Page 1

CONTES

DEL MÓN

EL CUINER PATÓS I AIDNI Institut Escola Daniel Mangrané


El Cuiner Patós Hi havia una vegada un home marroquí que era cuiner i va sortir a la tele al programa de Xumixa que era el nom de la cuinera del programa. Llavors l’home que es deia

Abdelssalam va ajudar a la Xumixa a preparar crêp Baghir acompanyat de mel i de mantega.

Aleshores Xumixa va dir a Abdelssalam que li portés els ingredients: - Per favor, porta’m la farina, el llevat, el sucre de vainilla, la sal i l’aigua. Però Abdelssalam que era molt patós li van caure tots els ingredients a terra. - Xof! Xumixa es va enfadar tant que li va tirar tota la llet i la farina a sobre d’Abdelssalam el patós. A continuació Abdelssalam tot enfurismat li va empastifar la mel a tota la cara de Xumixa. Després d’això va començar la guerra d’ingredients entre tots dos. El programa que s’estava fent en directe va haver de tallar la seva emissió i els càmeres els van haver de separar: - Ei! Què feu? No us baralleu més! Ho heu deixat tot fet un empastre!. Contes del món

Institut Escola Daniel Mangrané


Van parar de cop, i Abdelssalam va treure’s l’empastifada de la cara i se li va ocórrer ficar-se el dit a la boca per provar-la i va dir: - Mmm! Està boníssim! Xumixa prova-ho, veuràs que bo! Xumiva que ho va fer, digué: - Crec que acabem d’inventar un postre nou, li direm

Le harb ne diser.

A la fi van ensenyar a fer aquest postre i es van fer famosos i Xumixa i Abdelssalam van obrir una fàbrica on tothom d’arreu del món va venir a comprar Le harb ne

diser.

Contes del món

Institut Escola Daniel Mangrané


Aidni.

El camí cap a la Pau

En un país molt llunyà, molt llunyà que de tan lluny que està ja no recordo ni on està, hi havia l’Índia, una regió amb dos tribus: la del nord, anomenada Caixmir on es cultivava arròs, blat i cotó, i la del sud, anomenada Bengala on es cultivava jute, canya de sucre i patates. Les dos regions estaven separades pel riu Ganges. Yamini era la reina de la tribu de l’ Índia del Nord, i Shyan era el rei de la tribu de l’Índia del Sud. Els dos volien regnar tot el territori de l’Índia, i per aquest motiu van començar una guerra. Mentre lluitaven va morir molta gent: homes, dones, xiquets i xiquetes, molts del quals eren amics i família. El

rei

Shyan

i

la

reina

Yamini,

com

estaven

molt

preocupats per tot el que estava passant, no podien dormir ni prenent un te especial de Jaipur, i per aquest motiu van patir un atac de son i van caure estesos al mig del camp de batalla, amb la mala sort que, un vent monsó que bufava en aquell moment, els va portar una fletxa al pit de tots dos. La fletxa era màgica i estava encantada per l’elefant Ganesha, l’elefant protector de l’Índia, que havia inventat una poció per aconseguir enamorar-los.

Contes del món

Institut Escola Daniel Mangrané


En despertar-se van començar a notar l’efecte de la poció, i van convocar a tots els homes i les dones de les seues tribus per a dir-los que, si unien les dos tribus en una, en podrien fer una de més forta i segura i que havien après que les guerres i les baralles no servien per a solucionar els problemes. Per anomenar aquesta nova tribu, van anar a visitar el Mahatma

i

els

aconsellà

que

li

posessin:

Aidni

que

significava: “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”. Finalment van celebrar una festa on van anar els milions d’habitants de tota l’Índia. En acabar la festa, van marxar cap al palau del Taj Mahal dalt d’un elefant blanc. I qui no vulgue creure aquesta història de veritat que el seu cap es trobe embolicat.

Contes del món

Institut Escola Daniel Mangrané

Contes del món  

el dos contes que es van presentar