartomeu!


56

L’arxiu

fotogràfic de

Biel Marquès Martí en Biel de Son Arro

En Biel de Son Arro sols va sortir un parell d’anys, el 1970 i el 1971. Tenia setze anys quan sortí per primer cop i ho féu amb un cavall que era molt botador, en Moro, cavall del lloc on estaven de pagesos els seus pares, en Toni i n’Aguedita. Son pare, en Toni de Son Arro, sempre va estar mesclat amb l’organització de la colcada mentre va ser membre de l’ajuntament i el 1956 va colcar de caixer batle.


instal·lacions elèctriques, electrodomèstics, aire acondicionat Plaça Espanya, 9. 07750 Ferreries. Tel. i Fax: 971 37 31 22. instel2010sl@gmail.com

Bones festes de Sant Bartomeu!


Sant Bartomeu

Enguany pel Dia, també un

David Caules

“Fin de juerga”

S

ón moltes coses les que m’agraden de Sant Bartomeu, però si n’hagués de destacar una és el «Fin de juerga» que es fa dissabte en acabar el primer Jaleo. Des de baix del terrat de l’Ajuntament puc veure una plaça entregada. Tots i cadascun dels que estimam la festa anam a una: els cavalls i cavallers ho donen tot per tal que la seva passada sigui memorable; la gent, pletòrica, es mescla amb els cavalls i els fa botar; la banda de música, després de tocar tres hores seguides, acaba de buidar els pulmons per brodar l’excel·lència d’aquest acte. Si no hi ha cap ensurt, que no n’hi sol haver, la passada de tots els cavalls no arriba al quart d’hora. Allò que és perfecte ha de durar el que toca. El Diumenge després del segon i darrer Jaleo de festes es donen les canyes, un dels actes més esperats. Però, per mi, el «Fin de juerga» continua essent el millor. A les canyes, vist d’enfora, tot és genial; la gent ho viu amb la mateixa intensitat, o fins i tot més, que un «Fin de juerga». Veim cavallers que aconsegueixen agafar la canya així com havien somiat, però també n’hi ha que hi han de lluitar amb

més ànsia. I la banda de música, conscient de tocar el darrer acte amb cavalls, fa l’espectacle redó. Però a mesura que ens atracam davall el terrat, el joc de les canyes pren una altra dimensió. Aquesta és plural i pren diferents perspectives, sovint contraposades, i que es superposen unes amb les altres, i els diferents grups -cavallers i santbartomeuers- reclamen i defensen el seu paper a la festa. Els cavallers proposen agafar la canya lliurement i llavors fer els bots de celebració merescuts. En contraposició d’alguns santbartomeuers que volen fer por als cavalls perquè no puguin agafar les canyes fàcilment. Que cavallers hagin de treballar per la seva canya és bo per a la festa, però no tot s’hi val i els límits són ben sabuts per tothom. Aquest xoc d’interessos fa que trobi a faltar el tots a l’una del «Fin de juerga». El meu desig, llavors, és recuperar a les canyes l’esperit de «Fin de juerga» a cadascuna de les dimensions de la plaça. S’ha d’aconseguir diàleg entre cavallers i santbartomeuers perquè trobin punts en comú i d’aquesta manera uns i altres en els seus respectius papers puguin gaudir de la intensitat del moment. Enguany pel Dia també un «Fin de juerga».

Que cavallers hagin de treballar per la seva canya és bo per a la festa, però no tot s’hi val i els límits són ben sabuts per tothom.

Lindsen

58


Venda i reparació de cotxes

Nancy

Trevor

Bones festes de Sant Bartomeu!

Bones Festes de Sant Bartomeu

Reparació: C/ Reverend Guillem Coll, 12 Tel. 971 37 30 93. 07750 Ferreries Venda: C/ Reverend Guillem Coll, 21 Tel. 971 37 41 76. 07750 Ferreries També ens trobaràs a Cala Galdana i Sant Tomàs http://www.autosponsferreries.com/ autosponsferreries@hotmail.com

Cada Sant Bartomeu fem bulla amb tu

Bones Festes! Serveis • Assessoria d’empreses • Tramitació i gestió d’escriptures • Dret Civil (família, arrendaments, herències, obligacions i contractes, responsabilitat civil extracontractual) • Dret Penal • Dret Administratiu Hores convingudes Petició de cita prèvia a través de: www.davidalzina.com despacho@davidalzina.com Tel. 971 37 46 75

Bon Sant Bartomeu

Bar Sa Font

Plaça Espanya, 11 07750 Ferreries Tel.: 971 37 40 33


60

13 al·lotes de la quinta dels noranta per a la

qualcada d’ases Totes elles són dones i venen d’uns quants ranxos diferents, els hi agrada la bulla i per açò, el desgavell està assegurat.

Elles són: Eulària Febrer Coll Llucia Martí Riera Rosanna Allés Torrent Júlia Carreras Febrer Maria Florit Bosch Neus Raya Riera Tonia Martínez Florit Carme Allés Janer Maria Marquès Llufriu Aida Marquès Barber Anna Mir Alberto Julia Martí Pons Rosa Marquès Febrer


Av. Verge del Toro, 4. 07750 Ferreries Tel.: 971 94 52 11 clarapons2013@gmail.com

Us desitjam unes dolces festes de Sant Bartomeu Classes teòriques gratuïtes amb professor

Bones festes! C/Fred, 72. 07750 Ferreries 971155023 bgornes@hotmail.com Autoescola Ferreries

Bar Gurea Pintxos . Tapes . Panets

Bones Festes! Plaça Jaume II, 5. 07750 Ferreries Tel.: 971 94 52 20 https://www.facebook.com/gurea.gurea


des de la banda Joan Triay i Vidal

Benvolgut cunyat, A la teva darrera lletra, em comentes que t’agradaria conèixer algunes de les meves vivències i sensacions sobre les festes de Sant Bartomeu. Ho intentaré per satisfer el teu interès i procuraré fer-te’n cinc cèntims, tot i que t’avanç que mai he estat un gran apassionat de cap de les festes. Però, així i tot, he de reconèixer que sempre hi ha quelcom que em fa còssigues en veure els cavalls, tocar-los i respirar l’ambient d’alegria. Aquests darrers dies, he furgat en el calaix dels records per veure què hi trob d’interessant que valgui la pena explicar-te. Segurament, les meves preferències no encaixaran amb el sentir d’un bon santbartomeuer, però són les meves, les d’un migjorner arrelat a Ciutadella. Ah! Ja em perdonaràs si vaig de Son Mel·lo a Son Catel·lo, però els meus records estan una mica desordenats i se m’apareixen en funció del que més m’ateny. Tu ja ho saps, la memòria és selectiva. Ves per on, des que vaig saber que en Damià Moll ja no menaria més la somereta, no faig més que pensar en la simpàtica relació que ha mantingut amb els fillets i filletes que se li apropaven

mentre portava l’ase. T’ho coment perquè la meva néta Júlia, des que ella tenia cinc anys —ara ja en té tretze— ha estat una de les afortunades amb les seves atencions de menador. Va començar per pujar-la dalt de l’ase i, passant el temps, l’hi ha deixat menar, ni que sigui una estoneta. La il·lusió d’esperar si en Moll li deixaria menar-lo de nou la mantenia a l’expectativa fins que arribava el moment en què ell —en Moll— li passava les regnes, amb la pertinent complaença de la seva àvia i sa mare. Els queia la bava. Ja ho sé! Em diràs que he començat pel final. Abans t’ho he advertit, els meus records van de Son Mel·lo a Son Catel·lo. Però no et preocupis, ara torn cap enrere. El dissabte de Sant Bartomeu de 1980, els nostres fills, na Susanna i en Xavier, que llavors tenien set i sis anys respectivament, a l’entrada del carreró de darrere can Seguí, sobre el portal de la casa dels seus avis i ca teva, miraven esglaiats el conco que pujava dalt el cavall. Un jove, vestit a la usança, fet un sac de nervis, esperava l’hora de incorporar-se a la colcada per primera vegada. Els qui presenciàvem l’escena, il·lusionats i preocupats, estàvem contagiats dels seus nervis. Però tot va sortir bé i vares repetir uns quants anys; fins i tot, el 1996, ja avesat als cavalls i a la festa, vas colcar de caixer casat. En aquesta ocasió, anaves impecablement vestit. Record que un fillet, que no devia tenir prou clar els rangs dels caixers de Sant Bartomeu, va demanar si tu eres el caixer senyor. Li vàrem haver de dir que no, que encara no havies arribat a tant. No sé si s’ho va creure. I, com tothom sap, a la vostra família s’ha empeltat el gust per colcar durant les festes. Un any o dos més tard, et

Els qui presenciàvem l’escena, il·lusionats i preocupats, estàvem contagiats dels seus nervis va seguir el teu germà Josep, que, per cert, també va ser caixer casat el 2003. I cadascú amb el seu estil, l’un més urbà i l’altre més pagesívol, heu estat presents a la colcada durant anys i tots dos heu encomanat el vostre gust pels cavalls i la festa a algun dels vostres descendents. Per la teva part, n’Anna continua la teva afició i un altre Josep, fill del teu germà, també li va a la saga. Ah! La primera vegada que record assistir a les festes de Sant Bartomeu va ser l’any 1970. Per cert, ara que hi pens, aquell any, una dona, na Consuelo Marquès Melià, va gosar colcar a unes festes, i va ser pionera a Menorca a fer-ho. De llavors ençà, com a canviat el protagonisme de les dones a les festes de l’illa, tot i que encara hi ha certes reticències, emparades en una tradició que no entenc. Després de prop de cinquanta anys, no és ja una tradició la presència de les dones a la colcada? Fets amb menys antiguitat s’hi consideren. A vegades, tradicions malenteses mantenen costums o rituals, avui incomprensibles, que ens priven de millorar la convivència en certs moments. Ah! M’ho deixava al tinter, Nito. El dissabte de Sant Bartomeu de 1970, vaig posar els peus a ca vostra per primera vegada i, de llavors ençà, cada any compartesc amb vosaltres, la família Janer Martí, les festes de Ferreries i molts altres esdeveniments. Així que enguany hi tornaré. Fins prest i bones festes. Una forta abraçada.

Trevor

Sant Bartomeu

Reflexions

62


Transports Mingo us desitja que passeu unes bones festes de Sant Bartomeu

Modista i brodats

• Confecció de gualdrapes i jocs de flocs personalitzats al gust

• Guindoles i conjunts de caixers fets a mida • Confecció i brodats de penons, banderes i escuts per a capirotes de confraries

• Brodats per a publicitat a camisetes, gorres • Mostraris de brodats per a calçat Transportam les teves il·lusions Tel. 649759177. Av. Son Morera, 14. 07750 Ferreries

Bones Festes! C/ Santa Bàrbara, 82 01. 07760 Ciutadella de Menorca Tel. 971 48 28 51 Mòbil 651 939 882 et.brotats@hotmail.com http://www.etbrodats.com

Bar Ferre Cal Nani

Tapes, racions i plats combinats

Sa perruqueria d’homes de tota sa vida

Bones festes de Sant Bartomeu! C/ Fred, 5. 07750 Ferreries. Tel.: 971373143

C/ Mallorca, 22. 07750 Ferreries Tel. 971 37 38 20 Bar Ferre

Eugeni Martí

Bon Sant Bartomeu!


Programa de festes de Sant Bartomeu 2016

Una paret inoportuna

Víctor Martí

64

G

airebé podia sentir l’eco de la música que li arribava des de lluny, i certament que se li havia encomanat aquella estranya malenconia que desprenen les festes quan un les viu en solitud. Per un moment l’havia temptada la idea d’anar fins al poble, però la va vèncer el temor que no seria ben rebuda, o la possibilitat que algun d’aquells Diables Vermells es ficàs amb ella i li retragués aquella paret que havia hagut d’alçar per tal de protegir la seva propietat privada davant els atacs d’aquells ignorants que pretenien no sé què d’un camí públic i li exigien dret de pas. I més un dia com avui, que devien anar tan borratxos que serien capaços de qualsevol animalada. Va fer un sospir de resignació, i va decidir fer una passejada fins a la paret de la discòrdia, per si un cas aplegava ningú que la volgués botar. En arribar-hi, es va asseure davall una alzina, per descansar. Va encendre un cigarret, va tancar els ulls i es va mig condormir, acontentada en la seva bucòlica soledat. Al poble, ja havien fet la primera volta del Jaleo i els cavalls pujaven, agosarats, travessant veloços el carrer per entre la multitud que els obria passadís al seu pas. Va tornar a sonar la música i els cavalls van començar a entrar, de dos en dos, a la plaça. Prest es va iniciar un murmuri, i tot d’una va començar a córrer la veu, entre esglais i comentaris, que hi havia hagut un incendi molt gros. Alguns fins i tot asseguraven que es podia veure el fum, allà molt enfora, per la part de Maó. La senyora va tornar a les cases, més tranquil·litzada per la passejada. Des del pati va mirar cap a l’horitzó i va veure, intrigada, una lletja columna de fum negre que s’alçava cap al nord. Va pensar que devia ser un incendi i va plànyer, sincerament, els qui en devien ser víctimes. Llavors va passejar la mirada pels rodols i el cor li va fer un salt quan va descobrir, horroritzada, una altra columna de fum, blanc i espès, que sortia de més a prop, de dins la seva marina, just de part d’allà d’on hi havia la paret ditxosa. Fent un esforç per dominar el pànic, va trucar aquells dos civils que havia conegut feia poc, i amb qui havia fet tan bo i que tan segura l’havien feta sentir un dia que els Diables Vermells l’havien amenaçada d’esfondrar-li la paret. Els civils, emperò, li van dir que els sabia moltíssim de greu, però que hi havia un

altre incendi, molt gros, i es veu que també molt important, a Mongofra, i que emprava tots els efectius disponibles a l’illa en aquells moments; que ells mateixos trucarien als bombers de Ferreries, a veure què hi podien fer… Al poble, tothom ja ho sabia, que hi havia hagut un incendi espantós, emperò no podent fer res ningú per apagar-lo, tothom continuava fent festa, i ja se’n temerien ensoldemà dels detalls amb Es Diari. Però prest es va veure que per dalt la terrassa de les autoritats hi havia moviment i que devia passar qualque cosa rara perquè tothom estava inquiet. Llavors, el batle va fer aturar la música i el Jaleo, i va dir que hi havia hagut un incendi al terme i que necessitaven voluntaris, perquè justament tothom era a apagar-ne un altre de més gros. —I de més important —va afegir amb veu més baixa i fent un somriure pillet. —Venga, idò, anem! —van dir uns quants joves, voluntariosos. —I on és, s’incendi? —va demanar un, just per curiositat. —A Binimoti —li van dir. —A Binimoti? —van saltar un parell o tres que duien la camiseta dels Diables Vermells. —Bon remil punyetes! —va comentar un, perdent bona part de l’entusiasme inicial. —Bon remil punyetes què? —li va demanar un que no ho sabia. —Què? Que no ho saps que han tancat es camí públic amb una paret per no deixar passar ningú? —va informar un entès. —Així, que s’apanyin —va opinar un, i prest es va fer un cor de joves que expressaven la seva reticència a ajudar una gent tan… —I clar que sí que hi hem d’anar. Bo faríem! —els va tallar un dels comandants dels Diables Vermells. —I tant, com sí —va afegir un altre—. Sa marina no en té cap culpa, des captritxos d’aquesta gent. Ni es ocells i es animalons que hi viuen… Un ranxo de voluntaris van acompanyar els bombers i van haver de deixar els vehicles un tros enfora del nucli de l’incendi, per mor d’una paret inoportuna que interrompia de cop el camí. Van estirar la mànega del camió tot el que va donar, i allà on no hi arribava l’aigua la hi feien arribar els voluntaris, traginant-la amb poals i garrafes. La senyora va contemplar el fum una estona des del pati, i va pensar si no faria una mica de nosa, aquella paret condemnada. Llavors va recordar que hi havia fet instal·lar càmeres de vigilància, i no va poder resistir la curiositat d’anar-s’ho a mirar. Va engegar l’ordinador i, manipulant les càmeres, es va alegrar molt de veure tanta gent que havia acudit a ajudar-la. Damunt la paret hi havia tres o quatre joves, que semblaven organitzar la feina, i es va sorprendre quan va reparar que dos d’ells duien

Al poble, tothom ja ho sabia, que hi havia hagut un incendi espantós Continúa a la pàgina següent


Nàutica Bià Bosch Venda, reparació, manteniment i pupil·latge d’embarcacions. Visita la nostra botiga: Kayak, Paddle Surf i material nàutic. Distribuïdor oficial de pneumàtiques BOMBARD i embarcacions i motors SELVA MARINE

Molt bones festes! C/ Dels Trencadors, 1A. 07750 Ferreries. Tels.: 971 37 36 60 / 620 163 359 nauticabiabosch@hotmail.es

Recolzant l’esport base

Bones Festes Ferreries! Av. Verge del Toro, 42. 07750 Ferreries Tel. i Fax: 971 37 31 01 esportsbosch@telefonica.net


Sant Bartomeu 66

l’odiosa camiseta aquella dels Diables Vermells. Va fer zoom i, en descobrir que eren els mateixos que havia hagut de denunciar perquè hi havien anat a fer endemeses, va quedar estupefacta. Va cercar amb les càmeres i va veure, cada cop més incrèdula, que n’hi havia pertot, de Diables Vermells. I va seguir mirant, una mica emocionada i sense saber què pensar, fins que la pantalla es va omplir de fum, llavors de foc i finalment va mostrar un missatge que deia qualque cosa en anglès i el programa va deixar de funcionar. —Caramba! —va exclamar la senyora, i va quedar contemplant una llarga estona com una beneita el monitor sense vida. Com els seus pensaments, que vagaven sense rumb ni definició, fins que un, de

més precís, li va fer veure la certesa que el foc el devia haver provocat ella mateixa, en tirar la llosca no ben del tot apagada, i després un altre pensament la va regirar amb la idea que hi hauria una investigació i l’aplegarien, i llavors va pensar en aquells dos civils tan simpàtics i va considerar la possibilitat de fer-ho pagar als Diables Vermells, però un altre pensament li va fer veure tot d’una que no, perquè les imatges de les càmeres devien estar gravades a l’ordinador… Una mica confusa, va tornar a sortir al pati i, inspirant amb força una alenada d’aire, va decidir que no tenia més remei que acceptar els fets. Va mirar cap al lloc de l’incendi i va pensar, alleugerida, que el foc ja devia estar controlat, perquè el fum boni bé havia desaparegut. I va considerar, agraïda en un petit racó del seu cor que desconeixia, si no seria bona idea deixar anar les batalletes i deixar passar la gent, que al cap i a la fi no li feien cap mal, i qui sap si no hauria de menester la seva ajuda qualque dia si, Déu mos en guard, el lloc es pegava foc de ver.

Va tornar a sonar la música i els cavalls van començar a entrar, de dos en dos, a la plaça

Espectacle eqüestre dimarts i dijous a les 20.30 h. Reserves online: www.sonmartorellet.com Son Martorellet - Ctra. Cala Galdana km 1,7 - 07750 Ferreries. Tel. 971 37 34 06 - 639 156 851

Bones festes de Sant Bartomeu


Vivim amb tu les nostres festes Bones festes de Sant Bartomeu! Bones festes de Sant Bartomeu! Cope Menorca 89.6

Rock FM 106.4

Cadena 100 101.3

Av. de Jaume Mascaró, 3. 07750 Ferreries Tel. 971 37 42 64 Mòbil 676 08 12 32 avime@telefonica.net

Calçats Truyol Calçat per a home, dona i caixers.

Us desitja que xaleu molt aquestes festes de Sant Bartomeu! C/ Pau Pons, 12. 07750 Ferreries Tel. 971 37 40 16


La mirada del fotògraf

Frans Lindsen

68


Sant Bartomeu 70

Neix l’exposició David Caules

de Sant Bartomeu S’obrirà a S’Auba i tractarà del Sant Bartomeu actual. L’exposició vol créixer en el futur i es convida tothom a participarhi amb material i com a voluntari La idea La idea de l’exposició de Sant Bartomeu va sorgir de la ment d’en Serito quan va descobrir l’interès que tenien els turistes i visitants sobre les festes de Sant Bartomeu quan entraven a la seva cotxeria a mirar els pòsters i els ornaments penjats de les festes Sant Bartomeu. En Serito va creure que seria una bona idea realitzar una cosa més formal que expliqués a les persones interessades què eren les festes de Sant Bartomeu i per això va decidir compartir la idea amb els representants dels cavallers a la Junta de Festes —en Josep Martí i en Mateu— per tal que aquests ho exposessin a l’Ajuntament per veure si tindria sortida. En primera reunió de la Junta de Festes del 2016 es va decidir tirar endavant aquest projecte.

La primera fase del projecte Des del passat Sant Bartomeu es va crear una comissió formada per en Serito, en Mingo Marquès, en Josep Martí, en Mateu Pons, en Bep Cardona i na Joana Febrer en representació de l’Ajuntament de Ferreries per començar a treballar en la idea per tal d’aconseguir un primer projecte. Aquesta primera fase estarà centrada en el Sant Bartomeu actual, que és fruit dels protocols

de l’any 1985. D’aquesta manera neix l’exposició de les festes de Sant Bartomeu. Així en aquesta primera edició es parlarà d’una manera general de tots els detalls que surten en els protocols, les peces musicals que es toquen, el penó, les canyes... També hi haurà un apartat on es treballaran les xifres que s’han obtingut dels darrers trenta anys de festa. L’Ajuntament ajudarà en tot allò que pugui i aportarà els objectes antics que el consistori té guardats. Aquest projecte estarà destinat a tothom, al poble i als joves de Ferreries —tal com marquen els Estatuts de la Junta de Festes de l’Ajuntament de Ferreries— i als turistes i visitants que vulguin conèixer les nostres festes.

La fases futures Aquesta exposició es vol que tengui continuïtat i cada any s’hi aniran ampliant temes concrets de la festa. Per això, es vol incorporar noves persones en aquesta comissió i també es vol convidar a tothom que vulgui col·laborar que es posi en contacte amb la Junta de Festes o l’Ajuntament. Tot el material que es pugui s’escanejarà i es tornarà als propietaris.

La ubicació L’ajuntament fa ver les gestions oportunes amb els propietaris de l’antiga botiga de S’Auba, ubicada a la plaça d’Espanya 17, per poder donar cabuda a la primera exposició de festes de Sant Bartomeu. S’inaugurarà l’11 d’agost i estarà oberta fins al 22 d’agost. L’horari de visites serà de 20 a 22 h. Per tenir oberta l’exposició es necessitaran voluntaris amb coneixements de les festes per tal que pugin aclarir els dubtes que les persones els puguin demanar.

Es vol que tengui continuïtat i cada any s’hi aniran ampliant temes concrets de la festa


Molt bones festes de Sant Bartomeu C/ Reverend Guillem Coll, 37 07750 Ferreries. Tel.: 971 15 50 79

Bones festes! Carrer de Dalt, 20. 07750 Ferreries Tel. 971 15 51 48. Mòbil 670 21 96 54

Hamburgueses • Pizzes • Panets • Tapes

Vine a provar les nostres tapes

Embotits típics de Menorca carns fresques autòctones des de 1935 Bones Festes! Plaça Espanya, 15. 07750 Ferreries Tel.: 971 37 30 56

Bones festes de Sant Bartomeu! Av. Verge del Toro, 52. 07750 Ferreries Tel.: 971 37 30 11


El DVD

72

de les festes

D

e l’any 2001 ençà, Es Caragols treim un DVD de fotos de les festes de Sant Bartomeu, que sol ser a les llibreries de Ferreries per devers la primera setmana de setembre. Les fotos estan presentades en un format de vídeo amb moviment i transicions, i acompanyades de música de fons. Normalment hi surten entre 1.000 i 1.500 fotografies, ordenades en capítols segons els diferents dies, i sol tenir una durada total d’un parell d’hores. Per tal que el DVD sigui més complet i variat, i enfocat des d’altres punts de vista, no ens sabria gens de greu si hi hagués qualcú que estàs interessat a aportar una selecció de les seves fotos. Si a qualcú li fa ganes col·laborar-hi, pot contactar amb n’Eugeni o en Víctor per posar-nos d’acord en els detalls.

Assessoria fiscal, comptable i laboral

Ens agrada fer-te les coses fàcils

Bones festes! Av. Verge del Toro, 19. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 37 04 Fax: 971 37 32 19 Camí Vell de Maó, 53. 07760 Ciutadella de Menorca. Tel.: 971 38 16 15 Fax: 971 38 57 20

www.triaymesquida.com info@triaymesquida.com


Fes esport, estaràs millor! Beneficis Karate:

exercita la concentració, genera respecte, educació, confiança i seguretat, et mantindrà en forma

Activitats

karate per a infants i adults, boxa, pilates, ciclo indoor, zumba, steps, tonificació, entrenaments personalitzats, step-tono, ciclo-tono, aero-tono, fit-funcional, psicodance, latino, gimnàstica prepart, ioga, i moltes activitats més....

Carretera general, 5 07750 Ferreries Susana: 625 27 41 63 Guel: 699 98 13 10 fitnes.ferreries

CUINA MENORQUINA ESPECIALITAT EN PEIX I MARISC FRESC.

Bones festes de Sant Bartomeu!

Compromesos en mostrar-te la nostra tradició

PLATS I PAELLES PER ENDUR. RESERVEU AMB ANTELACIÓ OBERT CADA DIA. LA NIT DEL 23 I DIA 24 TANCAT.

Rias Baixas vos desitja unes bones festes de Sant Bartomeu! Plaça Menorca, 1. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 45 58 www.riasbaixasmenorca.es Segueix-nos a Facebook. https://www.facebook.com/riasbaixas.menorca

Bones festes! C/ Fred, 7. Tel.: 971 37 70 83 07750 Ferreries


74

6

7

Fabiolers de les festes de Sant Bartomeu Nito Janer

Sant Bartomeu

5

3

2

1

E

l fabioler és dels membres de la colcada del qual tenim notícies quasi des de l’origen de la festa; per tant, la seva figura és unívoca a la festivitat de Sant Bartomeu i en altres festivitats que tenien lloc en el si de la parròquia, ja que ells encapçalaven processons i colcades. Els fabiolers no eren ni són caixers; era i és l’únic de la colcada que rebia un sou pel seu ofici. La figura del fabioler és de les més humils de tots els membres de la colcada. Fins als anys setanta la seva indumentària era la pròpia del diumenge. La seva cavalcadura és un ase, al qual, per afegir-hi al munt, diuen somereta. El fabioler, fins no fa gaire, no rebia els aplaudiments que reben caixers i cavallers per les seves gestes damunt els cavalls, però ell es qui obre la comitiva i al capdavant amb el so del tambor i el fabiol ens anuncia el pas dels caixers, i en depèn, en part, el bon funcionament de la colcada. Ferreries ha tingut i té bons i grans fabiolers. Sense cap mena de dubte, en Llorenç Moll (en Galdano, perquè va estar al lloc de Santa Galdana) és un d’aquests. Fou fabioler al llarg de trenta anys, fins al punt que els seus descendents són coneguts com «de ca sa fabiolera». D’ençà que ell ho deixà, foren fabiolers de fora terme els contractats, i no fou fins a l’any 1979 que un ferrerienc, Biel Barber Marquès, ocupà novament l’ofici de fabioler, i de llavors ençà la saba de fabiolers és ben fèrtil.

Fins els anys setanta la seva indumentària era la pròpia del diumege

4

8

9

Cronologia de fabiolers documentats Josep Capó, 1848 Josep Arbona (des Mercadal), 1849 Rafel Camps 1850 (des Migjorn) Bartomeu Martí Fullana, 1899? Biel Cardona Enrich (mestre Biel Cardona, tenia onze anys), 1900 Joan Marti Pons, 1901. Fill de l’anterior Bartomeu Martí Fullana (també fabioler). El 1911 emigrà a l’Argentina, on suposam que més d’una vegada degué sonar el fabiol tot recordant les seves estimades festes. Tant el pare com el fill eren molt bons balladors, especialment el fill (ens ho contà Nina Moll). Nicolau Moll Moll (des Migjorn), 1910? Llorenç Moll [Fotos 1 , 2 i 3] (en Galdano), 1920 Finalitzada l’etapa d’en Galdano l’any 1955, tocà el torn d’un bon grup de fabiolers del poble des Migjorn Gran, que vingueren a complir amb son ofici; tots ells bons fabiolers: Toni i Miquel Serra (1956, 1957), Biel Camps Gomila (tenia més de seixanta anys, 1960, 1961), Llorenç Bosch Villalonga (1964), Joan Riudavets Moll (1986), anys 70. Bartomeu Deyà (Maó, avi de Núria Deyà, joiera), 1958, 1959 Biel Barber Marquès [Foto 4], 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985,1987 David Coca Serra [Foto 5] (un dels més joves, tenia onze anys), 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996 Llorenç Enrich Febrer (tenia tretze anys), 1997, 1998, 1999 Laura Guàrdia Deyà (Maó, néta de Bartomeu, que fou el fabioler els anys 1958/1959), 2000, 2001 Eva Morlà Coll [Foto 6] (besnéta d’en Galdano), 2002, 2005, 2008 Sílvia Pons Martí [Foto 7], 2003, 2006, 2009, 2011, 2013, 2015 Daniel Coll Marquès [Foto 8], 2004 Joan Mir Arguimbau [Foto 9], 2010, 2012, 2014, 2016.


Dijous 1 de setembre al Cafè Balear a les 20.00 h i a les 21.30 h projecció de la pel·lícula de les festes de Sant Bartomeu de 2016

Hi haurà Pinxos, cervesa, vi i sangria a 1,00 €

Sempre as costat de sa festa Bon Sant Bartomeu!

Una nova forma de fer les teves apostes

C/ Degà Febrer/Nou, 12 07750 Ferreries Tel.: 971 373240


Membres de la qualcada de 76

JOAN MIR ARGUIMBAU

4a vegada que hi participa

OSCAR SALAS COLL

13a vegada que hi participa

JOAN MARTÍ BARBER

27a vegada que hi participa

ONOFRE JANER CARDONA

11a vegada que hi participa

BARTOLOMÉ MARQUÉS FLORIT 37a vegada que hi participa

Sant Bartomeu 2016

VICENT COLL PONS

2a vegada que hi participa

BARTOMEU MARTÍ PONS

JOAN M. TUTZÓ SANS

2a vegada que hi participa

MIQUEL MARQUÈS MELIÀ

PEDRÓ MARTÍ MARQUÈS

29a vegada que hi participa

VICENT ROTGER MARQUÈS

50a vegada que hi participa

19a vegada que hi participa

15a vegada que hi participa

FRANCESC GOMILA PONS

JUAN CARLOS CAMPS SANS 17a vegada que hi participa

29a vegada que hi participa

23a vegada que hi participa

ANTONI MOLL MARQUÈS

1a vegada que hi participa

DOMINGO MARQUÈS ALLÈS

29a vegada que hi participa

JOSÉ BARBER MARQUÈS

MARC TRUYOL MOLL

F. XAVIER JANER FLORIT

JOSÉ MARTÍ MARQUÈS

27a vegada que hi participa

ANTONI COLL COLL

38a vegada que hi participa

JOSÉ JANER MARTÍ

30a vegada que hi participa

LLORENÇ ENRICH ALLÈS

40a vegada que hi participa

18a vegada que hi participa

29a vegada que hi participa

FRANCISCO PIRIS SINTES

SEBASTIÀ TORRENT FEBRER 29a vegada que hi participa

FRANCISCO FLORIT SALORD 21a vegada que hi participa

2a vegada que hi participa


ANTONI GOMILA MORLÀ

21a vegada que hi participa

MIQUEL MORLÀ MARQUÈS

23a vegada que hi participa

ANTONI COLL SEGUÍ

19a vegada que hi participa

MIQUEL A. PONS COLL

25a vegada que hi participa

JOAN PONS PONS

28a vegada que hi participa

BARTOMEU PONS FLORIT

14a vegada que hi participa

JOSÉ PONS COLL

28a vegada que hi participa

JOSEP LUÍS BOSCH TRUYOL

26a vegada que hi participa

FRANCISCO MOGOLLÓN GÓMEZ

12a vegada que hi participa

CONRADO FLORIT ALLÈS

6a vegada que hi participa

PEDRO MARQUÈS FEDELICH 19a vegada que hi participa

PEDRO MARTÍ SALORD

25a vegada que hi participa

MARGARITA BOSCH TORRES 6a vegada que hi participa

TOMEU BARBER RIERA

12a vegada que hi participa

DANIEL CAMPINHO GONZÁLEZ 6a vegada que hi participa

PEDRO J. PONS ALLÈS

19a vegada que hi participa

JOAN PONS PONS

24a vegada que hi participa

ANTONIO GORNÉS MARQUÉS 3a vegada que hi participa

JOSÉ ROVELLADA MANENT

2a vegada que hi participa

MIQUEL TORRENT FEBRER

21a vegada que hi participa

CARLOS FULLANA COLL

8a vegada que hi participa

MOISÈS PONS COLL

7a vegada que hi participa

ANTONI PONS DE COCA

10a vegada que hi participa

MATEU PONS MARQUÈS

23a vegada que hi participa

LUPE FUSTER PETRUS

15a vegada que hi participa

ENRIQUE BARBER CARRERAS 32a vegada que hi participa

JOAN PERE AMENGUAL VICH

6a vegada que hi participa

MIXEL MIR MARQUÈS

12a vegada que hi participa

DOMINGO MARTI MIR

6a vegada que hi participa

FRANCESC MORLÀ PONS

22a vegada que hi participa


Membres de la qualcada de

Sant Bartomeu 2016

JOAN MARTÍ HUGUET

2a vegada que hi participa

DAVID MELIÀ PIRIS

21a vegada que hi participa

JAUME MARTÍ SALORD

18a vegada que hi participa

SAMUEL ALLÈS PONS

16a vegada que hi participa

EDUARD COLL PONS

BARTOMEU RIERA RIUDAVETS 18a vegada que hi participa

8a vegada que hi participa

XAVIER BARBER JANER

RAFEL MARQUÈS ARGUIMBAU 12a vegada que hi participa

3a vegada que hi participa

20a vegada que hi participa

13a vegada que hi participa

JERONI COLL FULLANA

8a vegada que hi participa

BIÀ MERCADAL TRUYOL

13a vegada que hi participa

ROBERT PULIDO HIDALGO

14a vegada que hi participa

JOAN XAVIER COLL FULLANA 12a vegada que hi participa

MIQUEL BENEJAM PONS

SÍLVIA PONS COLL

JOSÉ MARTÍ SALORD

11a vegada que hi participa

MARIA CARRERES PONS

10a vegada que hi participa

ELISABET GAYÓN ARGUIMBAU 6a vegada que hi participa

LLUC GOMILA FEBRER

18a vegada que hi participa

JOAN JANER PONS

16a vegada que hi participa

MIQUEL A. PONS OLIVES

8a vegada que hi participa

LLUIS JANER HIDALGO

10a vegada que hi participa

JESÚS MARQUÉS PONS

16a vegada que hi participa

ANDREU BARBER JANER

7a vegada que hi participa

JORDI FEBRER TRIAY

4a vegada que hi participa

ANTONI PONS JANER

8a vegada que hi participa

NÚRIA MUÑOZ CAPÓ

1a vegada que hi participa

JOAN BARBER FEDELICH

11a vegada que hi participa


Bon Sant Bartomeu C/ Pau Pons, 22. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 32 24 Fax: 971 37 42 58 gestionferrerias@cecome.com www.cecome.com

Bones festes de Sant Bartomeu! Ctra. Cala Galdana, km 2 - T. 971 37 38 74 - Ferreries / Av. Verge del Toro, 38 B - T. 971 37 30 62 - Ferreries / Segueix-nos a


Membres de la qualcada de

Sant Bartomeu 2016

ANTONI MOLL FLORIT

9a vegada que hi participa

IRIS GRAU CARRERAS

4a vegada que hi participa

DAVID M. PONS BARCELÓ

1a vegada que hi participa

ADRIÀ PONS GOMILA

9a vegada que hi participa

VÍCTOR ARGUIMBAU BAGUR

ELISABET RODRÍGUEZ BENEJAM 5a vegada que hi participa

8a vegada que hi participa

MIQUEL A. ARGUIMBAU BAGUR 7a vegada que hi participa

6a vegada que hi participa

SEBASTIÀ MARQUÈS LLORENS 4a vegada que hi participa

5a vegada que hi participa

VICTORIA JANER ALLÈS

LLUÍS FEBRER PULIDO

PAU PONS BOSCH

5a vegada que hi participa

ÚRSULA MOURIÑO BARBER

9a vegada que hi participa

CARMEN RIERA PONS

8a vegada que hi participa

JOAN MARQUÈS PELEGRÍ

8a vegada que hi participa

PERE MOLL PONS

6a vegada que hi participa

MÍRIAM PIRIS BENEJAM

4a vegada que hi participa

MARIA PÉREZ ALLÈS

1a vegada que hi participa

JOSEP JANER OLIVES

7a vegada que hi participa

DAVID ALLÈS CAPÓ

PEDRO ALLÉS GONZÁLEZ

8a vegada que hi participa

JUDIT FLORIT MONTALVO

1a vegada que hi participa

XAVIER JANER ALLÈS

10a vegada que hi participa

MARTÍ COLL FLORIT

3a vegada que hi participa

8a vegada que hi participa

JOAN VIDAL GOMILA

ANDRÉS MARÍN BARBER COLL 5a vegada que hi participa

5a vegada que hi participa

BARTOMEU MARQUÈS PELEGRÍ 4a vegada que hi participa

MARC FEBRER COLL

5a vegada que hi participa


On vols despertar demà? Viu una experiència única

Bon Sant Bartomeu Informació i reserves: Autocaravaning Menorca C/ Dels Trencadors, 27. 07750 Ferreries Tel. 649 409 161 http://autocaravaningmenorca.com


Membres de la qualcada de

Sant Bartomeu 2016

CLARA FEBRER MARTÍ

4a vegada que hi participa

LLUÍS COLL PONS

2a vegada que hi participa

ROSER BARBER GOMILA

1a vegada que hi participa

TÒFOL MARQUÈS LLORENS

4a vegada que hi participa

JUDITH ARGUIMBAU BAGUR

2a vegada que hi participa

ANNE PINA MILLÁN

2a vegada que hi participa

ANNA VIDAL BOSCH

2a vegada que hi participa

JOAN CABALLO TRIAY

3a vegada que hi participa

NEUS ENRICH CAULES

1a vegada que hi participa

TOMEU ALBERTO MARTÍ

1a vegada que hi participa

ANA MASCARÓ PONS

2a vegada que hi participa

ÀNGEL PONS PONS

3a vegada que hi participa

KEVIN PINA DÍAZ

1a vegada que hi participa

Av. Verge del Toro, 24 07750 Ferreries Tel.: 971 48 97 50 Fax: 971 37 45 73 www.lacaixa.es 0268@caixabank.com

Bones festes de Sant Bartomeu!


Materials de construcció rajoles gres cel·losies teules guix paviments revestiments balustrades impermeabilitzacions ferralla prefabricats de formigó jardineria

329,00 €

79,90

HUAWEI ATHENA SHOTX 4G

BATEDORA SOLAC BV-5722 LIQUADORA LIQUAFRUITS PRO COMPACT

64,90 €

199,90 €

Preparat per un bon ambient de festa

BATEDORA PASTADORA JATA MZ-586

69,90 €

Càmera vídeo SHARK EYE HAMMER

Bon Sant Bartomeu

Bones festes de Sant Bartomeu

Passeig de les Filadores, 3 (POIFE). 07750 Ferreries Tel.: 971 37 39 51 / Fax: 971 37 39 07 magatzemferreries@telefonica.net

Carrer Trencadors, 4 (POIFE). 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 38 38 ehferreries@telefonica.net

Avarques artesanes, lleugeres i còmodes, models únics i originals.

Menja fruita, et sentiràs millor.

Bones festes a tothom! Ca na Clara Ferreries C/ Ciutadella, 14. 07750 Ferreries Tel. i Fax. 971 37 35 47

Bones Festes de Sant Bartomeu • Plaça Jaume II, 1. • C/ dels Trencadors, 21 07750 Ferreries Tel. 971 15 50 21 www.candoblas.com info@candoblas.com


84 84

INGREDIENTS Coa de brau o vaca, 1 kg

COA DE BRAU amb confitura de bastanaga i cremós de patata Gabriel Portella

Cebes, 4/u.

ELABORACIÓ

Alls, 2/u. Bastanaga, 1/2 kg Pebre verd, 2/u. Vi negre, 1 L

1

Picam les cebes, els alls, la meitat de les bastanagues i el pebre verd en daus. Els sofregim a foc lent començant per la ceba i els alls, hi afegim el pebre i la bastanaga. Mentrestant, salpebram la coa trossejada, l’enfarinoam i la fregim. Afegim la coa al sofregit i hi abocam el vi negre, i el brou o l’aigua fins a cobrir. Coem el conjunt a foc mig alt, remenant per evitar que s’aferri, fins que la coa està ben cuita (la punxam per comprovar que estigui al punt). Unes 2 hores.

2

De banda, agafam les bastanagues restants (250 gr) i les bullim fins que estiguin tendres. Les colam i les passam per passapuré o robot (si fes falta, hi posam un poc de l’aigua de cocció), hi afegim el sucre i coem el conjunt fins a aconseguir una confitura. Per al cremós de patata, bullim les patates pelades i trossejades amb la nata i la mantega, salpebram al gust. Una vegada cuites, les trituram fins a aconseguir una crema fina. Podem passar la crema per un colador fi, així evitam que quedin trossets de patata i la crema resultarà molt més fina.

3

Una vegada cuita la coa, separam la carn dels ossos i ho reservam. Amb el brou i les verdures elaboram la salsa, trituram i passam per un colador fi, ho posam altra vegada al foc per aconseguir l’espessor desitjada.

4

Presentam el plat fent una llàgrima amb el cremós de patata; damunt aquesta, ajudats d’un motlo, hi col·locam la carn de la coa, hi posam una mica de salsa per damunt, decoram el plat amb bunyols de vent fets de confitura de bastanaga (quenefas) i, per acabar, podem posar-hi uns brots de llavors.

Aigua o brou Sal, pebre bo, oli d’oliva i farina Sucre, 250 gr Patates, 1/2 kg Nata, 1 L Mantega 100 gr

Sobre el Restaurant Nura Bilbao El vaig obrir fa un any i mig conjuntament amb n’Eder, company d’estudis d’hosteleria a Galdakao (Biscaia). Era una idea que teníem des que vam acabar els estudis ara fa sis anys. La idea, diguem-ne la filosofia, és potenciar el producte donant-li tot el protagonisme, sense afegir-hi massa cosa de salses o guarnicions que amaguin el gust del plat. La cuina és casolana i amb tocs moderns (aires, escumes… però sense fer-ne un abús). Oferim una carta i menús que integren o casen les cuines basca i menorquina… D’aquí que el nostre lema és “Bilbao cocinada a la menorquina”.

http://nurabilbao.com/


La mirada del fotògraf David Caules


Sant Bartomeu

Programa de festes

86

Dilluns 22 21.30 h. al Pla de l’Església,

pregó de festes a càrrec del Grup Escolta Sant Bartomeu. A continuació, Concert de la Banda de Música de Ferreries dirigida pel mestre Josep Colom.

19.00 h. Jaleo al Pla de

A continuació, darrer toc de fabiol. Acabat aquest acte, es desfarà la Qualcada.

Acabat el Jaleo, es faran les voltes de dissabte que marquen els protocols. Seguidament, solemnes Completes en honor a l’apòstol sant Bartomeu.

20.00 h. A la Plaça Espanya, espectacle infantil a càrrec del grup d’animació de l’Hotel Sol Meliá

l’Església.

22.15 h. La Al Carrer Nou, Ball

21.30 h. A la plaça Espanya, actuació musical del grup Es Bastió de s’Illa 23.00 h. Al carrer Nou, revetla amb el grup Blue Moon

de Caixers, amenitzat pel grup Blue Moon

24.00 h.

Al camp de futbol, revetla popular amb els grups Sarau i DJ Ritmo Menorca FM

Dimarts 23 Dimecres 24

Dijous 25

8.30 h. Diana amb la Banda de 10.00 h. A l’església de Santa

Música de Ferreries i la comparsa de capgrossos, que recorreran els carrers del poble.

12.00 h.

Entrega de la bandera del patró sant Bartomeu, lliurament del bastó i, tot seguit, primer toc de fabiol

16.00 h. Al Pla de l’Església,

repicament de campanes i llançament de coets i sortida de la comparsa de capgrossos

8.45 h. Sortida de la Qualcada i replec

11.00 h. Jaleo i lliurament

Maria Missa

11.00 h. Al Pla de l’Església Jaleo d’Ases

14.30 h. A la Plaça Espanya, festa de l’Espuma

de les canyes verdes amb la cullereta de plata.

Seguidament, voltes de diumenge i Missa solemne a l’església de Sant Bartomeu. En acabar, Beguda dels Caixers a l’Ajuntament. A continuació, els caixers acompanyaran el caixer batle i el caixer capellà fins als seus domicilis per acomiadar-los.

19.30 h. Al carrer Nou, espectacle infantil Zum Zum, a càrrec de la companyia La Tresca i la Verdesca 22.30 h. A la Plaça Espanya,

16.45 h. El

fabioler passarà a recollir el caixer sobreposat i junts aniran a demanar permís al caixer batle per iniciar el replec de la Qualcada.

gran revetla popular amb Orquesta Huracán i Garden of Eden

A les 24.00 h.

Llançament de focs artificials i traca final de festes


Bon Sant Bartomeu!


Reset

El bullici de la gent ens transporta al cim de la Festa Major

Ajuntament de Ferreries

Bones festes a tothom!

#6 - Retalls de festa: Sant Bartomeu 2016  

Un any més, i ja són tres, Retalls de Festa torna a ser al carrer, com un element més de les nostres festes de Sant Bartomeu. Sense cap m...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you