Page 1

nĂşm.4 gener 2016

Sant Antoni 2016


Sumari 04 Editorial 06 L’Auditori comença a caminar Francina Moll 10 4.778 habitants Joan Janer 12 Exercirem el nostre “dret de pas” Bep Marí 14 La mirada del fotògraf Manel Febrer 16 L’any passat, absents presents en la memòria Joan Febrer 18 La política (sembla) de tornada Llorenç Allès 20 Son Mercer de Baix Consell Insular de Menorca 22 Sant Antoni, una festa religiosa o cívica? Jaume Mascaró 24 Sant Antoni de Viana de Sa Pobla protector Cristòfol Soler i Cladera 26 L’arxiu den Lito Serra 28 Junta de caixers 2016 29 Josep Bosch, vint-i-cinc anys de colcada Joan Janer 30 Realitat i relat Joan Pons 32 Dades del temps Joan Janer 33 Gloses den Bep Moll Nito Janer 34 Ferreries fa esport 36 Anuari de l’any 2015 Gener 2016. Número 4. PVP 3,50 e IVA inclòs. DL: ME 539-2014. Edició: Nito Janer i David Caules. Correcció: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM. Disseny i maquetació: Bep Febrer. Col·laboracors: Cristòfol Soler i Cladera, Llorenç Allès Camps, Antoni Guasch, Bep Marí, Consell Insular de Menorca, Francina Moll, Bep Moll, Jaume Mascaró Pons, Joan Febrer i Joan Pons. Fotografia portada: David Caules Fotografies: Manel Febrer Pons, Eugeni Martí Pons i David Caules.


4

Editorial Per segon any, novament RETALLS DE FESTA torna sortir al carrer en la Diada de Sant Antoni, però aquest cop en una edició augmentada de pàgines, amb l’objectiu de millorar la informació i donar més contingut, obrint una finestra a noves possibilitats de fer-nos més presents dins la societat ferrerienca, a la qual hem d’agrair la bona resposta envers la nostra revista, ja que l’ha acollida com a útil i necessària, i, per descomptat, també hem de donar les gràcies a tots els comerços i empreses pel seu suport a l’hora d’anunciar-se en aquest mitjà de comunicació. Més pagines, amb relació a l’any passat, per donar cabuda així a temes de diferents àmbits, que alhora dibuixaran tot l’espectre cultural, social i polític del poble. Per això, els lectors tindran l’opinió de diferents col·laboradors, tots ells lligats a Ferreries i entesos del que parlen: Joan Pons Pons, Jaume Mascaró Pons, Llorenç Allès, Pere Marí Pallicer, Bep Moll, Joan Febrer, Francina Moll i Antoni Guasch. No relacionat amb Ferreries, però amb fort relleu polític i social, Cristòfol Soler i Cladera, expresident del Govern de les Illes Balears, ens parla de records i vivències de la festivitat de Sant Antoni a Mallorca. La temàtica, com ja hem dit, és diversa. Així, gaudirem d’articles que tracten de l’anuari de l’any transcorregut, circumscrit al nostre poble; la incertesa del moment polític amb relació a Menorca/Catalunya; una anàlisi de tot el que ha transcorregut al llarg del 2015; l’Auditori i els seus projectes de futur; unes gloses per donar humor i ironia al que deixem darrere, i, com no podia ser d’altra manera, sobre la diada de Sant Antoni, el que representa i els actes que l’envolten, com ara el nomenament de la nova Junta de Caixers, el Premi Francesc d’Albranca, ballades, torrades i el gran concurs de paelles, tot farcit d’imatges, que és una de les nostres senyes d’identitat. Així doncs, esperam que aquesta nova edició de RETALLS DE FESTA compleixi les expectatives creades i sigui una nova embranzida per a nous projectes de futur. Que tots puguem gaudir d’un bon any nou, que no ens deixi decebuts i que amb l’esforç i capacitats de tots tornem a fer camí. Salut i alegria per a tothom


Nancy


Sant Antoni 6

L’Auditori

comença a caminar Francina Moll. Fotos David Caules

Els tres caps visibles del dia a dia de l’auditori, Kike Alonso Caballo, Laura Barrera i Francina Moll

A

La intenció és fer un programa per cobrir totes les necessitats culturals per a tot tipus de públic.

ra fa un mes tan sols que l’Ateneu Musical de Ferreries gestiona l’Auditori. L’equip de gestió està format per en Kike Alonso Caballo (Ferreries, 1981) com a gerent, na Laura Barrera Marquès (Ferreries, 1981) com a coordinadora del Centre de Formació i jo, na Francina Moll Torrent (Ferreries, 1978), com a cap de Programació i Comunicació. Aquests primers mesos encara estam com en una època de transició. La programació ara per ara es va tancant sobre demanda, però a partir del 2016 presentarem programacions trimestrals (primavera, estiu, tardor i hivern) amb un cap de cartell cada trimestre que estiri l’atenció sobre la resta de coses. Per tant, la primera programació trimestral es presentarà a l’Ajuntament el mes de gener per realitzar-se a partir del mes de març. Fins llavors, anirem presentant la programació mensual. Segons el Pla de gestió és obligatori que l’Ajuntament tengui a la seva disposició dotze usos gratuïts al seu criteri. Per un altre costat l’Ateneu Musical tenim l’obligació d’oferir dotze usos més. A banda d’aquests usos obligatoris tenim llibertat per afegir-ne més. La intenció és fer un programa per cobrir totes les necessitats culturals per a tot tipus de públic. Jo pens que l’Auditori de Ferreries ha d’estar al servei de la dinamització local. No té res a veure amb la programació del Teatre Principal


REBAIXES


8

Les característiques de l’escenari de l’Auditori de Ferreries el diferencien de les altres sales perquè pot oferir diferents possibilitats.

de Maó o el Teatre de Ca-lós de Ciutadella. Durant aquests mesos d’adaptació encara cal acabar de veure quines dinàmiques hi ha per pensar com mantenir-les i potenciar-les; quines hi hauria d’haver per pensar com crear-les, i què hi pot i no hi pot haver, per decidir, per decidir i marcar objectius. El que està clar és que a l’Auditori de Ferreries hem de dosificar la programació. Llegir el territori, trobar el seu espai, saber entrar en les dinàmiques existents reconvertint-les a favor, fer la programació en funció dels objectius plantejats. El més important de tot és que S’HA DE PENSAR EN EL PÚBLIC, EN QUI VINDRÀ I QUÈ VEURÀ. Un equipament escènic programa i promociona (i promociona el municipi) dins i fora del poble. S’ha d’estudiar què val la pena promocionar, crear un Pla de màrqueting, tenir en compte els mitjans de comunicació i les xarxes socials, el sistema de venda d’entrades, etc. I escollir quins espectacles són de difusió local i quins de dimensió insular. A part, fa uns mesos que preparam un conveni: Teatres Amics de Menorca, que estarà format per l’Orfeó Maonès, el Teatre Albert Camus de Sant Lluís, la Sala Multifuncional des Mercadal i l’Auditori de Ferreries. Aquest conveni encara no s’ha fet públic però és qüestió de poc temps que facem un comunicat. Ja ho hem presentat al Consell Insular. La idea és crear aquest grup per evitar competències entre nosaltres i, per contra, poder realitzar activitats conjuntes. Repartir despeses quan duguem algun grup de fora, compartir activitats i realitzar un festival de teatre de Menorca propi, amb votacions i entrega de premis. Menorca té una gran vitalitat musical, teatral i cultural, i de cada vegada més, tant a nivell col·lectiu com individual, per poder treure bons resultats. Hem de crear una xarxa d’espectadors i d’usuaris de l’Auditori de Ferreries. Per exemple, el teatre escolar és una gran eina, àmpliament emprada per un gruix de públic i aficionats; les escoles de música són molt actives a Menorca; conferències de tot tipus d’empreses; festes privades, etc. Les característiques de l’escenari de l’Auditori de Ferreries el diferencien de les altres sales perquè pot oferir diferents possibilitats: fossa tapada i escenari arran de terra; fossa destapada i lloc per a quatre fileres més de butaques, o graderia de butaques completament plegada formant un ampli espai (pista de ball, concert de rock, etc.). També té moltes barres de motors, per tant moltes possibilitats d’escenografia, fins i tot per sobre de la graderia. A part de l’Auditori oferim la possibilitat de llogar altres espais, com les aules del Centre de Formació, el vestíbul, la terrassa exterior, etc. I la totalitat de la recaptació de la taquilla és sempre per a qui lloga la sala. Estam oberts a escoltar totes les propostes que ens arribin. Tenim molts bons equipaments, bon material humà i la voluntat de fer-ho funcionar. No té per què fallar!

Especial Sant Antoni 2016 17 de gener Ja hi tornam a ser! Es Feymar torna a celebrar Sant Antoni Plaça Espanya, 15. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 30 56

Durant tot es dia quinto o canya Estrella 1e


Una petita empresa per a grans solucions

Instal·lacions elèctriques, electrodomèstics, aire acondicionat Especialistes en equipar la teva llar. Instel 2010, S.L. Plaça Espanya, 9. 07750 Ferreries. Tel. i Fax: 971 37 31 22 instel2010sl@gmail.com

Av. Son Morera, 36 baixos. 07750 Ferreries Tel.: 971 37 33 25 imaties@infotelecom.es

Ens agrada fer-te les coses fàcils Assessoria fiscal, comptable i laboral

Av. Verge del Toro, 19. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 37 04 Fax: 971 37 32 19 Camí Vell de Maó, 53. 07760 Ciutadella de Menorca. Tel.: 971 38 16 15 Fax: 971 38 57 20 www.triaymesquida.com info@triaymesquida.com


4.778

habitants

Ferreries tancarà el 2015 amb 4.778 habitants, entre els quals hi ha dues centenàries, Rafela Pons i Esperança Allès.

INTERVAL EDATS DE 0 A 4 ANYS DE 5 A 9 ANYS DE 10 A 14 ANYS DE 15 A 19 ANYS

David Caules

Sant Antoni 10

DE 20 A 24 ANYS DE 25 A 29 ANYS DE 30 A 34 ANYS DE 35 A 39 ANYS DE 40 A 44 ANYS DE 45 A 49 ANYS

Joan Janer

DE 50 A 54 ANYS

erreries tancarà l’any 2015 amb una població de 4.778, habitants, dels quals 4.539 són de nacionalitat espanyola i la resta, de 38 nacionalitats diferents, en què els del Regne Unit són la minoria majoritària, amb 49 ciutadans, seguits pels bolivians, 41; italians, 20; equatorians, 16; romanesos, 12; francesos, 9; xinesos i alemanys 8 per nacionalitat, 7 dels Països Baixos, i l’Uruguai, Colòmbia i Cuba, 6 cada un d’ells. La resta de les 38 nacionalitats tenen entre 4 i 1 ciutadà. Els països de procedència dels censats a Ferreries són: Alemanya, Argèlia, l’Argentina, Bèlgica, Bolívia, el Brasil, Camerun, la Xina, Colòmbia, Cuba, Dinamarca, l’Equador, Eslovàquia, Filipines, França, Guinea Equatorial, Irlanda, Itàlia, el Marroc, Mauritània, Nicaragua , Noruega, els Països Baixos, Panamà, Paraguai, Perú, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Dominicana, Romania, el Senegal, Suïssa, Tailàndia, l’Uruguai, Veneçuela i Zàmbia. Pel que fa al gènere dels ferreriencs, 2.392 són dones i 2.386 són homes; per tant, per una diferència de 6, hi ha més dones. Però aquestes dades tenen excepcions, en les edats compreses entre els 5 i 9 anys, 15 i 19, 30 i 34, i 40 i 44 són majoritaris els homes. Curiosament els qui passen dels 95 estant igualats, 3 i 3. Si ho dividim per edats, la que va dels 40 a 49 anys és la majoritària amb 779, seguits pels de la dècada anterior i posterior, 739 i 717, respectivament. Respecte a la resta d’edats, els de 20 a 29 anys són 600, els de 0 a 9 anys són 521, dels 9 als 19 són 500. Cap a la part més alta, els de 60 a 69 són 491, els de la dècada posterior, 275, els que ja en tenen 80 són 148, i 25 són els qui passen dels 90, i cal fer esment que n’hi ha 6 que passen dels 95, entre ells dues centenàries, na Rafela Pons Florit, que aquest mes en complirà 102, i n’Esperança Allès, que el proper mes d’abril en farà 101.

DE 60 A 64 ANYS

F

DE 55 A 59 ANYS

DE 65 A 69 ANYS DE 70 A 74 ANYS DE 75 A 79 ANYS DE 80 A 84 ANYS DE 85 A 89 ANYS DE 90 A 94 ANYS De 95 a 99 anys

HOMES

DONES

EDATS

101 140 103 139 139 153 182 190 221 180 190 173 145 116 76 63 41 20 11

124 130 137 121 154 160 172 198 193 185 191 163 127 103 86 50 58 29 8

225 270 240 260 293 313 354 388 414 365 381 336 272 219 162 113 99 49 19

3

3

6

2386

2392

4778

NACIONALITATS

HOMES

DONES

TOTAL

ALEMANIA

2 14 3 2 2 9 2283 5 10 3 20 3 30 2386

6 27 5 4 4 7 2256 4 11 4 29 9 26 2392

8 41 8 6 6 16 4539 9 21 7 49 12 56 4778

BOLIVIA CHINA COLOMBIA CUBA ECUADOR ESPANYA FRANCIA ITALIA PAISES BAJOS REINO UNIDO RUMANIA ALTRES


Cafè Balear panets i tapes cuina menorquina C/ Degà Febrer/Nou, 12. 07750 Ferreries. Tel.: 971 373240

Menjar casolà i cuina menorquina

Una nova forma de fer les teves apostes. Juga amb les nostres penyes

http://www.loteriasferreries.com

Beneficis Karate: exercita la concentració, genera respecte, educació, confiança i seguretat, et mantindrà en forma

Fes esport, estaràs millor!

Carretera general, 5. 07750 Ferreries Susana: 625 27 41 63 / Guel: 699 98 13 10 http://www.facebook.com/fitnes.ferreries

Activitats karate per a infants i adults, boxa, pilates, ciclo indoor, zumba, steps, tonificació, entrenaments personalitzats, step-tono, ciclo-tono, aero-tono, fit-funcional, psicodance, latino, gimnàstica prepart, ioga, i moltes activitats més....


12

Exercirem el nostre “dret de pas” L’associació Amics des Camí d’en Kane just fa un any que ens vam constituir com a entitat, que va néixer recollint la feina i la lluita d’altres entitats i persones de Ferreries que van treballar amb l’objectiu de recuperar de forma definitiva l’ús públic d’aquest històric camí. Bep Marí

V Feim feina per aconseguir, al més aviat possible, obrir definitivament tot el tram del camí d’en Kane al seu pas per Ferreries.

am recollir el testimoni il·lusionats i hi hem treballat amb ganes fins avui, i no aturarem fins a aconseguir tan preuat objectiu. Açò sí, haurem de tenir paciència i intentarem, en certs moments, no defallir en veure que les coses no avancen com voldríem. Cabdal és que ens hi ajudin Ajuntament de Ferreries i Consell Insular de Menorca. Braç a braç i ben coordinats feim feina per aconseguir, al més aviat possible, obrir definitivament tot el tram del camí d’en Kane al seu pas per Ferreries. Els qui hi som ara al capdavant partim de certeses que ens fan creure que aconseguir l’objectiu de recuperar aquest històric camí és de cada vegada més possible i que és de justícia poder-ho obtenir; per exemple l’Ajuntament de Ferreries remet un informe a un jutjat de Ciutadella (requerit per aquest) en el qual diu que tenen dubtes que el camí d’en Kane al seu pas per Binimoti sigui de titularitat pública, però del que sí que estan segurs és que aquest camí té un ”dret de pas”. També l’Ajuntament de Ferreries fa públic un document segellat en què explica quins són els camins del terme de Ferreries d’”ús públic”, entre els quals figura el 149-Camí Kane tram Sant Patrici-Tramuntana. Per açò volem anunciar que, a partir del mes de gener de l’any 2016, exercirem el nostre ”dret de pas” i farem servir l’”ús públic” dels camins de Ferreries, que també inclou el camí d’en Kane, i convidam a exercir-lo a tota la gent que ens hi vulgui acompanyar. No tenim cap poder de decisió sobre res d’allò que és públic, però si que tenim dret a alçar la veu per defensar allò que és de tots. D’altra banda ens preocupa el deteriorament que pateix el pont de Binimoti, cosa que hem comunicat en diverses ocasions al Consell Insular de Menorca, que de moment no ha fet cap actuació per aturar aquest deteriorament. Ens diuen que no poden fer cap actuació perquè el pont és de titularitat privada, cosa de la qual nosaltres discrepam, ja que la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears té penjat al seu web un ”Inventari i caracterització del patrimoni hidràulic del barranc d’Algendar” en què diu clarament que el pont de Binimoti és de titularitat pública i que està catalogat com a tal.


A partir del mes de gener, exercirem el nostre ”dret de pas” i farem servir l’”ús públic” dels camins de Ferreries, que inclou el camí d’en Kane.

També ens manté intranquils que encara no hagin sortit publicades les sentències sobre la paret il·legal que va aixecar la propietat de Binimoti l’estiu del 2014, i sobre el tancament del camí d’en Kane amb una barrera automàtica a l’entrada de Binimoti. Tampoc entenem per què es tarda tant a tancar els convenis amb les propietats de Santa Rita i sa Terra Roja quan, el maig de 2015, l’anterior equip de govern del Consell Insular de Menorca ja ens va dir que estaven pràcticament tancats. En fi, continuarem esperant, farem seguiment de les feines que es fan als despatxos que tant ens avorreixen i que tant ens desesperen, i posarem a punt les nostres eines per quan hàgim d’obrir camí de forma definitiva. Serà històric per a Ferreries, per a Menorca. Camí d’en Kane, obert a tothom!

Ens agrada fer-te sentir bé

Av. Verge del Toro, 4 07750 Ferreries. Tel.: 971 94 52 11 clarapons2013@gmail.com

Perruqueria d’homes Toni Eduardo i Joan Cal Nani C/ Fred, 5. 07750 Ferreries. Tel.: 971373143


Sant Antoni 14

La mirada del fotògraf Manel Febrer


Emmarcacions Xibau, cerca un relleu

c/ Villa Pepa, 37 Ferreries, Menorca T. 971 37 37 09 info@xibaugallery.com www.xibaugallery.com https://www.facebook.com/xibau.dart

Després de quinze anys posant marcs als teus records, quinze anys de portar un ofici/ negoci, que ha anant creixent, Emmarcacions Xibau creu que ha arribat l’hora de trobar un relleu, gent que vulgui seguir aquest ofici. Quan parlàvem d’emmarcacions, ho fèiem d’un ofici artesanal, creatiu, en què en cada emmarcació la mà de l’artesà personalitzava els marcs, fins a donar-hi un to artístic. A Emmarcacions Xibau, com la mateixa paraula diu, emmarquen records, de tota mena de col·leccions, de segells, taps, culleretes de festes, punt de creu, rellotges, camisetes, reportatges fotogràfics, puzles, fotos de petita i gran mida, etc. És un ofici molt creatiu i Maties Sansaloni podrà donar un cop de mà al qui estigui interessat a seguir-lo, ensenyant la tècnica d’emmarcar, així com la varietat de marcs i els seus usos. Veritablement, en un poble amb força inquietud cultural com és Ferreries, seria una llàstima que un ofici com aquest, el d’emmarcar, es deixés perdre. Per açò els interessats podeu passar per la galeria Xibau, on trobareu totes les explicacions necessàries per decidir-vos.


16

L’any passat, absents presents en la memòria Joan Febrer Rotger

L’any passat 2015, 24 ferreriencs i ferrerienques, 16 dones i 8 homes, ens han deixat. No és un nombre ni gaire elevat ni gaire baix, normal. Mirant endarrere, l’any 1996 van ser 36 els difunts, i fa dos anys, 37; en canvi el 1995, només 18. La mitjana normal ronda entorn dels 25 per any.

D 1

2

’aquests paisans nostres que ens han deixat, 5 eren fadrins o fadrines, 8 casats/ casades i 11 viudos o viudes. Els nombres però diuen molt poc per a les persones de l’entorn familiar, del cercle d’amistats, dels companys i vesins que veuen desaparèixer qualcú del teixit de les relacions més properes. Encara que la mort és un fet individual, tanmateix quan mor algú és com si es rompés el nus d’aquesta malla espessa que ens entrellaça i agermana. Si ens fixam en les edats dels nostres difunts de 2015, un 62,50 % tenien més de 80 anys, quasi un 25 % entre 61 i 80, i un 12,49 % eren més joves de 60. Açò que se’n diu esperança de vida ha pujat, i ho veuríem més clar si comparéssim aquestes dades amb les de fa setanta anys, en què la mortalitat infantil era freqüent, així com també les morts de parteres. És també un fet positiu que darrerament han davallat considerablement les morts per accident de trànsit. Les condicions de salut junt amb l’atenció sanitària a l’abast de tothom han millorat molt i açò ha fet recular la mort en general cap a edats més avançades. Però la mort és arbitrària o inoportuna perquè no segueix l’ordre que trobaríem lògic. Toca quan toca; o dit amb una expressió que he sentit més d’una vegada: ”la mort és la cosa més justa del món, tothom hi passa, tan pobres com rics”. Quan la mort sobrevé a una edat avançada, ens sentim més còmodes a l’hora de donar el condol als familiars; però quan arriba a una edat que avui per avui consideram prematura, molt sovint no sabem gaire què dir. Açò no lleva que molta gent passi per la casa del difunt i per l’església a saludar els familiars. Fa un temps ens servíem d’expressions fetes per manifestar el nostre condol: ”al cel sia”, ”Déu l’hagi perdonat”, ”al cel mos vegem”, ”en pau descansi”, ”t’acompany en el sentiment”. Moltes d’aquestes

Tenim un deure d’agraïment amb els avantpassats i una responsabilitat amb les generacions futures.

expressions revelaven una fe en el més enllà, en Déu, que avui trob que s’està refredant per part de molts. Així com un naixement és motiu d’alegria i de festa, la mort, fins i tot d’una persona gran, ens fa tocar els límits; i el límit provoca vertigen. L’escriptor Javier Gomà 1 comentava en una recent entrevista a El Ciervo: ”ese individuo humano está dotado de dignidad infinita y abocado en la indignidad de la muerte”. No és estrany que la mort plantegi interrogants. I tanmateix, cal superar el dol, perquè la vida continua. Ara bé, què en queda del pas d’algú per aquest trosset d’espai i de temps en què hem coincidit el qui se’n va amb el qui queda? Jesús Ben Sira, un savi de la Bíblia grega (d’un parell de segles abans de Crist) es feia aquestes reflexions: ”alguns no han deixat cap record; han desaparegut com si no haguessin existit”. I afegeix referint-se als justs: ”els nostres avantpassats van ser homes de bé i les seves obres justes no han estat oblidades”. Els qui sobrevivim devem molt als qui ens han precedit: al seu treball i als seus estalvis i a molts dels valors transmesos en l’educació, tot i les condicions més dures de la seva existència. I més enllà de la mort dels que estimam, la història continua: queda feina per fer, i en cada generació hauríem de deixar el món una mica més just i pacificat de com l’hem trobat. Tenim un deure d’agraïment amb els avantpassats i una responsabilitat amb les generacions futures. Roger Garaudy 2 , un assagista francès llegit quan jo era jove, creia en la revolució social i política per millorar el nostre món, però no es resignava a la idea que només la darrera de les generacions pogués fruir d’un món paradisíac. I s’interrogava sobre el destí final no de la humanitat com a col·lectiu, sinó de cada individu que ha viscut, crescut, estimat, creat i també que ha sofert i superat frustracions en la filigrana més llarga o més curta de la seva biografia. Mirant des de la mort cap endarrere, resulta més o manco clar si hem duit una vida productiva, profitosa i justa. Mirant però de la mort cap a més enllà del seu límit, només hi queda un espai verge per a l’aposta de la fe. Però aquesta mirada més enllà donaria per a un altre article.


fins el

Materials de construcció rajoles gres cel·losies teules guix paviments revestiments balustrades impermeabilitzacions ferralla prefabricats de formigó jardineria

50%

LIQUIDACIÓ en articles de parament i en articles seleccionats TV LED 32” SCHNEIDER

219 € des de

4€

16,90 €

PAELLES

19,95 € ESPREMEDORA ORBEGOZO EP2500

SANDVITXERA ORBEGOZO SW6000

Passeig de les Filadores, 3 (POIFE). 07750 Ferreries Tel.: 971 37 39 51 / Fax: 971 37 39 07 magatzemferreries@telefonica.net

Carrer Trencadors, 4 (POIFE). 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 38 38 ehferreries@telefonica.net

Reparació C/ Reverend Guillem Coll, 12. Tel. 971 37 30 93

PLAÇA ESPANYA 13 BAIXOS FERRERIES MENORCA TEL. 971 373 287

Venda C/ Reverend Guillem Coll, 21. Tel. 971 37 41 76 07750 Ferreries http://www.autosponsferreries.com/ autosponsferreries@hotmail.com


Sant Antoni 18

La política

(sembla) està de tornada Llorenç Allès Camps

M’agrada endur-me l’escudella amb els cereals del berenar al costat de l’ordinador quan enceto la jornada laboral. Sí, ja sé que hi ha qui diu que no ho he de fer, que he de separar el moment de berenar de la feina, però m’agrada carregar-me les piles mentre faig una ullada digital a la premsa.

N

o ho puc evitar. Algú m’ha dit aquests dies que, encara que no exerceixis, si ets periodista, ho ets sempre. I té raó, i com a periodista de vocació que (crec) som, he viscut un any ben intens. Em demanen que aquest article vagi sobre l’actualitat política d’aquest 2015 (que ja serà passat quan llegiu aquestes línies), i us ho confesso, m’agrada el tema. M’agrada, perquè aquest any crec que, a la fi, la política ha tornat al carrer. Per entendre-ho, m’imagino una senyora que des de feia bastants anys caminava cap a l’horitzó, allunyant-se de la gent. I nosaltres, espectadors,

El canvi ha començat. Les formes ja no són les mateixes. I Menorca, no és aliena a aquesta situació. vèiem com aquella figura s’anava fent petita i més petita, i cada vegada era més i més enfora. Aquest any, crec que la senyora Política ha emprès el camí contrari. Com a mínim, ha fet mitja volta i sembla que vol desfer el camí que havia fet fins ara. Li costarà, però ja ha fet algunes passes. Aquesta és una situació que es viu a tot l’Estat, també a Menorca. Molta gent ha perdut la por de ficar-se en política. De fer política. Perquè la política, com deia algú, o la fas o te la fan. I molta

gent ha fet una passa endavant. Ho hem vist a les eleccions locals. La implicació de molta gent de carrer, açò que ara en diuen independents, ha dibuixat un panorama molt diferent del que teníem fins ara. El panorama polític ha reaccionat a allò que tantes vegades hem sentit, la desafecció política, o sigui, al fet que els ciutadans consideraven la política un problema sense solució i no una solució als problemes. Segurament tot va començar el 15M, allà a la Puerta del Sol, però la sotragada real arribà de la mà de Podemos. La irrupció del partit lila ha canviat les maneres de fer i de veure la política. Independentment d’ideologies, d’esquerres o dretes, l’entrada d’un nou actor al panorama ha provocat que els anomenats partits tradicionals es veiessin forçats a canviar tal vegada més del que voldrien, i ha donat visibilitat també a altres formacions que ja feia temps que caminaven cap al canvi però que no tenien ressò mediàtic. Fem un símil. Una metàfora, com li agrada dir al meu cap. Un poble. Dues botigues, oposades, diferents, i cadascuna amb els seus clients. Temporades una ven més que l’altra, però totes dues sempre mantenen un nivell de clientela que els permet sobreviure còmodament. De cop, arriba un comerciant nou. No és la primera vegada que passa, i els botiguers de sempre creuen que, aquesta vegada, tampoc no passarà res. Però les coses no surten com esperaven els tradicionals. La nova botiga atreu clients, funciona bé, i creix a una velocitat que els botiguers de tota la vida no esperaven. Guanya clients, fins i tot gent que anava a les botigues de tota la vida, o gent que no anava a comprar per vessa. Llavors, els de sempre estudien el nou competidor, i adopten alguns dels seus mètodes. Ja hi havia altres botigues al poble que feien coses similars, però mai no havien tingut el ressò que té aquesta nova botiga, que té prou força com per captar l’atenció de les teles, les ràdios i els diaris. Sigui com sigui, el tema és que les botigues a aquest poble van canviar per sempre. Clar que no tot el canvi s’ha d’atribuir a Podemos. Alguns abans ja havien iniciat un camí similar, però potser feien menys renou. El tema és que, per una cosa o per altra, la política sembla que canvia. Alguns no ho creuran, alguns mantenen allò que “al final, tots són iguals”, però el canvi ha començat. Les formes ja no són les mateixes. El fons també canvia, però més lentament. I Menorca, com deia, no és aliena a aquesta situació.


Bar Gurea Pintxos . Tapes . Panets Dilluns tancat

Visca el Ferre! Plaรงa Jaume II, 5. 07750 Ferreries Tel.: 971 94 52 20 https://www.facebook.com/gurea.gurea

Sempre amb tu

C/ Mallorca, 22. 07750 Ferreries Tel.: 690 036 973

C/ Araders, 5-7 (POIFE) - 07750 Ferreries - Menorca. Tel.: 971 374 026 - Fax: 971 373 638 web: www.quesosacanova.com e-mail: canova@infotelecom.es


20

Son Mercer de Baix El jaciment arqueològic de Son Mercer de Baix és un poblat de navetes d’habitació – denominades també naviformes– d’època pretalaiòtica i inici d’època talaiòtica (edat del bronze, entre 1400 i 1100 aC). Aquestes construccions apareixen tant a Mallorca com a Menorca i són cabanes fetes de pedra de planta absidal, amb forma de ferradura allargada i façana plana o lleugerament còncava. Consell Insular de Menorca

E

l poblat de Son Mercer es troba situat en el lloc agrícola del mateix nom, al sud del terme municipal de Ferreries, concretament a la falca de terra que queda entre els barrancs de Son Fideu i de Trebalúger. Aquesta zona, justament, va ser molt ocupada pels primers pobladors de Menorca i hi ha diverses restes de petits nuclis que van ser habitats, i també nombroses coves d’enterrament d’època prehistòrica, perquè aquesta falca de terra gaudeix d’una immillorable situació geogràfica: bon accés a les vies de comunicació i d’abastiment d’aliments que devien ser els barrancs en aquella època, i també gaudeix d’una fàcil disposició tant per al control del territori com per a la defensa, per la seva localització alterosa sobre aquests barrancs. En el cas que ens ocupa, tenim un conjunt de navetes d’habitació o naviformes delimitat per l’est i al sud pel barranc de Son

Es tracta d’un conjunt de navetes d’habitació delimitat per l’est i al sud pel barranc de Son Fideu.

Fideu. Es coneix de molt antic per una d’aquestes construccions de característiques ciclòpies, la denominada cova des Moro. És l’única de les illes Balears d’aquestes característiques que conserva la seva coberta de lloses de pedra planes, sostinguda per tres grans columnes polilítiques de tipus mediterrani, és a dir, més amples de dalt que de baix. La resta de naviformes són de diverses mides i sense cap disposició especial, però en el límit nord del poblat, i adossades a una de les navetes de grans dimensions, hi ha dues habitacions la forma de les quals s’adapta al terreny i sembla que tanquen el poblat per aquella zona més accessible amb intenció defensiva. Aquest jaciment, declarat monument historicoartístic l’any 1931, va ser excavat els anys cinquanta del segle xx per l’arqueòloga M. Lluïsa Serra, que va constatar que es tractava d’habitatges i no d’enterraments, com era el cas de la naveta des Tudons, per posar un exemple. A final dels anys setanta hi va intervenir Cristina Rita, que va localitzar un taller de fabricació d’objectes de bronze. Finalment, l’any 2003, hi va excavar Francisco Javier Navarro, quan, durant les tasques de restauració i consolidació de la cova des Moro, van aparèixer adossades a l’exterior del seu costat est unes estructures que demostraven la continuïtat de poblament a la zona fins a època islàmica.


Una experiència única en HD

Bar Sa Font

Cope Menorca 89.6

Rock FM 106.4

Cadena 100 101.3

Ho tenim tot per a la vostra torrada

Plaça Espanya, 11. 07750 Ferreries Tel.: 971 37 40 33

Ferreteria, Jardineria, pintures i eines. Equipament per a empreses. Productes per la llar i petits electrodomèstics. Material elèctric.

FORMEM PART DE LA COOPERATIVA COFERDROZA Consulta els nostres catàlegs a www.ferretariaeines.com

C/ Fred, 47. 07750 Ferreries. Tel.: 971 15 50 94 Segueix-nos a Facebook https://www.facebook.com/ sparferreries

C/ Teulers, 10 (POIFE). Tel. i Fax: 971 37 41 34 Av. Son Morera, 48. Tel. i Fax: 971 37 35 16 07750 Ferreries - Menorca eines@ferreteriaeines.com


Jordi i Reyes

Sant Antoni 22

Sant Antoni una festa religiosa o cívica? «Sant Antoni gloriós de Viana anomenat sigau nostro advocat de tot perill guardau-mos.» Jaume Mascaró Pons

L

a festa de Sant Antoni a Menorca és una festa tradicional que avui s’ha transformat en una celebració institucional, que vol guanyar pes com a festa cívica a tot el conjunt de Menorca com a «Diada del poble de Menorca», tal com la va declarar el 1981 el Consell Insular de Menorca. Però com totes les festes que tenen tradició, la de Sant Antoni amaga moltes més coses del que sembla. La justificació històrica de la festa de Sant Antoni a Menorca és la commemoració d’un fet del segle XIII, la conquesta de Menorca per Alfons III d’Aragó i II Catalunya, el 1287. Les cròniques fan coincidir la batalla victoriosa amb el dia 17 de gener, festa de Sant Antoni. I, fins i tot, la narració novel·lesca dels fets historicomilitars no té cap inconvenient a incloure elements llegendaris meravellosos, com la presència del mateix sant matant moros amb el seu bastó, seguint el model de la llegenda castellana de Sant Jaume, matant moros a la suposada batalla

Les festes bàsiques anuals són les que es corresponen amb el solstici d’hivern i el solstici d’estiu.

de Clavijo de l’any 844, guanyada per rei Ramir I d’Astúries. Si la llegenda peninsular del «Sant-Yago matamoros» serveix de base narrativa a la veneració i a la consegüent instauració de la peregrinació a Santiago, així com a la creació del seu famós camí, l’equivalent menorquí de sant Antoni com a combatent antiislàmic no dóna tanta substància religiosa i turística, però sí, en canvi, que aporta la seva conversió en patró de l’illa, element religiós, i la instauració de celebracions commemoratives, que al llarg del temps aniran recordant la incorporació de l’illa a una nova cultura: la catalana, que és l’element cívic. Sabem que en segles passats, a més de la celebració religiosa, hi havien representacions teatrals, com La presa de Menorca, que escenificaven la memòria històrica. En aquest sentit la festa de Sant Antoni té un caràcter de festa institucional, a diferència de les festes lligades al cicle vital o al cicle anual. Les festes, celebracions que serveixen per rompre el ritme de la vida quotidiana, poden anar lligades a un fet cíclic o a un fet ocasional. En el primer cas, el cicle pot ser el de la vida o el de l’any. A diferència de les festes de cicle vital, que es consideraven celebracions úniques en el conjunt de la vida d’una persona, les festes de cicle anual serveixen per marcar els moments clau de l’activitat del grup humà al llarg de cada any. Regulen els fluxos


A Menorca, el component lúdic de la celebració de Sant Antoni és menor.

d’activitat i repòs, com el diumenge, dedicat al Senyor (domenica, ‘dia del senyor’), o al Sol, en la versió precristiana (Sunday, en anglès), però també els fluxos de l’abundància i l’escassesa, dependents de l’activitat productiva; en el nostre cas, de l’agricultura. El nombre de festes del cicle anual varia en cada cultura. En la tradició romana, on l’activitat productiva està dominada per cicles temporals que depenen de l’estacionalitat meteorològica, el Sol és el referent més important i per això les cultures mediterrànies prenen el Sol com a referent de la mesura del temps, el calendari i, a la vegada, com a base de les creences religioses. D’aquesta manera, les festes bàsiques anuals són les que es corresponen amb els solsticis: «el naixement del Sol», o solstici d’hivern i «el triomf del Sol» o solstici d’estiu. La versió cristiana d’aquestes festes son Nadal i Sant Joan Baptista. Per això, a aquestes festes, que tenen com a referent el Sol, hi solen anar associades activitats festives en les quals sempre hi és present el foc i el simbolisme de la mort i el ressorgiment, és a dir, de la vida i la seva reproducció. Pot semblar que això és bastant clar en els símbols que rodegen les celebracions de Sant Joan, però i a Nadal? Bé, l’actual celebració nadalenca és va configurant al llarg del temps al voltant de les narracions cristianes, posant èmfasi en la idea de naixement i epifania, tot desplaçant altres components. Però, de fet, la festa de Sant Antoni, tal com es viu encara a molts dels pobles de la nostra cultura, és la pervivència del culte solar i del simbolisme de la fecunditat: les fogueres, els balls... Basta veure les celebracions de foguerons a Mallorca (sa Pobla, Artà, Manacor, Pollença...) o les anomenades Santantonades a algunes zones de Catalunya (els Ports, el Maestrat, la Matarranya i Terra Alta...), per adonar-se d’aquest component de culte solar, transposat al final del cicle de Nadal. Al costat del simbolisme del foc, en moltes celebracions de Sant Antoni hi trobam un altre component menys arcaic i més medieval: el sant del porquet és el patró dels transportistes amb animals, els traginers. La seva celebració s’acompanya d’una desfilada amb cavalcadures i la benedicció dels animals de transport, en una processó que rep a Catalunya el nom de processó dels Tres Tombs,

perquè els que desfilen fan tres voltes al voltant d’una església, d’una plaça o de la figura del sant. És probable que a l’origen els tres tombs es fessin al voltant d’una foguera ritual. A Catalunya es comptabilitzen més de 35 pobles on encara celebren processons dels Tres Tombs, que després s’acompanyen de les celebracions lúdiques corresponents, amb menjar i beure en grup. Això dels tres tombs al voltant d’una plaça o una església no recorda de manera molt clara el ritual dels caragols de Sant Joan de Ciutadella, que també té com a origen una processó-romeria? A Menorca, la festa de Sant Antoni Abat no sembla una festa vinculada al cicle anual nadalenc, com a Mallorca, o a la celebració gremial dels traginers, com a Catalunya. És una celebració institucional, de fundació, d’origen d’una cultura i una creença. Fins al segle XIX, se celebrava a Maó i Ciutadella i devia tenir un caràcter més festiu si hem de fer cas de la glosa:

«Sant Antoni és patró de Maó i Ciutadella li pegam amb sa botella perquè no tenim tassó.» Tot i que aquesta glosa és d’origen mallorquí, i es cantava en els foguerons d’algun poble de la part de llevant, recorda com el component lúdic és també un dels elements de tota festa popular. S’ha suggerit que la desaparició de la celebració a Maó podria se deguda al rebuig del fort predomini del component religiós i institucional. I per això s’hauria mantingut a Ciutadella, on la tradició, reivindicada pels estaments socials més conservadors, es converteix en signe d’identitat local. Al llarg del segle XX el Sant Antoni menorquí sembla que es resumeix a Ciutadella en una celebració ritual que vol recordar l’entrada del rei Alfons a la ciutat i que es concentra en una missa solemne i en una processó on es descobreixen elements dels altres santantonis: la processó va precedida per tres regidors a cavall, s’anomena dels Tres Tocs (tres tombs tres tocs) i surt de l’antic recinte emmurallat, per entrar de nou per on hi havia l’antiga porta d’entrada, després dels simbòlics i rituals tres tocs! Si a tota festa tradicional, socialment important, hi podem trobar tres elements: el ritual religiós, el simbolisme sociocultural i l’exaltació lúdica, haurem de reconèixer que a Menorca, a diferència d’altres llocs del nostre àmbit cultural català, el component lúdic de la celebració de Sant Antoni és menor. En èpoques més recents el component religiós ha servit de substrat per a la seva supervivència, tot permetent que en posar l’èmfasi en el caràcter fundacional d’una creença, es mantingués al mateix temps el sentiment d’institució cultural. Desplegar avui aquest component d’identitat cultural només pot ser útil si representa una autèntica apropiació popular de la festa i si es dota dels components lúdics que tota festa realment popular necessita.


24

Sant Antoni de Viana de Sa Pobla protector

Els pobles mallorquins que mantenen les arrels més antigues de la celebració de les festes de Sant Antoni i cada any reviscolen una forta rivalitat per aquest motiu són sa Pobla, Muro, Manacor i Artà. Cristòfol Soler i Cladera

C

adascun d’ells té les seves peculiaritats i els seus adeptes i, fins i tot, com és el meu cas, dels quatre pobles només puc parlar amb propietat de les de sa Pobla. No he anat mai a les festes de Sant Antoni de Manacor o Artà i a Muro només a les beneïdes. Les meves arrels pobleres (els meus quatre padrins i els meus pares hi van néixer) —tot i que sempre he viscut a Inca, la meva ciutat natal— van marcar molt la meva infància, ja que feia moltes estades a sa Pobla a casa dels padrins materns. Fou el meu padrí Pere Cladera, molt popular a sa Pobla, de malnom es Garrigó, el que m’ensenyà a viure les millors festes de Sant Antoni de la meva vida. De ben al·lot, el migdia de la vetla de Sant Antoni, el 16 de gener, ja partia en tren cap a sa Pobla. Les meves cosines pobleres ja m’esperaven per viure el primer acte de la festa: havent dinant, els dimonis es passejaven pels carrers del poble encalçant les al·lotes i nosaltres tractàvem d’impedir que ho fessin; en aquesta contesa desigual rebíem més d’una garrotada dels dimonis. Els carrers del poble eren una corredissa de jovent, xisclades i trons dels coets que nosaltres llançàvem als dimonis.

Mentrestant, els majors preparaven la llenya per als foguerons i les dones componien la menjua. A sa Pobla no es torra porquim als foguerons de Sant Antoni, el menjar típic són les espinagades d’anguila o les de col i llom, acompanyades amb qualque coca de verdura o amb pebres torrats. La jovenea en arribar a casa se les enginyava per espipellar les espinagades o coques, encara calentes i ben amagades. Devers les vuit, ens apropàvem a l’Església on se celebraven les Completes amb l’assistència de les autoritats locals i provincials. Acabades les Completes el repicar de les campanes indicava que ja es podien encendre els foguerons. A la plaça Major, els caparrots (per cert els han renovat però encara avui representen els mateixos personatges), després de saludar fent capada a públic i autoritats, començaven el seu ball; sempre la mateixa tonada: ”Jo i un pastor que vivíem d’amoretes...”; ara sé que és el Ball de Sant Ferriol, molt popular arreu de Catalunya. Acabat el ball dels caparrots, tothom a sopar: espinagades a balquena i com més coentes millor, qualque glopet de vi també ens era permès. Era el preludi de la nit

bruixa. La gent anava de fogueró en fogueró a escoltar els glosadors i les tonades acompanyades de ximbombes. El meu padrí Pere era un bon glosador i tenia molt bona veu per a la tonada; la gent li obria pas i li feia rotlada per escoltar les seves gloses i tonades. Jo no em movia de devora ell i ben aviat vaig aprendre a tocar la ximbomba. Enyor amb melangia aquests moments que ja no tornaran, aquells primers glopets d’aiguardent, la veu del meu padrí i la seva capacitat per improvisar glosa i picar altres glosadors, jo tot xalest fent-li el so de la ximbomba. Aquelles tonades antigues, que els poblers es transmeten de generació en generació, algunes ben pujades de to i més coentes que les espinagades, altres suaus i dolces d’amor. A trenc d’alba, quan els foguerons ja deixaven d’escalfar i només quedaven cendres, era l’hora d’anar cap a casa. La revetla de Sant Antoni acabava, per donar pas al dia de Sant Antoni, a les beneïdes del capvespre. L’endemà, dia de Sant Antoni, ja no era el mateix, de beneïdes en feien a tots els pobles de Mallorca, però de revetles com les de sa Pobla, això era i encara és veritable màgia dels meus ancestres poblers.


Per Sant Antoni és temps de plantar tarongers i arbres fruiters llimoner, pomer, cirerer, prunera, perera...

Material d’oficina Informàtica i ofimàtica Mobles d’oficina Telefonia mòbil i fixe Servei tècnic propi Impressions de fotografies Av. Verge del Toro, 22. 07750 Ferreries. Tel. 971 37 40 76

Ctra. Cala Galdana, Km 2 - T. 971 37 38 74 - Ferreries Avda. Verge del Toro, 38 B - T. 971 37 30 62 - Ferreries

Segueix-nos a

mantolan@mantolan.com www.suministrosmantolan.com suministrosmantolan m_o_mantolan

Av. Verge del Toro, 24 07750 Ferreries Tel.: 971 48 97 50 Fax: 971 37 45 73 www.lacaixa.es 0268@caixabank.com


26

L’arxiu den

26

Per primer cop tenim el plaer de mostrar-vos cinc fotografies de Lito Serra, i esperam que no sigui aquesta la darrera col·laboració amb la revista RETALLS DE FESTA. L’arxiu fotogràfic de Lito Serra és una joia, ja que és reflex dels anys del despertar de Ferreries, anys cinquanta cap amunt. Any de l’eixample del poble i d’un jovent amb ganes de viure i ser portador de modes i costums innovadors per a un poble ancorat a la postguerra. Així, Idò, gaudiu d’aquestes cinc fotografies on podreu contemplar un poble que creixia dia rere dia, obrint nous carrers. Gràcies, Lito Serra, per haver deixat que tothom pugui xalar veient aquestes fotografies de les quals tu ets l’autor. David Caules

Sant Antoni

Lito Serra


MOTOSERRA KURIL KCS-3200

1,21 KW - 31,8 CC - 3,5 KG

135 €

KCS-4620

1,48 KW - 45,6 CC - 4,9 KG

145 €

KCS-5420

2,20 KW - 54,0 CC - 5,1 KG

160 €

DESBROSSADORA KURIL

KBC-28 25,4 CC 6,5 KG

150 €

VENDA I REPARACIÓ DE MAQUINÀRIA

Volem fer més fàcil la teva feina C/ Trencadors, 1 (POIFE). 07750 Ferreries Tel. i Fax: 971 37 31 27. Mòbil: 620 92 59 30 canandreuesferrer@hotmail.es

Aquest carnaval tu poses la il·lusió, nosaltres el color

Av. Verge del Toro, 4 07750 Ferreries. Tel.: 971 94 52 11 clarapons2013@gmail.com

Bones festes de Sant Antoni

C/ Dels trencadors, 7. Polígon industrial. 07750 Ferreries. Tel.: 971 37 30 15. Fax: 971 37 45 24 sagarlopa@hotmail.com http://fusteriasagarlopa.es


1 28

2

3

Junta de Caixers 2016 Vicent Coll ocuparà novament el càrrec de caixer batle Una junta amb fortes arrels en la festa.

4

5

P

roposta de la junta cessant, l’Ajuntament nomenarà, de forma solemne en la Diada de Sant Antoni, la Junta de Caixers per a les festes de Sant Bartomeu 2016. El càrrec de caixer batle l’exercirà Vicent Coll 1 (regidor del PP), que ja l’ocupà l’any 2006. Joan Tutzó Sans 2 serà caixer capellà; el rector de Sant Martí, que connectà amb l’ambient festiu del poble l’any passat, repeteix com a capellana. Pedro Martí Marquès 3 , que de ben jove també fou elegit sobreposat, després de vint-i-vuit anys participant en la colcada ocuparà el lloc de caixer casat. Josep Bosch 4 , l’amo de sa Terra Roja, tornarà a fer l’honor de representar el braç de la pagesia com a caixer pagès, càrrec que ja ocupà el 2008 i un any abans el de casat. Òscar Salas 5 serà sobreposat. El fabioler, seguint amb el càrrec rotatori entre els aspirants, serà Joan Mir 6 , que tornarà a encapçalar la colcada damunt la somereta, tot tocant el tambor i el fabiol. Aquesta junta de caixers està ben arrelada en la festa. Per començar l’avi patern de Vicent Coll (caixer batle), Martí Coll (de s’Hort), ja ocupà aquest càrrec els anys 1927, 1928, 1929 i 1930. Pedro Martí, fill de l’amo Bartomeu des Lloc d’Avall, aquest any en complirà cinquanta participant en la colcada, una fita per tenir en compte. Son pare i els concos de Josep Bosch, caixer pagès, són un dels referents de l’antigor de les nostres festes. Òscar Salas, sobreposat, és nét del recordat Xec Coll, més conegut com a Xec Canaló (o des Borrassos), que fou un dels cavallers fixos en les festes de Sant Bartomeu i de moltes altres festivitats de la resta de l’illa. Tots plegats porten molta saba festiva.

6


Josep Bosch

homenatjat pels seus vint-i-cinc anys a la colcada

J

osep Bosch ja fa vint-i-cinc anys que participa a la colcada de Sant Bartomeu. D’ençà de 1991, l’any que s’estrena, al llarg d’aquests anys ha ocupat els càrrecs de caixer pagès unes quantes vegades, el present any mateix, i de caixer casat. En Josep, o en Bep, com és més conegut, serà més conegut si hi afegim quelcom. A voltes, un nom propi, o llinatge, no permet saber de la procedència d’una persona, però si al darrere hi afegim el sobrenom de procedèn-

Joan Janer cia el situam de cop. Com en aquest cas, dir que és en Bep de sa Terra Roja no deixa cap dubte, i de cop i volta tens al cap tots els seus familiars, i molt més quan parlam de les festes de Sant Bartomeu, en la qual, a més d’ell, han colcat el seu pare i concos. Al llarg d’aquests anys, en Bep sempre ha colcat cavall del lloc d’on és pagès: Xenguer, Telo, Junior i Turbo. L’any 1995, Bep Bosch rebé el lloc, de mans del seu pare, tal qual ho féu el seu progenitor, ja que en

Bep és la tercera generació de la dita família com a pagesos de sa Terra Roja, lloc del qual sempre ha sortit un cavall a les festes. Recordem que l’acte d’homenatge té lloc en la Diada de Sant Antoni, a l’Ajuntament, poc després de fer lectura de la nova Junta de Caixers. L’homenatjat rep, de mans del batle, la insígnia que l’identifica com a tal i que pot portar a la solapa de la levita al llarg de les festes de Sant Bartomeu, i un plat de ceràmica, recordatori de l’efemèride.

Classes teòriques gratuïtes amb professor matins de 9.30 a 10.30 h i capvespres de 19.30 a 20.30 h Per a més informació telefonau al 971 15 50 23 C/Fred, 72. 07750 Ferreries. TEL. 971155023 http://www.facebook.com/autoescola.ferreries bgornes@hotmail.com


Sant Antoni 30

Realitat i relat La notícia va ser que l’himne espanyol, la coneguda Marxa Reial Granadera, no s’interpretaria durant els diferents actes religiosos i commemoratius de la Diada del poble de Menorca d’aquest any 2016 i que tenen la culminació en la processó dels Tres Tocs a l’antiga capital. Quan la vaig llegir, la notícia, vaig pensar amb una ignorància irredimible: o s’interpretava, l’himne espanyol? Per què? Quin és el vincle inversemblant que ho ha fet possible durant tants d’anys? Joan Pons

Si la història l’escriuen els vencedors, açò vol dir que hi ha d’haver una altra història: la vertadera.

A

nem a pams. Què se celebra? La conquesta de Menorca per part de les tropes catalanes encapçalades pel rei Alfons el Liberal el dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, de l’any 1287. Fins aquí, la coherència entre realitat i relat és impecable. Com conta el magnífic historiador menorquí Miquel À. Casasnovas: “Alfons el Liberal arribà al port de Maó el 5 de gener. Després d’esperar l’arribada de la resta de la flota dispersa pel temporal, desembarcà a la riba nord del gran port oriental de Menorca i s’enfrontà amb l’exèrcit illenc —possiblement alguns centenars d’homes sense preparació militar reforçats amb un petit contingent de mercenaris— el 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat. Derrotats, els menorquins deixaren el camp i el rais es refugià al castell de Sent Agayz, on capitulà el 21 de gener”. Per què no es va triar el 5 o el 21 de gener com a data de celebració? Tal vegada la preferència reial vers el sant amant dels animals i que és patró dels traginers i de les bèsties de peu rodó. Se’l representa acompanyat d’un porquet. El sant, no el rei. Si s’hagués seguit la coherència interna entre la realitat històrica i el relat construït, tots els actes religiosos i commemoratius de la Diada dels menorquins haurien d’estar amenitzats per una música polifònica catalana o un cant litúrgic medieval català interpretat amb cornamuses, arpes i violes de roda. Que es toqui l’himne nacional espanyol resulta tan inversemblant com si s’interpretés Els segadors, l’himne nacional de Catalunya. Quan es produeix la perversió de la relació històrica que hi ha d’haver sempre entre realitat i relat perquè els fets siguin respectats i creïbles? Referint-se a una altra data cabdal, les festes de Sant Joan, el musicòleg etnogràfic i investigador social Amadeu Corbera va deixar demostrat, en el seu esplèndid llibre Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder, que les coses que ens diuen que sempre han estat així tal vegada no han estat així sempre, perquè qualcú amb poder les va voler canviar perquè deixessin de ser com havien estat sempre i així afavorir els interessos d’una elit. Dit d’una altra manera més entenedora. Amb les seves mans poderoses, qualcú, en el passat, va tòrcer les vies de la història perquè la locomotora del temps agafés la direcció dels seus poderosos interessos i els interessos dels poderosos amics seus. Un dia, un col·lectiu poderós, va desvirtuar la història perquè, ja sé sap, la història l’escriuen els vencedors. I, si la història l’escriuen els vencedors, açò vol dir que hi ha d’haver una altra història: la vertadera. I


1

(...) Què som, els menorquins, un conill o un ànec? No podem ser les dues coses. I, un dia o l’altre, ens haurem de decantar.

ha arribat l’hora d’escriure-la. Menorca sempre ha estat escrita des de defora, ha estat pintada des de defora, ha estat fotografiada des de defora, ha estat relatada des de defora, ha estat descrita des de defora, ha estat musicada des de defora ha estat esculpida des de defora. En el darrers temps les coses han començat a canviar. Menorca ha començat a ser escrita des de dins, a ser pintada des de dins, a ser fotografiada des de dins, a ser relatada des de dins, a ser descrita des de dins, a ser musicada des de dins, a ser esculpida des de dins. I, el més important, aquesta visió sorgida des del més profund interior ha aconseguit ser projectada amb força, credibilitat i duració a l’exterior. Per continuar en aquesta línia, no hi pot haver l’antiga i perniciosa confusió entre realitat i relat. Si és així, continuarem patint l’ambigüitat del famós dibuix de l’ànec i del conill del psicòleg J. Jastrow [1] que va servir al filòsof Ludwig Wittgenstein per reflexionar sobre la percepció i el pensament. El dibuix representa un conill o un ànec? Què som, els menorquins, un conill o un ànec? No podem ser les dues coses. I, un dia o l’altre, ens haurem de decantar. Bona Diada del poble de Menorca.

Es Discont Supermercat C/ Pau Pons 20. Tel. 971 37 30 51. Ferreries

Es Magatzem de tota la vida al teu servei


32

Dades del temps

obtingudes per l’estació meteorològica de Son Gornesset

Joan Janer

D

’ençà fa vint-i-cinc anys a Son Gornesset hi ha una estació meteorològica. Els pagesos es cuiden d’anotar, dia rere dia, les dades que se n’obtenen. Catalina Pons Salord, la madona d’aquest lloc, és la responsable de fer-ho ja fa vint anys, ja que els primers cinc anys ho feren els seus pares: Biel i Margarita, que en aquell moment eren els pagesos. Fou Toni Salord, conco de catalina i germà de Margarita, que en aquells moments treballava a l’aeroport, qui els va suggerir fer aquesta tasca, dient-los que el Centre Nacional de Meteorologia cercava col·laboradors. El responsable del Centre de Meteorologia de l’aeroport menorquí era Agustí Jansà. I dit i fet, s’hi apuntaren i fins al dia d’avui.

A tall de resum direm que el dia més calorós fou el dia quatre de juliol, quan la màxima va ser de 35° i la mínima no va baixar dels 25,2°. Pel que fa al dia més fresquet, va ser el 5 de febrer, en què la màxima no passà dels 5° i la mínima baixà fins als 3°. Pel que fa a la temperatura màxima, s’assolí el set d’agost amb 37°, i el dia més fred va ser el 7 de febrer en què el termòmetre marcà sols 1°. Pel que fa a les pluges, les dades que aportam són el dia més plujós i la mitjana del mes. INTERVAL EDATS

MITJANA MENSUAL

DIA MÉS PLUJÓS I PRECIPITACIÓ

GENER

79,6 L 165,1 L

Dia 20. 39,1 L Dia 4. 34 L Dia 24. 33 L Dia 26. 3,5 L Dia 15. 11 L Dia 16. 3,0 L Dia 31. 6,6 L

FEBRER MARÇ

GENER

19,5

10

5,5

22

FEBRER

16,5

23

1

7

MARÇ

JUNY

ABRIL

22,2 22,2

31 23

6 7,2

5 8

97,5 L 22,2 0,5 L 12,1 L

JULIOL

3,0 L

AGOST

6,6 L

Dia 9. 20,9 L

MAIG

31

4

12,5

21

SETEMBRE

JUNY

32,5

30

16

1

OCTUBRE

215 L 40,6 L

Dia 30. 152 L Dia 13. 159 L

NOVEMBRE

39 L

Dia 21. 15,9 L

INTERVAL EDATS

MÀXIMA

DIA

MÀXIMA

DIA

JULIOL

36

21

20,7

10

AGOST

37

7

17,5

11

SETEMBRE

31,5

13

16,2

30

OCTUBRE

28,5

12

5

16

NOVEMBRE

23

10

6,2

23

DESEMBRE

18,7

1

10,2

1*

* Dades fins al 21 d’aquest mes.

ABRIL MAIG

Dades a destacar: un mes d’agost plujós, concentrat en la primera quinzena; el mes de setembre amb la mitjana màxim de l’any amb 215 L i el dia que va ploure més fou la nit del 12 al 13, amb un gran temporal de tramuntana que provocà greus destrosses a Cala Galdana, amb 159 L, el registre màxim de les Illes Balears aquell dia. Com es pot observar, no hi ha les dades del mes de desembre, però pel que s’ha registrat fins ara la pluja és minsa.


Gloses den

Bep Moll Dos anys a Maó engrunat i açò són molts de dies on bastant he enyorat es meu poble, Ferreries, que per fi avui he arribat per carregar d’energies amb sa família al costat.

Fa poc la van aturar així mal no fan més. Es nou consell insular veu que ha estat fet al revés i es que ho van començar a les hores d’estimar només volen es doblers.

De sortir tenia frissera i ben ple d’il·lusió, és una sortida de bandera quan pots sortir d’una presó. Però just sortir de Maó no reconeixia sa carretera fins que vaig arribar a Lo.

Veure açò t’exaltes, tanta màquina i camió, unes parets tan altes i també molt de formigó. Tot val quantitats altes i quasi és una tradició es gastar doblers des altres.

Era molt mal de creure i es ulls em feien mal és un glop de mal beure com fer-ho d’un canal. Sa carretera general des meu modo de veure és un tsunami ambiental.

Voldria tenir unes raons d’alguns casos desagradables a veure si amb unes reunions us fan tornar més amables. Emprau bones intencions, deixau de cercar culpables i mirau de trobar solucions.

Van tallar mates i ullastres per fer carretera de disseny però surten moltes faltes i es pressupost s’estreny. Dia que passa any empeny. Es que ha fet aquest desastres no té un dit de seny.

No vull cercar més falls ni fer-hi més renou, una carretera per a galls que molts doblers mou. Jo que tenc un baix sou amb es Camí de Cavalls en tenia prou.

Quina desgràcia més forta i trista pel que veig de contemplar una terra morta que el cor meu ho pateix. I dir-ho no importa es que s’estima Menorca mai no la destrueix.

Tant petites o grosses tot amb bona harmonia perquè si t’ho proposes també fer-ho amb alegria. Avui he escrit unes gloses però seguiré un altre dia que vull xerrar d’altres coses.


Sant Antoni 34 34

Ferreries

fa esport

fotos d’Eugeni Martí i Club d’Atletisme


36

Anuari de l’any

2015 de Ferreries Les informacions aparegudes a la Revista de Ferreries, Diari Menorca i Menorca Diario. Antoni Guasch

Gener gener: L’Administració central • 16de Correus ha desestimat el recurs

presentat per l’Ajuntament contra la supressió del servei de repartiment de cartes ordinàries a Cala Galdana, al·ludint a les noves normes de l’organisme autònom i al fet que la urbanització no reuneix el suficient nombre de residents.

de Ferreries Rafela Pons • LaFloritvesina –coneguda popularment com a s’avià Coca– celebra aquest pròxim dilluns (19 de gener) 101 anys de vida plena de vitalitat i alegria. dia 22 de gener tindrà • Dijous lloc la inauguració de les obres de reforma del Club de Jubilats que s’han desenvolupat d’acord amb el projecte tècnic redactat per l’Ajuntament amb el finançament del Consell Insular, per un import superior als 80.000 euros.

en direcció a Ca na Xini, tot just devora el pont del viaducte. dels esportistes ferreriencs a les • Èxit proves de cros celebrades a Menorca i Eivissa. Pere Fraga és l’autor d’una • Elguiabotànic per conèixer i respectar els valors mediambientals del territori ferrerienc. de febrer: El Govern balear • 13ampliarà el geriàtric per crear 17 noves places al primer pis de l’edifici.

23 de gener: Xerrada col·loqui a Cas Vesins. El coordinador d’Urbanisme i Medi Ambient del GOB, Miquel Camps, dirigirà aquesta nit a Cas Vesins una xerrada seguida de col·loqui sobre les amenaces que pateix actualment el territori de Menorca.

Febrer

obres de la plaça de l’Auditori i del • 6 de febrer: Èxit del cuiner David de • Les Coca: El restaurador i cuiner ferrerienc caminet de ses Delícies es finançaran amb fons del programa Leader.

disposarà d’un nou espai verd • Ferreries públic a la zona del polígon industrial

David de Coca Serra suma nous èxits a la seva carrera professional. El seu nom ha aparegut associat aquestes darreres setmanes als millors cuiners d’Espanya als reportatges publicats en El Mundo i diari Ara, juntament amb el mediàtic Ferran Adrià.

projecte recuperar el • L’Ajuntament passeig dels Desmais. Els ferreriencs majors de cinquanta anys recorden perfectament el passeig que antigament existia entre la platja de Cala Galdana i es Desmais, un paratge natural de gran encant paisatgístic.

Huguet publica un llibre sobre els vuit •Joan anys de mandat municipal del seu pare. Consell de Menorca invertirà • El5.509,28 euros en els treballs de seguretat i tancament dels accessos a l’edifici de l’antiga escola de Santa Cecília. de febrer: Dimecres de la pròxima • 20setmana començaran les obres de remodelació de la nova avinguda – antiga carretera general– que donarà nom al desaparegut empresari Jaume Mascaró. directiva del CE Ferreries • Laha Junta decidit suspendre totes les seves activitats d’aquest cap de setmana en senyal de protesta per l’aplicació de la nova llei d’emprenedors que regula fiscalment les gratificacions al futbol amateur i obliga tots els clubs a actuar com a societats mercantils. de febrer: Ahir dijous va co• 27mençar el curs de dibuix de model del natural que dirigeix Verónica Arellano, llicenciada en Belles Arts, a l’escola taller Arts, amb el qual s’inaugura el programa d’activitats artístiques d’aquesta escola.


Roja inaugura un supermercat sode cinquanta persones participen • Creu • Més cial a Ferreries per dispensar aliments i a la Setmana de reflexió parroquial productes de primera necessitat. UIB publica un estudi científic sobre • LaL’escarabat de Ferreries descobert pels germans naturalistes Carreras Torrent. López s’ha proclamat campiona • Lita d’Espanya de clubs veterans de pista coberta.

Març

març: El nou auditori que s’inau• 6guradedissabte dia 14 ha tingut un cost de 6 milions d’euros i té una capacitat per a 225 persones.

L’empresari ferrerienc Jaume Mascaró ha rebut el premi Ramon Llull 2015 a títol pòstum en reconeixement a la seva trajectòria empresarial generadora de treball i prosperitat.

març: Manuel Monerris (PP), • 20JosepdeCarreres (Entesa), Queta Camps (PSOE) i Miguel Carreras (PI) són els candidats a la batlia de Ferreries. inverteix 200.000 euros • L’Ajuntament en l’execució de 7 projectes d’obra pública.

dirigida per la carmelita ferrerienca Anna Seguí. inicia l’expedient per recupe• ElrarConsell l’ús públic del camí d’en Kane entre Ferreries i Ciutadella.

Abril

d’abril: L’advocada i escriptora • 3ferrerienca Laura Mascaró ha participat aquesta setmana en un debat televisiu emès a la primera cadena de TVE sobre el sistema educatiu espanyol. directiva del Club de Jubilats ha orga• Lanitzat unes porquejades per a dimecres dia 8 que tindran lloc al recinte firal des Mercadal. germans naturalistes ferreriencs • Els Miquel i Joan Carreras Torrent formen part de l’equip investigador que la Fundació Museu de Ciències Naturals de Menorca ha constituït per desenvolupar el projecte d’investigació sobre la fauna entomològica de Menorca, la conservació dels ecosistemes i el seu impacte ambiental.

partir de dimarts s’amplia el servei de • Arehabilitació ferreriencs aporten enguany 13.000 • Els i fisioteràpia del Centre de euros a la campanya contra la fam. Salut.

de març: Tres ofertes per a la • 27gestió de l’Auditori: Tres empreses de Menorca –dues de Ferreries i una de Ciutadella– s’han presentat al concurs obert per l’Ajuntament per gestionar durant dos anys el nou Auditori municipal i Centre de Formació inaugurat el passat dia 15.

de la setmana passada va • Divendres tenir lloc al saló d’actes de l‘Ajuntament la presentació del llibre Paco Huguet Cardona, in Memoriam, escrit per la periodista Laura Pons Sales i dedicat a glossar la figura humana i política de qui fou batle de Ferreries entre 1971 i 1979.

Local “Ferreries 21” convida d’abril: Dilluns dia 10 es com• L’Agenda • 10pleixen les entitats a debatre sobre el paper del cinquanta anys de la inaumunicipi en el marc de la reserva de biosfera.

guració de la nova carretera de Cala Galdana. Allès Gonyalons compleix • N’Esperança el seu centenari amb nombroses mostres d’estimació i afecte. d’abril: Aquesta nit s’entrega • 17l’acreditació “Desatar al anciano” al geriàtric i centre de dia de Ferreries. comencen les jornades sobre les • Dijous aportacions de Ferreries a la reserva de biosfera. Casal de Joves clou amb èxit de par• Elticipació un intens programa de tallers formatius.


Sant Antoni 38

programa de recollida de roba i la • Elcompra a les botigues de Càritas promou la creació de llocs de feina. d’abril: Un grup de socis del Club • 24de Jubilats de Ferreries han estat protagonistes aquesta setmana d’una jornada de tondre bens, una pràctica habitual entre la pagesia menorquina d’en primer en arribar aquestes dates. de 200 persones assistiran el • Més pròxim dia 1 de maig a la XII Trobada de Penyes Barcelonistes de Balears, que enguany, per primera vegada, es celebra a Ferreries, organitzada per la penya blaugrana del municipi.

Visions sobre la festa és el títol del nou llibre que acaba de publicar el compositor ferrerienc Jaume Coll dins la col·lecció d’Edicions Musicals Mercadal/Brotons, de Barcelona.

presentació de l’espectacle • Exitosa “ERA en Clau de Sol” que es repeteix a Ciutadella i Sant Lluís.

Maig

a punt per al Ferreries Floreix: Ahir • Tot vespre va tenir lloc a l’Ajuntament una reunió amb els vesins dels carrers que protagonitzen la nova edició del Ferreries Floreix que es celebra el pròxim cap de setmana. recuperació del Camí d’en Kane en • Lael terme municipal de Ferreries, una de les reivindicacions més populars dels ferreriencs, és cada vegada més pròxima. En el darrer Ple municipal tots els grups polítics han donat suport a la proposta de la Comissió Informativa d’Urbanisme de signar els convenis de col·laboració entre el Consell Insular i els propietaris dels llocs Santa Rita i Binissuès en relació amb els terrenys per on transcorre el camí. de maig: Josep Carreres serà • 29investit nou batle a la sessió plenària de dia 13. La majoria absoluta de l’Entesa deixa els centristes sense representació.

de maig: Francesc Pons i Júlia Llufriu, • 1guanyadors començat les obres de la Costa • Han del concurs literari Frandes Convent. cesc d’Albranca.

Martí Marquès obté el guardó • Xisca del Concurs de Fotografia de Sant Bartomeu. inauguració de la nova fàbrica de • LaCalzados Ría, un revulsiu per lluitar contra la crisi. al col·legi Sant Francesc pel • Distinció clipmetratge sobre Mans Unides. de maig: L’Ajuntament atorga la • 8gestió de l’auditori a l’Ateneu mentre EME Produccions sol·licita la suspensió davant el tribunal de contractació.

Els quatre candidats a la batlia de Ferreries protagonitzaran el debat electoral que, organitzat per Revista de Ferreries, tindrà lloc el pròxim divendres dia 15 a l’Institut Biel Martí.

Moll i Noemi Juaneda guanyen • Roser la marató fotogràfica de la Primavera Cultural. 3.608 ferreriencs podran • 22votardeenmaig: una de les 6 taules electorals.

Juny

juny: El PSOE entra a formar part • 5dedel’equip de govern de l’Entesa. de persones, moltes • Centenars vingudes d’altres pobles de Menorca, han visitat el cap de setmana passat l’exposició a l’aire lliure Ferreries Floreix en la seva quarta edició. de juny: Demà es constitueix el • 12primer Ajuntament de majoria absoluta, presidit per Josep Carreres. equips de la Mare de Déu celebren • Els el final de curs a Ferreries. El batle Josep Carreres • 19reunídeahirjuny: vespre les entitats i associacions del municipi per informar del decret de batlia de delegacions i atribucions de competències als membres del nou equip de govern.


18 de setembre: La Fira d’Artesa• Dia Tribunal Administratiu Central de Re- • Ferreries inaugura el Mercat de Nit amb • Elcursos nia i Agroalimentària celebra, aquest cap vint expositors. Contractuals ha declarat nul·la de setmana, el seu quinzè aniversari. l’adjudicació del contracte de gestió Aquest cap de setmana quedarà • restablerta la circulació al carrer Costa • Dia 24 de setembre: Ferreries sol·lide l’Auditori i Centre de Formació de cita traslladar la parada del bus al nou Ferreries a favor de l’Ateneu Musical des Convent després de les obres de reforma que s’hi han efectuat des del passat mes de maig.

de Ferreries. candidatura encapçalada per Damià • LaMarqués ha guanyat les eleccions a la presidència del CE Ferreries celebrades divendres dia 12 de juny.

26 de juny: El cineasta ferrerienc resident a Madrid Juanma Juárez acaba de publicar en obert (YouTube) un curtmetratge que fa un parell d’anys que es projecta per diferents festivals d’Espanya i Europa i que ha estat objecte de nombrosos reconeixements de públic i crítica.

Juliol

• cap de setmana passat l’atleta ferre• Elrienca Àngela López Martí va participar 3 de juliol: Els regidors Monerris i Rotger renuncien en el primer Ple.

en el Campionat d’Espanya Veterans Individual a Alcobendas (Madrid), unes proves de primer nivell reservades per a esportistes d’elit. López ha aconseguit afegir al seu ric i abundós palmarès ni més ni manco que tres medalles d’or. El Club Hípic celebra • 10demàdeeljuliol: seu 25è aniversari amb una festa eqüestre. treballs d’instal·lació de la fibra • Els òptica que es desenvolupen pels carrers de Ferreries i zona del polígon industrial han quedat interromputs i no es reprendran fins al mes de setembre. constructora de les obres del • Labulevard Jaume Mascaró ha sol·licitat al Consell Insular una pròrroga de dos mesos per finalitzar el projecte de remodelació d’aquest tram de l’antiga carretera general.

juliol: La setmana passada, • 17els de representants de l’Associació d’Amics del Camí d’en Kane es varen trobar amb l’alcalde, Josep Carreres, i la regidora de Medi Ambient, Queta Camps, amb la intenció de conèixer les previsions d’actuació de l’Ajuntament de Ferreries sobre la demanda d’accés públic del camí d’En Kane al seu pas pels terrenys del lloc de Binimoti. de dos-cents alumnes a l’escola de • Més l’Ateneu Musical de Ferreries. de juliol: Dissenyat el programa • 31de vigilància per a les festes de Sant Bartomeu.

Agost

12 d’agost comencen els actes • Dia de festes amb la presentació del llibre dels pregons del 2001 al 2010.

Dia 15 d’agost, arran de la forta demanda, s’afegeix una nova representació de l’obra Acorar, interpretada pel reconegut actor Toni Gomila, a l’Auditori de Ferreries

1 de juliol: L’exbatle Manuel •Dia Monerris (PP) ha presentat la renúncia a l’acta de regidor cinc setmanes després d’haver perdut les eleccions, en les quals l’Entesa aconseguí la majoria absoluta.

bulevard, per la qual cosa l’Ajuntament tramita davant el Consell una reforma del dit bulevard.

Octubre 1 d’octubre: L’adjudicació de • Dia l’Auditori es desencalla després de cinc mesos de paràlisi. 8 d’octubre: El tribunal accepta • Dia el recurs i obliga l’Ateneu Musical a dipositar una fiança per poder continuar el procés. 16 d’octubre: De Ferreries als • Dia cims d’Àfrica i del món. L’aventurer Ivan Serra ha experimentat les emocions d’ascendir fins al camp base de l’Everest i al Kilimanjaro, el sostre del continent Africà.

Novembre 2 de novembre: Ajuntament i • Dia Consorci porten la propietat de Binimoti davant la justícia per haver tancat el camí d’en Kane al pas d’aquest lloc. 9 de novembre:. L’Ateneu ja ges• Dia tiona l’Auditori de Ferreries, després de mig any de recursos i contrarecursos. 22 de novembre: Fra Àngel de • Dia Ferreries, màrtir de la Guerra Civil, beatificat a la catedral de Barcelona.

25 de novembre. L’escola de • Dia 9 d’agost: La formació estrenarà • Dia dansa Carmen Estela presenta El Casel gener Nura i els titans de pedra, composició de Mario Errea inspirada en l’origen humà i diví dels primers habitants de l’illa. 22 d’agost: Els 27 integrants del • Dia grup i el record dels fundadors van ser els protagonistes del pregó, el preludi de les festes que s’enceten avui.

canueces a l’Auditori de Ferreries.

26 de novembre: El Consell • Dia aprova resituar la parada del bus a Ferreries , la qual s’ubicarà en el nou bulevard per evitar problemes de trànsit pel fet d’estar situada dins el circuit de la rotonda.

Setembre Desembre 6 de desembre: Cinc persones • Dia 12 de setembre:. El PSOE de • Dia detingudes a Ferreries per presumpte Ferreries refusa el Correllengua, perquè separa i crea conflictes.

tràfic d’heroïna.


Foto Club Foto Llum

Pouant de les aigües profundes del passat, bastim entre tots una terra acollidora, construïm tots junts un futur ple d’esperança. Ajuntament Ferreries

#4 - Retalls de Festa: Sant Antoni 2016  

Revista publicada a Ferreries amb motiu de les festes de Sant Antoni 2016.

#4 - Retalls de Festa: Sant Antoni 2016  

Revista publicada a Ferreries amb motiu de les festes de Sant Antoni 2016.

Advertisement