Page 1


FESTIVAL DE CINEMA JUEU DE BARCELONA 27 DE MAIG AL 7 DE JUNY DE 2009 FITXA DE LʼACTIVITAT Amb la seva onzena edició, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona ha continuat el seu camí com a projecte consolidat després dels seus primers deu anys de marxa, essent ja part integrant de lʼoferta cultural de la ciutat. Fruit de lʼesforç compartit de les administracions públiques que li donen suport, de les associacions i entitats que el promouen i col·laboren, però sobretot, gràcies a la bona acollida del conjunt de la ciutadania, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona avui gaudeix dʼun ampli reconeixement entre els certàmens de naturalesa similar tant de la resta de lʼEstat com dʼEuropa.

En aquesta onzena edició, el fil conductor de la programació ha estat el tema “NEXES”. Els nexes entesos com a vincles històrics, ètnics, espirituals, de parentesc, com a llaços que uneixen moralment les persones. Punts en comú que obren portes a lʼentesa entre els pobles que conformen la diversitat cultural de la humanitat.

Tota la programació ha girat al voltant dʼaquest tema, permetent-nos demostrar que, tant en el passat como en lʼactualitat, les diferències que separen els pobles són menys importants del que semblen. Donat el caràcter del festival, hem utilitzat la interculturalitat intrínseca del poble jueu com a punt de partida. Pero més de las projeccions, la demostrada vocació del Festival de proporcionar plataformes de debat, dʼabordar diferents expressions artístiques de la cultura jueva (més enllà de la pròpiament cinematogràfica), ha proposat festa al carrer amb projeccions a lʼaire lliure, música i teatre com a activitats gratuïtes de cap de setmana, i una sessió infantil.

RELACIONS INSITUCIONALS GRAU DʼIMPLICACIÓ DʼALTRES ENTITATS I INSTITUCIONS COL·LABORADORES DEL PROJECTE Donat que tant lʼèxit del Festival com el seu potencial per convertir-se en un referent dins del circuit cultural depèn del suport institucional, volem destacar especialment el de lʼAjuntament de Barcelona i la Comissió Interdepartamental del Call, i especialment de la Sra. Teresa Serra, secretària dʼaquesta comissió. LʼAjuntament ha cedit el Saló del Cròniques i tota la infraestructura tècnica per a la realització de la roda de premsa; també ha solucionat tots els permisos i la


connexió a la xarxa elèctrica per a les projeccions i activitats a la Pça Sant Felip Neri, sense cap cost per al Festival. El Museu dʼHistòria de la Ciutat, que ha cedit les instal·lacions del Centre dʼInterpretació del Call per a lʼaperitiu inaugural. LʼInstitut Francès de Barcelona, seu principal del Festival des de la seva creació, que ens ha llogat a preu reduït la sala de projeccions así com el personal tècnic de la sala. Lʼestreta col·laboració i el patrocini rebut de Casa Sefarad Israel. La col·laboració del Goehte Institut, que ha sufragat totes les despeses dels senyors Britta Wauer y Knut Elstermann, per tal que poguessin presentar la seva pel·lícula a Barcelona en el marc del Festival, i que també ha col·laborat en la gestió i els drets de projecció del curtmetratge guardonat amb lʼOscar 2009 SPIELZEUGLAND. A nivell privat destaquem la col·laboració de PAU Education, que sʼha fet càrrec del 50% del cost de impressió del material promocional del Festival (10.000 programes de mà i 1.000 pòsters). També hem de destacar a totes les Institucions que han col·laborat i brindat el seu suport en tots els àmbits:

• • • • • • • • • •

Ajuntament de Barcelona, Comissió Interdepartamental del Call Museu dʼHistòria de la Ciutat, Centre dʼInterpretació del Call Red de Juderías de España Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Indústries Culturals) Generalitat de Catalunya (Memorial Democràtic) Comunidad Israelita de Barcelona Comunitat Jueva Atid de Catalunya Espai Llengua i Cultura CI&VI Festivals de Catalunya Institut de la Infància

COMENTARI A LA PROGRAMACIÓ La programació dʼaquesta onzena edició, farcida de produccions guardonades a certàmens internacionals, ha constat de 23 films, llargs i curts, tant de ficció com documentals, que en la major part el Festival ha tingut lʼhonor dʼestrenar. Lʼapartat de ficció ha brindat lʼocasió de veure pel·lícules inèdites al nostre país que, per factura i guió, sens dubte haurien fet gaudir el públic de les sales comercials, com ara les israelianes Noodle, dʼAyelet Menahemi, i Strangers, de Guy Nattiv i Erez Tamdor, i la francesa Dans la vie, de Phillipe Faucon.


Aquesta última, magnífic duel interpretatiu femení, es va sumar a Le chant des mariées, de Karin Albou, i The secrets, dʼAvi Nesher, per mostrar universos on les dones han de fer mans i mànigues en defensa de la seva identitat. Amb un elenc estrictament masculí, Eduard Cortés ens va oferir lʼagosarada tragicomèdia El pallasso i el Führer, amb un superb Ferran Rañé en la pell del gran Charlie Rivel. La nota de tendresa la posà el cant a lʼamistat de Max Minsky und Ich, dʼAnna Justice. I si Avi Nesher ens va obsequiar amb el glamour de Fanny Ardant, homenatjada a Cannes 2009, res no va desmerèixer el de la immensa Jeanne Moreau de Plus tard tu comprendras, a les ordres dʼAmos Gitai. En lʼapartat de documentals cal esmentar la riquesa en la realització i el singular tractament de Gerdaʼs Silence, de Britta Wauer, per la dimensió que donen al relat; el posicionament ideològic sense embuts dʼIsrael: versión española, de Néstor Chprintzer; el carisma dels protagonistes dʼOperation Mural, de Yehuda Kaveh, i dʼAmos Oz, de Stelios Charalampopulos; i la punyent visió de lʼHolocaust dels nens i els artistes de Como lo vieron estos ojos, de Hilary Helstein. Lʼanimació ha tingut una presència notable en aquesta XI Edició. Van sorprendre la capacitat de síntesi del curt documental The Heart of Amos Klein, dʼUri Kranot i Michal Kranot; lʼhumor de caire religiós dels curts A Good Joke i The Story of Enoch, ambdós del nord-americà Nick Fox-Gieg, i el netament novaiorquès de Hanan, Listen to Me!, de Hanan Harchol. I per tancar el Festival amb brillantor, què millor que seure a la fresca per veure Vals con Bashir, el film dʼAri Folman que ja marca un abans i un després en la història del gènere: ¿documental o ficció?

CICLE DE CONFERÈNCIES Cinema i teatre, música i còmic: aquestes són les arts que Horacio Kohan, Arnoldo Liberman i Antoni Guiral van abordar en el cicle de conferències amb què arrencaren les propostes de lʼXI Festival de Cinema Jueu de Barcelona. La setmana anterior al Festival, entre los dies 25 i 27 de maig, lʼEspai Llengua i Cultura va albergar aquest cicle, format per les tres conferències següents: Naixement i glòria del teatre i el cinema jueus a Europa La conferència va anar acompanyada de la projecció de fragments de pel·lícules. Horacio Kohan: Director de Raíces, revista jueva de cultura, i de Sefarad Editores.

Els jueus en la música: sensibilitat, exili, assimilació i autenticitat


Arnoldo Liberman: Metge psicoanalista i escriptor. Premi de la Societat Espanyola de Metges Escriptors, Faixa dʼHonor de la Societat Argentina dʼEscriptors, Premi Fons Nacional de les Arts de Buenos Aires, Premi Jano dʼHumanitats de Barcelona, Premi Fernando Jeno a lʼHumanisme (Mèxic). És professor convidat de la Universidad Complutense de Madrid i de lʼInstituto de Estética y Teoría de las Artes de Madrid. Actualment és Patró de la Fundación Lírica del Teatro Real de Madrid. Col·labora amb el Gran Teatre del Liceu. És autor de diversos llibres sobre música i pensament: Gustav Mahler o el corazón abrumado, Wagner o el visitante del crepúsculo, La fascinación de la mentira, La música, el amor y el inconsciente, La nostalgia del padre, El pentagrama secreto (La música del mito y el mito de la música, en col·laboració amb Daniel Schoffer), En los márgenes de la música, Música: el exilio acompañado, Barbarina el fulgor del instante, AEIOU La Viena de Mahler y Freud i Previamente la alegría.

Còmics de i sobre jueus: obres i autors Antoni Guiral: Editor de col·leccions i de tècnic editorial, ha publicat articles a diaris i revistes com ara El País, El Periódico de Catalunya, Slumberland, U o ABCD; ha estat director tècnic del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (1994) i guions per a diversos dibuixants, publicant a revistes nacionals (Cimoc, Creepy o El Jueves) i estrangeres (EEUU, Alemanya, Portugal, Suècia, França, Itàlia i Finlàndia). Ha impartit conferències per tota Espanya, i ha coordinat cursos sobre còmics per a bibliotecaris i pedagogs, i alguns dʼestiu a la Universitat de Barcelona. En solitari o amb Pepe Gálvez ha comissariat exposicions sobre autors de còmics. És autor de llibres dʼestudi, divulgació i teoria del còmic com ara Veinte años de cómics (Vicens Vives, 1993), Terminología (en broma pero muy en serio) de los cómics (Funnies, 1998), Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera 1945-1963 (Ediciones El Jueves, 2005), Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera 1964-1986 (Ediciones El Jueves, 2007) o El mundo de Escobar –escrit amb Joan Manuel Soldevilla– (Ediciones B, 2008). El 2007 rebé un premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona per la seva tasca de divulgador, i actualment és assessor del col·leccionable de RBA Clásicos del Humor, i director i principal escriptor de lʼenciclopèdia Del tebeo al manga: Una historia de los cómics, publicada per Panini Comics, amb qui ha publicat, amb Pepe Gálvez, una novel·la gràfica sobre lʼ11-M, il·lustrada per Joan Mundet.

CONVIDATS Com a cada edició, hem comptat amb la presència de diversos convidats, principalment directors amb qui es van realitzar sessions de preguntes i respostes al finalitzar les projeccions.


EL PALLASSO I EL FÜRHER Gerard Vázquez, autor de lʼobra teatral Uuuuh!, en la qual es basa el guió de la pel·lícula, co-escrit amb el director Eduard Cortés. David Matamoros, productor LE CHANT DES MARIÉES Karin Albou, directora ISRAEL: VERSIÓN ESPAÑOLA Néstor Chprintzer, director. GERDAʼS SILENCE Bettina Wauer, directora. Knut Elstermann, periodista i escriptor, autor del llibre en el qual se basa el documental. COMO LO VIERON ESTOS OJOS Hilary Helstein, directora. Anna Mirga, Secretària de la Federació dʼAssociacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) Ignasi Sardà, de Memorial Democràtic de Catalunya

ACTIVITATS AL CALL El Festival és també una plataforma cultural dʼexpressions artístiques que tenen el seu punt àlgid en les activitats gratuïtes a lʼaire lliure. Com sempre, la Plaça de Sant Felip Neri ha estat el marc inigualable dʼaquestes activitats, tot i que, igual que en lʼedició anterior, el Centre dʼInterpretació del Call, al bell mig de lʼantic barri jueu, la Placeta de Manuel Ribé, va acollir lʼacte inaugural. En aquesta XI Edició sʼhan programat tres llargmetratges per a tots els públics i, per a la festa de clausura, un taller dʼactivitats infantils organitzat per lʼInsitut de la Infància, una degustació de falafel i una actuació del grup de música Klezmer TIKUN. Dʼaquesta manera es va convidar a la participació ciutadana als actes més lúdics i festius per a tota la família. Adjuntem el programa complet i el pòster dʼaquesta edició


DIFUSIÓ I PREMSA CONFERÈNCIA DE PREMSA El 21 de maig es va celebrar al Saló de Cròniques de lʼAjuntament de Barcelona la conferència de premsa del Festival. En aquesta conferència es van presentar la programació i lʼespot de lʼXI Edició. A lʼestrada van estar presents: Ignasi Cardelús, Regidor de Relacions Ciutadanes de lʼAjuntament de Barcelona. Diego de Ojeda, director general de Casa Sefarad Israel. Paulo Feferbaum, president del Festival de Cinema Jueu. Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu.

PROMOCIÓ I DIFUSIÓ Acció de Guerrilla Publicitària El mur de les reflexions El mur de les lamentacions (Jerusalem) és un dels indrets més simbòlics del judaisme, i les seves pedres guarden des de fa segles una bonica tradició: deixar un paperet amb una pregària o un desig a les escletxes dels grans blocs de pedra. Aquest any lʼorganització va preparar una acció inspirada en aquesta tradició per donar a conèixer una mica més el festival. Es va tractar dʼuna instalació que va sorprendre els vianants que a partir del dissabte 23 de maig, i durant la setmana següent, passejaren pel Call. Laʼacció va consistir en omplir les parets del barri jueu amb milers de paperets, convertint-les en una mena de mur de les lamentacions barceloní. Els paperets, no obstant, no contenien pregàries sinó preguntes referents a les pel·lícules del festival. Així doncs, el nostre mur fou, més concretament, un mur de les reflexions. Els paperets adjuntaven lʼadreça dʼun blog (blogdelpaperet.com) que permetia associar el missatge trobat amb una de las pel·lícules del festival. Dʼaquesta manera el receptor de lʼacció podia conèixer de una manera original i reflexiva el que trobaria al festival dʼaquest any. FACEBOOK Y WEB 2.0 Aproximadament un mes abans de la celebració del festival es va crear la pàgina a Facebook; sʼhi anaven penjant els tràilers i fotos diàriament, la qual cosa permetia tenir una relació més fluida amb el públic interessat i assistent. Per altra banda es van signar diversos convenis amb portals web dedicats a la difusió dʼactes culturals a canvi dʼun descompte per als seus socis:


TR3SC CARNET JOVE MAU MAU UNIDIVERSITAT CONFERÈNCIA DE PREMSA I OBERTURA Dues setmanes abans de lʼinici del Festival es van repartir 10.000 programes de mà per tota la ciutat, posant especial èmfasi en escoles de cine, centres cívics i culturals, etc. També es van repartir 1.000 cartells pel casc antic promocionant fonamentalment les activitats al Call. Aquest augment en la tirada dels programes ha estat possible gràcies a la generosa col·laboració de PAU Education. Dos mesos abans de lʼobertura del Festival ja estava operativa la pàgina web; es va crear una animació i sʼanava actualitzant la programació dʼacord amb les notes de premsa; el dia 21 de maig, coincidint amb la conferència de premsa, la web ja estava enllestida en tres idiomes: català, castellà i anglès.

PRESÈNCIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ Han aparegut noticies del Festival a mitjans locals, nacionals i àdhuc internacionals. La difusió a través dʼInternet, tant a través de la nostra pàgina Web com a través dʼaltres pàgines de cultura i oci, també ens ha permès transcendir lʼàmbit local i arribar a un públic més ampli. (Sʼadjunta dossier de premsa amb tots els articles publicats sobre el Festival als diversos mitjans)


EL FESTIVAL EN XIFRES

Nombre dʼespectadors Nombre de sessions Pel·lícules Nacionalitat de les pel·lícules

3000 14 23 9: Espanya, Israel, EE.UU., Alemanya, França, Regne Unit, Holanda, República Txeca, Dinamarca,

8 LLARGS DE FICCIÓ 6 estrenes a Espanya 1 estrena a Barcelona 6 DOCUMENTALS 5 estrenes a Espanya 9 CORTOS 7 estrenes a Espanya 2 estrenes a Barcelona VALORACIÓ PRÒPIA Considerem que tant artística com conceptualment ha sigut un dels millors festivals. Hem comptat amb pel·lícules de gran qualitat y reconeixement internacional. El públic i la crítica han tingut una resposta molt positiva. Hem tocat molts temes de la cultura jueva i de les relacions del poble jueu amb altres pobles dʼuna forma oberta i buscant el diàleg. Tant les projeccions a lʼaire lliure com les realitzades a lʼInstitut Francès han comptat amb gran assistència de públic. Cal que destaquem les més de 500 persones que es van acostar a la Plaça St. Felip Neri per a la projecció de Vals con Bashir, fet que ens ha portat a plantejar-nos dur a terme les projeccions a partir de la lʼany vinent a la Plaça del Rei. Les activitats a la Plaça Sant Felip Neri, així com la inauguració del Festival al Centre dʼInterpretació del Call, han comptat amb gran afluència de públic tant adult com infantil. Les actuacions han estat molt aplaudides en general. A nivell pressupostari, i gràcies a lʼaportació voluntària i a lʼesforç de molta gent, estem convençuts dʼhaver assolit un gran esdeveniment amb un pressupost bastant ajustat. OBSERVACIONS DE FUTUR


Continuarem en la línia establerta en aquesta edició. El conveni firmat amb lʼAjuntament de Barcelona ens permet una major llibertat per dedicar els nostres esforços a la cerca dʼespònsors i ajuts. Seguirem centrant el nostre esforç en crear una plataforma de debat oberta i contemporània, prenent com a base la cultura jueva i la seva multiculturalitat implícita, així com destacant sobre tot els nexes que ens uneixen.

MEMÒRIA ECONÒMICA

1. 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5

DESPESES Lloguer pel·lícules, subtítols, enviaments, producció Projecció a lʼaire lliure Comunicació, Premsa, RRPP, Convidats Administració & Infra Voluntaris

   

TOTAL   2. INGRESSOS 2.1 AJUNTAMENT DE BARCELONA 2.2 ICUB 2.3 CASA SEFARAD ISRAEL

70.130,10 € 22.529,00 € 10.488,00 € 16.149,50 € 5.963,60 € 15.500,00 € 70.130,10 €   70.130,10 € 33.000,00 € 3.000,00 € 6.700,00 €

2.4 ICIC -GENERALITAT DE CATALUNYA 2.5 MEMORIAL DEMOCRÀTIC – GENERALITAT DE CATALUNYA 2.6 TIQUETS D'ENTRADES 2.7 VOLUNTARIS     TOTAL 3. BALANÇ FINAL 3.1 DESPESES 3.2 INGRESSOS  

NET

6.000,00 € 3.200,00 € 2.730,10 € 15.500,00 € 70.130,10 €   70.130,10 € 70.130,10 €   0,00 €


Memoria FCJBcn catala 09  

Memoria FCJBcn catala 09

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you