El misteri de la porta de palau

El misteri de la Porta del Palau Cerca guiada

El misteri de la Porta de Palau Aquella tarda, un component d’una banda de lladregots va estar observant amb molt deteniment tots els moviments, entrades, sortides, portes... Havien estat molts dies planejant el cop i tot havia de sortir perfecte si no volien acabar a la garjola. El noi, amb aires de turista, no cridava l’atenció, i anava retransmetent via mòbil qualsevol informació rellevant al cap de l’operació. Els va costar molt decidir-se a fer un robatori a la Catedral de Tortosa, sabien que no seria una tasca fàcil, però s’hi van atrevir perquè un dels tresors més valuosos de la catedral no estava dins de la mateixa sinó a l’entrada!

La banda va batejar l’operació amb el nom de “Palau”, perquè havien d’accedir precisament per la Porta de Palau. Aquesta porta, que és una de les tres que té la Catedral de Tortosa, no només accedeix a l’interior del temple a través del claustre, sinó que també condueix a l’exposició permanent de la catedral.

Aquella exposició estava plena de peces valuoses i molt antigues, com utensilis eclesiàstics de plata i or amb pedres precioses, i també obres d’art com pintures i escultures reconegudes.

Estaven segurs que guanyarien molts diners venent el material de manera clandestina a col·leccionistes.

El que no sabia el cap de l’operació, però, era que el cop no sortiria com estava previst...

Una vegada creuat el primer arc de la Porta de Palau, apareix la Plaça de Palau o Pati de la Canonja. L’espia de la banda de lladres va estar fent tombs per tot el recinte, i fins i tot es va gastar els diners que val l’entrada a l’exposició per dissimular i per fer un cop d’ull a l’estança. El robatori estava previst per a aquella

mateixa nit. La porta de l’exposició quedava exactament entre la plaça i el tram d’escales que puja fins al segon arc per entrar al claustre.

La tasca del noi, a banda d’observar i informar, era esperar al lloc fins que la nit protegís la banda per dur a terme el robatori, i així ho va fer. Mentre, però, va aprofitar per fer una mica de cultura, l’espera era massa llarga. Es va fixar que en una de les parets de la plaça, al costat de les escales: hi havia un conjunt escultòric anomenat El Crist del Palau, però la seua incultura va fer que no hi parés massa esment.

A la paret del costat va observar una cosa que li va cridar més l’atenció: estaven fent obres. Va preguntar a un capellà que sortia de la catedral què era aquell edifici, va utilitzar l'accent oriental per despistar i semblar un turista barceloní. El mossèn li va contestar que era l’antic Forn de la Canonja.

Van passar les hores i totes les portes es van anar tancant, fins i tot la de l’exposició. Ara només calia esperar fins la matinada per no ser vistos. La resta de la banda esperava en un bar l’ordre per aparèixer a l’escena, però van haver d’esperar més del previst.

Primer, un grup de xiquets va entrar a la Plaça de Palau a jugar a pilota, ja que la porta més exterior, la Porta de Palau no es tanca mai. Els xiquets s’hi van estar una bona estona, fins que el lladre se'ls va apropar i els va espantar dient que en aquella plaça hi havia un esperit...

Quan ja es disposava a trucar al seu cap, va entrar a la placeta una parella d'enamorats buscant recer i fosca. El pobre lladre no s'ho podia creure! I la resta de la banda tampoc...feia hores que esperaven al bar de tres carrers més avall, i no bevien gots d'aigua precisament. El cap va ordenar al seu guardià que

espantés aquella gent per poder treballar. Al pobre noi, que ja estava fart d'aquella situació, només se li va ocórrer seguir amb la història de l'esperit... Es va tirar l'abric a sobre tapant-se el cap i va entrar al pati com una marfanta, dient que si no sortien d'allà l'esperit que rondava la plaça s'encarregaria d'ells.

Evidentment el noi i la noia van sortir esperitats, mai millor dit, cap al carrer Cruera,.

Finalment tota la banda es va reunir a l'interior del Pati de la Canonja. Estaven ultimant els detalls per obrir la porta de l'exposició i parlaven reunits a sota del Crist del Palau. En aquell moment, sense cap explicació raonable, el conjunt escultòric es va desprendre de la paret i va caure a sobre dels lladres. I així va acabar la temptativa de robatori a la Catedral de Tortosa.

Alguns membres de la banda, que van haver de ser atesos a l'Hospital Verge de la Cinta per contusions de diversa gravetat, van ser entrevistats pels mitjans locals i van explicar que estaven fent petar la xarrada amb uns amics quan es va produir l'accident, com per obra de fantasmes...