Issuu on Google+

Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal.

AUTORA: DARKANA KAT Assignatura: Etnomusicologia Curs acadèmic: 2007-2008 Estudis: Història i ciències de la música


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal.

Pàg.

1. Introducció ______________________________________________ 2 2. Hipòtesis _______________________________________________ 3 3. Dades _________________________________________________ 4 4. Resultats _______________________________________________ 8 5. Conclusions ____________________________________________ 14 6. Bibliografia _____________________________________________ 16

1


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

1. Introducció

Les pàgines que segueixen recullen la recerca realitzada entorn a la música i cultura metal1 a Barcelona. L’objectiu principal ha estat analitzar la qüestió de gènere dins d’aquest estil, entenent el concepte de gènere com a construcció social de les diferències de sexe, no com a qüestions biològiques. Aquest treball s’ha centrat en investigar l’activitat musical que té lloc als concerts de metal de Barcelona. La situació a observar ha estat un festival de metal extrem anomenat Kanya!!! a Sant Climent que aquest any va celebrar la seva cinquena edició comptant amb l’actuació de 7 bandes de diferents estils i procedència. Amb aquesta situació s’ha volgut investigar si el metal és un estil propi dels nois i si hi ha diferències en els gustos musicals que estiguin condicionades pel sexe. Les tècniques emprades han estat l’observació participant, la realització d’entrevistes, tant formals com informals, i la utilització de bibliografia basantnos en els escrits de J. Martí, Sílvia Martínez i Laura Viñuela. Per a la realització de l’estudi, es va assistir a aquest esdeveniment musical des de l'inici fins al final, és a dir, des que van començar a fer les proves de so fins que van tancar portes. Es va observar quins eren els components dels grups, si hi havia dones tocant algun instrument, quin estil feien, quin era el nombre de noies i nois entre el públic, com anaven vestits, què feien, etc. Es va van realitzar diferents entrevistes tant als organitzadors del festival com als membres dels grups que hi van actuar i al públic assistent, tant a nois com a noies, per tal de conèixer a fons a aquest grup i donar respostes a les nostres preguntes. 1

Amb el terme de metal ens referim tant al heavy com als altres subgèneres: el thrash, el death, el black, el gothic i el doom.

2


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

2. Hipòtesis

Per a la realització d’aquest treball, partíem de la hipòtesis inicial que el metal és un estil propi dels nois. Tradicionalment, la imatge que ha ofert el metal és la d’una música i una estètica estretament associada a la masculinitat, considerat un estil propi dels nois. Des dels seus inicis ens trobem amb una presència majoritàriament masculina, tant entre els seus seguidors com entre els seus productors. Amb aquest treball volem saber si les coses han canviat i si actualment hi ha lloc per la dona i quin és el seu paper dins de l’escena. Per aquest estudi, ens plantejàvem unes preguntes inicials que són les següents: •

El metal és un estil propi dels nois?

Existeixen diferències en els gustos musicals del joves que estiguin condicionades pel sexe?

Hi ha determinats estils o grups musicals que siguin específicament

femenins o masculins? •

La masculinitat està adscrita al metal?

Perquè els components dels grups de metal són majoritàriament homes?

Perquè hi ha moltes menys dones en els concerts de metal?

3


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

3. Dades

Com hem comentat anteriorment, per realitzar el nostre treball vam assistir al Kanya!!! a Sant Climent, un festival de metal extrem que va tenir lloc el passat 9 de febrer de 2008 al Casal de Cultura de Sant Climent de Llobregat.

Jose Luís González, organitza aquest festival any rere any sense ànim de lucre, amb el suport de l’Ajuntament de la població. El seu objectiu és donar l’oportunitat a bandes amateurs de poder mostrar la seva música en directe a sobre d’un gran escenari amb bona qualitat de so i davant d’un públic nombrós.

4


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Tot i que sempre han sigut bandes nacionals, des de la passada edició també hi actuen bandes estrangeres. Els grups que van formar el cartell d’aquest any són els següents: •

Carnaca: Death Metal (Sant Climent de Llobregat)

Carrioned: Old School Death Metal (Manresa)

Northland: Folk–Celtic– Epic Power Melodic Death Metal (Barcelona)

Ered: Black Death Metal (Barcelona)

Fallen Sentinel: Black Goth Progressive Metal (Vigo)

Lightning: Death Metal (Sevilla)

Dâm: Death Metal (Londres)

De les 7 bandes que hi van actuar, només trobem components femenins en el grup Fallen Sentinel, on hi toquen 2 noies: Laura (teclats i veu) i Tamara (teclats). En la història d’aquest festival molt poques dones han trepitjat l’escenari: • l’any 2006, Sílvia al baix elèctric del grup Golgotha (Doom – Death) • l’any 2007, Iris als teclats del grup Insight (Metal) i Judit “Witch” com a cantant gutural del grup Kabal (Death Metal) Així, com podem comprovar, els grups de metal estan formats majoritàriament per nois (la proporció de noies és molt petita). Aquest fet ens porta a preguntarnos perquè hi ha una presència femenina menor en els grups de metal, qüestió que tractarem més endavant. En quant a l’organització, trobem la presència de noies que col·laboren en el festival, encarregades de la tasca de la venta d’entrades i la venta de samarretes del festival. En quant als tècnics de so i llums tots són homes.

5


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Pel que fa a la barra de bar (a càrrec de l’associació Metal Defenders de Molins de Rei) i als estands encarregats de vendre cd’s i samarretes, ens trobem amb un percentatge mínim de noies (només 2 en un parell de estands de roba i discos). Així que, com hem vist, ens trobem amb una participació majoritàriament masculina, tant en grups (tot i que els músics van acompanyats per les seves novies), organització, tècnics de so i llum, estands i barra de bar. Però aquesta minoria de noies no es donarà entre el públic assistent, com veurem a continuació. Si en edicions passades l’assistència al festival va ser força nombrosa (al 2005 van assistir 450 persones i al 2006 aproximadament unes 800 persones) aquest any ha sigut menor pel fet que va coincidir el mateix dia amb un altre concert de metal a Barcelona amb bandes de renom. Així, al Kanya!!! a Sant Climent es van vendre un total de 180 entrades, tot i que podem dir que hi hauria un total de 300 persones al festival, comptant amb els membres de grups, acompanyants, personal dels estands, organitzadors, bar, etc.. Respecte als assistents, es tracta d’un públic majoritàriament jove on hi trobem nois i noies amb edats que comprenen entre els 16 i els 30 anys aproximadament. Podem dir que tant uns com els altres acostumen a anar en companyia de la seva parella o d’una colla d’amics i/o amigues i participen de l’acció musical cridant, aplaudint, relacionant-se, bevent, fumant, saltant a ritme de la música, fent banyes amb la mà (distintiu símbol d’aquest col·lectiu: mà amb els dits índex i petit estirats, recollint els dits del mig, polze i anular). Això sí, ens trobem que normalment els nois són més moguts que les noies: acostumen a fer headbanging (sacsejament de les llargues cabelleres en un moviment ascendent i descendent del cap que es repeteix seguint el ritme de les cançons) i pogo (donar salts colpejant el propi cos amb un altre individu). Tant nois com noies valoren el metal més enllà d’una opció musical, sinó també com una opció de vida. Existeix una consciència de grup fortament vinculada al fenomen musical que es canalitza a través del sentiment de pertinença a aquest col·lectiu (S. Martínez, 1999).

6


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Pel que fa al vestuari, tants els assistents com els membres dels grups, ja siguin nois o noies, vesteixen majoritàriament roba negra (en moltes ocasions de cuir) o roba texana i samarretes estampades dels grups admirats, botes militars (o de la marca New Rock) i porten altres accessoris com cadenes, cinturons (entre els que destaca el cinturó de bales). Molts d’ells llueixen els seus tatuatges, els seus pírcings i les seves llargues cabelleres (signe d’inconformisme i rebel·lia que suposa dur el cabell llarg per a la imatge masculina). En quant als grups, ens trobem majoritàriament músics masculins i adults. Els músics ofereixen una imatge agressiva, tant en el seu vestuari com en els seus gests, tot i que això no desemboca en actituds violentes. Els cantants apareixen amb el micròfon adherit a la boca fent un gest facial d’esforç a l’hora de cantar, remarcant la imatge de potència i entrega. La majoria canten en anglès (per influència dels grups internacionals de referència) i en el metal extrem, amb una veu estripada i gutural, fet que dificulta la comprensió dels textos. Però això no és problema per als seus seguidors ja que no hi ha intenció de transmissió de missatges textual, sinó que el rol i la figura del cantant és més important que el que diu la lletra. La instrumentació es fonamenta en les guitarres elèctriques distorsionades reforçades pels registres més greus del baix elèctric i del doble bombo de la bateria. Els teclats i sintetitzadors els trobem en subgèneres com el gothic i el doom per crear ambients densos i tenebrosos, com és el cas del grup Fallen Sentinel. D’aquest grup ens ha sobtat que les dues teclistes apareixen totalment en segon pla (estan situades al fons de l’escenari i pràcticament no es veuen).

7


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

4. Resultats

Ens ha sorprès trobar-nos en un festival de metal extrem amb un públic mixta, ja que ens esperàvem que la presència femenina fos minoritària pel fet que tradicionalment el metal ha sigut un estil de música associat a la masculinitat. La seva estètica de hipermasculinitat (gestos, vestimenta, actituds...) va crear durant molts anys espais d’exclusió femenina contraposats amb altres que consideraven la dona com un objecte sexual. Tant els nois i noies entrevistats coincideixen que la situació ha canviat molt en 20 anys. Ens comenten que als anys 80 (època de més auge d’aquest estil tant a nivell nacional com internacional) gairebé no hi havien noies seguidores d’aquest estil: “Hace 20 años no había tías, ni en los conciertos ni en los bares. Antes el metal era más radical, más auténtico, para tíos “duros”. Ahora el metal es más “light”, más accesible, por eso hay más chicas, sobre todo en los conciertos de grupos más comerciales como Stratovarius, Nightwish... Aunque también hay tías que son muy burras y radicales. Tengo amigas que les gusta Emperor, Satyricon, Mayhem... Pero normalmente no es así, entran por algo más suave...” Dani V. Justifiquen que el motiu que hagi més noies en el metal és donat per la comercialització d’aquest estil, aspecte amb connotacions negatives ja que consideren que els grups de més èxit són els menys autèntics. Aquí es reflexa el sentiment de marginació, fet que constitueixi un dels principals atractius del metal i contribueix a consolidar la complicitat i cohesió que hi ha entre els seus seguidors (S. Martínez, 1999).

8


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Ens trobem un fet comú en els nois entrevistats: és el fet d’associar uns determinats estils musicals a un sexe o a l’altre. Afirmen que normalment els gustos musicals són diferents en funció del sexe especificant gèneres musicals concretament femenins, com és el cas del gothic metal, el power metal o el hard rock. Així afirmen que en els estils més extrems és més difícil trobar noies tant com a seguidores que com a intèrprets: “Donde hay menos tías es en el Black, el Death y el Thrash porque son estilos musicales más “duros”, donde la música es más bruta, más directa. Las tías son más delicadas y profundizan más en otras cosas, buscan más la melodía y menos la agresividad.” Pedro V. Trobem una majoria de nois seguidors de la música més underground dins del metal extrem. En aquests estils és on la música és més contundent, més agressiva, amb un vocabulari més obscè i amb imatges (portades, fotografies, videoclips) més violentes, macabres i on apareix més sovint la dona com un objecte sexual. Tot i això, no seria correcte associar als grups més extrems a un públic masculí i els més “lights” al públic femení ja que també hi ha noies que es consideren seguidores del metal extrem (però són una minoria). Les noies entrevistades assisteixen i gaudeixen dels concerts, compren discos (o se’ls descarreguen d’Internet), es declaren seguidores dels grups d’aquest estil i es senten part d’aquest col·lectiu. A més, moltes noies es dediquen a la part de promoció i organització de concerts (com les membres de l’associació Metalkuin dedicada a l’organització de concerts i al suport de bandes amb components femenins) i a la crítica musical (com el webzine Hellsdragon). Llavors, és a dalt dels escenaris on trobem més a faltar la presència femenina. Quantes guitarristes o bateries de primera fila podríem nombrar? On estan els grups de death metal femení?

9


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Els entrevistats asseguren que ara hi ha moltes noies en els grups de metal, tot i que no són capaços de nombrar més de 10 grups amb noies entre els seus components. Per tant, la presència de dones en els grups és proporcionalment molt inferior a la dels homes i, normalment, aquestes acostumen a situar-se en el tradicional rol femení de cantant. Podem dir que cantants femenines de metal hi han hagut poques, però encara han estat menys les que hagin obtingut una carrera estable i duradora, com és el cas excepcional de Doro Pesch. Tot i això, en els últims anys ha sorgit una tendència d’incorporar cantants femenines a les formacions de metal. Aquest fet va iniciar-se cap als anys 90 amb la incorporació de cantants líriques a grups de doom metal on la veu femenina contrastava amb la veu gutural del cantant masculí. Aquest joc de veus, col·loquialment conegut com “la bella i la bèstia”, va donar lloc al sorgiment de moltes bandes de doom i gothic que van utilitzar aquest recurs. Posteriorment, van aparèixer altres bandes que suprimirien la veu gutural deixant com a única veu la femenina. El tipus de veu líric d’aquestes cantants (veu de cap) està estretament vinculat a la imatge de la dona celestial, dèbil, etc.

Així ens trobem amb la figura

femenina de la dona angelical, delicada, dèbil, on donen més importància als seus atributs físics que a les seves aptituds musicals. Aquesta nova tendència de grups de metal amb cantants femenines ha causat que apareguin moltes bandes d’aquest estil, que hi hagi moltes més noies seguidores i, fins i tot, ha donat lloc a la creació d’un festival de metal exclusivament amb cantants femenines: Metal Female Voices Fest (a Bèlgica). Per part dels nois, aquestes noves bandes ha creat en ells un sentiment de rebuig, considerant que la seva música no és autèntica i defensant que aquests grups no fan metal: “Una tía heavy tiene que ser como Doro Pesch. El metal es agresividad y no nenazas. Los grupos de ahora con nenas pijas que cantan es una moda. No tengo nada en contra de que hayan mujeres que canten, pero no me gusta ningún grupo porque hacen música pastel y comercial, no es metal.” Juan R.

10


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Dins del Death Metal, ens trobem amb el cas del grup d’Arch Enemy. Es tracta d’una banda que va incorporar a Angela Gossow a les seves files per substituir l’anterior cantant. Angela va rebre inicialment moltes crítiques negatives pel fet de ser dona i cantar amb veu estripada i gutural (típic del Death Metal): “es una camionera; es una bestia; vaya tía más garrula, etc.”.

Aquests comentaris ens fan veure el que implica una determinada tessitura en les construccions de gènere: no està ben vist que una noia canti amb una tessitura greu i, encara menys, amb una veu estripada. Tot i les crítiques, arrel de la seva incorporació a la banda, ara hi ha més noies que canten en grups de Death Metal (tot i que són una minoria). Aquesta cantant gutural va oferir un model accessible a altres dones, i a través del procés d’identificació, va contribuir a que altres decidissin seguir el seu exemple. Però no hem d’oblidar que encara està considerat com un fet estrany i criticat, ja que, com ens han comentat en les entrevistes, encara es creu que una dona ha de cantar amb una tessitura aguda (veu que correspon amb la imatge de la dona delicada, dèbil, femenina). Com podem veure, tot i que el metal es presenti com una forma de rebel·lia contra el sistema de valors establert, no deixa de ser una pràctica cultural e ideològica que participa dels valors del patriarcat. En conseqüència, contribueix a la difusió i reforçament dels estereotips de gènere tradicionals. Tenint en compte que el nombre de dones músiques ha augmentat en els últims anys, no hem d’oblidar que la situació encara no és igualitària. El rol més habitual i acceptat per a les dones és el de cantants: les dones han sigut i són majoritàriament vocalistes i no instrumentistes. L’accés a determinants instruments és especialment difícil, tant dins del metal com en altres àmbits musicals. Un cas paradigmàtic és la falta de guitarristes femenines quan la guitarra elèctrica és l’emblema per excel·lència del metal.

11


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Ens les entrevistes, no han sabut respondre perquè majoritàriament les dones són cantants. Els que han intentat trobar una explicació, ho han fet atribuint-lo a la falta d’interès personal o a l’actitud més passiva de les noies

a l’hora

d’aprendre a tocar un instrument. Ens ha cridat l’atenció que un parell de noies amb les que hem parlat, han afirmat que els hi agradaria tocar la bateria: “Me gusta mucho la batería y me hubiese gustado tocar en un grupo. El año pasado le pedí una batería a mis padres, ya que yo estaba estudiando (sacaba muy buenas notas) y no tenía dinero para comprármela. Mi padre me dijo que no porque: ¿qué iba a hacer una chica con una batería? Le volví insistir varias veces que quería una batería. Insistí tanto que al final mi padre me dijo que me la compraría... ¡pero una batería de cocina!” Sandra B. Així que la falta de noies instrumentistes, no podem simplement interpretar-la com el resultat d’una qüestió d’iniciativa personal. Les dones es troben amb diversos impediments per participar activament en un grup de música: falta de temps, de diners, falta d’espai per assajar, falta de temps per composar o per donar concerts. Aquests impediments materials no justifiquen el fet de que hi hagi una presència menor de dones músiques, ja que en molts casos també són aplicables als homes. Per tant, això ens fa pensar en que els obstacles que han de superar les noies siguin de tipus ideològic. L’exclusió femenina en els grups de metal es relaciona directament amb la imatge de potència que requereix aquest estil de música: una banda de metal busca imatges energètiques i potents per al seu pretext visual i la figura de la dona continua associant-se a una feminitat d’actituds delicades i certa feblesa (d’aquí, l’acceptació de les cantant líriques en grups de metal que hem comentat anteriorment).

12


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

A més, el fet que majoritàriament els grups de metal estiguin formats per components masculins permet la identificació dels nois amb els músics i els anima a convertir-se ells mateixos en músics de metal. En el cas de la dona que s’incorpora a l’escena del metal haurà d’encarar-se a l’absència de models de rol femení a més de superar altres obstacles. Tocar en un grup de metal implica una exposició pública amb connotacions negatives (s’associa aquest tipus de música a una vida dissipada sota el lema “sexe, drogues i rock’n’roll”): “Normalmente está mal visto que una tía se vaya a ensayar con un grupo o que se vaya a hacer conciertos. A los padres no les gusta que a sus hijas toquen en un grupo de metal, ya que tienen en la cabeza el mito de “sexo, drogas y rock’n’roll”. Por desgracia, está mal visto por la sociedad que una chica se vaya de gira mientras que con los chicos no está mal visto, porque vivimos en una sociedad machista. ” Judith G. El caràcter públic que comporta la música suposa un important impediment per a les dones ja que han estat tradicionalment reservades a l’espai privat. Si una dona pretén desenvolupar aquesta activitat en públic, s’haurà d’enfrontar a crítiques que desqualificaran el seu treball donat a les implicacions sexuals negatives de l’associació dona-esfera pública (L. Viñuela, 2003). De manera que la dona trobarà dificultats per incorporar-se a l’escena musical com a conseqüència del context masclista de la nostra societat, on les possibilitats professionals de les dones es troben encara en una situació no igualitària.

13


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

5. Conclusions

En definitiva, no podem dir que actualment el metal sigui un estil propi dels nois, al menys pel que respecte a l’àmbit dels seguidors d’aquest estil. La incorporació de la dona a l’escena metal es va donar fa anys i, poc a poc, s’ha anat generalitzant fins a poder parlar d’una audiència mixta dins del metal. Tot i que cada vegada hi ha més dones en el metal, durant molt de temps s’han vist relegades al paper de seguidores o fans. En la cultura occidental, aquesta discriminació femenina de l’escena musical no es limita a estils o gèneres sinó que s’estén en el conjunt del fenomen musical. La presència de les dones músiques és escassa i els rols disponibles per a elles són una extensió dels rols tradicionals, sent el rol de cantant el més habitual i acceptat per a les dones. Davant dels obstacles materials i ideològics que han de superar les noies per accedir a un grup de música, moltes dones interessades per l’escena metal opten per l’alternativa de dedicar-se a la gestió i promoció de la música, organitzant concerts o participant en medis de comunicació. Tot i que el nombre de dones músiques ha augmentat en els últims anys no hem d’oblidar que la situació no és igualitària. Si partim de la base que la nostra societat és sexista podem estar segurs que les nostres pràctiques musicals seran un reflex d’aquesta problemàtica i contribuiran a mantenir-les, ja que la música, a més de sons organitzats, és també acció social (J. Martí, 2000). És a dir, si fent música contribuïm a la construcció social de la realitat, llavors fent música contribuïm a mantenir les estructures sexistes de la nostra societat patriarcal.

14


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

Per tant, quan fem música estem reforçant o debilitant unes actituds de gènere. No ho fem de manera reflexiva ni conscient, sinó que ho fem sense necessitat de pensar-hi: per exemple, els membres dels grups són en gran majoria masculins, les dones són generalment cantants, etc. Com hem vist, trobem rols diferents en la pràctica musical d’homes i dones: l’elecció d’un instrument o altre, l’elecció dels grups i estils preferits, etc. Aquestes diferències de sexes en quant a gustos musicals implica de manera “inconscient” la necessitat de crear distincions entre home i dona: no podem viure sense marcar distincions ja que la percepció de la diferència és el factor bàsic de tot procés identitari (J. Martí, 2000). Per tant, la música contribueix en la creació de les identitats de gènere. En definitiva, seguint a L. Viñuela, la música popular reflexa, doncs, valors i construccions socials que responen a la ideologia dominant de la nostra societat patriarcal i contribueix en la creació de les identitats de gènere. En el cas de la música metal, tot i que es presenti com una forma de rebel·lia contra el sistema de valors establert, no deixa de ser una pràctica cultural e ideològica que participa dels valors del patriarcat. En conseqüència, contribueix a la difusió i reforçament dels estereotips de gènere tradicionals.

15


Donzelles de ferro. La perspectiva de gènere en la música metal. Autora: DARKANA KAT

6. Bibliografia

Martínez i García, Sílvia, 1999, Enganxats al Heavy. Cultura, música i transgressió, Lleida, Pagès Editors S. L.

Martí i Pérez, Josep, 2000, Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva editorial.

Viñuela i Suárez, Laura, 2003, La perspectiva de género y la música popular: dos nuevos retos para la musicología, Oviedo, KRK Ediciones.

Martínez i García, Sílvia, 2003, Decibelios y testosterona: una aproximación a las imágenes de género en el rock y el heavy metal, dins dels Dossiers Feministes 7: No me arrepiento de nada: mujeres y música.

Viñuela i Suárez, Laura, 2003, La construcción de las identidades de género en la música popular, dins dels Dossiers Feministes 7: No me arrepiento de nada: mujeres y música.

16


DONZELLES DE FERRO