Issuu on Google+

Projecte “La Terra” (1ªpart) Classe: 6èB

La Terra al Sistema Solar


La teoria del BIG BANG La teoria del Big Bang va ser escrita pel rus estatunidenc Johann Galle. D'acord a la teoria del Big Bang (Gran Esclat), l'univers que coneixem es va originar fa 13.700 milions d'anys en una gran expansió còsmica que va expulsar matèria en totes les direccions. Actualment aquesta teoria és acceptada per gran part de la comunitat científica, encara que recentment han començat a aparèixer alguns qüestionaments als seus plantejaments.

La teoria del Big Bang no parla de l’explosió si no del que va passar després: va aparèixer la gravetat i es va crear un remoli immens de gas i pols. La major part d’aquesta matèria es va condensar i va formar el Sol. Els grans de pols que quedaven xocaven entre ells, a vegades es trencaven, però a vegades s’enganxaven de manera que alguns s’anaven fent grossos, llavors com més grossos es feien anaven absorbint els trossos més petits de matèria que giraven a la mateixa òrbita, així es van anar formant els astres.


Algunes imatges:


La nostra Galàxia: la Via Làctia La via làctia és una galàxia espiral on es troba la Terra, i el sistema solar. Aquesta meravella del sistema solar, té forma convexa, el nucli té una forma el·líptica. La via làctia, meravella del sistema solar gira al voltant d'un eix, que uneix els pols galàctics. Contemplada des d'un pol aquesta via gira com les agulles del rellotge, arrossegant els braços espirals.

El període de rotació es calcula que dura aproximadament 200 milions d' anys llum. Té forma de remolí, està formada per 100.000 milions d'estrelles, entre elles està el Sol i el centre de la galàxia, que no el podem perquè s'interposen materials opacs, pols còsmica i gasos freds, que no deixen passar la llum. El seu nom prové de que els romans la van anomenar “camí de llet”.


El Sistema Solar El sistema solar és el sistema planetari on podem trobar la Terra, i altres planetes que per motiu de la gravetat giren al voltant del Sol que va ser l’estrella més lluminosa d’aquest, i per aquest motiu rep el nom de sistema solar. Aquest sistema d’acord a alguns estudis científics es va originar fa uns 4.600 milions d’anys quan un núvol molecular va col·lapsar i aquest immediatament va ser creat, així és com va néixer el nostre sistema solar. A partir d’aquest fet la vida va començar al nostre planeta terra. Posseeix

la

major

quantitat

de

massa en el sol, per ser aquesta l’estrella més gran en tot el conjunt entre planetes, satèl·lits i astres que el componen. El sol posseeix més del 99% de massa de tot aquest sistema, això el converteix llavors en el productor energètic més important per al nostre sistema solar.


 Components del sistema solar: El sistema solar el formen: el Sol, planetes, asteroides, cometes i meteorits. - Asteroides: són una sèrie d’objectes rocosos i metàl·lics que orbiten al voltant del sol. - Cometes: són cossos fràgils i petits, formats per una mescla de substàncies dures i gasos congelats. - Meteorits: són bons exemples de la matèria primitiva del Sistema Solar, encara que en alguns casos les seves propietats han estat alterades. - El Sol és l'estrella més propera a la Terra i el major element del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.

Hi ha vuit planetes que giren al voltant del sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.


La Terra  Com és? La Terra és el 3r planeta més pròxim al Sol. La seva forma és esfèrica i és l’únic planeta del Sistema Solar que té vida.  La formació de la Terra Aquest planeta es va formar fa 4.567 milions d’anys. Es va formar gràcies a la gran explosió que es coneix com la teoria del BIG BANG.  Els moviments de la Terra Els moviments que realitza la Terra són la rotació, quan gira sobre ella mateixa i la translació, quan gira al voltant del Sol. La relació que tenen les estacions de l’any amb els moviments és que la Terra dura 365 o 366 dies en dur a terme la volta al voltant del Sol i 24 hores en pegar la volta sobre ella mateixa. La Terra, està una mica inclinada, això ens aporta poder tenir un dia i una nit, però si la Terra no estigues inclinada sempre tindríem llum i cada 2 setmanes tindríem un eclipsi. El fet, de tenir el planeta d’aquesta manera ens permet tenir les estacions de l’any. Les estacions estan invertides a una banda hi ha l’altra de l’equador.


Tenim les següents estacions: Hivern:

Primavera:

Estiu:

Tardor:

Cada 6 mesos més o menys, la Terra, la Lluna i el Sol s’alineen. Si la Lluna es posa en mig del Sol i la Terra, es forma l’eclipsi Solar. Si la Lluna es col·loca darrere de la Terra i pareix que la Lluna hagi desaparegut, es l’eclipsi Lunar.


Els planetes Dins de la Via Làctia hi trobem el Sistema Solar que està format per vuit planetes. Estan ordenats del més proper al Sol al menys. Tots els planetes giren al voltant del sol i amb la mateixa direcció. Per atracció magnètica cap al sol giren al voltant d’aquest. En ordre del més proper al sol al més allunyat són: Mercuri,Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.  Mercuri - El planeta més petit i que està més prop del Sol. - El més popular. - Rocós. - No hi ha vida. - Tarda 88 dies en fer la volta a ell mateix. - Té una inclinació respecte al seu eix de 7,004°.  Venus - El segon planeta del sistema solar. - Venus i la Terra es van forma en la mateixa època. - Venus no té oceans. - La seva atmosfera pot arribar fins els


480˚C. - Venus gira sobre ell molt poc a poc i al sentit contrari dels altres planetes. - El sol surt per l’oest i se’n va per l’est, al revés de la Terra. - El dia dura més que l’any.  La Terra - Él nostre planeta i l’únic habitat. - Él que està millor ubicat. - La Terra té una inclinació de 23.4˚. - La Terra té 4 estacions: Primavera, Tardor, Estiu i Hivern. - Gira al voltant del sol en 365 o 366 dies. - Cada 4 anys febrer té un dia més. - La lluna és el nostre satèl·lit.

 Mart - S’anomena el planeta roig. - Diuen que aquest planeta d’aquí uns any hi haurà vida. - Els robots mòbils per a la investigació de la capacitat informen que hi ha una mena de vida al planeta Mart.


 Júpiter - Él planeta més gran del sistema solar. - Él que té més satèl·lits, en te 63. - Va ser descobert fa molt de temps i rep el seu nom del pare dels deus. - Al deu l’anomenaven Zeus i els romans Júpiter.  Saturn - Él sisè planeta en proximitat al sol, i el segon més gran del sistema solar. - Està classificat com un gegant gasós. - Està compost d’hidrogen. - Els seu nom ve del deu romà Saturns. - El símbol de Saturn representa la falç del déu romà.  Urà - El setè planeta mes llunya del sol, el tercer mes gran i el quart amb major massa del sistema solar. - Similar a Neptú. - Un planeta gegant. - La velocitat del vent a Urà poden arribar a 250 metres per segon (900km/h). - El van descobrir al 13 de Març de 1781.


 Neptú - El vuitè planeta en distancia respecte al sol. - Va ser descobert el 23 de setembre de 1846. - El tercer més gran per la massa. - La seva massa es 17 vegades la de la Terra. - Representa una gran taca grossa. Respecte a Plutó, Coronte, Cires i Eris, al

final de l’agost del

2006, van decidir que ja no eren planetes per les diferències sobre la grandària i la massa.


La lluna Característiques:  La lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'únic cos del Sistema Solar que podem observar en detall a ull nu o amb instruments senzills telescopi).

 La Lluna reflecteix la llum solar, de manera diferent segons el lloc on es trobi. Gira al voltant de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps: 27 dies, 7 hores i 43 minuts. Això fa que ens presenti sempre la mateixa cara. No té atmosfera ni aigua, per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l'impacte ocasional d'algun meteorit. La Lluna es considera fossilitzada.


 El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna, formant part de la missió Apollo XI. Els projectes lunars han recollit prop de 400 kg. de mostres que els científics analitzen.

Fases de la lluna:


 Quan il·lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena. Quan no la veiem és la lluna nova. Entre aquestes dues fases només es veu un boc, un quart, que va creixent o minvant.


Treball alumnes