Issuu on Google+

LOE Avaluaci贸 per compet猫ncies


Continguts  

El perquè del canvi metodològic Explicació dels criteris d’avaluació  

 

Part competencial Part actitudinal

Temporització Altres

2


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Què afecta a l’educació ? SI Famílies

SI Alumnes

SI Entorn

Podem canviar ?

Educació Recursos SI

Personal Metodologia SI

NO

 Escoltar el següent reportatge d’intel·ligències múltiples Alguns exemples d’intel·ligències múltiples

Com ha canviat el cervell Proposta complementaria 3


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Podem canviar ?

Dos cuirassats havien estat de maniobres en el mar, en mig d’una gran tempesta, durant diversos dies. Jo servia en el vaixell insígnia i estava de guàrdia en el pont, es feia de nit, la visibilitat era pobre, i hi havia boira. Poc després de fer-se de nit el guaita del pont informa: - “Llum a estribord” - Rumb directe o es desvien cap a popa?, va cridar el capità. El guaita va respondre que directe, el que significa que anàvem cap a una col·lisió amb aquell vaixell El capità va cridar a l’encarregar d’emetre els senyals - “Envia aquest missatge: estem a punt de xocar, aconsellem canviar 20 graus el seu rumb” 4


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Podem canviar ?

Va arribar un altre senyal de resposta: - “aconsellem que vostès canviïn 20 graus el seu rumb” El capità va dir: - “Respongui-li: Sóc capità, canviï el seu rumb 20 graus” - “Soc mariner de segona classe – van respondre- millor canviï el seu rumb 20 graus” El capità estava fet una fúria. Va dir: - “Respongui: sóc un cuirassat . Canviï el seu rumb 20 graus” La llanterna del seu interlocutor va enviar el seu últim missatge: - “Sóc un far” Vam canviar el nostre rumb

5


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències LOGSE 

Avaluació per objectius   

 

Avaluem els continguts No és fàcil l’avaluació continuada Es perd el punt de vista de si l’alumne sap o no sap fer. Té molta importància l’aspecte quantitatiu De vegades es donen continguts innecessaris pel seu aprenentatge

6


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències LOE 

Avaluació per competències   

El focus d’atenció és que l’alumne sàpiga fer S’avalua l’assoliment de la competència. S’han d’observar una sèrie d’indicadors que ens garanteixen l’assoliment de l’aprenentatge Veure entrevista a Roger Schank per Eduard Punset

7


El perquè del canvi metodològic

Error #1: La disociación entre aprendizaje y experiencia: frente Error #2: La escuela cree que al aprendizaje memorístico, sialno tienen la tarea de evaluar Error #3: La oferta de planes de hayalumnado nada que hacer en un área como parte de que su no es estudio estándar, algo delfunción currículo puede ser Error #4:Según Losque profesores se natural. Schank la tanto achacable a las escuelas realmente no haya nada que el centran en transmitir a loscree que la escuela debe centrarse en el Error #5: La escuela como a la aprender normativa vigente [y aes alumnado deba sobre estudiantes lo que creen que aprendizaje y la enseñanza, no en instrucción puede ser las editoriales, ¿no? ]. esaevaluar materia. importante conocer, en lugar de lo yindependiente comparar. de la motivación quepor es el importante saber hacer. uso real. Schank insiste en que debemos superar la idea de que vale la pena conocer algunas cosas incluso si no nos sirven para nada 8


El perquè del canvi metodològic

Error #6: La escuela consideran queError el estudio constituye una #7: El sistema educativo parte muy importante del considera que la clasificación por Error #8: La escuela cree que la aprendizaje. Pero lo realmente útil edades es una de parte intrínseca de es superación cursos y niveles es desarrollar las#9: habilidades Error La escuelaque [y la sociedad] la organización escolar, motivación suficiente para todos considera la disciplina como algo el alumnado necesita y quiere convirtiendo este hecho en uno de Error #10: La escuela los inherente niños y niñas, aunque paracree que el al aprendizaje, aprender. los algunos principales causantes de la deen alumnado tiene interés especialmente las personas más es motivo de frustración yel faltaabandono. deedad, confianza de los menores seguramente aprendizaje de porque lo que en la las escuela en sí mismos. escuelas en las que estudiaron esto ha decidido enseñarle. ¿Cuántos era menores un valor. La presencia de un elegirían aprender docente sancionador la matemáticas en para lugarpreservar de aprender disciplina no estimula los aprendizajes sobre animales, deportes o pero si favorece el miedo al fracaso. cualquier otro tema de su interés? 9


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències LOE De l’ensenyament per al SABER

Al saber per ACTUAR

De la funció propedèutica pels estudis superiors

A la prioritat de la funció propedèutica per a la vida

Del professor “propietari” de la seva matèria

A la integració dels saber, saber fer i saber ser en aquestes matèries.

Del treball individual del professor

Al treball en equip

10


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Taula comparativa Avaluació per continguts

Avaluació per competències

Utilitza números

Utilitza nivells competencials

Compara persones

Individual

Descobreix què no saben

Estableix el seu nivell

No hi ha participació

Hi ha participació

S’avalua en un moment donat

S’avalua tot el procés

Persona avaluadora passiva

Persona avaluadora activa

Fa servir exercicis

Observa evidències

Avalua part o resultat del programa

Avalua el procés i la globalitat

Restringida al programa estudiat

Inclou coneixements adquirits per experiència i fora del centre 11


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Fins ara Ens trobem amb les CREENCES; de forma esquemàtica, molt professorat procedeix així: • jo disposo del coneixement d’un àrea; • jo preparo unes classes ben fetes en les que presentaré a l’alumnat la lògica interna del meu coneixement; • a continuació, l’alumnat fa exercicis reproductius en els que poden comprovar si ho han entès; • al final del tema, poso un examen per saber fins a quin punt cada alumne ha assolit el coneixement que jo he presentat; • finalment, poso una nota que respon a criteris objectius de correcció de l’examen.

12


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Dubtes ? Pla que doni resposta a dues preguntes: - “Exactament, què he de fer a l’aula?” Totes dues preguntes  He d’observar accions de l’alumnat? Quines accions? compliquen  He de ser conscient de les meves Com ho puc la vidaaccions? al professorat. fer? Demanen una manera de cosa? fer diferent la feta  He de fer anotacions d’alguna De de quins fins ara aspectes?  L’alumnat, pot participar en aquesta fase de l’avaluació? - “De les dades recollides, què n’he de fer?”  He de convertir-les en una nota numèrica? Com ho faré?  Em poden servir per a alguna cosa més?  Per a la millora de les meves classes?  Per a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat?

13


El perquè del canvi metodològic

QUÈ ENS PERMET AQUEST NOU ENFOCAMENT?  Tornar a obrir el debat pedagògic.  Qüestionar la dependència dels llibres de text i de les programacions que venen donades.  Preparar noves activitats d’ensenyament/aprenentatge  Utilitzar noves formes organitzatives i metodologies a l’aula  Pensar i usar nous recursos didàctics  Planificar conjuntament amb altres professors  Impulsar la participació activa dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge

14


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Exemple

Tasca pobre

Tasca rica

Calcula el m.c.m. de Per una parada del centre de Vilassar passen 40 i 100 dues línies d’autobusos, la línia A i la línia B. Totes dues comencen a funcionar a les 6 del matí. La primera línia, la A, fa un recorregut curt, i torna a passar per la parada del centre al cap de 40 minuts. La línia B, en canvi, dóna una volta més llarga, i triga 1 hora i 40 minuts en tornar a la parada del centre. A quina hora es tornaran a trobar tots dos autobusos a la parada del centre? Quantes vegades es trobaran en tota una jornada, si pleguen a les 12 de la nit? 15


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Exemple

Tasca pobre

Tasca rica

Aquí tens una llista de barris i edificis emblemàtics de la ciutat, amb algunes de les seves característiques. Ubica’ls en el mapa mut adjunt.

Coneixement de l’entorn treballant les competències Fer grups de 4 alumnes Cada grup disposa d’ una part del mapa del barri Sortida del centre per anar situant edificis emblemàtics / centres cívics / bars / botigues/ etc. Quan ho tenen complet, unir les parts del barri en un sol mapa fet pels trossos de tots els equips. En acabar, 3 preguntes per al grup sobre ubicació / quantitat / relacions (tema treballat a classe) I un qüestionari individual sobre el treball cooperatiu realitzat 16


El perquè del canvi metodològic

Avaluació per competències Exemple

Tasca pobre El aprendizaje se identifica con el dominio de un determinado contenido. Ejemplo: 1. Describe las funciones del aparato digestivo. 2. Enumera los síntomas de dos enfermedades relacionadas con los hábitos alimenticios.

Tasca rica El aprendizaje se orienta hacia el modo en que el conocimiento se pone en acción. Ejemplo: 1. Explícale a un amigo qué alteraciones orgánicas puede provocar una alimentación poco saludable y en qué consisten.

EL ALUMNO DEMUESTRA QUE SABE PONER EN PRÁCTICA UNOS CONOCIMIENTOS.

17


El perquè del canvi metodològic

TASCA POBRE – TASCA RICA •

Busca al diccionari la paraula perseverant i escriu una frase que la inclogui.

• Tu, ets perseverant? Si dius que sí, per què creus que ho ets? Si dius que no, per què creus que no ho ets? Els companys i les companyes del teu grup de treball, en són, de Les tasques riques permeten fer una observació deperseverants? Parleu-vos-ho i desenvolupament de prepareu alguns suggeriments per a qui vulgui competències que ens portarà a poder establir el nivellser més perseverant que no ho és ara. Aquests competencial de cada alumne suggeriments els presentareu a tota la classe 18


El perquè del canvi metodològic

Quan hem de parlar d’avaluació durant la formació? • És un error esperar a les últimes trobades per parlar d’avaluació de competències. • Hi ha alguns moments en la seqüència bàsica de formació que hem creat en els que podem anar introduint elements: 1. Moments de treball en petit grup: portant a les mans la graella d’observació, i anar prenent notes del que passa a cada petit grup. Al final explicar el sentit del que es fa. 2. Posada en comú de la tasca que sovint anomenem “Les Bones Pràctiques” (BP): Bon moment per introduir i discutir la idea d’evidència. Important en aquest cas esmicolar les idees que van sortint, sovint genèriques i gens avaluables. 19


El perquè del canvi metodològic

Quan hem de parlar d’avaluació? IMPORTANT No s’ha de deixar per a les últimes trobades. Si ho fem així, reforcem la creença implícita que l’avaluació es fa al final del tema ensenyat. Hem de ser capaços de distingir clarament el que és una evidència i el que és una intuïció o una interpretació.

20


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Competencial

Model d’avaluació per competències En quin sentit es modifiquen el QUÈ i el COM avaluar? Proposta: Vídeo 1 i vídeo 2

Fa Demostra com ho faria

Sap com Sap

Observació sistemàtica Projectes, portafolis, simulacions, jocs de rol… Proves orals i escrites Proves orals i escrites 21


El perquè del canvi metodològic

Vídeos molt recomanables per complementar l’exposició: l’exposició: Cadascun d’ells dura almenys 30’: Crear hoy las escuelas del mañana Mama no molestes estoy aprendiendo Dos vídeo similars fets pel mateix ponent ponent:: Las escuelas matan la creatividad (TED) El sistema educativo es anacrónico (Redes la 2) Artícles interessants: interessants: El pais pais:: es absurdo llenar las aulas de ordenadores Como internet está cambiando la forma en que funciona el celebro humano 22


Explicació dels criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Títol Formació Professional Qualificacions professionals de referència Qualificació professional 1

Qualificació professional 2

Formació modular

UC 1

MP 1 “n” hores

UC 2

MP 2 “m ” hores

UC 3

MP 3 “p” hores

UC 1

MP 4 “k” hores

UC 2

MP 5 “s” hores

UF1 20 h UF2 30 h UF3 50

MP 6 “n” hores Qualificació professional 3

UC 2

MP 7 “m ” hores

UC 2

MP 8 “r” hores MP 9 “p” hores

Vincle al document

23


Explicació dels criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Organització modular

UF1 120h

UF2 30h

UFn 50h

RA 1

CA 2a

RA 2

CA 2b

RA n

CA 2n

RA 1

CA 2a

RA 2

CA 2b

RA n

CA 2n

RA 1

CA 2a

RA 2

CA 2b

RA n

CA 2n

Vincle al document

24


Explicació dels criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Vincle al document Feines prèvies a la implantació de l’avaluació per competències:

A. Com a tasca de departament ens pertoca: √

Analitzar els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació cada UF. Cal ferelaquesta tasca amb visió de Per de contextualitzar criteris departament, ja que l’alumne obtindrà les competències d’avaluació, entenem que s’han de globals del cicle i no només les parcials d’un mòdul. rellegir i ser ajustats per la impartició del De cada RA s’han de contextualitzar els seus criteris mòdul, tenint en compte el resultat que d’avaluació (CA). volem aconseguir (RA) i els condicionants Els CA també poden ser complementats amb altres que que tenim (entorn professional, tinguin com a referència el resultat d’aprenentatge de la UF. equipaments, materials, alumnat, etc). En aquest cas, caldrà redactar-los tenint en compte l’estructura dels criteris d’avaluació. En cap cas però, es podrà eliminar un CA provinent del currículum. 25


Explicació dels criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Vincle al document √

Cal donar-los un valor percentual a cada CA en funció del RA al qual pertanyen. Tota aquesta feina s’ha de fer per departaments i independentment del/s professor/s que imparteixin el mòdul, donat que seran invariables en el temps. Només al final de curs i en les preceptives reunions de revisió dels mòduls, es podran fer aportacions perquè novament el departament proposi els canvis oportuns.

26


Explicació dels criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Vincle al document

B. Com a professors ens pertoca la preparació de les unitats formatives: 



Veure per cada criteri d’avaluació, quins seran els instruments d’avaluació, que més afavorirà l’assimilació per part de l’alumne i l’avaluació per part del professor, garantint en tot moment que el “saber fer” està assolit. El “saber fer” o resultat d’aprenentatge, és en part, la posada en pràctica d’uns coneixements, aquest poden donar-se en funció del nivell o el cicle, amb més aprofundiment o menys i s’han de contextualitzar a l’especialitat als quals van referits. 27


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Competencial

Qualificació part competencial Vincle al document 



Serà el professor que vetllarà per garantir que un criteri d’avaluació ha estat assolit. El professor serà el responsable d’elaborar l’activitat o activitats d’ensenyament-aprenentatge necessàries, que garanteixin la correcta consecució del criteri d’avaluació. El professor ha de qualificar el criteri d’avaluació, en funció de la següent gradació de cinc nivells: A: Per descriure els que ho fan molt bé, amb diferència. B: Bé C: Regular D: Malament E: Per descriure aquell que fa molt poc o res. 28


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Competencial

Vincle al document 







Les qualificacions dels criteris d’avaluació seran conegudes pels alumnes a mida que es vagin desenvolupant les activitats d’ensenyament-d’ensenyament aprenentatge,, aquestes seran visibles per la resta de aprenentatge professors del cicle, especialment el tutor per poder fer el seguiment adequat de l’alumne l’alumne.. Automàticament i en funció d’una mitja ponderada dels criteris d’avaluació s’obtindrà la nota del resultat d’aprenentatge.. d’aprenentatge De la mateixa manera (ponderant els diferents resultats d’aprenentatge) s’obtindrà la nota de la Unitat Formativa. Formativa. La nota final del mòdul, sortirà de la mitjana ponderada de les diferents Unitats Formatives Formatives.. 29


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Competencial

Vincle al document 







Gràcies a la feina feta pel departament amb anterioritat  la nota sortirà automàticament La mitja ponderada és un criteri establert pel departament a principi de curs i que quedarà degudament descrita a la preceptiva guia de l’alumne. O sigui, amb els nous criteris d’avaluació, la correcció no serà una nota numèrica, sinó que el professor posarà en el diferents CA un d’aquest nivells d’assoliment. Per tant, les activitats que dissenyem d’ensenyament-aprenentatge han de permetre a l’alumne a assolir un aprenentatge i no pas validar un coneixement. El professor no ha de fer mitjanes. Com que el departament, anteriorment, haurà consensuat el percentatge que val cada CA respecte el RA, a mida que el professor avaluï el CA corresponent (A,B,C,D,E) la nota numèrica apareixerà de forma automàtica. 30


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Competencial

Vincle al document

Com a professors ens pertoca la preparació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge:  Un cop tenim clar el que s’ha d’avaluar i com, hem de fer el disseny de les activitats d’ensenyamentaprenentatge de la Unitat Formativa o dels diferents nuclis formatius que la conformen.  Entenem activitats com el conjunt d’accions d’ensenyament i aprenentatge contextualitzades en funció de l’alumnat, els recursos i l’adaptació a l’entorn que es proposen per l’assoliment dels resultats d’aprenentatge establerts. Com per exemple: fitxes d’activitat, foros, treballs, exposicions, exàmens, llibretes, portafolis, exercicis...) 31


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Competencial

Vincle al document 

Per establir una activitat, cal analitzar i els criteris d’avaluació als quals s’adreça l’aprenentatge de l’alumnat. El disseny de cada Activitat es concretarà en:  La denominació de l’activitat.  La seva durada.  La descripció de les tasques que cal realitzar en la activitat.  Els CA de referència que es treballaran i per tant s’avaluaran.  Veure Registre (R265) 32


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Actitudinal

Qualificació part actitudinal Vincle al document 1.

2.

3.

Puntualitat. Organització en el treball: Es refereix a la disposició de l’alumne davant la feina a realitzar, la planificació de la feina encomanada, puntualitat en el lliurament de feines, gestió del temps per realitzar les fitxes/informes..., interès en les UFs. Respecte: S’entén per tenir una actitud de responsabilitat amb els altres i les normes de funcionament i de convivència, tenir un tracte respectuós i adient amb els companys i professors.

33


Explicació dels criteris d’avaluació – Part Actitudinal

4. 5.

6.

7.

Vincle al document Ordre i neteja. Autonomia: Es tracta de l’esforç a donar el millor d’un mateix, augmentant els propis coneixements i habilitats. També implica autogestió a l’hora de realitzar feines, Qualificació prendre decisions, saber anticipar-se als esdeveniments i actuar reaccionant a un fet, succés o circumstància. Els comportaments actitudinals seleccionats, Treball equip: com És la criteris disposició i habilitat per col·laborar en es en posaran d’avaluació en un nou les tasques conjuntament. la part de Resultatrealitzades d’Aprenentatge. Aquest Assumir RA pondera responsabilitat personal en el treball comú. amb la resta de RA de la UF un 20% tant a Sostenibilitat: GM com aSer GS . respectuós amb el medi ambient mitjançant les nostres actuacions en el context on ens La gradació per valorar els CA de l’actitud, és trobem (taller, aula...).

la mateixa que per descriure les tècniques, els cinc han nivells De les competències anteriors actituds les amb 5 primeres de ser descrits (A,les B,unitats C, D, E) valorades a totes formatives. Les dues últimes a criteri de departament, sempre i quan la UF sigui adient. Hem de garantir que un alumne en el seu pas pel cicle formatiu les hagi treballat totes. 34


Temporització

Fases de l’avaluació - Temporització Vincle al document

Hi ha establertes per llei 2 convocatòries per Unitat Formativa: 1. L’avaluació Ordinària: cada unitat formativa es va cursant al llarg del curs amb la temporalització establerta per cada guia del mòdul. De l’avaluació de cada CA, sortirà la nota dels RA’s respectius i de la mitjana d’aquests, s’obtindrà la nota de la unitat formativa (UF). Aquesta consta de diversos moments de valoració: Mes

Setembre

Octubre

Desembre

P

Avaluació Setmanes

Novembre

1

2

3

4

5

6

7

1

2

3

4

5

6

7

8

Gener

Febrer

1 1

2

3

4

5

9

10

11

12

13

14

Març

2 1

2

3

4

5

15

16

17

18

19

20

Abril

Maig

3 1

2

3

4

5

21

22

23

24

25

26

Juny

4 1

2

3

4

5

27

28

29

30

31

32

5

33

34

35

6


Temporització

Vincle al document

P - Preavaluació: En el període inicial del curs, s’articulen una sèrie de mesures per determinar les necessitats educatives dels alumnes: entrevistes inicials, proves de competències en determinats crèdits, intercanvi d’informació entre professors-tutors, lliurament dels llistats amb notificacions, i reunions dels cursos on s’hagi detectat necessitats educatives més significatives. D'aquesta manera es podran detectar els èxits, les dificultats o problemes de rendiment i/o comportament, actuar en conseqüència tant aviat com sigui possible, ajustar la programació prevista i reorientar-la, si s’escau. Es fa cap a mitjans de gener 36


Temporització

Vincle al document

1 - Primera avaluació: És un moment per fer la valoració de tot el curs, veure com està anant a nivell de resultats globals, així com el tractament individualitzats d’aquells alumnes que ho requereixin. Es fa al voltants de finals de novembre i primers de desembre 2 - Reunió de seguiment: És un moment de seguiment personalitzat de certs casos i no de valoració grupal.

37


Temporització

Vincle al document

3 - Segona avaluació: És un moment per fer la valoració de tot el curs, veure com està anant a nivell de resultats globals, així com el tractament individualitzats d’aquells alumnes que ho requereixin. Es fa cap a meitat de març. 4 - Reunió de seguiment: És un moment de seguiment personalitzat de certs casos i no de valoració grupal. Es fa a la segona setmana del mes de maig.

38


Temporització

Vincle al document 2. Fase de tancament: comença uns dies després d'haver acabat la unitat formativaAixò corresponent. ha de recuperar aquells criteris significa queL’alumne la recuperació a la setmana d’avaluació que no estan assolits. Aquest criteris seran qualificats amb extraordinària delben mes de juny desapareix i restarà la graella completa dedel qualificacions (A, –B, C, iD, E) poden optar a la integrada dins curs (setembre juny) l’anomenarem màxima fase notadeentancament. aquesta convocatòria. Els alumnes ho tenen tot Això inevitablement farà queque el curs aprovat no hanacabi de tenir possibilitat nota fins per ara, mitjàsinó dels criteris pels la voltants de l’1 de de pujar juny, com d’avaluació més fluixos queque siguitinguin més tard. La fase de tancament es pot resoldre de dues maneres complementaries: 



S’ha de recordar que és a la Junta d’avaluació on cal observar funció globalitzadora de ol’avaluació. És a dir, A l’acabar la UFlai després d’una setmana més menys començarà la valorarextraordinària. si un alumne posseeix grau suficient dedurat la UF recuperació Aquesta durarà unel10% del temps que ha maduresa ordinària i de preparació tècnica queels li permeti qualificaren convocatòria i s’hauran d’executar mecanismes oportuns per garantir la recuperació d’aquells CA’s no assolits i de pujada de nota per aquells se professionalment. alumnes que ho han aprovat. En cas que algun alumne després de la fase de tancament tingui algo suspès i si en les posteriors UF’s es poden recuperar CA’s què no han estat adequadament assolits d’UF’s anteriors s’activaran els mecanismes oportuns

39


Explicació dels criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Vincle al document

Juntes d’Avaluació 





L’equip docent, integrat per la totalitat del professorat que imparteix el cicle formatiu, constitueix la junta d’avaluació, encarregada de fer el seguiment dels El professor, en tot moment ha de aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin resultin.. conèixer l’estat d’aprenentatge de L’organització la presidència la junta id’avaluació l’alumne,i així com la sevadeprojecció corresponen tutor o tutora perquè del cicle,escom també haurà ald’acompanyar-lo l’expedició de les actes corresponents. desenvolupi correctament. Llavors, la La junta ha no d’analitzar, per a cada nota d’avaluació numèrica final serà el més alumne/a, l’aprenentatge en elqualitatiu conjunt si dels mòduls important, sinó el resultat professionals corresponents al cicle formatiu, en relació té o no, assolida una competència a les competències determinada. professionals, personals i socials i als objectius generals establerts en el currículum.. 40


Altres

Pas de curs i repetició d’UFs pendents Vincle al document Els alumnes de Cicles Formatius tenen un màxim de 4 convocatòries/UF al llarg del cicle. Tenint present que en les programacions generals de cicle, on la distribució dels mòduls està feta amb base a un aprenentatge progressiu, les unitats formatives que donen el coneixement necessari per poder cursar amb garanties el segon curs. Amb aquesta premissa es manté el pas de curs amb el 40%, però: En últim cas, serà la Junta d’Avaluació, atenent les circumstàncies especials de l’alumne, qui fixarà les condicions particulars de pas de curs 41


42


43


44


45


LOE