Page 1

http://a4potes.blogspot.com · http://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.com

N8

infants i mascotes

S.O.S. volem una llar Sentiments Nens i Gossos

Sense Parar Consells Veterinaris 8è capítol del Préssic


L a convivencia dels nens i gossos, dintre de una família, es un fet realista, ja que un 70% de les

families, podeu viure aquest vincle, tan maravellós. Tindre una mascota a casa, representa molt per la família, encara que molts pensin que solsament és un gos. Tindre un gos amb els teus fills, servirà perque el dia de demà estiguin més formats, siguin més responsables i tinguin aquell puntet d’amor, que els farà diferents dels altres. El gos, desenvolupa una tasca primordial, dins de la teva família, dona seguretat al teu nen, i sobretot, és un amic per ell, que mai tindrà un “no” per al teu infant. M’emociono, quant veig tota una família sencera amb el seu gos, és un fet que no puc evitar, ja que, jo mateixa no recordo no tindre un amic més fidel que els gossos, que any rera any, acompanyen la meva vida. Viure sense ells, seria treurem la vida, perquè sóc conscient del gran benefici i l’escola d’amor, que aquets petitons ens donen cada dia que passa, la seva tendressa, la seva manera de escoltar, la seva manera d’estar, en total, una perfecció de sabiduria, que tot aixó porta a una bona formació per al teu infant. Les families que tenen una mascota, saben que el seu nen parla constanment amb ell, jugua a la pilota i el fa partícip de la seva petita vida, on el seu millor amic, sempre està al seu costat. No parla, però té el don, de comunicar-se amb el teu fill, sense necessita cap tipus de paraula. Aquest vincle, servirà moltíssim, l’ amor entre un i altre és fa present a cada moment, banyarlo, portar-lo de passeig, donar-li menjar, jugar amb ell. Més bon amic, no podra tindre el teu fill, i més bon conseller, tampoc, ja que sense donar-te compte, aquet gos esta donant una classe d’amor, interrumpudament, cada moment de la seva vida. Quant jo era petita, el meu millor amic va ser el meu gos, amb el que jugaba quant era petita, i el que me va comprendre quant jo era una adolescent, quant veia el món al revés, i les injusticies eran diaries. El meu gos “piston”, va tenir la sabiessa de ser un bon escoltador de les meves rabietes, i sempre que passaba alguna injusticia, agafaba, i m’abraçaba, al meu piston, ell amb cara de circunstàncies feia anar la boca, com dient-me, jo et comprenc, tranquil·la, tot passarà, i amb ullets de puça veia a la seva miradeta, com cada paraula que jo li deia, eren captades per ell, aixó em donaba la calma, em tranquilitzaba i feia que estigués a gust. Les meves experiències són moltes per puguer arribar a la conclusió, de que vosaltres, els pares, feu lo possible per a que el teu fill pugui tindre un gran amic, amb el que s’expresar, l’estimarà, jugarà i a més, li donarà la calma de veure les coses d’una altra manera, més tranquil·les, sense violència. Per mi, tindre un gos a casa, és lo millor que m’ha passat a la meva vida, perquè recordo, després de tants i tants anys, aquell amor del meu primer gos, que mai podre oblidar. Per aixo dic:

nens i gossos, un coctail per admirar!


"A 4 POTES" Nº8  

Revista digital de la Protectora d'animals Lydia Argilés

Advertisement